Prosa religiosa |
Nouveau Testament de Lyon
Edited by M. Roy Harris and Peter T. Ricketts
Mat Mar Luk Joh Act Apo Jam Pe Jo Rom Co Gal Eph Php Th Col Lau Ti Tit Phm Heb
Mat 1:1
¶ Libre [1a/1a] de la generatio de Jesu Crist filh de Davi e filh[1] d’Abraham.
Mat 1:2
Abram engendrec Isaac. Isaac engendrec Jacob. Jacob engendrec Judas e sos fraires[2].
Mat 1:3
Judas engendrec Phares e Zaram d’Estaman. Phares[3] engendrec Esrom. Esrom engendrec Aram.
Mat 1:4
Aram engendrec Aminadab. Aminadab[4] engendrec Neasom. Naasom engendrec[5] Salmon.
Mat 1:5
Salmon engendrec Booz de Raba[6]. Booz engendrec Obeth ex Ruh[7]. Obeth engendrec Jesse. Jesse engendrec Davit lo reig[8].
Mat 1:6
Et Davit lo reig engendrec Salamon [d’]aquela[9] que fo d’Urie.
Mat 1:7
Salamon engendrec Roboam. Roboam engendrec Abiam. Abiam engendrec Assa.
Mat 1:8
Assa engendrec Josafas. Josafas engendrec Joran. Joran[10], Ozian.
Mat 1:9
Ozian eng[endrec] Joatan. Joatas engendrec Aehiaz. Aehiaz engendrec Azechia.
Mat 1:10
E Azechia[11] engendrec Manasse. Manasse engendrec Amo. Amon en[gendrec][12] [1b/1b] Josia.
Mat 1:11
Josias engendrec Jechonia e sos fraires[13] el trespassament de Babilonia.
Mat 1:12
… [14] Jochonias engendrec Salatiel. Salatiel engendrec Zorobabel.
Mat 1:13
Çorobabel engendrec Abiud. Abiud engendrec …[15] Azor.
Mat 1:14
Azor engendrec Sadec. Sadec engendrec Ahim. Ahim engendrec Aliud.
Mat 1:15
Aliut engendrec Aleazar[16]. Aleazar engendrec Mahan. Mahan engendrec Jacob.
Mat 1:16
Jacob engendrec Joseph, lo marit Maria, de la qual es natz Jesu, qui es apelatz Crist.
Mat 1:17
Trastotas las generacios d’Abraham entro a Davit ...[17] entro al traspasament de Babilonia, so .xiiii.; e del traspasament de Babilonia entro a Jesu so .xiiii..
Mat 1:18
La jeneratios de Jesu[18] aissi era[19]. ¶ Cum fo esposada la maire de lui, Maria, a Josep, denant que s’ajusteso atrobada es e sso ventre avia de[l] Sanh Esperit.
Mat 1:19
Mais Joseph so marit, cum fo just, e no la volc acusar, volc la en rescost laisar.
Mat 1:20
E cosirantz aquestas causas, vec vos l’angel de Deu aparec a lui e son, e dix: Joseph, fil de Davit, no volas temer penre Maria ta molher; quar aco qu’es nat en lei, de Sanh Esperit es.
Mat 1:21
Efantara .i. fil, e sera [2a/1c] apelatz lo nom de lui Jesu. Quar el fara sal lo seu poble de lors pecatz.
Mat 1:22
Tot aizo es fait que fos cumplit aco que es dig del Senher nostre per lo propheta, dizent:
Mat 1:23
Vec vos una verge que aura e sso ventre, et efantara .i. filh, e er apelatz lo nom de lui Emanuel, qu’es entrepretatz “A nos Deus”.
Mat 1:24
E levantz Joseph del son, e fe o aissi co li ac mandat l’angels de Deu, e pres sa moler.
Mat 1:25
E no la conoissia entro que efantec lo seu fil primer-engenrat[20]; e fo apelatz lo noms de lui Jesu.
Mat 2:1
¶ Cum fo natz Jesu en Bethlem Jude els dias de Hero lo reig, vec vos li encantadors vengro d’Orient en Jerusalem,
Mat 2:2
dizentz: On es aquel qui es natz reigs dels Juzeus? Quar vim la stela de lui en Orient, e vinem lo azorar.
Mat 2:3
Et auzic o Heros, et es conturbaz e totz Jerusalem ab lui.
Mat 2:4
Et amasec totz los princeps dels preveires[21] e·ls escrivas del poble, e enqueria d’els on naisseria[22] Crist.
Mat 2:5
Et eli dissero a lui: En Beslem de Judea. [2b/1d] Quar aissi es escrig per lo propheta:
Mat 2:6
E tu Beshlem terra de Juda, no est mica menre entre·ls princeps de Judea; quar de tu issira duc que governara lo meu poble d’Israel.
Mat 2:7
Ladonc Eros, rescostament apelatz los encantadors amorossament[23] apres d’els lo temps de la estela que aparec az els;
Mat 2:8
e trames les en Beshlem, e dix: Anatz e demandatz amorossament[24] de l’efant, e cum le trobaretz, recumtatz[25] o a mi, e que eu venga e l’azor.
Mat 2:9
Li qual, co auzit agesso lo rei, anero. E vec vos la estela que avian vista en Orient anava denant els entro que venc et estec sobr’aqui on esta l’efant.
Mat 2:10
E quan viro la stela, alegrat se so de gran gaug fortment.
Mat 2:11
Et intrero e la maiso, e trobero l’efant ab Maria sa maire; e gitantz, adorero lo; et ubertz lors tesaurs, presentero li dos: aur, esses, e mirra.
Mat 2:12
E receubro respost e sons que no tornesso[26] ad Ero, per autra via s’en torneso e la lor regio. [3a/2a]
Mat 2:13
¶ Li qual cum s’en partiro, vec vos l’angel de Deu aparec e sons a Josep, dizentz: Leva sus, e pren l’efant e la mare[27] de lui, e fug t’en[28] en Egipte, e estai aqui entro que eu t’o diga; quar a venir es que Eros queira l’efant per a destrozir lui[29].
Mat 2:14
Lo quals se levec, e pres l’efant e la maire[30] de lui de nuitz, et anec s’en en Egipte.
Mat 2:15
Et era aqui entro a la mort d’Ero, que fos cumplit aquo qu’es dig del Senhor per lo propheta, dizentz: D’Egipte apelei lo meu fil.
Mat 2:16
Ladonx, Eros vi que era escarnitz dels encantadors; iratz es fortment, e trametentz aucis trastotz les efantz que eran en Bethlem, et en totas las encontradas de lui de dos ans e de mens, segon lo temps que avia enquist dels encantadors.
Mat 2:17
Ladoncs es cumplit aquo qu’es dig per Jeremia lo propheta, dizentz:
Mat 2:18
La votz es auzida en Aut[31], plorament et udolament[32] [d]e mortz: Rachel plorantz sos fils, e no volc [3b/2b] esser cosollada, quar no so.
Mat 2:19
¶ E fo mortz Heros, e vec vos l’angel de Deu aparec e sons a Josep en Egipte,
Mat 2:20
e diss: Leva sus, e pren l’efant e la maire de lui, e vai e la terra d’Israel. Quar morti so aqueli que quero la arma de l’efant.
Mat 2:21
Le qual se levec, e pre[s][33] l’efant[34] e la mare de lui, e ve[n]c[35] e la terra d’Israel.
Mat 2:22
E auzic que Archelaus renhava en Judea per Heros son paire, doptec aqui anar; e fo amonestatz e sonz que anes e la terra de Galilea.
Mat 2:23
E venc et estec e la ciutat[36] que es apelada Nazaret, que fos cumplit aquo que es dig per los prophetas; que Nazareus seria apelhatz[37].
Mat 3:1
¶ En aquels dias venc Joan[38] Baptista prezicantz el desert de Juda,
Mat 3:2
dizentz: Penetencia fatz, quar apropiar-s’-a[39] lo regnes dels cels.
Mat 3:3
Quar aquest es aquel de cu es dig per Isaias lo propheta, dizentz: La votz del cridant el desert, “Aparelatz la via de Deu, e faitz los seus senders dreiturers”.
Mat 3:4
Et el [mezeis][40] Joan avia vestimenta de pels de camels e centa de pel enaviro sos [4a/2c] loms, e·l manjar de lui era lagostas[41] e mels salvajes.
Mat 3:5
Ladonc issia a lui Jerusalem, e tota Judea, e tota la regios d’eviro flum Jorda;
Mat 3:6
e batejavo se el flum Jorda de lui, cofessantz lors pecatz.
Mat 3:7
Mais vezentz moutz dels Farizeus e Saduceus vine[n]tz al seu baptisme, e dix ad els: Linadges de vibras, qui demostrec a vos fugir de la avenidoira ira[42]?
Mat 3:8
Donx faitz fruic[43] digne de penedencia.
Mat 3:9
E no vulhatz dire entre vos: Paire avem Abraam. Quar eu dic a vos que pod[er]os[44] es Deus d’aquestas peiras suscitar[45] los filhs d’Abraam.
Mat 3:10
Quar ja es la dest[r]als[46] pausada e la razitz dels aibres; per aisso, totz aibres que no fara fruic bo, sera tailatz e mes el foc.
Mat 3:11
Acertas eu bategi vos en a[i]ga[47] et en penedencia; mais cel qui ve seguentre mi pus fortz es de mi, del qual no so dignes portar la causamenta de lui; el vos batejara e Sanh Esperit et e foc.
Mat 3:12
Lo ventals del qual es e la ma de lui, e mondara la sua eira et amasara lo froment e so graners; mas las pai|lhas [4b/2d] ardera ab foc no-destenhable[48].
Mat 3:13
¶ Ladonx venc Jesu de Galilea al flum Jorda a Joan, que fos batejaz de lui.
Mat 3:14
Mais Joan devedava li o, dizenz: Eu de tu deg esser batejatz, e tu ves[49] a mi?
Mat 3:15
Mas Jesu respos, e dix a lui: Laissa ara; quar aissi cove a nos cumplir tota dreitura. E ladonx laissec li o.
Mat 3:16
Mais co fo batejatz Jesu, eissa ora eissic[50] de l’aiga; e vec vos que li cel li so ubert, e vi l’Esperit de Deu dessendre aissi co colomba, e venc sobre lui.
Mat 3:17
E vec vos la votz del cel dizentz: Aquest es mos Fils amatz lo qual a mi platz.
Mat 4:1
¶ E adonx Jesu es menatz el desert per esperit, que fos assajaz del Diable.
Mat 4:2
E cum ac dejunat .xl. dias e .xl. nuitz, puiss ac fam.
Mat 4:3
Et apropiantz[51] lo temtaire, dix a lui: Si Fils de Deu est, di que a[que]stas[52] peiras sian faitas pas.
Mat 4:4
Lo qual responde[n]tz[53] dix: Escrig es: No viu hom e sol pa, mais e tota la paraula que eiss de la boca de Deu.
Mat 4:5
Ladonx pres lo lo Diables[54] e la santa ciutat, e pauzec lo sobre la pena [5a/3a] del temple.
Mat 4:6
E dix a lui: Si Fils est de Deu, met te dejos, car escrig es: Que als seus angels mandec de tu; et e las[55] mas portaran te, que per aventura no ofendas[56] to pe a la peira.
Mat 4:7
E dix li Jesu: Autra vetz[57] escrig es: No asajaras lo teu Senhor Deu.
Mat 4:8
Autra vetz pres lo lo Diables en .i. puig fort aut, e demostrec li totz los regnes del mon, e la gloria de lor,
Mat 4:9
e dix li: Totas aquestas causas donarei a tu si en cazentz mi adoras.
Mat 4:10
Ladonx dix a lui Jesu: Vai, Satanas, que escrig es: Lo teu Senhor Deu adoraras, et a lui sol serviras.
Mat 4:11
Ladonx laissec lui lo Diables; e vec vos li angels s’apropiero, e serviro a lui.
Mat 4:12
¶ Mais co auzic Jesu que Joan fos pres, anec s’en e Galilea.
Mat 4:13
E laissada[58] la ciutat de Nazare, venc et estec en Cafarnaum e las encontradas de Zabulon e de Neptalim,
Mat 4:14
que sia cumplit aquo que es dig per Ys[ai]a lo propheta, dizentz:
Mat 4:15
Terra de Zabulon, e terra de Neptalim: via de la mar, otra flum Jorda de Galilea,
Mat 4:16
lo pobles de las Gentz[59] que [5b/3b] sezia en tenebras viro gran clartat, et als sezentz e la regio d’ombra de mort, lutz es nada az els.
Mat 4:17
D’aqui ena[n]t comencec Jesu a prezicar: Faitz penedencia, quar apropiara[60] lo regnes dels cels.
Mat 4:18
¶ Mais ana[n]tz Jesu lonc la mar de Galilea, vi dos fraires, Symon qui es apelhatz Peire, et Andreu so fraire, metenz lors retz e mar, quar pescador eran.
Mat 4:19
E dix az els: Vinetz seguentre mi e far-vos-ei pescadors d’omes.
Mat 4:20
Mas eli viazament laissero lors retz e seguiro lo.
Mat 4:21
E ana[n]tz[61] d’aqui, vi autres dos fraires, Jacme de Zebedeu e Joan, so fraire, e la nau ab Zebedeu lor paire, refazentz lors retz; e apelec los.
Mat 4:22
Mais eli viazament laissatz lors retz e·l paire, seguiro le.
Mat 4:23
E revironava Jesu tota Galilea, essenhantz e las sinagogas d’els, e prezicantz l’avangeli del[62] regne; e sanava tota la[n]gor[63] e tot malaveg el poble.
Mat 4:24
Et anec la esmanza de lui en tota Siria; e presentavan li totz los malaventz[64] de deguisatz malaveiz, e que presi eran de turmentz[65], e que avian [6a/3c] demonis, e·ls[66] lunajosses, e cels que avian palalizi[67]; e nedejava los.
Mat 4:25
E seguiro lo grans cumpanhas de Galilea, e [de] Decapoli, e de Jerusalem, e de Judea, e de part flum Jorda.
Mat 5:1
¶ Veze[n]tz[68] Jesu las cumpanhas, pujec el puig, e quo s’asec, apropiero se a lui ses decipol.
Mat 5:2
Et obrentz la sua boca essenhava ad els, dizentz:
Mat 5:3
Bonaurat so li paubre per esperit, quar de lor es lo regnes[69] del cel.
Mat 5:4
Bonaurat so li suau, que eli tenran[70] la terra.
