Legenda aurea

 

 

 

 

[91] Sancta Justina

 

Sancta Justina fonc filha de hun dels capelas1 de las ydolas, ayssi que tot jorn escoltava l’avangeli que·l diague disia en la gleya, et hun dia venc li en cor que·s convertis a Dieu, e fes se batejar; ayssi que quant sa mayre ho saup, dis ho hun ser a son marit el liech, e quant amdos s’adormiau, Nostre Senher lor aparec am los angiels e dis lor: «Convertes vos a me, e daray vos paradis», e tantost quant si foro revelhatz, convertiro se /141a/a Dieu e·s batejero.

Et endevenc se que sancta Justina converti Cipria, que era estat profes al demoni en enfantilhergua, mas avans que·l converti2, Cipria fonc fort temptatz cossi agues sancta Justina, quar ela era trop bela. Et hun dia obret de l’art del demoni que sabia, e fes venir hun demoni, e dis li que·l fezes aver sancta Justina quar trop l’amava, e·l demoni repos li e dis: «Ieu que fich aucire a Caym son frayre, e getiey home de paradis, e fich aucire Jesu3 Christ als juzieus, e fau tans d’autres mals, per que [no] faray be tan que tu auras sancta Justina a ton plazer? E per so te aquest enguen et onh ne las paretz del sieu ostal deforas, e pueys ieu venray et escalfaray la en la tua amor, tant que cossentira a te». E quant venc lo cer, lo demoni venc a la sancta e temptet4 la fort, e quant ela ho conoc, comandet se devotamen a Dieu e senhet se, e quant lo demoni vi que senhava se, tantost fugi se·n de paor e venc se·n a Cipria, e Cipria dis li: «E per que non m’as aducha sancta Justina?», e·l demoni respos5 /141b/e dis li que·l senhal de la cros que avia fach l’en avia fach fugir.

E quant Sipria ho ausi, apelet hun autre demoni may poderos, et aquel dis a Cipria: «Ieu ti auray6 Justina per cert a far ton plazer». E quant aquel cujet temptar sancta Justina, tantost ela ho conoc e senhet se am gran devotio tot son cors, e tantost aquel demoni se·n fugi a Cipria. E Cipria dis li: «Ont m’as Justina?», e·l demoni dis li: «Vencut7 m’a am lo senhal de la cros».

Adonc Cipria apelet lo princip de ifern e dis li: «Be pauc de poder aves vosautres que no·m puscas far8 aver una pieuzela», e·l princip dis li que el la·l faria aver de serta. Et adonc lo princip si9 mes en figura de una donzela e dis a sancta Justina10: «Ieu vuelh vieure castamen e sanctamen, mas prec ti que·m digas qual loguier aurem11 en l’autre segle». E la sancta respos e dis: «Per hun pauc de trebalh, aurem gran repaus». 12Adonc /141c/lo demoni dis li: «Dieus ha comandat que hom ho femna engenres et agues efans per so que·l mon multipliques e ss’implis, per que, so dis lo demoni, bona companhieyra, se nos gardan13 virginitat, ay paor que Dieus so tenha a mal, quar no farem son comandamen», ayssi que·l cor de la sancta comenset a molesir, en tant que non hi ac mas que segues lo princip d’ifern, mas Dieus la gardet. En tant que ela s’aperceup que sa compamhieyra14 era lo demoni, e mes se de ginolhs en terra, e ssenhet se devotamen, e comendet se a Dieu. E tantost lo princip d’ifern se·n fugi am gran paor. Et apres hun pauc de temps, lo demoni mudet se en forma de jovencel. E venc se·n a la cambra de sancta Justina, e mes se am luy ins el liech, e cujet la fort forsar, mas ela tantost se senhet, e·l demoni fugi se·n.

Adonc per voluntat de Dieu, lo demoni fes venir a la sancta gran febre es a tot lo poble, en tan que las [gens] morian, e·ls homes que eron endiablatz cridavo per la viela que aquelas mortz se fasian quar Justina non prendia per marit /141d/Cipria. Et adonc lo poble venc al payre es a la mayre de sancta Justina, e dissero que hom des per molher Justina a Cipria, ho tantost lo poble morria. Ayssi que quant lo poble vi que sancta Justina non hi volia cossentir, menassero li de mort. Et adonc ela mes se en sa cambra, e ploret fortmen, e preguet Dieu fortmen15. En tan que aquela mortalitat remas.

E quant lo demoni vi que re non acabava, mes se en forma de sancta Justina. E venc se·n a Cipria e bayet lo fortmen. E quant Cipria lo vi, cujet aver sancta Justina, es ac gran gauch, e dis li: «Justina, nobla e bela donsela, be sias tu venguda». E quant lo demoni ausi mentaure lo nom de sancta Justina, non ho volc sufrir e desaparec16 e fugi se·n.

E quant Cipria vi que escarnitz era, ac gran dol e dis al demoni: «Malvat demoni, tu non as ponch de poder, ni deguns de tos sosmezes, quar non podes aver vencuda una pieusela, que ans ela vos ha vencutz, per que vuelh que·m digas en que ha ela tan gran virtut». Adonc lo demoni li dis: «Sapjas que Justina me fes /142a/hun senhal que·m tolc tot mon poder, so es lo senhal del Crusifiat17». 18Adonc Cipria dis: «Donc, lo Crusifiat es magers que tu», e·l demoni dis que hoc, magers trop. 19Adonc Cipria dis: «Donc, ieu vuelh esser son amix, pueys que mays es poderos que tu», e·l demoni dis: «Tu m’as jurat que no·t partiras de me». 20Adonc Cipria dis al demoni: «Ieu te renegue e tot ton poder e prende per senhor lo Crusifiat». E tantost Cipria anet se·n al avesque, e pesset si que vengues contra luy e contra los autres crestias e dis li: «Cipria, mala via tenes e molt perilhosa21». E quant saupro que per be era vengut, batejet lo, en tant que fonc tant sanh hom que quant l’avesque fonc mortz, lo poble elegi lo en evesque, e fes hun mostier de morguas22 dont fes abadessa sancta Justina23.

E quant lo coms de la terra ausi la bontat de Cipria e de sancta Justina, fes los a ssi24 venir. E quant vi que no volian25 adorar las ydolas, fes los metre en una padela plena de goma e de lart bolhen, ayssi que hanc non /142b/hi sentiro ponch de mal, mas gran dolsor. 26Adonc hun capela de las ydolas dis al comte: «Vuelhas que ieu estia davan la padela, quar ieu los faray ben tormentar». E quant fonc davant, et el se reclamet per diversas ydolas. E tantost venc una flama et ars27 lo. E quant lo coms ho vi, fes sanch Cipria et sancta Justina descapitar e fes los gitar, lors corses, als cas. E quant agro estatz ·vij· dias el valat entiers, los crestias sebelhiro los am gran honor.

 

 

 

Testo: Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der «Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer, 1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262), pp. 348-351. – Rialto 7.ix.2002.


[pdl]

Prosa religiosa    Legenda aurea

[90] Sanch Luc    [92] Sanch Calixti