Vida e miracles de Sancta Flor

 

 

 

 

Vida   

 

1 1 En un loc apelat Amaurts ac un noble home apelat Pons et sa molher (252v°) avia a nom Melhors. 2 Et aquests ero nobles de linatges, et segon lo mon la lor noblessa mostravo en honestas costumas et en excercisses spirituals. 3 Et els agro dets enfans, tres filhs et sept filhas, de las quals n’i ac quatre religieussas en lo Orde de san Johan de Jherusalem. 4 Et jasia que totas quatre fosso de granda perfectio, empero aquela que avia a nom Flors en totas virtuts flori et en excellenssa de perfectio.

5 En sa enfantisa fugia jox et solats de enfans, mas que acompanhava sa mayre, que era femna de granda oracio, 6 et amb ela pauc et da pauc creyssia en lo estudi et en lo excersisse de oracio; 7 et mespresava las companhias enfantivols et parlamens vas, 8 et no semblava enfanta mas savia femna en ports et en costumas.

9 Aquesta forec amb autres enfans et enfantas mesa a letra per apenre, 10 et ero ensemps de un linatge dets et nau, sobres tots lous quals ela era apte en apenre, et avia entendement penetratieu et, 11 tantost que ela saup dire las horas, cascun dia devotament las passava, 12 et enaissi fortmen abrassec al commensament la (253r°) virtut de virginitat que a penes volia home veire ni ausir, 13 et si del fach de matrimoni hom agues parlamen, per re ela non ho volia escotar, 14 mas se hom parles de Dieu ou de la viergis sancta Maria o de qualque sanh, aquo am granda ardor escotera. 15 Et enaissi forec lo seu noyrimen en lo hostal de son payre entruey al quatorzeme an.  

 

2 1 Et coma aquesta fos enfanta sobresbela, son payre et sous amicx tractavo cossi la maridesso; 2 et tantosts que li·n parlero, et ela lor dis que, se la amavo coma filha, que may no li·n parlesso, 3 car autra espous no volia mas Jesus Christ et aquel ela avia espousat, et per so dis ela: 4 «Pregue vous que me metats en religio, per so que melhs ieu pue[s]ca servir a Dieu». 5 Et coma en neguna maneyra no la poguesse a matremoni enclinar, dissero entre lor: 6 «Dieus la atira vas se. No la retragam nos del servici de Dieu et no volham nos autras repugnar». 7 Et enaissi [...] en un mostier de religio de l’Orde de san Johan de Jherusalem, que es entre Figeac et Rocamado, 8 apelat l’Hospital de Belluoc de san Johan, sobre- (253v°) -apelat de madona Ayglina, en lo cal nombre de las virgis aqui a Dieu servisso.

9 Et la virgis Flors, a Dieu devote, es aqui devotament intrada et resseubuda. 10 Et can fo vestida, las autras virgis la comensen a recgladament instruir en lo office ecclesiastic, 11 et ela am tota humilitat obedien leugieyrament tot aisso aprendia. 12 Et cant ac aisso un petit acoustumat lo mostier que se conoc, 13 vesen et cossiran que las necessitats corporals tan abondosament li·n ero aqui administradas, 14 car aquel mostier ere adonc ric et ple et abondos de bes temporals, 15 et ela aquesta abondancia coma enemiga de virginitat molt o ayret, 16 et dedins son cor doloyrosament disia enaissi: 17 «O caytiva, tu de abit secular desiravas venir en religio per far penedenssa 18 et, coma veses que en luoc de delectacio tu es venguda, 19 que faras tu ni cossi poyras a ton Senhor enaissi plaser?».

 

3 1 Et coma aytalas causas et semblans ela se emagenes tot jour am coratge amar, 2 et endevenc se que en aquel mostier [venc] un reliegios de granda perfectio, 3 vas lo cal aquesta (254r°) virgis se aprochet per causa de cofessar et de manifestar li la amaretat de son coratge, 4 et ela dis li que grand paor avia de dampnacio, se perseverava en tan granda habundancia de causas temporals. 5 Et lo sain home respondet li enaissi: «Filha, non aias temensa, car aquesta habundancia te sera en grand merit se a trempament et am temor de Dieu tu ne prendes tas necessitats, 6 mas ret ne gracias a Dieu que o dona, car Dieus, a cui es cura de vos, 7 per so dona soen habundancia dels bes temporals, que per aitala habundancia los coratges dels malaudes, 8 so es a ssaber d’aquels que enqueras no so be ferms en la amor de Dieu, 9 ses gien et ses dificultat persevero en servici de Dieu, et pauc da pauc se escalfo en la soa amor, 10 car [si] aitals servisso que habundancia [n’]aguesso abans que l’amor de Dieu al cor lor toque, 11 no perseverarian en lo seo servici, et per so lor es necessaria habundancia, 12 per so que mespreso aquo et absteno de tout so que sento que es sobrefluitat, et, contenen ab la soa necessitat, 13 a ce meteys aprofiecho per (254v°) creycement de merit, et als autres donan yssimple de virtut».

14 Et adonc la virgis Flors, auzen aisso, demorec consolada, et d’aqui en avant comenset may a creysser en la temor de Dieu. 15 Et, coma se non agues connoissensa de home ni de femna, a Dieu tot sol son cors estudiet aissi perfiechament endressar 16 et en lui tant solament cogitar, et enaissi volia esser solitaria en sanctas meditatios, 17 perseveran coma se negun temps en aquest mon no fos estada, mas coma se fos del cel decenduda.

 

4 1 Et quant aquesta se fo enaissi retracha enaissi plus plenieyrament a Dieu entendre, 2 lo Enemic, que es gilos de tota sanctetat, perforcet se cossi la pogues de bona vida gitar 3 et adordenet diversas temptatios contra ela.

4 Et premieyrement comenset la a ttemptar blandemmen, 5 amonestan enportusamen en faych, cochadament a ela meten davan la delectacio de la carn cossi es amadoyra, 6 et de la procreatio dels enfans cossi es plasen et delethabbla et desirabla. 7 Et desia li lo malvat Ennemic cossi aquo se podia far (255r°) ses peccat, 8 car Dieus dis premieyrament as Adam et pueys a Noee et als seos filhs: «Cressite et multiplicamini, et replete terram».

9 Et an ayso la virgis respondia: «Malvat Demon, so que tu dises es permes als seculars, 10 mas als religios, que a Dieu an promes castedat, non tan solamen lor es defendut de far, 11 an es be abominacio solament lo cogitar. 12 Mas a tu commande Dieus, sees permissio del qual tu no podes re far, que tu cesses de me tentar».

 

5 1 Et quant lo malvat fals Ennemic se fo pro ensaghat amb aytalas causas 2 et semblans, et conoc la fermetat de la enfanta, que re non acabava amb ela per blandimens, 3 et ajustet als blandimens menassas et espaurissamens, disen et affermam enaissi: 4 «Certana sias que, si tu no cossentes al daliech de la carn et a perdre ta castedat, 5 ieu te doneray tantas de turbatios et tans de mals am las autras te mesclaray, 6 que per grand dol que auras te faray desesperar, 7 et enaissi seras per touts temps dampnada. 8 Et valgra te may que fesesses lo peccat de la carn et pueys am digna (255v°) penetensa lo lavesses, 9 que se ieu te fau per turbacios tombar en lo peccat de desesperacio, que es major peccat que l’autre, 10 car aquest es peccat contra lo sainct Esprit que no se perdonne en aquest mon ni en l’autre».

 

6 1 Las cals causas ausen, la virgis Flors se senha del senhal de la crots, et fugen et corren per lo mostier, 2 et lous vuelhs et las mas levadas vas lo cel requeria a nostra Senhor cosselh et ajuda, 3 et d’aysso preguan la virgis Maria et aquels sanhs que ela avia en devocio, 4 et per special a touts los sancts et sanctas de Paradis demandan misericordia. 5 Et enaissi aquesta dura batailha pausada, amaras lagremas davant nostra Senhor ela escampava, 6 las cals nostra Senhor regardet, que lo Ennemic negun temps a son cossentiment tirar no la pot en neguna maneyra. 7 Et coma la enfante en trebalha pausada que soen segon la ententio may s’estendia, 8 et corria per la claustra et per lo mostier, las mas et los vuelhs levats vas lo cel, ploran am amars souspirs, 9 et a neguna de las autras (256r°) re d’ayso no disia per que suffria aytale pene ni manifestava.

 

7 1 Et per aisso las autras, can la vesian enaissi anar, los vuelhs et las mas vas lo cel levadas, corren et ploran, reputavo la et la reputavo per fola, 2 et cresian que fos fore de son sen et d’alcunas n’i avia que la cochavo coma forcenada, et en public et en secret las autras ne parlavo. 3 Et cant los relegious ley venian, las autras coma fola et desenada la tenian, et als relegious la fasian blaymar. 4 Et ela a negun no se desencusava ni a penas mot lor respondia, mas davant Dieu coma la Magdelena tout jour plorava, 5 et enaissi pausada en lo miech de las temptatios sa pessa vas Dieu tenia drecha et levada, 6 et de negun se no de Dieu entre totas en tot aisso consolacio ni remesi no podia trobar, 7 car, coma dich es, las autras la reputavo per issida de son cen, et endenayssi per vial la tenian, 8 et la maltractavo am lous relegious et am lous autres, et per aitala la fasian reputar.

9 Et tot aisso ela suffertava et lo demon li·n (256v°) procurava afin que la feses desesperar, coma li·n avia menassada.

 

8 1 Mas lo benigne Senhor, per amor del cal ela mot no sonava et sostenia tot aisso, 2 car el amorosament regarde sobre tots et sobre totas las creaturas, specialmen an aquels que lo cor an vas lui et sosteno mal per ben far, 3 comenset per la soa amorosa dolsor la soa tant devota vergis Flors entre tans de tribailhs consolar et confortar, 4 car an aquel angial de la claustra que ere pench, que es davant lo parlador sus en la cuberte de la claustre, Jesu Christ lui apparec. 5 So forec a la soa devote virgis Flors contuniadement a l’enviro de tres mes enaissi que, don que ela vengues, 6 ela lo vesia aqui tout nafrat, et am care plorava. Et regardan ela 7 et metia li·n dedins lo seo cor so que el avia sostegut per touts nos autres peccadors et peccayrits enaissi que, 8 quant ela venia de la glieysa o del dormidor o del refrecho o don que vengues, ela vezia aqui son Senhor naffrat regardan ela am cara lacrimosa, 9 per compassio et (257r°) per piatat del cal ela era enaissi transportada que a vejayre lui era que son Senhor crucifficat am tota la crots portes dedins son ventre; 10 enaissi que semblava li·n que lous bras de la crots que dedins lo ventre li·n fosse et li·n traucavo segon son semblan lous costats seos; 11 et adonc ela anava endenaissi enpachada, coma se ela fos crucificcada, et de la dolor del dextre costat, 12 lo cal li semblava que lo agues traucat, et coma se agues rompedura soen ne gitava sang per la boca. 13 Et d’aquela dolor d’aquel costat pueys per sos dias apres gran re de ans mori a Dieu devota.

 

9 1 Et enaissi la viergis Flors, aven conpassion de son Senhor crucifficat, neguna causa no semblava que saubes, mas Jesus Christ et aquest crucifficat 2 et, gardan se dels barats de l’Enemic, estudiava se seclar son thesaur, 3 et aytan may coma sa devocio rescondia, aytant may de dolsors secretas son esperit se adunplia, 4 et soen, cant se aginolhava disen: «Veni, Sancte Spiritus», era embrassada de tan granda ardor del Sanct Esperit que perdia (257v°) parlar et ausir, 5 et may que en aquela fervor ardia de desir, enaissi que [d’]amor et fervor arden coma del tot era en son Senhor transformada.

