Bernart Marti (63.1)

		Bernart Marti
		Amar dei,
		que ben es mezura,
		lanquan vei
		lo tems en verdura
5		e l’aura es dousana
		e refrinh lo chans pels plais
		que l’auzels demena,
		e·ill nueitz aserena
		e floris la mora.

10		Dunc dompnei
		color en peintura,
		mas be vei
		en plan ma rancura,
		cui sa dona enguana
15		tan no·s pagua ni s’irais
		que ja l’en sovena,
		d’elh amor terrena,
		soven chant’e plora.

		Ges no·l vei
20		que sa forfaitura
		no·ill plaidei
		tot per nueit escura
		ab leis ses luguana
		mas, la·m vailla Dieus, la bais,
25		gardan de mal plena
		que·l plait destremena
		e d’als non labora.

		L’aer correi
		quesc om folatura;
30		leis non grei,
		si·ls veils quers pejura
		. . . . . . . . . . .
		lassa, que·s fara jamais?
		Tan greu cuj revena,
35		tant ha blava vena,
		cuns veillums langora

		Leis mercei
		d’eisa sa tortura,
		senhorei
40		si vas mi·s meillura,
		on es tant trefana
		pero ges ieu no·m n’esmai
		del ben que·m n’avena,
		gen baizan m’estrena,
45		de que m’asenhora.

		Lonc eslei
		fis d’amor segura
		cui m’autrei,
		tant es fin’e pura,
50		grail’e grass’e plana
		que dedins lo cor me trais
		gran ir’e greu pena
		ab joi que·i amena
		que jamais no·i fora.

55		Non a rei
		el mon, tan com dura,
		meils estei,
		ric’e de mezura
		e d’onor certana,
60		ab sol una vetz que·m bais
		e no, ses contena,
		mai s’amor retena.
		No sei quant ho cora.