Rialto

349.5

 

   

Peire Milo

 

 

 

 

    Pos l’uns auzels envas l’autre s’atura
    de lais, de critz, de voutas, de chantar
    e per amor per l’aire s’esbaudeia
4   e·il riu son clar qi corren per valea,
    ben soi doncs fols, q’en amor no m’atur,
    e car no soi ara gai e chantaire.
    Pois c’aissi es, eu chant e m’esbaudei,
8   e pois q’eu vei reverdir bosc e prea.
     
    Per vos, Amors, chascuns hom se meillura,
    car hom n’es larcs e cortes e sap far
    tot chauzimen, e per vos si domneia
12   drutz en chambra ab sa domna privea.
    Ben soi iratz, car per vos non meillur
    e car non saup ancar qe fos a faire:
    non saup qe fos domneiar ni domnei,
16   qe ma domna del tot s’en es alea.
     
    De totz bos aibz poia, e donc peiura
    car il merces a leis non vol atrar.
    Ar qe farai, pois merces non autreia?
20   Eu atendrai, d’aitant l’ai afiea,
    qe meillurar voill’avanz q’eu peiur;
    e si·l plagues q’ela·m degnes atraire,
    pois qe sos om liges a li m’autrei,
24   er ben s’orgoils en li fos a valea.
     
    Qe·l iorn q’ela se mira, non a cura
    de negun hom qe la pogues amar,
    ni non auziria hom qi la veia:
28   per q’ieu volgra qe·l mirador fos spea.
    Iurar vos puesc, domna, qe d’als non cur
    ester de vos, de cui sui fiz amaire:
    cant vostre cors avinent gart e vei,
32   mi par qe Deus sia en la contrea.
     
    Ai, franca res, no·m fatz tant’endura,
    pois qe sabez q’eu no m’en puesc estrar:
    cant penz de vos, e non sai con se seia,
36   tot m’art del dol lo ventre e la corea.
    E ia non vol Razon qe l’om s’endur
    enver celui qi no s’en pot estraire
    de lei amar e servir, on si sei;
40   mas tal razo a vos non se agrea.

 

 

 

Testo: Borghi Cedrini 2008 (V). – Rialto 31.iii.2014.


Ms.: a (p. 246).

Edizione critica: Luciana Borghi Cedrini, Il trovatore Peire Milo, Modena 2008, p. 447.

Altre edizioni: Carl Appel, «Poésies provençales inédites tirées des manuscrits d’Italie (suite)», Revue des langues romanes, 39, 1896, pp. 177-216, a p. 187 (come per 349.4, Appel dichiarava d’aver rinunciato a dare un testo critico, «assez difficile à faire» a causa dell’assetto linguistico del componimento, e di aver arrecato solo piccole correzioni al manoscritto).

Metrica: 10a’(α) 10b(β) 10c’(γ) 10d’ 10e(α)10f ’(β) 10g(γ) 10d’ (Frank 877:1). Schema unico, con una rara «alternance ternaire» di coppie derivative (cfr. Dominique Billy, Amour et contrafacture dans la poésie des troubadours, in Lessico, parole-chiave, strutture letterarie del Medioevo romanzo, a cura di Simonetta Bianchini, Roma 2005, pp. 11-32, a p. 25-26), tre delle quali costituite da due diversi infiniti di uno stesso verbo, secondo un modo di derivazione che nella lirica d’oc si ritrova solo nei descortz.

Note: Canzone. – Tutti i rimanti non derivativi hanno il timbro -ea < -ÀTA, che pare di ascendenza epica, e alcuni di essi hanno qualche diffusione solo in poemi epici.

[LBC]


Traduzione

BdT    Peire Milo