Rialto

155.12

 

Folquet de Marselha

 

 

 

 

Ja non volgra q’hom auzis
los dousz chan[s] de[l]s aucellos
mas cill qi son amoros,
4 qe res tan no m’esbaudis
co·ill aucellet per la plaigna
e·ill bella cui soi aclis:
cella·m plasz mais qe chancos,
8 volta ne lais de Bretaigna.
 
Be m’agrada e m’abellis,
mais no soi aventuros,
q’ades es hom cobeitos
12 de cho q’es plus grieu conqis;
donch qe·m val ni qe·m gazaigna
s’ieu l’am e ill no·m grazis!
Amarai donch en-perdos?
16 oc ieu, anceis qe remaigna.
 
Be m’estera s’ades vis
lo sieu bel cors, gai, joios;
e qan no vei sas faichos
20 si be·m soi en mon pais,
cuig esser loing en Espaigna
preon entre Sarrazis;
sol lo veszer m’en es bos
24 q’als no aus dir qe re·m taigna.
 
Ferms soi eu be qar soi fis;
qe s’ieu foss fals ne gignos
ieu n’hagra pro compaignos,
28 mais sa beltatz e·l dolz ris
mi tolon de lor bargaigna;
qar ill val tan, cho·us plevis,
qe si sol merces i fos
32 ren als no es qi·m soffraigna.
 
Be volgra qe Limozis
fos plus prop de Mauretaigna,
per cho qe plus sove vis
36 lo seinhor q’es larcs e pros
e tan de bona compaigna.

 

 

 

Testo: Squillacioti 1999 (XXIII). – Rialto 20.ii.2002.


Ms.: L (6v-27r).

Edizioni critiche: Stanisław Stroński, Le troubadour Folquet de Marseille, Cracovie 1910, p. 95 (XXIII); Paolo Squillacioti: Le poesie di Folchetto di Marsiglia. Edizione critica a cura di P. S., Pisa 1999 (Biblioteca degli Studi mediolatini e volgari, n.s., XVI), p. 422.

Altre edizioni: François Just Marie Raynouard, Choix des poésies originales des troubadours, 6 voll., Paris 1818, vol. III, p. 155; Carl August Friedrich Mahn, Die Werke der Troubadours in provenzalischer Sprache, 4 voll., Berlin 1846, vol. I, p. 323 (riproduce Raynouard).

Metrica: a7 b7 b7 a7 c7’ a7 b7 c7’ (Frank 541:2). Quattro coblas unissonans di otto versi e una tornada di quattro versi. 

Nota: Canzone; databile fra il 1190 e il 1192.

[PS]


BdT    Folquet de Marselha    Ed. Stroński