|
155.22 |
|
Folquet de Marselha
|
||
|
Us volers outracujatz |
||
|
s’es ins e mon cor aders, |
||
|
pero no·m ditz mos espers |
||
|
ja puesc’esser acabatz: |
||
|
5 |
tant aut s’es empens; |
|
|
ni no m’autreya mos sens |
||
|
qu’ieu·n sia desesperatz; |
||
|
e sui aissi meitadatz: |
||
|
que no·m desesper |
||
|
10 |
ni aus esperans’aver. |
|
|
|
||
|
Car tant mi sent aut poiatz |
||
|
vas qu’es petitz mos poders |
||
|
per que·m chastia temers, |
||
|
car aitals ardimens fatz |
||
|
15 |
notz a mantas gens; |
|
|
mas d’un conort sui jauzens |
||
|
que·m saill deves l’autre latz |
||
|
e mostra·m q’umilitaz |
||
|
l’a tant en poder |
||
|
20 |
que bes m’en pot eschazer. |
|
|
|
||
|
Tant s’i es mos cors fermatz |
||
|
que·l mensonja·m sembla vers: |
||
|
qu’aitals maltraitz m’es lezers; |
||
|
pero si, sai qu’es vertatz, |
||
|
25 |
que bos aturs vens; |
|
|
per qu’ie·us prec, dona valens, |
||
|
que sol d’aitan mi suffratz – |
||
|
e puois serai gen pagatz – |
||
|
que·m laissetz voler |
||
|
30 |
lo gaug qu’ieu desir vezer. |
|
|
|
||
|
Be·m parec necietatz |
||
|
e trop sobrarditz volers |
||
|
quan solamen us vezers |
||
|
m’ac deceubut tan viatz |
||
|
35 |
qu’escondudamens |
|
|
mi venc al cor us talens |
||
|
tals qu’ieu fui enamoratz, |
||
|
mas puois m’es tan fort doblatz |
||
|
que mati e ser |
||
|
40 |
mi fai doussamen doler. |
|
|
|
||
|
De re no·m sent malmenatz |
||
|
vas vos mas quar mos sabers |
||
|
mi sofranh a dir plazers; |
||
|
e quar sui desmezuratz |
||
|
45 |
d’amar leyalmens |
|
|
cre que·m falh mos essiens; |
||
|
pero, si·n fos dreg jutgatz, |
||
|
ja no·n degr’esser blasmatz, |
||
|
qu’aital no-saber |
||
|
50 |
deuriatz en grat tener. |
|
|
|
||
|
Mas aras chantars no·m platz, |
||
|
si m’en valgues esteners! |
||
|
pero laissars, non-calers |
||
|
m’en fora jois e solatz |
||
|
55 |
hueimais pos n’es mens |
|
|
l’emperairitz cui jovens |
||
|
a poiad’e·ls aussors gratz; |
||
|
e si·l cors non fos forssatz |
||
|
ben fera parer |
||
|
60 |
c’om fols si sap dechazer. |
|
|
|
||
|
Ai! doussa res covinens, |
||
|
vensa vos humilitatz, |
||
|
pos nuls autre jois no·m platz |
||
|
ni d’autre voler |
||
|
65 |
non ai engienh ni saber. |
|
|
|
||
|
Qe tans sospirs n’ai gitatz |
||
|
per que·l jorn e·l ser |
||
|
pert sospiran mon poder. |
Testo: Stroński 1910 (IV). – Rialto 3.iv.2002.
Vedi la scheda riassuntiva dell’ed. Squillacioti.