6 Lo desirier de la cal Nostra Senhor regardava: apres tant de trebalhs et tentacios que durero atan longamen voc la de sas tentacios et melodiosas dolsors refresquar, 7 et de las sabours et sentimens spirituals recrear, car las unas bets [de] fervor d’esprit, las autras de dolsor[s] mentals, 8 autras de sabors et de odors de meravilhosa savisa corporal o de la illuminacio de l’entendement, 9 so es de revelatio de causas endevenidoyras et secretas encontinent per exces de pessa sobre sse per esperit raubida et ela usava.

 

10 1 Las cals causas vesen, aquesta virgis, coma umial, voc esser selada et secreta, 2 et per so soen metia se en lo liech fengen malaudia corporal, 3 enaissi que sots cuberte de enfermetat corporal may secretamen [pogues] assaborar las dolsors espirituals et en lo liech de sa pessa may pausademen pocessis lo Rey celestial.

 4 La cal causa vesen, lo Demon turbatios et temptatios ces nombre li fasia. (258r°) 5 Mas lo misericordios Senhor, car la vesia fisel per tot et ses variacio de coratge, ajudet li en tot et per tot que temptatios ni trebulatios no la sobremontero, 6 per que, per ben dire so que es escrich, que frevol es lo nostre Enemic, que no vinsis home se hom no vol.

 

11 1 Adonc apres lonc temps en que ac contra lo Enemic e ’ncontra sas temptatios batalhet, nostre Senhor, 2 lo regart del cal es benigne sobre touts aquels que se porto fiselmen, 3 donec li victoria de las temptatios per aquesta forma. 4 Un jour, delmentre que estava en oracio de ginolhs, en forme de un jovencel sobremeravilhos li estec decosta lo angial de nostre Senhor, 5 que li aportec un glavi polit et furbit, davas cascuna part talhan et pougen, marguat de vermelha marguadura.

6 Et cant ela lo tec, tenc se perfiecha et segura contra totas temptatios et turbatios de l’Enemic que entruey adonc la avia perseguida, 7 car per so li forec donat aquel cotel que sobremontes tota adversitat et obtengues victoria et no li feses hueymay paor son Enemic, 8 et que am lo cotel, so es assaber de la paraula (258v°) divinal, 9 engualmen d’aqui en avan dels coratges dels autres pogues totas obras et spaventamens diabolicals desgitar, 10 et de la consolatio del Sanct Esprit arosar. 11 Et es cert que d’aquela hora en avant ela forec aissi ferma et segura et de tota doctrina de gracia en tant que negun, 12 per tant que fos tentat o affligit, que a ela devotamen s’en retornes, a ela no s’en tornaria desolat. 13 «Esproat o avem moltes [vets] a ela venens, que la gracia del Sanct Esprit per sos merits avem receubuda».

 

12 1 Aquest que parle aissi era son confessor, del scrich del cal aquest romans es estat trach. 2 An dic be et soy cert que gran re non podian ad ela venir, mas li trametian las lors letras et per las oracios optenian las petitions de nostra Senhor. 3 D’aqui en avant ela forec plena engualmen d’esperit de professia, so es que disia grand re de las causas que se devian far et endevenir, 4 et manifestamen vesia en esperit gran re de causas quant se fasian, 5 et las sabia, nonostan que ela no hi fos presen (259r°) corporalmen, et gran re de causas secretas conoyssia et manifestava.

 

13 1 Unq jour de Tots Sanhs, delmentre que cantava el cor disen: «Vidi turbam magnam...ex(tr)a», 2 et ela entenden que aquo se disia dels sanhs de Paradis, elevada d’esperit, comensec a cogitar dels sanhs et de l’alegrier en que los sanhs so en Paradis, 3 on an complimen de tots bes et de tots daliechts ses paor de may de faillir. 4 Aquesta cogitatio am desirier de veser aquela gloria tant fortmen ce espandit et cresquet dedins son cor 5 que vertadieyrament aquel gauch et aquela gloria una emagena li·n forec donada a vezer et a regardar. 6 D’aquela fervor et escalfamen arden tout jour, et enflamada disia: «Domine, ante te omne desiderium meum», 7 so es a dire: «Senher Dieus, davan te es tout mon desir», car, 8 que que ela feses, estan, anan, parlan, ca[n]tan, ma[n]jan, beven, oran, cogitan, meditan, 9 contunhadamen [en] la gloria dels sanhs ela se delechava, 10 contunhan et perseveran en aquesta ardor de la dicha festa de Touts Sanhs entruey a la feste de sancta Cesselia.

 

14 1 En la cal feste de sancta Cesselia, cant (259v°) matines foron dichas et las autras foron anadas pausar, 2 et ela pregava, del desirier non poden dormir, 3 comensec a cogitar de la gloria en que era Cesselia et de la feste que li·n fasian en Paradis, 4 cal podia esser cant son espous la recebia layssus en son palays. 5 Et cant ac aysso comensat a cogitar, sopdamen forec raubida d’esperit sus en lo cel, 6 on vesia una meravilhosa virgis ornada de meravilhos ornamens am sobregranda moutisa de autras virgis cantans et en granda gloria alegrans. 7 Et cant la virgis Flors vi aquestas am tantas beltats et ausi la dolsor de lors cans, 8 regardet la resplandor del[s] ornamens et la lugor del luoc on ero, 9 et meravilhat se car nul temps causa semblan non avia viste, 10 et demandet a l’angial que la guida que era aquela tant gloriosa dona. 11 «Aquesta - se dis l’angial - es sancta Cesselia que, per la fe et per virginitat goardar, huey pres martire en terra et gloria perdurabla en lo cel».

 

15 1 Et en aquesta contemplation raubida estec tro a la completa 2 et, adonc retornade que forec a ce, sa cosina madona Aycilina la amonestet (260r°) de manjar, 3 et era no·n ac cura ni un bossi non manget ni o essaget, 4 mas que estec coma atrassida de las meravilhas que avia vistas entruey a la hora de las matinas; 5 las cals matinas, [cant] ela retornada forec, et dis entieyrament, et pueys viro lo solelh levan per exces de pessa forec raubida, 6 et aqui perseveret entruey a vespres. 7 Et adonc retornada a ce, forec amonestada de penre vianda, 8 et ela no se cossenti mas que, estan coma enbalausida, ferven d’esperit, semblava que tota bulis per forssa de la comial amor, 9 de la cal ardor autra bets forec raubida contemplan los secrets celestials.

 

16 1 Adonc forec vesitada per lo angial, que en forma de un bel jovenssel li aportet en la ma un enap de aur ple de precios abeuratge 2 et dis li: «Beu de ma ma de aquest abeuratge de salut, car temps es que calque refectio aia lo cors». 3 Et Flors prenden et beven, trobec aqui tant granda et tant meravilhosa dolsor que ela non avia nul temps sentida, 4 et delmentre que ela ac enanssat de beure, et elle se pesset que regardes qual era aquel que de tan preciosa causa la servia, (260v°) 5 et departi la boca de l’enap, et comenset de avisar et regardar lo servidor. 6 Et adonc el pres li sopdamen lo enap de la ma, et may so que lui era sobrat dedins gitet a Flors per la cara, 7 et enaissi molhada et ela se retornet, 8 et lo jovencel desamparet la. Et enaissi estec per tres dias ses neguna vianda penre, 9 et disia que quinse dias et may estaria ses vianda penre et ses mangar, se no que fos forssada per las autras, 10 car fam ni set no suffertava per raison de la dolsor esperitual.

 

17 1 Despueys que aysso forec, aquesta sancta virgis Flors, totstemps apres la comunio del capela, ela raubia d’esperit, 2 et estava entre ce atrassida el cors entruey a las vespras. 3 Et tota hora cumergava los dimenges et a las grandas solempnitats 4 et, tantost que receubut avia lo sanct sagramen, ela era raubida a manjar la dolsor espiritual; 5 en les cals raubimens cantas causas secretas, presens, passadas, endevenidoyras, juxtas ajustadas, ausidas et entendudas, 6 so es cresensa, per aventura seria may dictar, coma ieu aia per general cofessio auzit (261r°) tot lo cors de sa vida. 7 Et tot so que podia aver comes, no crese que al temps de sa vida aquesta pecques mortalment 8 ni nul temps autra tant elevada d’esperit no vi.

 

18 1 Et tantas et cantas gracias li fets Dieus que adonc apres aisso comensec plus altamen a florir en virtut 2 et resplandir per miracles et en les dos del Sanct Esprit abondar; 3 et era discreta en tot et per tot coma aquela era plena de la gracia de Dieu, que tantas de causas ordenave en pes et en nombre et en mesura. 4 Et ela meteyssa am se se meravilhava cossi tanta de gracia podia recebe ni tan granda forssa de la divinal amor suffrir ni dedins son cors suffertar. 5 Et apres aisso Nostra Senhor li·n mostrava soen los ga[uc]hts de la sancta gloria de Paradis. 6 Et pueys que, cant ela se remembrava, et membrar ni recordar a penas podia de aquo ses raubimen d’esperit, 7 si que tantosts endevenia coma morta.

 

19 1 Una veguada Nostra Senhor lui demostrava la gloria et l’orde de Paridis en aquesta forma, 2 que vesia en esperit un albre sobrebel, de meravilhosas flors garnit, (261v°) et la raïx partia de la terra, 3 et la sima atengia entruey al cel; 4 en la cal sima avia una aigle am las alas estendudas en maneyra de crots, 5 et en lo piechts de aquela aigle aparia une peyra preciosa sobrelusen, 6 en la cal peyre, coma es un mirail resplanden et clar, la virgis Flors vesen et regardan aqui claramen la gloria et l’orde dels angials et dels elegits, 7 raubida per esperit, saborosamen et dolsa se repausava. 8 Et aqui lui forec dit: «Vechas aquesta visio granda et meravilhosa, et fay ne gracias a Dieu». 9 En aqueste visio vi tan grandas meravilhas que de boca carnal nul temps a penas recontar no podia que lo raubimen no li trenques las palauras, et demorava ses acabar.

 

20 1 En lo mostier de aquesta virgis Flors se endevenc que ac un home el monde ple del peccat de lagese carnal 2 et d’aisso era coma publicamen defamat. 3 Et endevenc se que mossen Aymeric Fayzela, morgue del mostier de Figiac, 4 que era home de molt granda virtut et de granda abstinencia, 5 et era cosi (262r°) germa de la dicha virgis Flors, venc en aquel mostier. 6 Et coma Flors apres la comunio fos raubida, 7 ela vi en lo cel et conoc aquo que en aquel jour se era fach en terra, 8 car aquel jour lo dich home nommiat Guillem era toquat et ponch del Sanct Esperit: 9 venc al dich morgue mossen Aymeric en sa cambra am sanglot et am plor et am sospirs, 10 et preguet lo que lo ausis de cofessio. 11 Et mossen Aymeric desencusava se et li·n disia: 12 «Amic, ieu non ay ges les cas evesquals ni es de costuma que nos autras cofessem persona neguna foras que sia monge et de nostra mostier». 13 Et lo home li [dis]: «Per amor de Dieu me escotats, car a vejayre me es que, cant auray a vous cofessat les meos pecats, per Dieu seray absolt». 14 Finalment lo morgue, ple et vencut de compassio de aquel home, el lo ausi et li empausset penedensa. 15 Et d’a[qui] en avan aquest home tenc bona vida et visquet en bonas operacios.

