Legenda aurea

 

 

 

 

[80] Sanch Corneli

 

Sanh Corneli fonc apostoli, ayssi que l’emperayre lo fes yssilhar am mols de clergues, e quant ac estat hun gran temps yssilhatz, l’emperayre lo fes venir a ssi e dis li e·l preguet que adores las ydolas e desampares Dieu. E quant vi que non ho volia far, fes lo batre am plombadas e pueys fes lo menar el temple. E comandet que se no volia adorar las ydolas, que hom lo decapites. E quant hom lo menava, hun cavalier encontret lo e preguet li que intres en son ostal, quar una molher avia palaticada, e que pregues /128d/Dieu per ela. E tantost fonc guerida, en tant que per aquel miracle se coverti lo cavalier et sa molher et ·xxj· cavalier, ayssi que l’emperayre los fes totz menar al1 temple am sanh Corneli, e quant foro aqui, escup[i]ro en las caras de las ydolas, e quant l’emperayre ho vi, fes los totz aucire.

Ayssi2 que hun avesque ac pres d’aqui, hun que avia nom Cipria, que era sanh hom. E·l emperayre fes lo venir a ssi3. E quant vi que non volia Dieu desamparar, fes lo yssilhar de la terra. E quant ac hun temps yssilhatz estat, fes lo a ssi menar. E promes li aur et argen se adorava las ydolas. E quant vi que non ho volc far, fes lo descapitar. E sanch Cipria dis ad hun dels sieus que des4 als cavaliers ·xxv· floris d’aur per lor trebalh, e pres hun copri-cap, e cobri ne los huelhs, e·l carnacier tolc li lo cap.

 

 

 

Testo: Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der «Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer, 1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262), pp. 317-318. – Rialto 7.ix.2002.


[pdl]

Prosa religiosa    Legenda aurea

[79] Sanch Theodori    [81] Sanch Eutachi