Legenda aurea
/111c/d\[68] Sanh Ypolit
/112a/1Sanh Ypolit quant ac sebelhit sanh Laurens, se·n venc en son ostal e cumerguet tota sa maynada, e quant [ac] messa sa taula que·s cujet dinar, l’emperayre trames per luy, et amenet lo·lh hom. E quant l’emperayre Cesar lo vi, ris e dis li: «E tu as nos desamparatz, que as sebelhit Laurens?» Et sanh Ypolit respos li: «Ieu l’ay sebelhit quar so crestias». Et adonc l’emperayre fes lo despolhar e fes lo batre fort. Et sanh Ypolit dis al emperayre: «Tu no m’as fach depolhar, qu’ant m’as be fah vestir», e·l emperayre dis li: «Malastruc, e non as vergonja que sias nut? Sacrifia a las ydolas, se no vols morir am sanh Laurens». E sanh Ypolit respos li e dis: «Ieu volgra fort semblar sanh Laurens, loqual tu as mort am la toa orra boca malvada». Adonc l’emperayre fes lo tormentar am penches lanals. Et adonc sanh Ypolit cridava en aut e desia que el era crestias. E quant l’emperayre ho ausi, fes lo vestir de sas raubas e preguet li que adores las ydolas e que non volgues morir. E quant l’emperayre vi que per nulha re no volia las ydolas adorar, baylet lo en garda ad hun home que avia a nom Valeria e comandet li que preses tot quant avia e pueys que l’aucises per /112b/diverses tormens.
E quant Valeria lo prebosc vi que sanh Ypolit era fort en la ley de Dieu e tota sa maynada, dis a totz cominalmen que adoresso las ydolas. E la noyrissa de sanh Ypolit respos per totz e dis: «Nos volem may mori per [l’amor] de Dieu que adorar las ydolas hon so li diable». 2Adonc lo prebosc comandet que hom la bates tan tro que moris davan sanh Ypolit, e quant fo morta, sanh Ypolit fes gratias a Dieu e dis: «Senher Dieus, benesecte sias quar m’as presa3 la mia noyrissa».
E apres lo prebosc fes menar sanh Ypolit e tota sa maynada foras la viela, e quant foro aqui, sanh Ypolit cofortet sa maynada e dis: «Mieus frayres, non4 ajas paor, quar ieu e vos avem bon senhor». Et adonc lo prebosc comandet que hom los descapites totz davant sanh Ypolit. E descapitet hom ·xx· de la maynada de5 sanh Ypolit. [... de sanh Ypolit] als cols dels cavals non-dompdatz e fes lo tan tirar tro que la soa arma yssi del sieu cors. [... lo sieu cors] e·ls corses de sa maynada e sebelhi los latz sanh Laurens, mas hanc non poc trobar lo cors de la noyrissa de sanh Ypolit6, quar gitat l’avia hom e l’aygua7.
Endevenc si que hun cavalier que avia a nom Porphiri si cujet que la noyrissa de sanh Ypolit agues en sa rauba aur e peyras preciosas. E venc se·n ad hun que era crestias rescost e dis li en ayssi: «Garda en secret so que ieu te diray: gieta lo cors de la noyrissa de sanh /112c/Ypolit d’aytal aygua, quar ieu cuje que en soa rauba a aur et argen pro», et aquel respos: «Mostra me on es, quar ja non ho diray ad home e trayray lo d’aqui ont es», e quant l’en ac trah, non hi trobet [aur] ni argen, e tenc si molt per estabosit, e laysset la e la riba estar, lo cors, et anet se·n iratz. Et adonc l’autre pres lo cors am gauch, e portet l’en, e fes lo sebelhir latz lo cors de sanh Ypolit onradamen. E quant lo prebosc ausi8 aysso, fes penre aquel que avia fach gitar lo cors de l’aygua et aquel que l’avia sebelhitz e fes9 los gitar vieus en l’ayga e negar. E quant foro mortz, hun hom que avia a non Aosti pres lors cors e sebelhi10 los onradamen.
Et endevenc se hun dia que l’emperayre e·l prebosc Valeria anavo deportan, e·l diable intret el cors del prebosc et aussi lo sopdamen. E quant l’emperayre se·n fo tornat a son ostal, lo diable intret li el cors e dins ·iij· dias ac lo mort. E quant sa molher, que era bona dona, ho vi, anet se·n am sa filha al sanh home Justi, e desamparet tot quant avia, e fes si batejar, se e sa filha, ha sanh Justi, am mols d’autres que·s batejero am ela. Et endevenc si quant l’emperayris11 ac Dieu pregat, que mori per la voluntat de Dieu. Et sanh Justi sebelhi la latz sanh /112d/Ypolit; et endevenc se que ·xlvij· cavaliers quant ausiro que la12 regina e ssa filha s’ero batejadas, vengro am lors molhers ha sanh Justi, e totz batejero se, e quant l’emperayre13 Claudi vi que la filha de l’emperayris no volia adorar las ydolas, fes la descapitar am totz los ·xlvij· cavaliers, e foro totz sebelhitz onradamen.
Et endevenc se que hun dia, que hun vila arava, que era la festa de la Maria Magdalena, ayssi que lo vila si irasquet am los buous14 e maldis los, en tan que folzers venc devas lo cel, e parti l’arayre e·ls buous, e casec atressi sobre lo vila, en tan que la una camba e la coyssa li ars que vesia hom los osses, ayssi que·l vila se fes portar ad una gleya de Nostra Dona, e pres la coyssa que era tota arsa, e mes la en hun bojal de la gleya, et reclamet se fort per Nostra Dona. E quant ac aqui velhat hun temps, hun ser l’aparec Nostra Dona am sanh Ypolit. [... a sanh Ypolit] que·l tornes la coyssa en son loc, al viala, e tornet la·lh en son loc. E quant la·lh tornava, lo vila ac tan gran dolor que cridet tan fort que totz aquilhs de la caminada vengro al crit, e trobero lo vila am doas coyssas ben e bel guerit, e foro totz estabositz, et revelhero lo vila que dormia fort e ferm, e demandero li que l’avia guerit, e quant lo vila, que no sabia re qui l’agues guerit, /112a/15se trobet guerit, fo atrassi estabositz, e fes grans gratias a la mayre de Dieu, e mes se reclus. E quant lo diable o vi, aparia tot dia en semblansa de una bela femna per so que·l fezes pecar, mas el li contrastava fortmen. E quant vi hun dia que no·lh podia escapar, ac una stola de hun capela e mes la sus el col al diable, e tantost lo diable fugi se·n am grans critz e laysset aqui lo cors de la femena que avia pres an gran pudor.
Testo:
Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der
«Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer,
1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262),
pp. 268-271. – Rialto
7.ix.2002.
[pdl]
