|
461.76a |
|
Anonimo
|
||
| Dels plazens plazers | ||
| faitz ab gran benvolenssa, | ||
| e dels semblans vers | ||
| dous ab doussa parvenssa, | ||
| 5 | e dels quars vezers | |
| aia·l cor sovinenssa, | ||
| que·m fes la belaire | ||
| el sieu dous repaire; | ||
| per que soi cochos | ||
| 10 | del tornar, mas janglos | |
| m’en fan forsat estraire, | ||
| don fas a rescos | ||
| mains sospirs angoissos. | ||
| Greus m’es l’esteners | ||
| 15 | qu’ieu fas e la sufrenssa, | |
| c’us jorns o us sers | ||
| m’an en desmantenenssa | ||
| e ja·l remaners | ||
| mieus no·ilh done temenssa | ||
| 20 | que vas lieis mi vaire, | |
| quar aitan debonaire | ||
| m’es totas sazos, | ||
| qu’ieu ai vist que raszos | ||
| li·m pogra far desfaire | ||
| 25 | qu’ilh m’en fes perdos | |
| tals qu’ieu pris vergonhos. |
Testo: Ricketts 2000. – Rialto 10.x.2004.
Ms.: J 72v (13v).
Edizione critica: Peter T. Ricketts (ed.), Contributions à l’étude de l’ancien occitan: textes lyriques et non-lyriques en vers, Birmingham 2000 (AIEO, 9), p. 64.
Edizione diplomatica: P. Savj-Lopez, «Il canzoniere provenzale J», Studj di filologia romanza, 9, 1903, pp. 489-594, a p. 581.
Metrica: a5 b6’ a5 b6’ a5 b6’ c5’ c6’ d5 d6 c6’ d6 d6 (Frank 279:2). Due coblas unissonans di tredici versi, contrafactum del sirventese-canzone L’onratz jauzens sers di Gaucelm Faidit (BdT 167.33, Frank 279:1), forse databile al 1190-91, con cui ha in comune tutte le rime ma non il collegamento strofico (coblas capcaudadas).
Nota: Rispetto al sillabismo del modello risultano ipometri i vv. 8, 12 e 25 (–1).
[fc, os]