296.2 = 248.39 |
|
|
Marques de Canilhac · Guiraut Riquier
|
Guiraut Riquier, a sela que amatz |
||
playra tot cant anc fezetz nulha via, |
||
ni ja faretz ni diretz negun dia, |
||
e desplaira a tota gen, sapchatz; |
||
5 |
e plaira fort a totz, si mais vos platz |
|
que desplassa a leys que nulh secors |
||
no·us fa ni·l play, so diretz, que·us retenha. |
||
Eras chauzetz, si que no·us descovenha, |
||
cal volratz mais? E no·us tuelha temors, |
||
10 |
que non prendatz yrnelamens de cors. |
|
|
||
Marques, penray co hom desesperatz |
||
de sa dona, c’amat ay ab fadia |
||
mon Bel Deport e pieitz far no·m poiria, |
||
e sabretz o, si be mos chans gardatz, |
||
15 |
per que vuelh mays esser ab grat lauzatz |
|
per totas gens, que a totz fos dolors |
||
totz mos afars, et enuetz mortz m’estenha |
||
ans qu’ieu a lieys plassa, lieys que no·m denha. |
||
Aras diretz que mos ditz es folors, |
||
20 |
cays que vos es dels pus fis aymadors. |
|
|
||
Guiraut Riquier, ges a mi no semblatz, |
||
car yeu vuelh may desplassa cuy que sia |
||
so que farai, que s’a luy desplazia, |
||
a cuy mi soi de totas res donatz; |
||
25 |
e play mi fort, car a totz demostratz |
|
que non chantatz per negunas amors, |
||
mas can per so, c’om vos do e que·us tenha |
||
per bon joglar; e ja Dieus no·us mantenha, |
||
c’aunitz avetz los joglars trobadors, |
||
30 |
car auzem los may huey per fenhedors. |
|
En tot falhetz, Marques, can razonatz |
||
qu’en res no son l’autre de res que·us dia; |
||
mas diatz, on temetz ab vostr’amia, |
||
c’a tota gen sal leys ira fassatz, |
||
35 |
car pus seretz malditz et encaussatz |
|
per totas gens que non es lops ni ors. |
||
Car la compratz: yeu vuelh may que·m destrenha |
||
dezirs per lieys, que·m fa de desgrat senha, |
||
plazen a totz; car segra m’en lauzors, |
||
40 |
e ma vida er me ses gaug honors. |
|
Guiraut Riquier, mays no·us entrametatz |
||
ni non parletz d’amors en nulha guia, |
||
car non parlatz mas cant per joglaria, |
||
e laissas la a nos enamoratz, |
||
45 |
pus que·l deportz es per vos soanatz |
|
que voletz mays plazer als donadors |
||
et als autres; yeu vuelh mays que sovenha |
||
a ma dona de mi e que·m retenha, |
||
que dels autres, tan m’es sos gratz sabors, |
||
50 |
car ab beutat val sobre las melhors. |
|
|
||
Marques, s’ieu vuelh ben amar desamatz |
||
mon Bel Deport, aven plazen paria |
||
de totas gens; mais que far a sa guia |
||
del tot e que fos [per lieys] adziratz, |
||
55 |
ges no·l sofranh, ni·l parlar que·m mandatz |
|
non laissarai, car mot es grans errors |
||
so que dizetz – jes pretz no·us o ensenha –, |
||
car vos e leys, on dizetz que pretz renha, |
||
dechairetz, si que mai no seretz sors, |
||
60 |
et yeu vuelh laus que val mais que ricors. |
|
|
||
El bon senhor de Narbona, on renha |
||
fis pretz tot l’an, Guiraut, vuelh que retenha |
||
nostra razos e la jutje de cors, |
||
e que·m dia, si·l cre, chantes d’amors. |
||
65 |
Lo jutjamen vuelh be, si dar lo denha, |
|
de mon senhor, Marques; car dretz m’ensenha |
||
que·l mielhs mantenh, e car l’es pretz lauzors, |
||
e crey qu’el cre c’aman chan ses secors. |
Ms.: R 76v.
