Legenda aurea

 

 

 

 

[98] Sanch Bres

 

Sanh Bres fonc diagues de sanh Marti. E fonc hom que ac gran eveja e·l fasia de gran enuechs. Una vegada que hun paupre queria ha sanh Marti, e sanh Bres lo diague li dicet1: «Be·m sembla que sias pex, quar demandas an aquel home que non ha sen, que en ayssi coma fat regarda /154a/lo cel». E cum lo paupre [agues] en ayssi coma volia almorna de sanh Marti, [sanh Marti] apelet sanh Bres e dis li: «Don t’es vengutz a tu, Bres, que digas que ieu so senes sen?», e sanh Bres respondet per vergonja e dis que non ho avia dich. E sanh Marti dis: «E pessas ti tu que ieu non ho ausis quant tu dices aysso al paupre? Verayamen, ieu ay empetrat am Dieu que tu sias evesque aprop me, mas moltas enjurias sufriras en l’avesquat». E quant sanh Bres ho ausi, dis: «Non ay ieu ver dis que tu sias auras?» Empero apres la mort de sanh Marti, sanh Bres fonc elegit evesque, per que el estet en bonas hobras, jassia aysso que el fos ergolhos.

E quant el ac estat [evesque] ·xxx· ans, una femna que·l lavava los draps cosseub hun filh, per que tot lo poble s’ajustet am peyras a la sua porta e desien: «Longamen2 avem dissimilada la tua enjuria per la pietat de sanch /154b/Marti, e tu, malvas, nos as fachas bayar las tuas [mas] sulhadas», mas tot aysso negava sanh Bres fortmen e desia: «Aportas mi l’efan». E quant lo·lh agro aportat, e fo en etat3 de ·xxx· dias, sanh Bres li dis: «Ieu ti coman e ti conjur pel nom de Dieu que tu digas davan totz se t’ay4 ieu engenrat», e·l efas dis: «Non es tu mon payre». En apres lo poble li dis que·l demandes de cuy era filhs, mas el non ho volc, disen que no li covenia, per que lo poble li dis: «Tot as tu fah per encantamen. Sapjas que ja nos non aurem fals pastor», per que adonc el portet braza de foc ben creman, es ad excusacio de sse, entro al vas de sanh Marti, en presencia de totz. E quant hac gitada la braza, del foc en las mas5 el remas ses tot cremamen e dis: «En ayssi cum estas mas, tu6 vejas aquest vestimen que non es ars: ayssi es nedes lo mieu cors de tot tocamen carnal de /154c/femna».

7En apres, per tot aysso non estet lo poble que no·lh fesesso grans enjurias, ha sanh Bres, e·l gitero del evesquat. Et en ayssi fonc complit so que dich avia sanh Marti, e·l poble fes evesque En Justinia. Es enviero lo a Roma, per so que defendes l’avesquat contra sanh Bres, e quant fonc en la cieutat de Vertzel, el mori, per que lo poble ne fes N’Ermini.

El ·vij· an, sanh Bres se·n tornet. Lonh de la cieutat ·vij· milhas, el alberguet, et en aquela [nuech], N’Ermini mori, e saub ho sanch Bres per revelatio de Dieu, don dis a sos companhos que si levesso e que anesso am luy sosterrar l’avesque a Tors. En ayssi coma sanch Bres intret per hun portal de la cieutat, l’autre evesque ne portava hom mort foras de la cieutat per autre portal. E quant aquel fonc sebelhitz, sanh Bres receup la sua cela, es aqui visquet ·vj· ans, et el ·vij· an mori.

 

 

 

Testo: Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der «Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer, 1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262), pp. 374-376. – Rialto 7.ix.2002.


[pdl]

Prosa religiosa    Legenda aurea

[97] Sanch Marti    [99] Sancta Cecilia, virgis