 

21 1 Mas la vesio que la virgis Flors vesia en lo cel forec en aquesta forma, 2 que ela vesia los angials et los sanhs alegrar et far festa molt solempna am ornamens meravilhos, et cantix dols et melodios. (262v°) 3 Et ela dis a l’angial que enaissi la guidava: «Cala festa es aisso huey en lo cel que en terra no selebram ges ni no fam ponch de mentio?». 4 Et lo angial respondet li: «Et non as tu ausit que grand gauch es als angials de Dieu sobres un peccador, cant el se penet?». 5 Et ela dis que aquo soen ela avia ausit. 6 Et lo angial dis li: «Huey s’es cofessat aquel peccador que es apelat Guillem, et de mossen Aymeric morgue tots sos pecats a cofessats, 7 et Nostre Senhor a los li perdonats am penedensa que a receubuda del cofessor, et per aisso nos autras fasem huey aitala festa per lui».

8 Et cant forec vespre, que Flors forec retornada en son perpaus, et ela cogitava de la vesio se era vertadeyra, 9 et encontinen mossen Aymeric Faycela venc a ela. 10 Et cant ela lo vi, demandec li que avia fach el huey en aquel jour, 11 et el lui respondet que ausida avia la cofessio de Guillem aital home, de que molt era consolat, 12 car am granda penedensa et repentimen et contrictio et lagremas se era cofessat. 13 Et adonc ela forec certificada de la vertat de la vesio que ela avia vista; empero non revelet ela donc re.

 

22 (263r°) 1 Et endevenc se una vets que la devota virgis Flors intrec en lo liech fengen enfermetat, 2 coma ela fasia soen, perque may en pausa pogues a Dieu entendre, 3 et comenset se lo esperit ad elevar ses revelacio de l’uelh de l’entendemen et lo Creator de tot lo mon ela comenset a contemplar, 4 et vesia una granda causa et la grandesa de la cal lo entendemen no podia compenre, 5 ni may la cantitat ni la calitat ni lo comensamen ni la fi ni la calor conoysser ni desernir ni triar no podia. 6 Et ela, tremolan et paurugosa per aquesta meravilhosa vesio dicha: 7 «Et que es aquesta causa que compenre ni desernir no se podia, que tan joiosa aparia, tan meravilhos[a] et tan terrible?». 8 Respos desia l’angial aiso: «Sobre que te meravilhas? Aisso es la Sancta Divinitat, que per negun dels mortals enaissi coma es no pot esser vista, 9 mas a tu es donat que la veias en espessia o en semblansa enaqui, coma Moyses vi dejos espessia de fuoc arden en lo boysso». 10 Et adonc Flors, de gran gauch que ac, comenset a cantar en alta vots aquela antifena que cantam als martirs: 11 «Gaudent in coelis animae (263v°) sanctorum...ex(tr°)a», que vol aytan dire: «Alegro se en lo cel las armas dels sanhs que an segudas las vias de Jesu Christ, 12 car per la soa amor an escampat lo lor sanc, per so que ses neguna fi am Jesu Christ se alegresso».

 

23 1 Autra vets an aquesta sancta virgis, estan en oracio, venguoro dos angials am vestimens molt precios, 2 et feyro la levar d’em pes et vestiro li aquels vestimens que ero de color vermeilla et foguenqua. 3 Et cant forec vestida, ela vi los vestimens de beutat meravilhosa, 4 et comenset s’en a donar gauch; et les angials dissero li que certanemen aquels vestimens serian seos, se ela perseverava entruey a la fi. 5 Empero so dissero els: «Ret les nos, car plus segurament los te gardarem que tu no farias». 6 Et adoncas ela despolhet los vestimens, et els pleguero los am granda reverencia et anero s’en amb els. 7 Et ero enaissi a la soa faysso mesurats, coma se fossa a la soa mesura tots compassats.

 

24 1 Autra veguada coma aquesta cogites son estamen en totas causas cossiradas, se tegues per endigna de la gloria de Paradis, 2 ferma empero et meten sa esperansa (264r°) en lo sang precios de Jesu Christ, 3 et coma aisso revolses dedins son coratge, sopdamen forec [raubida] en esperit, 4 et un angial menava la per la gloria de Paradis, et mostrava li·n las celestials mancios cadieyras sobremeravilhosas, 5 de preciosas peyras ornadas et de resplandor que dire no se pot per negun home carnal, tan resplandens ero. 6 Et coma la vergis Flors am granda meravilha que se donava de la beltat d’aquelas meravilhosas causas que vesia 7 et gran re de autras vesia sezer de personas, meravilhosamen molt relusens, 8 et cant ela ac anada una pausa, lo angial que la guidava entre las autras cadieyras mostret li·n una sobreresplanden de meravilhosas odors ben olen, 9 et lo angial dis li: «Aquesta cadieyra que tan remires es toa, et acetja te en ela, car per tots temps apres ta vida corporal per Nostra Senhor te es autrejada». 10 Al cal Flors coma humial respondet enaissi: «No sia pas fach que ieu, femna nota pecayrits, tan gloriosa cadieyra ause usurpar. (264v°) 11 No soy ieu ges digna d’aytala gloria pocesir». 12 Et, cant ac aquo dich, lo angial pren aquela cadieyra et portec la en autra luoc plus aut et may glorios coma per lo espaci del trach de una pauca peyra; 13 et aqui lo angial aquela cadieyra colloquet. 14 La cal causa vesen Flors esser, delmentre que aquel mudamen se fazia, ela se meravilhava, cant forec retornada.

 

25 1 Et coma ela pueys tot aquel jour may d’aquela vesio se meravilhava cala era estada ni se era segur que y dones fe, 2 et endevenc se que adonc aqui en lo mostier [venc] un maistre en teulogia, bon home et de granda perfectio, 3 que per devocio a vegadas ley venia vesitar, coma fasian gran re de autras de diversas et de moltas parts. 4 Et delmentre que ela et aquel maistre parlavo ensemps 5, en lo nom de autras personas ela li·n demandet d’aytala vesio se hom y devia ponch donar de fe, et contet li·n tota la maneyra coma se a una autre fos endevengut. 6 Et lo maistre conoc e l’esperit que devia respondra et que ad ela meteyssa era estat mostrat, 7 et el respondet (265r°) enaissi: «Sapchas, filha, que aquesta pot esser vertadieyra, et li·n pot hom donar fe specialmen se per autra vesio se confermava».

 

26 1 Et apres tres dias que el s’en forec anat, et forec raubida autra vets, 2 ela vi aquela vesio meteyssa que per aquel luoc meteys, et per aquel angial era menada. 3 Et cant foro en la cadieyra de que li avia dich que soa era, et Flors meravilhava se de la beutat de la cadieyra, 4 et lo angial la pren et en autra luoc may meravilhos la cadieyra aloguet. 5 Et cant Flors vi aquo, et ela dis: «Et que vol dira aisso que tan soen se muda?». 6 Respon lo angial: «Aquesta cadieyra es toa et cant ieu la te aqui premierament mostrada, 7 tu te humilies et te reputies per endigna de tanta gloria. 8 Et Dieus voc que ta gloria fos acrescuda, et per so la cadieyra pres lo prumer mudamen. 9 Et pueys, car te es pueys may humiliada que ne as demandat cosselh al maistre en teulogie, bon home et de granda perfectio, 10 Dieus voc que tu et ta cadieyra may [fossatz] exsalces et de Dieu may te aprochias. 11 Et per so non doptes, car enaissi estaras (265v°) et en la companhia d’aquels glorios sanhs et sanctas que aissi veses sera ton alegrer ses fi». 12 Et enaissi la virgis Flors, vingt ans avant que passes d’aquest secgle, ela vi lo luoc et la compania que devia aver en la gloria de Paradis.

 

 27 1 Et las autas gracias que Nostra Senhor mostret a sa devota virgis en aquesta vida presen, qui la poyria recontar? 2 Car ela vi Jesu Christ nostra Salvador, et la soa gloriosa mayre, la virgis Maria; 3 et so que ela lor demandava, ela empetrava. 4 Que plus per persona mortal saber se pot de la gloria de Paradis et dels benaurats et de las penas de Purgatori et de la miseria dels dampnats 5 et, que es may, que aissi de la Divinitat, aquo que per los mortals, per gran sen que aguesson, no se pot compenre, 6 so que an aquesta virgis es estat misericordiosament grandamen es demostrat; 7 so es en ela estan en oracio es estada aportada per los angials una crots de meravilhosa resplandor de l’ordre de Paradis terrestre de Enoc et de Elias, 8 que li [so] garda de l’albre de sabor be et mal, et (266r°) de l’albre de vida et de las autras causas que en aquel Paradis terrestre so. 9 Per lo Sanct Esperit forec aquesta virgis ensenhada de las causas que en aquest mon corrompabble se endeveno de las guerras, 10 de las mortalitats, de las pestilencias, et de las esterilitats de la terra et de semblables tot per esperit de professia o premissia. 11 Nulla causa empero no desia asaber se no al sol Jesu Christ, et [a] aquel crucificat fugia de certa orguelh et la tempesta de vana gloria, 12 et humiliava se am sanct Johan, disen aquesta paraula: «Pausat que nostra Senhor me aia exausida, no me sembla que aia ausida ma vots».

 

28 1 Et enaissi abrassava humilitat, coma aquela que es garda de virginitat et de totas sanctas obras, 2 et mastre et fundamen am tots aquests raubimens. 3 Et las autras autesas de que Dieus li fasia gracia enaissi se leva[va] que a ssas bodas familiars, 4 aquelas que la governavo et la gardavo delmentres que era foras de se, no fasia a penas re aparer cant es per paraula, 5 mas tan coma se mostrava (266v°) de fach que non podia re respondre ni elas no li ausavo pas nomar que ela raubis, 6 mas que tot o apelavo «oracio» en disen: «Dona, cossi vos es anat en vostra oracio?», 7 aisso fasen et aquo et enaissi dessemblan, nonostan empero que ela instruis be et las ensenhes d’autra maneyra, 8 en tot so que conoyssia que a elas era aprofiechable.

 

29 1 Et endevenc se que un jocglar de boca per devocio la venc vesitar, et cant forec davant ela que adonc era en lo liech malauda, 2 et el, coma era de costuma d’aytals homes, voc la lausar de sas paraulas et dis enaissi: 3 «Madona, ave: anor et salut aiats en nostra Senhor, car per certa ieu cresi que, se Jesu Christ agudas agues doas mayres, vos forats la una estada». 4 Et ela non respondet re. Et pueys lo jocglar, enaissi coma era de ginolhs, autra vets dis: 5 «Dona, per que no me respondets? Ieu vos ay dich que, se fossa doas mayres de Dieu, vos forats la una». 6 Et ela enqueras no sonet mot coma humial, et adonc lo jocglar s’en anet. 7 Et coma ieu la represes cant non (267r°) avia respondut alcuna causa, et ela me dis: 8 «Ieu sabia be que el era vengut a me per devocio. 9 Et, se a lui que era vengut per consolacio ieu agues respondut duramen, de greu li foro estat; 10 et, se li agues respondut malamen et plasen, semblera li que a me plagues aquela lausor humanal, 11 et fora nozen a me et a lui, per que causi may del tot estar suau».

 

30 1 En la cal causa apar de la humilitat d’aquesta virgis et de la discrecio, et nostra Senhor, que es garda dels humials, per so may la glorificava. 2 Car una vets, delmentre que ela era en aquesta presen vida, alcuns parlavo de la soa meravilhosa vida, disen alcuns [...] se lo es 3 et que miracles faria, 4 et les autras aven aquo en mesprets, disens lo contrari. 5 Especialmen ac hi un capela religios que dis que lo premier miracle que ela faria, lo contraysses. 6 Et la nueych meteyssa lo dich capela forec palaticat, et dedins petits de dias miserablement mori, 7 ni en sa malaudia no podia manjar se no del briat. 8 Et de la devota virgis et d’aqui (267v°) en avan non ausavo retrayre ni mal dire.