Mat 5:5
Bonaurat so cel que ploran, quar conortat seran.
Mat 5:6
Bonaurat so cel que an fam e set per dreitura, que eli seran sadolat.
Mat 5:7
Bonaurat so li misericordios, que misericordia acosegran.
Mat 5:8
Bonaurat so cel ab lo cor nede, que eli veiran Deu.
Mat 5:9
Bonaurat so li pazible, que fils de Deu seran apelat.
Mat 5:10
Bonaurat so cel qui sofriran encausz[71] per dreitura, que d’els es lo regnes del cel.
Mat 5:11
Bonaurat seretz co li home vos maldiran, e vos encauzaran, e diran trastot mal encontra vos mententz per mi;
Mat 5:12
alegratz vos et esgauzetz vos que·l vostre loguers grans es el cel; quar enaissi encauzero los propheta[s][72] que foro denant vos. [6b/3d].
Mat 5:13
¶ Vos esz la sals de la terra; que si la sals envanezira, en que sera salat? A re no val puiszas for que sia gitada foras e caucigada dels homes.
Mat 5:14
Vos esz lutz del mon; no pot esser rescosta la ciutat pausada sobre·l puig.
Mat 5:15
Negus no prenda la lumeneira que la pause sotz la mesura, mais sobre·l candeler que luza a totz cels que so e la maiso.
Mat 5:16
Aissi luza la vostra lutz denant los homs, que veian las vostras bonas obras, e glorifico[73] lo vostre Paire qui es els cels.
Mat 5:17
¶ No vulhatz cujar que eu venga desliar la leig[74] o las prophetas; no las vengui desliar mais adumplir.
Mat 5:18
Acertas, verament dic a vos, entro que traspasse lo cel e la terra una letra ni us pontz no faillira de la leig entro que tot sia fait.
Mat 5:19
Per aisso, qui desliara u d’aquestz pus menors ma[n]damentz[75], et essenara aissi los homs, pus menre sera apelatz el regne dels cels; mais qui·ls fara e·ls essenhara, aquest sera apelatz grans el regne dels cels. [7a/4a]
Mat 5:20
For eu dic a vos que si no vos avonda la vostra dreitura pus que als escrivas ni als Fariseus, no intraretz el regne dels cels.
Mat 5:21
¶ Auzitz que es dig als antix: No auciras, que qui aucira sera encolpatz per judici.
Mat 5:22
For eu dic a vos que totz hom que s’iraissera ab so fraire sera encolpatz[76] per judici; e cel que dira a so fraire “Raca” sera encolpatz per conceli; e qui dira “fol” sera encolpatz del foc d’ifern.
Mat 5:23
Per aisso, si ofres lo teu do a l’autar, et aqui te remembrara que tos fraires aja alcuna causa e[n]contra tu,
Mat 5:24
laissa aqui lo teu do davant l’autar, e vai primeirament acordar ab to fraire; e ladoncs[77] venras e ofriras lo teu do.
Mat 5:25
¶ Sias cosententz a to aversari viasz, can iras e la via ab lui, que per aventura no·t liure l’aversaris al jujador; e·l juges que·t liure al sirvent, et e la carcer sias mes.
Mat 5:26
Verament dic a tu, no issiras d’aqui entro que redas lo deraira carter.
Mat 5:27
¶ Auzitz que es dig als antix: [7b/4b] No avotraras.
Mat 5:28
Mais eu dic a vos que totz hom que veira[78] la femna que la cobezege, ja e so cor l’a avotrada.
Mat 5:29
Quar si lo teus ulhs destre t’escandaliza, trai lo te, e part lo de tu; pus leu es a tu que perisca us de tos menbres que ab tot to cors intres en ifern.
Mat 5:30
E si la tua destra mas t’escandaliza, trenca la te, e part la de tu; pus leu es a tu que perisca us de tos menbres que ab tot to cors sias mes en ifern.
Mat 5:31
Mais dig es: Quals que laiszara sa molher, do a lei carta de refut.
Mat 5:32
Mais eu dic a vos que totz hom qui laissara sa molher, si no per causa de fornicatio, fa la avotrar, e cel qui la laissada pren, e avoutra[79].
Mat 5:33
¶ De rescaps auzitz que es dig als antix: No·t perjuraras, mais redras a to Senhor tos jurament.
Mat 5:34
Mais eu dic a vos, no jurez de tot en tot: ni per lo cel que tros es de Deu;
Mat 5:35
ni per la terra que escaunels es dels pes de lui[80]; ni per Jerusalem, que ciutatz es del gran rei;
Mat 5:36
ni per lo teu cap no juraras que tu no i potz far .i. cabel blanc o negre.
Mat 5:37
Mas [8a/4c] sia la vostra paraula, si es, es, e si no, no; for aquo, que mais i metrez, de mal es.
Mat 5:38
¶ Quar auzitz que es dig: Ulh per ulh; dent per dent.
Mat 5:39
For eu dic a vos, no contrastar a mal. Mais qui·t fera a la tua destra gauta, para li l’autra;
Mat 5:40
e qui volra ab tu contendre[81] per judici e la gonela tolre, laissa li lo mantel.
Mat 5:41
E quals que forsara tu mil passes, vai atretant ab lui.
Mat 5:42
E qui·t quera, dona li; e qui malevara de tu, no li o demansz[82].
Mat 5:43
¶ Auzitz que es dig: Amaras to proisme, et aziraras to enemic.
Mat 5:44
Mais eu dic a vos, amatz vostres enemix, e fatz be ad aicel[s] que vos aziran, e oratz per los encauzador[s][83] e per los acusadors de vos,
Mat 5:45
que siatz fili del vostre Paire qui es el cel; qui fa naisser lo seu solel sobre los bos e·ls mals e ploure sobre los justz e no-justz[84].
Mat 5:46
Quar si amatz cels qui vos amaran, qual gazerdo n’aure[tz][85]? No fan aisso li pecador?
Mat 5:47
E si saludatz vostres fraires solament, que faretz pus? No fan aisso li paga?
Mat 5:48
Per aisso, vos siatz perfetz aissi co·l vostre Paire del cel es perfeit. [8b/4d]
Mat 6:1
¶ Gardatz vos que no faszatz la vostra dreitura davant les homes que siatz visti d’els. Certaname[n][86], gazerdo non auretz del vostre Paire qui es el cel.
Mat 6:2
Per aisso, co tu fas l’almoina, no vulhas cornar lo corn davant tu, aissi co fan l’inganador e las sinagogas et e las careiras[87] que sian onrat dels homes. Verament dic vos, receubut an lor gazerdo.
Mat 6:3
Mais tu quo fas l’almoina, no sapia la tua senestra que fa la tua destra,
Mat 6:4
que la tua almoina sia en rescost; e·l teus Paire, que ve en rescost, redra o a tu.
Mat 6:5
E co oraretz, no faretz co li enganador qui volo e las sinagogas et els angles de las plassas estar orantz, que sian visti dels homes. Verament[88] dic a vos, receubut an lor gazerdo.
Mat 6:6
Mais tu cum oraras, intra en ta cambra e clau to uiss, et ora to Paire en rescost; e·l teus Paire, qui ve en rescost, redra o a tu.
Mat 6:7
Mais vos oranz, no vulhatz mont[89] parlar aissi co li paga, qui cujan per mout parlar sian exauzit[90].
Mat 6:8
Per aisso, no vulhatz resemblar ad els, que·l vostre Paire sab que a [9a/5a] obs a vos enant que o queratz a lui.
Mat 6:9
Per aisso, aissi oraretz: ¶ Le nostre Paire qui es els cels, santificatz[91] sia lo teus noms.
Mat 6:10
Avenga lo teus regnes. E sia faita la tua volontatz si co el cel et e la terra.
Mat 6:11
E dona a nos oi lo nostre pa qui es sobre tota causa[92].
Mat 6:12
E perdona a nos les nostres deutes aissi co nos perdonam als nostres deutors.
Mat 6:13
E no nos amenes en temtatio, mais deliura nos de mal.[93]
Mat 6:14
¶ Quar si perdonatz als homes los peccatz de lor, perdonara a vos lo vostre Paire los vostres forfaitz.
Mat 6:15
Mais si no perdonatz als homes les lors peccatz, ni·l vostre Paire no perdonara a vos les vostres peccatz.
Mat 6:16
¶ Mais co dejunatz, no seretz co li enganador trist; quar destrozisso lors caras, que parescan als homes dejunantz. Verament, dic a vos, reseubut an lor gazerdo[94].
Mat 6:17
Mais co tu dejunas, ung to cap ab oli, e lava ta cara,
Mat 6:18
que no sias vistz als homes dejunantz, mais a to Paire, qui es en rescost; e·l teus Paire, que ve en rescost, redra o a tu. [9b/5b]
Mat 6:19
¶ No vulhatz amassar a vos tessaur en terra on rozi[l]s[95] et arnas[96] lo degaste[97] et on lairo lo fodo e·l panan.
Mat 6:20
Mais amassatz a vos tesaur el cel, on rozils ni arnas[98] no·l destroziran, ni lairo no·l foiran ni·l panaran.
Mat 6:21
Quar aqui on es lo teus tesaur, aqui es lo teus cors.
Mat 6:22
La luzerna del teu cor es lo teus ulhs; e si lo teus uls es cinples, totz lo teus cors es luzentz.
Mat 6:23
Mais si lo teus uils sera mals, totz lo teus cors sera tenebros de tenebras. Per aisso, si lo lums qu’es en tu so tenebras, aquelas tenebras cantas sera[n]!
Mat 6:24
¶ Lunhs[99] hom no pot a dos senher[s] servir. Quar la u azirara e l’autre amara, o l’u prezara e l’autre mesprezara. No podetz a Deu servir et az aver[100].
Mat 6:25
Per aisso, eu dic a vos que no siatz cossirosi de la vostra arma, que mangetz, ni del vostre cors, qual causa siatz vesti. Donx no es pus l’arma que·l manjars, e·l cors plus que la vestimenta?
Mat 6:26
Esgardatz los auzels[101] del cel, que no semenan[102] ni no culo, ni amassan en graners, e·l vostre Paire celestials paix los. Donx no esz vos mais plusor [10a/5c] que els?
Mat 6:27
Quals de vos esz cossira[n]tz[103] que puscatz acreiser a vostra forma u coide?
Mat 6:28
E de la vestimenta per que esz cossirosi? Esgardatz los lis del ca[m]p[104] cosi creisso e no·s treballan ni no fillan[105].
Mat 6:29
For eu dic a vos que neiss Salamos e tota la sua gloria no es aissi cubertz quo us d’aquestz.
Mat 6:30
Mais si·l fes del ca[m]p[106], que oi es e dema sera mes el forn, Deus aissi·l vest, quant pus vos de pauqueta fe?
Mat 6:31
Per aisso, no vulhatz esser cossirosi, dizentz: Que manjarem, …, o que vestrem[107]?
Mat 6:32
Quar totas aquestas causas las gentz enquero. Quar lo vostre Paire sab que de totas aquestas causas avetz besonha.
Mat 6:33
Mais quiretz primeirament lo regne de Deu e la sua dreitura, e totas aquestas causas sera[n][108] a vos ajustadas.
Mat 6:34
Per aisso, no vulhatz esser cossirosi a l’endema, quar lo dias de l’endema es cossiros a ssi meteiss: ben avonda[109] al dia la sua maleza.
Mat 7:1
¶ No vulhatz jujar, que no siatz jujat.
Mat 7:2
Quar en qual judizi que vos jujatz, seretz jujat; et en qual mesura que vos mesuraretz, sera a vos mesurat.
Mat 7:3
Mas qu’es aisso que tu [10b/5d] vezes la pailla e l’ulh de to fraire, e ·l trau no ves el teu ulh?
Mat 7:4
E cosi dizes a to fraire: Laissa la pailla traire del teu ulh, e[110] vec te que ·l traus es el teu ulh?
Mat 7:5
Enganador, jeta primerament lo trau del teu ulh, e ladonx veiras gitar la pailla de l’ulh de to fraire.
Mat 7:6
¶ No vulhatz donar la santa causa als cas; ni no metatz las vostras margaridas davant los porx[111], que per aventura no las marco ab lors pes e tornantz escoisendran vos.
Mat 7:7
Demandatz, e sera a vos donat; quiretz et atrobaretz; empei[nh]etz[112] e sera vos ubert.
Mat 7:8
Quar totz hom qui demanda, pren; e qui quer atroba; et als empei[n]hentz[113], sera ubert.
Mat 7:9
E quals de vos es hom, que si li quera sos fils pa, doncas aportara li peira?
Mat 7:10
O si demandara peis, doncas aportara li serpent? O si li demandara[114] ou, doncas aportara li escorpio?[115]
Mat 7:11
Per aisso, si vos, co siatz mali[116], conoissetz los bos dos donar a vostres fils, e plus lo vostre Paire qui es el cel dona los bos ad els qui·l si demandan[117].
Mat 7:12
Per aisso, totas [11a/6a] causas que voletz que fassan a vos li home, eissament o faitz vos ad els. Aisso es la leigz e los prophetas.
Mat 7:13
Intratz per la estreita porta; que ampla es la porta e larga es la via que amena a perdecio, e mouti so que intran per ela.
Mat 7:14
Quant estreita porta e la via aspra que amena a vida, e pauc so qui la trobo!
Mat 7:15
¶ Garda[tz] vos de las falsas prophetas que veno a vos en vestimentas de fedas[118]; mais dintz[119] so lob raubador.
Mat 7:16
Al fruit de lor los conoisseretz. Doncas culiran d’espinas, razims, o de cardos, figas?
Mat 7:17
Aissi trastotz bos aibres fa bo fruit, e mals aibres fa mals fruitz.
Mat 7:18
No pot bos aibres far fruit mal, ni mals aibres far bo fruit.
Mat 7:19
Trastotz aibres que no fa bo fruit sera tailatz e mes el foc.
Mat 7:20
Emperaisso al fruit de lor los conoisseretz.
Mat 7:21
¶ No totz hom que ditz a mi, Senher, Senher, no intrara el regne dels cels; mais qui fara la volontat del meu Paire qui es el cel, aquel intrara el regne del cel.
Mat 7:22
Moti diran a mi en aquel dia, Senher, Senher, don|cas [11b/6b] el teu nom prophetizem, e el teu nom demonis gitem, et el teu nom moutas vertutz fezem?[120]
Mat 7:23
E donx eu cofessarei ad els: Que anc no vos conogi: departetz vos de mi, que obratz la maleza.
