|
323.9 |
Peire d’Alvernhe
|
||
|
Belh m’es qu’ieu fass’hueymais un vers |
||
|
pus la flors e·l fuelha brota |
||
|
e·l belhs temps nos a del lag ters, |
||
| 4 |
que gieta e plou e degota; |
|
|
e pus l’aura renovelha, |
||
|
be·s tanh que renovel mos cors, |
||
|
si que flurisca e bruelh de fors |
||
| 8 |
so que dedins mi gragelha. |
|
|
|
||
|
Hai, pretz, quon hiest mutz, sortz e guers! |
||
|
E, proeza, co·us vei rota |
||
|
e menar de tort en travers! |
||
| 12 |
Quar qui que·s vol si·us sabota? |
|
|
Q’una puta gens fradelha, |
||
|
que tir’e bat e pren a mors, |
||
|
vos an cofundut e destors, |
||
| 16 |
que·us afolha e·us descapdelha. |
|
|
|
||
|
Greu m’es qu’estiers sera trop paucx |
||
|
lo pretz d’aquest segle aora, |
||
|
et ieu suy del castiar raucx |
||
| 20 |
e no·m val ges una mora; |
|
|
q’usquecx a facha gonelha |
||
|
corta resciza de mal vetz, |
||
|
et a·l fait tant estreit cabetz, |
||
| 24 |
que ia res non lay espelha. |
|
|
|
||
|
S’als malvatz no fos tan grans guaucx, |
||
|
avoleza ia no fora; |
||
|
et es se tant ubertz lo traucx, |
||
| 28 |
que sobre rocas laora, |
|
|
selh cuy iay cors, e martelha; |
||
|
qu’ayssi·ls ten enredatz lo retz, |
||
|
non lur pot escantir lo setz |
||
| 32 |
ni·l crims: tan los ras c[e]zelha! |
|
|
|
||
|
Aquist engres, envers estrait, |
||
|
fals e flac filh d’avols paires, |
||
|
felo, embronc, sebenc, mal fait, |
||
| 36 |
sers ressis, nat d’avols maires, |
|
|
mal aibos, paupra escudelha, |
||
|
volpillos, blau d’enveja, sec, |
||
|
fan que quascus aprent un quec, |
||
| 40 |
don nays e bruelha·l pustelha. |
|
|
|
||
|
Ara·m tuelh hueymais de lur plait |
||
|
dels forlinhatz d’avols aires; |
||
|
mas qui proeza vol, aguait |
||
| 44 |
cum pros si’e no·s tric guaires, |
|
|
que si s’esforsa e·s revelha, |
||
|
atretan tost, si anc esser dec, |
||
|
sera ben pros co malvatz lec, |
||
| 48 |
si no fo d’avol uzelha. |
|
|
|
||
|
Oimais si’avols qi·s volra |
||
|
o pros: plus als non puesc doncas! |
||
|
Qe si pros es, ben i para, |
||
| 52 |
o avols, si bec no·n bro[n]cas; |
|
|
e non sap q’es calamella |
||
|
qi sauc cuia faire t[e]il, |
||
|
ni cant hom en autrui conseil |
||
| 56 |
si met, qi non l’apella. |
|
|
|
||
|
Peire d’Alvergna mot qera |
||
|
qi aco[int] tos us a concas, |
||
|
e per aqui om lo sabra |
||
| 60 |
car del fin trobar non roncas, |
|
|
ans n’as ben la flor plus bella: |
||
|
detorz e l’arc e ll’apareil, |
||
|
e no·i a mot fals qe ro[v]eil |
||
| 64 |
ni sobre dolat d’[a]stella. |
|
|
|
||
| 65 |
On plus hom mos vers favelha, |
|
|
fe que·us deg, on mais valon elh, |
||
|
e no·y a mot fals que·i rovelh |
||
|
ni sobre dolat d’astelha. |
Testo: Fratta 1996 (con modifiche) (VI). – Rialto 20.vi.2003.
Mss.: C 179r, z 2r, m 1v.
Edizioni critiche: Rudolf Zenker, Die Lieder Peires von Auvergne, Erlangen 1900, p. 117; Peire d’Alvernha, Liriche, a cura di Alberto Del Monte, Torino 1955, p. 149; Peire d’Alvernhe, Poesie, a cura di Aniello Fratta, Manziana 1996 (Filologia, 1), p. 33.
Metrica: a8 b7’ a8 b7’ c7’ d8 d8 c7’ (Frank 421:32). Otto coblas doblas di otto versi e una tornada di quattro.
Ed. 1996: 33 D’esser: per Des er si è accolto il suggerimento di Aurelio Roncaglia, «In margine a un’edizione di Peire d’Alvernhe», Cultura neolatina, 58, 1998, p. 348.
Nota: Vers con più che evidenti impronte marcabruniane, che si presenta come un estremo appello ai pros perché si dissocino dai malvatz e non si lascino corrompere. Connessioni più specifiche si registrano con Marcabru, Lo vers comens (BdT 293.33) e Al departir del brau tempier (BdT 293.3).
[AF]