[L’autore narra di sé e dei suoi viaggi; divisione dell’opera]

[fol. 22r] In nomine sancte et individue Trinitatis. Amen.

En l’an de la nativitat de Nostre Senhor M e IIIXCVIII, las vespras de Sancta Maria de setembre, obtinguda benedictio de papa Benezeyt XIII, parti de la cioutat d’Avinho, ieu, Ramon, per la gracia de Dieu vesconte  de Perilhos e de Roda, senhor[1] de la baronia de Seret, per anar al Purgatory de Sant Patrici.

E per tal com totz los homes del mon desiran a saber cauzas estranhas e meravilhozas, e sian plus plasens naturalmen aquelas que hom pot saber per vista que aquelas que no son a nos se no per aussir dire, per aquesta rasso ieu, que en mon joven fuy noyrit am lo rey de Franssa Carles, am lo cal mosenhor mon payre me laysset, lo cal era son amiralh e camarlenc, en aquela cort am tot los cavaliers e escudiers de son realme e dels autres realms de christias, volia saber volentier et eser enformat de las cauzas meravilhozas, variablas, estranhas que son per lo mon et agui lo cor mot enclinat de saber las cauzas per vista que no fassa per ausy dire a motz e diversses cavaliers.

E de fagz ieu me messy a seguir las aventuras del mon per totas las teras de christias e de infisselhs e de Sarazis e de autras diversas sectas que son per lo mon, rassonablemen ni on hom pot anar. E tan que per la gracia de Dieu la major part de las caussas que ieu avia aussidas dire ni retrayre estranhas e meravilhozas, ieu ay vistas tan en tera quant en mar, e d’aquelhas per vezer per so ieu me pody far verdadieyra fe, en que ay sostengut grans perilhs e despens e trabals, tan en tera quant en mar, e estat en pressos de Christias e de Sarazis. De las cals cauzas ieu ressitar non cury, com ieu ay preat que no sia a la materia que ieu vuelh seguir nessesaria[2]: tan solamen volh parlar del Purgatory de sant Patrici, e aquesta contaray e retrayray en catre manieyras: primieyrament per que sant Patrici ordenec lo Purgatory; segondamen en cal partida es; terssamen per cal razo ieu messi en lo cor de intrar en lo Purgatory; cartam[en] las cauzas que ay vistas ni trobadas en lo Purgatory, aquelas que revelhar se [podo] ni devo, car cauzas y ha que no plasia a Dieu que per my sian revelhadas, [quar] non es pas espedien ni a Dieu plazen, no ho vol per lo perilh que s’en enseguiria ho en aquelhs als calhs serian revelhadas, lo cal seria [inreparable].

[Vita di San Patrizio e nascita del Purgatorio]

 [fol. 22v] En lo temps que sant Patrici predicava lo sant avangely in Ybernia, la cal nos apelam Yrlanda, e confermes sa predicatio per meravilho[zas] miracles, sant Patrici trobet las gens d’aquela tera ayssy nudas e salvages coma se fosso bestias, e mes mot gran trebalh e pena a ensenhar los e covertir a la fe de nostre Senhor Dieu Jhesus Christ. E soven lor parlava de las penas d’Iffern e de la gloria de Paradis e per ostar los de lor mescresenso e de lors pecatz e per los cofermar en bona vida.

Mas tot aysso no valia res, quar els dissian que non cressian re se no que alcus de lor ho viguesso aquela gloria dels bos e aquelas dolors dels mals, ni no sse volian tener a la promessa de sant Patrici que mot avia sa entensiho vas Dieu. E per aysso lo prodome comensec a dejunar e a velhar e far oracio a Dieu e motz autres bes per la salut de las armas del poble de nostre Senhor, que li aparec com avia fag d’autras veguadas e li baylet nostre Senhor lo libre del avangelhy e un basto. E aquestas cauzas teno en caras per grans relequias, aysy coma es degut del basto per honor de Jhesus, quar lo li avia baylat coma son servidor en sa vida meteyssa, e el fu testimoni coma aquest basto e aquest libre li sia estat baylat en senhal que el es apostol de Ybernia.

Apres nostre Senhor lo menet en un loc dessert e li mostret una fossa redonda e scura dedins, e dis ly que aquels que intrarian dedins vezys cofeses e penedens, serian quitis d’aver purgatz lors pecatz dins una nueh e un jorn e veyrian los  turmens dels malvatz e la gloria dels bos. E aysso dis nostre Senhor al prodome et dessapparet li[3] e lo prodome foc fort alegre de so que nostre Senhor li ac digz e quant li ac mostrada la fossa per que el poyra convertir las gens. E adonc fes comensar una gleya asatz pres d’aquel loc e mes y canonges reglars e fes a la fossa bonas portas; e tota ylha es clausa d’aygua de un gran estanc ben prihon, e fes entorn la fossa sementery. E fes la dicha fossa tancar am clau per tal que negun non intres sas lesensia. E fes la claure devas horien de muralha e baylet la clau de la fossa al prior de la [fol. 23r] gleya, per gardar que motas gens intrarian en lo tems de sant Patrici per far penedensa de lors pecatz, e dissian, quant ero tornatz, so que avian vist e sufertat motz grans turmens e greus e mota gloria e grantz vistes e ausitz.

E sant Patrici fassia metre totz aquels reports en escrit dedins la gleya, e apres el recomandava al poble totas las cauzas d’aquels que y ero intratz. E ayso es apelada ‘la fossa de l’Espurgatory’ per so quar hom y purgua sos pecatz e per so quar foc mostrada a sant Patrici per nostre Senhor primieyramen, e per so es apelhat ‘Purgatory de Sant Patrici’. [E d’aquesta][4] relegio a motz e diverses monestiers en aquela ylha, plus grans e solemnes d’aquel que es on es lo Purguatory[5].

E lo primier priho de la gleya, que era mot gran prodome e de bona vida, fec far una abitassion depres del dormidor, la hon dormian los canonges, quar el era mot vielh e non avia mas una den solamen e si no volia pas el que los joves l’aguesso en hodit ni lo aguesson en despiegz per sa vilhessa e que no li ffesen degun enueh, quar sant Gregory ditz que, nonostan que l’ome vielh non sia pas malaute, si es el tostems enferm es ennogos per sa vilessa de las gens joves.

E sy los relegiosses de lains, joves, lo vessitavo soven e li dissian per joc:

«Payre, quant volriatz vos estar en aquest segle?», el respondia: «Mos filhs, ieu amaria sy plazia a Dieu may  partir d’aquest segle que estar plus longuamen, quar gamai non y agui si no trebay e dolor e captivitat[6], e la en l’autre segle non trobariey se no gloria».

Els li demandavo aysso soven, quar els avian soven ausitz cantar los angelhs a la abitassiho del prodome, e las cansos dels angels ero aytalhas que dissian:

«Banessegz jes tu e banessia la tua den de la tua boca que non toca viandas delectablas», quar lo prodome no mangava sino lo po sec aytal coma se fa en aquela tera que se fa de sivada. E d’aquest po mango .X. ho .XII. mealhas [per jorn][7], quant comunamen que non mango autre po ni bevo pon de vy, mas que vivo de carn de buau e bevo l’aygua, e los [fol. 23v] grans senhors bevo del layt de las vaquas segon que plus larguamen ressitaray en son loc; ayssy meteys lo prodome bevia aygua frega. Et al darier el trespasset de vida e venc a Nostre Senhor, ayssy coma tostems avia dessirat.

En lo dygz tams de sant Patrici e apres el fassia metre [en scrich] tot so que avian vist en la fossa aquels que y ero intratz, quar alcus no tornavo pas e per so ero perdutz en cors e en arma.

[Condizioni per l’ingresso al Purgatorio]

 E so es costuma que negun homa non y pot intrar se no que velha purguar sos pecatz, ho an lesensia del avesque ho arsiavesque d’Armac, que es primier en la senhoria de Irlanda, e l’avesque es aquel en que es la senhoria hon es lo Purguatory et en sa diosseza; que quant y a un home que y uol intrar, s’en va a l’avesque ho a l’arsiavesque, a l’aun d’aquestes prelhatz. E quant l’oma l’ora dicha sa volontat, els li acosselho que per deguna cauza no lay velha intrar, e lor ditz que motz ni son intratz que no son pas tornatz; e se l’ome no vol creyre los prelhatz de far lor viage, els li dono letras e l’envio al prio de la gleya de sant Patrici. E cant lo prior a legidas las letras que porta l’ome que y vol intrar e li a dicha sa volontat, el prior li delauza mot fort la intrada e li acosselha mot que no lay intre e que elegischa autra penedensa, quar d’autres motz homes y son intratz que y son peritz de cors e d’arma.

E se lo prior ve que de son prepaus no.l puecha moure, el lo fa intrar en la gleya e.l fa estar un fort temps en penedensa e en oracio, e en un cap de temps el ajusta totz los clergues del torn e el meteys canta una messa lo gran maty en la gleya, e lo home que vol intrar en la fossa pren lo cor de Dieu dal prior e pren d’aygua senhada enayssy coma fec Sant Patrici a ordenec.

