Legenda aurea
[78] Lo Nayssemen de la Virge Maria
Lo nayssemen de la Virges Maria, que nasquet del linatge de Juda, ac nayssemen del linatge real de David. Sanh Mathieu ni sanh Luc non scrieussero la generatio de la Virgis Maria, mas de Joseph solamen, que non [fonc en] re de la conceptio de Jesu Christ. Et aysso per tal quar costuma era de las scripturas que hom scrieusses de la generatio dels homes e non de las femenas.
1Deves saber que la Verges Maria fonc vertadieyramen del linatge de David, et es manifest per aysso quar l’escriptura dis que Jesu Christ ac nayssemen de la semensa de David, de la natio de Natan, filh de David, [quar David] ac entre los autres ·ij· filhs, Natan e Salamo. Et en la generatio de Natan, en2/125a/genret Levi [Melchi] e Pantera, Panter engenret Johachim, Johachim engenret la Virges Maria. De la part de Salamo, Natan engenret Jacob3 de la soa molher. E mort4 Natan, Melchi [...] e·l frayre5 de Panter, fes nossas am la molher de Natan [e mayre] de Jacob et engenret de luy Ely, et ayssi [... Jacob et Eli, ayssi] que Jacob6 fonc de linhada de Salamo, et Eli fonc de linhada de Natan, e apres mori Eli ses efans. E Jacob, sos7 frayres de la linhada de Salamo, pres molher sa conhada. Et engenret Jozeph. Donc, de la natura, de Salamo fonc Jozeph8, mas9 segon la ley, fonc filh de Eli, que [fonc] filhs de Natan; quar filh que nayssia, segon natura era filh del engenrado, mas segon la ley era filh del primier marit.
Segon que dis en la Ystoria Escolastica, totas las generatios de las autras gens ero scrichas en las archas del temple. Et aquelas se[r]vavo10 sertanamen, per que Herodes11 las mandet totas cremar, per so quar si pesset que nobla causa li seria si, per defalhimen de proas, podia mostrar Israel pertaysses a la [soa] generatio. Foro alcus, que agro nom «demees», que ero en ayssi nompnatz per la propinquitat12 de Christ aquel[s] foron dichs Ebreus - que avia[n] la generatio escricha et aytant cum podian la ensenavo.
Johachim ac per molher Na Esmaria. Et aquela Esmaria13 que engenret Elisabeth, et Elisabeth engenret son Johan Babtista. D’Eluy14 nasquet sanh Gervays, lo cors delqual es el castel de Traiaci15, que es sobre lo fluvi que a nom Traiam, en l’avescat de Laodicia.
Anna hac ·iij· ma/125b/ritz, so es Joachim, Cleofas e Salamo. Del primier marit ac una filha, so es sancta Maria que portet Jesu Christ, e mort16 Johachim, ela pres per marit Cleofas, frayre de Jozeph, et ac de luy autra filha que ha a nom Maria, laqual fonc molher de N’Alpheo. Et aquesta ac ·iiij· filhs, so es sanh Jacme Menor, et Jozeph Just, e Symon, e Judas. E quant fonc mort Cleofas, sancta Anna pres per marit Salome, delqual ac una filha que ha nom Maria, que fonc molher del Sebedieu, laqual ac ·ij· filhs, sanh Jacme Major et sanh Johan Evangelista.
Es meravilhas en qual manieyra poc esser sancta Maria cozina de Elisabeth. Manifest es17 adonc que Elizabeth fonc molher de Zacharias de la linhada de Levi. Et segon que·s dis en la ley, era aquel que devia aver molher del sieu linatge e de la soa companhia. Dis sanh Luc que ela fonc del linatge de Aron. [... Aron e Joiada,] que fonc sobeyras18 preveyre, amdos19 del linatge de Judas agro molhers, e las linhadas dels preveyres, so son capelas, e dels reys foro ajustatz essemps. Segon que dis Beda, aquel ajustamen si poc far en plus noel temps el linatge. Ayssi coma fonc manifest de sancta Maria que fonc del linatge real, es manifest que ac parens am lo linatge dels preveyres: en ayssi sancta Maria fonc de cascun linatge; e volc Nostre Senhor que aquel linatge /125c/fos prevel[eg]iatz e per aysso que fos mesclat, quar el era Senhor d’aquels linatges, per so que se ofris verayamen reys e preveyre per nos, e que regis los sieus fizels combatens20 en la soa cavalaria d’aquesta vida, e que21 apres el[s] corones, laqual causa es mostrada el nom de Jesu Christ, que fonc onh: tan solamen22 lo rey e·l preveyre eron onhs23 e la vielha ley, de que son dichs crestias, de Christ, e·l linatge [e]legut e leyals preveyres son apelatz.
