Rialto

461.9a

 

 

 

Anonimo

 

 

 

 

 

 

Aissi m’ave cum a l’enfan petit,

 

 

que dins l’espelh esgarda son vizatge,

 

 

e·i tast’ades e tan l’a assalhit

4

 

tro que l’espelhs [se] franh per son folatge,

 

 

adonca·s pren a plorar son damnatge:

 

 

tot enaissi m’avia enriquit

 

 

us bels semblans, qu’er an de mi partit

8

 

li lauzengier per lor fals vilanatge.

 

 

 

 

 

E per so ai conques gran consirier

 

 

e per so tem perdre sa drudaria,

 

 

et aisso·m fai chantar per dezirier;

12

 

car la bela tan m’a vencut e·m lia

 

 

que per mos olhs tem que perda la via

 

 

com Narcisi, que dedins lo potz cler

 

 

vi sa ombra e l’amet tot entier

16

 

e per fol’amor mori d’aital guia.

 

 

 

 

 

Be fora de son perdo cobeitos,

 

 

car l’an de mi fals lauzengier partida:

 

 

Deus lor do mal, car ses los enojos

20

 

agra gran gaug de leis e gran jauzida!

 

 

Membre·us, bela, la douss’ora grazida

 

 

que·m fetz baizar vostras belas faissos:

 

 

aisso·m ten en esperansa joios

24

 

que nostr’amors sia per be fenida.

 

 

 

 

 

A la bela t’en iras, ma chansos,

 

 

e digas li que sai [sui] de joi blos,

 

 

si no·m reve qualsque bona jauzida.

 

 

 

Testo: Gambino 2003 (XIV). – Rialto 3.ii.2005.


Ms.: ignoto.

Edizioni critiche: Karl Bartsch, «Zu Heinrich von Morungen», Germania, 3, 1858, p. 304; István Frank, Trouvères et Minnesänger. Recueil de textes pour servir à l’étude des rapports entre la poésie lyrique romane et le Minnesang au XIIe siècle, Saarbrücken 1952 (Schriften der Universität des Saarlandes. Publications de l’Université de la Sarre), p. 113; Francesca Gambino, Canzoni anonime di trovatori e «trobairitz», Alessandria 2003 (Scritture e scrittori, 18), p. 145.

Altre edizioni: Peter Hölzle, «Aissi m’ave cum al enfan petit eine provenzalische Vorlage des Morungen-Liedes Mirst geschên als eine Kindelîne (MF 145, 1)?», in Mélanges d’histoire littéraire, de linguistique et de philologie romanes offerts à Charles Rostaing par ses collègues, ses élèves et ses amis, 2 voll., Liège 1974, I, p. 465; Anthologie des troubadours, Textes choisis, présentés et traduits par Pierre Bec, avec la collaboration de Gérard Gonfroy et de Gérard Le Vot, Paris 1979, pp. 340-343; Martín de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos, 3 voll., Barcelona 1983, III, p. 1705; Giuseppe Edoardo Sansone, La poesia dell’antica Provenza. Testi e storia dei trovatori, Parma 1986, II, p. 676, n. 119 (VI).

Metrica: a10 b10’ a10 b10’ b10’ a10 a10 b10’ (Frank 295:6). Tre coblas singulars di otto versi, con una tornada di tre. Rima equivoca jauzida 20 : 27. Cesura 5 + 5 al v. 16, masquée al v. 17; cinque le cesure liriche (ai vv. 12, 14, 15, 21, 25): secondo Dominique Billy, «Le flottement de la césure dans le décasyllabe des troubadours», Critica del Testo, III.2, 2000, pp. 587-622, tali caratteristiche prosodiche farebbero pensare a un autore italiano.

[FG]


BdT    Anonimi