Apres mena lo prior l’ome am totz los clergues a la porta del Purgatory am la prossesiho, cantan mot aut las letanias, e apres lo prior ly va hobrir la porta de la fossa e li dis e.l demostra lo perilh hont el vol intrar ni se vol metre, e coma lo demonis lo assaliran e.l canbatran en motas e largas figuras, e com motz d’omes y son peritz, quar els an a la gleya lo nom d’aquels e lo nombre per escritz.

E se l’ome no vol per aquo estar ni creyre que no intre, e adonc lo prior e los autres lo senhan e lo benessison totz los capelhas que son aqui en la prossesiho, e l’ome se recomanda a las lors horazios, el senha se del senhal de + e pren comiatz[8].

[Il viaggio di Ramon]

 [fol. 24r] Gran pargue claus, ayssy coma lo boy de Vinsennas pres Paris, apelhat Got, pres Ocsonia, .VIII. milhas ont a gran estudi, lo cal los Englesses apelo ‘Estanafort’; de la cal part es fort bel, e y a lo rey fort bel ostal e grans cassas lains.

E per las letras del rey de Fransa que ieu li portray fuy fort be reculhit e me feyro fort per amor del rey granda honor e me fes guidar e anar segur per son renne, lo cal ieu traversiey tot sens demora. Es ver que am lo rey demoriey .X. jorns; e, partit[9] de la cort, fuy per mas jornadas en una encontrada apelhada ‘Setrexier’ e aqui ieu loguiey una nau per passar en Irlanda, am la cal ieu montiey e costegay  la costa de Galhas entro en un loc apelhat Oliet.

D’aqui parti e traversiey lo golfo am bel vent entro a la via d’Irlanda, de pallage[10]en la ilha d’Armac, que foc del rey de sent cavaliers en lo temps del rey Artus, e huey es ben ploblada de gens e es ara del rey d’Anlatera.

E d’aqui travorsiey tostemps am bon temps [per] la merse de Dieu, e aladonc aribiey en Irlanda e, al cap d’alcus jorns depalage, davant la cieutat de Danelin, que es asatz gran sieutat. E aqui ieu trobiey lo comte de la Marca, que era cozy girma del rey Richart d’Anlatera, lo cal me reculic mot notablamen per las letras de la recomandazio del rey d’Anlatera, quar el avia d’ela lo regymen, al cal ieu dissy ma entensiho del viage que ieu volia far. Lo cal lo dig senhor me dessacoselhet mot fort; dis me que per doas rassos ieu no devia far lo dig viage: la I era que ieu avia a far[11] gran camy e a passar per teras de gens salvagas, las cals non avian regimne de gens in degun home si degues fissar; l’autra rasso era que l’intrada del Purgatory era mot perilhoza cauza e mot bon cavalier si era perdut que non era tornat, ayssy que per res non volgues temtar Dieu ni enganar mi meteys. E contrastavo fort a ma anada.

Lo dig conte d’Armac fes son poder e quant vic que ieu era ayssy enclinat, el me donec de sos rozis e de sas joyels e me baylet dos escudiers, l’aun apelhat Johan D’Evry, lo cal [me] menec per la tera que avia lo rey d’Anlatera en Irlanda, e aytan coma cavalguiey [fol. 24v] no me laysset res despentre, an el fassia lo despens a mon deplazer. E l’autre s’apelava Johan Talabot, que sabia la lengua d’Irlanda, que era mon trochaman; e aquestz dos avian mandamen de me menar al arciavesque d’Armac, e ayssy ho feyro, lo cal el era primier en la ila, e los Jrezes lo tenen coma [papa][12]. Lo cal ieu trobiey en la vila de Durdan, la cal es una vilha ayssy gran coma seria Puegsarda ho Taragona.

E los digz escudiers me pressentero al arciavesque, al cal ieu bayliey letras del rey e de la regina d’Anlatera e ayssy meteys del comte de la Marca; e lo dig arssiavesque me resebec fort be e honorablamen e me fes gran honor; lo cal, apres que ac saubuda ma volontat, me esquiva fort mon viage e me amonesta fort de non anar, dissen me que hotra lo perilh que era en la intrada del Purgatory, que el ni degun no me poyrya far anar seguramen per la tera del rey Irnel e d’autres senhors, ni per lors teras dels digz senhors en que ieu avia a passar d’abans que ieu fos al Purgatory; se ieu no me volia perdre de ma serta siensia, que per res del mon ieu non ho efages.

E apres el me mes en lo ravestary de la gleya, hont el mot fort me amonestec e me preguet que per res ieu no volgues intrar e.l Purgatory, dissen me motz perilhs e escandols que son endevengutz[13] a diverses homes dins lo Purgatory, e se son perdutz. Encara me dis may totz los perilhs que se poden endevenir ni son lains, als cals ieu ly respondiey segon que Dieus me ac aminestrat, aferman ly que jamays no layssaria mon camy. E quant el vic que de ma piniho no me podia revoqua, e adonc donec me tot l’endressamen que el poc e me donec lissensia de anar avant e me foc de gran volontat d’amor e me coffessec, e pressy de sa mo Nostre Senhor fort secretamen, e dis me que per tota aquela semmana el fora en una vilha apelhada Dondale enayssy de so que me avia pres el foc la a Dondale.

E ieu vengui a zel, e.l trames al rey Irnel que era en la sieutat d’Armac, lo cal de fag trames son salconduh e un de sos cavaliers e un de sos mesagies per [fol. 25r] me condure. E lo dig arssiavesque, quant venc al jorn que me avia promes, menec .C. homes d’armas en sa companhia, armatz a la lor manieyra, per far me acompanhar e me baylec un autre trochaman cozy germa de Johan Talabot. E am los .C. homes d’armas ieu intriey [en][14] la tera dels ireses e salvages, hon lo rey Irnelh senhoregava fort.

E quant agui cavalguadas[15] qualque .V. leguas avant, los digz .C. homes d’armas non ausero plus passar avan, car son totz grans enemix, e per so els demorero se en un pueg e ieu pressy de lor comiatz e aniey m’en tot jorn avan. Apres quant aguy cavalguada qualque una legua avant, trobiey lo conestable del rey Eynel be am .C. homes a caval, armatz ayssy meteys a la lor manieyra, am lo cal contestable ieu parliey.

Apres partigui me de luy e aniey m’en al rey, lo cal me reculic be segon la lor manieyra e me trames pressen de mangar, so es carn de buau, car els no mango ni po ni no bevo vy quar en aquel pais non n’ays, mas que los grans senhors bevo del layt per nobleza e alcus del broet de la carn, e las grans coronnas mango de la carn e bevo de l’aygua.

[Gli irlandesi]

 E per so quar lor costumas son fort estranhas, lo plus cort que ieu poyray vo.n contaray alcunas cauzas e de lor condessihos e manieyras e d’asysso que ieu vigui am lo rey Irnel, am lo cal al retorn tengui la festa de Nadal. Be cujey que quant ieu fuy a zel, a l’ana, que ieu ne agues asat vist de las manieyras.

Es ver que lo rey ve per successio e y a diversses reys en aquela ilha, la cal es pres de la granda com la ilha d’Anlatera, enperho lo major rey es aquest, e a be .XL. homes a caval. E cavalgo ses selha am un coyzy e cascun porto mantas segon que son e armo se de cota de malha e capelinas redondas de fer a manieyra dels Moros e Sarasis e a manieyra de beruetz, e an espassas e cotels fort lonx e longuas lansas a manieyra de aquelhas d’aquest pays antiquas que an doas brassas de lonc; las espassas son coma aquelas dels Sarazis que nos apelham ‘genoessas’; lo pom e la [crotz] son d’autra manieyra: lo pom es tays coma una mo d’ome e los cotels son lonc, estregz e prims coma lo det menor, e son mot tam fort talhans. E aquesta es la manieyra de lor armas, e alcus se ajudan d’arx que no son lonx mas [fol. 25v] coma la meytat d’aquels dels anglezes; emperho els fan aysy gran passada coma aquels dels englezes e son mot ardigz he an lonc temps gueregat e son tot jorn am los englezes, e lo rey d’Anlatera non pot jamays salir a cap quan els an agudas motas e grandas batalhas ensemps. E lor manieyra de gueregar es senblan an aquelas dels Sarazis, que enayssy fan lo critz.

E los grans senhors van vestitz am una cota sens dobladura entro als ginols e son fort escolatadas tays enayssy coma una femna e portan grans capayros que lor duro entro a la sentura e portan los vestitz e la correlha es estrecha coma lo det, e no portan causas ni sabatos ni portan braguas e causo los esperos sobre los talhos nutz. En aquest estat era lo rey lo dia de Nadal e totz sos clergues e cavaliers e may avesques e abatz e de grans senhors.