Mat 7:24
Per aisso, totz hom qui au la mia paraula aquesta, e la fa, er asemblatz a l’home savi qui endefiquec sa maiso sobre peira.
Mat 7:25
E deissendec la pluja, e vengro[121] li f[l]um[122], e bufero li vent, et espeissero[123] la maiso, e no cazec, quar fermada era sobre ferma peira[124].
Mat 7:26
E totz hom qui au la mia paraula[125], e no la fa, es semblantz a l’home fol qui endefiquec la sua maisso sobre arena.
Mat 7:27
E deissendec la pluja, e vengro li flum, ...[126], et espeissero ...[127], e la maisos cazec e fo grans lo cazementz[128].
Mat 7:28
¶ E fait es co ac cumplidas Jesu aquestas paraulas, meravilhavan se las cumpanhas sobre la doctrina sua;
Mat 7:29
quar era essenhantz aissi coma poder aventz, e no aissi co li escriva e li Fareseu.
Mat 8:1
¶ Mais co deissendec Jesu del pug, seguiro lo grans cumpanhas.
Mat 8:2
E [12a/6c] ...[129] venc us lebros, e azorava le e dizia: Senher, si tu o vol[s][130], poz me mondar.
Mat 8:3
Et estendec Jesu sa ma, e toquec lo, e dix li: Voil te sanar; [e][131] eissa la ora[132], sanat es le lebros de lui.
Mat 8:4
E dix li Jesu: Garda que no o digas ad home; mais vai e demostra te al prevere, e ofre lo do que mandec Moyses, en testimoni ad els.
Mat 8:5
¶ Mais co Jesu[133] intrec en Cafarnao, ve[n]c[134] a lui centurios, e pregava lo,
Mat 8:6
e dizia: Senher, lo meus macips jatz e la maiso de palalisi[135], e malament es trebalatz.
Mat 8:7
E dix li Jesu: Eu venrei e sanarei lo.
Mat 8:8
E respos centurios e dix: Senher, no so dignes que intres sotz lo[136] meu tet; mais solament ditz per paraula, e sera sanatz lo meus macips.
Mat 8:9
Que eu so hom sotz pozestat establitz, e ei sotz mi cavaiers, e dic a[137] la u, “Vai”, e va, et a l’autre, “Vei[138]”, e ve, e a mo ser, “Fai aisso”, e fa o.
Mat 8:10
E auzic o Jesu, [e][139] es se meravilhatz; e ad aquels que·l seguian, dix: Verament dic a vos, no atrobei tanta de fe en Israel.
Mat 8:11
Eu dic a vos que mouti venran d’Orient e d’Ocident, e pausaran ab Abraham, et ab Ysaac et ab Jacob el regne del cel.
Mat 8:12
Mas [12b/6d] li fil d’aquest regne seran gitat e las tenebras plus preondas, on sera plors et estrenhementz de dentz.
Mat 8:13
E dix Jesu al centurios[140]: Vai et aissi co tu crezest, sia fait a tu; e sanatz es lo macips en aquela ora.
Mat 8:14
¶ E quo intrec Jesu e la maso[141] de Peire, vi la sogra de lui jazer de febres.
Mat 8:15
E toquec li la ma, e lais[e]c[142] la la febres; e levec se e servic a lor.
Mat 8:16
E can fo vespres, aportero a lui montz homes[143] que avian demonis, e gitava los esperitz per paraula; e trastotz los malautes sanava,
Mat 8:17
que fos cumplit ço que es dig per Ysaia lo propheta, dizentz: E·ls nostres malavex[144] pres, e las efermetatz portec[145].
Mat 8:18
¶ E vi Jesu grans cumpanhas enaviro si e ma[n]dec[146] pasar part mar.
Mat 8:19
E venc us escrivas, e dix li: Maestre, segrei te per on que tu iras.
Mat 8:20
E dix li Jesu: Las volps an fosas, e li auzels del cel, nis; mais lo Fil de l’home no a on meta so cap.
Mat 8:21
E autre discipols seus dix li: Senher, laissa me primeirament anar sebelir mo paire.
Mat 8:22
E dix li Jesu: Sec me, e laissa als mortz sebelir [13a/7a] les lors mortz.
Mat 8:23
¶ E pujant lui e la naveta, seguiro lo sei decipols.
Mat 8:24
E vec vos grans movementz es faitz e mar si que la naveta fo cuberta del flum, et el dormia.
Mat 8:25
Et eli vengro e ressidero lo e dizian: Senher, guirex[147] nos, que perem.
Mat 8:26
E dix ad els: Per que esz pauruc, de pauqueta fe? Ladonx se levec, e mandec als ventz[148] e la mar, e faitz es grans asu[a]vamentz[149].
Mat 8:27
Acertas li home se so meravilhatz, e diso: Quals es aquest que li vent e la mars obeziso a lui?
Mat 8:28
¶ E quo venc outra la mar, e la regio de Genesareth[150], e coregro[151] a lui doi home que avian demonis, issian de monimentz, for[t][152] mal, si que luns hom no ausava[153] passar per aquela via.
Mat 8:29
Cridavan e dizian: Que es a nos e a tu, Jesu, Fil de Deu? Venguist ant[z][154] temps nos treballar?
Mat 8:30
Et era pres d’aqui us tropels de moutz porx que paixian.
Mat 8:31
E li diable pregavan lo, e dizian: Si nos jetas d’aici, met nos el tropel dels porx.
Mat 8:32
Et el dix lor: Anatz! Issiro d’aqui et anero els porx, e viassament anec totz[155] lo tropels a [13b/7b] trabucar e mar, e so morti e las aigas.
Mat 8:33
E li pastor fugian, e vengro e la ciutat, e cumtero tot aisso ad aicels que avian los demonis.
Mat 8:34
E tota la ciutat issic contra Jesu, e quan l’agro vist, preguero lo que issis de las lor encontradas.
Mat 9:1
¶ E pujantz Jesu e la naveta, traspasec e venc e la sua ciutat.
Mat 9:2
E vec vos que aportero a lui .i. home que avia palalisi[156] el leit jazent. E vi Jesu la fe de lor, e dix al malaute[157]: Fils ajas fe, perdonat te so tei pecat.
Mat 9:3
E tals n’i ac dels escrivas dix[e]ro[158] entre lor: Aquest escarnis.
Mat 9:4
E co vi Jesu los cossiers de lor, e dix: Per que cossiratz mals e vostres cors?
Mat 9:5
Que es pus leus causa a dire, “Perdonat te so tei pecat”, o dire, “Leva sus e vai”?
Mat 9:6
Per aisso, que sapiatz que·l Fil de l’home a poder en terra de perdonar pecatz, e dix al malaute: Leva sus e pren to leit, e vai en ta maiso.
Mat 9:7
E levec sus [et] anec s’en e sa maiso.
Mat 9:8
E viro las cumpanhas, et agro paor, e glorifiquero Deu que dec aital poder[159] als homes.
Mat 9:9
¶ E quo traspasec d’aqui Jesu, vi .i. home sezentz e la leudairia que avia [14a/7c] nom Mateu, e dix li: Siec me. E levec se sus, e segui[160] lo.
Mat 9:10
E fait es co·s pausava e la maiso, vengro mout publica e pecador que·s pausavo ab Jesus et ab los decipols[161].
Mat 9:11
E viro o li Fariseu e dizio a sos descipols: Per que ab los publicas et ab los pecador[s][162] manja vostre mastre?
Mat 9:12
E Jesu auzic o e dix: No a obs als sas lo meges, mais als malautes.
Mat 9:13
Mais anatz et aprendetz que misericordia vul e no sacrifizi. Quar no ve[n]gui[163] apelar los justz, mas los pecadors a penedencia.
Mat 9:14
¶ Ladoncs s’apropiero a lui li decipol de Joan e dizio: Per que nos e li Fariseu dejunam soven e li tei decipol no dejunan?
Mat 9:15
E dix ad els Jesu: Doncas podo[164] li fil de l’espos dejunar qua[165] lunc ab els es l’espos? Veno le[s] dias que sera toutz d’els l’espos, e donc dejunaran.
Mat 9:16
Luntz hom no meta[166] la mestura del drap nou e la vestimenta veilha, quar pren la plenetat de lui de la vestimenta, e piors escoisendedura fa.
Mat 9:17
Ni metan[167] lo vi novel els botz veils; acertas ron|po [14b/7d] li bot, e·l vis escampa, e li bot so perdut. Mais meto lo novel vi els botz nous, et ambi seran cosservat.
Mat 9:18
¶ Et el parlant aquestas causas ad els, vec vos que ve[n]c[168] us princeps e adorava lo e dizia: Senher, la mia filla es ara morta. Mas vei e pausa la tua ma sobre lei e viura.
Mat 9:19
E levec se Jesu, e segui[169] lo, e li sei decipol.
Mat 9:20
E vec vos una femna que avia sufert perfudi de sanc .xii. ans; venc seguentre lui e toquet las fremjas[170] de la sua vestimenta.
Mat 9:21
E dizia entre si: Si eu tocarei la vestimenta de lui, guerida serei.
Mat 9:22
E Jesu se girec ves lei e dix: Coferma·t, filla, ta fes te fa salva. E guerida es la femna en aquela ora.
Mat 9:23
E cum venc Jesu e la maiso del princep, e vi los cornadors e la gent gabant, e dizia:
Mat 9:24
Departatz vos, que no es morta la macipa, mais dorm. Escarniro le, sabentz que morta es.
Mat 9:25
E co ss’en fo issida la cumpanha, intrec, e toquec la ma de lei. E levec se [15a/8a] la macipa.
Mat 9:26
E issi[171] la nomenativa[n]sa[172] d’aquo e tota aquela terra.
Mat 9:27
¶ E traspassa[n]tz[173] d’aqui Jesu, seguian lo doi cec, e cridavan e dizian: Misericordia ajas de nos, fil de Davi.
Mat 9:28
E co vengro e la maiso, vengro a lui li cec. E dix ad els Jesu: Crezetz que eu pusca aisso far a vos? Eli[174] dix[e]ro[175] a lui: Senher[176], oc.
Mat 9:29
E toquec los uls de lor, e dix: Segon la vostra fe sia[177] fait a vos.
Mat 9:30
Et ubert so li ulh de lor. E menacec ad els Jesu e dix: Gardatz que negus[178] hom no o sapia.
Mat 9:31
Et eli issiro s’en, e nominativero o en tota aquela terra.
Mat 9:32
E quan s’en foro issidi[179], aportero aqui u home mut que avia demoni.
Mat 9:33
E gitec ne lo diable, e parlec lo mutz, e meravilhero se las gentz, e dizian: Anc mais no fo vistz aitals hom en Israel.
Mat 9:34
E li Fariseu dizio: En princep de diable[s] jeta diable[s][180].
Mat 9:35
¶ E revironec Jesu totas las ciutas e·ls castels, essenhantz e las sinagogas de lor, e prezicantz l’avangeli del regne, e sanava totas las langors, e totz los malaveitz. [15b/8b]
Mat 9:36
E vezentz las cumpanhas, misericordia ac d’els, qu’ero trebalat, e jazian aissi co ovelhas no aventz pastor.
Mat 9:37
Ladonx dix a sos decipols: Acertas grans es la meissos, mas li obrer so pauc.
Mat 9:38
Per aisso, pregatz lo senher de la meisso que trameta obrers en la sua meixo[181].
Mat 10:1
¶ E apelatz .xii. de sos descipols, dec ad els pozestat[182] dels esperitz no-nedes[183] que los gitesso, e que saneso tota langor e totz los malaveigz.
Mat 10:2
Dels .xii. apostols so aisso li nom. Lo premers es Simon qui es apelhatz Peire, et Andreu so fraire;
Mat 10:3
Jacme d’En Zebedeu, e Joan so fraire; Felip, e Bartolomeus[184]; Tomas, e Mateus poblicas; e Jacme Elpheus, e Tadeus;
Mat 10:4
Simon Cananeus, e Judas Escariot que trais lui.
Mat 10:5
Aquestz .xii. trames Jesu, comandantz, e dizia: E la via dels pagas no iretz, et e las ciutatz dels Samaritas no intraretz[185].
Mat 10:6
Mais majorment anatz a las ovelas que periro de la maiso d’Israel.
Mat 10:7
Mais anatz e prezicatz, e dizetz: Quar apropiar-s’-a lo regnes dels cels.
Mat 10:8
Los malautes [16a/8c] sanatz; los mortz resucitatz; los[186] lebrozes mondaz; los demonis gitasz. De grat o recebetz, e de grat o donatz.
Mat 10:9
No vulhatz pozesir aur ni argent ni monedas e vostras centuras;
Mat 10:10
ni esportela e la via, ni doas gonelas, ni causamenta, ni verga. Quar dignes es l’obrers de so manjar.
Mat 10:11
En qualque ciutat o castel intraretz, demandaz qui es dignes en ela, et aqui vos estatz entro qu’en isscatz.
Mat 10:12
E quan intraretz e la maiso, saludatz la[187], dize[n]tz[188]: Patz sia en aquesta maiso.
Mat 10:13
E si la maiso sera digna, la vostra patz ve[n]ra[189] sobre lei; e si no sera digna, la vostra patz retornara a vos.
Mat 10:14
E quali que cali no vos recebran, ni no auziran las vostras paraulas, issez fora de la maiso e de la siutat, e secodetz la polvera dels vostres pes.
Mat 10:15
Verament dic a vos: Pus leus causa sera a la terra de Sodoma e de Gomora el dia del judici que ad aquela ciutat.
Mat 10:16
¶ Vec vos eu trameti vos aissi co ovelhas entre lobs; per aisso, siatz savi aissi co la serpe[n]tz[190] e cimple aissi co las colombas.
Mat 10:17
E gardatz vos dels homes. Quar liurar-vos-an e lors cocelis, [16b/8d] et e lors sinagogas vos batran.
Mat 10:18
E davant los reis e·ls princeps[191] seretz menadi per mi en testimoni ad els et als pagas.
Mat 10:19
Mais co vos liuraran, no vulhatz cossirar en qual mesura parletz, quar a vos sera donat en aquela ora que parletz.
Mat 10:20
Quar vos no esz qui parlatz, mas l’Esperitz del vostre Paire qui parla e vos.
Mat 10:21
Mais le fraire liurara lo fraire a mort, e·l paire, lo fil; e levar-s’-an li fil contra·ls pairos, e turmentar-los-an per mort.
