Legenda aurea
[69] La Assumptio de Nostra Dona
La assumptio de Nostra Dona, segon que·s troba en scrich, fo en aquesta manieyra: Quant los apostols foro pel mon escampatz per predicar la fe, e Nostra Dona demoret latz lo puech de Syon en una mayo et aytant quant visquet, visitava e fasia sa romavia en lo loc1 ont son Filh fonc batejat, on dejunet, e on pres passio, ni fo sebelhit, ni quant pojet el cel.
Et hun dia endevenc si que·l sieu cors s’abrasset en l’amor del sieu Filh may que non solia, quar no·lh vesia corporalmen. E comenset molt caldamen a plorar quar trop longamen estava de luy veyre. Et adonc hun angiel venc del cel. E fort humielment la saludet co/112*b/ma mayre de son Senhor: «Dieu ti sal, benesecta, pren benedictio d’aquel que la det a Jacob. Vec te ayssi aquest ram de palmier que te aporte de paradis e fay lo portar davan ta bera, quar al ters dia Dieus te pojara sus el cel, quar tos Filhs, lo mieu Senhor, te spera». Et adoncas respondet Nostra Dona: «Prec te de ·iij· causas: que·m digas to nom, e que totz los apostols sian a ma mort2, e que m’arma no veja diables quant yssara del cors». E·l angiel respondet: «Mo nom no t’a que far, quar es meravilhos, mas los apostols totz seran a ta mort e pagaran nobla e onrada sepultura. Dels speritz malvas te dic que no·t qual doptar ni aver paor, quar els n’au mays de tu, quar es destruch lor cap, mas empero3 autriat te sia que ja no·n vejas negun». Am aytant l’angiel se·n montet el cel4, e·l ram de la palma remas, fort resplanden, e·l cors era vert, e las fuelhas claras et resplendens a manieyra de stela.
E aquel dia sanh Johan Evangelista predicava en la cieutat de Ephesi, et soptamen van venir tronedes grans en una nivol clara e pres l’angiel, e van lo portar davan la porta de Nostra Dona. E quant fo ins intrat, Nostra /112*c/Dona de gauch non poc tener de plorar e dis li: «Filh Johan, membre te de to maistre, coma ti comandet mi en filh, a mi, e mi a tu5 per mayre, quar sapjas sertanamen que passaray d’aquesta vida al ters dia. E comandet te mon cors, car los juzieus an enpres en aquesta manieyra e dis: Quant aquela que portet Jesu Christ sera morta, prengam lo cors e ardam lo , per que tu diligenmen me garda e·m fay sebelhir e portar aquest ram de palma davan la bera, per [que] los juzieus no se·n auso apropjar». E adoncas sanh Johan am gran sospir respondet: «Dona, trop desiri que totz los apostols mos frayres fosson ayssi, per so que mielhs vos poccem onrar»; am aytan totz foro per virtut de Dieu davan la porta. E quant si viro totz essemps, agro grans meravilhas e demandero l’un al autre per que Dieus totz essemps los avia ajustatz. E quant sanh Johan6 los ausi ayssi parlar entre lor, obric tost e corren e comtet lor que Nostra Dona devia morir e que negus no la plores, per so que no donesso mal yssemple als autres.
Adoncas Nostra Dona quant vi los apostols totz essemps, ac fort gran alegrier e·n fes gratias a Dieu. E quant venc lo ser que dec trespassar, estava entre·ls7 apostols am lampezas ardens. Et a la tersa hora /112*d/de la nuech, venc Jesu Christ am los ordes dels angiels, am los patriarchas, prophetas e martirs, cofessors e las verges, e van se aregardar8 davant lo liech de Nostra Dona e comensero ha cantar tan dolsamen que non es hom que ho pogues emaginar ni cossirar, quar tot primier comenset lo sieu Filh en aquesta manieyra: «Vene, la mia amigua, triada e causida entre totas las autras, e pausaray te en la mia cadieyra». Et ela respondet: «Senher, aparelhatz lo mieu cors de far vostre mandamen». Adoncas los autres que eron vengutz am Jesu Christ comensero a cantar: «Qui es aquesta que non saup pecar en son liech et aura gran gloria el regardamen de las armas sanctas?», et ela contet: «Totas natios me lausaran per benaurada, quar fachas ha en mi meravilhas aquel que ha lo poder». Adoncas son Filh plus aut que negus comenset autra ves: «Vene, de blancor la mia esposa, e seras coronada». Et ela respondet: «Vau lay: scrich es de mi el comensament del libre que fassa vostra voluntat, e·l mieu spirit s’es alegrat am vos, Senher Dieus, mon Salvayre». E adoncas l’arma benesecta de Nostra Dona yssi del cors ses tota dolor, en ayssi coma non avia sentida corruptio de son cors.
E apres Jesu Christ comandet als apostols que sebelhisso lo cors onradamen en la val de Jozaphat e que l’esperesso /113a/·iij· dias, e aqui meteys las flors de rosas, so es los martirs, e·l li[li] dels angiels e las violatas de las verges e dels cofessors environavo l’arma de Nostra Dona que era entre·ls brasses de son Filh, e la montavon sus el cel9am grans cans e am trop gran festa. E·ls autres que eron en cel remasutz, quant viro arma de femena montar el cel els brasses de son Senhor, agron grans meravilhas e demandero als autres qui era aquesta que se·n pojava del desert, acoltrada sobre son anic. E·ls autres respondero que aquesta era la plus bela que hanc fos, plena de caritat e d’amor. En aquesta manieyra l’arma de luy fo assitiada en paradis al plus aut, sobre totz, a la dextra del sieu Filh. E·ls apostols quant la viro anar, cridero10et dissero: «On vo·n anas, dona11, verges la plus savia? Dona, siatz nos refugi e membre vos [de nos]!» Adoncas viro la soa arma en tan gran clardat que neguna lengua non ho poyria comtar.
