|
63.8 |
Bernart Marti
|
||
| Quan l’erb’es reverdezida | ||
| els pratz de lonc lo vivier | ||
| e·l rossinhols brayl’e crida | ||
| e son florit li vergier, | ||
| 5 | adoncx par que·l temps s’esclaire | |
| quan hom au las ranas braire | ||
| el maresc e per lo riu. | ||
| Si ai amor encobida | ||
| e mes tot mon cossirier | ||
| 10 | que ja no vuelh a ma vida, | |
| mon grat, far autre mestier, | ||
| qu’anc pus nasquey de ma maire | ||
| no volgui autr’obra faire | ||
| ni d’autre labor no viu. | ||
| 15 | Mas ieu n’ay una cauzida | |
| que no m’en fai desturbier, | ||
| mas be m’a sa fe plevida | ||
| et yeu jurat al mostier | ||
| l’ai fe don no·m puesc estraire, | ||
| 20 | tan li suy fizels amaire | |
| ses falhir, so·us jur e·us pliu. | ||
| Dormit a, si no·s rissida, | ||
| en oblit un an entier | ||
| e no·m pretz, s’illa m’oblida, | ||
| 25 | mais tot lo mon un denier. | |
| Ara la·m gar sains Salvaire, | ||
| qu’om non la·m puesca sostraire | ||
| ni per autre no·m esquiu. | ||
| S’illa·m fai breu cossentida | ||
| 30 | d’aquo dont ai dezirier, | |
| qu’ieu la bays nud’o vestida, | ||
| ja autra ricor non quier: | ||
| assatz val mais qu’emperaire | ||
| si desotz son mantel vayre | ||
| 35 | josta son belh cors m’aiziu. | |
| Blanch’e grayl’et escafida | ||
| es ses coratge leugier, | ||
| doussa e fresqua e colorida | ||
| cum flors de may en rozier, | ||
| 40 | corteza e de bon aire, | |
| e non suy de re guabaire, | ||
| qu’assatz n’es plus qu’ieu non diu. | ||
| Una gancha trassaillida | ||
| me fon dig que·m fes l’autrier, | ||
| 45 | s’es de bel mentir garnida | |
| que mon ver fai mensongier. | ||
| Los forfaitz, qu’ieu non pres gaire, | ||
| no vueill auzir ni retraire | ||
| c’om no m’aia per auriu. | ||
| 50 | Car si·n fauc fol’esbrugida | |
| e trop gran vertat l’enquier | ||
| si auran m’amor delida | ||
| e vieillas e lauzengier. | ||
| Qui·s vol, s’en fassa janglaire, | ||
| 55 | mas mi apel, quan repaire, | |
| son bon amic senhoriu. | ||
| N’Eblon man ves Marguarida, | ||
| lo vers per un mesatgier, | ||
| qu’en lui es amor jauzida | ||
| 60 | de don’e de cavalier. | |
| Et ieu soi sai ajustaire | ||
| de dos amicx d’un vejaire, | ||
| N’Aimes e·n l’Estrebesquiu. | ||
| N’Aimes e·N l’Estrebeschaire | ||
| 65 | son dui amic d’un vejaire | |
| . . . ab l’Entrebeschiu. |
Testo: Beggiato 1984 (VII). – Rialto 5.vi.2003.
Mss.: C 326r (rubrica: B’ Marti), E 112 (rubrica: Bernart Marti).
Edizioni critiche: Ernest Hoepffner, Les poésies de Bernart Marti, éditées par E. H., Paris 1929 (Les classiques français du moyen âge: 61), p. 23 (VII); Fabrizio Beggiato, Il trovatore Bernart Marti, edizione critica a cura di F.B., Modena 1984, p. 125.
Altra edizione: Carl Appel, Provenzalische Inedita aus pariser Handschriften, Leipzig 1892, p. 34.
Metrica: a7’ b7 a7’ b7 c7’ c7’ d7 (Frank 376:14). Nove coblas unissonans e una tornada di tre versi.
Nota: Le strofe VII, VIII, IX e la tornada mancano in C.
[FB]