Mat 10:22
E seretz en azirament a totz homes per lo meu nom. Mais qui perseverara entro a la fi, aquest sera sals.
Mat 10:23
E co vos encauzaran en aquesta ciutat, fugetz e l’autra. Verament, dic a vos, no cosumaretz[192] las ciutaz d’Israel entro que venga lo Fil de l’home.
Mat 10:24
No es decipols sobre maestre, ni ser sobre so senhor.
Mat 10:25
Avonda[193] al decipol que sia aissi co so mastre, e·l ser co·l senher de lui. Si·l paire de las mainadas apelan Deu de Moscas[194], cant pus lo privat de lui!
Mat 10:26
Per aisso, no los temeretz. ¶ Quar deguna causa no es cuberta que no sia descuberta, ni[195] [17a/9a] rescosta que no sia saubuda.
Mat 10:27
Aisso que eu dic a vos en tenebras, dizetz en lum; e zo que auzitz en aurelhas, prezicatz sobre·ls tetz.
Mat 10:28
E no vulhatz temer cels que·l cors podo aucire, e l’arma no podo aucire. Majorment temetz cel que pod l’arma e·l[196] cors metre em pena.
Mat 10:29
¶ Doncas doas passers no so vendudas una mezala? E una d’aquelas no cazec[197] sobre la terra e senes lo vostre Paire qui es el cel.
Mat 10:30
Li cabel del vostre cab totz so nombrat.
Mat 10:31
Per aisso, no vulhatz temer; vos esz milor de moutas passers.
Mat 10:32
Per aisso, totz hom qui mi cofesara denant los homes, et eu cofesarei lui davant lo meu Paire qui es els cels.
Mat 10:33
Qui mi desnegara dava[n]t[198] los homes, eu desnegarei lui davant lo meu Paire qui es els cels.
Mat 10:34
¶ No vulhatz albirar que venga metre patz en terra. No vengui patz metre, mais glazi.
Mat 10:35
Quar vengui parti[r][199] l’ome de so paire, e la filla de sa mare, e la nora de sa sogra. [17b/9b].
Mat 10:36
E l’enemix de l’home, domeges de lui.
Mat 10:37
Qui ama paire o maire pus que mi, no es dignes de mi; e qui ama fil o filla pus que mi, no es dignes[200] de mi.
Mat 10:38
E qui no pren la crotz, e no ve seguentre mi, no es dignes de mi.
Mat 10:39
E qui ama la sua arma, perdra la; e qui la perdra per mi, atrobara la.
Mat 10:40
¶ Qui vos receb, mi receb; e qui mi receb, receb lui qui mi trames.
Mat 10:41
E qui receb propheta e nom de propheta, loguer propheta recebra. E qui receb just e nom de just, loguer de just recebra.
Mat 10:42
E cals que donara ad u d’aquestz menoretz u calit[201] d’aiga freja solament e nom de decipol, verament dic a vos, non perdra so loguer.
Mat 11:1
¶ E fait es cum cumplic Jesu aquestas paraula[s][202], comandantz los .xii. decipols, traspassec d’aqui, que essenhes e preziques e las ciutatz de lor.
Mat 11:2
¶ Mais Joan co auzi[203] els liams las[204] obras de Crist, trames dos de sos decipols,
Mat 11:3
e disso li[205]: Est tu que est a venir, o n’esperarem[206] autre?
Mat 11:4
E respos Jesu, e dix: Anatz e recumtatz a [18a/9c] Joan aicelas[207] causas que visz e auzisz.
Mat 11:5
Li cec veço; li contrait[208] van; li lebros so mondat; li sort auzo; li mort resucitan; li paubre so prezicat.
Mat 11:6
E bonauratz sera qui no sera escandalizatz e mi.
Mat 11:7
Et els anatz, comencec Jesu a dire a las cumpanhas de Joan: Que issiz vezer el desert? Canavera del vent moguda?
Mat 11:8
O que issitz vezer? Hom vestit de mol vestimenta? ...[209] so [en][210] las maisos dels reis.
Mat 11:9
O issitz vezer propheta? Neiss eu dic a vos, e pus que propheta.
Mat 11:10
Quar aquest es de cui es escrig: Eu trameti lo meu angel davant la tua cara, qui aparelara la tua via dava[n]t[211] tu.
Mat 11:11
Verament dic a vos, no·s levec entre los natz de las femnas majer de Joan Babtista: mas qui es menre el regne del cel, majer es de lui.
Mat 11:12
Dels dias de Joan Babtista entro ara, sofre forza lo regnes del cel, e forzadament[212] lo raubisso.
Mat 11:13
Totas las prophetas e las leis, entro a Joan, prophetizero.
Mat 11:14
E si·l voletz rescebre, el[213] es Elyas, qui es a venir.
Mat 11:15
Qui a aurelhas d’auzir, auja. [18b/9d]
Mat 11:16
¶ Mais a cui semblantz adesmarei aquesta generatio? Semblantz es dels efantz sezentz el mercat,
li qual dizio als engals de lor:
Mat 11:17
Nos quantem[214], e no baletz; plorem, e no plaissetz.
Mat 11:18
Quar venc Joan no manjantz pa ni beventz vi, e dizio: Demonis a[215].
Mat 11:19
Venc lo Fil de l’home manjantz e beventz, e dizian: Vec vos home degastador e bevedor de vi, de pecadors e de publicas[216] amix. Justificada es la savieza de sos fils.
Mat 11:20
¶ Adonx comencec Jesu esprovar a las ciutatz e las quals so faitas moutas vertutz de lui, quar no avian faita penedencia.
Mat 11:21
Gai a tu, Corozaym, et a tu, Bethsaida; Que si en Tir ni e Sidonia[217] fosso faitas las vertutz que so faitas e vos, en cara[218] et en cendresca areire agran faita penedencia.
Mat 11:22
Verament, dic a vos: A Tir et a Sidonia sera pus leu al dia del judici que a vos.
Mat 11:23
E tu, Cafarnao, no seras entro al cel levada? Tro en ifern deissendras. Quar si e Sodoma foso·s[219] faitas las vertutz que faitas [19a/10a] so en tu, be leu esteran entro en aquest dia.
Mat 11:24
Verament, dic a vos que pus leu er a la terra de Sodoma al dia del judici que a tu.
Mat 11:25
¶ En aquel temps respos Jesu e Sanh Esperit[220], e dix: Eu cofesi a tu, Senher, Paire del cel e de la terra, que rescossist aquestas causas dels savis e dels denant-vezentz[221] d’aquest mon[222], e demostrest las a pauquetz.
Mat 11:26
Quar enaissi, Paire, fo plazers denant tu.
Mat 11:27
Totas causas so liuradas a mi del meu Paire. E lunh hom no conoc lo Fil si no lo Paire: ni no·l conoix si no·l Fils, et aicels a cui lo Fils o volra demostra[r][223].
Mat 11:28
Vinez a mi trastuit qui vos treballatz[224] e esz cargat, et eu refar-vos-ei.
Mat 11:29
E prendetz lo meu jo sobre vos, e aprendetz de mi que eu so suaus e umils de cor, et atrobaretz repaus a las vostras armas.
Mat 11:30
Quar lo meus jos es suaus e·l meu fais es leus.
Mat 12:1
¶ En aquel temps anec Jesu lo disabte per los semenatz. [19b/10b] E li sei decipol famolent comensero rumpre[225] las espigas e manjar.
Mat 12:2
E viro o li Fariseu e dixero a lui: Vec te que fan li tei decipol que no deurio far als sabtes.
Mat 12:3
Et el dix ad els: No legitz que fe Davi quan ac fam e seli que eran ab lui,
Mat 12:4
quan intrec e la maiso de Deu e·ls pas de la prepozesio mangec, los quals el no devia manjar, ni cel qui eran ab lui, si no li preveire?
Mat 12:5
E no legitz e la leig que·ls sabtes li preveire[226] fran[h]io[227] el temple los sabtes, e senes blasme so[228]?
Mat 12:6
Mais eu dic a vos que aici es qui es mager del temple.
Mat 12:7
Si vos saubesetz qual causa es “Misericordia vulh e no sacrifici,” no agratz cumdampnatz[229] los no-nozentz[230].
Mat 12:8
Quar lo Fil de Deu[231] es Senher neis del sabte.
Mat 12:9
¶ E co·l Salvaire[232] traspasses d’aqui ve[n]c[233] e las synagogas de lor.
Mat 12:10
E vec vos us hom que avia la ma seca; e demandavan li dizentz: Si letz als sabtes sanar?[234], que l’acusesso.
Mat 12:11
Mais el dix a lor: Quals hom sera de vos que a una ovelha, e [20a/10c] si aquela caira al sabte e la fossa, ladonx no la·n traira, o no la·n levara?
Mat 12:12
Quan majorment es hom melher que ovelha! E per aisso, letz be far als sabtes.
Mat 12:13
Ladonx dix a l’home: Estent la tua ma; et el estendec la, e fo li restaurada enaissi coma l’autra.
Mat 12:14
¶ Mais li Fariseu issentz fazian coselh encontra lui en qual manera lo destrozisso.
Mat 12:15
Mais Jesu sabenz, partic se d’aqui: e mouti seguiro lui, et el sanec los totz.
Mat 12:16
E comandec ad els que no·l ne manifesteso,
Mat 12:17
per zo que fos cumplit ço qu’es dig per Ysa[ias][235] propheta, dizentz:
Mat 12:18
Vec vos lo meu macip, lo qual eu elegi, lo meus amatz quar be plac a la mia arma. Eu paussarei lo meu esperit sobre lui, et el anunciara lo jujament a las Gentz.
Mat 12:19
No contendra[236] ni no cridara, ni no auzira alcus la votz de lui e las plaszas.
Mat 12:20
La canavera cassada no franhera, e[237] li fumejant no destenhera entro que el jete a victoria lo jujament.
Mat 12:21
Ez el nom de lui esperar-s’-an las Gentz.
Mat 12:22
¶ Adonx fo a lui ufertz us hom [20b/10d] aventz demoni, cex e mutz, e sanec lo enaissi que parles e que vis.
Mat 12:23
E meravilhero se neis las cumpanhas[238], e dizian: Donx no es aquest fil de David[239]?
Mat 12:24
Mais li Fariseu auzentz, dixero: Aquest no geta demonis si no en Belzebuc[240], princep de demonis.
Mat 12:25
Mais Jesu sabentz los cossirers de lor, dix ad els: Totz regnes devezitz encontra si sera desfaitz; e tota ciutatz o maisos devezida encontra si no estara.
Mat 12:26
E si Satanas[241] jeta Satanas, encontra si es devezitz: donx en qual mesura estara lo regnes de lui?
Mat 12:27
E donx si eu en Belzebuc[242] jeti demonis, li vostre fil en quals[243] jetan? E[m]peraisso[244], eli seran vostri juge.
Mat 12:28
Mais si eu e l’Esperit de Deu jeti los demonis, donx e·l[245] regnes de Deu perve e vos.
Mat 12:29
¶ O en qual maneira pot alcus int[r]ar[246] e la maiso del fort e·ls vaissels de lui raubar, si primeirament no liara lo fort? E ladonx raubara la maiso[247] de lui.
Mat 12:30
Qui no es ab mi, es contra mi; e qui no amassa ab mi, espartz.
Mat 12:31
¶ Emperaisso eu dic a vos: totz [21a/11a] pecatz e maldi[g][248] sera perdonatz als homes; mais l’esperit de maldig no sera perdonat.
Mat 12:32
E quals que dira paraula encontra·l Fil de l’home, sera li perdonat. Mais aquel qui dira paraula encontra l’Esperit Sanh, no li sera perdonat en aquest segle ni e l’endevenidor.
Mat 12:33
O faitz l’aibre bo, e·l fru[i]c[249] de lui bo; o faitz l’aibre[250] mal, e·l fruic de lui mal. Acertas l’aibre es conogutz del fruic de lui.
Mat 12:34
Linhages de vibras, en cal maneira podetz dire bes co vos siatz mali? Quar de l’avondancia del cor parla la boca.
Mat 12:35
Lo bos hom del bo tesaur del seu cor demostra·ls[251] bes, e·l mals hom del mal tesaur del seu cor[252] demostra·ls mals.
Mat 12:36
Mais eu dic a vos que tota paraula vana que li home parlaran, ne redran razo el dia del judici.
Mat 12:37
Quar de las tuas paraulas sera[s][253] justificatz, o de las tuas paraulas seras cumdannatz[254].
Mat 12:38
Adonx respondero a lui alquanti dels escripturatz e dels Fariseus, dize[n]tz[255]: [21b/11b] Maestre, nos volem vezer de tu signe[256].
Mat 12:39
Lo quals respondentz, dix ad els: Generatios mala et avoutrairitz qu[e]r[257] signe, e signes no sera donatz a lei, si no lo signes de Johanas lo propheta.
Mat 12:40
Quar aissi co fo Johanas el ventre de la balena[258] per .iii. dias e per .iii. nuitz enaissi sera lo Filh de l’home el cor de la terra per .iii. dias e per .iii. nuitz.
Mat 12:41
¶ Li home de Ninive se levaran en jujament ab aquesta generacio e cumdampnaran[259] la. Quar fero penedencia e la prezicatio de Joanas, e vec vos pus de Joanas es aissi.
Mat 12:42
La regina d’Austrei[260] se levara en jujament ab aquesta generatio e cumdampnara[261] la. Quar ela venc de las encontradas de la terra auzir la savieza de Salamo. E vec vos aici pus de Salamo.
Mat 12:43
¶ Mais cum l’esperitz no-nedes[262] issira de l’home, va per los lox sex querentz repaus, e no·l troba.
Mat 12:44
Ladonx dix: Tornar-m’-en-ei a la mia maiso do[n][263] issi. E ve, e troba la vaguejant[264], nedejada ab escoba, [22a/11c] e garnida.
Mat 12:45
Ladonx el va e pren ab si .vii. autres esperitz pus fels de si, e intradi, abitan aqui; e so faitas las derrairanas obras[265] d’aquel home piors que las primeiras. Enaissi sera d’aquesta mout mala generatio.
Mat 12:46
¶ Encara lui parlant a las cumpanhas[266], vec vos la mare de lui e li fraire estavan deforas querentz parlar ab lui.
Mat 12:47
Mais alcus dix a lui: Vec te ta maire e tei fraire estan deforas querentz parlar ab tu.
Mat 12:48
Mas el respondentz, dix al dizent a si: Quals es la mia maire, e quals so li mei fraire?
