|
104.1 |
|
Bermon Rascas
|
||
| Dieus et amors et merce | ||
| e chauzimenz e sufrenza, | ||
| ara·us qier, si·us platz, valenza, | ||
| q’anc tant destregz, per ma fe, | ||
| 5 | no·us qis mais neguna re. | |
| Mas amors no sap qe s’es | ||
| mals plus q’ieu sai qe s’es bes. | ||
| Dieus li don mal, s’amors pot mal aver, | ||
| et a mi forz’e poder, | ||
| 10 | q’encontra leis posca trobar guirenza, | |
| tant q’il m’oblit del tot o q’ieu la venza. | ||
| Mas ben tost ac vencut me | ||
| qant vi sa bella parvenza | ||
| e sa gaia captenenza: | ||
| 15 | aissi m’ac vencut dese | |
| q’ieu non aic poder e me. | ||
| A sol aizo par qe volpilla es | ||
| amors: car antz non conqes | ||
| leis q’es tan fortz qe non la·l cal temer. | ||
| 20 | Mas tant a mes son poder | |
| e mi amors q’ieu non ai mai crezenza | ||
| c’autr’amador ni autr’amairitz venza. | ||
| E pos de mi no·il sove, | ||
| ni mos preiars non l’agenza, | ||
| 25 | nul’aus qerre covinenza; | |
| e·il platz q’enaissi·m malme | ||
| qe·m vede·l solatz de se. | ||
| Ar n’auran gaug lauzenjador plaides | ||
| s’ieu non son gais ni cortes; | ||
| 30 | e si tan perc, ben deu mos dantz parer | |
| e mos solatz remaner | ||
| s’en leis non hai respiec ni entendenza, | ||
| ni autr’amors non a poder qe·m venza. | ||
| Amors non sai don si·ns ve, | ||
| 35 | car, segon autra naiscenza, | |
| no fenis ni no comenza; | ||
| c’us esperitz q’om no ve | ||
| es e cel qe plus la cre | ||
| es enganatz e trahitz e mespres. | ||
| 40 | Car, se conoiscenz’agues, | |
| ja no·il plagra tan del meu dechaer. | ||
| Mas ieu en dirai lo ver: | ||
| ren mas los sieus non torn’en dechaenza | ||
| qan dels autres non a poder qe venza. |
Testo: Guida 1988. – Rialto 24.vi.2002.
Mss.: a1 (455), No (Jehan de Nostredame, Les vies des plus célèbres et anciens poètes provençaux, ed. Camille Chabaneau - Joseph Anglade, Paris, 1913, p. 132; solo i primi tre versi).
Edizioni critiche: Oskar Schultz-Gora, Provenzalische Studien. II. Unica aus a1 (Codex Càmpori). Zwei Lieder von Bermon Rascas, Berlin-Leipzig 1921, p. 109; Saverio Guida, «Il trovatore Bermon “Rascas”», Miscellanea di studi romanzi offerti a Giuliano Gasca Queirazza, a cura di Anna Cornagliotti et al., 2 voll., Alessandria 1988, vol. I, pp. 369-403.
Metrica: a7 b7’ b7’ a7 a7 c10 c7 d10 d7 b10’ b10’ (Frank 505:1). Cinque coblas unissonans di undici versi ciascuna più una tornada di sei versi. L’ultimo rimante di ogni stanza è mot-refranh (venza).
Note: Canzone. Il trovatore è identificabile con Bermondo II di Uzès, attivo tra il 1208 e il 1234. Vedi la Premessa.
[SG]