Legenda aurea

 

 

 

 

[72] Sanch Bertholmieu1

 

Sanh Bertholmieu, apostol, anet en Endia, que es el cap del mon. Et intret el temple, en que estava una ydola que avia nom Estarot, et estet aqui coma se fos pelegri; et en aquela ydola estava lo demoni e desia que sanava los malautes, segon que el desia, mas no los sanava, mas que2 los gardava de plagas e de nafras. E coma lo temple fos ples d’omes malautes e nulh socors non poguesso aver de la ydola, els se·n anero en autra cieutat, en que orava hom autra ydola que avia a nom Berit, e demandero li per que non avia respos N’Astarot, et En Berit lor dis: «Lo vostre dieu es estacatz am cadenas de foc, per que non poc respirar ni anar parlar, d’aquela ora en say de que l’apostol de Dieu fo intratz, En Bertholmieu». E las gens demandero li qui era aquel Bertholmieu, e·l demoni lor dis que «amix es de Dieu tot-poderos e per aysso es vengut en aquesta prohensa /117b/que·n giete totz los dieus», e las gens dicero li: «Digas nos los senhals de luy, per so que nos lo puscam trobar», e·l demoni lor dis: «Los pels de luy so negres e rrosses, e la barba longua, et es hun pauc canutz, e la soa cara es resplanden, e·ls3 huelhs grans, e las narres egals e drechas, et es de bon gran. E porta rauba blanca de polpra e porta hun mantel blanc de polpra. Et ha ·xxvj· ans que los sieus vestimens non so envelhesitz ni foro lachs. E pregua Dieu ·c· ves aginolhan lo dia et autras ·c· ves la nuech, e van am luy los angiels, que non laysso turbar ni ‹cremar›. Et atrobares lo testemps alegre, am bona cara, e sap moltas causas endevenedoyras. E conoys e sap parlar totz lengatges e·ls enten. E so que ieu vos dic sap el. E quant lo serquares, lo trobares se·s vol, e si mostrara a vos, e se·s vol, no·l poyres trobar. E prec vos que quant l’aures trobat, que·l pregues que [non] se·n venha, per so que los sieus angils no fasso4 a mi so que fan al mieu companh».

E quant las gens l’agro serquat, no·lh pogro trobar. Et hun dia els ausiro hun endemoniat5 que cridava disen: «O apostol de Dieu, Bartholmieu, las toas oratios mi ardo!» E·l apostol6 li dis: «Cala!», /117c/et yssi de luy, per que tantost fonc deslieurat lo home.

E quant lo rey d’aquela regio7 ho ausi dire, que avia a nom Polimi, tantost trames per luy per so que·l gueris una filha que avia mal a lunazos. E quant sanh Bertholmieu vi la filha del rey liada am cadenas, per so [quar] se manjava am las dens, el la mandet desliar. E tantost fonc deslieurada d’aquel mal. Adonc trames lo rey camels [cargatz] d’aur e d’argen et de peyras preciosas al apostol, mas los messatges no·lh pogro trobar, e·l endema mati l’apostol aparec al rey en la cambra ont era tot sol, a luy disen: «Per qual razo tu mi8 serquas tot dia am l’aur et am l’argen? Sapjas que ieu non desire nulha causa terrenal, ni caval, ni aver».

En apres sanh Bertholmieu li ensenhet, lo mati, la predicatio. Et ensenhet li cossi avia Jesu Christ vencut lo demoni per meravilhosa conveniencia, e per poder, et per justicia, e per savieza, en ayssi disen: «Fonc convenien causa que·l Filh de la Verges poderosamen lo9 venquet quant lo gitet poderosamen de la soa cela, loqua[l] avia presa lo demoni per lo pecat del primier home10. En ayssi coma vensedor tramet11 los sieus companhos per pausar lo sieu senhal en la terra dels venqutz, et en ayssi Christ /117d/vensedor trames messatges12 per pausar lo sieu senhal per totas partz, e que·n gieto13 los demonis justamen. Empero, quar justa causa es que sel que l’ome avia vencut manjan e·l tenia [pres], que per14 hom[e] dejunan fos vencutz e tengut pres e non tengues d’aqui avan pres, e venset lo saviamen en aysso que l’art del demoni es escarnida per l’art de Jesu Christ. La art del demoni fonc aytal quar en ayssi coma l’esparvier15 pren l’ausel, en ayssi lo demoni raubet per son vol Christ el desert, [en loqual] loc dejunava16, que conogues ses dopde que Christ era Dieu, et se famejava, que·l venques per manjar, ayssi coma avia vencut lo primier home; mas per so el non poc conoysser Dieu, per so quant Christ famejet17, ni no·lh poc velcer, quant Christ non volc obezir a la soa temptatio».