Mat 12:49
Et estendec las mas els seus decipols, e dix: Aquesti so mei frairi e ma maire.
Mat 12:50
Quar aquel que fara la volumtat del meu Paire qui es els cels, el meteis es mo fraire e ma sor e ma maire.
Mat 13:1
¶ En aquel dia issentz Jesu de la maiso, sezia lonc lo mar.
Mat 13:2
E foro ajustadas a lui grans cumpanhas, enaissi que pugec e la naveta [e] sezia; e totas las cumpanhas estavan el ribage.
Mat 13:3
E parlec ad els moutas [22b/11d] causas …[267]: Issitz es semenar aquel qui semena la sua semensa[268].
Mat 13:4
E domentre que semenava, alcantas ne cazero lonc la via; e vengro li auzel del cel e mangero las.
Mat 13:5
Mais las autras cazero els lox peirosses on no avia mouta terra. E viazame[n]t[269] nascro[270], …
Mat 13:6
...[271] e quar no avia[n][272] razitz, sequero.
Mat 13:7
E las autras … [273] en espinas, e cregro las espinas, et ofeguero las.
Mat 13:8
Mais las autras cazero e la bona terra e davan fruch[274], la una cente, e l’autra saissante, e l’autra trente.
Mat 13:9
Qui a aurelhas d’auzir, auja.
Mat 13:10
¶ E vengro li decipol, e dixero a lui: Per que lor parlas e semblansas ad els?
Mat 13:11
Lo quals respos e dix ad els: Quar a vos es donat conoisser lo secr[e]t[275] del regnes dels cels. Mais ad els no es dat.
Mat 13:12
Quar ad aquel qui a, sera donat a lui, e avondar-li-a. Mais ad aquel qui no a, neis aco que a sera tout de lui.
Mat 13:13
E per aisso, eu parli ad els e semblansas que li vezentz no veian, e li auzent [23a/12a] no aujan ni no entendan,
Mat 13:14
que sia cumplida en els la profecia de Ysaia dizentz: Per auziment, auziretz, e no entendretz; e vezentz, veiretz, e no veiretz.
Mat 13:15
Quar engraissatz es lo cors d’aquest poble, et ab las aurelhas auziro greument, e lors ulhs clausero: que a la vegada no veian ab los ulhs e no aujan ab las aurelhas, et entendan[276] el cor e mesconoscan, ez eu que los sane.
Mat 13:16
Mais li vostri ulh so bonaurat[277], que vezo, e las vostras aurelhas, que auzo.
Mat 13:17
Verament, dic a vos que mouti prophetas e justz, cobezegero vezer so que vos vezetz, e no o viro, e auzir zo que vos auzetz, e no o auziro.
Mat 13:18
¶ Per aisso, vos aujatz la paraula del semenant.
Mat 13:19
Totz aquel que au la paraula del regne, e no la entent, ve li mals, e raubis la paraula semenada del cor de lui; aquest es que es semenatz lonc la via.
Mat 13:20
Mais aquel que es semenatz sobre·ls lox ]23b/12b] peiroses, es aquest qui au la paraula, e la receb ab gaug,
Mat 13:21
mais no a razitz e si, mais que es temporals; e faita la tribulacio e l’encausz per la paraula, viassament es escandelizatz.
Mat 13:22
Mais aquel qui es semenatz e las espinas, es aquest qui au la paraula, e la cura d’aquest segle e·l decebement de las manentias ofegan la paraula, ez es faitz senes fruit.
Mat 13:23
Mais aquel qui es semenat e la bona terra es aquest qui au la paraula e la entent, e aporta[278] fruit: e la una fa cente, e l’autra, saissante, e l’autra, trente.
Mat 13:24
Autra semblansa prepausec ad els, dizentz: ¶ Semblans es faitz lo regnes dels cels a l’home qui semenec[279] la bona semensa el seu canp.
Mat 13:25
Mas co li home dormiro venc l’enemix de lui de nuitz e sobre-semenec[280] juls[281] e meg del froment e anec s’en.
Mat 13:26
Mais quo l’erba fos creguda e agues fait fruit, ladonx aparegro li julh[282].
Mat 13:27
Mais [24a/12c] apropiant li sirventz del paire de las ma[i]nadas[283], dixero a lui: Senher, donx tu no semenest bona semensa el teu camp? Donx, don i as julh?
Mat 13:28
E dix ad els: l’om enemix o a fait. Mas li sirvent dixero a lui; Vols que i anem e que·ls cullam?
Mat 13:29
E dix ad els: No, que per ave[n]tura[284] cullentz los juls, no aranquetz lo froment ab lor[285].
Mat 13:30
Mas laissatz creisser la u e l’autre entro a la meisso, ez el temps de la meisso, eu direi als meissonadors: Culletz primeirament[286] los juls e liatz les a faissetz ad ardre; e·l froment ajustatz el meu graner.
Mat 13:31
¶ Autra semblansa[287] prepausec ad els, dizentz: Semblans es lo regnes del[s][288] cels al gra de la serbe, lo qual pres l’om e semenec lo el seu camp.
Mat 13:32
Lo qual es menre de totas las semensas, mas quo sera cregutz es mager de totas las erbas et es faitz aibres enaissi que li aucel del cel veno e abitan els rams de lui.
Mat 13:33
¶ Autra semblansa parlec ad els, dizentz: Semblans es lo regnes del[s][289] cels al levam que pres la femna e rescos lo en tres mesuras de [24b/12d] farina entro que totz fo levatz.
Mat 13:34
Totas aquestas causas parlec Jesu e semblansas a las cumpanhas; e senes semblansas no parlava ad els.
Mat 13:35
Que fos cumplit aco que fo dig per lo propheta, dizentz: Eu adubrirei e semblansas la mia boca e demostrarei las causas rescostas de l’establiment del mon.
Mat 13:36
¶ Ladonx laissadas las[290] cumpanas, venc e la maiso, et apropiero se a lui li decipol de lui, dizentz: Demostra a nos la semblansa del froment e dels juls del camp.
Mat 13:37
Lo quals respondentz, dix: Aquel qui semena la bona sememsa[291] es lo Fil de l’home.
Mat 13:38
Mais lo camps es lo mons. E la bona sememsa[292] so li fil del regne. Mas li julh so li fil fello.
Mat 13:39
Mais l’om enemix que los sobre-semenec[293] es le Diables. Mais la meissos[294] es lo cosumamentz del segle. Mais li meissonador so li angel.
Mat 13:40
E per aisso, enaissi co li julh so cullit e so el foc arsi, enaissi sera el cosumament del segle[295].
Mat 13:41
Trametra lo Fils de l’home los seus [25a/13a] angels, e culiran del regne de lui totz los escandols et aquels qui fan la felonia;
Mat 13:42
e metran los el cami del foc. Aqui sera plors et estrenement de dentz.
Mat 13:43
Ladoncs li dreiturer[296] resplandran[297] el regne del Paire de lor coma·l solels. Qui a aurelhas d’auzir, auja.
Mat 13:44
¶ Semblans es lo regnes del[s][298] cels al tesaur rescost el camp, lo quals l’om que l’atroba, rescon lo, e per lo gaug de lui, va e ven totas aquelas causas que ha, e cumpra[299] aquel camp.
Mat 13:45
¶ De rescaps semblans es lo regnes del[s][300] cels a l’home mercader cercant las bonas margaridas,
Mat 13:46
e atrobada una preziosa margarida, anec e vendec totas las causas que ac e cumprec la.
Mat 13:47
¶ De rescaps semblans es lo regnes dels cels al ret mes e la mar, et ajustant de tot linhage de peisses,
Mat 13:48
lo[301] quals, co fos cumplitz, li amenant e sesentz lonc le ribage, elegiro los bos els lors vais|sels. [25b/13b] Mais los mals gitero fora.
Mat 13:49
Enaissi sera el cossumament del segle. Issiran li angels e destriaran los mals demest los bos.
Mat 13:50
E metran los el cami del foc. Aqui sera plors et estrenhementz de dentz.
Mat 13:51
Avetz entendudas totas aquestas causas? Et eli diso a lui: O, Senher.
Mat 13:52
Per aisso, dix ad els: Totz escripturatz e savis el regne dels cels er semblans a l’home paire de manadas, lo quals demostra del seu tesaur las causas novas e las velhas.
Mat 13:53
¶ E fait fo co·l Salvaire[302] agues acabadas totas aquestas paraula[s][303], traspassec d’aqui.
Mat 13:54
E venc e la sua encontrada et essenhava e las sinagogas de lor, enaissi que s’en meravillan, e dizian: Don n’a aquest aquesta saviza e las vertutz?
Mat 13:55
Donx, no es aquest fil de faure? Donx la mare de lui no es dita Maria, e li fraire de lui Jacme e Josep e Simo e Judas?
Mat 13:56
E las serors de lui, no so totas ab nos? Per aisso, don ac aquest totas aquestas causas?
Mat 13:57
Ez eran escandalizadi en lui. Mais Jesu dix [26a/13c] ad els: No es propheta senes onor, si no e la sua encontrada, ez en la sua maso[304].
Mat 13:58
E per aisso, no fe aqui moutas vertutz per la no-crezensa[305] de lor.
Mat 14:1
¶ En aquel temps[306] auzic Erodes, lo senher de la carta part de la terra,[307] la fama de Jesu.
Mat 14:2
E dix a sos macips: Aquest es Joan Babtista; el meteiss es resucitatz dels mortz, e per aisso, vertutz obran en lui.
Mat 14:3
Quar Erodes tenc Joan, e[·l][308] liec, e·l mes en carcer per Na Erodiana, molher del seu fraire.
Mat 14:4
Quar Joan dizia a lui: No letz a tu aver lei.
Mat 14:5
Et el vole[n]tz[309] lui aucire, e temia lo poble, quar enaissi avian lui co[310] propheta.
Mat 14:6
¶ Mais el dia de la nativetat[311] de Erodes, balec la filla de Na Erodiana e meg lo palaitz[312], e plac a Erodes.
Mat 14:7
Per la qual causa, ab jurament el li promes qu’el daria qualque causa ela li queria.
Mat 14:8
Mais ela denant-anunciada[313] de sa maire, dix: Dona a mi en desc lo cap de Joan Babtista.
Mat 14:9
E·l reis fo contristatz[314]; mais per lo jurament e per aquels que essems se repau|savan, [26b/13d] comandec esser donat.
Mat 14:10
E trames, e degolec Joan a la carcer.
Mat 14:11
E fo portatz lo cap de lui el desc[315]; e fo donatz a la macipa; et ela donec lo a sa maire.
Mat 14:12
¶ E vengro li sei decipols; presero lo cors de lui, e sebeliro lo el moniment[316]; e ven[en]t[317], recumtero o a Jesu.
Mat 14:13
La qual causa co Jesu agues auzida, partic se d’aqui en una naveta en .i. loc desert ad una part; e cum o aguesso auzit las cumpanhas, seguiro lo pezoner de la ciutatz.
Mat 14:14
E·l Salvaire[318] issentz, vic mouta cumpanha, …[319] e sanec los malautes de lor.
Mat 14:15
¶ Mais fait lo vespre, apropiero se a lui li decipol de lui, dizent: Aquest lox[320] es desertz, e la ora ja traspassa; laissatz las cumpanhas que ano els castels e cumpro manjars.
Mat 14:16
Mais Jesu dix ad els: Non a obs anar; datz ad els vos manjar.
Mat 14:17
E resposso a lui: No avem aici si no .v. pas e .ii. peisses.
Mat 14:18
E Jesu dix: Aportasz los a mi sza.
Mat 14:19
E co agues comandat a la cumpanha re|pausar [27a/14a] sobre·l fe, receub los .v. pas e·ls .ii. peisses, esgardantz el cel, benezic, e frais, e donec los pas als seus decipols, e li decipols a las cumpanhas.
Mat 14:20
E manjero tuit, e foro sadoladi. E pres[er]o[321] las remasullas[322], .xii. cofres ples de las frahmentas[323].
Mat 14:21
Mais lo cuntes dels manjantz fo .v. milia de baros, esters las femnas e·ls efantz.
Mat 14:22
¶ Viassament comandec Jesu sos decipols pujar e la naveta e anar denant part la mar entro que el agues laissadas las cumpanhas.
Mat 14:23
E lassadas las cumpanhas, pojec el pog sols orar. E fait lo vespre, el era sols aqui.
Mat 14:24
Mais la naveta e meja la mar era demenada de las ondas, et era ad els lo ventz contrazis[324].
Mat 14:25
Mais e la carta vegelia[325] de la nuit, venc ad els Jesu, ananz sobre la mar.
Mat 14:26
Mais eli vezentz lui anantz sobre la mar, torbadi foro, dizentz: Que fantauma es. E cridero per temor.
Mat 14:27
E viasament parlec ad els Jesu, dizentz: Ajatz [27b/14b] fizansa, que eu so; no vulhas temer.
Mat 14:28
Mais Peire respondentz, dix: Senher, si tu est, comanda mi venir a tu sobre las aigas.
Mat 14:29
Mais el dix: Ve ne[326]. E Peire deissendentz de la naveta, anava sobre las aigas que vengues a Jesu.
Mat 14:30
Mais ve[z]ent[327] le vent forsaic, temec; e co agues comensat esser cabusatz, cridec, dizentz: Senher, fai me salv!
Mat 14:31
Mais viasament Jesu estendec la ma, pres lo, e dix a lui: De pauqueta fe, e per que doptest?
Mat 14:32
E co fos pujatz e la naveta, sesec lo ventz.
Mat 14:33
Mais aqueli qui era[n][328] e la naveta vengro e azorero lui, dizentz: Verament, tu est Fil de Deu.
Mat 14:34
E co aguesso traspasada la mar, vengro e la terra de Genasarret[329].
Mat 14:35
E co aguesso conogut lui li baro d’aquel loc, adorero lui, e[330] tramesero en tota aquela regio, e presentero a lui totz los malautes.
Mat 14:36
E pregavan lo que sivals la f[re]mja [331] de la vestimenta de lui toqueso. E quals que cals toquero lui foro fait salvi. [28a/14c]
Mat 15:1
¶ Adonx s’apropiero a lui de Jerusalem escripturat e Fariseu, dizentz:
Mat 15:2
Per que li tei decipol traspassan las costumas dels ancias? Quar no·s lavan lor mas quan ma[n]jan[332] lo pa.
