Legenda aurea

 

 

 

 

[67] Sanch Laurens

 

/108c/Sanh Laurens fonc d’Espanha. Et fonc menatz a Roma am sanch Sist et am sanh Vincens son cozi. Et sanh Sist fes sanh Laurens archidiague de Roma. En aquel temps Philip era emperayres de Roma. Et am son filh Philip se convertiro a la fe l’an [·m·] que fonc bastida Roma.

Et aquest emperayre Philip avia hun cavalier fort pros en armas que avia nom Desci. E trames lo en Fransa quar los Frances s’ero levatz contra los Romas. Et el tornet los sotz l’emperi. E quant ac aguda victoria, tornet se·n a Roma. E lo emperayre volc lo onrar e issi lo aculhir tro a Cerona. E quar hom d’avol loc se dona vanetat ont hom mays lo onra, aquel malvat cavalier de1 la honor que l’emperayre li avia facha, det se tal pres que·l fonc a vejayre que el valia may per emperayre que l’autre. Et hun dia, /108d/que l’emperayre dormia sotz son pabalho, amagadamen [intret] ins, es estrangolet lo senhor, e tiret vas se totz aquels que ero vengutz al emperayre, am sos dos et am sas promesas. E venc tost a Roma per so que·l poble lo feses emperayre.

E quant Philip lo filh del emperayre ho ausi, ac gran paor de se meteys, e va baylar lo thesaur ha sanh Sist et ha sanh Laurens que se s’endevenia2, lo donesso als paupres, e pueys el fugi. Apres lo cosselh de Roma feyro emperador aquel malvat cavalier, e per so que hom non dices que el fos tracher, el avia, so dis, mort l’autre quar era crestias e non fasia sacrifici a las ydolas dels Romas. E per amor d’aysso, el persequet fortment totz los crestias que trobava. Et entre los autres aucis Phelip lo filh del emperador e pueys trames [per] los thesaurs de sos ancessors, e dis qualque hom que sanh Sist l’a/109a/via, e per aysso lo fes metre en carcer, per tal que·l tormentes e·l fezes renegar la fe e rredre los thesaurs.

E quant hom lo menava pres, sanh Laurens cridava dareyres: «Payre, ont vas ses to filh, capela ses3 diague? Quar tu nulh temps non fasia[s] sacrifici4 ses solas, e per aquo non deves anar a martire ses to filh». E sanch Sist dis li: «Ges, filh, [non ...] al ters dia am corona de martiri5». E pueys sanh Sist comandet li los thesaurs, que·n pogues far a ssa guia. Et el va sercar totz los paupres que poc trobar e donava a cascu segon mestier n’avia.

Entre los autres, venc hun ser en la mayo de una veusa que reculhia ganre de crestias en son ostal. E de lonc temps avia dolor el cap que no·n podia trobar cosselh. E sanh Laurens mes li las mas sus lo cap, e tantost fonc guerida. E pueys lavet los pes als paupres e donet lor almorna aquela nuech. 6Venc en autre ostal de hun crestia, e trobet hun orb, e rredet li la vista quant li ac fach lo /109b/senhal de la cros.

E quant sanh Sist fonc amenat davan l’emperador, e·l comandet7 que sacrifiques a la ydolas. E cum el non ho volgues far, donet sentencia contra luy que perdes lo cap. E sanh Laurens seguet lo cridan: «Payre, no·m volhas layssar, quar despendut ay los thesaurs8 que·m layssetz quant aquels que·t prendian te voliau9 tolre lo cap». E quant els ausiro mentaure [los thesaurs], descapitero sanh Sist, e preyro sanh Laurens, e meneron10 lo davan l’emperador. Et el dis li qu’el reddes los thesaurs d’el a ‹grilhioa›, per forsa de turmens.