Mas so que·ys desia, tan solamen que las femenas fosson ajustadas als homes [dels lors linatges], et es dich per so que·l departemen de las companhias no vengues ha confusio, mas cum lo linatge de Levi non agues ‹fort› entre los autres, las femenas d’aquel linatge podian far nossas am que se volian.
24Sanh Johan recomta en la ystoria de la Virgis Maria disen: Johachim fonc de Galilea, de la cieutat de Nazareth, et ac sancta Anna per molher, que fonc de Betleem. Eron amdos drechuriers, e ses tota temptatio obesiro als mandamens de Dieu fiselmen, e despendian una part de lor bes el temple. E l’autra part donavo entre·ls /125d/pelegris e·ls paupres e l’autra part retenian a lors necessitatz. En ayssi els esteron ·xx· ans senes efans, per que promeyro que se Dieu lor dones fruch, que lo farian servidor al temple de Dieu, et anavo cascun an en Jerusalem a las ·iij· festas majors. E Joachim volc ofrir al temple la soa oblatio. E quant lo vi lo preveyre, de gran indignatio non la volc penre. E va lo blasmar molt quar era auzatz intrar davan l’autar, disen que non era digne que intres ni ofris oblatios al Senhor ni non devia estar entre lo poble, per so quar non cre[ys]sia lo poble25, e·N Joachim, molt irat, no volc tornar a ssa mayo e vergonhos anet se·n a sos pastors.
E cum aqui estes per alcun temps, hun dia, en ayssi cum el estava tot sol, l’angil de Dieu li aparec que·l dis: «Ieu so trames a te de part Nostre Senhor e dic te que las toas oratios so yssausidas e las toas almornas son pojadas davan Dieu26, quar el vi la toa vergonha e la toa yssorquesa que no·t era retracha justamen, quar Dieu, punidor dels pecatz [...] o fes per so que meravilhosamen se obra de noel e que mostre que non es /126a/natz de luxuria sel que es natz, mas que es natz per gratia de Dieu; quar sapjas que Sarra de la vostra gen estet yssorca entro que [fonc] en etat [de] ·xc· ans, enpero ela engenret Ysac e Jozeph, que a la senhoria de Egipte, et Sampson e Samuel, que foro homs fortz e ferms, agro amdoy majors yssorcas; donc, quar so que dic entendi al27 yssemple dels Romas, que fort yssamplars so al mon, sapjas que la toa molher28 Anna efantara una filha, et aura nom Maria. En ayssi com tu as dich, sera de Dieu sacrada e la soa enfanteza, enquaras plena del Sanh Sperit. E no volgra estar entre las gens el segle, ans volgra estar el temple de Dieu tostemps, per so que non puesca hom emagenar negun mal de ela. Et en ayssi coma yeys de mayre yssorca meravilhosamen, en ayssi en lieys sera engenrat lo Filh de Dieu meravilhosamen, que aura nom Jesus, et el donara salut a totas gens. Et aysso sera a te senhal de vertat: quant tu seras vengut a la porta de Jerusalem, Anna la toa molher yssira vas te e sera curosa de so que tu li deves /126b/lieurar. Et adonc ela s’alegrara davan te». E quant aysso ac dich, l’angiel se parti da luy, mas cum sancta Anna si plores quar non sabia ont era so marit, aquel meteys angiel li aparec, e li29 annunciet so que avia annunciat a sso marit, e dis que se·n anes a la porta Aurea de Jerusalem e que yssis al sieu marit que se·n tornava. Et en ayssi amdos per mandamen del angiel ajustero se en aquel loc ad els assignat. E quant si viro, foro molt alegratz e foro segurs que aurian filha. E quant agro Dieu adorat, torneron se·n a lor mayo et aqui els espereron alegramen so que promes lor avia.
Sancta Anna conceup et enfantet una femna que ac nom Maria. Et apres ·iij· ans, els la aducero a las oblatios del temple, et ero en viro del temple ·xv· gras de peyra, per so quar lo temple era en loc [aut] bastit, ont era l’autars en que hom fasia los sacrificis, e non hy podia hom pojar se no per gras: el sobeyra loc la Virges Maria pojet ses tota ajuda, ayssi cum si agues /126c/perfiecha etat. E quant agro facha oratio, els layssero la filha am las autras verges al temple e torneron se·n a lor mayo. En apres la Verges Maria fonc fort perfiecha en sanctetat et era tot dia en la vesio de Dieu.