 

31 1 Et en lo comensament de sa conversatio aquesta virgis soen parlavo en esperit am sanct Gabriel et am nostra Dona et am los apostols et am las virgis et am sanct Nicholau, 2 lo cal avia en special devocio e·n amor coma amador special de virginitat et de humilitat; 3 ac engalmen gracia de cura et de sanar diversas maladias, 4 car de l’orrible mal gran re foro per ela sanats et de autras malaudias.

 

32 1 En la solempnitat de Nadal la virgis Maria li aparia am l’enfan Jesu Christ, et lo enfant li presentava a portar sus en son col; 2 en la festa de la Candelieyra la soa processio que aquel jour represente meravilhosamen regardava; 3 en la festa de la Resurectio am la Magdelena et am las autras donas nostre Senhor resuscitan contemplava; 4 et dejos la hora de vespras recordava cossi forec nostra Senhor aquel vespre am sos disciples, 5 mostran a lor tan grands yssimples de humilitat et ensenhans de la soa amor, 6 et pueys cossi forec la nuech (268r°) apres aquel tant meravilhos sermo que reconta san Johan 7 et liat et maltractat, aquesta virgis sobrefort era affligada en tant que cridava: 8 «A que auras m’en meno lo meu Senhor, segray lo ieu». 9 Et adonc, se las autras no la teguesso, volia corre per dolor et per compassio. 10 Et lo die del Venres Sanh, ela trasia tan gran turmen et la mort 11 et la Passio recordava que cridava, et del recordamen de la Passio ela se dolia 12 et las mas et los pes et los costats davan que se leves de sa oracio. 13 Et la festa de la Ascentio, vesen Jesu Christ montan et donan als seos dos precios, 14 et ela engalmen et aitan be do de gracia aptenia special. 15 Et a la Pantacosta, de gauch et de consolacio meravilhosa era adumplida.

 

33 1 Et una bets, delmentre que cantavo en lo corn «Veni, creator Spiritus», en presencia de tot lo conven forec raubida, 2 et tot lo coven la vi enlevada sobres la terra per dos coydats o plus. 3 Et ela vi adonc una colomba volan sobres las autras et repauset se sots la una. 4 Et una devota dona de Figeac la vi per un trauc (268v°) per on regardava secretament dedins la soa cambra se era raubida ni enlevada corporalmen sus terra: 5 la viro dedins las cortinas del liech, et adonc avia tanta de clardat dedins la cambra que semblava que ardes. 6 Et en las festas de nostra Dona am nostra Dona can parlamen meravilhos avia et parlan se alegravo, 7 et enaissi segon la vertat e las condicios de las festas de consolacio[s] melodiosas usavo. 8 Ipsa aliquando dulci sompno mentis, aliquando in mentis excessu, aliquando mirabili scripturarum intelligencia, aliquando liquefactione animae, aliquando jubilo, aliquando visionibus aliis mirabilibus, aliquando sanctorum colloquio mirabiliter detinebatur, aliquando lacrimosis suspiriis nunc pro compatione vulnerum Christi nunc pro compatione peccatorum.

 

34 1 Las autras vegadas per las tribulacios de sos amix a son espos Jesu Christ devotamen suplicava. 2 Et de (269r°) la multitut dels miracles grands et manifests que Dieus hobrava per ela en sa vida et apres, 3 sa fama per tot a l’entorn acomolava et en gran re de luox divulgava la devocio et la contemplacio meravilhosa d’aquesta virgis. 4 Et tota sa vida forec de tot fondada en Jesu Christ et en la fe crestiana et en lo lum de virtut et de vertat, 5 et en granda et sobreaffectuosa devocio que ela avia en los sagramens de sancta Glieysa; 6 la cal causa manifestament apar et se demostra en sept causas principalmen, de las cals diray de cascuna un petit.

 

35 1 Premieyrament, ac granda devocio en lo segramen de cofessio, 2 car de comu cors cascun dia se cofessava am tanta humilitat et suptilitat 3 que a veguadas los grans clerx, sa cofessio ausen, no la podian entendre: 4 am granda subtilitat los pecats d’entre las virtuts detriava que a veguadas aquo que semblava a la premieyra vista et justa virtut, 5 et ela conogra grand pecat. 6 Soen, quand prendia la absolutio del capela, et ela raubia, 7 et non es dopte (269v°) que per la devocio del sagramen et per la puritat de la consiensa et humiliacio de ssa pessa aquest raubimen venia. 8 Tots los cofessors ela honorava et per affectio payrenal los amavo, et per els ela fasia preguaria especial. 9 Per que una vets ela raubida contemplavo la divinal Magestat, 10 et ela senti un gran do de novela gracia a ela esser tramesa, et comandat per Dieu. 11 Ela o apres per sos cofessors, los cals ela reguardava jots se et de diversas vestimentas vestits cridet a nostre Senhor en esperit, disen: 12 «Plasia te, Senhor, que an aquests payres meos alcuna partida d’aquesta gracia que a me es donada dones a els per ta benignitat». 13 La cala oracio facha, vist li forec que tots participavo del do d’aquela gracia que, 14 mudadas las vestimentas que davan portavo, de novelas vestimentas els foro vestits et renovelats, 15 exceptat un d’aquels lo cal ela fets venir a ce apres lo raubimen, reprenden que no li semblava que fos en bon estament. 16 Et el am granda paor et temor, car sabia la sanctetat de ela, non auset denear, 17 an cofesset a ela se (270r°) esser en estamen de pecat. 18 Et adonc ela amonestet lo que corregis sa vida, 19 et el forec li obedien d’aqui en avant, et en bonas obras et operacios viven.

 

36 1 Segondamen en lo segramen de l’autar ela avia meravilhosa affectio que no se poyria explicar. 2 Tostemps cant ela ausia la messa, despueys que lo capela er’ a «Orate pro me» o al comensament de la Perfasia, 3 ela, senten lo advenimen del Rey celestial, per tan de esperit se levava sus coma se fos foras de son sen; 4 perseveravo pueys tot lo proces de la messa, que soen en aquo raubia. 5 Mas cant devia cumergar, per tanta de ardor de la amor divinal bulhia en se meteyssa, 6 et de tan de exces de pessa, que tantosts raubia presa la comunio, 7 ni no podia esperar que preses vi ni may aigua apres la comunio, 8 mas que covenia que doas de las autras la presesso et la levesso de say et de lay can cumergava, 9 et puey que en son luoc la aloguesso ni, cant era greument enferma, no cessava lo raubimen.

10 Apres la comunio alcunas vets disia a son cofessor que fort se meravilhava 11 cossi podia negun capela los divinals (270v°) sagramens manhar que tantosts no fos en exces de pessa, 12 cujan que tots los autras, majormen los capelas, 13 enaissi coma ela aguesso pessa enlevada vas las causas divinals. 14 Et en aquest sagrament li fasia Dieus gran re de gracias.

 

37 1 Una vets un frayre menor devot cantava messa el mostier d’als Fieus que era lonh del mostier d’aquesta virgis a l’enviro de tres legas, 2 et, com pres lo Pater Noster aquest ac partida la hostia et l’a[c] mesa sus la padena, 3 tantosts la tersa part desparec, que anc aquel que celebrava no saub on forec tenguda, 4 car lo angial de nostra Senhor l’ac presa et ac la aportada en comunio an aquesta sancta virgis et adonc en son mostier estan en oracio.

5 Et lo frayre, non atroban la terssa part de la sancta hostia, forec molt turbat et ac paor. 6 Et complida que forec la messa et tot deju, que no voc aqui manjar ni beure de paor et de turbacio 7 que avia, se mes el camy per venir an aquesta sancta virgis, 8 se pogra amb ela trobar consolacio d’aquel cas, 9 car avia paor que per alcun seo falimen aquo fos estat, (271r°) et no sabia que se cogites. 10 Et cant se aprochet de la intrada d’aquel mostier on venia, 11 la sancta virgis Flors li venc al davan, vesen li·n turbat, sotsrisen dits li: 12 «Payre, no siats plus en turbacio, car l’angial de nostra Senhor m’a huey aportada la terssa part de la vostra sancta hostia, et de sa ma ay presa comunio». 13 Per lo cal miracle lo dich frayre demoret consolat en nostra Senhor.

 

38 1 Tersamen, forec sa devocio en la Passio de Jesu Christ, et aquesta forec causa prencipal de tota sa fervor et amor divinal. 2 Sobretot en memoria et meditacio de la Passio prendia divinas consolacios 3 et acentidas soen esproadas de las dolors et de las naffras de Jesu Christ sobresdoloyrosas, 4 et specialment d’aquela del costat, coma forec dit al comensament, en tan d’aqui a veguadas se dolia, 5 que cuchava certanament lo seo costat esser trenquat, et o fasia a ssas familiars tastar se o ero. 6 Soen, cant ausia parlar de la Passio, o ela ne parlava, o can ne vesia parlar a aucuns senhals coma crots o clavels, 7 ela raubia. (271v°) Segon que aisso moltas de las autras causas afermavo aver vist, 8 disia aitan be l’Ordre de la crots que fets mossen Bonaventura en memoria de la Passio.

 

39 1 Quartamen, forec fondada sa devocio en oracio et en lo offici ecclesiastic, 2 car tot son temps despendia en oracio, meditacio et contemplacio, car anan, estan, trebalhan, pausan, didins o de foras, 3 enaissi era en oracio et atendia, que a penas d’aquela cessava soven en la preonda nuech, 4 et a veguadas per tota la nuech sa oracio contunhiava.

5 Et autra meravilha granda que forec un temps en que estet dos ans o tres que non dormia se no segon la paraula de Jesu Christ, 6 en tot velhava que fos digna de fugi lo mal dels dampnats. 7 En lo offici ecclesiastix era atenduda et am cor atendut sas horas paguava et am tanta de devocio que a veguadas raubia.

8 Una vets, en lo offici de cor cantava am la chantressa aquel respos: «Vidi Dominum facie ad faciem», 9 et ela raubi, vesen tot lo coven. 10 Et nul temps, per tant que dures (272r°) lo raubimen - a veguadas durava tot un dia, a veguadas lo miech - nul temps lo offici non desamparava, 11 an pueys tot o emendava, ni acosselhava que neguna no laisses per causa que fos per Dieu vesitada.

 

40 1 Quintamen, fondet sa devocio en obras de nostra redemptio. 2 Aqui meditava, atendia, cogitava, aquo de son poder sentia, et assaborava especialmen en la Anunciacio de nostra 3 Dona, en la cal Dieus s’en encarnet en lo seo ventre precios. 4 De meravilhos alegriers se alegrava en contemplacio d’aquela preciosa unio et encarnacio, 5 gracias et dos divinals sentia ses neguna extimacio.

 

41 1 Lo seize, forec fondada sa devocio als sanhs, los cals coma patros et ajudadors coma contunhiademen envocava, 2 et specialmen a la virgis Maria gloriosa, enaissi coma dessus es dich, 3 et en sanct Johan Babtista, coma cap et patro de sa religio. 4 Et en los angials (272v°) aitan be ioyosamen se alegrava, 5 los cals avia et tenia coma companhos et amix et fameliars, et lor garda et deffensa sentia contunhadamen.