Mat 15:3
Mais el respondentz, dix ad els: E vos, per que traspassatz los mandamenz de Deu per las vostras costumas? Quar Deus dix:
Mat 15:4
Ondra to paire e ta mare. E qui maldira al paire o a la maire, de mort mora.
Mat 15:5
Mais vos dizetz: Quals que dira[333] al paire o a la maire: Lo dos, quals que cals es de mi, profeitara a tu,
Mat 15:6
e no ondrara[334] so paire ni sa maire; e avetz fait va lo mandament de Deu per las vostras costumas.
Mat 15:7
Enganador, be profetizec[335] de vos Ysaias propheta, dizentz:
Mat 15:8
Aquest pobles ab las labias me onra, mas lo cors de lor es lunh de mi.
Mat 15:9
Senes gazerdo[336] me colo, essenhantz doctrinas e mandamentz d’omes.
Mat 15:10
¶ E apeladas a si[337] las cumpanhas, dix a lor: Aujatz ez entendetz.
Mat 15:11
Aquo que intra per la boca no laisa l’ome, mais aco que eis de la boca laisa[338] [28b/14d] l’ome.
Mat 15:12
Ladonx, s’apropiero li decipol e dixero a lui: Sa[ps] que li [Fariseu][339], auzida aquesta paraula, so escandalizadi?
Mat 15:13
Mais el respondentz, dix: Tota planta la qual no plantec lo meus Paire celestials sera derazi[ga]da[340].
Mat 15:14
Laissatz los; cegui so, e guizadors de cex. E si la us cex dona guizament al cec, ambi cazo e la fossa.
Mat 15:15
Mas Peire respondentz, dix a lui: Demostra nos aquesta semblansa.
Mat 15:16
Mais el dix: Encara esz vos senes entendement?
Mat 15:17
No entendetz que tot aquo que intra per la boca va el ventre et es mes en departiment[341]?
Mat 15:18
Mais aquelas causas que de la boca eisso, eisso del cor, e aquelas laisan l’ome.
Mat 15:19
Quar del cor eisso li mal cossirrer, homicidis[342], avouteris, fornicatios, laironicis, fals testimonis, mals ditz, detracios[343].
Mat 15:20
Aquestas causas so que laisan home. Mas manjar ab mas no-lavatz no laisa home.
Mat 15:21
¶ Içitz[344] d’aqui Jesu, departic se e las partidas de Sur[345] e de Sidonia.
Mat 15:22
E vec vos una femna [29a/15a] cananea issida d’aquelas encontradas, e cridava a lui, dizentz: Misericordia ajas de mi, Senher, fil de Davi; la mia filla es malament turmentada de demoni.
Mat 15:23
Lo quals no respos a lei paraula. E apropians, li decipol de lui pregavan lui, dizentz: Perdona[346] a lei, quar seguentre nos crida.
Mat 15:24
Mas el respondentz, dix: No so trames si no a las ovelhas que periro de la maiso d’Israel.
Mat 15:25
Mais ela venc et azorec lui, dizentz: Senher, ajuda me.
Mat 15:26
Lo quals respondentz, dix: No es bo pendre lo pa dels fils e dar als cas.
Mat 15:27
Mais ela dix: O, Senher, vera causa es. Quar neis li cadel manjan de las micas que cazo de la taula de lors senhors.
Mat 15:28
Ladonx respondentz Jesu, dix a lei: O, femna, grans es la tua fes; sia fait a tu enaissi co tu o vols. E fo sanada la filla de lei d’aquela ora.
Mat 15:29
¶ E co passes d’aqui Jesu, venc lonc lo mar de Galelia, e pujantz el pug, sezia aqui.
Mat 15:30
E apropiero se a lui mouta[s][347] cumpanhas aventz[348] [29b/15b] ab lor mutz, e contraitz[349], e cex, e devols, e autres moutz; e gitero los als pes de lui, e sanec los.
Mat 15:31
Enaissi que las cumpanhas se meravilhavan vezentz los mutz parlar, e·ls cex vezer, e·ls contraitz[350] anar; e lauzavan ne Deu d’Israel.
Mat 15:32
Mas Jesu, apelatz los seus decipols, dix: ¶ Eu mercenegi ad aquesta cumpanha, quar ja per .iii. dias perseveran ab mi, e no an que manjo, e no·ls vull trametre dejus per ço que no defalhiscan[351] e la via.
Mat 15:33
E dizian a lui li decipol: E donx, don aurem a nos el desert tantz pas que sadolem tanta cumpanha?
Mat 15:34
E dix ad els Jesu: Cantz pas avetz? Et eli dixero: set, e paux peisses.
Mat 15:35
E comandec a la cumpanha que s’asetjes sobre la terra.
Mat 15:36
E Jesu recebentz los set pas e·ls peisses, fe gracias, e frais lo, e donec a sos decipols, e li decipols donero al poble.
Mat 15:37
E mangero ne tuit, e foro sadolat. E aco que sobrec de las frahmentas[352], prezero ne .vii. esportelas plenas.
Mat 15:38
Mais eran aqueli que manjero .iiii. milhers de baros, esters las femnas e·ls efantz.
Mat 15:39
E laissada la cum|panha, [30a/15c] pojec e la naveta, e venc e las encontradas de Majedon.
Mat 16:1
¶ E apropiero se a lui … li Saduceu[353] asajantz lui, e preguero lui que del cel lor mostres signe.
Mat 16:2
Mais el respondentz, dix ad els: Fait lo vespre, dizetz: Sere er, quar lo cels es roitz[354].
Mat 16:3
E·l mati vos dizetz: Oi er tempestas, quar lo cels resplan tristamentz.
Mat 16:4
Donx la cara del cel conoissetz jujar. Mais las signas dels temps no podetz saber. Generacios mala e avoutraritz, quer[355] signe, e signes no er datz a lei si no·l signes de Jonas lo propheta. E laissatz lor, anec.
Mat 16:5
¶ E co fosso vengut li decipol de lui part lo mar, oblidero pendre pas.
Mat 16:6
Lo quals dix ad els: Atendetz vos, e gardaz vos del levam dels Fariseus e dels Saduceus.
Mat 16:7
Mais eli cossiravan entre lor, dizentz: E nos no avem[356] pas.
Mat 16:8
Mais Jesu, sabentz los cossirers de lor, dix ad els: Per que cossiratz entre vos de pauqueta fe quar no avetz pas?
Mat 16:9
Encara no entendetz ni no·us recordatz dels .v. pas e .v. milia homes, e cantz [30b/15d] cofres ne presesz?
Mat 16:10
Ni dels .vii. pas e .iiii. milhers d’omes, e cantas esportelas ne receubetz?
Mat 16:11
Per que no entendetz que no dixi a vos de pas: Gardatz vos del levam dels Fariseus e dels Saduceus?
Mat 16:12
Ladonx entendero que no dix: “Gardatz vos del levam de pas”, mais de la doctrina dels Fariseus e dels Saduceus.
Mat 16:13
¶ Mais venc Jesu e las partidas de Sesaria de Felip et[357] enterogava sos decipols, dizentz: Quals diso li home esser lo Fil de Deu[358]?
Mat 16:14
Mas eli dixero: Li u dizo que el es Joan Babtista, mais li autri dizo qu’el es Elias, li autre Jeremias o la us dels prophetas.
Mat 16:15
E dix ad els Jesu: Mais vos, quals dizetz mi esser?
Mat 16:16
Mais respondenz Simons Peire, dix: Tu est Crist, Fil de Deu lo viu.
Mat 16:17
Mas Jesu respondenz, dix a lui: Bonauratz est, Simon Bar Joana, quar car[n]s[359] ni sanx no o demostrec a tu, mas lo meus Paire qui es els cels.
Mat 16:18
Et eu dic a tu que tu est Peire, e sobre aquesta peira eu endeficarei la mia gleisa, e las portas [31a/16a] d’ifern no auran forssa encontra lei.
Mat 16:19
E a tu donarei las claus del regne dels cels. E qual que causa tu liara[s][360] sobre terra sera liada els cels, e qualque causa tu desliaras sobre terra[361] sera desliada els cels.
Mat 16:20
¶ Ladonx comandec a sos decipols que a degu no o disseso que el fos Jesu Crist.
Mat 16:21
D’aqui ena[n]t[362] comensec Jesu mostrar a sos decipols que cove lui anar en Jerusalem[363] e sufrir moutas causas dels vels, e dels escripturatz, e dels princeps dels preveires, et esser aucis, e[364] al tertz dia resuscitara.
Mat 16:22
¶ E prendentz lui Peire, comemsçec[365] lui a blasmar et a dire: No sia, Senher, aisso no sera a tu.
Mat 16:23
Lo quals giratz, dix a Peire: Vai seguentre mi, Satanas; escandols est a mi, quar tu no sabs las causas que so de Deu, mas aquelas que so dels homes.
Mat 16:24
¶ Ladonx Jesu dix a sos decipols: Si alcus vol venir seguentre mi, abnegue si meteis, e prenga la sua crotz, e sega mi[366]. Quar aqueli so de Deu[367].
Mat 16:25
Mais aqueli qui volran la lor arma far salva, perdran la; e qui la[368] [31b/16b] perdra per mi, atrobara la e vida durabla[369].
Mat 16:26
Quar quin[370] profeitara a l’home si tot lo mon gazanha, mais la sua arma sofre destroziment? O quals cambis dara hom per la sua arma?
Mat 16:27
Quar lo Fil de Deu[371] es avenidors e la gloria del seu Paire ab los seus angles[372], e ladonx redra a cada u sego las suas obras.
Mat 16:28
Verament, dic a vos, so alcanti dels estantz aici que no tastaran mort entro que veiran lo Fil de l’home venir el seu regne.
Mat 17:1
¶ E seguentre .vi. dias[373], pres Jesu Peire, e Jacme, e Joan so fraire, e menec los en .i. pug fort naut ad una part.
Mat 17:2
E fo trasfiguratz denant els; e resplandic la cara de lui enaissi co·l solelh; e las vestimentas de lui foro faitas blancas enaissi coma neus.
Mat 17:3
E vec vos que aparegro ad els Moises et Elias parlantz ab lui.
Mat 17:4
Mais Peire respondentz, dix a Jesu: Senher, bona causa es nos aici esser; e si tu o vols, fasam aici .iii. maizos, a tu una, et a Moyses una, et a Elias una.
Mat 17:5
Et mentre aisso parlava, vec vos una nivols luzenz [32a/16c] que los cubrec. E vec vos votz de la nivol, dizentz: Aquest es lo meus Fils amatz, lo quals a mi be·m plac; lui aujatz.
Mat 17:6
E li decipol auzentz, cazero[374] en terra; agro gran paor.
Mat 17:7
E venc J[es]us[375] e toquec los, e dix ad els: Levatz sus; no vulhatz temer.
Mat 17:8
Mais levantz lors ulhs, no viro alcu si no sol Jesu.
Mat 17:9
E deissendentz els del pug, comandec ad els Jesu, dizentz: A lun home no diretz aquesta vezio entro lo Fil de Deu[376] sia resucitatz dels mortz.
Mat 17:10
Et enteroguero lui li decipol de lui, dizentz: Donx per que dizo li escripturat que Elias cove primeirament venir?
Mat 17:11
E respondentz, dix ad els: Elias acertas es avenidors e restaura[ra][377] totas causas.
Mat 17:12
Mas eu dic a vos que Elias es ve[n]gutz[378] e no·l conogro. Mais fero en lui quals que causas volgro; et enaissi lo Fil de Deu[379] es sofridors d’els.
Mat 17:13
Ladonx, entendero li decipol que de Joan Babtista o agues dit ad els.
Mat 17:14
¶ E co vengues Jesu[380] a las cumpanas, apropiec se a lui us hom, plegatz los jenols denant lui,[381] dizentz: Senher, misericordia ajas de mi e[382] del meu fil, quar [32b/16d] lunajos es, e sofre mal; quar soven ca el foc [et] espessament[383] en aiga.
Mat 17:15
E presentei lo als teus decipols, e no·l pogo sanar.
Mat 17:16
E dix ad els Jesu: O, generatio encrezols[384] e perversa, entro cora serei[385] ab vos? ...[386]. Amenatz lo za a mi.
Mat 17:17
E Jesu menazec lui, e·l demonis issic de lui; e d’aquela ora enant fo sanatz lo macips.
Mat 17:18
¶ Ladonx s’apropiero li decipol a Jesu e secret, e dixero a lui: Per que nos no·l ne poguem gitar?
Mat 17:19
E dix ad els: Per la vostra no-crezensa[387]. Verament, dic a vos, si auretz fe enaissi co·l gras de la serbe, e diretz ad aquest pug “Traspassa d’aici,”[388] el traspasara; e alcuna causa no er no-poderosa[389] a vos.
Mat 17:20
Mais aquest linhages no es gitatz si no per oracio[390] e per dejuntz[391].
Mat 17:21
¶ Mais coversantz els en Galilea, dix Jesu: Lo Fil de l’home es liuradors e las mas dels homes.
Mat 17:22
E auciran lo, e al tertz dia resucitara. E foro contristatz[392] forment.
Mat 17:23
¶ E co fos venguz[393] en Cafarnao, apropiero aqueli qui prendian [33a/17a] la dragma[394] a Peire, e dixero a lui: Lo vostre maestre no paga la dragma?
Mat 17:24
E dix: Ho[395]. E co fos intratz e la maiso, venc li denant Jesu, dizentz: Quals causa es a tu vista, Simon? Li rei de la terra, de cu prendo trebut o·l ses[396], dels lors fils, o dels estranhs?
Mat 17:25
E dix a lui: Dels estranhs. E dix a lui Jesu: Donx franqui so li fil.
Mat 17:26
Mais que no·ls escandalizem, vai a la mar, e met i lo clavel barbat; e·l peis que primers[397] i venra, pren lo, ez obre la boca[398] de lui, e trobaras .i. diner; e aquel tu pren e dona·l ad els per mi e per tu.
Mat 18:1
¶ En aquela ora s’apropiero a Jesus li decipol, dizentz: Quals es magers[399] el regne dels cels?
Mat 18:2
E apelantz Jesu .i. efant, establic lo e meg de lor,
Mat 18:3
e dix ad els: Verament, dic[400] a vos, si no vos tornaretz e no seretz fait enaissi coma efant, no intraretz el regne dels cels.
Mat 18:4
Quals que s’umeliara enaissi co aquest efantz, aquest es magers el regne dels cels.
Mat 18:5
E quals que recebra .i. efant aital el meu nom, mi recep.
