|
155.12 |
|
Folquet de Marselha
|
||
| Ja non volgra q’hom auzis | ||
| los dousz chan[s] de[l]s aucellos | ||
| mas cill qi son amoros, | ||
| 4 | qe res tan no m’esbaudis | |
| co·ill aucellet per la plaigna | ||
| e·ill bella cui soi aclis: | ||
| cella·m plasz mais qe chancos, | ||
| 8 | volta ne lais de Bretaigna. | |
| Be m’agrada e m’abellis, | ||
| mais no soi aventuros, | ||
| q’ades es hom cobeitos | ||
| 12 | de cho q’es plus grieu conqis; | |
| donch qe·m val ni qe·m gazaigna | ||
| s’ieu l’am e ill no·m grazis! | ||
| Amarai donch en-perdos? | ||
| 16 | oc ieu, anceis qe remaigna. | |
| Be m’estera s’ades vis | ||
| lo sieu bel cors, gai, joios; | ||
| e qan no vei sas faichos | ||
| 20 | si be·m soi en mon pais, | |
| cuig esser loing en Espaigna | ||
| preon entre Sarrazis; | ||
| sol lo veszer m’en es bos | ||
| 24 | q’als no aus dir qe re·m taigna. | |
| Ferms soi eu be qar soi fis; | ||
| qe s’ieu foss fals ne gignos | ||
| ieu n’hagra pro compaignos, | ||
| 28 | mais sa beltatz e·l dolz ris | |
| mi tolon de lor bargaigna; | ||
| qar ill val tan, cho·us plevis, | ||
| qe si sol merces i fos | ||
| 32 | ren als no es qi·m soffraigna. | |
| Be volgra qe Limozis | ||
| fos plus prop de Mauretaigna, | ||
| per cho qe plus sove vis | ||
| 36 | lo seinhor q’es larcs e pros | |
| e tan de bona compaigna. |
Testo: Squillacioti 1999 (XXIII). – Rialto 20.ii.2002.
Ms.: L (6v-27r).
Edizioni critiche: Stanisław Stroński, Le troubadour Folquet de Marseille, Cracovie 1910, p. 95 (XXIII); Paolo Squillacioti: Le poesie di Folchetto di Marsiglia. Edizione critica a cura di P. S., Pisa 1999 (Biblioteca degli Studi mediolatini e volgari, n.s., XVI), p. 422.
Altre edizioni: François Just Marie Raynouard, Choix des poésies originales des troubadours, 6 voll., Paris 1818, vol. III, p. 155; Carl August Friedrich Mahn, Die Werke der Troubadours in provenzalischer Sprache, 4 voll., Berlin 1846, vol. I, p. 323 (riproduce Raynouard).
Metrica: a7 b7 b7 a7 c7’ a7 b7 c7’ (Frank 541:2). Quattro coblas unissonans di otto versi e una tornada di quattro versi.
Nota: Canzone; databile fra il 1190 e il 1192.
[PS]