6 Una vets, parlan am son cofessor, centi per special las vesitacios angelicals a l’entorn de se, et dis enaissi: 7 «Payre, no centets vos auras los angials viro vos?». En les autras sancts aitan be granda devocio avia, 8 especialmen en sanct Peyre, coma premier vicari de Jesu Christ, et en sanct Frances, 9 coma aquel que [per] prevelegi secular forec en sa carn plaguat de las plaguas de Jesu Christ per la sobregranda devocio que avia en Jesu Christ, 10 et de lui fasia comoracio especialmen cascun dia.

 

42 1 Lo sept forec sa devocio fondada en desirier et en amor de la gloria celestial, 2 en tan que sa vida may semblava angelical que humanal, 3 et coma contunhadamen de contemplacio de las causas spirituals era sa fruicio, desiran de yssir d’aquesta vida et en esser am Jesu Christ.

4 Soven ausen parlar (273r°) tan solamen d’aquo celestial raubia, et aquo meteys, parlan am son cofessor de las causas divinas, 5 lui presen raubia, car de tot son cor aquo anelava et desirava am grans sospirs, 6 et en la mort, que es a tots terribla, amava, 7 et aquesta vida coma yssilh et coma carcer reputava. 8 Et per so Dieus en tantas de manieyras la consolava. 9 Et soen en son raubimen et davan et apres, a veguadas estan en oracio, 10 era tot a l’entorn se enrevironada de una meravilhosa clardat que se espandia a l’entor d’ela per alcun espaci. 11 Et an aquel regardamen seo que ela fets, la Gloriosa nos done la soa gloria veyre in aeterna secula seculorum. Amen.

 

 

 

Miracles   

 

1 1 L’an mial quatre cens cinquoante sieys et endevenc se que a una nobla dona li venc una malaudia diversa, coma se fos tocada del mal de san Nauffari, et may que era a la vets enfantastica et coma se fos foras de son sen, 2 enaissi que un relegios, lo cal era son parent, lo cal sabia la vida de madona Flors, vodet la a Dieu et a madona Flors sa emagena de sera (273v°) et que fos sa romiava. 3 Et apres pauc de temps et ela gueri et forec sanada de sa diversa malaudia ad honor de Dieu et d’aquesta sancta dona madona Flors.

 

2 1 Una autra dona li avenc una sobragranda malaudia en sos vuelhs, que pauc ni pro no vesia, 2 et vodet se a Dieu et a madona Flors que, se li donava sanetat de sos vuelhs, ela venria romiava a sa tomba am vuelhs de cera. 3 Et tantosts que ac vodat, et ela conoc que mielhs ne vesia, et apres pauc de temps ela gueri de sos vuelhs et ad honor de Dieu et d’aquesta dona madona Flors.

 

3 1 Una paura femna, la cala era acusada de gran crim et de mal, et vodet se a Dieu et a madona Flors que, se li redia sa bona fama, ela venria a la soa tomba am son estedal de cera. 2 Et apres pauc de temps ela proet sa bona fama et forec absolta d’aquel crim que (274r°) lui era alevat.

 

4 1 Endevenc se que un baro d’aquest pais avia tant granda dolor en son cap que non podia trobar negun remesi, 2 et vodet se a Dieu et a madona Flors son estedal de cera, et tantost el forec guerit de la soa dolor.

 

5 1 Endevenc se que un home d’aquest pais forec pres per les Angles et forec en cas que lo volian ausire, que lo tenian lo cotel sobres se, 2 et el vodet a Dieu et an aquesta sancta dona madona Flors que, se lo layssava escapar d’aquel perilh, el li portaria son estedal de cera. 3 Et tantost que o ac vodat, el escapet de las lors mas ses negun mal.

 

6 1 Endevenc se que un macip jove, lo qual era de Lauressas, era pres per los Angles et que avia afinat doutse floris d’aur, et estava pres en fers nuech et dia, 2 enaissi que el avia una cosina que estava a l’Ospital et sabia lous miracles (274v°) que Dieus fasia per aquesta sancta dona madona Flors, 3 et vodec lo a Dieu et a madona Flors que, se lo layssava anar d’aquelo priso ses paguar finansa, que ela diria tot l’an ad honor de Dieu et de la virgis Maria et de madona Flors sept veguadas cascun jour la Ave Maria, 4 et may li faria venir son romiau am una emagena de una liura de cera. 5 Et apres lo jour que ac vodat, la nuech el yssi dels fers on era pres et de la tor et didins los murs que ero grans, 6 et anet s’en sens negun mal que no se fets, et s’en tornet a son hostal ses pagar la finansa.

 

7 1 Endevenc se que un gran senhor li venc tanta de dolor el cap ses negun remesi estet tota una nuech en un bos, coma aquel que es forcenat, 2 et remenbret li d’aquesta dona virgis madona Flors, de las gracias que Dieus li fasia, et vodet se a Dieu et a madona Flors. 3 Et tantots que se foret vodat, et el tornet en son bon sen et en sa bona memoria (275r°) ad honor de Dieu et a las preguarias d’aquesta sancta dona madona Flors.

 

8 1 Et may un filh que avia aquest dich senhor que avia granda malaudia en son vuelh, que non fasian conte mas de lo perde, 2 et vodet se a Dieu et a madona Flors, et tantost forec guerit.

 

9 1 Endevenc se que un cavalier parlava am madona Flors dels fayts de nostre Senhor, 2 et lo dich cavaler vi dos angials estar decosta aquesta sancta dona madona Flors. 3 Et apres, cant ela foret passada d’aquesta vida, lo dich cavalier o revelet a gran re de bonas gens.

 

10 1 Un relegios que parlava una vets am madama Flors, lo dich relegios vi tomba del cel carbos ardens sus en lo ceu cap, 2 que li forec a vejayre que tot lo cor li ardia.

 

11 1 Et una persona que avia fach un (275v°) gran acces que sos amix meteys l’avian juchada a mort, 2 et reclamet se fort per aquesta sancta dona et escapet d’aquel perilh ses mort.

 

12 1 Un home que les Angles lo tenian, que lo volian aucire, et reclamet se fort per Dieu et per aquesta sancta dona virgis. 2 Et escapet de las lors mas ses mort et ses re que no li costet.

 

13 1 Una femna que era en sas fasendas vengro lo Angles, et preyro la et la estaguero. 2 Et vodet se a Dieu et a madona Flors que, se Dieus la laissava escapar de las lors mas ses mal et ses vituperi que no li fesesso, 3 ela intraria de ginolhs de las portas de l’Ospital entruey a la soa tomba am sa emagena de cera de una liure. 4 Et tantosts que o ac vodat, et ela se destaguet et escapet de las lors mas ses negun mal ni dampnatge que no li feyro.

 

14 1 Un homa que avia sobregrand dolor el cor et li avia durat grand temps, que no podia gueri, 2 et vodet se a Dieu et a madona (276r°) Flors que, se li donava sanetat, 3 que el intraria de las portas de l’Hospital de genoilhs entruey a la soa tomba am son estedal de cera. 4 Et tantost que o ac vodat, et el conoc que el era amelhurat de sa malaudia et enfermetat.

 

15 1 Un home d’Aychandalut que avia estat tres jorns sobres la mort 2 et li venc en devocio en son coratge que si vodes a Dieu et a madona Flors son estedal de cera. 3 Et encontinen amellhuret d’aquela malaudia ad honor de Dieu et a las preguarias d’aquesta sancta dona virgis.

 

16 1 Un donat de l’Ospital que avia estat nau jours ses maniar 2 et vodec se a Dieu et a madona Flor son estedal de cera, 3 et tantosts gueri et amelhuret de sa malaudia.

 

17 1 Aquel meteys donat forec pres per les Angles a Fons, et mes en un cubel tota una nuech, 2 et vodet se a Dieu et a madona Flors sa emagena de cera, 3 et aquela nuech meteyssa yssi de prio.

 

18 1 Una femna d’Aychandalut que los (276v°) Angles passavo per los mas on ela estava, 2 et vodet a Dieu et an aquesta sancta virgis son marit et sos enfans, per cascun dos deniers tornes, 3 se Dieus la laysava escapar de perilh d’aquelas gens, et escapet de lor ses negun mal.

 

19 1 Una femna que avia son sol en lo cal s’era pres fuoc de torn et de viro 2 et, am granda paor que ardes tout son blat, vodec a Dieu et a madona Flors una carta de sivada, se li gardava son blat. 3 Et encontinen que ac vodat, lo fuoc se escanti et no li donec ponch de dampnatge.

 

20 1 Un home de la parroquia de Ysandaluc, al cal home endevenc que un loup rauchos lo gafet, 2 enaissi que apres pauc de temps al dich home endevenc que perdet son sen et foret raugos, que gafava las gens et se meteys, 3 enaissi que lo jorn de Pasquas venc a la glieysa d’Issandalut cridan et braman coma aquel que es forcenat, 4 et las gens preyro lo, et lo estaguero las mas et tot quant que avia, que no podes donar dampnatge. (277r°) 5 Et una dona dis li que reclames per Dieu et per madona Flors. 6 Et encontinen que aquest home o ausi, et el cridet que hom lo menes a la soa tomba d’aquesta gloriosa virgis. 7 Et las gens, vesen la soa granda devocio, menero lo a l’Ospital, el mostier on ela es sebelida aquesta sancta dona madona Flors. 8 Et el, cridan et braman coma home fol, dis que hom lo meses dormir sus la tomba. 9 Et tantosts que aquest home se adormi, apres una granda pausa, et quant aquest home se revelhet, et hom li demandet cossi li estava, 10 et el respondet que be, Dieu merce. Et aquesta gloriosa dona Flors tornet lo home en son bon sen et en sa bonna memoria. 11 Et fets aqui sa novena ad honor de Dieu et d’aquesta sancta dona, 12 et redet son estedal et sa emegena de una liura de cera, 13 et gueri de la diversa malaudia a las preguarias d’aquesta gloriosa dona madona Flors virgis.

 

21 1 Un cavalier d’Alvernhe avia un filh (277v°) que era tocat del mal de san Nauffari, et venc ne demandar cosselh; 2 et ela el preguet tant que li dones sanetat et li·n ajudes am nostre Senhor. 3 Et apres pauc de temps lo dich filh foret guerit et sanat d’aquela diversa malaudia a las preguari[a]s d’aquesta sancta dona.

4 Et aisso meteys endevenc se a grand re d’autras personas toquadas d’aquel mal, que venian an aquesta dona, 5 et san[av]o et guerian d’aquela mala et laja maladia et enfermetat.

 

22 1 Un castel d’aquest pays que era vendut als Angles et devia esser pres lo cer de san Johan Baptista 2 una dona de l’Ospital vodet a Dieu et a madona Flors que, se no lo prendian, ela li donaria una castel de una liura de cera, 3 enaissi que los dichs Angles y vengro be, mas anc no y pogro intrar ni dampnatge donar. 4 Et la dicha dona redet son castel de cera sobres la soa tomba.

 

23 1 Un home lo cal era jutgat a estar en la (278r°) carcer de l’evesque de Caurts a pena perpetual, 2 lo cal homa avia un frayre que conoyssia aquesta dona madona Flors et sabia de sa vida, 3 dis li que se vodes a Dieu et an aquesta gloriosa virgis. 4 Et lo dich home, que avia long temps estat en la carcer que no y avia mas del morir, 5 vodec se a Dieu et an aquesta sancta dona. 6 Et apres pauc de temps el yssi de la priso.

 

24 1 Un relegios que estava a Monpelier, que forec fort malauda jusques a la mort, 2 et promes se a Dieu et a madona Flors. 3 Et apres pauc de temps el foret guerit et sanat de sa malaudie.