Et aquel comandet lo11 ad hun autre que avia nom Ypolit, loqual ‹avia estat en grans estatz› en lo carcer am d’autres. Entre los autres avia hun pagua que avia perduda la vista ploran. E sanh Laurens dis li que se volia creyre e penre lo babtisme, el li redria la vista; e·l autre fes ho. E tantost coma se fos batejatz, el cobret la vista, e per aquo d’autres /109c/orbs quant ausian, se fasian menar a luy, e rredia lor la vista ha totz am lo senhal de la cros. E quant Ypolit lo tenia pres, dis li que senhes los thesaurs, e layssaria lo anar. Et sanh Laurens dis: «O Ypolit, se·m12 vols creyre, ieu ti mostraray los thesaurs. E·t promete vida perducha et vita perdurabla el autre segle», e·l autre dis: «[Se tu fas] so que prometes, ieu faray so que·t volras». E sanh Laurens ensenhet li los articles de la fe. E tantost se converti am sa maynada e·s batejet. E quant lo batejava, vi las armas dels bos homes en gran alegransa.

E pueys Valerias comandet ad Ypolit que·l trameses sanh Laurens, e sanch Laurens dis que ja anesso amdos essemps, quar amdos devian penre corona de martiri. E quant foro davan Valeria, demandet los thesaurs. Et sanh Laurens demandet spasi de ·iij· dias; el autriet los de gran gauh. Et en aquels ·iij· dias, sanch Laurens va amassar totz los paures que hanc poc trobar et /109d/amasset los al palays de Salusti. E pueys al ters dia, presentet los al emperador e dis li que era thesaur que nulh temps non evelhesis e las mas d’aquels que l’en avian portat, los autres thesaurs, en paradis. Adonc l’emperayre quar alres13 non podia far, comandet li que adores las ydolas. E·l autre non ho volc far. Et el adoncas fes lo batre am grans barras, e fes aportar davan se totas manieyras de tormens per so que agues paor, e dis li que se non volia sacrificar a las ydolas, totz aquels tormens serian splechatz en luy. E sanch Laurens dis que aquo era son talan e ssa vianda. E·l emperayre dis: «Se aysso es ta vianda, descobri los semblans a tu en ta fe, per so que manjo am tu». E sanh Laurens: «E tu es ta malvat que non es dignes de ausir los noms». Adonc el comandet que hom lo despolhes e que hom li meses als costatz diverses tormens. Adonc sanh Laurens dis a /110a/Nos- tre Senher: «Dieu Jesu Christ, ajas merce de ton sirven, quar per acusamen que hom me fes, non te neguiey, ni per entergatio, ans t’ay14 cofessat per Senhor». E tantost dis li que am baratz de demonis escapava als tormens, «mas ieu ti promete pels mieus dieus que ieu ti faray defalhir per tormens se no·ls vols sacrificar, a las ydolas». Adonc el lo fes batre am plombadas fort longuamen. E sanh Laurens preguava Dieu que preses lo sieu sperit. E venc una vos del cel, ausen l’emperador, que encaras devia ganre sostener de tormens, e·l emperador fonc fort iratz e cridet als autres: «Aves, fet s’el, ausitz los diables, cossi conorto aquest malvat que non porta reverencia a nostres dieus, ni tem tormens, ni non dopda los princips iratz». 15Autra ves fes lo16 batre am grans barras. E sanh Laurens risen preguet Dieu per aquel[s] que ero deviro e fasia gratias a Dieu.

En aquela hora, hun cavalier que avia nom Roma se converti he dis a sanch /110b/Laurens: «Ieu vech davan te hun jove home, lo plus bel del mon, que·t torqua las tuas plagas am hun bel vel fort delicat. E conjure te que tost me bateges», e portet li hun ple orjol d’aygua am que lo batejes. Et aqui meteys l’emperayre fes li tolre la testa.

