Legenda aurea
[70] Sanch Bernat
Sanh Bernat, abat, nasquet en Bergonha e fo filh de mols nobles parens; et ac a nom son payre En Telossi, et era cavalier molt bo, et era religios, e la soa mayre avia a nom Alasays, que ac ·vij· efans, ·vj· mascles et una filha, e feyro totz los efans morgues, e la filha fo morgua. E quant la mayre avia agut efan, tantost /114b/lo proferia a Dieu e·ls noyria am lo sieu lah per so que per lo sieu lach fos melhor vas Dieu. Et en ayssi coma creyssian, en [lox erms] los fasia noyrir e lor fasia donar a manjar grosses manjars continuadamen.
E quant ela fonc prenhs de sanh Bernat, vi en vesio que portava en son ventre hun cadel que layrava. E coma ela ho comtes al sanh baro de Dieu, aquel li respondet: «Profetizat es que tu seras mayre de molt noble cadel, que sera gardador de la mayo de Dieu e layrara contra los enenix, quar el1 sera noble predicador e curara mols de mals am la sua lengua medicinal de gratia».
E coma sanh Bernat fos efan e fos malaute per gran dolor que avia el cap, una femena venc que·l voc tolre la dolor del cap am sos conjurs, mas el irat, cridan la fes gitar de la mayo, e·l efan fonc guerit per la medicina de Dieu.
En la sagrada nuech de Nadal, sanh Bernat estava en l’ofici de matinas en la gleya e desirava fort a ssaber en qual hora nasquet Jesu Christ. E tantost Jesu Christ li aparec en forma de efan. E tantost el se passet que en aquela hora nasques. Per que d’aquela hora enan, fonc molt savi en bos fachs de Dieu. En apres fes hun libre en honor de la Verges, en loqual [espos]2 aquela laysso del evangeli que /114c/comenset: «Trames En Gabriel a la Verges ....»
E cum lo demoni vis lo bon prepausamen, ac gran enuech de la soa castedat, per que·l fes aver moltas temptatios. E coma el fos enamorat3 d’una femna, am si se pesset que gran vergonha devia aver, per que se gitet en hun stanh de aygua gelada et estet aqui tro que fos refruguratz4 d’aquel cobesamen d’aquela femna. En apres una femena se colguet am luy en hun liech, per que el li desamparet la mitat del liech et en l’autra mitat s’adormi, mas quant la femena ac hun pauc estat e vi que no la tocava, ela lo palpet e fes que·l conogues carnalmen. E quant ela vi que [re non hi] podia far5, molt vergonhosa se·n parti de luy.
6Una vegada el albergava al ostal de una femena, et ela7 vi que el era bel homs e fonc molt enamorada de luy. E coma el fezes far liech deforas, et ela senes vergonha de nuech se·n anet a luy, mas quant el la senti, el va cridar: «Als layres, als layres!», per losquals critz ela se·n fugi, e tantost la companhia se levet am lums e demandero lo layre, mas no·lh trobero. E tantost cum se·n foro tornatz colguar, ela se leva autra ves e anet al liech de sanh /114d/Bernat. E tantost el cridet: «Als layres, als layres!», e la companhia se va levar e no·lh trobero; aytal meteys fes la tersa [vegada]. En lo segon dia, los companhos lo repreyro quar tantas veguadas avia sonat «Layres!» la nuech. Et el lor dis: «Veramen, sapjas que l’osta de sains me volia panar lo thesaur de castedat, que hom no·l pot recobrar».
Pueys si cogitet que non era segura causa habitar am serpens. Et adonc el se pesset que intres el orde de Sistels, mas coma los sieus frayres l’o tolguesso, Dieu li donet tanta de gratia que am los frayres et am pro d’autres, que hi intres. Mas En Guiraut son frayre, que era molt bon cavalier, no volc creyre que hi intres en religio, an ho tenia en vanetat, per que sanh Bernat li dis: «Ieu say, frayre, que trebalh te donara l’entendemen», e pausa li lo det en lo costat, disen: «Sapjas que lansa te traucara aquest costat, per que tu faras so que ieu vuelh». Et en pauc de dias, Guiraut fonc pres per sos enemix e nafrat am lansas en aquel loc8 ont so frayre lo toquet am lo det, per que sanh Bernat venc a luy e va·l dir cridan: «Sapjas, frayre Guiraut, que breu devem intrar al mostier», e aquela nuech En Guiraut fonc deslieurat de la prio9 per la voluntat de Dieu, per que anet am son frayre e dis li: «Mudat ay ieu mon en/115a/tendemen: sapjas que ieu vuelh esser morgue».
Et en l’an de la encarnatio de Nostre Senhor ·m·cc·xij·, fonc bastida la mayo de Sistels per ·xv· servidors de Dieu. Et era sanh Bernat de la etat de ·xx· ans. Et am ·xxx· companhos el intret en l’orde de Sistels. Mas coma sanh Bernat am sos frayres intres una vegada en l’ostal de son payre, En Guido son frayre vi En Vinart que jogava am efans, per que·l dis: «Ara, frayre, sembla que aves ses garda totas nostras pocessios», per que son frayre li respondet enfantielmen disen: «Vos, doncas, aures lo cel et a mi layssares la terra? Per que non aves ben partit?»; don l’efan remas alcun temps, mas apres el seguet son frayre.