E los comus van enayssy coma podo, mal vestitz, enperho totz los majors porto mantels de friza e mostran las partz vergonozas sens tota vergonha, tan las femnas coma los homes. E la paura gen va tota nuda, enperho tota la major part porto d’aquels mantels, avols ho bos; enayssy van las donas. La regina e sa filha e sa sor eron vestidas e ligadas, enperho la regina era descaussa e las donzelhas suas, la cals ero be .XX., ero ayssi vestidas coma vos iey dig desus e mostravo lors partz vergonhozas. E sapiatz que totas aquelas gens an aytal pauc de vergonha de ho mostrar coma dessa an de mostrar la cara.

E adonc avia am lo rey qualque tres mil rossis ho may, he motas pauras gens que lo seguian, als cals vigui que lo rey fassia grans almoynas de carn de buau. Els son dels plus bels homes e de las plus belas donas que ieu aja vistas en part que ieu sia estat jamays per el mon.

Els no semenan pon de blat ni an pon de vy, mas tan solamen lor vianda es carn de buau, e los grans senhors bevo lo layt e los autres del broet de la carn e los comus aygua coma ay dig davan, mas que an asatz de boder e totas lors carns son buaus e vaquas. En aquel pays a de mot bos rozis.

E lo dia de Nadal, segon que me dissero los trochamans e d’autras gens que sabian parlar lati, el tenia gran cort, lo rey, lo dia de Nadal. Emperho la sua taula era de jonc estendut an tera e depres luy li metian herba delicada per torcar la boqua. E portavan li la vianda sobre bastos coma porto en aquest pays ayssi semals; podetz vos pensar que los escudiers que ho porto son mal vestitz.

E las bestias no mango se no herba en loc de sivada, mango las fuelhas [fol. 26r] dels grifols, las cals toran al fuoc per so que las ponchas de las fuelhas no fasso mal a la boqua de las bestias.

Per lo pressen non diray plus de lors costumas, mas que tornaray a mon prepaus de mon viage. Deo gratias.

[L’arrivo al Purgatorio]

Lo rey me reculic mot be e me trames un buau e lo seu cocque e los adobes de layt per beure; de po ni de vy non avia en tota sa cort, enperho per gran pitansa me trames doas fogassas ayssi primas coma neulas e plegavan se ayssi coma pasta crussa: ero faytas de sivada e de tera, que ero enayssy negras coma carbo, be eron saborozas. E lo rey me donec son salconduch per passar per la tera sua e per suas gens a pe ho a caval; e adonc parlec mot am mi demandan me dels reys christias, en espessial del rey de Franssa e d’Arago e de Castelha e de lors costumas e de lors manieyras de vieure.

Segon que me aparia per sas paraulas, els teno lors costumas melors que no fan las nostras [paraulas] e plus aprofechablas que an [en] tot lo mon. E lors hostals son comunamen e la magor part pres dels buaus, quar aqui fan los ostals en un dia e per los erbages s’en van mudan a manieyra de issams de Barbaria; e ha la tera del Sauda enayssy an els en pauc de tems mudada una vilha e tot jorn s’en van ensems.

De la cort del rey ieu m’en partigui e fessy mon cami per diverssas jornadas, e lo cami es mot lonc, entro en una vilha lor apelhada ‘La Processiho’: els ho apelho enayssy quar en aquela vilha non a deguna persona que jamays fesses mal a degun dels pelegris, ont an be gran devossiho a san Patrici, quar aquo es entre los realmes e per so volo tener aquela via segura. D’aquel loc tot los reys d’aquela ilha e los pelegris quan lay van es forssa de layssar aqui lors bestias, car non y poyrian passar las montanhas ni las ayguas, los rossis ni autras bestias. Enayssy que ieu aniey a pe entro la vilha hon es lo priorat. E dins la porta de la vilha es lo Purgatory, he a y hun gran lac e diverssas autras ayguas e ilhas. Las aygas son tan grandas que apenas sobre las plus autas montanhas pot hom passar, an s’en intra hom entro a la sentha, tan son molas las teras e los camis que fa hom pro que apenas puescha hon salir; jamay an rozy non poyrys hon passar. E ieu partigui me de la vilha apelhada ‘Prossesiho’.

Lo senhor del loc, [fol. 26v] que es gran senhor, e son frayre, que avia una mot gran devozio a Sant Patrici e ajudavia mot a endreza los pelegris, el volc anar am mi e me acompanhec al monestier hont ieu fory reseubut fort be. E passiey lo lac am una barqua d’un fust cavat, car d’autras barcas non y avya. E lo senhor de La Prossesiho e lo prior, que aqui era, contendia e parlava am un autre home. E depressent que el me vic e ieu fory az el dins lo monestier, me demandero se ieu volia intrar el Purgatory, e ieu respondiey que hoc. Adonc els me van fort amonestar que per res non y volgues intrar ni temtar Dieu, coma solamen y aga perilh del cors mas n’i a de l’arma, que val may, dissen me que los perilhs d’aquels que y ero estatz, d’aquels que y ero mortz dins aquela fossa son mot grans.

E quant els viro mon fort prepaus els me dissero, espesialmen lo prior, que covenia que ieu fesses segon las hordenansas del monestier enayssy coma sant Patrici avia hordenat e sos predessesors, segon que es lo capitol que parla de Sant Patrici. Enayssy ieu fessy [per] lor ordenasio tot so que aquels homes que per malautias ho per autres perilhs spero la mort.

E tot aysso fagz am gran prossesio, quar els an costuma de menar aquel que vol intrar al Purgatory a la gleya premieyramen. E totztems me amonestavo que per res ieu no y volgues intrar e que ieu revoques ma intrada. E per purgar mos pecatz ieu me volgues metre en alcuna relegihon per servy los frayres ho que me fesses relegios, e que no me volgues metre en tan gran perilh de perdre lo cors e l’arma.

E faythas[16] totas las ordenansas en la gleya coma davan ieu ay ressitat que sant Patrici avia ordenat, tot aysso fag, els, lo prior am totz los clergues que aver se pogran de tota l’encontrada, cascu que era capelha, cantava gran mati lor messa de requiem a l’ome que vol intrar lains. Aytal feyro els totz a my e tot que non volgro layssar deguna cauza.

E ieu estan en la gleya parliey am un nebot meu, filh de ma sor germana. Era del linage de Sentelhas et era doctor e bon clerc, e parliey am mos dos filhs dels cals lo maior avia nom Loys e l’autre Ramon, e an mos servidors. Tot ensems hordinero de lor retorn en lo cas que Dieus fesses son plazer de mi e sa volontat e ieu fessy mon testamen, lo cal bayliey a M. R. de Sentelhas, mon nebot, [fol. 27r] lo cal era sacresta de la gleya de Malorqua.

E tot aysso fagz, lo prior e los frayres e lo senhor de la vilha apelhada ‘La Prosesiho’ me demandero, en lo cas que Dieu fasses son plazer de mi, hon ieu volia esser sosterat, e ieu vau lor respontre que la tera era sepulcre dels mortz e que aysso ieu remetia az els. E am la dicha prossesiho els me menero a la porta del Purgatory, e aqui ieu fessy catre cavaliers, de que los dos foro mos filhs, los autres foren un angles apelhat M. Tomas Agut e l’autre foc Mossenhor Peyre Masco del renne de Valenssia. E apres totz cantem las letanias e me donero de l’aygua senhada. E lo prior vay ubrir la porta de Purgatory e lo prior va me dire aytals paraulas davan totz aquels que ero aqui:

«Vec vos aysso lo loc hon vos voletz intrar e anar, mas se vos me voletz creyre bon cosselh vos tornaretz areyres e mendaretz en autra manieyra vostra vida en aquest segle, car motz homes y son intratz que jamays non tornero, an son totz peritz en cors e en arma per so quar non an aguda ferma cressensa en Jhesu Christ, per so quar els non podo sufrir los turmens que lains son totas vegadas. Si vos y voletz intrar ieu vos diriey so que vos trobaretz lains».

E ieu adonc li vau dire que ses deguna fauta am lo voler de Dieu ieu lay intraria per purgar mos pecatz. E aladonc el me dis:

«De fagz de la fossa ieu no vos velh re plus dire, car vos meteys ho trobaretz; mas en alcus lox Dieus vos enviara gens de sos mesages que vos ensenharan tot so que vos devetz far. E tantotz s’en iran e vos layssaran estar tot sol quar an ayssy fan ves atotz aquels que davan vos lay son intratz».

E adonc ieu pressy comiatz de totz aquels que aqui eron e los baysiey en la boca e me comandiey a Dieu. Amen.

[L’ingresso in Purgatorio]

 Vau intrar dedins e apres mi vey intrar un cavalier apelhat M. Guilhem: era senhor de Corsy, lo cal era normant, quar el era lo major home e sa molher la major dama que fos entorn de la regina d’Anlatera, que era filha del rey de Fransa. E lo digz cavalier fec a l’intrada de la fossa tot so que s’apertenia coma ieu. E los frayres nos amonestero mot [fol. 27v] fort que no parlessen ensems l’aun an l’autre quant anerem per lo lonc de la fossa.