 

25 1 Aquo meteys endevenc a gran re de autras personas de Monpelier et d’autras luox, que ero pausats en granda enfermetat, 2 que se vodavo, et amelhuravo et guerian de las lors enfermetats per la gracia de Dieu et de madona Flors et virgis.

 

26 1 Un autre relegios que li venc tant granda dolor en son brats, 2 et vodet se a Dieu et a madona Flors. Et encontenen forec amelhurat, 3 et promes a Dieu que el canteria una messa ad honor de la Mayre de Dieu et d’aquesta virgis madona Flors.

 

27 1 Une mayso que ardia el dich luoch de l’Ospital et avia ne una autra mayso decosta aquela que ardet tota. 2 Et una dona vodet aquela mayso a Dieu et a madona Flors una mayso de cera se goardava aquela que era decosta aquela que ardia. 3 Et per veray Dieus et madona Flors gardet la, que non pres negun mal ni ardet ponch.

 

28 1 Un monge de Maurts que se deportava am la darda am alcunas gens, enaissi que se endevenc que trasia la darda, 2 et lo dich morgue va ferir un home en mescap en tal maneyra que tota la darda li passet per la espalla, et lo home 3 tombet coma mort, et estet tot un dia et una nuech que no parlet. 4 Et al dich monge venc en devocio, que avia ausit dira los miracles que Dieus fasia ad honor de madona Flors, 5 promes et vodet lo dich home que (279r°) era coma mort a Dieu et a madona Flors [...].

 

29 1 Un home de Maurts que avia fach murtre, que avia aucit dos homes son corps deffenden, 2 et forec acusat per la senhoria temporal, 3 et vodet se a Dieu et a madona Flors son estedal de cera. 4 Et escapet et s’en anet ses negun mal a las preguarias d’aquesta sancta dona.

5 Et gran re d’autras miraclas semblans an aquest que Dieus a fach a gran re d’autras personas a las preguarias d’aquesta gloriosa virgis madona Flors.

 

30 1 Una femna d’Aina que los Angles avian pres son filh et avia grand temps estat pres, 2 et vodet lo a Dieu et a madona Flors. 3 Et apres pauc de temps lo dich filh escapet de las mas dels dichs Angles, que re no li costet et ces neguna finansa et negun mal. 4 Et la dona sa mayre promes que tostemps fos son romiau sus la soa tomba, 5 et aportet son estedal de cera et una liure d’oli.

 

31 1 Un home de Sarlat que les sirvens de (279v°) Caurts lo ne menavo arrestat 2 et li·n portavo gran re desobres, et aisso per deude que devia. 3 Et a un amic seo vengro letras que enaissi era son fach promes, 4 et vodet lo a madona Flors; et venc als sirvens, 5 et trobet lo dich home et may tots sos bes ses negun dampnatge a las preguarias de madona Flors.

 

32 1 Un home de Cornac que avia granda dolor en son ponch et el costat, 2 que no podia guerir ni metges no li·n podian pro tener, 3 vodet se a Dieu et a madona Flors que fos son romiau et degues tot temps lo jor de son obit dejunar. 4 Apres pauc de temps lo dich home amelhuret et de sa malaudia a las preguarias d’aquesta sancta dona, 5 et aportet son estedal et son mole de cera. 6 Et gran re d’autras de personas trobo remesi per aquesta semblan maneyra desus dicha.

 

33 1 Una dona de Cornac que trebalhava de enfan et que hom non tenia conte de ela ni de l’enfan, 2 enaissi que madona Catherina de Cornac vodec la a Dieu et a (280r°) madona Flors que li dones salut et al fruch que portava. 3 Et encontinen delhiuret se ad honor de Dieu et de madona Flors, 4 et trames son estadel de cera an aquesta sancta dona. Et a d’autras donas gran re de vets a fach per semblan meteys.

 

34 1 Una dona que avia un frayre que avia dos castels, 2 et vodet los a Dieu et a madona Flors que los gardes dels Angles, car prop d’aqui ero, 3 et promes que ela faria dos castels de cera de duas liuras. 4 Et per sert Dieus gardet los dichs castels de las lors mas, 5 et la dicha dona redet son vot enaissi coma promes o avia.

 

35 1 Un home que era donat de l’Hospital avia gran mal en sa camba, que no podia ponch anar, 2 et vodet se a Dieu et a madona Flors que, se li donava sanetat, que el venria a la soa tomba am son estedal de cera. 3 Et per cert, tantosts que o ac promes, el conoc que guerit era et a las preguarias d’aquesta dona madona Flors virgis.

4 Et d’autras miraclas gran re fets Dieus semblans an aquests sobresdichs a las (280v°) preguarias d’aquesta dona madona Flors virgis.

 

36 1 L’an de nostre Senhor que hom conte mille tres cens sixante una dona de l’Hospital que avia grande dolor en son costat et per tout son corps, 2 et avia estat en aquela pena quinse dias et may, que no trobava neguna persona que d’aysso li pogues donar remedi, 3 et vodet se a Dieu et an aquesta virgis, et fets se aportar sobres la soa tomba. 4 Et encontinen que ela forec dessus, et ela conoc que Dieus li fasia gracia et se adormi, 5 et avia estat de dormir tan can avia malavechat. 6 Et Dieus donet li sanetat a las pregarias de madona Flors virgis.

 

37 1 Una borgesa de Figac avia estat may de tres mes el liech que no se podia virar, tan era contrancha dels pes et de las cambas, 2 et va se vodar a Dieu et a madona Flors sos pes et sas cambas doas liuras de cera. 3 Et encontenen et ela forec amelhurada et redet son vot an aquesta virgis a madona Flors.

 

38 (281r°) 1 Et una filha del senhor de Gordo que era malauda pres de mort et vodera la a Dieu et an aquesta virgis son susari. 2 Et encontenen conoc amelhurier.

 

39 1 Un gran senhor de Guascuenha, que era evesque de Santas, forec acusat de grans crims et de mals, que no podia escapar ses mort o de perdre tot quant el avia, 2 et reclamet se per Dieu et per aquesta virgis per los miracles que avia ausits dire que en sa vida que apres sa mort. 3 Et cant se foret reclamat per ela am granda devocio, et el non trobet home que lo acuses de re, 4 et aysso el meteys aferma en sa cociencia, et may que disia que aissi no calia ges de escrich, car seria lonc a escrieura.

 

40 1 Un escudier del senher de Gremat et de sa terra venc li granda enfermetat en son cap et en son cors, 2 et vodet se a Dieu et an aquesta virgis. 3 Et encontinen trobet remesi et may sanetat.

 

41 1 Un escudier del castel de Gramat que ac granda febra contunhadamen, que los metgues non fasian conte, 2 et vodec (281v°) se a Dieu et an aquesta virgis que el vengues tornejat en lo col un estedal et am son susari. 3 Et nostre Senhor donet li sanetat et el redet li son vot que avia promes.

 

42 1 Una femna de Gramat que avia son enfan malauda, 2 et vodet lo a Dieu et an aquesta virgis. 3 Et nostre Senhor donet li sanetat, et [a] gran re d’autras donas per lo cas meseys la meteys[a].

 

43 1 Una dona de Guascuenha que forec malauda en granda enfermetat entruey a la mort, 2 et vodec se a Dieu et an aquesta virgis. 3 Et Dieus donet li sanetat, et redet li lo vot et mole de cera.

 

44 1 Una autra dona de Guascuenha que avia son filh que sos malsvolens lo li plaguero el costat, que neguna persona que lo vises non fasia conte, 2 et sa mayre vodec lo a Dieu et an aquesta virgis que ela lo li menaria et fos son romiau, 3 et que nul temps no manges carn jusquas que li agues menat son filh. 4 Et nostra Senhor donec li sanetat et madona Flors virgis.

Et gran re d’autras (282r°) personas que era malaudas et encarceradas 5 et en lo poder dels Angles et dels Frances que se so vodats, que a las preguarias de Dieu et d’aquesta virgis trobavo sanetat et amelhuravo, 6 et escapavo de preso aquels que ero preses et encarcerats per los sobredichs.

 

45 1 En l’an de nostre Senhor que hom conte mille tres cens sixante per la gracia de Dieu, so es assaber aquesta bonaurada virgis madona Flors, 2 a la cal en sa vida et apres en sa mort nostre Senhor a fayts gran re de miracles et de meravilhas, 3 las cals no sabem ges nos contar, mas fam vos assaber que 4 lo jour de san Barnabe mossenhor l’abat de Figeac la translatet et la mudet en autra luoc. 5 Et sapchats que cant ac ubert lo vas, gran re de personas sentiro gran re de bonas odors, las cals ero seculars et regulars, 6 et diso en lor cossiensa que nul temps no sentiro sa par odor que fos semblan an aquesta.

7 Et a gran re de personas nostra (282v°) Senhor fets gran re de gracias sperituals et corporals, que ero en gran re de tribulacios 8 que nostre Senhor lor ne ajudet a las preguarias d’aquesta bonaaurada virgis madona Flors.

 

46 1 Lo sapde apres sanct Barnabe una femna de la parroquia d’Aynac avia estat duos mes que non avia vist de sos vuelhs, 2 et avia tan granda dolor en son servel que el’ero fora de son sen, segon que el disia [...] ni las personas que la servian. 3 Et venc li en devocio que se reclames per Dieu et per madona Flors, et vodet se una garlanda de cera. 4 Et encontinen nostra Senhor redet li sa vista et sa memoria a las preguarias d’aquesta virgis.

 

47 1 Un home de la parroquia d’Aynac era en sa arada, 2 et venc li una aventura que li era a vejaire que calque causa lo tenia a la gola coma se lo volgues estrangolar, ni no layssava pauc ni pro parlar. 3 Cant estava be coma mort, et sa molher va lo vodar a Dieu et an aquesta (283r°) virgis son estedal de cera. 4 Et may encontinen el trobet sanetat, et aisso els affermavo a lor sagramen et a lor cossiencia.

 

48 1 Un homa de la parroquia d’a Bia que avia estat ses veyre un mes et may que non avia vist. 2 Et reclamet se a Dieu et an aquesta virgis, et nostre Senhor donet li sanetat.

 

49 1 Una femna de la parroquia d’Issandalut avia estat gran temps am granda dolor que avia el cor, que no trobava negun remesi, 2 et va se vodar a Dieu et an aquesta virgis una sencha de cera, et encontinen trobet sanetat.

 

50 1 Una borgesa de la parroquia d’a Lobersat, que avia un enfan que li era venguda tan granda enfermetat que negun que lo vis non fasia conte, 2 cant li·n avian alucada la candela benecha, et dedins la glieysa a la messa vesen del pobla, 3 ela lo va vodar a Dieu et an aquesta virgis madona Flors son susari et son estedal que, 4 se lo li restaurava, que ela lo li meneria son romiau. 5 Et encontinen (283v°) que ela lo li ac vodat, el forec sanat et guerit, et paguet son vot.

 

51 1 Un escudier de Limosi que avia estat un an en lo liech et may de temps passat contranch, que penava en cada luna coma femna quant pena de enfan, 2 et vodet se a Dieu et an aquesta virgis son molle de cera et que lo agues redut dedins la octava de sanct Berthomiau. 3 Et tantost nostra Senhor donet li sanetat a las preguarias d’aquesta sancta virgis.

 

52 1 Una femna que era de la parroquia de Soanac que avia sa filha que avia estat tres dias ses parlar, que hom non fasia conte, 2 et vodet la a Dieu et an aquesta virgis. 3 Et encontinen conoc li sanetat, et d’aysso affermavo a ssa consiensia.

 

53 1 Una femna que avia mal en sa ma tan gran que no trobava remesi, 2 et vodec se a Dieu et an aquesta virgis una ma de cera 3 et tantost ela amelhuret.

