Legenda aurea
[74] Sanch Augusti, doctor
/121a/Sanh Augusti fonc gran doctor de Sancta Gleya e fonc de una provencia que ha a nom1 Africana, de una viela que ha a nom Cartage, e son payre avia a nom Patrici, e sa mayre, Amonestada, ayssi que·l payre e la mayre lo feyro ensenhar formen, en tant que fonc gran philozophe fah, en tan que totz los libres que trobava entendia per se meteys, sens tot maistre, et saub tan que tombet en la error d’alcus que dizo que hanc [Dieus] non pres carn humana de Nostra Dona e que dizen que ja hom no reviscolara. Et aquilhs so erretges que an nom manichieus, et estet en aquela error ·ix· ans quant era jovencel, ayssi que quant ac ·xix· ans, desamparet aquela error. E trobet hun libre en que era scrich cossi devia hom mespresar lo mon. En tan que sa mayre, que era sancta dona, si plorava tot dia per la paor que avia de son filh Augusti, que crezes als erretges e que·s perdes, e tot dia desia li que no·s partis de la fe de Dieu.
2Endevenc si hun dia que ela estava coma raubida, et aparec li hun bel jovensel e demandet li per que avia tan gran marimen. Et ela respos que avia /121b/paor que so filh Augusti per la gran sciencia que avia se dampnes. E·l jovencel dis li que no·n agues, d’aquela paor, quar en la fe que ela era, era el, ayssi que quant ela se regardet, vi lay son filh Augusti e comtet so que avia ausit. Adonc el dis li: «Mayre, pecas te, quar non t’o a [ho]m3 dich en ayssi, qu’an t’a4 hom be dich que en la via que ieu so, seras tu». Adonc la mayre ac gran dol e dis: «Mos efas, no volhas dire en ayssi: coma ieu dic, mi5 ho a hom dih». Ayssi que ela pregava tot dia hun sanh evesque que pregues Dieu per son filh, que·l gites de la secta ont era. Ayssi que l’avesque dis a la dona que se·n anes segura, quar no·s podia far que son filh peris depueys que ela avia plorat per luy.
Endevenc se que sanh Augusti se parti d’aqui ont era. Et hanc6 sa mayre re non saub ont era anat, et anet se·n7 a Roma e legi aqui. Et ac mols scolars. E quant sa mayre saub ont era anat, seguet lo tantost e trobet lo que non era fach encaras crestias del tot ni era del tot en la via que solia. En tant que comenset a segre la via de Dieu. E crezet a sanh Ambrosi et anava tot dia ausir sos sermos, ayssi que del tot desamparet la error /121c/ont era. E plac li fort la via de Dieu, mas hun pauc li fonc de greu. Et anet se·n ad hun sanh home que avia a nom sanch Simplicia, que·l mostres cum devia vieure ni estar en la via de Dieu. E quant Simplicia lo vi, dis li ganre8 de yssimples e de miracles de Dieu, e menet lo a la gleya, e mostre li lo Credo ‹et escrius› rescostamen, que hanc nulh hom non ho vi, e dis li que legis e que se estudies aqui. E quant l’ac tot legit ni studiat, levet se, e montet se·n en aut, e legi lo Credo davan tot lo poble.
Et hun que era estat amic de sanh Augusti, que s’era convertit, cridet e dis a sanh Augusti cum Antoni lo gran doctor de Africa era mort ni cum avia fachs ganre de miracles. E quant sanh Augusti ho ausi, dis a sson companho, que avia a nom Alpini: «Companh, sapjas de sert que nos avem estat en gran error tro ayssi. E sapjas que sels que querre sabo Dieu sa·n vau en paradis. E nos am nostras grans sciencias, anom no·n en ifern». Et anet se·n sotz hun figuier, e ploret fortmen, e preguet Dieu que·l regardes e·l agues a merce. E quant plorava tan fortmen, ausi una vos que·l dis: «Te aquest libre e liech». En la primieyra carta trobet scrich cum devia hom Dieu amar e creyre et adorar, e no nulh autre dieu. E tantost fo9 totz enbegutz de la gracia de Dieu.
E tantost venc li tan gran dolor en las dens que non podia estar en hun loc, tant /121d/que perdet lo parlar per la gran dolor. Et scrius unas taulas que hom pregues Dieu per luy, que Dieu l’ostes aquela dolor. En tan que totz s’aginlholero, el10 atressi, e preguero Dieu, e tantost aquela dolor se·n anet del tot.
E mandet11 ha sanh Ambrosi que·l mandes en qual libre s’estudies que·l fos may de profiech. Et sanh Ambrosi mandet li en Ysayas lo prophe- ta, quar aquel libre parlava may que negus cum se deu hom a Dieu converti. 12Ayssi que hanc sanh Augusti non entendet lo comensamen d’aquel libre, tant es subtilhs. Et stuget lo libre13 per estudiar quant poyria.
E quant venc lo pascor, sanh Augusti fes se batejar am son filh Dorde et am son companh Alpini. Et adonc sanch Augusti avia ·xxx· ans quant se batejet. Et aysso fes far la predicatio de sanh Ambrosi, que·l fasia far tot dia, e las14 pregarias de sa mayre, que fasia tot dia a Dieu per luy. E tantost que fonc batejat, sanh Ambrosi cridet en aut: «15Te Deum laudamus». E sanh Augusti respos: «Te Deum confitemur». Et adonc sanh Augusti fonc confermat en la fe. E desamparet las escolas que tenia. Et ac tot son cor en Dieu e totas sas obras d’aqui avan.
E quant se·n tornava am sa mayre en sa terra vas Africa, et sa mayre mori en la via. E quant sanh Augusti l’ac facha sebelhir, tenc son cami vas sa terra. E quant fonc lay, tot dia /122a/dejunava; lo may estava en oratio. E quant era las de orar, scrivia libres, e quant era las d’aquo, essenhava aquels que avian mestier de essenhamen16, e tot dia menava aytal17 vida.
18E venc li hun dia en cor que anes ad una cieutat ont avia a far, e ssenti que far lo volian avesque en aquela viela, e per so non hi volc anar. Et endevenc se que en una viela lonh d’aqui avia hun home fort ric, e mandet ha sanh Augusti que se venia a luy ni·l predicava la paraula de Dieu, el desamparia lo segle. E quant sanh Augusti ho ausi, tantost anet se·n19 lay, e quant fonc lay, l’avesque d’aqui ausi la soa gran fama e fes lo capela mager de la gleya, don desplac fort ha sanh Augusti; ayssi que tenc en tal manieyra los morgues reglatz et adordenatz et en tal manieyra lo mostier que lor fasia tener la regla dels apostols e la vida. En tan que tan bos homes los fes que d’aquels n’i ac detz evesques.
Testo:
Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der
«Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer,
1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262),
pp. 296-299. – Rialto
7.ix.2002.
[pdl]
