Legenda aurea

 

 

 

 

[92] Sanch Calixti

 

Sanh Calixti fonc apostoli e fonc martiriatz per Alexandre l’emperador. Endevenc se el temps del emperador que la mager part de la viela de Roma fonc arsa per voluntat de Dieu, e la ma senestra de la mager ydola que era a Roma fondet. Et adonc totz los capelas de las /142c/ydolas vengro se·n al emperador e dissero li que demandesso perdo a las ydolas, quar quecom los avia1 hom fach per que s’eron irascudas. Et hun dia que fasian gran festa el temple a las ydolas ni lor fasian sacrifici, foc2 e folzers vengro devas lo cel, que ardet quatre capelas e totas las ydolas, en tan que·lh solhel tornet tot escur. Et adonc tot lo poble fugi se·n foras per paor que agro.

E quant lo prebosc Palmasi vi aysso et ausi dire que sanch Calixti estava rescondut am sos clergues oltra l’aygua, dis3 que hom aucizes totz los crestias que hom poyria trobar, quar per els lor eron vengutz totz aquels mals. En tant que·l prebost se·n anet lay ont era sanh Calixti, am mols de cavaliers. E quant foro prop del sanh, totz los cavaliers perdero la vista. E quant l’emperayre ho ausi, fonc estabositz e dis que hom se·n anes al temple e que hom demandes a las ydolas que podia aquo esser estat. E quant foro al temple, una donzela verges endemoniada cridet davan totz e dis: «Baros, lo Dieu de Calixti es veray /142d/Dieu e tot-poderos, e non es autre dieu mas el». E quant lo prebosc ausi aysso, anet se·n [... e fes se batejar] am sa molher et am sa maynada.

E quant l’emperador ho saup, mandet lo a ssi. E baylet lo ad hun que avia nom Tribuni en garda e dis li que am belas paraulas li dices que tornes a ssa ley, so es las ydolas, e que·l dices que l’emperayre lo preguava caramen, quar fort li era necessaris, mays que totz los autres prebostz. Ayssi que Palmassi lo prebost no volc anc creyre Tribuni de re que·l dices. Ayssi que [hun] hom se·n venc a Palmasi e dis li que se el gueria sa molher que era palaticada, que el se covertiria4 a Dieu. Et adonc Palmassi mes se en oratio e preguet Dieu per la molher d’aquel. E tantost fonc guirida. E tantost ela correc se·n a Palmassi e dis que la batejes e nom de Dieu. Et adonc Calixti batejet la e son marit e mols d’autres que agro vist lo miracle.

E quant l’emperayre ho ausi, fes decollar totz aquels /143a/que s’ero bategatz. E fes estar sinc dias Calix senes tota vianda. E quant vi que per aquo no valia menhs, fes lo gitar per la fenestra en hun pos. Ayssi que hun sanh hom lo trays del pos e sebelhi lo onradamen.

 

 

 

Testo: Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der «Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer, 1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262), pp. 351-352. – Rialto 7.ix.2002.


[pdl]

Prosa religiosa    Legenda aurea

[91] Sancta Justina    [93] Las ·xje· melia virgis