Legenda aurea

 

 

 

 

[76] Sanh Lop

 

/123b/Sanh Lop fonc de molt noble linatge, ayssi que per la savieza que avia, tot lo poble de Orlhes lo elegi en arcivesque, ayssi que tot quant avia donava als paupres.

Endevenc si hun dia que ac covidatz ganre de paupres, e ssofrays hi vi, et sos bayles dis l’o. Et el respos li e dis: «Ieu cre que Dieu que pays los auzels nos dara so que mestiers nos es». E tantost hun home tustet a la porta am ·c· muechs de vi.

Et endevenc se hun dia que aquilh de sa cort lo repreyro fort quar amava tan la filha d’aquel que era agut arcivesque davan luy. E quant el ho1 ausi, bayhet la davan totz2, tant l’amava, quar el sabia be que verges era e sancta donzela.

3Et endevenc se hun dia que·l rey de Fransa ac guerra en Bergonha, e trames son senescalc ad una de las vielas e asetjet los. Et sanh Lop era lains e tantost sanh Lop4 fes sonar l’esquila de la gleya de5 Sanh Steve, e quant la ost del rey la ausi, fugiro se·n totz de paor que agro; mas finalmen lo rey ac aquela viela.

Et endevenc se que hun dia, que·l rey trames so senescalc ha una d’aquelas vielas que ac prezas, quar sanh Lop no l’i yssia aculhir, aquel senescalc defamet sanh Lop al rey, en tan que /123c/sanh Lop fes yssilhar. En tant que quant estet hun temps foras de la viela, lo poble fes tant am lo rey que tornet arreyres en sa viela. E quant lo rey lo vi venir, lo rey ac tan gran vergonha e tan de paor que gitet se davan sanh Lop de ginolhs, e queri li perdo quar l’avia yssilhat, e det li grans dos. Et endevenc se hun dia que sanh Lop anava per Paris. Et aparec li una gran companha d’omes que ero yssitz de las carcers quar s’ero per luy reclamatz.

Hun autre dia endevenc si que cantava sa messa. E una peyra preciosa tombet daval cel el calici, ayssi que·l rey la fes penre e metre am sas autras reliquias.

6Una autra ves endevenc si hun ser que sanh Lop ac gran set, e fes se aportar aygua freja en hun vaycel. E quant ac davan se lo vaycel, conoc que lo demoni era yns que·l volia temptar. E pres son cosselhier e cubri ne lo vaycel, ayssi que·l demoni non poc del vaycel yssir, mas que tota la nuech ydolet. E quant fonc gran dia, sanh Lop descubri lo vaycel, e·l demoni anet se·n am gran vergonha que ac.

7Una autra ves s’endevenc que visitava las gleyas hun ser. E quant fonc tornat a sson ostal, de la porta ausi sos clerx que s’i pelejavo per femenas que avian mezas lains. E tantost sanh Lop intret se·n en la gleya/123d/e preguet Dieu per lor. E tantost lo talan que avian de pecar am las femenas passet lor. E vengro totz de ginolhs davan luy a sos pes e queriro li perdo, e perdonet los.

E quant lo sanh hom ac viscut gran temps en bonas obras ni ac fah d’autres mols miracles, mori se sanctamen.

 

 

 

Testo: Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der «Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer, 1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262), pp. 303-304. – Rialto 7.ix.2002.


[pdl]

Prosa religiosa    Legenda aurea

[75] La Decollatio de sanh Johan    [77] Sanch Geli