E coma prediques sanh Bartholmieu los sagramens de la fe, dis al rey que se batejar si volia, que el li mostrava lo sieu dieu liat am cadenas. E·l segon dia, coma los evesques sacrificavo a la ydola latz lo palays del rey, lo demoni comenset a cridar et a dir: «Ostas vos, mesquis18, non sacrifietz, anas vo·nh per so que non ajas mal am me, quar sapjas que ieu so liat per los angiels de Jesu Christ, que crucifiero los juzieus per so quar lo cujavo aussire, et el pres mort per la nostra salvatio, e·l vostre princip d’ifern, que es marit19 /118a/de la mort, es liat am cadenas de foc». Et apres tot lo poble liet la ydola am cordas per so que la deroquesso20, mas non ho pogro far, per que lo demoni fonc compellit pel pobol que yssis de la ydola [e] destruzes tota aquela ydola. E tantost lo demoni de la ydola trenquet totas las ydolas del temple. E tantost los malautes foro sanatz per oratio del apostol. En apres l’apostol basti a Dieu lo temple e dis al demoni que anes al dezert.

Adonc l’angiel de Dieu aparec aqui e fes lo senhal de la cros en ·iiij· angles del temple am lo det, disen: «Aysso dis lo Senhor: ayssi coma vosautres es totz sanatz de la enfermetat, Dieus en ayssi nedejara aquest temple de tota lagesa e del demoni que vos mostraray, e non ajas temor quant lo veyretz, mas que fassas aytal senhal en los vostres frons coma ieu ay fach el temple». En apres el lor mostret lo demoni am la cara aguda, e am barba longua, es21 am pels tro als pes, et am huelhs loncs, flamegans coma ferre cal, e gitava flamas pudens coma solpre cal de boca. Et estava liat am cadenas de ferre. Et apres l’angiel li dis: «Per so quar tu obesisses22 als mandamens del apostol e trenquiest totas las ydolas, te deslieure. Mas que volh que anes en loc ont hom non estia. Et estay aqui entro al jorn /118b/del Juziri». Per que lo demoni se·n anet am gran bruch. E·l angiel de Dieu se·n poget el cel en presencia de totz.

Adonc lo rey am sa molher et am sos filhs et am tot lo pobol se batejet. E desamparet lo regne e fo son discipol, de sanh Bartholmieu, per que adoncas totz los evesques s’ajustero, e vengro a·N Astriages23 que ero frayres del rey, e clamero se del apostol, disen que am son encantamen avia lo rey virat e lors dieus destruchs totz e·ls temples, per que lo rey N’Astriages fonc irat. E trames ·m· baros am armas per penre l’apostol e quant l’agro menat davan lo rey, lo rey li dis: «Es ies tu aquel que as virat24 lo mieu frayre?», e·l apostol li dis que «ieu no l’ay virat, mas convertit». Et adonc lo rey li dis: «Ayssi coma tu as fach desamparar los mieus dieus e ssieus es as fach que cresa al tieu, ayssi te faray ieu desamparar los tieus dieus e faray te sacrificar als mieus dieus». Et adonc l’apostol dis: «Ieu ay liat lo dieu que colia tos frayres25 e lo·lh mostriey liat, luy26 forsat. Et a destrucha la soa ydola, e sse tu podes aytal far del Dieu mieu, ieu seray27 a la toa voluntat e sse non ho fas, ieu trencaray los tieus dieus, e que tu cresas al mieu Dieu». E domentre que aysso desia, al rey fonc dih que lo sieu dieu era, En Baldet, casutz e pessegatz. /118c/E quant lo rey ho ausi dire, esquisset los28 vestimens e mandet batre am bastos l’apostol. E comandet que hom l’escorgues tot vieu, e fo fah, per que el se·n anet a Dieu. E·ls crestias preyro lo sieu cors e ssebelhiro lo onradamen.