 

54 1 Una femna de la parroquia de Rosieyras que (284r°) penava d’enfan que avia sept dias sobres sa pena, 2 et vodet se a Dieu et an aquesta virgis. 3 Et tantosts et ela se deliuret et redet son vot.

 

55 1 Una femna gential de Rouergue que penava d’enfan coma l’autra dessus dicha, 2 et aportet li una entorta de una liura de cera sobres sa tomba [...].

 

56 1 Una femna de Figeac que avia tan gran mal et dolor en son vuelh, 2 et encontinen coma una bona dona de Figeac li·n ac passat un osset del cors de madona Flors, 3 et ela forec guerida et sanada.

 

57 1 Una autra dona del dich luoch de Figeac que avia granda enfermetat, 2 et passet li·n hom de la vestimenta soa de la dicha virgis (una autra persona per son vuelh), 3 et encontinen que li·n agro passada, ela forec guerida.

 

58 1 Una monghe de Leime que avia granda enfermetat en son cors que no fasia conte en se meteyssa, 2 et encontinen, coma ac aguda de la vestimenta ni passada per son cors, tantosts forec guerida a las preguarias de Dieu et de madona (284v°) Flors virgis.

3 Gran re de personas semblans an aquestas enfermetats et d’autras malaudias desobresdichas encontinen come passavo de las vestimentas ou de autras causas, 4 encontinen trobavo sanetat am lo ajutori de Dieu et d’aquesta virgis madona Flors.

 

59 1 Un fraire del dich luoc de l’Hospital que avia estat miech an el liech malaude, que no se podia ajudar de un de sos bras, 2 et vodet se a Dieu et an aquesta virgis que la premieyra messa que el diria de Puer natus est 3 et proferria a honor de Dieu et de ela un bras de cera. 4 Et encontinen nostra Senhor donet li sanetat.

 

60 1 Un escudier de la parroquia de Corn de san Laurens que avia granda enfermetat de febre contunhablemen 2 et avia estat un dia ses conoysser re, et neguna persona non fasia conte en sa vida. 3 Et sa sor et sa molher et sas filhas vodero lo a Dieu et an aquesta virgis que ela li aportesso un ciri cascuna de miecha liura (285r°) de cera 4 et la una emagena de cera entruey a doas liuras de cera, et venguesso tots pes nuts a la soa tomba. 5 Et encontinen coma els agro vodat, el parlet et ac conoyssensa et am granda devocio, 6 et el lor autreget lo vot et lor dis que el volia anar paguar lo vot.

 

61 1 Una femna d’Albiac que era empachada d’enfan vieu, que avia trabalhat nau dias de l’enfan, 2 et vodec se a Dieu et an aquesta virgis son susari, 3 et encontinen l’enfant nasquet et ac arriva a las pregarias d’aquesta virgis.

 

62 1 En l’an de nostra Senhor mille tres cens quarante sept, lo premier jour que anec d’aquesta vida, nostra Senhor fets gran re de miracles ad honor de ela. 2 Premierament gran re de personas viro grande resplandor sus en la soa cara en sa fi, 3 et gran re de bonas odors meravilhosas coma de rosas et de lilis vertadieyramen sentiro. De peyries que ero d’Avalhac, 4 que obravo aqui pres (285v°) de l’Hospital, viro lo jour que passet d’aquesta vida tot lo jour estar un capela revestit sobres lo luoc de l’Hospital.

5 Lo jour meteys que foret sebelida endevenc se que alcuna persona avia panada una tassa de argen el dich luoc de l’Ospital, 6 et aquel que l’avia perduda vodet la a madona Flors que li plagues per aquel poder que ela avia am nostre Senhor que la li redes, car el la li faria pesan de cera en molle sobres la soa tomba. 7 Et tantost que o ac vodat, la tassa se trobet et forec reduda an aquel de cui era, 8 et aquel que l’avia no pot passar lo luoc de l’Hospital entruey que ac reduda la tassa.

 

63 1 Endevenc se que alcun relegieu, lo cal se esforcet de desfamar et de mespresar sa vida, 2 et aparet una bouts al dich relegios que li dis que l’arma d’aytala dona, 3 de la cal el avia mespresada: «Tu estaras tostemps may en diversa malaudia», 4 et si foret tant cant visquet.

 

64 (286r°) 1 Endevenc se que un home de l’Hospital li endevenc una diversa malaudia, de la cal perdet lo parlar, 2 et que de l’home no fets hom comte de sa vida; et al dich home venc una devocio en son cor que se vodes a Dieu et a madona Flors que, 3 se Dieus li donava sanetat d’aquela malaudia, que el venria a la soa tomba am son susari. 4 Et per cert, tantost que o ac promes, Dius lo seucor[s], el cobret lo parlar, 5 et foret guerit et sanat. Et tot aisso foret dedins la octava.

 

65 1 Una dona de l’Hospital, la cala foret fort malauda que hom non fets conte de sa vida 2 et los metges avian la desamparada, 3 una dona, que era fort sa amigua, vodet la a Dieu et a madona Flors que, se Dieus li donava sanetat, 4 ela venria a la soa tomba am son estedal et am son susari. 5 [Et encontinen] que ela la ac vodada, ela foret amelhurada et sanada. 6 Et aysso foret dedins la octava de la dicha madona Flors.

 

66 1 Una autra dona li endevenc per aquel semblan meteys; 2 et avia una soire et vodet la a Dieu et a madona (286v°) Flors son estedal et son susari. 3 Et, tantost que ela la ac vodada, conoc que ela amelhurava, 4 finalmen que ela gueri et forec sanada d’aquela malaudia.

 

67 1 Una autra dona que era fort malauda jusques a la mort et avia granda devocio en madona Flors, 2 et ela meteyssa vodet se a Dieu et a madona Flors son estedal et son susari. 3 Et tantost gueri et amelhuret d’aquela malaudia.

4 An aquela meteyssa dona endevenc autra veguada per la semblan maneyra meteyssa dessus dicha.

 

68 1 Una femna la cal era secular et era toquada de diversa malaudia, la cal estava lo mieytat del dia enblaymada, 2 et presumia que fos tocada del mal de san Nauffari, 3 et vodet se a Dieu et a madona Flors que, se Dieus li donava sanetat, 4 que ela venria romiava sus en la soa tomba et dejunaria tostemps may lo jour de son obit. 5 Et tantosts que ela y forec venguda, 6 ela foret guerida et sanada de la dicha malaudia. (287r°)

 

69 1 Aquela meteyssa femna, la cal era d’a Maurts, anava de Figeac a Maurts de nuech am may companhia que anaba amb ela. 2 Et endevenc li el cami que li aparec un mal esperit coma una granda umbra, 3 enaissi que anc tanta de paor non ac que an per pauc perdet tot son sen, 4 et sovenc li so que li avia fach davant madona Flors, 5 et donec se a la dicha madona Flors son estedal, et que vengues a ssa tomba. 6 Et encontinen que o ac vodat, venc tan granda clartat que era meravilhas, vesen dels autras que ero amb ela, 7 et que lo maligne esperit desparec tantost, 8 et aquela clardat que era meravilhosa, vesen los autras que ero amb ela, 9 et aquela clardat los menet entruey al dich luoc de Maurts.

 

70 1 Aquela meteyssa femna l’an de la mortalitat ac diversa malaudia de las bossas, 2 et ela era prenh, et que non fasia hom may conort se no de mort tan solamen may que de vida. 3 Et ela vodet se a Dieu et a madona Flors que, 4 se Dius li donava sanetat ni donava arma a l’enfan que ela portava, 5 ela anaria a la soa tomba pe nuda am son estedal. 6 Et ela amelhuret, et lo enfan que portava nasquet et foret bategat certanamen.

 

71 1 Un cavalier, lo cal es pres d’aissi, forec fortmen malaudo et pres de mort may que de vida, 2 et vodet se a Dieu et a madona Flors que, se li donava sanetat, que el venria am son susari a la soa tomba. 3 Et lo dich home amelhuret et gueri.

 

72 1 Una dona del dich luoc de l’Hospital que era fort malauda jusques a la mort, 2 et ela vodet se a Dieu et a madona Flors son susari, 3 et ela amelhuret et gueri d’aquela malaudia.

 

73 1 Una autra dona li endevenc per semblanssa meteyssa que era malauda pres de la mort, 2 et ela se vodet a Dieu et an aquesta virgis Flors, et encontinen forec guerida. 3 Et tost aquest miracle fora (288r°) fach didins l’an que anet d’aquesta vida.

 

74 1 Un escudier d’aquest pays forec pres per les Angles a Cusorn, et forec li donada sentencia que devia perdre la teste, 2 car los Frances avian penduts quatre homes dels Angles et per amor d’aco els lo volian descapitar. 3 Et vodet se a Dieu et an aquesta dona madona Flors que, se li plasia que lo delhiures d’aquela priso dels Angles, 4 el venria a la soa tomba am uns fers de cera. 5 Apres pauc de temps el escapet d’aquela priso, et lo dich dessus paguet son vot.

 

75 1 Un autra home de pres de l’Hospital forec pres per les Angles et, cant vi turmentar los autras prisoniers, el ac sobresgranda paor, 2 et venc li en devocio que se vodes a Dieu et a madona Flors una emagena a la soa faissia et semblanssa de cera. 3 Et ces negun mal et ces negun dampnatge et ses afinansa Dieus aordonet que el escapet de las lors mas ses negun perilh (288v°).

 

76 1 Dos escudiers de Gordones foro pres per los Angles et vodero se a Dieu et a madona Flors lors estedals de cera. 2 Et apres pauc de temps els escapero de la priso ses negun mal que no agro et ces negun tort. 3 Et gran re de autres que ero pres que se vodero et escapero per lo semblan meteys.

 

77 1 Una dona de l’Hospital, la cal era greumen malauda de mala febre, que persona del mon non fasia conte de sa vida, 2 et venc li en devocio que se vodes a Dieu et a madona Flors. 3 Et tantost que se forec vodada, et ela conoc que ela era guerida et sanada.

 

78 1 Una dona de Figeac, la cala avia granda malaudia en sa teste ses negun remesi, et venc li en devocio que, 2 se ela agues calque drap d’aquels que portava madona Flors sobre se, ela fora guerida. 3 Et hom li aportet un drap dels seos et, encontinen que lo ac sobres se, 4 ela forec guerida et sanada.

 

79 1 Una (289r°) nobla dona de Lemosi que avia estat sieys ans que re non avia ausit, que avia perdut lo ausir, 2 et vodet se a Dieu et a madona Flors son estedal et am aurelhas de ceras. 3 Et apres pauc de temps ela cobret lo ausir entieyramen coma avia de davant.

 

80 1 Una autra dona que avia granda malaudia que era toquada d’aquela malaudia que se apela de san Nauffari, 2 et venc li en devocio que se vodes a Dieu et a madona Flors que, se li donava sanetat, 3 ela li redria sa emagena et son estedal de cera. 4 Et tantost que se forec vodada, et ela foret guerida et sanada d’aquela malaudia et enfermetat.

 

81 1 Autres dos homes et gran re may [de autras personas] que ero toquadas d’aquela laja malaudia que se vodero, 2 et tantost que se vodero et se vodats se foro, els ero guerits et sanats.

 

82 1 Una autra femna del barri de l’Hospital que avia un enfan que li venc un grand acciden que era coma mort, (289v°) 2 que persona del mon no li conoyssia vida, et preguet a Dieu et a madona Flors que, 3 se li donava sanetat, ela li portaria son susari. 4 Et tantost que li o ac vodat, vesen de gran re de personas, el forec guerit et sanat.

