|
323.21 |
Peire d’Alvernhe
|
||
|
Lauzatz sia Hemanuel, |
||
|
lo reys de terr’e de cel, |
||
|
qu’es trinus et unitatz |
||
|
e filhs e sancts Esperitz, |
||
| 5 |
e quasqus el payr complitz, |
|
|
si q’us noms es et us guitz |
||
|
e Dieus et hom apellatz; |
||
|
|
||
|
En divers digz assemblatz, |
||
|
totz en un a trinitatz, |
||
| 10 |
senes sustantia partir; |
|
|
qu’ayssi tenc l’un per maior |
||
|
quon l’autre non dic menor, |
||
|
mas que un sol Dieus azor |
||
|
e·l prec que·m denh eyssauzir; |
||
|
|
||
| 15 |
Seluy qu’el mon volc venir |
|
|
per nostres peccatz delir |
||
|
e per que·l quatr’elemen |
||
|
agron dessemblatz semblans: |
||
|
qu’alre no·i era estans |
||
| 20 |
mas Dieus, que pueys e denans, |
|
|
qu’anc non ac comensamen |
||
|
|
||
|
Ni ia fin en negun sen |
||
|
non aur’, aquel resplanden |
||
|
de prim destinet als eys |
||
| 25 |
qu’Elh fetz sobr’escur la lutz; |
|
|
qu’ar ta ferma·s sa vertutz, |
||
|
qu’esser non pot descrezutz |
||
|
ni ren pus aver decreys |
||
|
|
||
|
En luy que det si meteys |
||
| 30 |
per que·l premiers mals esteys, |
|
|
qu’era mout grans desconortz |
||
|
quar selh qu’anc no fes peccat |
||
|
venc sufrir humanitat |
||
|
e mort desotz Pons Pilat |
||
| 35 |
e sobre sos vestirs sortz. |
|
|
|
||
|
Mas ia mais non l’er faitz tortz |
||
|
ni·l senhorejara mortz, |
||
|
luy qu’al ters iorn sors del vas, |
||
|
aissi cum era promes, |
||
| 40 |
per que·l pels d’ifern mal pres |
|
|
quant als dissipols crec fes |
||
|
e parec a sant Tomas. |
||
|
|
||
|
Pueys non say estet tan bas |
||
|
que de la valh Iozaphas, |
||
| 45 |
d’un pueg desobr’un peiro, |
|
|
no montes el cel e pus; |
||
|
pueys venc l’onzen iorn de sus, |
||
|
vist soptans e clars e clus, |
||
|
als sieus dins una maizo. |
||
|
|
||
| 50 |
Aquelh crey ieu per cui so, |
|
|
que per nos pres passio |
||
|
e perdonet al lairo |
||
|
e qu’es trinitatz et us; |
||
|
selh que la maire Ihesus |
||
| 55 |
cossellet en la crotz sus, |
|
|
e qu’es a venir el tro, |
||
|
|
||
|
Pus lo segle er cofus, |
||
|
per iutjar los blancs e·ls brus: |
||
|
aquelh prec ieu que·m escus |
||
| 60 |
e mon cors e m’arma·l do. |
Testo: Fratta 1996 (con modifiche) (XVIII). – Rialto 20.vi.2003.
Mss.: C 181r, R 5v.
Edizioni critiche: Rudolf Zenker, Die Lieder Peires von Auvergne, Erlangen 1900, p. 136; Peire d’Alvernha, Liriche, a cura di Alberto Del Monte, Torino 1955, p. 192; Francisco J. Oroz Arizcuren, La lírica religiosa en la literatura provenzal antigua, Pamplona 1972, p. 352; Peire d’Alvernhe, Poesie, a cura di Aniello Fratta, Manziana 1996 (Filologia, 1), p. 139.
Metrica: a7 a7 b7 c7 c7 b7 (Frank 199:1). Otto coblas capcaudadas di sette versi e una tornada di quattro.
Ed. 1996: 24 als seys.
[AF]