Quant sanh Bernat fo intratz en l’orde de Sistels, ayssi si donet tot en la devotio de Dieu que re non usava de sos sens corporals. E quant ac estat hun an el mostier, encaras non avia vist se en la mayo avia buada. E coma moltas ves intres en la gleya e n’issis: el cap de la gleya avia tres fenestras, et el no·ys pessava que fos [mas una].
Una ves l’abat de Sistels trames frayres per bastir lo mostier de Clarasvals e donet lor per abat sanh Bernat, e coma els estesso aqui en gran pauretat e lor defalhis lo manjar, els manjero de la fayna. Et sanh Bernat velhava molt10, senes tota mesura, /115b/11per so quar el cujava perdre aquel temps que hom dormia, e desia que aquels12 que dormo semblavo mortz vas Dieu. E quant vesia que negus dormia destrempadamen, apenas ho podia sufrir quant lo vesia dormir coma senglar. Apenas avia talan de manjar nulha hora sanh Bernat, mas per temor de defalhimen manjava. Et era li ayssi greu cum si hom lo tormentes, per que el manjava molt pauc. 13Una vegada per error bec oli en loc de vi, que re no·n conoc, entro que hom l’o dis per so quant li vesian la boca issucha. 14Autra vegada manjet sahi de porc, que re no·n conoyssia.
Tot aquo que sabia de las scripturas avia apres per se, Dieu pregan, en ayssi que non avia autre maistre se no rayres e faus.
Molt li plasia paurieyra en las vestiduras, mas lajeza non podia suf[r]ir, hom desia que necesa ho necligencia demostra sel que mespresa sos vestimens, per que desia que tota hora si devia hom pessar que fezes aquo que negus non se·n meravilhes. El vestia hun cilici tot dia que hom non lo vi nulh temps ni nulh temps non ris en guisa que fadejes.
Ac pascientia en paraulas et en perdoas de causas et en naframen de son cors. Et aysso /115c/mostra per yssimple de son cors manifestamen. Una vegada amonestava hun avesque per sas letras anigablamen15 que·s tolgues de mal e que fezes16 be, don l’avesque fonc molt irat e·l trames unas letras a luy disens al comensamen: «Salut, e non en sperit am blasfamia», en cays que sanh Bernat li agues paraulas de blasfemias dichas, per que li dis: «Ieu non cuch aver dichas paraulas de blasfemias, ni ay17 mal dich a negu, ni vole aver dich, ni majormen al princip de poble mieu».
18Hun abat trames a sanh Bernat ·vc·19 marcs d’argen per bastir hun mostier, mas20 ayssi coma lo messatge los li portava, los layres los li tolgro. E quant el ho ausi dire, hanc non dis alre se non: «A Dieu sia grasit».
Hun canonge reglar venc a luy e preguet lo que·l receupes per morgue, mas sanh Bernat non l’o volc autria, an li dis que se·n tornes a sson mostier, e·l morgue li dis: «Per que as tu perfectio tant lausada en tos libres, se tu no la mostras a mi? Sapjas que volray tener tos libres per so que ieu los pessege». - «En negun tu non as legit! E non podes tu vieure et esser perfiech en la toa claustra? Correctio de costumas e [non] mendamen de lox [...]», per que lo canonge /115d/venc irat contra luy e feri lo en la gauta gran colp, per que sanh Bernat lo conjuret per lo nom de Jesu Christ que no·lh toques plus en deguna manieyra.
Cant negu volia intrar en l’orde de noel, li disia: «Si negus voles intrar en l’orde, layssatz deforas los corses que aves agutz del segle, e solamen l’esperit intre sains, quar la carn re non aprofiecha».
Lo payre de luy, que era remasut al segle, anet al mostier, et aquel mori aqui en sa vielhesa. La soa sor, que avia marit, era paupra. Anet vezer los sieus frayres al mostier am aparelhamens21 ergolhoses et am companhia ergolhosa. E quant fonc dich als frayres, hanc no volgro veser la sor, per que, quant ela vi que no la volian vezer sos frayres, ela dis al portier ploran: «Hosta! Soy ieu ayssi pecadoyra que mos frayres no·m vuelho vezer? E ge es mort per pecadors Jesu Christ! Quar ieu so pecadoyra, per aquo demande cosselh de homes bos. E sse mon frayre mespreza la mia carn, lo sirven de Dieu no mespreza la mia arma. Say venha a mi e digua mi so que·l plasera, /116a/et ieu faray tot aquo que·m comandara». Et adonc sanh Ber- nat yssi foras am sos frayres per ela veser e va li dire22 que dezempares la vanetat del mon e que visques23 ayssi coma sa mayre avia viscut. Et apres els se·n partiro, et ela se·n tornet e mudet la soa vida, que ayssi coma ermita estava e vivia al segle, e dezemparet tota la vana gloria del mon. Et fes tan am so marit que el la dezemparet. En apres ela intret en hun mostier.