Mat 18:6
Mais qui escandalizara la .i. d’aquestz pau|quetz [33b/17b] que crezo e mi, pus profeitosa causa es a lui que sia penduda al col de lui una mola asenaria[401], e sia [baissat][402] e la preondeza de la mar.
Mat 18:7
Gai al mon dels escandols, quar causa besonhosa es que vengan li escandols. Mais empero, gai ad aicel home per cui l’escandols ve.
Mat 18:8
Mais si la tua mas t’escandaliza o·l teus pes, trenca lo e jeta·l de tu; quar mels es a tu intrar e la vida de Deu[403] devol o contraitz que, avent dos pes e dos mas, esser mes el foc durable.
Mat 18:9
E si lo teus ulhs t’escandaliza, trai le·t, e jeta·l de tu. Bona causa es a tu ab u ulh intrar e la vida de Deu[404] plus que, avent dos ulhs, esser mes e la pena del foc.
Mat 18:10
Gardatz que no mesprezetz .i. d’aquestz pauquetz que crezo e mi[405]; quar eu dic a vos que li angel de lor vezo els cels tota ora la cara del meu Paire qui [e]s[406] els cels.
Mat 18:11
Quar venc lo Filh de Deu[407] salvar aco que era perit.
Mat 18:12
¶ Mais qual causa es vista a vos? Si sera ad alcu home .c. ovellas et erara la una d’aquelas, donx no [34a/17c] laissa las .ic. els puitz[408], e va querre aquela que errec?
Mat 18:13
E si z’endevendra que la atrobe, verament dic a vos que engauzir-s’-a sobre lei mais que sobre las .ic. que no avian errat.
Mat 18:14
Enaissi no es volontat denant lo vostre Paire qui es els cels que perisca la us d’aquestz pauquetz.
Mat 18:15
Mais si·l teus fraire pecara en tu, castia lo entre tu e lui sol. E si tu[409] au, auras gazanhat to fraire.
Mat 18:16
Mais si no te au, ajusta ne ab tu encara .i. o .ii., quar em boca de .ii. o de .iii. esta tota paraula. Mais testimonis i ajas[410].
Mat 18:17
E si no auzira aquels, digas o a la gleisa. Mais si no auzira la gleisa, sia a tu coma pagas o publicas.
Mat 18:18
¶ Verament[411], dic a vos que cal que causa liaretz sobre terra, sera liada els cels; e qual que causa solveretz sobre terra, sera souta els cels.
Mat 18:19
De rescaps, verament dic a vos, si doi de vos se cosentiran sobre terra de tota causa, qual que causa querran sera faita ad els del meu Paire qui es els cels.
Mat 18:20
Quar aqui on so .ii. o .iii. ajustat el meu nom, eu so [34b/17d] aqui e meg de lor.
Mat 18:21
¶ Ladonx apropiantz Peire, dix a lui: Senher, si pecara e mi lo meus fraire, perdonarei li entro a set vegadas[412]?
Mat 18:22
E Jesu dix: No o dic a tu, entro a .vii. vegada[s][413]. Mais entro a .vii. vegadas .lxx..
Mat 18:23
¶ Per aisso, es asemblatz lo regne dels cels a l’home rei qui volc pausar razo ab sos sirventz.
Mat 18:24
E co agues comensada pausar la razo, fo li presentatz us hom que·l devia .x. melia besantz.
Mat 18:25
E quo el no agues don les li redes, comandec lo senhor lui esser vendut, e la molher, e·ls fils, e totas aquelas causas que avia, et esser redut.
Mat 18:26
Mais en gitantz, aquel sirventz pregava lo, dizentz: Senher, sufrensa ajas e mi, e totas las causas eu te redrei.
Mat 18:27
Mais lo senher ac merce d’aquel ser, e perdonec li tot lo deute.
Mat 18:28
Mas issiz aquel sirventz, atrobec .i. dels seus [co-]sers[414] lo qual devia a lui .c. diners. E tenentz, destrenhia·l dizentz: Ret aquo que deus.
Mat 18:29
Et en gitantz lo co-ssers[415] de lui, [35a/18a] pregava lo, dize[n]tz[416]: Sufrensa ajas e mi, e totas las causas eu te redrei.
Mat 18:30
Mais el no o volc. Mais anec e mes lo en carcer entro qu’el redes lo deute.
Mat 18:31
Mais vezentz li co-ser[417] de lui, foro contristatz[418] fortment, e vengro e recumtero o a lor senhor totas causas que eran faitas.
Mat 18:32
Mais lo seu senhor apelec lui, dizentz: Sers[419] fels, tot lo teu deute perdonei a tu, quar tu m’en preguest.
Mat 18:33
Donx no covenc a tu que agueses merce del teu co-sser[420], aissi co eu agui merce de tu?
Mat 18:34
E irasc se lo senher de lui. E liurec lo als turmemtadors entro qu’el redes tot lo deute.
Mat 18:35
Et enaissi lo meus Paire celestials o fara a vos, si no perdonaretz us quex[421] a vostre fraire[422] de vostres corages.
Mat 19:1
¶ E fait fo co Jesu agues acabadas aquestas paraulas, traspassec de Galilea e venc e las encontradas de Judea, part lo f[l]um[423] Jorda.
Mat 19:2
E seguiro lo moutas cumpanhas, e sanec los aqui.
Mat 19:3
E apropiantz a lui li Fariseu asajans lui, e dizentz; Si letz ad [35b/18b] home laisar sa molher per qualque causa?
Mat 19:4
Lo quals respondentz, dix ad els: No legitz que aquel qui fe del comensament, lo mascles e la femna [fe lor][424]? E dix:
Mat 19:5
Per aquesta causa laissa home paire e maire, e ajustar-z’-a ab sa molher, e seran dos en una carn.
Mat 19:6
Emperaisso, no so doi mais una[425] carns. Donx, zo que Deus ajustec, hom no soparta[426].
Mat 19:7
E dixero a lui: Per que donx Moysen comandec libre de refut esser donat, e laissar?
Mat 19:8
E dix ad els: Quar Moysen a la dureza del vostre cor autregec a vos laissar las vostras[427] molers. Mais del comensament no fo aisi.
Mat 19:9
Mais eu dic a vos que quals que laissar[a][428] la sua molher si no per causa de fornicatio, e autra·n prendra, avoutra; e aquel qui la laissada pre[n], ne a[vo]utra[429].
Mat 19:10
E dixero a lui li decipol: Si aissi es la causa hom ab molher, no cove noseijar[430].
Mat 19:11
Lo qual dix: No prendo tuit aquesta paraula, mais aqueli a cui es dat.
Mat 19:12
Quar so crasta[t][431] li qual del ventre de la maire nasco enaissi; e so crastat li qual o so fait [36a/18c] dels homes; e so crastat li qual se crastero els meteisses per lo regne dels cels. Qui pot pendre, prenga.
Mat 19:13
¶ Ladonx foro presentadi a lui li efant que empauses ad els las mas e que ores. Mais li decipol de lui vedavan els.
Mat 19:14
Mais Jesu dix ad els: No vulhatz devedar los efantz; laissatz los venir a mi; quar d’aitals es lo regnes dels cels.
Mat 19:15
E quo agues empausatz ad els las mas, anec d’aqui.
Mat 19:16
¶ E vec vos us apropiantz dix a lui: Maestre bos, e qual causa[432] farei que aja vida durabla?
Mat 19:17
Lo qual dix a lui: Per que m’enterogas de be? Us Deus es bos.[433] Mais si tu vuls intrar e vida, garda los mandamentz.
Mat 19:18
E dix a lui: Quals? E Jesu dix li: No faras homicidi; No avoutraras; no faras laironici; no diras fals testimoni.
Mat 19:19
Ondra to paire e ta maire; e amaras lo teu proisme enaissi coma tu meteis.
Mat 19:20
E dix a lui lo jovencels: Totas aquestas causa gardei del meu jovent; quals causa defalh a mi encara? [36b/18d]
Mat 19:21
E dix a lui Jesu: Si vols esser perfeitz, vai e ven totas las causas que as, e dona a paubres, e vei e sec me, e auras tesaur els cels.
Mat 19:22
Mas co lo jovencels agues auzida la paraula[434], anec s’en tristz, quar era avenz moutas possesios.
Mat 19:23
Mais Jesu dix a sos decipols: Verament dic a vos que·l manentz intrara greument el regne dels cels.
Mat 19:24
E de rescaps dic a vos, plus leugeira causa es lo camels passar per lo[435] trauc de l’agulia que·l manentz intrar el regne dels cels.
Mat 19:25
Mais aquestas causas auzidas, li decipol se meravillavan fortment, dizentz: Donx, qui poira eçer sals?
Mat 19:26
Mais Jesu esgardantz, dix ad els: Als homes es aisso causa no-poderosa[436]; mais a Deu totas causas so poderosas.
Mat 19:27
Ladonx respondentz Peire, dix a lui: Vec te nos avem desamparadas totas causas, e seguim tu. Donx, quals causa sera a nos?
Mat 19:28
Mais Jesu dix ad els: Verament, dic a vos que vos que desamparetz totas causas e[437] seguitz mi, e la regeneratio[438] quan lo [37a/19a] Fil de Deu[439] seira el seti de la sua majestat, e vos seiretz sobre·ls .xii. setis, jujantz los .xii. trips d’Israel.
Mat 19:29
E totz hom que laisara[440] paire o maire, o fraires o serors, o fils o fillas[441] o la molher, o maisos o canps[442] per lo meu nom, .c. dobles ne recebra, e vida durabla possezira.
Mat 19:30
Mais mouti primer seran derer, e mouti derrer primer.
Mat 20:1
¶ Semblans es lo regnes dels cels a l’home paire de mainadas lo qual issic lo primer mati logar obrers e la sua vinha.
Mat 20:2
E faita covenensa ab los obrers d’u diner lo dia, e trames los e la sua vinha.
Mat 20:3
Ez issic enaviro la tersza ora; vic ne autres estanz alezeratz el mercat.
Mat 20:4
E dix ad els: Anatz vos e la mia vinha, e aco que er causa dreitureira, donarei a vos.
Mat 20:5
Ez eli anero. E de rescaps, issic enaviro[443] la sezena ora e la novena, [e] fe o eisament.
Mat 20:6
Mais enaviro la onzena[444] ora issic e atrobec ne autres estantz, e dix ad els: Per que estaitz[445] aici tot dia alezerat? [37b/19b]
Mat 20:7
Et eli dixero a lui: Quar anc luns hom no nos loguet[446]. E dix ad els: Anatz vos e la mia vinha.
Mat 20:8
¶ Mais co fos lo sers, dix lo senhor de la vinha al seu percurador: Apela los obrers e ret lor lor loguer, comenzantz dels derrers entro als primers.
Mat 20:9
Mais co foso vengut aqueli de la onzena ora, receubro eli mezeissi sengles diners.
Mat 20:10
Mais vezentz li primer, albirero se qu’eli receubesso mas; e receubro eli meteissi sengles diners.
Mat 20:11
Mais recebentz, murmuravan encontra·l paire de las mainadas,
Mat 20:12
dizentz: Aquesti derrer, una ora fero[447], e engal de nos los fas que portem lo faisz e la calor del dia.
Mat 20:13
Mais el respondentz a la u de lor, dix: Amix, no fasz tort a tu. No·t coveng[ui]st[448] ab mi per .i. diner lo dia?
Mat 20:14
Pren aco que es teu, e vai t’en. Quar eu vulh donar ad aquest derrer enaissi coma a tu.
Mat 20:15
O no letz a mi far aco que eu vulh? O·l teus ulhs es fels quar eu bos so?
Mat 20:16
Enaissi sera[n][449] li primer derrer, [38a/19c] e li derrer primer. Mais mouti so li apelat, mais pauqui so li elegit.
Mat 20:17
¶ Mais pujantz Jesu en Jerusalem[450], pres los seus .xii. decipols, e dix ad els e secret:
Mat 20:18
Vec vos nos pujam en Jerusalem, e·l Fil de Deu[451] sera liuratz als princeps dels preveires e als escripturatz, e cumdamnaran[452] lo per mort,
Mat 20:19
e liuraran lo a la[s] Gentz[453] az escarnir, e a batre, e a cruzificar[454], et al tertz dia, resuscitara.
Mat 20:20
¶ Ladonx s’apropiec a lui la maire dels fils d’En Zebedeu ab sos fils, azorantz e querentz alcuna causa de lui.
Mat 20:21
Lo quals dix a lui[455]: Qual causa vols? E dix a lui: Digas que aquesti mei .ii. fil sego la us a la tua destra, e l’autre a la tua senestra el teu regne.
Mat 20:22
Mais respondentz, Jesu dix ad els: No sabetz qual causa quiretz. Podetz beure lo beurage qu’eu ei a beure? E disser[o] a lui: Podem.
Mat 20:23
E dix ad els Jesu: Verament, lo meu calit[456] beurez; mais lo sezers a la mia destra o a la mia senestra, no es meu donar a vos, mais ad aicels a cui es aparelat del meu Paire.
Mat 20:24
E auzentz, li .x., foro endenhat dels .ii. [38b/19d] fraires.
Mat 20:25
Mais Jesu apelec los a si, e dix ad els: Vos sabetz que li princep de las Gentz senhorejan de lor, e aqueli que so major an pozestat en els.
Mat 20:26
No sera aissi entre vos; mais cals que voldra esser majer entre vos, sia vostre ministres.
Mat 20:27
E aquel qui voldra entre vos esser primers sera vostre sirventz.
Mat 20:28
Enaissi co·l Fil de Deu[457] no venc esser servitz, mais servir, e donar la sua arma en rezemcio per moutz. Mais[458] vos quiretz de pauquet creiser e de gran esser majer. ¶ Mais vos intrantz a la cena, no vos vulhatz asetjar els lox sobre-apareisens[459], que per aventura pus clars de tu no sobre-venga[460], e apropiantz aquel qui t’apelec a la cena, diga a tu: “Encara t’apropia az en aval,” e seras vergonhatz. Mais si el loc pus bas t’aseiras[461], e sobre-venga plus umils de tu, dira a tu aquel qui t’apelec a la cena, “Encara t’apropia az essus,” e aisso sera a tu pus profeitos.
Mat 20:29
¶ Mais co eli issian de Jerico, seguiro lui moutas cumpanhas.
Mat 20:30
E vec vos doi cec sezentz [39a/20a] lonc la via, auzentz que Jesu traspassava d’aqui, cridero, dizentz: Senher, merce ajas de nos, fil de Davit.
