|
|
Peire Milo
|
|
|
Quant om troba dos bos combatedors
|
|
|
d’engal proeza e d’engal garnimen
|
|
|
e l’uns non pot plus de l’autre nien,
|
4 |
|
donc me sembla qe·l iocs fora maiors;
|
|
|
e si son dos sobra a un, so·m par,
|
|
|
qi se combat qant q’el pot, pois merces
|
|
|
s’el lor clama da blasmar non es ges;
|
8 |
|
no·m meravil s’el sol non pot durar.
|
|
|
|
|
|
E pois qe·l dos q’esdevenen segnors
|
|
|
non an del sol merces ni chauzimen,
|
|
|
adonc s’en fan blasmar de tota gen
|
12 |
|
e lor afars torna a deshenors.
|
|
|
E s’un autre vengues lo sol aidar
|
|
|
e venqessen pois los dos, semblant m’es
|
|
|
qe tota gent iutiera grant ben es,
|
16 |
|
e da chascun il se faran lauzar.
|
|
|
|
|
|
A vos, Merces, complaing eu mas dolors,
|
|
|
q’el no m’en pot aiudar om viven:
|
|
|
q’ieu soi lo sols qi·s combat escïen
|
20 |
|
encontra dos, ma domna et Amors,
|
|
|
et ia no·m val merces tot iorn clamar.
|
|
|
Ar m’aiudatz, si vos platz, gentils res,
|
|
|
qe chascuns hom vos grazira los bes,
|
24 |
|
pos qe no·m val ni ben dir ni ben far.
|
|
|
|
|
|
E s’ieu pogues eu fugiri’aillors;
|
|
|
mas l’us dels dos m’enchauza e·m repren
|
|
|
qe cor plus tost c’auzel qi va volen:
|
28 |
|
estier mon grat mi fa tornar vas lors.
|
|
|
E s’a Merces plagues de secors dar,
|
|
|
non o pot far se il tot o volgues,
|
|
|
qe ma donna no·l vol, qe m’a conqes,
|
32 |
|
anz vol q’eu moir’e·m lais desesperar.
|
|
|
|
|
|
Ara posc eu tornar mon chant en plors,
|
|
|
pois q’eu non puesc fugir qe l’unz mi pren;
|
|
|
e pois non puesc durar, plus no·m defen.
|
36 |
|
Pois de secors non posc aver valors,
|
|
|
las, qe farai? No·m sai aconseillar,
|
|
|
se l’us dels dos no ’sta vas mi cortes:
|
|
|
pois qe sos hom mi rent liges e pres,
|
40 |
|
sol del pechat qalqe be·m degra far.
|
|
|
|
|
|
Ben malvatz es qi laissa perillar
|
|
|
alcun caitiu, s’aiudar lo pogues,
|
|
|
pois q’envas lei ia de re non mespres
|
44 |
|
mas sol d’aitan: de servir e d’onrar.
|
|
|
|
|
|
Ai, ma donna, si ’nvas vos mi valgues
|
|
|
plor ni sospir ni mal trag q’eu agues!
|
|
|
Ia per nul temps ioi non aus demandar.
|
Testo: Borghi Cedrini
2008 (VII). – Rialto 31.iii.2014.
Mss.:
I 148r, K 134r, N 104r, a (p. 241), z’ 1r, ω (palinsesto, 64r – 61v – 64v –
61r).
Edizioni critiche:
Carl Appel, «Poésies provençales inédites tirées des manuscrits d’Italie
(suite)», Revue des langues romanes, 39, 1896, pp. 177-216, a p. 195
(su Ia), Luciana Borghi Cedrini, Il trovatore Peire Milo, Modena 2008,
p. 471.
Altre edizioni:
Carl August Friedrich Mahn, Gedichte der Troubadours, in provenzalischer
Sprache, 4 voll., Berlin, 1856-1873, vol. III, n. 919 (I); Edmund Stengel,
«Le chansonnier de Bernart Amoros», Revue des langues romanes, 45,
1902, pp. 44-64, 120-151, 211-275, a p. 254 (a); Monica Longobardi, «Frammenti
di un canzoniere provenzale nell’Archivio di Stato di Bologna», Studi
mediolatini e volgari, 36, 1990, pp. 29-55, a p. 33 (z’); Cesare de Lollis,
«Un frammento di canzoniere provenzale», Studi Medievali, I, pp.
561-579, a p. 574 (ω).
Metrica:
a10 b10 b10 a10 c10 d10 d10 c10 (Frank 624:6). Cinque coblas unissonans
di otto versi e due tornadas, una di quattro versi e una di tre.
Nell’edizione Appel, dove i timbri delle rime sono a = ór, b = en,
c = ar, d = es, il testo ha piena identità di schema metrico e
rimico con la canzone di Peire Raimon de Toloza BdT 355.16 Si com
celui qu’a servit son seignor, ma l’edizione qui presentata, che pone a =
órs, presume che tra i due componimenti non vi sia stata vera
contrafactura ma solo una forte imitazione metrica.
Note:
Canzone. – Le scene di combattimento che occupano per intero le prime
due coblas, e solo nella terza si svelano riferite al rapporto tra l’io
lirico e l’amata, rappresentano una declinazione molto personale della
“battaglia d’amore”.
[LBC]

Traduzione
BdT
Peire Milo
|