Testo: Betti 1998 (X). – Rialto 10.iv.2002.
Edizione critica: Maria Pia Betti, «Le tenzoni del trovatore Guiraut Riquier», Studi mediolatini e volgari, 44, 1998, pp. 7-193, a p. 137.
Altra edizione: S. L. H. Pfaff, «Guiraut Riquier», in Carl August Friedrich Mahn, Die Werke der Troubadours in provenzalisches Sprache, 4 voll., Berlin 1853-73, vol. IV (1853), p. 240.
Metrica: a10 b10’ b10’ a10 a10 c10 d10’ d10’ c10 c10 (Frank 517:6). Partimen composto da sei coblas unissonans di dieci versi e da due tornadas di quattro.
Note: È una delle quattro tensos composte a Narbona insieme ai partimens Falco, dona avinen e Aras s’esfors, n’Eveyos, vostre sens, e al torneyamen A·n Miquel de Castilho, tutti e tre databili ante 1270. Il tema è proposto da Marques de Canilhac, nobile discendente di una potente famiglia del Massiccio Centrale, intimo amico di Enrico di Rodez fin dalla gioventù e, come lui, trovatore (attività testimoniata anche dai componimenti n. 2 e n. 5 [BdT 248.75 = 140.1 = 296.4 e 248.76 = 140.2 = 18.1) dell’ed. Saverio Guida, «Jocs» poetici alla corte di Enrico II di Rodez, Modena 1983 [Subsidia al Corpus des Troubadours, 8], oltre che dalla tenzone perduta BdT 248.54, Marques, una partida·us fatz, sempre con Guiraut, e dalla tenzone fittizia BdT 296.1a, Domna, a vos me coman). Per un ritratto più esaustivo del personaggio, supportato anche da prove documentarie, cfr. l’ed. Guida, pp. 39-50. – Anglade fissa la datazione al 1280-1281, e comunque dopo il 1274, anno di composizione della Supplicatio ad Alfonso X, cui si riferirebbero i vv. 29-30 (Le troubadour Guiraut Riquier. Étude sur la décadence de l’ancienne poésie provençale, Paris 1905, p. 181, n. 1); Guida, invece, la anticipa decisamente a prima del dicembre 1270, mese in cui muore Amalric IV, visconte di Narbona, da identificarsi con il misterioso bon senhor de Narbona richiesto come arbitro (p. 108). Di lui sappiamo che fu sostenitore della poesia provenzale, a differenza (per quanto riferitoci anche da Anglade, p. 105) del figlio e successore (1270-1298) Aimeric V. È poco probabile, dunque, che quest’ultimo possa essere stato l’arbitro del partimen, e ciò sembra concordare con l’ipotesi di Guida, che però non accenna alla questione della Supplicatio, supportando la sua proposta di datazione solo con la vicinanza al partimen Senhe n’Enric, a vos don avantatje (BdT 248.75 = 140.1 = 296.4; n. 2 dell’ed. Guida); come nel componimento qui analizzato, infatti, anche in esso Guiraut si rivolge a Marques senza la particella onorifica en che si trova, invece, in un torneyamen più tardo (De so don yeu soy doptos, n. 5 nell’ed. Guida, databile post 1280). A meno che Guiraut non abbia trattato della necessità di distinzione tra giullari e trovatori in qualche testo giovanile andato perduto, l’accenno al contenuto della Supplicatio non mi sembra da trascurare; dello stesso 1274, inoltre, è anche il vers VI, Grans afans es ad home vergonhos, indirizzato sempre al re di Castiglia, in cui si lamenta della confusione creatasi tra buoni e cattivi compositori. Forse il riferimento del partimen qui in esame è solo il segno di una discussione diffusa e solo più tardi sfociata nella richiesta ad Alfonso?
[
MPB]