461.9a |
|
|
Anonimo
|
|
|
Aissi m’ave cum a l’enfan petit, |
|
|
que dins l’espelh esgarda son vizatge, |
|
|
e·i tast’ades e tan l’a assalhit |
4 |
|
tro que l’espelhs [se] franh per son folatge, |
|
|
adonca·s pren a plorar son damnatge: |
|
|
tot enaissi m’avia enriquit |
|
|
us bels semblans, qu’er an de mi partit |
8 |
|
li lauzengier per lor fals vilanatge. |
|
|
|
|
|
E per so ai conques gran consirier |
|
|
e per so tem perdre sa drudaria, |
|
|
et aisso·m fai chantar per dezirier; |
12 |
|
car la bela tan m’a vencut e·m lia |
|
|
que per mos olhs tem que perda la via |
|
|
com Narcisi, que dedins lo potz cler |
|
|
vi sa ombra e l’amet tot entier |
16 |
|
e per fol’amor mori d’aital guia. |
|
|
|
|
|
Be fora de son perdo cobeitos, |
|
|
car l’an de mi fals lauzengier partida: |
|
|
Deus lor do mal, car ses los enojos |
20 |
|
agra gran gaug de leis e gran jauzida! |
|
|
Membre·us, bela, la douss’ora grazida |
|
|
que·m fetz baizar vostras belas faissos: |
|
|
aisso·m ten en esperansa joios |
24 |
|
que nostr’amors sia per be fenida. |
|
|
|
|
|
A la bela t’en iras, ma chansos, |
|
|
e digas li que sai [sui] de joi blos, |
|
|
si no·m reve qualsque bona jauzida. |
Testo: Gambino 2003 (XIV). – Rialto 3.ii.2005.
Ms.: ignoto.
Edizioni critiche: Karl Bartsch, «Zu Heinrich von Morungen», Germania, 3, 1858, p. 304; István Frank, Trouvères et Minnesänger. Recueil de textes pour servir à l’étude des rapports entre la poésie lyrique romane et le Minnesang au XIIe siècle, Saarbrücken 1952 (Schriften der Universität des Saarlandes. Publications de l’Université de la Sarre), p. 113; Francesca Gambino, Canzoni anonime di trovatori e «trobairitz», Alessandria 2003 (Scritture e scrittori, 18), p. 145.
Altre edizioni: Peter Hölzle, «Aissi m’ave cum al enfan petit eine provenzalische Vorlage des Morungen-Liedes Mirst geschên als eine Kindelîne (MF 145, 1)?», in Mélanges d’histoire littéraire, de linguistique et de philologie romanes offerts à Charles Rostaing par ses collègues, ses élèves et ses amis, 2 voll., Liège 1974, I, p. 465; Anthologie des troubadours, Textes choisis, présentés et traduits par Pierre Bec, avec la collaboration de Gérard Gonfroy et de Gérard Le Vot, Paris 1979, pp. 340-343; Martín de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos, 3 voll., Barcelona 1983, III, p. 1705; Giuseppe Edoardo Sansone, La poesia dell’antica Provenza. Testi e storia dei trovatori, Parma 1986, II, p. 676, n. 119 (VI).
Metrica: a10 b10’ a10 b10’ b10’ a10 a10 b10’ (Frank 295:6). Tre coblas singulars di otto versi, con una tornada di tre. Rima equivoca jauzida 20 : 27. Cesura 5 + 5 al v. 16, masquée al v. 17; cinque le cesure liriche (ai vv. 12, 14, 15, 21, 25): secondo Dominique Billy, «Le flottement de la césure dans le décasyllabe des troubadours», Critica del Testo, III.2, 2000, pp. 587-622, tali caratteristiche prosodiche farebbero pensare a un autore italiano.
[FG]