|
|
Raimon de Cornet
|
|
|
I. |
|
|
Anc no cugie vezer |
|
|
del noble rey franses |
|
|
que·l passatge promes |
4 |
|
no volgues optener, |
|
|
mas aras veg az uelh |
|
|
que ses dreg, per orguelh, |
|
|
l’es mudatz sos talens, |
8 |
|
que no·y val sagramens, |
|
|
ni fes de cavalier, |
|
|
ni de rey vertadier, |
|
|
que tot certas o franh. |
12 |
|
Per que la gens se planh |
|
|
quar el no vol passar |
|
|
la mort de Dieu venjar, |
|
|
si cum fora razos |
16 |
|
si franx e leyals fos. |
|
|
|
|
|
II. |
|
|
Tan cobes es d’aver |
|
|
nostre reys malapres |
|
|
que leyaltatz ni fes |
20 |
|
no pot en el caber. |
|
|
Ges no vey son capduelh |
|
|
franc ni leyal cum suelh, |
|
|
don soy fels e dolens, |
24 |
|
quar may pilha fortmens |
|
|
que no fan renoyer. |
|
|
Passatge fay costier, |
|
|
lo qual tenh per estranh, |
28 |
|
quar ab lo rey que·l tanh |
|
|
d’Anglaterra vol far |
|
|
guerra, ses dreg gardar, |
|
|
e·ls payas orgolhos |
32 |
|
layssa viure joyos. |
|
|
|
|
|
III. |
|
|
Lo reys feyra dever |
|
|
si layshes los angles |
|
|
e passes als turques, |
36 |
|
don pogra may valer. |
|
|
Regarde be son fuelh |
|
|
del tezaur que recuelh |
|
|
si·l despen sanctamens, |
40 |
|
que·ls a[n]gles veramens |
|
|
no·l fan mal destorbier. |
|
|
Ja de rey trafeguier, |
|
|
cuy bos volers sofranh, |
44 |
|
no poyra far gazanh |
|
|
Santa Gleyza, so·m par, |
|
|
e si·l papa·l vol dar |
|
|
descimas o grans dos, |
48 |
|
paux er lo gazerdos. |
|
|
|
|
|
IV. |
|
|
Reys que no vol plazer |
|
|
als sieus humils sosmes, |
|
|
so·m par, fora merses |
52 |
|
que n’agues malsaber, |
|
|
quar d’avol fruytier cuelh |
|
|
fruyta d’avol escuelh |
|
|
sel que rauba sas gens. |
56 |
|
Mas qui·l mostres las dens |
|
|
a for de mal lebrier, |
|
|
preyra ne castiguier |
|
|
mot leu d’aquel reganh, |
60 |
|
si qu’om n’agra cumpanh
|
|
|
si l’auzes contrastar. |
|
|
D’aysso no cal parlar, |
|
|
qu’el nos er orgolhos
|
64 |
|
quar n[os ve] temoros. |
|
|
|
|
|
V. |
|
|
Dessay vol remaner |
|
|
cassan lo rey franses |
|
|
e requier nostres bes |
68 |
|
als payas conquer[er]. |
|
|
De luy parlar me duelh |
|
|
e quar yeu no m’en tuelh |
|
|
soy de gaugz no calens, |
72 |
|
mas leyals pessamens |
|
|
d’aysso me fay parlier, |
|
|
quar el la crotz no quier, |
|
|
cum ligem de Galvanh, |
76 |
|
que trobava refranh |
|
|
el san grazal sercar, |
|
|
mas el vol may pessar |
|
|
cum tenga los baros |
80 |
|
a Paris bezonhos. |
|
|
|
|
|
VI. |
|
|
Tot jorn vol decazer |
|
|
comtes, dux e marque[s], |
|
|
vilas, clers e borgues |
84 |
|
lo reys ab son poder. |
|
|
Massa nos dezacuelh, |
|
|
mays qu’ieu dire no vuelh, |
|
|
ab d’autres falhimens, |
88 |
|
mas pauzar s’a lo vens |
|
|
del sieu fag esquerrier |
|
|
e prendra ne loguier |
|
|
de Dieu, mas no say quanh. |
92 |
|
El vol, so·m cug, el banh |
|
|
de cobeytat negar |
|
|
e vol dezeretar |
|
|
humils crestias bos |
96 |
|
mays que pay[a]s felos. |
|
|
|
|
|
VII. |
|
|
Del rey mot sobransier, |
|
|
de coratge leugier, |
|
|
temi fort que·ns gavanh, |
100 |
|
quar el nos ven estanh |
|
|
per fin argen mot car. |
|
|
E volgra li pregar |
|
|
que s’emendes vas nos, |
104 |
|
mentre n’es poderos. |
English translation [LP]
I. I never thought to see the noble king
of France unwilling to carry out the promised crusade, but now I see with my own
eyes that contrary to right, out of pride, he has changed his intention, so that
neither oath, nor the faith of a knight or a true king is of any use, since in
reality he breaks all of it. So the people complain since he does not wish go on
crusade to avenge God’s death, as would be right were he noble and loyal.
