Legenda aurea
[7] Sanh Alari
Sanh Alari fonc avesque de Peytieus e fonc de la terra d’Aquitania, e per la soa bona vida que tenia, lo poble de Peytieus eligiro lo en aves/23b/que; et en sa juventut el ac molher, de laqual ac una filha; e quant fonc fach avesque, governet molt saviamen e sanctamen lo poble de Fransa e perseguia fort los eretges de la terra. En tant que ·ij· evesques de Fransa que ero erretges procurero am l’emperador, que sostenia los eretges, que sanh Alari fos yssilhatz de tota Fransa am sanh Eusebi.
E quant foro menatz en una terra1, aqui elh viro que tota la terra era plena de eretges, ayssi que l’emperador comandet hun dia que tuh li evesque de la terra s’ajustesso e que desputesso de la fe. Ayssi que tuh li autre evesques ero eretges, sal luy e son companh, e venquero los totz e los cofondero, ayssi que procurero am l’emparayre que fosson gitatz de tota aquela terra, e tornero se·n a Peytieus. E quant se·n foro tornatz, en hun ostal ont avia hun efan que era mort ses babtisme, tantost gitero se en oratio e preguero tan Dieu que l’efan reviscolet.
Et en tan la filha de sanh Alari fonc crescuda e volc marit. Et el prediquet la tant que tot lo talen que avia de marit li mudet. E quant lo·lh ac mudat, el preguet Dieu que la gites d’aquest mon, quar /23c/mielhs li era que moris quant ero joves e verges que se estes al perilh del segle; e mori se. Et el sebelhi la de sas mas. E quant la mayre de l’enfanta vi que tam be l’era pres, a ssa filha, preguet lo atressi que enpetres am luy que moris. E sanh Alari enpetret l’o am Dieu et el atressi sebelhi la de sas mas, e la soa arma am aquela de sa filha anet se·n en paradis.
Et endevenc se en aquel temps que l’apostoli, que avia a nom Leo, que era tocat de eretgia, apelet totz los avesques per aver cosselh. Et anc non apelet sanh Alari. Empero el venc sens apela. E cum l’apostoli saub que vengut era, comandet que negus hom no·lh2 fezes loc ni·s leves per luy. Et en ayssi quant intret aqui ont ero tuh, l’apostoli3 dis li en ayssi: «Tu es Alari, Frances?» [... «... Frances,] mas be sso de Fransa, so es a ssaber avescatz». E·l apostoli dis li: «Tu es Alari, evesque: ieu so apostoli e jutge de tot lo mon». Et adonc sanh Alari dis li: «Tu es jutges: autre4 n’i a plus sobeyra». Adonc l’apostoli levet se am gran ira que hac e dis li en ayssi: «Espera mi hun pauc tro que venha». E sanh Alari respos et dis li: «E sse may no·n tornavas, cum sera?» E·l apostoli dis: «Ieu venray desse et enviliray la toa /23d/ riquesa que es trop gran», et anet se·n l’apostoli a las privadas, e quant aqui venc, venc li tan gran sentencia que totz los budels l’issero del cors, e mori aqui meteys. E quant sanh Alari ac pro sperat e vi que negus no·lh fasia loc, assetiet se en la terra e dis en ayssi: «La terra es de Nostre Senhor e sso que en terra es». E tantost la terra ont se fonc assetiat levet se per miracle, e fonc plus aut que non ero li autre evesque. E quant vengro las noelas que l’apostoli era mort, tantost sanh Alari levet se e prediquet ha totz los evesques, ayssi que totz los tornet a la fe de Dieu. E quant ho ac fach, trames los ne totz a lors avesquatz.
Et apres hun pauc de temps, quant sanch Alari ac fachs mols de miracles, et el fonc malaute, e conoc que mori devia en breu, et apelet hun capela que avia a nom Leonci, que amava fort. E quant fonc nuech prionda, el li comandet que yssis foras e que se ausia nulha re, que l’o dices, e·l capela yssi foras e contet li que ausit avia grans critz en la cieutat. E quant venc a la mieja-nuech, que sanh Alari fonc pres de la mort, tan gran clardat venc en la cambra que hanc lo capela no·n saup ont se fo. Mas que ac gran /24a/paor. Et aquela clardat duret tro que l’arma de sanh Alari fo yssida del sieu cors. E li angil anero se·n amb ela.
Testo:
Monika Tausend,
Die altokzitanische Version B der
«Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer,
1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262), pp.
61-63. – Rialto
7.ix.2002.
[pdl]
Legenda
aurea