Combe que las pauraulas dels perilhs que tan m’ero estatz digz e manifestatz dels diverses turmens per lo cals aquels que lay ero intratz si ero perdutz e peritz me tenian assatz duptos en mon cor e en l’entendemen, mas la gran volontat que ieu avia de saber l’estamen en que lo rey mon senhor era et ayssi meteys de purgar mos pecatz, me fassia hoblidar tot so que endevenir me pogues. E adonc vau me recomandar a las oratios dels prodomes e garnigui de fe e de cresensa lo miels que pogui e senhey me del senhal de la crotz e comandiey me a Dieu. E intriey dedins lo Purgatory, e mon companho apres mi, e lo prior de present tanca la porta e s’en torna am los clergues an la gleya.

E quant ieu fuy dins la fossa, ieu trobiey tantotz a la fossa cap, e non ac de lonc se no qualsque doas canas de Monpeylier. E lo cap de la fossa es un pauc torta vas la part esquera, quant hom lay intra. E de pressen que ieu fuy al cap de la fossa, ieu vau essagar am las mos se trobaria trauc ni loc per ieu pogues passar avant, e non trobiey degun. Es vertat que al anar que ieu fessy avant, sentegui lo cap de la fossa que era segura, que aparia que hom si fos tengues segur.

E ieu vau sentir que semblava que dejotz los pes s’en volgues intrar, aysy que ieu me vau seyre al plus belamen que pogui. Estiey en aquel estamen ben passada una hora que no me pensava que alres y agues; be es ver que a mi pres una susor e gran engoysosa  de cor ayssy com si fos a la mar que me feses mal que naveges. E a cap de pessa que quays, que ieu m’en dormia per lo mal que avia agut.

E apres venc un troneyre enayssy gran que totz aquels que jamay ieu avia ausitz en la tera, se totz fossen ensems, no me semblaran tan gran, que totz aquels que ero vengut am mi del monestier, tan los [fol. 28r] canonges coma totz los companhos que ero vengut, lo sentiro enayssy coma si fos d’els de la tera que se fan en l’estieu; enayssy l’ausiro, quar nos erem en temps d’ivern en los mes de setembre e lo sel era clar. De que totz aquels que ero defora agro grans meravilhas en aquelha hora, e ieu cassiey aysy que me semblet que tombes del sel en tera, a mon avi, e gayre e no cassiey mas de calque doas canas d’aut; enperho per la engoysosa que ieu avia aguda, que era tot dormilhos, ieu fory un pauc enbait e per lo gran troneyre[17] que ayssy era estat terible que quays me avia isordat.

E al cap de un pauc de temps ieu revengui e dissy las paraulas que lo prior me avia ensenhadas, las cals hero aquestas: «Christe filii Dei vivi, myserere mei».

E aladonc ieu vigui la fossa uberta per la cal ieu aniey mot longamen e perdiey mon companho, que no.l vigui ni sauby que s’era endevengut[18]. E vau m’en avant tot sol per aquela fossa, e tan plus anava avant tan plus la trobava cava en escurdat; e tant aniey que perdiey del tot la clardat e tota vista. E quant agui anat un pauc avant, ieu intriey en un loc que me aparec lo cap de la fossa, e aqui ieu trobiey una salha segon que lo prior me avia digz. Ela non avia autra calidat se no ayssy coma en lo mon es entre jorn e nueh en los jorns d’ivern. La sala non era pas clausa entorn, mas era am colonnas e am arx vauz coma una claustra de monges; e quant ieu agui pro anat amont e aval, ieu fuy tot meravilhat de la faysso que ieu vigui en aquela salha.

Entriey dins e vau me sezer, e fuy mot meravilhat de la gran beleza de la sala, tan era bela cauza, e ayssy meteys de l’estranha faysso car, al mon semblan, al mon ieu non [avia vista][19] tan bela sala jamay en part hon ieu fos estat. E quant ieu agui aqui una gran pausa, vengueren a mi .XII. homes de relegio, segon que me aparia, e totz ero vestitz de raubas de blanc, e tot intrero am aquelas blanquas raubas dedins la sala.

[fol. 28v] E a lor venir els me saludero fort humialmen e alcun d’els semblava esser major dels autres, quays coma prior, e aquel parlet am mi per totz los autres e mot fort me confortec e me dis:

«Benezeh sia Dieus que totas cauzas a en son poder que en ton [cor] te aga mes lo bon prepaus e que li plazia que perfecisca en tu so que Dieus y a comensat e per so que tu est vengut en aquest Purgatory per tos pecatz purgua. Sapias que a tu te cove far ardimen an aquest fagz d’aquest viage, quar si non ho fassias, tu perdrias lo cors e l’arma per ta malvestat e flaqueza de cresensa en Dieu. Car, tantotz coma nos serem issetz d’aquesta sala, elha sera tota plena de demonis que totz comunamen te turmentaran e te amenasaran incara a far pietz, que tu no veyras aqui apres; els te prometran que els te tornaran areyres sas e sen far degun mal entro a la porta per hon iest intrat. E se tu los voles creyre e se tu consentisses a far so que els te diran per malas paraulas ni per motz de mals que els te fassan ni turmens ni per paor de menassas que els te fassan, tu periras en cors e en arma. E se tu cresses fermamen en Dieu tu seras quiti de totz tos pecatz que jamay as fagz, e veyras totz los turmens que son aparelhatz als pecadors per los pecatz que an fagz per que se purgo, e lo repaus ont los justz se repauzo e se deliecho, e garda te be que tu ajas tostems Dieus en remenbranza. E quant los demonis, els, te turmentaran, apelha tot temps lo nom de nostre Senhor Jhesu Christ e per aquel nom seras tu tot jorn segur ses falir, e de totz los turmens hon tu seras mes saliras foras; mas nos no podem plus ayssy demorar, quar aysi ho a comandat Nostre Senhor. Am tan nos te recomandam a Dieu».

Apres cascu me donet sa benedizyo e anero s’en aladonc. E ieu demoriey tot sol vestit d’una rauba de la fe de Jhesu Christ e armat de tot mon poder de gran esperansa de aver victoria dels demonis, aven gran contrecxio de totz mos pecatz que recordar me podian aver fagz et aven tota esperansa en Dieu, e pregan e suplican lo mot humialmen que en aquest pas assy destreh e perilhos no me volgues desamparar; ayssy meteys pregan lo e suplican que me dones forssa e poder contra los enemix per aquela pietat de Nostre Senhor que jamay non falhic ha [fol. 29r] home que y agues bona esperansa.

[L’arrivo dei demoni]

 Enayssy coma ieu estava asegut tot sol a la sala esperan la gran batalha dels malinnes speritz, ieu ausy supdamen un gran bruh ayssy com sy tot lo mon hi fos ajustat per far un gran tabustz e cascun crides en auta votz de son poder: non crezy que major bruh se pogues far e se la vertut del cal no me agues gardat e los prodomes no me aguezo d’aquo avessat, ieu fora issit foras de mon sen.

Apres aquest bruh venc la horibla vezyo dels demonis, car de totas partz de la sala ero tan espesses que negus no los poyra contar e ieu los vezia be en diversas e lagas figuras. Els me saludero e me regardero e disero me en manieyra de retrah:

«Los autres del mon que sanis veno, no veno pas a nos entro a la mortz, e per so nos te devem saber gran grat e te re{ndre}[20] plus gran gasardo e leguier que als autres, que los retenem plus auturozamen. E car tu nos as mot bes servit, tu venes ayssy per sufrir turmens per los pecatz que tu as fagz e perpessatz, per los cals pecatz tu auras am nos autres gran turmens e dolors grandas, mas per so que tu nos as servit, se tu creses nostre cosselh e tu t’en voles tornar, nos te layssarem encaras vieure al mon gran pessa am gran gauh e plazer; se que no tu perdras totas las cauzas que te poyran ajudar e ser bonas al cors e a l’arma».

E ayso me dissian els per me dessebre e per amenassas e may per lausengarias. Mas Dieu, que me metia al cor bona esperanza e adonc ieu avia en mesprez totas lors menasas e no me curava d’els ni jamay non fuy assalit ni per unas cauzas ni per autras, an me tengui tot per segur e re del mon no lor respondiey. Quant los demonis vigro que ieu los mespresava, els e lors paraulas, els del tot comensero las dens a coryssy sobre mi e feyro gran fuoc en la sala e liero me fort los pes e las mos e getero me al fuoc e roseguero me am grausic de fer per los brasses, cridan e braman per far major pahor e per may espaventar me. Mas Dieu, que d’esperansa me avia garnit que no me laysset hoblidar lo seu nom ni so que los prodomes me avian digz e ensenhat que ieu apelhes lo nom de Dieu, e en aquesta manieyra me defendiey de lor asaut.

