|
|
Peire Bremon Ricas Novas
|
|
|
Rics pres, ferms e sobeirans, |
|
|
domna, vos ten
sobeirana, |
|
|
e sai q’es del miel
certana, |
|
|
dont ieu vos sui homs certans. |
5 |
|
E per los oils de ma
cara, |
|
|
bella dompna plazenz,
cara, |
|
|
anc no·us ai voluntat
vana, |
|
|
ni·us fui un jorn flacs
ni vans: |
|
|
pero mais non viurai
sans |
10 |
|
si vostre gentz cors
no·m sana. |
|
|
|
|
|
E si vostre bels cors plans |
|
|
lo mal q’eu ai no m’aplana, |
|
|
ni vos n’estatz
segurana, |
|
|
de la mort sui segurans, |
15 |
|
car lo mals d’amor m’afara |
|
|
lo cors e·l cor, si que
ara |
|
|
mal, q’Amors lo m’amana, |
|
|
qar mi loing de vostras mans; |
|
|
e si ja·us estauc loindans, |
20 |
|
jes m’amors no·us er loindana. |
|
|
|
|
|
Rics fora, s’istes propdans |
|
|
de vos ni·m fosses propdana, |
|
|
qar hanc nulla crestiana |
|
|
non amet tant crestians |
25 |
|
com am vos, qe·m faitz avara |
|
|
autr’amor tant qe
no·s vara |
|
|
mos cors de vos, on Pres grana:
|
|
|
qar vos es de valor grans, |
|
|
e non par siatz de grans, |
30 |
|
qi·us ai’ab color de
grana. |
|
|
|
|
|
Mais n’amera Catalans, |
|
|
si vos fosses catalana,
|
|
|
pero, car es castelana, |
|
|
volgr’ieu esser
castellans, |
35 |
|
qe·l cossir mi tol e·m
gara |
|
|
vostre gentz cors, qant m’esgara; |
|
|
e car mi semblatz serrana |
|
|
sui sers dels vostres Serrans; |
|
|
e servirai Surians, |
40 |
|
si vos fossetz suriana. |
|
|
|
|
|
Ja nuls lauzengiers trafans, |
|
|
ni gelos, ni gens trafana, |
|
|
ni hom qui ab ditz vilans |
|
|
fai sa lengua trop vilana, |
45 |
|
non tolran qe ieu
ancara |
|
|
non mir vostra faizon
clara |
|
|
per lur garda soteirana; |
|
|
ni, per gardar, soteirans |
|
|
no·i s’es mes gaire
mejans, |
50 |
|
mas d’Amor, qi es
mejana. |
|
|
|
|
|
Domna, douzamenz m’agrana |
|
|
ab finz jois chascuns dels grans |
|
|
qe·m detz, e se ja viu sans, |
|
|
aiso·m tol la mort e·m
sana. |
|
|
|
55 |
|
N’Audeiart dels Baus, certana
|
|
|
valors e fins pres certans |
|
|
fan vostres faigz sobeirans, |
|
|
e vos de Pretz sobeirana. |
Testo: Di Luca 2008 (XIV). –
Rialto 10.xii.2009.
Ms.:
a2
252 (1).
Edizione diplomatica:
Giulio Bertoni,
«Rime
provenzali inedite»,
Studj di filologia romanza, 8, 1901, pp. 421-484, p. 457.
Edizioni critiche:
Jean Boutière, Les poésies du troubadour Peire Bremon Ricas
Novas, Toulouse-Paris 1930,
p. 47 (XII); Paolo Di Luca, Il trovatore Peire Bremon Ricas Novas,
Modena 2008, p. 217.
Altra edizione:
Paolo Di Luca, «Peire
Bremon Ricas Novas, Rics pres, ferms e sobeirans (330.15a)»,
Lecturae tropatorum,
1, 2008.
Metrica:
a7 b7’ b7’
a7 c7’ c7’ b7’ a7 a7 b7’ (Frank 558:1); schema unico. Cinque coblas
unissonans di dieci settenari, più due tornadas composte di quattro settenari ciascuna;
rim
dervatiu
ai vv. 1-2, 3-4, 7-8, 9-10 di ogni cobla con alternanza di uscite
maschili e femminili.
Note:
Canzone cortese dedicata alla nobildonna Audiart del Baux e databile, dunque,
nello stesso arco cronologico tracciato per Pois lo bels
temps renovella (BdT 330.12),
ossia fra il 1228 e il 1257, anni in cui Audiart, una volta sposatasi con
Bertran de Meyrargues, fu a tutti gli effetti un membro della casata dei Baux.
È verosimile che le due canzoni siano state composte una di seguito
all’altra. –
Per la difficile
interpretazione dei vv. 29-30 e dell’intera cobla IV si rimanda al
commento del testo pubblicato su
Lecturae tropatorum.
[PDL]

Traduzione
BdT
Peire Bremon Ricas
Novas
|