Legenda aurea
[82] Sanch Mathieu
Sanh Matieu vol aytan dire coma «do cochat»; covenc adonc, quar se donet cochadamen a Dieu al primier mot /131c/e quar donet bon cosselh el avangeli.
Sanch Mathieu prediquet en Etyopa. E trobet ley una cieutat que ha nom Nadaber. Et hi avia dos encantayres, Zarias et Arphaxat, que encantavo las gens tant fort que lor tolian la forsa dels membres e la salut del cors e fasian si1 adorar coma dieus. E sanh Mathieu quant fonc vengut, descubria2 los baratz, e gueria totz aquels que·s fasian malautes, e parlava totas manieyras de lengatges.
Et hun dia aquels encantayres feyro venir drags que gitavo foc e flama per la boca e per las nars. Et aussizian tot quant trobavo. Et sanh Mathieu senhet se et anet contra aquels dos drags. E tantost quant lo viro, adormiro se als sieus pes. E pueys tan gran gen fonc aqui amassada que sanh Mathieu comandet als drags que se·n anesson ses mal far ad home ni a femna, e desse crezeron l’en.
En apres prediquet de paradis terrenal, cum es plus aut que negus puech. E ganre de bes dis de luy, e cum d’aqui [hom] fonc gitatz pel pecat del primier payre, e cum per la nativitat de Jesu Christ be hi tornarem, se en nos non reman. E domentre que predicava, ven/131d/gro novelas del filh del rey, que era mort, e foro hi amenatz aquels dos encantayres. Et hanc no·lh pogro reviscolar. En apres sanch Mathieu am sa oratio reviscolet lo. Et adonc mandet lo rey per sas gens e volc lo3 far adorar coma Dieu, non pas coma ydolas, losquals el poc apenas refrenar. E fes far bela gleya del aur e del argen que avian aportat per luy onrar. Et en ·xxx· dias fonc acabada. E pueys lo rey batejet se e la regina e tot lo poble, e la filha del rey vodet virginitat e castedat. Et sanh Mathieu sagret la e la mes morgua am autras ·icjc·4.
Et a cap de temps, renhet en loc d’aquel rey hun que hac nom Ytarc, e volc trop aver per molher la filha del rey sagrada, que avia nom Efigenia, e preguet sanch Mathieu que l’amonestes, et se ho podia acabar, daria la mitat de son regne. E sanh Mathieu dis li que vengues a la gleya lo dimergue apres, et el parlaria l’en ausen de luy. E quant venc5 al dimergue, sanch Mathieu lauset matrimoni de gran forma. En tant que ades l’autre se cujava que tantost la·lh dones per molher, mas quant venc a la fi, sanh Mathieu dis que «ja/132a/sia aysso que matrimoni sia bos, enpero si hun vila prendia la filha del rey, el seria destruch, non pas per la filha ni may ni menhs, mas quar pren aquela que ha autre espos. Ayssi es de nosautres: se voliam penre la esposa de Dieu, rey de tot lo mon, per molher, seriam condempnatz a la mort d’yfern. E quar aquelas que an vodada virginitat ho castetat et so sagradas, so esposadas al Rey de Gloria, e qui las prendia per molher pecaria greumen e seria punit. Per aquo, doncas, tu, rey, cum volhas tolre a Dieu sa esposa Efigenia, que es plus onrat e plus poderos que tu?» Quant lo rey ac ausit aysso, fonc molt fol e va se·n a la soa mayo. En apres trames hun mutrier que aucizes sanh Mathieu. E quant ac cantada sa messa, fonc vengut lo murtrier e va·l donar pel costat am hun cotel. E sanh Mathieu mori.
E pueys lo rey trames que mezes hom foc al mostier ont era la filha del rey e que hom la ardes am sas companhieyras. E quant lo foc fonc mes a la revironda, sanch Mathieu lor aparec e va las confortar. E pueys tot aquel foc fes anar al palays del rey, e tot ardet, sal lo rey et son filh que se·n fugiro, que apenas escapero. E pueys lo filh fonc /132b/endemoniat, e·l payre fonc lebros. E quant vi que non podia alres far, el meteys pres hun cotel, e fiquet lo pel6 piech, e mori.
E·l poble mes rey lo frayre7 de Na Efigenia, que fonc cregutz. Et aquel bastis grans glieyas e gran copia en Ethiopia.
Testo:
Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der
«Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer,
1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262),
pp. 325-327. – Rialto
7.ix.2002.
[pdl]
