461.206 |
|
|
Anonimo
|
|
|
Quan vei les praz verdesir |
|
|
et parens la flor granea, |
|
|
adonques pens et consir |
4 |
|
d’amors qu’ainsi m’a ’legrea |
|
|
per un pou non m’a tuea. |
|
|
Tan soen souspir |
|
|
c’ainc non vi tan for colea |
8 |
|
senes colp ferir. Aei! |
|
|
|
|
|
Tota nuit souspir et veill |
|
|
et tressal tote endormia, |
|
|
per oc car veiaire m’es |
12 |
|
que·l meus amis se resia. |
|
|
A Dex, com seria garia |
|
|
s’ensi devengues |
|
|
una nuit, par escaria, |
16 |
|
qu’a me s’en vengues! Aei! |
|
|
|
|
|
Donna qui’n amor s’aten, |
|
|
ben de aver fin coraie: |
|
|
tal n’i a qu’ades la pren, |
20 |
|
puis la laissa per folaie; |
|
|
maiz eu l’en ten fin corage |
|
|
ensi lealment, |
|
|
c’ainc dosna del mieu parage |
24 |
|
non ou fiz tant gent. Aei! |
|
|
|
|
|
Dosna qui amic non a, |
|
|
ben si gart que mais no n’aia, |
|
|
qu’amors pon ui e demag |
28 |
|
ni tan ni quan non s’apaia; |
|
|
senes colp fai mort et plaia; |
|
|
tal ia non garra |
|
|
per nul mege que ie n’aia, |
32 |
|
s’amors non lo·i da. Aei! |
|
|
|
|
|
Messagier, levaz matin |
|
|
et vai m’en la gran iornaa, |
|
|
la chançon a mon amic |
36 |
|
li portaz en sa contraa! |
|
|
Digas li que mol m’agraa, |
|
|
quan membres del song |
|
|
qu’el mi dist quan m’ot baisaa |
40 |
|
soz mon paveillon! Aei! |
|
|
|
|
|
Dins ma chambre encortinaa |
|
|
fu il a larron, |
|
|
dins ma chambre ben doraa |
44 |
|
fu il en prison. |
Testo: Gambino 2003 (XXI), con modifiche. – Rialto 3.ii.2005.
Ms.: W 198v.
Edizione diplomatica: Louis Gauchat, «Les poésies provençales conservées par des chansonniers français», Romania, 22, 1893, pp. 364-404, a p. 400.
Edizioni critiche: Karl Bartsch, Chrestomathie provençale (Xe-XVe siècles), Marburg 1904, p. 227; Karl Bartsch, Chrestomathie provençale (Xe-XVe siècles), sixième édition entièrement refondue par Eduard Koschwitz, Marburg 1904, coll. 250-52; Deborah Perkal-Balinsky, The Minor «Trobairitz»: an Edition with Translation and Commentary, Evanston-Illinois 1986, p. 170; Ulrich Mölk, Romanische Frauenlieder, Munich 1989, pp. 68 e 204; id., «Quan vei les praz verdesir», in Mélanges de langue et de littérature occitanes en hommage à Pierre Bec, Poitiers 1991, pp. 377-384, a p. 379; Francesca Gambino, Canzoni anonime di trovatori e «trobairitz», Alessandria 2003 (Scritture e scrittori, 18), p. 207.
Altra edizione: Angelica Rieger, Trobairitz. Der Beitrag der Frau in der altokzitaniscen höfischen Lyrik. Edition des Gesamtkorpus, Tübingen 1991, p. 628 (testo Bartsch 1868).
Metrica: 7a 7b’ 7a 7b’ 7b’ 5a 7b’ 5a per le prime quattro strofe, 7a 7b’ 7a 7b’ 7b’ 5c 7b’ 5c per la quinta (Frank 302:12, che non osserva l’introduzione della nuova rima 5c nella quinta cobla, unicum). Cinque coblas singulars di otto versi, con tornada e parola-refrain (aei). Imperfetta la rima -eill 9 : es; identica n’aia 26 : 31 (ma n’ è prima pronome, poi avverbio di negazione). Si noti che il ritornello non si ripete dopo la tornada.
Ed. 2003: 34 vai m’en (vai·m en).
[FG]