E pueys l’emperayre fes lo ostar d’aqui ont l’ac fach batre e dis li autra ves que tota aquela nuech despendria luy baten e turmentan se non volia sacrificar17. E sanh Laurens dis que se la nuech era clara, non avia temor de re. Adonc el lo fes despolhar e metre sus el liech de ferr18 e dessotz far gran foc, e·ls ministres prendian lo cors am grans forcas de ferr. E quant ac estat aqui hun grans temps, dis [a]l emperador: «Caytieu, tu as raustida19 la una part, vira l’autra e manja d’aquela que es pro cuecha». E pueys el20 fes gratias a Dieu e dis: «Ieu te fau gratias quar me fas gasanhar lo tieu regne». Et en apres el redet l’esperit /110c/a Dieu. E pueys l’emperayre se·n anet, e·l cors remas sus en lo foc. E·l endema sanch Ypolit portet l’en e fes lo sebelhir onradamen.

21Hun capela fasia una ves una gleya de sanh Laurens, et una de las tiras fonc torta, et el quar non avia don ne compres autra, preguet ha sanh Laurens que el avia donatz thesaurs als paupres e que socorrogues a ssa sofracha, e soptamen la tira cresquet tant que fonc trop longua. E d’aquel tros que sobret22 gueriro mols de malautes quant l’avian toquat.

23Autra ves hun capela fasia reparar una gleya de sanh Laurens laqual mala gens24 avian arsa, en tant que ac loguatz ganre de obriers, et hun dia non ac re que lor dones a manjar, e quant ac facha sa oratio ha sanh Laurens, anet se·n al forn, e trobet hun pa fort blanc, que non pogra pas haondar ha ·iij· homes, e mes lo lor davan25; et agron pro ha ·x· dias totz los obriers ha tot lor manjar.

A Milas, en la gleya de Sanh Laurens, /110d/avia hun calici de cristal gran e bel sobrieyramen. Et a una festa gran, lo diague portavo lo al autar, e tombet li en terra e va tantost rompre. Et el ac gran dolor, e va amassar las pessas, e mes las sus l’autar. E quant ac preguat sanh Laurens am grans lagremas, trobet lo tot entier.

26Sanch Enric e sancta Radegunda sa molher servero virginitat en matrimoni. Et una ves l’emperayre ac sospechosa sa molher de hun cavalier [e per] esproar27 se era vertat, fes lo anar pes nutz sus en una gran relha de ferr arden, que avia ·xxv· pes de lonc. Et ela preguava Dieu que en ayssi coma ela nulh temps non era estada tocada del foc de luxuria, ayssi la gardes d’aquel foc. E venc una vos que la Virgis Maria la deslieuraria, es yssi28 ne tota ses mal penre.

Apres lonc temps, hun ermita estava en sa mayo, e ssenti passar davan una gran multi/111a/tut de gens, et ubri la fenestra. E vi que diables eron e va demandar al derier ont anavon, e dis li que a la mort del emperador antic. Et el va lo conjurar que el torn passes per aqui, e fes ho a la requesta del ermita e dis li que re non avian aprofechat, que quant los mals foro mes en balansa d’una part e·ls bes devas autra part, e los mals pezero may, «mas que venc, fet s’el, hun solas, e va aportar una ola d’aur, e mes la devas la part ont ero lo bes, e peset trob mays que·ls mals. Et ieu, totz iratz, vau trencar una aurelha de la ola, e fugim no·m totz vergonhos». Aquel emperayre29 avia donat hun gran calici d’aur a la gleya de Sanch Laurens, es era tan grans que covenia que agues doas quervas, e·l diable apelavo calici «l’ola» e las quervas30, «aurelhas». E sanh Laurens apelet «usclat». E·l ermita fes serquar se era cum disia. E trobet que31 aquela nuech era mortz l’em/111b/perayre, e·l calici avia perduda una quarva.

32Hun apostoli volc emendar en una gleya ont era sanh Laurens queacom, e dopdava del sieu cors ont era, e ssoptamen vay lo trobar; e totz aquels que·l viro moriro dins ·x· dias.33

 

 

 

Testo: Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der «Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer, 1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262), pp. 263-268. – Rialto 7.ix.2002.


[pdl]

Prosa religiosa    Legenda aurea

[66] Sanch Donat    [68] Sanh Ypolit