|
210.14 |
|
Guillem de Berguedan
|
||
| Mais volgra chantar a plazer, | ||
| si pogues, d’autre trobador, | ||
| quar mais de plazer e d’onor | ||
| 4 | m’a fait, Dieu laus, Amors saber | |
| qu’a nulh amador, so m’es vis; | ||
| e qui d’un sol mal me gueris | ||
| qu’ieu trac per lieys cuy mi suy datz, | ||
| 8 | fora totz mos joys esmeratz. | |
| Aquest mal mi ve de temer | ||
| qu’ieu ai qu’elha·s camge alhor; | ||
| mas ieu non ai cor camjador | ||
| 12 | ni de camjar non ai lezer, | |
| ans li suy tan leyals e fis | ||
| que mais la vuelh que paradis: | ||
| doncx, er ben enjans e pecatz | ||
| 16 | s’ieu suy per autr’aman camjatz. | |
| Bona dona, sen e saber | ||
| avetz e tot’autra valor, | ||
| e Dieus don la vos ves amor | ||
| 20 | que·n sapchatz lo mielhs retener; | |
| quar mielhs es qui d’azaut chauzis, | ||
| qu’azautz puej’amor e noyris, | ||
| e nulhs hom no·s te per paguatz | ||
| 24 | de re si no l’azaut’e·l platz. | |
| Er aujatz quant a de poder | ||
| en amor, e quant hi acor | ||
| azautz: qu’om ne laissa melhor | ||
| 28 | que·lh faria tost son voler, | |
| per meynhs bella, quar l’abellis | ||
| e quar mais d’azaut s’i es mis: | ||
| doncx, val mais azautz que beutatz | ||
| 32 | en ben amar, ni que rictatz. | |
| Luec del marit volgr’ieu un ser, | ||
| e·l ser que dures de Pascor | ||
| entro la festa de Martror, | ||
| 36 | e·l maritz perdes lo vezer, | |
| o sivals que ades durmis, | ||
| e que ja·l mons no·n fos devis; | ||
| e, si anc s’averet oratz, | ||
| 40 | Dieus, aquest me si’autreyatz! | |
| Reys castellas, ans que no·us vis | ||
| m’en tornera de paradis; | ||
| s’ans del vezer lai fos intratz, | ||
| 44 | totz temps lai estera iratz. |
Testo: Riquer 1996 (XXVII). – Rialto 30.vii.2003.
Mss.: C 210r, Mh2 64, e 144, α 28592 (solo la quarta strofa, vv. 25-32).
Edizioni critiche: Martín de Riquer, Guillem de Berguedà, 2 voll., Abadía de Poblet 1971, vol. II, p. 231; Les poesies del trobador Guillem de Berguedà, text, traducció, introducció i notes per Martí de Riquer, Barcelona 1996, p. 343 (riprende senza variazioni il testo dell’edizione del 1971).
Altre edizioni: Adelbert Keller, Lieder Guillems von Berguedan, Mitau-Leipzig 1849, p. 40; Carl August Friedrich Mahn, Gedichte der Troubadours in provenzalischer Sprache, 4 voll., Berlin 1856-1863, vol. I, p. 98 (diplomatica di C); Manuel Milá y Fontanals, De los trovadores en España, Barcelona 1861, p. 296 (solo i vv. 1-2 e 41-44); Gabriel Azaïs, Le Breviari d’amor de Matfre Ermengaud, 2 voll., Béziers-Paris, 1862-1881, vol. II, p. 460; Reinhilt Richter, Die Troubadourzitate im Breviari d’Amor. Kritische Ausgabe der provenzalischen Überlieferung, Modena 1976, p. 284 (edizione di α).
Metrica: a8 b8 b8 a8 c8 c8 d8 d8 (Frank 577:209); cinque coblas unissonans e una tornada. Tra i cinque altri componimenti che presentano lo stesso schema metrico, si segnala la presenza della cobla anonima, testimoniata dal solo Breviari d’amor, BdT 461.134 con identiche rime.
Nota: Canzone d’argomento amoroso, conclusa da una tornada fortemente encomiastica nei confronti del re di Castiglia, e per questo accostata da Riquer a BdT 210.13, altra poesia d’amore in cui il riferimento ad un prossimo viaggio in Castiglia del poeta è esplicito; la datazione proposta per entrambe è intorno al 1190 (Riquer, Guillem, I, pp. 117-118).
[sc]