II. Our boorish king is so greedy for riches that neither loyalty nor faith can
be found in him. I do not see his leadership as noble or loyal, as it used to
be; this makes me angry and sad, for he pillages more determinedly than usurers.
He perverts the crusade (also: he leaves the crusade aside), which seems
strange to me, because he wants to wage war illegally against his kinsman the
king of England, and he leaves the arrogant pagans to live in happiness.
III. The king would do his duty if he left the English and went overseas to the
Turks, which would bring him greater worth. Let him take a good look at his
register of the treasure he is gathering, to see if he is spending it in a pious
way, for the English are not really giving him serious trouble. It appears to me
that the Holy Church cannot profit from a crooked king who lacks right
intention, and if the pope wants to give him tithes or great donations, the
reward will be minimal.
IV. It would be right for king who does not wish to please his humble subjects,
in my opinion, to be faced with discontent, for a man who robs his people picks
a rotten fruit from a rotten tree. But if anyone bared his teeth at him like a
bad greyhound, he would be very quickly punished for snarling, so that he would
find no companion if he dared to confront him. There is no point in speaking of
this: he will be arrogant towards us, for he sees us as fearful.
V. The French king wants to stay here hunting, yet requisitions our goods for
conquering the pagans. It grieves me to speak of him, but as I cannot refrain
from doing so I neglect my own happiness. Yet loyal thoughts about the matter
make me speak out, because he is not seeking the cross, as we read about Gawain
who found consolation in seeking the holy grail, but prefers to think about
keeping the barons in Paris in poverty.
VI. Through his power the king is always seeking to dispossess the counts, dukes
and marquises, peasants, clergy and burghers. He wrongs us greatly, more than I
wish to say, with other misdeeds; but the wind of his treachery will die down
and God will take payment (vengeance) for it, though I know not when. In my
opinion he wants to drown in the bath of greed and wants to disinherit good
humble Christians more than treacherous pagans.
VII. I am most fearful that the overweening, superficial king is ruining us, for
he is selling us tin as if it were most precious refined silver. And I should
like to beg him to amend his behaviour towards us while he is still capable of
doing so.
Italian translation [lb]
I. Non avrei mai pensato di
vedere il nobile re di Francia non voler fare la crociata promessa,
ma ora vedo con i miei occhi che senza ragioni, per orgoglio, ha
cambiato idea, cosicché non hanno (alcun) valore né il giuramento né
la lealtà di un cavaliere e di un vero re, dal momento che davvero
egli infrange tutto. Perciò la gente protesta perché egli non vuole
andare in crociata a vendicare la morte di Dio, come sarebbe giusto
se fosse nobile e leale.
II. Il nostro re indegno è così avido di ricchezza che in lui non
c’è spazio per la lealtà né per la fede. La sua autorità non mi pare
nobile e leale com’era un tempo e questo mi rende triste e dolente,
perché [ci] taglieggia peggio degli usurai. Egli svilisce lo scopo
della crociata (anche: accantona la crociata) e questo mi
sembra orribile, perché senza rispettare il diritto vuole fare la
guerra contro il re d’Inghilterra suo parente, e lascia vivere
felici e contenti i pagani arroganti.
III. Il re farebbe il suo dovere se lasciasse in pace gli inglesi e
attaccasse i turchi oltremare, perché questo potrebbe dargli più
prestigio. Guardi bene il registro del tesoro che sta ammassando,
per vedere se lo sta spendendo in modo pio, perché gli inglesi in
realtà non gli danno alcun fastidio. Mi sembra che la Santa Chiesa
non abbia nulla da guadagnare da un re corrotto, privo di buona
volontà, e se il papa vuole dargli decime o grandi doni avrà poco da
guadagnarci.
IV. A mio parere, un re che non vuole compiacere i suoi umili
sudditi dovrebbe giustamente suscitare disapprovazione, perché un
uomo che ruba al suo popolo sceglie un frutto marcio da un albero
marcio. Ma se qualcuno gli mostrasse i denti come un levriero
rabbioso, sarebbe subito punito per il suo ringhiare, e così nessuno
troverebbe compagnia se osasse affrontarlo. Ma è inutile parlare di
questo: egli sarà (sempre) arrogante verso di noi finché ci vedrà
pavidi.