El ·xiiij· an de la soa etat, l’avesques annunciet publicamen que las verges del temple que eron en perfiecha etat de ·xiiij· ans se·n tornesson a lors mayos, per so que fosson ajustadas am maritz. E cum totas las autras verges obesisso al sieu mandamen, la Verges Maria dis que no se·n podia tornar, quar sos parens l’avian oferta a Dieu per luy servir. Et ela que avia fach vot de virginitat.
30Adonc l’avesques fonc cochos que·n faria, quar l’escriptura mandava servar los votz dignamen, per que non ho auset dire, que ho rompes. E com a31 una festa dels jusieus el apeles los plus savis e·ls plus vielhs, e dis lor lo fach, per que totz van dir32 que en aytal causa dopdosa fos demandat lo cosselh a Dieu. E cum totz estesso en oratio e·l avesque33 se·n anes per acosselhar am Nostre Senhor, en presencia de totz el ausi una vos que dis: «Totz aquels que so de la semensa de David et son en etat de far matrimoni, porto cascu una vergua al altar, et /126d/aquel34 delqual la sua vergua florira et el cap de lies si pausara lo Sanh Esperit en semblansa de colomba, aquel es que deu esser espos de la Verges Maria».
Era entre los autres Joseph, de la semensa de David, alqual cum li fos molt descovinen, per so quar era de vielha35 etat, qu’el preses tan jovena molher e cum tot los autres pauzesso las vergas sus l’autar, el sols retenc la sua; e non ausiro neguna vos divinal, per que l’avesque se pesset quals era aquela vergua que devia florir. E tantost la vos li dis que Joseph era vengut36 ses vergua. Et aquel devia esposar la Verges. E cum Joseph aportes la soa vergua, ela flori mantenen. Et el cap venc estar una colomba del cel, don fonc manifest a totz que la Verges Maria era sposadoyra per Joseph. E quant Joseph ac esposada la Verges Maria, el estet en la cieutat de Betleem en sa mayo. Et aparelhet so37 que mestier li avia a las nossas38. Et sancta Maria anet se·n estar am moltas verges en la mayso del sieu payre en Nazareth. En aquels dias, l’angiel de Dieu li aparec, domentre que ela orava, e dis /127a/que lo Filh de Dieu [era] de luy nayssedor.
Lo dia de la nativitat de Nostra Dona fonc amagatz als fizels per alcun temps. [Per que s’endevenc,] segon que recomta En Johan Beleth, que hun baro estava en contemplatio cascun an en ·viij· dias de setembre, e non en autre dia. Ayssi cum el estava en oratio, el ausi una gran solempnitat d’angils. E cum el demandes a Dieu aquo que volia dire, el receup resposta39 de Dieu que la Verges Maria era nada el ·viij· dia de setembre [e] per so, que hom manifestes als filhs de la Gleya que tuh fosso de hun coratge a celebrar aquest dia a la cort celestial. E cum el ho manifestes al sobeyra evesque et als autres, aquels conogro la veritat40 per lor oblatios, e per lors dejuns, e per las sanctas scripturas antiquas, per que els establiro que lo ·viij· dia de setembre fosso celebradas las octavas de la Virges Maria per totz generalmen, que non solia hom celebrar. Mas lo papa Ignoscens quar, que fo de la natio de Genoa, stabli que fosson celebradas onradamen. E fonc fach per aysso quar sanh Gregori, que fo lo ·ix·, ‹loqual fonc enclaus per los romas epels cardenals›, per tal que plus tost pervisisso de papa. E cum els stesso mols dias que /127b/no·s poguesso acordar, los Romas avian moltas tribulatios, per que els feyro vot a la Regina del Cel que se els s’acordavo per los sieus meritz e que poguesso esser deslieures, las octavas41 de luy, que hom non colia, serian celebradas per tostemps. En ayssi si covengro en lo senhor Celesti42. E cum foro deslieures, compliro lo vot per lo papa Ignoscen, que [Celesti] visquet pauc de temps, e per aquela raso no·ys poc [per luy] adomplir.
Es notabla causa que la Gleya [fa festa] de tres nayssemens, so es del nayssemen de Jesu Christ e de sancta Maria e de Johan Babtista, losquals demostro ·iij·43 spiritals nayssemens que nos avem am sanh Johan e l’aygua, es am sancta Maria en penedensa, et am Jesu Christ nayssen en gloria. E cum lo nayssemen del babtisme covengues davant anar als cresens a la correctio et a la gloria, per aysso aquelas doas festas per merit an vigilia. [... vigilia,] non cove que sancta Maria agues vigilia, mas octavas, per so que totz desiro venir a la octava de la resurrectio.