E tres verges quant agro despolhat lo cors per lavar, non pogro veyre lo cors, tan gran clardat ne yssia, mas be·l podian tocar per molhar e per banhar, et en apres lo cors benesecte fo mes en la bera pels12 apostols am gran reverencia. E dis sanh Johan ha sanh Peyre: «Tu quar es pastre de las ovelhas e iest nostre princip, portaras aquest ram de palma /113b/davan la bera am lo cors». Et sanh Peyre respondet que an faria be el, quar era donat a Nostra Dona per filh, per que covenia que el agues la majer honor. Et el portaria la bera am13 lo cors. E sanh Johan adoncas pres la palma aquela, am sanh Paul que·l volc ajudar. E·ls autres apostols environavo la bera am grans cans e am grans lausors. E quant la comensero a portar, e sanh Peyre comenset lo salme «In exitu Israel de Egipto ....» E·ls autres seguero lo. E am aytant Nostre Senher cubri la bera, e·ls apostols ero en una nivol tan clara que negus hom non los podia veyre, mas be los podia ausir. E tota la terra retroni de la dolsor del can dels apostols e dels angils que cantavo am lor.
E las gens coma gens enbaydas yssiro foras de la cieutat e demandero que ero tam bels ni ta nobles cans, ni qui·ls fasia, ni per que. Et ac n’i hun que dis que Na Maria, verges, mayre de Jesu Christ, era trespassada, e los discipols del sieu filh portavo la sebelhir am aytal solas. Am aytan los malvatz juzieus corregro ad armas et empreyro que anesso14 lay, e que aucisesso los apostols, e mesesso el foc lo cors d’aquela que portet lor enemic, e·l princip dels capelas dis: «Aras podes veyre quanha gloria pren aquela que enfantet luy per que nostre linatge es vengut /113c/ha confusio». Et am aytan correc lay coma home que no15 sab que·s fa. E d’aventura mes las mas a la bera per tirar vas terra. E tantost li sequero e·s tengro tan fort a la bera que hanc non los poc ostar, mas que pendet d’aqui aval am gran dolor, que bramava coma straguat. E·ls autres que ero vengutz per mal perdero la vista, per virtut dels angiels que ero aqui, e·l capela aquel cridet ha sanh Peyre merce e que·l membres en qual manieyra li era estat en bon loc quant la sirventa l’acusava al Venres Sanh. E sanh Peyre dis li que el avia pro a far haoras ha sebelhir Nostra Dona e non avia ges lesor de luy aras guerir, mas se volia creyre vertadieyramen en Jesu Christ et en aquesta que fo sa mayre, speransa avia que el guerira. Et el respondet que fermamen ho creyria, que Jesu Christ era Dieu veray et questa sancta mayre de luy. E tantost los mas despendero se de la bera, mas la dolor remas. E los brasses remayro secs. Adonc sanh Peyre dis li que bayses la bera am devotio e dices: «Ieu crese en Nostre Senhor Dieu, Jesu Christ, que aquesta verges portet en son ventre glorios, e rremas virges vertadieyrament apres son enfantamen». E quant /113d/et o [ac fach et] ho16 ac dich, tantost fo guerit. Sanh Peyre comandet li que preses de la palma e que lo portes sobre lo poble orb. E aquels que lo volrian creyre cobrarian la vista, e·ls autres remanrian orbs, et en ayssi fo fach.
Et en apres los apostols portero Nostra Dona al monumen. Et sperero Nostre Senher ·iij· dias, coma el lor avia comandat. Et al ters dia, et el venc am l’arma de Nostra Dona, et ajustet la am lo cors, e la ressucitet, et en cors et en arma sus en cel la·n montet glorificada.
E las raubas soas demorero el sepulcre ha consolatio dels fizels, 17de lasquals se recomta18 que lo duc dels Normans assetjet una ves19 la cieutat de Marroc. E·l avesque de Marroc pres la gonela de Nostra Dona e mes la sus el cap de una lansa a manieyra de senhieyra. Et issi seguramen vas los enemix. E tantost perdero la vista e comensero a tremolar. Et adoncas las gens de la cieutat quant viro lo miracle, yssiro foras et ses merce comensero aussir lors enemix dezapoderatz, laqual causa desplac fort a Nostra Dona, e mostret ho, quar la gonela dezaparec, e·ls enemix cobrero la vista.
20Lo dia de Pascas, ha Vesorgas, quant los efans dels crestias cumergavo, hun filh de hun juzieu cumerguet am los crestias. E cant fonc a ssa mayo tornat, son pay/114a/re li demandet don venia, e quant l’efan li ac comtada la vertat, lo payre fonc fort irat, e pres lo, e gitet lo el forn arden que era aqui. E tantost Nostra Dona fo aqui, en semblansa de la emagena que l’efan avia vista sus l’autar, e defendet lo del foc. E la mayre del efan, coma estragada de son filh, cridet21 tan fort que los autres que eron en la carrieyra, juzieus e crestias, intrero en la mayo, e regardero el forn, e viro que l’enfan non ac negun mal, e quant l’agro gitat foras, dis lor que la dona que era sus l’autar ont avia cumerguat l’avia d’aquel foc gardat; adonc los crestias entendero de Nostra Dona e gitero lo payre del efan el forn, et aqui meteys fonc ars e gastat et en carbo tornat.
Testo:
Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der
«Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer,
1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262),
pp. 271-275. – Rialto
7.ix.2002.
[pdl]