V. Il re francese vuole rimanere a cacciare qui, ma requisisce i
nostri beni per combattere i pagani. Mi fa male parlare di lui, ma
siccome non posso trattenermi dal farlo, rinuncio alla felicità. E i
(miei) pensieri leali mi spingono a parlarne, perché non sta
cercando la croce, come si legge di Galvano che ha trovato conforto
nella ricerca del Sacro Graal, ma preferisce invece pensare a
mantenere i nobili di Parigi nella miseria.
VI. Con il suo potere il re cerca sempre di sottrarre beni a conti,
duchi e marchesi, contadini, chierici e borghesi. Egli ci provoca un
gran danno, più di quanto vorrei dire, con altre malefatte; ma il
vento del suo tradimento si placherà e Dio otterrà il suo prezzo (la
sua vendetta), anche se non so quando. Mi sembra che desideri
annegare nella vasca dell’avidità e voglia diseredare i poveri buoni
cristiani più che i perfidi pagani.
VII. Ho molta paura che questo re arrogante e frivolo ci stia
rovinando, perché ci vende lo stagno come se fosse l’argento più
puro e prezioso. E vorrei pregarlo di cambiare la sua condotta verso
di noi, finché è ancora in tempo.
Catalan translation [MN]
I. Mai no hagués pensat veure
que el noble rei francès no volgués dur a terme la croada promesa,
però ara veig clarament que, sense tenir-hi dret i per orgull, li ha
canviat la intenció, de manera que ja no val ni sagrament, ni fe de
cavaller ni de rei vertader, perquè en realitat tot ho incompleix.
Per això la gent es plany, ja que ell no vol fer una croada per
venjar la mort de Déu, com seria just si fos franc i lleial.
II. El nostre rei grosser és tan cobejós de riquesa que en ell no hi
tenen cabuda ni la fe ni la lleialtat. No veig el seu comanament
gens franc ni lleial com solia, per la qual cosa sento dolor i
tristesa, car pilla amb més força que no fan els usurers. Desvia
l’objectiu de la seva croada [o també: deixa la seva croada
de costat], cosa que em sembla estranya, perquè sense ajustar-se a
la llei vol fer la guerra contra el rei d’Anglaterra, que li és
parent, i deixa que els pagans orgullosos visquin alegres.
III. El rei compliria amb el seu deure si deixés els anglesos i
ataqués els turcs, perquè hi podria guanyar en valor. Que miri bé el
registre del seu tresor si el gasta santament, que els anglesos en
realitat no el destorben tant. D’un rei trampós, del qual s’allunya
la bona intenció, crec que la Santa Església ja no en podrà treure
profit, i si el papa li vol donar delmes o grans dons, n’obtindrà
una recompensa ben minsa.
IV. Un rei que no vol plaure als seus humils súbdits crec que fóra
bo que n’obtingués descontentament, ja que aquell que roba la seva
gent cull fruita de mala llei del fruiter equivocat. Però si algú li
ensenyés les dents a mode de mal llebrer, ràpidament seria castigat
d’aquest regany, de manera que no trobaria cap company que gosés
enfrontar-s’hi. No cal parlar d’això, que ell se’ns mostrarà
arrogant si ens veu temorosos.
V. El rei francès vol quedar-se aquí caçant, però reclama els
nostres béns per anar a conquerir els pagans. Em dol parlar d’ell,
però com que no me’n puc estar no n’estic gens content, però el
lleial pensament em fa parlar d’això, perquè ell no cerca la creu,
com llegim de Galvany que trobava consol en cercar el sant Grial,
sinó que prefereix pensar com tenir els barons a París en la
misèria.
VI. El rei, amb el seu poder, sempre vol desposseir els comtes, els
ducs i els marquesos, els vilans, els clergues i els burgesos. Ens
falla massa, i amb més faltes que ja no vull dir, però s’acabarà
calmant el vent de la seva traïció i de Déu tindrà la seva venjança,
però no sé quan. Ell vol, em penso, ofegar-se al bany de la
cobejança i vol desheretar els bons cristians humils, més que no pas
els pagans traïdors.
VII. Tinc molta por que aquest rei tan altiu i de cor lleuger ens
arruïni perquè ens ven molt car l’estany com si fos argent fi. I li
voldria pregar que corregeixi el seu tracte cap a nosaltres, mentre
encara hi sigui a temps.
Text: Marina Navàs,
Rialto 25.vii.2016.
Ms.:
t2 44r (p. 123) (Cirventes).
