Legenda aurea

 

 

 

 

[89] Sanch Dionisi

 

Sanh Dionisi fonc dels primiers paguas. E fonc gran phisolophe. Endevenc se que sanh Paul anet predicar lo nom de Dieu lay ont sanch Dionisi estava. E quant [vi] sanh Dionisi que era majers clercs e plus sotiels que·ls autres, pres se am luy [a] desputar de la fe. E quant agro pro disputat, sanh Dionisi vi passar davan si hun orb e dis a sanh Paul: «Se tu fas tant am lo tieu Dieu que aquest orb veja, ieu creyray al tieu Dieu et en aysso que tu dizes, am que non obres pas am art de demoni, quar /139c/d’aquela say ieu pro, e per so ieu diray te cum diras las paraulas, quar tu diras en ayssi:  Orb, ieu te guerissi el nom de Jesu Christ, nat de la Verges, que fo crusifiat e mort, e pueys reviscolet1, e montet se·n sus el cel ». E sanh Paul dis ha sanch Dionisi: «Per tal que ho cresas plus tost, que tu2 meteys diguas al orb aquelas paraulas». E tantost cum sanh Dionisi las ac dichas, l’orp vi. E tantost sanh3 Dionisi batejet se am sa molher et am tota sa maynada.

E quant sanh Paul l’ac ·iij· ans ensenhat en la fe de Dieu, trames lo a Tenas. E quant fonc aqui, converti ganre del poble. E recomta se que sanh Paul revelet ha sanh Dionisi so que ac vist quant fonc raubit tro al ters cel. Et endevenc se apres gran temps que sanch Dionisi ausi dire que sanh Paul e sanh Peyre ero preses e liatz a Roma. Et el mes hun evesque en son loc, et anet a lor a Roma, e trobet4 los mortz. E quant fonc vengutz papa Clemens e vi sanh Dionisi que era /139d/gran clerc, trames lo en Fransa e donet li companhos que la hun avia nom Rustic e·l autre Eleuteri. E quant a Paris fonc, sanh Dionisi coverti ganre de poble e fes bastir ganre de gleyas per Dieu servir. E mes hi capelas e clerx. E troba se que sanh Dionisi era tan sanh home e tan gratios a totz que quant l’avesque de las ydolas li trametia homes per aucire luy, tantost cum lo vesiau, se gitavo en terra ha sos pes et se·n fugian, que no·l voliau aucire.

E quant lo demoni vi que sanh Dionisi convertia en ayssi lo poble, non ho poc sufertar e mesclet li tan de mal am l’emperador Domitia. En tan que l’emperayre comandet que totz hom que hatrobes crestia, que hom li feses adorar las ydolas o que hom los aucizes per diverses turmens; ayssi que·l prebost del emperayre venc a Paris, e trobet sanh Dionisi predican, e tantost fes lo penre, e batre, et escupir, e tormentar, luy et sos dos companhos Rustic es Eleuteri. Et apres comandet los a sse amenar. E quant foro davan luy, prediquero fortmen lo nom de Dieu. E quant c’esta/140a/vo aqui, venc una dona e dis que aquels sanhs li avian so marit tot enquantat e virat a la lor ley. E tantost lo prebost trames per so marit. E quant vi que crestias era fah, fes lo tantost5 aucire. E comandet ha ·xij· cavaliers que batesso fortmen los sanhs. E pueys fes lo[s] metre en gran carcer am cadenas.

E·l endema fes metre sanch Dionisi en la grasilha nut, am gran foc dejos, e quant fonc aqui, lo sanch se pres ha cantar. E quant lo prebosc vi que aqui non podia morir, fes lo baylar a bestias salvatgas que avian gran temps endurat, per so que·l mangesso, e quant el las vi venir vas se, tantost fes lo senhal de la cros, e totas fugiro se·n. E pueys fes lo gitar en gran foc.

E tantost escanti se. E pueys fes lo levar en la cros es estar sus gran temps. E quant vi que no·n podia morir, fes lo tornar en la carcer am sos companhos es am d’autres crestias. E quant fonc aqui, lo ser Nostre Senher apa/140b/rec li e cofortet lo fort. E quant venc l’endema, lo prebost lo fes descapitar am sos dos companhos.

E tantost lo cap de sanh Dionisi se levet. En tant que sanh Dionisi lo portet am sas mas, am l’angiel am gran lunieyra, be una legua ad hun puech que a nom lo puech dels Martirs6, ayssi que aqui ac tan grans7 cans d’angiels. E tant que aquels que ho ausiro se covertiro a Dieu, e la molher del prebost se converti a Dieu. E quant los paguas ho ausiro e o saupro, preyro la e descapitero la. Et endevenc se que·l filh del prebosc, que era cavalier, se·n anet a Roma, e batejet se e fes se crestia.

Et endevenc se que·ls paguas agro temor que·ls crestias sebelhisso8 sanh Rustic e sanh Eleuteri, e trameyro que om los9 gites en Sayna, ayssi que quant foro vengutz aquels que ho devian far, una sancta dona covidet los a manjar. E quant manjavo, et ela pres lors corses, dels sanhs, e ssebelhi los. Et apres /140c/hun temps, ela los fes metre am sanh Dionisi en lo puech.

Es endevenc se que hun sanh evesque cantava sa messa ad Arle. E quant fonc e la prefacia ni ac mentagutz los apostols, venc li a la boca que mentaugues sanh Dionisi e sos ·ij· companhos, e pessava se que fosso vieus. E quant ac facha la sagra, et el vi ·iij· columbas costa lo calici que avian los noms dels sanhs escrichs en lor piehs. Et adonc l’avesque conoc10 be que mortz ero los sanhs.

 

 

 

Testo: Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der «Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer, 1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262), pp. 345-347. – Rialto 7.ix.2002.


[pdl]

Prosa religiosa    Legenda aurea

[88] Sanch Frances    [90] Sanch Luc