E tot premier [fol. 29v] els me gitero [al] fuoc, mas tantotz coma ieu nomniey lo nom de Jhesu Christ, si tost ieu fuy guirit e tot lo fuoc escantic que non hy remas una sola beluga. E cant ieu vigui aysso, sy recobriey cor e fuy mot plus ardit que davant e fermey en mon cor que jamay plus no los duptaria, pueys que en apelan lo nom de Jhesu Chist ieu los avia totz vincutz.

[Primo campo]

E adonc feyro los demonis un gran bruh, e s’en isero de la sala e se despartiro en motas de partz, mas asatz ne remangro pro am mi e me menero per una tera gasta mot longamen, e aquelha tera era negra e tenebroza, ni jamay ieu no i vigui se no los malines eperitz que me rosseguavo per lo mieh d’aquela tera; en aventava hy fort suau que apenas hom lo podia auzir, mas aquel ven me tranquava e me tranquava tot lo cors a mon semblan, que mot me penava.

E los demonis menero me de la vas horien, la hon lo solhel se leva als plus lonx dias del estieu. E quant forem un petit avan, els me tornero la hont se leva lo solhel al cortz dias de tot l’an en ivern e ven cays a la fy del mon; lay auzy cridar e plorar e gemir e planger motas personas tan doloyrosamen e tan duramen que me semblava que grans gens de totas tera hy fosso ajustadas per far dol, e quant venguem plus avant plus fort los aussia e hentendia lor gran dolor.

E qui venguem en un lonc cam ple de dolor e de captivitat e non podia vezer la fy tant era lonc, e qui avia homes he femnas de totz diverses estatz que jasian entera totz nuhtz e totz estendutz, los ventres dejotz; estavo am clavels ficatz en tera, ardens, per las mas e per los pes e avia dragos ardens, que demoravo sobre las gens e se jassian desus e lor ficavo las dens totas ardentas dedins lo cors e en la carn, que semblava que els los deguezo mangar.

De la gran pena que aquela sufertavan, els moritz mangavo la tera e cridavo merce; mas non y avia pontz mar gran piatat qui ho vessia, mas los demonis non avian pas, mas que crydavo fort per miegz d’els e per desus els, e los batian mot vialanamen. E adonc los demonis me amenassero d’aquels turmens dissen:

«Aytals turmens sufertaras tu se no cresses nostre cossel. [fol. 30r] Nos non requerem autra cauza se no que tu t’en tornas e laysses tu estar so que enpres as ni comensat de far e nos te metrem defora la porta hon tu jest intratz, e t’en jras sens mal sufrir».

E ieu no los endeniey de ausir ni escota ni lor volgui respondre res, mas que me recordec com nostre Senhor me avia delieurat dels autres perilhs. E quant els viro aquo, els me menero un pauc avan e me gitero contra la tera, e me volgro ficar los clavelhs per mieh de las mos e dels pes.

E ieu apeliey lo nom de Jhesu Christ, filh de Dieu vieu, per lo cal los demonis no me pogro far mal degun, am fory delieure, Deo gracias.

[Secondo campo]

 E d’aquel cam me menero en un autre, hont avia may de dolors que no avia al primier. E aquel cam era ple de diversas gens e de diverses estatz, e aquelas gens ero am clavels ficatz per tera coma los autres, mas els avian tanta de deferensia plus malas quar els avian serpens que lor mordian los conolhs del col, e per tot lo cors metian me desus aquelas serpens e sobre las testas e sus lo pietz de las gens, e se lor ficavo agulhas per mieh del cor, e de tals n’i avia.

Lor metian sobre els grapautz e lassertz totz cremans, e i avia motz grans e horiblas turmens que los grastavo totz e i avia demonis que avian lonx becz e mot agutz, d’on feryan las armas per miegz de pietz que lor trassian lo cor del ventre. E aquesta gens fassia lo major dol que jamays home se pogues emagenar, lo cal era mot horible. E los demonis corian per miegz d’aquelas gens, que los batian e los turmentavo mot aspramen. E lo cam hont els ero era tan lonc que ieu non i podia vesser la fy, mas l’ample vigui be.

«Et aquest turmen sufertaras tu», so me dissero los demonis, «se tu no t’en tornas».

Mas ieu non volgui re far per els, e adonc los demonis me volgro turmentar a gran forsa; mas per lo nom de Dieu que ieu envoquiey d’aquest perilh, ieu fuy fora e delieure.

[Terzo campo]

Mas los demonis me menero en [fol. 30v] autre cam, ont avia gens de que ieu podia aver gran dol, engoysosa pietat en mon cor, car aqui avia tantas de gens que hom no las pogra contar. E las gens jasian en tera, so me era avist, sobre clavels enflamatz de fuoc que ero tan menutz que hom no pogra pas metre lo cap de petit det, que no los tengues del cap tro als pes.

E aquels se plangian enayssy coma gens que son pres de la mort, que apenas podian els formar lor paraula ni la votz; ero coma los autres, mas que y avia un gran vent que ventava tan fort sobre las gens que ero en aquel turmen que totz los trancava tan fort. E los demonis tot jorn aqui demoravo, que tostems los batian tan cruselmen que degun home non ho pogra vezer ni regardar pietz. Me dissero pueys los demonis:

«Aquest turmen sufertaras tu se no t’en voles tornar».

Mas no volgui cosenti a lor paraulas. Eladonc me gitero en tera e volgro me turmentar enayssy coma fassian los autres, mas non pogro car apeliey lo nom de Jhesu Christ, enayssy escapiey lor. E mot se perforsero de me penar e grevar.

[Quarto campo; l’incontro con grandi personaggi, parenti ed amici]

E menero me d’aquest cam en un autre, lo cal era tot ple de fuoc: en aquest fuoc avia totas manieyras de gens e de turmens e motz de greus turmes e […] d’osses, e avia tanta de gen que era sens nombre, don los us pengavo per los pes am cadenas de fer totas cremans, los autres per las mos e los autres per los brasses e los autres per las cambas. E avian lo cap dejotz que cremavo en flama de solpre. E los raustian sobre grans gresilhas de fer cremans, los autres raustian am grans astes sobre lo fuoc, e fassian degotar sobre lor carns gotas de diverses metals totz cremans, que los demonis fondian sobre las armas: enayssy los demonis lor donavo tans de diverses turmens que home non ho poyria nomnar. E de l’aun turmen a l’autre non avia degun mega que hom los vezia totz que home non poyra pensar, tan son mals.

E aqui ieu vigui motz de mos companhos e motz que ieu conoysia, [fol. 31r] e motz de mos parens e parentas. E aqui ieu vigui lo rey Don Johan d’Arago e vigui frayre Franses del Pueh, fray menor del coven de Girona. E aqui vigui Na Aldolsa de Quaralz, la cal era ma neboda, la cal incara non era morta quant ieu parti de la tera, ni ieu non sabia sa mort. E totz aquels ero en via de salvazio, mas per lors pecatz ero en aquelha pena. La pena major que ma neboda avia ni sufria era per los pintamens que fassia a la cara quant era viva en la tera.

E frayre Franses, am lo cal ayssy meteys ieu parliey, sufria ayssy meteys la major pena per una monga que trays d’un monestier. E fora estat damnat se no fos per la gran contrictio que avia aguda de son pecat e penedensa que avia facha en sa vida.

Es aqui ieu parliey mot longamen am lo rey mon senhor, lo cal per la gracia de Dieu era en via de salvazio. La razo per que sufria las penas no vol dire, per res que sia, mas be vos dic que los grans reys e prensips que son en lo mon se devo sobre totas cauzas gardar de far enjustisia per far plazer ni favor a negun ni a neguna, que sian plus propis de lor ni parens ni parentas de linage.

Donc ieu vigui aqui diversas femnas e homes, dels cals non cury, mas que regrazi a Dieu car son en via de salvasiho. Plazia a Dieu, lo nostre creator, que totz sian en aquel nombre, si miels no podem esser.

Mas se en aquest segle la persona s’aperpesava com los pecat[z] son punit en Ifern ho en Espurgatory, d’abans se layssaria metre per menudas pessas abans que paques negun; no poyra pensar ni emagenar los […] ni contar los critz ni los brams dels pecadors: d’una parte los demonis, d’autra ni las vylanas cauzas que lor fan; car am los turmens que las gens sufrian ero los demonis tot jorn que los turmentavo, que menavo tam bruh en cridan en jdolhan.

E sy me volgro turmentar mi en aquela manieyra, mas que apeliey lo nom de Jhesu Christ, per lo cal no pogro nozer. Deo Gracias.

[Quinto campo]

[fol. 31v] Apres aysso los demonis me menero en una gran val hon ieu vigui un gran fuoc arden, hon avia una gran roda tota de fer ardent, don los rodetz e las branquas ero totas plenas de gransic de fer cremans, en cascun gransic avia e pendia una arma. E aquela roda era tota drecha, la meytat en aut, e l’autra meytat encontra la tera, ont avia fuoc de solpre, que cremava las armas que pendian en la roda. Adonc me dizero los demonis:

«Aquestas penas sufertaras tu, mas nos te mostrarem abans quin turmen es aysso».