 

83 1 Una femna que penava de enfan, que era sobres la mort, et venc li en devocio en son couratge que, 2 se ela agues calque drap d’aquels que ero estats de madona Flors, ela fora tantost deliurada. 3 Et hom aportet una de las soas guonelas, et tantost que ela la ac sobres se, 4 et ela se delhiuret et l’enfan nasquet et foret batejat.

 

84 1 Una autra femna endevenc per la semblanssa maneyra que se vodec a Dieu et a madona Flors son estedal de cera, 2 et que non fasia hom conte de l’enfan ni de ela. 3 Et tantost que se forec vodada, et ela se delhiuret am gran gauch et alegrier que ac.

 

85 1 Una autra femna que passava per son (290r°) cami, et per cas de accident tombet et trenquet se la camba, et may era prenh, 2 et vodet se a Dieu et a madona Flors que, se li donava sanetat de sa camba et li donava gauch de so que portavo, 3 el li redria son estedal et sa camba de cera, et gueri de sa camba 4 et encontinen delhiuret se am grand gauch de aquo que portava am se.

 

86 1 Una autra femna que avia son enfan sobremort et vodet lo a Dieu et a madona Flors son estedal de cera. 2 Et tantost que lo ac vodat, forec amelhurat et guerit. 3 Una autra femna endevenc per la semblan maneyra.

 

87 1 Un senhor que avia a nom Phelip Johan, lo cal era pausat en greu malaudia, que los metges lo avian desanparat, 2 et que hom no fasia conte de sa vida. Et venc li en devocio que se vodes a Dieu et a madona Flors, la cal era anada d’aquesta vida, que, 3 se li donava sanetat, el li portaria una emagena (290v°) de sieys liuras de cera. 4 Et apres pauc de temps el gueri et foret sanat de sa malaudia, et el li redet son vot. Et aisso foret l’an que ela anet d’aquesta vida.

 

88 1 Una femna paura, la cal era contrancha, 2 et vodet se a Dieu et a madona Flors son molle de cera, 3 et apres pauc de temps ela forec sanada et guerida.

 

89 1 Una autra dona d’a l’Hospital, que era fort malauda, 2 et vodet se a Dieu et a madona Flors. 3 Et tantost et ela conoc que ela era amelhurada et sanada de sa malaudia.

 

90 1 Una autra dona, que avia grande febre, 2 et vodet se a Dieu et a madona Flors per la maneyra dessus dicha. 3 Et apres pauc de temps et ela forec guerida.

 

91 1 Madona l’abadesse de Leyme, que era fortamen malauda, 2 et vodet se a Dieu et a madona Flors sa emagena de cera. 3 Et tantost que se forec vodada, et (291r°) ela conoc qu’ela gueria de sa malaudia.

 

92 1 Una dona secular que non podia aver ges d’enfan, 2 et vodet se a Dieu et a madona Flors que, se ela li donava enfan, et ela li portaria una emagena de cera de l’enfan. 3 Et avans que fos lo cap de l’an et ela ac agut enfan bel et onrat.

 

93 1 Un senhor de Lemosi, lo cal era pres per les Angles et no podia escapar, 2 et avia una sorre a l’Ospital, et vodet lo a Dieu et a madona Flors. 3 Et apres pauc de temps el escapet de la priso.

 

94 1 Una dona que avia mal en sa camba que li avia durat may de un an, que metges ni re no la·n podian guerir, 2 et vodet se a Dieu et a madona Flors que, se li donava sanetat, et ela li redria una camba de cera. 3 Et apres pauc de temps et ela foret guerida. 4 Una autre done endevenc li per la semblansa maneyra coma dessus es dicha.

 

95 1 Una dona que avia perdut son enfan en lo bos, que avia estat tres nuechs, (291v°) que no fasia hom conte, que cuchavo que los loups lo aguesso manjat, 2 et vodet lo a Dieu et a madona Flors sa emagena de cera. 3 Et trobet son enfan que avia estat perdut ses negun mal a la requesta d’aquesta virgis.

 

96 1 Una dona vodet un castel que los Angles lo devian escalar, 2 et vodet se a Dieu et a madona Flors que, [se] gardava aquel castel dels Angles, que ela li redria una escala de cera de una liura de cera. 3 Et Dieu merce et els pecquero se que anc no y pogro intrar.

 

97 1 Un home, lo cal avia perdut un bou, que avia be estat perdut tres sepmanes que no lo trobavo, 2 et vodet lo a Dieu et a madona Flors que, se li redria lo buou, 3 el li redria buou de cera. Et encontinen et el trobet son buou ses negun mal que agues.

 

98 1 Una persona et gran re de autras personas que avian perduda una tassa d’argen et anels et vergues de argen, 2 et vodero a Dieu et a madona Flors que, se lor o redria, que els li redrian molles de cera 3 et a la faysso. Et per cert trobero (292r°) so que avian perdut ses neguna fauta.

 

99 1 Una autra dona que avia estat gran temps de enfan que non podia ges aver, 2 et vodet se a Dieu et a madona Flors que, se ela avia enfan, que ela li redria enfan de cera. 3 Et apres pauc de temps et ela ac enfan, et aquo meteys se es estat endevengut a gran re de autras donas per semblan meteys cas.

 

100 1 Una autra femna secular que avia mal en son vuelh, que no fasia conte se no de lo perde, 2 et ela vodet se a Dieu et a madona Flors, et promes que ela dejunaria tostemps a sa vida los venres. 3 Et apres pauc de temps et ela gueri de son vuelh [a] las preguarias d’aquesta virgis.

 

101 1 Un autra home que avia gran mal en sa testa, que no y trobavo remesi, 2 et vodet se a Dieu et a madona Flors que, se li donava sanetat, que el li redria son estedal de cera, tantost 3 et el amelhuret.

 

102 1 Una dona de l’Hospital que ac una bossa dejos la gola, que non fasia hom (292v°) conta ni metge no li podia pro tener, 2 et vodet se a Dieu et a madona Flors. 3 Et tantost forec sanada et guerida de la dicha malaudia.

 

103 1 Una autra dona que una boba li·n era intrada en l’aurelha, que li dolia tan que anaba coma raugosa, 2 et venc sus en la soa tombe et aqui se adormi, et preguet Dieu et la gloriosa dona madona Flors, 3 et tantost et la boba yssi de l’aurelha et ela forec guerida.

 

104 1 Autras doas personas que avian gran mal en lo cap, et vodero se a Dieu et a madona Flors, et tantost foro gueridas. 2 Gran re d’autras personas guerian per les miracles semblans an aquest de vots et de susaris et de emagenas de cera, 3 et de autras causas que aissi no so escrichas, car trop seria lonc a escriure, que la dicha dona madona Flors a fachas en sa vida et apres sa mort, 4 los cals miracles so grans et meravilhos, que no les poyria hom contar ni retraire ni dire.

 

105 1 Endevenc se en la vida d’aquesta virgis madona (293r°) Flors que ela [s’en anava] per una parroquia que se apela Sandaulut, que y avia una filha que era endemoniada, 2 et los parens de la dicha filha menero la an aquesta sancta dona madona Flors. 3 Et la dicha dona dis li lo evangeli de san Johan sus en lo ceu cap am gran re d’autras gracias 4 et, vesen gran re de bonas personas et de relegios que ero aqui presens, la dicha filha forec guerida et deliurada d’aquel maligne esperit a las preguarias d’aquesta dona madona Flors. 5 Et aquesta filha estet nau jours ses parlar et ses manjar, 6 et apres aisso, avans que passes la glieysa, et ela parlet et manjet et forec guerida.

 

106 1 Endevenc se que a son comensamen et a sa devocio que una persona li donava grandas turbacios, 2 et fasia sos esquerns a la estigacio del Demon, et mespresava sas oracios et sa devocio. 3 Et apres pauc de temps ela conoc que, per les escarnimens et per las turbacios que ela avia donadas an aquesta sancta dona, Dieus 4 li donec gran re de mals et (293v°) de malaudias de que mori, so es assaber del fuoc de mossenhor sant Anthoni, 5 car nostre Senhor punia be aquels que li·n fasian enuech. 6 Et ela no deserava nul temps vengansa, an disia be a tota persona que, se volia re de nostre Senhor, que nul temps no desires venganssa.

 

107 1 Endevenc se que aquesta virgis s’en anava a Figeac per veyre et per visitar un fraire que ela avia, lo cal era malaude. 2 Et cant foro al rieu d’al Borc, lo Enemic li va dire que aras la avia aqui on el la volia, 3 et va la penre, et va la gitar en l’aygue, et may ela meteyssa e la vestia en que cavalguava. 4 Et encontinen et ela se va senhar del senhal de la crots, et va issir de l’aigue et de foras, que anc pauc ni pro ela no se foret molhada ni rauba que portes, mas las vestias que menavo. 5 Et aisso claramen aquels et aquelas que anavo amb ela o viro, 6 et venc tan granda clardat del cel que tota la cubria, vesen de tots.

 

108 1 Endevenc se que dos fraires menors de (294r°) estranch pais passavo a l’Ospital, et can foro de drech la porta del mostier, 2 et la un dis a l’autre que calque causa lo tirava et lo costrengia que no podia plus anar. 3 Et aquesta gloriosa virgis dis a una dona de leyns que lor anes dire que vengossa parlar amb ela. 4 Et el respondet que el no podia plus anar, que convenia que intres, 5 et ac aqui amb ela sa consolacio. Cala forec la consolacio? Aquo sap Dieus.

 

109 1 Endevenc se que una bona femna pregava am sa companhia, et s’en anava romiava et passava a l’Ospital; 2 et aquesta sancta dona fets la venir am se parlar, et demoret aquela nuech. 3 Et cant se venc la nuech que jasia a l’Hospital, et un home li panec son trossel, 4 en que portava so que avia et los deniers et sas causas que li ero fort necessarias a far sas romesias. 5 Et l’endoma matin, cant se forec levada, et ela va conoysser sa perda, 6 et va cridar et plorar greument, et va s’en an aquesta sancta dona, 7 et dis li que sos deniers et aquo (294v°) [que ] portava li avia hom panat, 8 et va li dire que li plagues que pregues nostre Senhor que li o redes. 9 Et ela li va dire que no menes bregua ni se plores, que Dieus li podia be redre, et parti se d’aqui. 10 Et cant forec a miech cami de l’Hospital et de Gramat, 11 et ela va trobar lo laire que li o avia panat, et conoc son trossel et aquo que era seo, 12 et va li dire que gran peccat avia fach, que granda turbacio li avia donada. 13 Et el li va respondre que o preses se era seo, que aitan pauc no podia anar plus, que semblava que lo agues encantat.

14 Et enaissi aquesta paura femna cobret so que era seo a las preguarias d’aquesta sancta dona, 15 et la dicha femna venc ne redre gracias a Dieu et a madona Flors.

16 Gran re de autras miracles et gran re de autras gracias fets nostre Senhor ad honor d’aquesta sancta dona en sa vida et apres sa mort, que no so ayssi escrichas.

 

 

 

Testo: Gambino 2008. – Rialto 14.vii.2010.


Ms. : Paris, Bibliothèque Nationale de France, Doat 123, cc. 252r-294v.

Edizioni critiche: Clovis Brunel, «Vida e miracles de sancta Flor», Analecta Bollandiana, 65, 1946, pp. 5-49; Francesca Gambino, «Vita e miracoli di santa Flora di Beaulieu. Edizione del testo provenzale con note e glossario», Zeitschrift für romanische Philologie, 124, 2008, pp. 418-513.

 


 

Prosa religiosa