Legenda aurea

 

 

 

 

[75] La Decollatio de sanh Johan

 

La Decollatio de sanh Johan Babtista per ·iiij· causas sembla que sia estada adordenada et establida: 1primieyramen per la soa decollatio, 2la seconda, per la crematio dels sieus osses, 3la tersa, per unc/122b/tio del sieu cap, 4la quarta, per la translatio del sieu det e per la edificatio de sa gleya.

5Primieyramen, doncas6, es colta e celebrada aquesta festa per la decollatio, laqual es facha en aquesta manieyra, quar, segon que hom troba en las Estorias Scolasticas, Herodes Antipas, filh de Herode, anan a Roma e pessan per son frayre Philip, am Herodias, molher de Philip, secretamen adordenet que el ‹agues›, quant tornaria, sa molher [e ... e]la7 en sa molher. [... sa molher,] e per aysso ela non speret que fos tornat, mas que se·n8 tornet ha son payre. Domentre9 se·n tornava, Herodes tolc a sson frayre Philip Herodias.

Et sanh Johan d’aysso lo reprendia, quar segon la ley non devia penre la molher de son frayre. Herodes vesen que10 sanch Johan tan11 duramen d’aysso lo reprendia e quar per la predicatio e pel babtisme e per poble que seguia sanh Johan tensses luy, desideravo Herodes [et] Herodias, egalmen amdos, qual[que] ocasio trobar12 que poguesso sanh Johan aussire. Et semblava que entre lor13 secretamen promezesso que Herode lo dia de sa nativitat davan los primiers de Galilea celebres, e que a la efanta balan14, tot so que demandaria - que era filha de Herodias - per juramen li fermes ha donar, et ela demandan lo cap de sanh Johan, per gardar lo sagramen promeses que lo·lh dones, mas que del juramen15 que fach avia, feses a ssemblan /122c/que trist n’era. Que aquesta tristicia agues, lo maistre en las Ystorias Scolasticas sembla que ho demostra, on dis en ayssi16: «A crezen es que Erodes am sa molher de la mort de sanh Johan am aytal ocayo aguesson tractat». E dis sanh Jeronim en la glosa: «Per amor d’aysso per aventura juret, per so que ocayo de ausir trobes, quar se ela [la] mort del payre o de la17 mayre demandes, Herodes en nulha manieyra non hi agra cossentit».

Ordenat lo covit, davan totz fo plasens, e la filha de Herodias saltet e balet, e plac a totz que tot so que demandaria lo rey am juramen li donaria. Et ela, per la mayre soa esmoguda, lo cap de sanh [Johan] demandet, mas lo malvas Herodes per lo sagramen se mostret turbatz, empero, coma el mal agues jurat, que redre non ho degues; mas tristicia mostrava en la cara, coma alegretat agues el coratge, et escusava lo pecat per juramen: per so, de ocayo de pietat18 fonc fah malvatz. Doncas, fonc trames lo descapitayre e trenquet lo cap de sanh Johan; a la efanta es donat. Et a la mayre lo presentet.

Per ocasio d’aquesta adjuratio, [sanh Augusti] comta19 [en] hun sermo que fes de la decollatio de Johan Babtista, [e] dis aytal yssimple: «20Fonc hun home ignoscens e fizels de cuy ausi so que comte. Cum hun home li negues so que prestat l’avia o que ho devia, fonc escomogut21 e fes lo jurar. Et el juret que re no·lh /122d/devia, e·l autre perdet son deute. E desia que aquela nuech fonc raubatz davan lo jutge, e demandet li lo jutge en ayssi:  Per que as procurat lo home a jurar, que sabia[s] que fals jurava? , e respondet:  Escondiria mi ma causa.  E·l jutge dis que  mielhs era que ta causa perdeces que car la soa arma per fals juramen as morta.  Et aqui meteys fonc prostrat22, que tan greumen fonc ferit que detras las ancas, quant se revelhet, hy aparegro las plagas; mas perdonat li fo pueys que·s fonc emendat».

[...] Cove, doncas, que davan lo sanh sagramen de Jesu Christ, lo menor dones loc al major. Aysso crida sanh Johan Bocadaur e dis: «Johan, escola de virtut, magisterii de vida, forma de santetat, regla de drechura, miralh de virginitat, titol de ne[de]sa, yssimple de castedat, via de penitencia, endulgencia de pecador, disciplina de la fe! Johan, mager dels homes, egal dels angiels, sompma de la ley, sanctetat del evangeli, vos dels apostols, lunieyra del mon, avantayre del Jutgamen, testimoni de Dieu, megencier de tota la Trinitat!»

23La secunda causa per que aquesta festa se col es per la concremassio e per la collatio24 dels osses de sanh Johan, losquals25, segon que diso alcus, aquel dia foro crematz e pels /123a/fizels en partida amassatz, on que fosso crematz, e per aysso Sancta Mayre Gleya coma segon martiri aquesta festa col e celebra. En ayssi coma26 se liech en lo ·xij· libre de las Ystorias Ecclesiasticas, quar los discipols de sanh Johan ha Sabesten, cieutat de Palestina juxta Eliseo es Abdia, l’aguesso sebelhit et el sieu vas ganre de miracles se fezesso, comandan Jolia Apostata, los gentils tota la ossa escampero27. E cum los miracles non cessesson al amassar28 de la ossa, el foc la cremero29. Et en ayssi coma Herodes, loqual son cap li fes ostar, de sa malvestat portet pena, en ayssi Julia Apostata, que mandet la soa ossa cremar et ardre, de gran vengansa30 de Dieu fonc ferit, delqual ferimen ha en la estoria de sanh Julia, que es aprop la Convertio de sanh Paul: de la nayssensa d’aquest Julia, on peri, e de la crudelitat, e de la mort.

31L’autra raso es, per que Sancta Gleya fa festa, e[s] per la translatio del sieu det e per la edificatio de la soa gleya. Lo sieu det am que demostret Nostre Senhor non poc ardre, an fonc trobat. Sancta Cleta entre los ponhs l’aportet. Et en la gleya de Sanh Marti lo mes. Ayssi meteys sancta Cleta lo det que ardre non poc, de las partidas d’oltra mar en Normandia l’aportet. Et aqui en honor de sanh Johan una gleya basti, laqual gleya en aquest dia fonc bastida, per [que ... per] tot lo mon sia cols e celebratz.

 

 

 

Testo: Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der «Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer, 1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262), pp. 299-302. – Rialto 7.ix.2002.


[pdl]

Prosa religiosa    Legenda aurea

[74] Sanch Augusti, doctor    [76] Sanh Lop