|
|
Raimbaut d’Aurenga
|
|
|
Pos trobars plans
es volguz tan, |
|
|
fort m’er greu si non son
sobrans, |
|
|
car ben pareis
qi tal[s] mot[z] fai |
4 |
|
c’anc mais non foron dig
cantan, |
|
|
qe cels c’om tot jorn ditz e
brai |
|
|
sapcha, si·s vol, autra vez
dir. |
|
|
|
|
|
Mos ditz es sans
don gap ses dan: |
8 |
|
per tal joi soi coindes e
vans |
|
|
qe mais val neis
desirs q’ieu n’ai |
|
|
d’una qe anc no m’ac semblan,
|
|
|
pels sainz c’om qer en
Verzelai! |
12 |
|
d’autre joi c’om puesca
jauzir. |
|
|
|
|
|
Son ben aurans,
car per talan |
|
|
solamen so francs e humans |
|
|
de dir ves leis
ben ni·m fas gai; |
16 |
|
qe·m val si per lieis trac
mal gran, |
|
|
si lo mal q’en trac no sap
lai? |
|
|
mi eis voil d’aitan escarnir? |
|
|
|
|
|
Ben so trafans
q’eu eis m’engan, |
20 |
|
car dic aiso tan qe vilans:
|
|
|
cals pros me creis
si eu mal trai |
|
|
per leis, s’il no sapia
l’afan? |
|
|
no m’es doncs pros e be no·m
vai |
24 |
|
si·m pens qe tan ric joi
desir? |
|
|
|
|
|
Mos volers cans
qe·m sal denan, |
|
|
me fai creire qe fu[s]tz es
pans; |
|
|
tan aut m’espeis
mon cor car sai |
28 |
|
q’en fol m’aurei, don faz
l’efan: |
|
|
tot voll cant vei; Respeit
segrai: |
|
|
Respeitz loncs fai omen
perir. |
|
|
|
|
|
Sains Julians,
con vauc torban! |
32 |
|
soi serrazis o crestians? |
|
|
qals es ma leis?
non sai! qe jai |
|
|
me posca de so q[e·]il deman |
|
|
e atrestan tost dieus, si·l
plai, |
36 |
|
co fes vin d’aiga esdevenir. |
|
|
|
|
|
Pauc soi certans:
ves qe·us reblan, |
|
|
domna! de vos so molt
lo[i]ndans! |
|
|
anc no·m destreis
amors tan mai, |
40 |
|
per q’ieu non creiria d’un an
|
|
|
c’aissi·us ames per negun
plai, |
|
|
si bes no m’en degues venir. |
|
|
|
|
|
Astrius e ma chanso vos man; |
44 |
|
qe dos sautz si rics ar
essai: |
|
|
lo ters aut on plus pot om
dir. |
Testo: Luigi Milone, Rialto
16.x.2003.
Ms.: a 198.
Edizioni diplomatiche:
a: Edmund Stengel, «Le
chansonnier de Bernart Amoros», Revue des langues romanes, 45, 1902,
pp. 44-64, 120-151, 211-275, a p.
211; Giulio Bertoni,
Il canzoniere
provenzale di Bernart Amoros (Sezione Riccardiana),
Fribourg 1911, p. 74.
Edizioni
critiche:
Carl Appel, «Poesies
provençales inédites tirées des manuscrits d’Italie»,
Revue des langues romanes, 40,
1897,
pp. 405-426,
a p. 414;
Walter T. Pattison, The Life and Works of the Troubadour Raimbaut of Orange,
Minneapolis 1952, p. 118 (16);
Luigi Milone, «Raimbaut
d’Aurenga tra fin’amor e no-poder»,
Romanistische Zeitschrift für Literaturgeschichte, 7,
1983,
pp. 1-27,
a p. 8; Luigi Milone, El trobar «envers» de Raimbaut d’Aurenga,
Barcelona 1998, pp. 99 e 192.
Metrica:
a8 b8 c8 a8 c8 d8
(Frank 777a [nota]).
Sette coblas unissonans, con rime interne al primo e al terzo verso di
ogni cobla, e una tornada di tre versi. Rime: a: (-ans)
-an; b: -ans; c: (-éis) -ai; a: -an; c:
-ai; d: -ir. Oppure, ed è lo schema utilizzato sia da Appel che da
Pattison, considerando confine di verso anche le rime interne: a4 b4 a8 c4 d4
b8 d8 e8 (Frank 454:1). Nel primo schema la rima d (-ir)
è estrampa, mentre la rima b (-ans) lo è solo
apparentemente, perché riprende la rima interna del verso iniziale:
estrampa è invece la rima interna in -éis al terzo verso. Nel
secondo schema, oltre alla rima finale e (-ir), è estrampa anche
la rima c (-éis).
[LM]

BdT
Raimbaut d’Aurenga
|