E adonc anero los demonis d’una part e d’autra e feyro anar la roda, e las armas ferian las unas contra las autras, e feyro issir gran fuoc de flama per mieh e tot entorn de la roda, e comensero la a roda[r] e anar que negun home no pogra vesser l’ahun o l’autre de totas las armas que ero en la roda que pendian als gasetz, am semblava per so quar la roda anava per desperada forza, que hon y agues mas lo fuoc tan solamen. E quel que pendian a la roda plangian mot doloyrozamen. E adonc los demonis me preyro e me getero sobre la roda en rodan.

Ieu apeliey lo nom de Jhesu Christ, e tantotz ieu saligui de la roda e fuy delieure d’aquest perilh e d’aquest tan gran turmen.

[Sesto campo]

E apres els, los demonis, me van menar en autre turmen, hon ieu vigui una gran mayho tota fuman, enayssy coma un efornatz: era tan longua que ieu non podia veser lo cap e los demonis tot jorn me rosegavo per aquelha part. E quant ieu fory un pauc avan, ieu volgui demorar que me pauses un petit, car ieu sentia tan gran calor que ieu non podia plus anar avant. E los demonis me demandero:

«Perque demoras tu? Quar ayssy a una mayho per banhar e tu iras, velhas ho no, banhar am aquels que se banho».

Quan ieu fory pres, ieu ausygui gens planger e plorar mot doloyrosamen. E quant ieu intriey en la dicha mayho, ieu vigui que elha era tota plena de fossas redondas, e s’era tan espessas la una pres de l’autra que hom non podia trobar cami degun. E cascun d’aquestas fossas ero plenas de metalhs [fol. 32r] totz fondutz e ardens, e aqui cabussa gens e aqui ero lo plom fondutz, e avia n’y d’autres que ero en coyre e aqui on cabussavo los autres en que de forssa da calor semblava que fos vy vermelh, e avini d’autres que ero en argen fondut e d’autres en aur, que de forsa de calor semblava lo solhel. Enayssy aquelas armas ero en motz grans e greus turmens, e avia de motas de manieyras estatz de gens que ero totz nutz en aquels turmens dels metals fondutz.

E sapiatz que tot so que ieu avia vist dels autres turmens, me semblet que non era res en comparasiho d’aquest, quar totz aquels que ero en aquels metalhs fondutz lo lor paria mas los artels defora quar ero totz dedins lo cap primier, e tot tenian la cara devas un ven que a mi sembla esser tremontana. E sembla que volguesso morir tan era febla lor paraula. E apres tremolavo mot estranhamen quant ero deforas[21]. E adonc ieu estiey mot meravilhas e l’ahun del demonis me dis:

«Tu te meravilhas per que aquest poble a tan paor, quar lo vezes tremolar tan fort ni que esso per lay tan granda, mas se tu no t’en tornas, tu ho saubras mot tost».

[Settimo campo]

Apenas lo demoni me ac aysso digz que venc un gran turbilh de tempesta e de ven que me portec, los demonis e may mi meteys, e tota aquela gen ne portero e meyro la en un gran flui mot fregz e mot puden e mot era bas deves la montanha. E la ploravo motas de gens e se plangian mot doloyrozamen per lo fregz e pudor que aqui era. E quant aquelas gens se esforsava de salir de lains, e adonc los demonis los cabusavo plus fort, e los tornavo lains.

E si agro fagz enayssy de mi meteys, mas tantot ieu apeliey lo nom de Jhesu Christ, e si me trobiey tantot fora del turmen.

[Ottavo campo]

Apres los demonis se van pensiden mi e menero me devas horien; ieu regardiey me, he vigui davan mi una flama negra e pudenta enaysy coma de solpre. E aquela flama s’en monta tan aut, e aqui homes e femnas de diverses estatz totz ardens que volavo en l’ayre am la flama enaysy coma las beluguas del fuoc. E quant la flama se rebaysava e se aflaquava, els cassian en tera dedins lo fuoc; e quant ieu fory pres, el me semblec que aco fos un forn ho calque pos de la hon salia la flama. [fol. 32v] Adonc me dissero los demonis:

«Aquest potz que tu vezes ayssy es la boca d’Iffern e nostra abitassiho; e per so que tu n’as servitz entro aras, tu istaras tostems am nos autres, aytal es lo loguier d’aquels que no servizo. E sapias que se tu intras, tu y periras en cors e en arma; e se tu vols creyre nostre cosselh, ni t’en voles tornar, nos [te menarem] a la porta deforas la fossa, per hon jest intrat, ses far mal».

E ieu agui tot jorn sobirana e gran fisansa en Nostre Senhor. E.s agui en mot gran despiegz lor promeza. E cant els vigro aysso, elhs me van penre e me getero en lo potz. E aytan coma may davalava per lo pot, aytan lo trobava plus ample e am plus gran pena e trebalh lay sentigui. E coma cays per la gran pena que la y era, me cuget hoblidar lo nom de Jhesu Christ, e tota s’ajuda per la gran encoyssosa que ieu sentigui per la gran dolor e turmen que ieu avia.

Enayssy coma a Dieu plac e volc que no me semblec que me dessampares jamay, ieu reconogui Dieu e nomniey lo nom de Jhesu Christ, e de pressen la forssa de la flama me getec foras de potz e me lancet en ayre am los autres que turmentavo e fuy.

E demoriey una gran pessa que no sabia en cal part ieu tengues ni degues anar, e demoriey tot sol, ni ieu no sabia que se foro endengutz los demonis que me avia qui amenat ni hon ero anatz.

[Nono campo]

Eladonc vengro autres demonis que issero del potz e vengro a mi. E dissero me:

«Que fas tu ayssy? Nostres companhos te an digz que aysso es lo potz de Iffern e tota nostra costuma es de tostemps de mentir per so que nos desebam las gens volentiers per mentir, mas a vertat dire totz aquels que nos poyrem, nos desenbrem, quar aysso non es pas Iffern, mas nos t’i metrem».

E fassian me gran tempesta, e gran guera e amenassas. En me dissen aysso, els me menero en un flumi mot lonc e mot ample e mot prion e puden. E semblet me que fos tot aco abrassat de fuoc de solpre e de flama. E am tota […] era ple de demonis. E aquels que me avian menat me dissero:

«A tu te cove a passar per aquest pon per desus; e tantot coma tu foras desus, venra una gran aura de ven, aquel que non portet a l’autre flumi, e te gitara lains en lo turmen aquel, e nostres companhos que son lay te penran e te cabussaran lains al plus prion. Mas el te cove [fol. 33r] primieyramen assagiar quinha es aquesta via d’aquest pon».

Passan desus aquel pon avia en sy tres causas que fassian mot a duptar. La primieyra: era tot glassat, encara se fos pro ample fora qualque confort, mai an gran pena se podia on tener desus. E la segonda: era tan aut que mot era perilhos e fassia a duptar he horibla cauza a regardar en jutz. E la terssa era que lo ven e l’aura era tan granda, e apres lo gran bruh que fassia lains. Apres los demonis dissian que jamays no lay pogra passar; dissero:

«May se tu te vols, tu escaparas d’aquest turmen, quar so es lo darier que tu tropbaras».

Ieu adoncz vau pensar que Dieus me avia defendut e gardat dels autres turmens; adonc ieu montiey ardidamen sobre lo pon. An plus aniey desus, may lo trobiey ample e plus seguramen aniey. Adonc lo pon se isamplava d’una part e d’autra, ayssy que hom hi pogra anar am bestias cargadas.

Los demonis que aqui me avian menat se demorero a la riba del fluvy. E quant els vigro que ieu m’en anava enayssy seguramen sobre lo pon, feyro motz gran bruh e gran dol ses comparazio e tant horible, tan espaventable que may me espaventet. E me fes may de paor la horibletat de lors critz que non avia fagz tot lo dopte de las penas que ieu avia passadas enayssy coma avetz aussit. Ieu vau pasar tot lo pon enayssy coma se degun no lo me defendes. E quant ieu fuy ben avan, ieu vau regardar lo fluvy e lo pon que ieu avia passat. E los demonis me agro layssat, que no me pogro far mal degun. Deo Gratias.

[Esortazione ai viventi]

Motas cauzas vigui en aquest Purgatory, las cals me foro vedadas de dire en pena de la mort, ni ja Dieus non plazia que vuelha que per ma boca sian revelhadas.

E qui pensaria ben a la dolor e al turmens que lay son, e los auria tostemps en memoria, en son cor, los trebals e penas d’aquest mon, ni las malautias, ni las pauretatz no grevaria las gens, quar totz los turmens d’aquest mon non so se no que rossadas e dos mel a respiegz d’aquelas de les Purgatory, ni deguna persona no se delecharia per res en aquest mon folamen ni carnalmen ni en negun delieh d’aquest [fol. 33v] mon.

