|
461.194 |
|
Anonimo
|
||
| Pos la douza sasons gaia | ||
| pareis ab foill e ab flor, | ||
| e·l rosignol crid’e braia | ||
| josta·l verd fueill per amor, | ||
| 5 | ai cor c’un discortz retraia | |
| de lei on prez et valor | ||
| s’es mes, et prec Dieu qu’il plaia | ||
| que·m tenga sieu servidor; | ||
| res tan no·m plairia | ||
| 10 | ni non desir ni voill | |
| autra ren que sia | ||
| mes c’ab lei mi despueill; | ||
| verai ja aquel dia | ||
| che·m sia senz orgueill, | ||
| 15 | de bella paria, | |
| que·il bais la boqu’e l’oill? | ||
| Can pens ni consire | ||
| del sieu rics prez verais, | ||
| no·m par que jausire | ||
| 20 | en puesc esser jamais; | |
| ainz plaign et souspire | ||
| et sui en grieu pantais | ||
| qu’en puesc far ni dire, | ||
| a sofrir m’er lo fais | ||
| 25 | qu’eu l’ai fag lige homenage | |
| de bon senz falsura; | ||
| ben sai s’il garda parage, | ||
| non aura ja de mi cura. | ||
| Amar m’es a mon dampnage: | ||
| 30 | leumen pert m’aventura | |
| si merces ab agradage | ||
| no·il mostra ma rancura. | ||
| Ai!, francha res de bon aire, | ||
| jausimen vos vença, | ||
| 35 | e no·m faces tan maltraire, | |
| qu’eu ai gran temença | ||
| que hom no·us puesca retraire | ||
| ma mortz a faillença, | ||
| qu’estiers no·l prezera gaire | ||
| 40 | pos no·i trob guirença | |
| con cel qui trai pietz de mort | ||
| et nuill conseill non aten; | ||
| en mi non es mais conort | ||
| se merce e jausimen | ||
| 45 | no·m dona joi et deport. | |
| Bona dompna, vos mi ren | ||
| e plaça vos mon acort | ||
| car eu vos sui benvolen; | ||
| ab aitan m’aures estort | ||
| 50 | de la grieu dolor qu’eu sen. |
Testo: Ricketts 2000. – Rialto 10.x.2004.
Ms.: N 50r.
Edizione critica: Peter T. Ricketts (ed.), Contributions à l’étude de l’ancien occitan: textes lyriques et non-lyriques en vers, Birmingham 2000 (AIEO, 9), p. 69.
Altra edizione: Carl August Friedrich Mahn, Gedichte der Troubadours in provenzalischer Sprache, 4 voll., Berlin 1856-1864, vol. I, p. 173 (n. 283).
Metrica: a7’ b7 a7’ b7 a7’ b7 a7’ b7 (4A), a5’ b6 a5’ b6 a5’ b6 a5’ b6 (4B), a5’ b6 a5’ b6 a5’ b6 a5’ b6 (4B), a7’ b6’ a7’ b6’ a7’ b6’ a7’ b6’ (4C), a7’ b5’ a7’ b5’ a7’ b5’ a7’ b5’ (4D), a7 b7 a7 b7 a7 b7 a7 b7 + a7 b7 (5E) (Frank, Descorts: 9; Paolo Canettieri, Descortz es dictatz mot divers: ricerche su un genere lirico romanzo del XIII secolo, Roma 1995, p. 377 [n. 2]). Componimento (discortz) di sei periodi metrici (non suddivisi nel manoscritto): i primi cinque sono composti da quattro moduli /a b/, mentre l’ultimo ne aggiunge uno; solo il secondo e il terzo periodo presentano lo stesso sillabismo.
Note: L’autodesignazione discortz in apertura (v. 5) è giocosamente contraddetta nell’invio del componimento (v. 47): sulle relazioni poetiche fra acort e descort cfr. P. Canettieri, Descortz, pp. 47-55.
[fc, os]