Legenda aurea

 

 

 

 

[77] Sanch Geli

 

Sanh Geli fonc de linatge de rey, e fes lo hom ensenhar en l’escola. Et hun dia, quant se·n anava a la gleya, trobet en la plassa hun malaute nut que demandava almorna, e det li sa gonela, e tantost quant lo paupre ac vestida aquela gonela, fonc guerit. Et endevenc si que son payre e sa mayre moriro. Et el remas heretier, ayssi que tot quant ac det per Dieu.

1Et endevenc se quant venia de la gleya, que encontret hun home que una serpen l’ac trop mal nafrat, e sanh Geli mes se en oratio e tantost gueri lo.

2Una autra ves endevenc se que en la gleya ac hun home endemoniat, e torbava tot lo poble, tan cridava. E sanh Geli mes se en oratio e gueri lo.

Endevenc se que sanh Geli se·n anet foras de sa terra, quar trop l’i onrava hom, e quant fonc a la riba de la mar, vi una nau perilhan e mes se en oratio, ayssi que tota aquela tempesta remas. E quant li marinier viro /124a/aquest miracle, redero li grans gratias. E demandero li ont volia anar. Et el dis que a Roma. E meyro lo en la nau e vengro aribar ad Arle.

Et aqui sanh Geli mes se el desert am hun ermita que avia a nom Rendemi, que era fort sanh home. E quant agro amdos estat gran temps et aqui fach ganre de miracles, el vi que trob li estava be aqui, et intret se·n prion el desert, e mes se en una cavarota prionda, ont avia una fonteta, ayssi que per miracle de Dieu venc a luy una cervia, ayssi que sanh Geli prendia d’ela del lach quant avia fam.

3Et endevenc se que hun dia lo filh del rey am mols homes cassava en la forest, e viro la servia e sseguero la am los cas, ayssi que ela se·n fugi ha son senhor, e gitet se a sos pes, e mugi fortmen.4Ayssi que sanh Geli det se grans miravilhas per que mugia en ayssi e issi foras. Et ausi los cassadors e preguet Dieu que·l gardes sa noyrissa la servia, ayssi que·ls cas no s’ausavo apropjar d’ela de hun trah de peyra, mas que·l layravo de lay. E pueys tornavo se·n als cassadors. E quant li cassadors viro que re non acabavo, /124b/tornero se·n5 a lors ostals. E·l endema tornero aqui. Et hanc re non acabero.

E quant lo rey ho ausi, fonc estabositz e pesset be que qualque miracle era. Et anet se·n lay am ganre de avesques et am ganre de cassadors, ayssi que·ls cas no s’ausavo d’aqui apropjar, mas que udolavo e tornavo atras, ayssi que tan grans ero aqui las romex e las spinas que nulhs6 hom non s’i ausavo ficar. 7Ayssi que·l rey fes tot lo bosc evironar, ayssi que us trays una sageta per ferir la servia, e no vesia lo sanh que pregava Dieu, e feri lo sanh, e nafret lo greumen; e tan que viro lo cap-ins per las romex e trobero sanh Geli am l’abit de morgue, e fonc totz blancs coma colom, e viro la servia a ssos pes; ayssi que·l rey e·ls avesques solamen vengro a luy, e tuh li autre remayro luenh. E demandero li qui era ni don aqui vengutz en tal loc. E quant lo rey ni l’avesque ho ausiro, gitero se a ssos pes [e] demandero li perdo. E dissero li que elh lo farian guerir ha metges e presentero li aur et argen, mas el non ho volc /124c/penre ni volc metges, an preguet Dieu que no·lh des sanetat de la nafra. E preguet lo rey que d’aquel aur e d’aquel argen que·l presentava fezes hun mostier ad honor de Dieu, ayssi que·l rey s’i acordet. E preguet sanh Geli que el fos senhor d’aquel mostier et adordenayre.

8Et endevenc se que·l rey Carles ausi la fama e la bontat de sanh Geli, e mandet am letras que vengues a luy, e venc hi, ayssi que·l rey lo preguet caramen que pregues Dieu per luy, quar hun pecat lach avia en se9 que non ausava dire [a] nulh home ni a luy. 10Et endevenc se hun dia, que sanh Geli cantava sa messa, que una carta tombet daval cel sus l’autar, en que era scrich que al rey era perdonat aquel pecat e·ls autres per las pregarias de sanh Geli, se empero lo rey se gardava d’aqui avan de far aquel pecat. Et en la fi de la carta, ac may scrich que totz hom que·l queris perdo de sos pecatz ho acabaria, am que non tornes els pecatz, ayssi que sanh Geli mostret la carta al rey, e·l rey ac gran gauch e aginolhet11 se davan luy.

Et sanh Geli parti si d’aqui e venc se·n a Nemze, et aqui era mort lo filh del princip, e sanh Geli reviscolet lo. /124d/E quant ac aqui hun temps estat, tornet se·n a Roma. E Nostre Senhor revalet li lo dia que devia morir, ayssi qu’el o dis a sos frayres e preguet los que preguesso Dieu per luy, e desse que fonc mort, ganre de morgues viro los angilhs que eron vengutz per la soa arma, que la·n portavo12 en paradis am grans cans.

 

 

 

Testo: Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der «Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer, 1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262), pp. 304-306. – Rialto 7.ix.2002.


[pdl]

Prosa religiosa    Legenda aurea

[76] Sanh Lop    [78] Lo Nayssemen de la Virges Maria