44Fonc hun cavalier molt noble e molt devot ha sancta Maria. En ayssi cum el anava en hun tornejamen, el intret en hun mostier de sancta Maria que era el cami, per /127c/la messa ausir. E cum hom dices aqui una messa e apres autra45, el las volc totas ausir, per honor de la46 Verges Maria. En apres el yssi del mostier, e tost volc anar al tornejamen, e vi cavaliers venir que·l contero que molt meravilhosamen avia el cavalgat e guerrejat. 47Hunric hom l’amenet cavaliers pres davant, disens que ero pres per luy, per que lo bars savis creset que en [aysso] la cortesa Regina l’avia onrat, en so que era endevengut, e tornet se·n al mostier, et aqui el se fes monge.
48Fonc hun clerc que avia en gran reverencia la Verges Maria, e per devotio el anava tot dia a la gleya, per que una nuech la Verges Maria li aparec am tot lo cor dels angiels e de las verges, e veno vas luy, e·l receup am gran honor e l’amenet a la gleya hont anava; et ausi que doas de las verges desian cantan: «Cantem a Dieu, o companhieyras mias, ad honor de la dolsa amor de Christ, fassa aysso la boca piatosa». [...
...] En apres l’avesque desapauset lo clerc49 de sos oficis, e venc a tan gran [im]paciencia que per cosselh [de hun] jusieu que [era] meseniers, s’esforset que pogues50 /127d/aver la soa aministratio. Per que lo jusieu apelet lo demoni, e donet li, al jusieu, servisi, e·l endema e·l clerc fonc en gratia del evesque e tornet en son offici. Et en apres lo clerc si pesset so51 que fach avia, e ploret fortmen, e preguet la Verges Maria que li ajudes; et sancta Maria aparec li en vesio, e rrepres lo molt del sieu defalhimen, e dis li que renegues lo demoni e que cofesses Jesu Christ e la52 soa fe. E quant ho ac fach, tornet en la gratia de la Verges Maria e del sieu Filh, e per so qu’el conogues que deslieuratz53 era del poder del demoni, sancta Maria li redet una carta que avia facha al demoni e la·lh pauset sobres lo piechs, per tal que non agues temor de luy, e·l clerc recomtet tot so fach al avesque, don totz ne lausero Dieu e la Verges Maria.
54Fonc hun baro am sa molher que avia una filha, e donero la per molher ad hun massip jove e per amor de la filha, els tenian55 lo genre a lor mayo am els, e la sogra amava tan lo genre que las gens dicero56 que lo genre pecava am ela57. E cum ela temes molt la soa vergonha, ela promes ha dos murtriers ·xxx· sols si li aucisian son genre, per que ela enclaus los murtriers en hun celier, e per so que /128a/pogues58 complir so que volia, ela trames lo sieu marit e la soa filha deforas, per so que pogues be far a ssa guia59, e dis al genre que anes trayre del vi del celier. Et aqui soptamen los murtriers aussiro lo. En apres la sogra lo mes el liech sieu e·l cubri am sos vestimens. E quant lo sogre fonc vengutz e la filha et si foro pausatz a la taula per manjar, la mayre dis a la filha que anes revelhar son marit que dormia. E cum ela li sones ni lo toques, vi que mortz era, per que tota la companhia fes gran dol, e la sogra si plorava coma los autres; e quant venc alcus dias passatz, la dona si cofesset lo pecat ad hun capela, e passat hun an, la dona e·l capela si combatero, per que lo capela la descubri de la mort del genre. E cum lo payre del massip e·ls amix l’acusero davan lo jutge, e fonc jutgada a cremar. E quant ela vi la soa mort, preguet la Verges Maria ploran que li ajudes. E cum fos meza en hun gran foc, ela estet el foc ses negun mal. E cum los parens del genre si pecesso que·l foc fos60 pauc, els hi van gitar dos tans de lenlha, e per tot aysso ela no sufri negun mal. E quant lo jutge ho vi, fonc molt meravilhatz et redet la dona /128b/a sos amix, e passatz ·iij· dias, Dieu volen anet se·n a Dieu.
Testo:
Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der
«Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer,
1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262),
pp. 306-316. – Rialto
7.ix.2002.
[pdl]
