Legenda aurea

 

 

 

 

[71] Sanch Timotieu

 

Sanch Timotieu fo pres pel prebosc de Roma quant non volia adorar las ydolas e tormentat, en tant que hom li metia cals viva en las plagas, ayssi que el fasia grans gratias a Dieu. E quant hom lo tormentava, ·ij· angiels li aparegro [e dissero li]: «Regarda vas lo cel». [... lo cel] ubert e Jesu Christ que tenia una corona de peyras preciosas el ma, e dis li: «Timotieu, aquesta corona recebras tu de la mia ma», ayssi /117a/que aquo ausi hun hom que avia a nom Appollinari e tantost fes se batejar. E quant lo prebosc ho ausi, fes los amdos descapitar.

 

 

 

Testo: Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der «Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer, 1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262), p. 283. – Rialto 7.ix.2002.


[pdl]

Prosa religiosa    Legenda aurea

[70] Sanch Bernat    [72] Sanch Bertholmieu