En apres los evesques e lo rey, pres per lo demoni29, tanstost foro mortz. E·l rey [que] fonc aqui, que avia a nom Apolini, fonc elegit en avesque. Et estet evesque lausablamen ·xx·30 ans e ple de virtutz el s’adormi en Nostre Senhor.

En l’an de Nostre Senhor ·ccc·xxxj·, los sarrazis preyro Cecilia, e destruero lay una partida ont jasia lo cors de sanh Bertholmieu, e trenquero lo sieu sepulcre, e·ls sieus osses gitero a por. Et si dis que en aquela yrla fonc aduch lo cors de sanh Bartholmieu de31 las partidas de India en aytal manieyra: Coma los paguas vesian que·l sieu cors era onrat per mols miracles que fasia, molt irat gitero lo sieu cors en la mar, loqual venc per voluntat de Dieu en la dicha irla.

E coma los sarrazis escampesso los sieus osses, quant els si foro d’aqui partitz, l’apostol va aparer ad hun morgue, disen: «Leva·t sus et amassa los mieus osses que son escampatz», e·l morgue li dis: «Per qual raso amassaray ieu los tieus osses ni donaray a te honor, /118d/que tu nos32 ajas layssat[z] als pagas e non ajas donat negun adjutori?» E·l apostol [l]i33 dis: «Sapjas que per tostemps ha Dieu perdonat aquest pobol per mos meritz. Mas cum els sian grans pecadors, que lors pecatz cridavo tro al cel, ieu no lor enpetraray perdo». E·l morgue li dis: «En qual manieyra poyray ieu trobar los tieus osses, que son escampatz entre los autres?» E·l apostol li dis: «Tu los iras amassar. E totz aquels que seran resplendens coma foc tu levaras del sol», laqual causa fes molt devotamen. Et en34 apres el se·n pojet am els en una nau e portet los a Benaven en Polha, que era arcivescat.

35Una femena aportet oli per so que·l mezes e la lampesa de sanh Bertholmieu. Ayssi coma l’i volia metre, non podia, en que·s pesset que non plasia ponch ha sanh Bertholmieu. Et apres ela lo mes en una [autra] lampesa36.

Sanh Theodor, abat e doctor, dis ayssi d’aquel apostol: «L’apostol de Dieu sanh Bertholmieu primieyramen prediquet en Licania, en apres en Endia et en la fi en la cieutat d’Albano de la major Armenia. E fonc primieyramen escorgat et en apres escabassat e ssebelhitz37. E quant lo trames predicar, Nostre Senher li dis:  Vay, discipol mieu, predicar, vay /119a/a la batalha e non temas los perilhs. Sapjas que se ieu ay complida la obra del mieu38 Payre et so fah primier testimoni, fays vosautres so que39 mestier es. E volhas ressemblar los vostres maistres e·l Dieu vostre, escampa lo tieu sanc per40 altruy sanc e suffri passio benignamen, ayssi coma ieu , per que l’apostol molt alegre obesi als sieus mandamens, de Dieu, et anet coma luy, per alumenamen; a luy fonc donat Armenia, laqual coverti benignamen. En apres fonc martiriatz, en ayssi coma fonc dich, et el se·n anet a Dieu gloriosamen».

 

 

 

Testo: Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der «Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer, 1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262), pp. 284-291. – Rialto 7.ix.2002.


[pdl]

Prosa religiosa    Legenda aurea

[71] Sanch Timotieu    [73] Sanh Julia, martir