Una vegada que fo malautes fortmen, ad el fonc a vejayre que fos vengut davan Dieu, e fo aqui lo demoni que l’acusava fortmen, per que sanh Bernat dis: «Ieu cofesse e dic que ieu no so dignes que per mos meritz aja ieu lo regne del cel, mas per los meritz [del mieu Senhor], que [m’o] a gasanhat per heretatge del Payre e24 per merit de la soa passio, per que tu ni re que diguas no·m pot nozer». E per aquesta25 raso, lo baro sanh de Dieu fo quitis e retornet se·n a sson pessamen.
Visquet sanh Bernat am tanta de abstinencia e de trebalh que velhan son cors aytant fort coma se fos malautes, los frayres preguero Dieu per luy, per que el se senti melhurat e fes ajustar los frayres, a lor disens: «Per qual raso m’empachatz vosautres e no·m gisquetz anar? Ieu vos prec que·m layssetz anar».
E moltas autras cieutatz fonc /116b/eligit per evesque sanh Bernat, e majormen e la cieutat de Genoa e de Milas, mas el non ho volc recebre, las electios, disen que a luy non tangian. El era de gran nom, mas el26 vensia so nom per humilitat de son coratge, ayssi que per re no·ys podia ergolhosir. E las gens lo tenian per molt onrat home, mas el se tenia per vielh e tostemps estava am los plus humials frayres en ayssi coma se fos lors pars, ses autra majoria, que non volia aver neguna honor. 27Tota hora lo trobava hom ligen, ho escriven, ho perpensan, ho que ensenhava sos frayres am bonas paraulas.
28Una vegada el predicava al poble que l’estava devotamen davan. Et el ac aytal temptatio que·s pesset que ben predicava, per so que las gens l’ausian voluntieyremen e·l tenian29 per savi, e per la temptatio el si giqui de predicar, mas tantost el30 se·n tenc per fol, per que volc acabar lo sermo mal grat del demoni.
31Fonc una vegada hun morgue que fonc ribaut per lo segle e jogador, per lo maligne sperit, e pueys volc tornar al segle. E coma sanh Bernat li demandes de que vieuria, lo morgue li respondet disen: «Ieu say joguar am datz et am els vieuray». E sanh Bernat li dis: «Se ieu ti bayle cabal, vos te·n anar e tornar cascun an e que partam lo gasanh32?», e·l morgue li dis /116c/que voluntieyramen, per que sanh Bernat li baylet ·xx· sols, e am aquels que se·n anes; aysso fes sanh Bernat per so que·l morgue tornes vas luy, ayssi coma fonc fach. L’an en apres lo morgue perdet lo cabal tot. E coma fos a la porta del mostier tornat, sanh Bernat yssi a luy et aparelhet la fauda coma se volgues penre sa part, e·l morgue li dis: «Sapjas, payre, que ieu non ay re gasanhat, an ay perdut lo cabal e prec te que·m recepchas», per que sanh Bernat lo receup benignamen.
33Sanh Bernat fes hun mostier, en loqual vengro ganre de moscas, tantas que hom non las podia sufrir, en tan que sanh Bernat las escumerguet, e·l endema mati totas foro34 mortas.
35Sanh Bernat fonc trames en la terra de Quitania per la apostoli per so que reconsilies lo princip de Quitania e la Gleya. Mas el no·s36 volc reconsiliar, don sanh Bernat [cant] cantava la messa, lo fes yssir de la gleya coma escumergat. E quant sanh Bernat dis37: «La pas de Dieu sia am vos testemps», e pres lo cors de Dieu [sobres]38 la patena del calici e portet la·n deforas, disen: «Nos te pregam39, princip, e tu nos as mespresat.
Vet te lo Filh de la Verges, que es Senhor de la Gleya que tu persegues, e vec te lo tieu jutge, alqual s’aginolha totz hom: en las mas de luy venra la toa arma. Aras veyrem se·l mespreseras, contrasta li se podes!» E tantost lo princip se gitet als sieus pes, e dis li que·s leves sus e que /116d/ausis la sentencia de Dieu, per que lo princip se levet tremolan e fes tot quant sanh Ber- nat li dis.
En apres sanh Bernat s’apropget de la soa mort et dis als sieus frayres: «Tres causas vos laysse que son servadoyras per vosautres en tota vostra vida, lasquals ieu ay observadas tostemps, so es que no fich escandol e quant lo vesia, tantost lo fasia cessar. Et hanc nulh temps non presumi plus de mi40 [que d’autre], an ay pessat menhs ad aver41. Et se nulh home me fes anta, no·n volgui penre vengansa. E vet vos que vos laysse caritat, humilitat, paciencia». E coma el agues fahs miracles, et agues bastitz ·c·xl· mostiers, et agues complitz mols libres, quant ac viscut ·lxij· ans, en l’an de Nostre Senhor ·m·c·liij· ans, et el s’adormi en Nostre Senhor.
Testo:
Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der
«Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer,
1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262),
pp. 276-283. – Rialto
7.ix.2002.
[pdl]