E qui ben pensaria en aquestz turmens totz aquels que son en relegio ho relegiozas que son ordenatz per lo servissy de Dieu, se devrian ben pensar coma son motz grans aquestz turmens ni las penas d’Ifern ni de Purgatory, quar asatz es plus laugieyra cauza que hom sufricha la penha en aquest mon, en sa vida lo cors ensemps an l’arma, que quant cove suffrir e aver tan grans penas e dolors a l’arma e al cors en Iffern ho en Purgatory.

Totas vegadas preguem Dieus, Nostre Senhor, que per sa gran misericordia e per sa gran dossor nos done e nos ffasa passar gracias per venir a la motz gran gloria e gauh de paradis, que tostemps dura sens falir. E que no volam hoblidar a pregar per las armas de nostres payres e mayres e totz aquels de que em tegut de pregar que son mortz. E ajam al cor las penas e turmens en que los paures son, quar tot jorn atendo cora los ajuden; e se non ho fam be ho comprarem car mas que preguem Jhesu Christ que per sa gracia los velha gitar foras dels turmens.

E totz aquels que per aquestes preguara Dieu ho faran ho diran alcus bes ho almoynas, seran beneseh davan la fassia de Dieu, quar ayso es lo plus gran bessonh que avem cadahun de nosautres de aver piatat d’aquels que lains son. E la plus gran caritat aysso es una causa, per la cal aquels que son turmentatz en Purgatory, son aleugatz dels turmens e delieuratz, non pas aquels que en la boca d’Iffern intro. Ara garde sse cascu endreh de si meteys, que se non ho fa, que per aqui lo calia passar, quar aysso es sen retorn. Aquel Senher que a totas cauzas en son poder nos engarde totz e totas. Amen.

[Il Paradiso Terrestre]

Mas quant ieu fuy passat, lausiey e grassigui Dieu de las gracias que fachas me avia e qu’enayssy me avia delieurat de tans perilhs. E ieu vigui davan mi un gran mur que i avia una porta que tota luzia d’aur e de peyras pressihozas e si era clauza. E quant ieu fory pres de la porta, ayssy coma doas milhas ho may, la porta se hobric, e dedins issec tan gran hodor coma si tot lo mon fos tornat espessias ho i fosso totas las causas ben hodorans del mon. Ges non i pogra aver tan dossa hodor, so me foc semblan.

Et aqui ieu cobryey tota ma forssa e gran sanetat, e me semblet que ieu non agues sufert tot be sens pena ni trebal. E hoblidiey totz los mals e turmens que davan avia agutz.

Si vau regardar e mi en regardan, vau vezer davan la porta una tera mot clara, que lo solhel non era tan clar. Era mot granda. E ieu agui mot gran dessir de venir lains, mas abans que ieu intres, me venc una gran prossesio [fol. 34r] l’encontre de mi, que era tan gran e tan meravilhoza que jamay tan gran non avia vista en la tera, e portero siris ardens e grans rams de palma, que semblavo esser d’aur.

Aqui vigui lo papa e cardenals, arciavesques e avesques, abatz, monges, capelhas e autres clergues, ayssy coma son establitz al servezy de Dieu, enayssy coma en aquest mon ero estatz. E avian hy motas autras gens que avian autra semblansa en la forma que avian aguda en aquest segle mortal; ayssy meteys i vigui diversas donas. Enayssy ieu fuy am gran honor reculhit e am gran gaug, e menero me amb els layins dedins la porta e cantero mot santamen e doza una maneyra de canzo que ieu avia gran plazer que a ma vida non avia ausida aytal.

E quant els agro cantat gran pessa, vengro doas arciavesques e preyro me. Apres menero m’en els en lor companhia per mieg d’aquela tera encontrada per me deportar a vesser, regardar las meravilhas que lay ero. E dabans que els parlesso am mi, lauzero e benessiro Dieu que ayssy me avia confermat mon corage en bona e vertadieyra fe, per la cal fe ieu avia vencut los demonis et era escapatz de tans turmens.

Adonc me menero per las teras de lains e me mostrero motz plus de alegriers e de dossor e de plasser que ieu non ho poyria dire ni metre a l’entendemen de las gens de la tera d’aquest segle. E semblava a mi que enayssy coma lo solhel amorta per sa clardat una petita candelha en una lanterna, enayssy era lo solhel a respiegz d’aquela clardat, a ma semblansa, quar aquelha clardat era tan dossa e grassihoza. E la tera ampla que hom no podia vesser lo cap de deguna part, era plena de pratz verdegans. Avia hi tan delectablas flors e hodorans. Avia hi albres e fruh de totas semblansas, e de tan gran belessa; era tot ple que el me semblava que hom y pogues be vieure tostemps sens morir. Estan lains aqui non avia ges escurdat, car la clardat de paradis tota pura, quar dels rays del sel relussia tostemps.

E la gran multitud de las gens que ieu vygui era tan gran la companhia que ieu ni autre no se magenra que jamays ni agues tans d’engenratz en tot lo mon [fol. 34v] gamays. Els estavo en manieyras de gens de covens, enayssy coma gens d’orde, els anavo e venian a tota lor volontat l’ahun am l’autre per los deportz, fasens grans festas e grans alegriers, lausan e benezen lor Creator. Enayssy coma una estelha es plus clara que l’autra, enayssy ero els vestitz de rauba d’aur, els hus de vert, e los autres de vermelh, los autres de blanc, en aquelha forma ero coma avian Dieu servit en aquest segle. E ieu conogui be la semblansa de las gens d’ordes: ayssy com ero de diversas colors en lo segle, ayssy ero els en diversas colors e clardatz e n’y avia de tals que ero coronatz coma reys. Mot agui aqui gran plazer en regardar els, en ausir lors dosses cans que els fassian. E avia per totas part aquela dossa hodor que per tot la sentia.

Aqui non avia se no gauh e alegrier, car cascun fassia gauh de ssy e de totz los autres. E totz quel que me regardavo, lausavo e benesian lo nom de Dieu, e fassian novels alegriers per mor de mi, enayssy coma se ieu agues a cascun restaurat son frayre de mort. Aqui non avia ni caut ni fregz, ni cauza neguna que pogues nosser ni corosar cor de persona: mot era aquel loc plassen e delectable, car non i avia se no gauh he alegrier e tota joya. Apres vigui de novelhas cauzas que ieu non podia saber ni havia ausit dire jamays en aquest segle.

Quant ieu agui enaysi aussit lors dosses cans e melodias, adonc los doas arcivesques que me avian menat dins me van tirar apart e van me dire:

«Nostre dols frayre, aras tu vist una partida que tu dessiras a vesser, so es lo gauh e l’alegrier dels justz e los turmens dels pecadors. Benezeh sia Dieu que totas causas ha en son poder, e que noss a reseumutz de son presios sanc, quar te a donat aquel bon prepaus que jest passat per los turmens que a vistas en Purgatory. E sapias que aquesta tera es Paradis Terestre: donat foc a Adam, lo primier payre. E foc gitat per son pecatz de lains. Apres venc a la dolor del mon. D’ayssy el vezia Dieu e parlava amb el, e la companhia dels angials estavo e parlava amb els. E per so car el non gardet lo comandamen de Dieu, el perdet los grans plazers selestials d’aquest loc e la grazia [fol. 35r] que Dieu li avia donada, entro que lo filh de Dieu per sa bontat ha preza carn humana e facha nostra reparasiho, que en la fe que nos resebem en lo batisme, ont cressem que era autra vida que aquela, ont nos autres sem natz, e per sa amor e esperansa, ayssy coma Adam fec; e per so que apres nostre batisme, nos en layssatz al segle e avem fahs motz pecatz. E per so que nos covenia venir e passar per mieh d’aquelas penas que tu as vistas en lo Purgatory per ont tu iest passat; e las penedensas que nos recebem abans de la mort ho a la mort, que nos non vesem pas en nostra vida. E nos las avem aras aquabadas en aquestz turmens, segon so que nos avem fah de mal ho de be. Quar nos autres totz, que enayssy em estatz en Purgatory per nostres pecatz purgar, e totz aquels que tu as vistes als turmens per hon tu iest passat, quant els seran purgatz, venran al repaus en que nos em. E quant veno, nos autres cove que anem a l’aculida d’aquels, enayssy coma em a tu e los amenam ayssy. E d’aquels que son ayssy del Purgatory, los us hi estan plus e los autres mens, e negun d’els non pot saber la hora quant el ne deu salir. E per las messas que hom canta per els, e per las preguarias e oracios e per las almoynas que hom fa per els, son lors turmens aleugatz entro a tant que son del tot delieures, quar degun non pot saber de si meteys. E totz ayssy coma els son, els suferto los turmens per lors pecatz. E totz nos autres que em ayssy avem espazy de estar en aquest loc delechos, segon los bes que avem fagz, nos sarem delieures enayssy com del fuhoc de Purgatory, quar non em pas incara dines de intrar en Paradis, mas nos em ayssy am gran gauh, en gran repaus ayssy com tu vezes, e quant playra a Dieu, nos irem en Paradis. E nostra companhia [creys e merma], car sapias que nos autres creysem e mermam cascun dia[22] tot enayssy coma veno aquels de Purgatory, enayssy s’en andat [fol. 35v] els de nostra companhia en paradis selestial».