Critical edition:
Jean-Baptiste
Noulet, Camille Chabaneau, Deux ms. provençaux du XIVe siècle
contenant des poésies de Raimon de Cornet, de Peire Ladils et d’autres poètes de
l’École Toulousaine, Montpelier-Paris 1888 (Genève-Marseille 1973),
pp. 137-140, n. B, VI.
Other editions:
Jean-Baptiste Noulet,
«Recherches sur l’état des lettres romanes, dans le Midi de la France, au XIVe
siècle, suivies d’un choix de poésies inédites de cette époque», Mémoires de
l’Académie royale (impériale, nationale) des sciences, inscripctions et
belles-lettres de Toulouse, 5, 1860, pp. 1-48, on pp. 25-28; René
Nelli, Écrivains anticonformistes du moyen-âge occitan, 2 voll., Paris
1977, vol. II, p. 356.
Versification:
6a 6b 6b 6a 6c 6c 6d 6d 6e
6e 6f 6f 6g 6g 6h 6h (Frank 600:n.); -er, -es, -uelh, -ens, -ier, -anh, -ar,
-os; six coblas desguizadas unissonans of 16 6-syllable lines and one
8-line tornada. The piece is a contrafactum of Raimbaut de
Vaqueiras’s Ja no cugie vezer (BdT 392.20): the first line is a direct
imitation and uses the same rhymes. The only extant MS presents the present poem
as formed by coblas of 9 lines with internal rhyme [12 (=6+6) 12 6 12 12
12 12 12 6]. Nevetheless, we propose an hexasyllabical arrangement, following
Noulet-Chabaneau, also in accordance with editions of Raimbaut de Vaqueiras.
Notes:
The sirventes was written after the summer of 1336, when king
Philip VI of France moved his fleet from Marseille to the Channel, in
preparation for the Hundred Years War, and abandoned definitively his croisade
project. Jeanroy (Alfred Jeanroy, La Poésie lyrique des troubadours, 2
voll., Toulouse-Paris 1934, vol. II, pp. 211 and 320) dates it to 1332 and
Olivella (Pilar Olivella Madrid, «Raimon de Cornet, una mostra de poesia
tolosana a Catalunya», Toulouse à la croisée des cultures. Actes du
Ve Congres International de l’AEIO, ed. Jacques Gourc et
François Pic, 2 voll., Pau 1998, vol. I, pp. 167-174, on p. 170) to 1336-37,
while Noulet-Chabaneau proposed 1336. The moderate enthusiasm of the
sirventes “Per tot lo mon” (BPP 558.31) has here turned into
blatant disappointment over, and indignation against, the king of France. – Line
17: costier ‘qui passe à côté: faux’ (PD); see also Levy’s
comments in PSW, I, 390, 2. – Lines 17-20: compare the attack against
Philip Augustus in Peire Vidal’s Per pauc de chanter (BdT 364.35), 17-24:
«E mou de Fransa totz l’esglais, / d’els qui solon esser melhor, / que·l reis
non es fis ni verais / vas pretz ni vas Nostre Senhor. / Que·l Sepulcr’a
dezamparat / e compr’e vent e fai mercat / atressi cum sers o borzes: / per que
son aunit siei Frances» (Peire Vidal, Poesie, ed. d’Arco Silvio Avalle, 2
voll. Milano-Napoli 1960, vol. I, p. 66). – Line 25: fuelh literally
‘register, account’, but probably meaning ‘conscience’ (‘let him examine his
conscience’), cf. PSW, III, 522, 2.– Lines 42-48: Philip intended to use
the crusade tithe in his campaign against Edward, but Benedict XII explicitly
rejected this purpose in 1337, see Jules Viard, «Les projets de croisade de
Philippe VI de Valois», Bibliothèque de l’École des Chartes, 97, 1936,
pp. 305-316, on. p. 316, note 4. – Line 60: This would appear to offer a rare
case of ne < nen < non. Jensen observes that this «occurs with some
frequency in Girart de Roussillon, but is extremely rare outside of this
text» (Frede Jensen, The Syntax of Medieval Occitan, Tübingen 1986, §
898). There may be in cumpanh a simple scribal error for cumplanh
(literally ‘so that he would receive a complaint from him’). – Line 64: the
emendation n[os ve] was proposed by Noulet-Chabaneau. – Line 68: the ms.
has conquer which renders the line hypometric, but it is simple to
correct. – Line 75: Compare Las Leys d’Amors, ed. Joseph Anglade, 4
voll., Toulouse 1920, vol. I, p. 12: «Quar novas escrichas en comtans can que
sian noblas e bonas, ayssi col romans del sant Grazal».
[MN, LP, lb]

BdT
Raimon de Cornet
Songs
referring to the crusades
|