|
155.3 |
|
Folquet de Marselha
|
||
|
A! quan gen vens et ab quan pauc d’afan |
||
|
aissel qui·s laissa venser ab merce! |
||
|
quar enaissi vens hom autrui e se |
||
|
4 |
et a vencut doas vetz senes dan; |
|
|
mas vos, Amors, non o faitz jes aissi, |
||
|
c’anc jorn merces ab vos no·m poc valer, |
||
|
ans m’avetz tan mostrat vostre poder |
||
|
8 |
qu’era no·us ai ni vos non avetz mi. |
|
|
|
||
|
Per que·m par fols qui non sap retener |
||
|
so que conquer, qu’ieu prez ben atrestan |
||
|
qui so rete quez a conquist denan |
||
|
12 |
per son esforz com fatz lo conquerer; |
|
|
mas aisi·m retengratz quo·l fols rete |
||
|
l’esparvier fer, quan tem que se desli, |
||
|
que l’estrenh tan e·l poynh tro que l’auci; |
||
|
16 |
mas, pus estortz vos sui, viure puosc be. |
|
|
|
||
|
Tot so que val pot nozer atressi, |
||
|
donc, s’ie·us tinc pro, be·us poirai dan tener, |
||
|
et er merces s’ab eis vostre saber |
||
|
20 |
que m’avez dat – don anc jorn non jauzi – |
|
|
vos mou tenson ni·us dic mal en chantan! |
||
|
mas non er fach, que chausimens m’en te: |
||
|
anceis voill mais mon dan sofrir jasse |
||
|
24 |
que·ls vostres tortz adreitures claman. |
|
|
|
||
|
On trobaretz mais tan de bona fe? |
||
|
c’anc mais nuils hom si mezeis no trai |
||
|
son escien, si com ieu que·us servi |
||
|
28 |
tan longamen, qu’anc non jauzi de re; |
|
|
ar quier Merce so faria parer, |
||
|
quar qui trop vai servizi repropchan |
||
|
ben fai semblan que·l guizerdon deman; |
||
|
32 |
mas ja de mi non cujetz que·l n’esper. |
|
|
|
||
|
E qui·l bon rei Richart qui vol qu’ieu chan |
||
|
blasmet per so quar non passet dese, |
||
|
ar l’en desmen si que chascus o ve; |
||
|
36 |
qu’areire·s trais per miels salhir enan: |
|
|
qu’el era coms, ar es rix reis ses fi, |
||
|
quar bon socors fai Dieus a bon voler; |
||
|
e s’ie·n dis ben al crozar, ieu dis ver, |
||
|
40 |
et ar veim o, per qu’adonc no menti. |
|
|
|
||
|
Ja N’Azimans ni·n Tostemps non creiran |
||
|
qu’ieu contr’Amor aia virat mon fre; |
||
|
mas eu tenc be per proat so qu’om ve |
||
|
44 |
e sabr’o meills chascus des er enan. |
Testo: Stroński 1910 (X). – Rialto 3.iv.2002.
Vedi la scheda riassuntiva dell’ed. Squillacioti.