E quant els agro ayssy longuamen parlat, me menero en una gran montanha. E dissero me que ieu regardes en aut al sel, e ieu regardiey. Els me demandero de qinha color era aquel ni hon me semblava que era ieu. E ieu lor vau respondre que so que ieu regardava ensus me semblava lo sel color d’aur e d’argen, tan clar que semblava que salhigues del efornatz arden.

«Sapias que so que tu vesses es la porta de Paradis. E cascun jorn tans coma nos em ayssy nos envia Nostre Senhor de la manna de sel, e per so que tu sapias qinha vianda es tu ho veyras».

Apres que agro aysso digz va davala una clardat del sel ayssy coma una flama de fuoh, e semblava me que aquelha gran clardat cubria tota aquelha tera. E aquelha clardat davalha per rays sobre aquels que aqui son, aytal ho foc sobre lo meu cap, e no estec gayre que aquels rays me intrero dins lo cor. E adonc me semblet que una gran dozor me intrec dins lo cor que per aquo ieu no sauby se ieu era mort ho vieu. E foc mot totz falit. E adonc me dissero los dos arssiavesques:

«Ayssy es la vianda de Paradis que es aparelhada sens fy en aquests que d’ayssy montaran en lo sel».

Deo Gracias.

Sy fora ieu volentiers demorat se agues pugut, mas apres aquestas cauzas que [me] foro [plenas de] dozor e de gauh e deligz me van dire los dos arssiavesques unas novelhas don ieu fory mot dolen:

«Haras as tu vist una gran partida de so que tu deziravas mot a vezer, so son los turmens dels pecadors e la gloria dels justz. A tu t’en cove tornar e anar per lo cami per hon tu iest vengut, e segon so que tu faras ni estaras al segle, plus may e voles vieure segon Dieu, tu sias segur que tu venras ayssy an nos quant te partiras del segle mortal. E se tu tenes malavida don Dieus t’en defenda, tu as ben vist qinhas son los turmens que te espero e a totz aquels [fol. 36r] que tenran malavida. E vay t’en, quar no duptes ponh los demonis ni los turmens quant tu t’en tornaras: tot que as vistes al venir, en sa quar els no s’en ausaran apropiar de tu, ni los turmens no te grevaran res».

E adonc ieu non pogui estar de plorar e de gaymentar quant ieu vigui que m’en covenia a tornar. E adonc disse ieu en ploran:

«D’ayssy ieu no m’en partiriar pas, quar ieu dupts mot se ieu parti d’ayssy e m’en vah al segle, que ieu fassa qualque cauza que me destorbe a venir ayssy».

Dissero els:

«No sera pas a ta volontat, mas al plazer d’aquel que nos a creatz».

[Ramon ritrova il suo compagno ed insieme fanno ritorno al mondo dei vivi]

Adonc m’en torniey a la porta en ploran, els am mi. E ieu m’en yssigui deforas, mas aysso foc otra ma volontat. E la porta foc mot tostz clauza darier mi. E ieu m’en torniey per la via que era vengut, entro a la sala, ont los demonis que me encontrero s’en van fugir davan mi, e ayssy coma se duptesso fortmen. E los turmens no me feyro ponh de mal, tan que ieu vengui a la sala per hon passiey primieyramen e vengro a l’encontre m’en los .XII. homes que trobiey al anar. E vau lauzer mot Dieu que en aquest ferm e sant corage me avia tengut.

E aqui venc mon companho que ieu non avia vist depueys que era intrat en la fossa am mi, lo cal era mot fort pegorat, per lo mal que avia passatz e per la grassia de Dieu, ieu li aiudiey a salir deforas la sala. E adonc dissero me los .XII. homes relegiozes:

«Tu iest quiti de totz pecatz que tu as fah jamay entro aras, e t’en cove a tornar a l’alba del jorn en la tera, car se lo prior no te trobava ni aquels que aqui t’espero a la porta, els se duptarian de ton retorn, que fosses perit e tornarian s’en areyre».

E adonc els nos senhero e nos benesion, mi e nostre companho, e nos cochem de anar als plus tot que poguem avant entro que troben cap a la foza que no poguen anar avan.

E adonc ieu e mon companho forem fort spaoritz e torbatz, pessan que fossem enclauzes. Adonc nos autres nos aseguem e preguen Dieu devotamen, que de tans perilhs nos avia delieuratz, que nos volgues gitar e delieurar d’aquest que no requessem aqui. E nos estan aqui assegutz [fol. 36v] per lo lassec e per lo trebalh que avian sufertat am la engoyssesa que quascu se pot pessar, nos autres nos adormigem. Estan ayssy velhan e dormen entro que venc un troneyre, mar non pas tan gran coma hera de l’autre davan quant erem intratz, que revelhet mi e mon companho am gram pahor.

Adonc trobem nos a la porta, hon erem intratz en la primieyra fossa, e nos fort duptan, hon erem aquels que nos avian meses, e nos devian venir quere e serquar del monestier, foro a la porta de pressent coma forem aqui. E quant els nos vigro venir, aladonc forem reseubutz am gran gauh, de fagz forem menatz a la gleya, hon fessem nostras horasios, segon que Dieu nos avia aminestrat, e an los canonges en nostra companhia.

[Il viaggio di ritorno]

 E nos partiguem d’aqui, tornan nos per lo cami ont erem vengutz. E venguem al rey Yrnel, que forem mot be reseubutz am gauh e alegrier mot gran. E tengui la festa de Nadal amb el, hon el teni gran cortz segon lor manieyra, la cal a nos es mot estranha a tener estat de rey. Enperho el avia am sy gran gen.

E partiguem nos d’el e venguem en la tera dels anglezes, que tenen aquelha ilha de Irlanda. Forem lo jorn del cap de l’an am la contessa de la Marcha en un son castel, forem mot honorablamen reculhitz e nos donet de sos dos; e totz comunamen la hon passavem, nos resebian am gran honor e semblavo que aguesso gran devozio a nostre viage, quant erem delieuratz d’aquel tan gran perilh. E sy ieu volgues res penre, els me volyan donar mot volentier, quar mot ne fuy entorogat per espessial dedins la ilha, may que no fuy depueys. E lo comte de la Marca era anat en Enlatera.

D’aqui partiguem e aribem a Develyn, hon me messy en la mar per passart en Anlatera. En aquelha sieutat fuy notablamen reculhit per los gentilhs homes e per [las] sieutadas, per espesial per los relegiozes d’aqui. Apres d’aqui enfora passiey la mar e aribia en Galas davant un port que s’apela Oliet.

[fol. 37r] E d’aqui per mas jornadas aribiey en Anlatera, e trobiey lo rey en una vilha apelhada Liquesiel, hont a gran fort belha abadia de monges negres, hon lo rey demorava la major partida; aqui era la regina, hon fuy notablamen reculhit. E d’aqui parti per mas jornadas, traversiey la ilha d’Anlatera, passant per Londres, e aribiey al port de Dovre, ont viguiguem lo cap de Galvanh, car aqui moric, e viguen la [costa maltalhada][23], car ayssy s’apelhava, que el tot jorn la portava.

E quant ayso aguem vist dins lo castel per tota la cavalaria d’els, vau m’en metre en la mar e traversiey a Calays. E d’aqui aniey m’en per mas jornadas: fessy mon cami per Picardia e fuy a la cort del rey de Fransa, lo cal trobiey a Paris, hon fuy reculit mot notablamen, per so quar ieu era son servidor e camarlenc, e fory de son payre, que me noyric.

E aqui demoriey ben catre messes per mandamen del papa, e fuy amb el a las justas que fes am l’emperador d’Alemanha, que era adonc rey de Boemia, ayssy meteys i era lo rey de Navara, dyversses dux e senhors y avia. E quant lo rey foc tornat a Paris, ieu m’en parti e torniey m’en a Avinho al papa que me reculit mot notablamen.

Aras preguem Nostre Senhor Jhesu Christ que totas cauzas a en son poder, per la sua Sancta Gracia nos laysse en tal manieyra vieure en aquest mon que nos pucham purgar nostre pecatz en aquest mon, que a la fy e hora de nostra mort e trespassamen, pucham esquivar las penas e turmens que avestz aussitz retrayre e pucham anar a la fy, que jamay no y falham. Amen.

Preguatz a Dieu per mi totz aquels que lygeran aquest libre.

M. Ramon, vesconte de Perilhos e de Roda, Senhor de la baronia de Seret, requiescam in passe.

Testo: Margherita Boretti 2010. – Rialto 7.vii.2010.