Mat 20:31
Mais la cumpanha menasava els que calesso. Mais eli cridavan majorment, dizentz: Senher, merceneja de nos, fil de Davit.
Mat 20:32
Et estec Jesu, et apelec los, e dix: Qual causa voletz que eu fassa a vos?
Mat 20:33
E dixero a lui: Senher que li nostri ulh sian adubert.
Mat 20:34
Mais Jesu mercenejec de lor, e[462] dix ad els: Segon la vostra fe, sia fait a vos; e toquec los ulhs de lor. E viasament viro, e siguiro lui.
Mat 21:1
¶ E co fo apropiatz Jesu de Jerusalem, e venc en Bethfage[463] a mont Olivet, ladonx Jesu trames dos de sos decipols,
Mat 21:2
dizentz ad els: Anatz el castel que es encontra vos, e viasament atrobaretz l’asena liada e·l polli ab lei. Deliatz los, e amenatz los a mi.
Mat 21:3
E si alcus vos dira alcuna causa, digatz que al Senhor a n’ops, e viasamentz laissaran[464] los.
Mat 21:4
Mais tot aisso es fait que sia cumplit aco que fo dig per lo propheta, dize[n]tz[465]:
Mat 21:5
Digatz [39b/20b] a la filla de Sion: Vec te lo teus reis ve a tu soaus, sezentz sobre la asena, e·l polli, fil d’ela, sotzjoal[466].
Mat 21:6
Mais li decipol anantz, fero o enaissi co Jesu lor o comandec.
Mat 21:7
E amenero l’asena e·l polli, e pausero sobre lor lors vestimentas, e fero lui sezer desus.
Mat 21:8
Mais mouta cumpanha aparelero lors vestimentas e la via; mais li autri trencavan los rams dels aibres, et estendian los e la via.
Mat 21:9
Mas las cumpanhas que denant anavan, e que seguian lui, e cridavan, dizentz: Lauzor[467] al fil de Davi; benezectes es aquel qui ve el nom del Senhor; lauzors e las autezas.
Mat 21:10
¶ E co fo intratz Jesu en Jerusalem, fo escomoguda tota la ciutat, dizentz: Quals es aquest?
Mat 21:11
E ·l pobles dix: Jesu, propheta de Nazeret de Galilea.
Mat 21:12
Ez intrec Jesu el temple de Deu, e gitava totz los vendentz e·ls cumprantz del temple; e las taulas dels cambiadors, e las cadeiras dels vendentz [d]e[468] las colombas, trastornec.
Mat 21:13
E [40a/20c] dix ad els: Escriut es que la mia maisos sera apelada maisos d’oracio; mas vos fesz lei balma de lairos.
Mat 21:14
E apropiero se a lui li cec e li contrat[469] el temple, e sanec los.
Mat 21:15
Mais vezentz li princep dels preveires e li escriptura[t][470] las meravillas qu’el fe, e·ls macips cridantz el temple, e dizentz: “Lauzor[471] al fil de Davi,” endenh[e]ro[472] se,
Mat 21:16
e dixero a lui: Aus qual causa dizo aquesti? E Jesu dix ad els: Oc. No legitz vos que e la boca dels efantz[473] e dels laitantz acabest la lauzor?
Mat 21:17
E laissatz lor, anec foras la ciutat em Bethania e aqui estec, et essenhava los del regne de Deu[474].
Mat 21:18
¶ Mais fait lo mati, retornec e la ciutat et ac fam.
Mat 21:19
E vi .i. aibre figuer lonc la via; venc a lui e no i trobec en lui alcuna causa si no solament fullas. E dix a lui: lunha ora[475] de tu no nasca fruit en durable. E viazament sequec la figairada[476].
Mat 21:20
E veze[n]tz[477] li decipol, meravillero se, dizentz: En cal maneira sequec tantost?
Mat 21:21
E respondentz, Jesu dix ad els: [40b/20d] Verament dic a vos si auretz fe e no doptaretz, vos o faretz; no solament de la figairada, mais si diretz ad aquest pug: “Tol te d’aqui, e gita te e mar,” fait sera.
Mat 21:22
E totas las causas que queretz e la oracio[478] creze[n]tz[479], recebretz.
Mat 21:23
¶ E co fo vengutz el temple, vengro a lui essenhant, li princep dels preveres e li ancias del poble, dizentz: En qual pozestat fas aquestas causas? E qual dec a tu aquesta pozestat?
Mat 21:24
E respondentz, Jesu dix ad els: Eu demandarei a vos una paraula, e si la·m diretz, eu direi a[480] vos en qual pozestat fasz aquestas causas.
Mat 21:25
Le baptismes de Joan, don era? Era del cel o dels homes? Mais eli cossiravan entre lor, dizentz:
Mat 21:26
Si direm[481] del cel, et el dira a nos: Donx, per que no crezetz[482] a lui? Mais si direm dels homes, temem la cumpanha; quar tuit avian Joan aissi co propheta.
Mat 21:27
E respondentz, dissero a Jesu: No o sabem. E Jesu dix ad els: Ni eu no dic a vos en qual pozestat fasz aquestas causas. [41a/21a]
Mat 21:28
¶ Mais quals causa es vista a vos? Us hom avia dos fils e dix al primer: Fils, vai oi obra[r][483] e la mia vinha.
Mat 21:29
Et el respos e dix: No o vulh; mais enapres, mogutz de penedensa, anec e la vinha.
Mat 21:30
Mais apropiantz a l’autre dix o eissament, et el respondenz, dix: Vau i, senher. E no i anec.
Mat 21:31
Quals d’aquestz dos fe la volo[n]tat[484]del paire? E dixero a lui: Lo primers. E dix ad els Jesu: Verament dic a vos que publica e meretritz iran dena[n]t[485] vos el regne de Deu.
Mat 21:32
Quar a vos venc Joan e via de dreitat[486], e no cresetz a lui. Mais li publica e meretritz crezero a lui; mais vos vezentz, no aguesz penedensa enapres, que creze[sse]tz[487] a lui.
Mat 21:33
Autra semblansa aujatz. ¶[488] Us hom era paire de mainadas que plantec vinha, et enrevironec la de sep, e bastic .i. trulh[489], et endefiquec torr, e loguec la a coutivadors, e anec s’en en autra encontrada.
Mat 21:34
Mas co fos apropiatz le tens[490] dels fruitz, trames sos sirventz [41b/21b] als coutivadors que receubesso los fruitz de lui.
Mat 21:35
Mais li coutivadors preso los sirventz de lui: la u batero, e l’autre aucizero, e l‘autre lapizero.
Mat 21:36
E de rescaps trames n’i autres sirventz plusors dels primers. Et eli fero o ad aquels eissament.
Mat 21:37
Mas e la derrairia trames ad els lo seu fil, dizentz: Vergonharan[491] lo meu fil.
Mat 21:38
Mais li coutivador, vezentz lo fil, dixero entre lor: Aquest es hereters; vinetz, e aucizam lo, e aurem la heretat de lui.
Mat 21:39
E preso·l fil, preso et aucizero lo, e gitero lo de la vinha.[492]
Mat 21:40
Donx can vendra[493] lo senhor de la vinha, qual causa fara ad aquels coutivador[s]?
Mat 21:41
E dixero a lui: Los mals destrozira malament; e la sua vinha logara ad autres coutivadors que redran[494] a lui lo fruit per lor temps.
Mat 21:42
E dix ad els Jesu: No ligitz e las escripturas[495]: La peira que li endeficant refudero, aquesta es faita el cap de l’angle. Aquesta causa es faita del Senhor, et es meravillosa denant los nostres ulh[s][496].
Mat 21:43
E per aisso, eu dic a vos que de vos sera toutz lo [42a/21c] regnes[497] de Deu, e sera datz a la genz fazentz los fruitz de Deu.
Mat 21:44
E aquel qui caira sobre aquesta peira sera fraitz, et ela brisara aicel sobre qual caira.
Mat 21:45
E co agueso auzitz li princep dels preveires e li Fariseu las semblansas de lui, conogo[498] que de lor o dizia.
Mat 21:46
E quere[n]tz[499] lui tener, temegro la cumpanha. Quar enaissi avian lui coma propheta.
Mat 22:1
E[500] respondentz Jesu, dix de rescaps e semblansas ad els, dizentz:
Mat 22:2
¶ Semblans es lo regnes del cel a l’hom rei qui fe nupcias a so fil.
Mat 22:3
E trames sos serventz apelar los covidatz a las nupcias, e no i volian venir.
Mat 22:4
De rescaps trames autres sirventz, dizentz: Digatz als covidatz: Vec vos lo meus manjars es aparelhatz; li mei taur e las causas grassas so mortas, e totas las causas so aparelladas. Vinetz a las nupcias.
Mat 22:5
Mas eli mesprezero o. La us anec e la sua vila, e l’autre en la sua mer|cadairia. [42b/21d]
Mat 22:6
E li autri tengro los sirventz de lui e, turmentatz ab antas[501], aucizero los.
Mat 22:7
Mais lo reis, co o agues auzitz, iratz es; e trames las suas ostz e destrozit aquels homecidiers[502], e la ciutat de lor abrasec.
Mat 22:8
Ladonx dix a sos sirventz: Verament, las nupcias so apareladas; mais aqueli qui era[n][503] covidat, non foro digne.
Mat 22:9
E per aisso, anatz[504] a las issidas de las vias, e aquels que trobaretz, apelatz los a la nupcias.
Mat 22:10
Et issiro li sirvent de lui e las vias, e ajustero totz aquels que trobero, mals e bos; e foro cumplidas las nupcias de repausantz.
Mat 22:11
Mais intrec lo reis que vis los repausantz, e vic aqui .i. home no vestit de nupcial vestimenta.
Mat 22:12
E dix a lui: Amix, per cal mesura intrest aci no aventz nupcial vestimenta? Mais el calec.
Mat 22:13
E ·l reis dix als ministres: Liatz los pes de lui, e·ls mas, e metetz lo e las tenebras pus preondas: aqui er plors et estrenhementz de dentz.
Mat 22:14
Mais mouti [43a/22a] so li apellat, mas pauqui so li elegit.
Mat 22:15
¶ E adonx anantz, li Fariseu en fero cosselh que·l presesso[505] en paraula.
Mat 22:16
E trames[er]o a lui li lor decipol ab los Erodias, dizentz: Maestre, nos sabem que tu est vertaders, e la via de Deu en veritat essenhas, e no es a tu cura d’alcu. Quar tu no receps[506] persona d’omes.
Mat 22:17
Doncas, digas nos quals causa es vista a tu. Letz lo ces esser donat a Sesar, o no?
Mat 22:18
Mais conoguda Jesu la felonia de lor, dix: Enganador[507], e per que me asajatz?
Mat 22:19
Mostratz me la moneda del ses[508]. Et portero a lui .i. diner.
Mat 22:20
E dix ad els Jesus: De cu es aquesta emages e la sobrescriptios?
Mat 22:21
E dixero[509] a lui: De Sesar. Et el dix: Aquelas causas que so de Sesar, redetz a Sesar; e aquelas que so de Deu, redetz a Deu.
Mat 22:22
E auzentz, meravillero se, e laissat lui, anero.
Mat 22:23
¶ En aquel dia vengro a lui li Saduseu, e diso[510] no esser resusreccio[511]. Et enteroguero[512] lui,
Mat 22:24
dizentz: Maestre, Moyses dix : Si alcus morra [43b/22b] no aventz fil, que·l seus fraires prenga la moller de lui, e suscite semensa al seu fraire.
Mat 22:25
Quar ves[513] nos eran .vii. fraires: e·l primers pres moler, e moric no aventz semensa, e laissec sa moler a so fraire.
Mat 22:26
Eissament lo segon, e·l tertz, entro al sete.
Mat 22:27
Et e la derrairia de totz, la femna moric.
Mat 22:28
Donx, e la resurectio, de qual dels .vii. sera moler? Quar tuit set agro lei.
Mat 22:29
Mas respondentz Jesu, dix ad els: Erraz, no sabe[n]tz[514] las escripturas, ni la vertut de Deu.
Mat 22:30
Quar e la resurectio no nosijara, ni sera nocijat; mas seran enaissi co li angel de Deu el cel.
Mat 22:31
Mais de la resurectio dels mortz, no legitz aco que fo dig del Senhor, dize[n]tz[515] a vos:
Mat 22:32
Eu so Deus d’Abraham, e Deus d’Isaac, e Deus de Jacob? No es Deus dels mortz, mais dels vius.
Mat 22:33
E las cumpanhas auzentz, meravilhavan se e la doctrina de lu[516].
Mat 22:34
¶ Mais li Fariseu auziro que·ls Saduceus avia [44a/22c] faitz calar; amassero se en u.
Mat 22:35
Et enteroguec lui us de lor, essenhaire de la leig, asaja[n]tz[517] lui.
Mat 22:36
Maestre, cals es lo majers mandamentz de la leg?
Mat 22:37
E dis li Jesu: Amaras lo teu Senher Deu de tot lo teu cor, e de tota la tua pessa, e de tota la tua arma, e de totas las tuas forsas[518].
Mat 22:38
Aquest es lo majer e·l primers mandamentz.
Mat 22:39
Mais lo segons es semblans ad aquest: Amaras lo teu proisme aissi coma tu meteis.
Mat 22:40
En aquestz .ii. mandame[n]tz[519] tota la leig pen, e li propheta.
Mat 22:41
¶ Mais ajustatz los Fariseus, demandec ad els Jesu,
Mat 22:42
dizentz: Quals causa es vista a vos de Crist? De cu es fils? E dixero a lui: De Davi.
Mat 22:43
E Jesu dix ad els: Donx, en qual maneira David apela lui Senhor en esperit, dizentz:
Mat 22:44
Dix lo Senhor al meu Senhor: Sei[520] devas las mias destras, entro qu’eu pause los teus enemix sotz[521] los escaunels dels teus pes?[522]
Mat 22:45
Donx, si Davi en es|perit[523] [44b/22d] apela lui Senhor, en qual maneira es fils de lui?
Mat 22:46
E negus no podia respondre a lui paraula; ni no fo ausartz[524] alcus d’aquel dia enant lui enterogar.
Mat 23:1
Ladonx[525], parlec Jesu a las cumpanhas, e dix[526] als seus decipols:
Mat 23:2
¶ Sobre la cadeira de Moisen segro escripturat e Fariseu enganador[527].
Mat 23:3
Per zo, totas las causas qu’el[i][528] vos diran, gardatz e faitz; mais segon las lors obras no vulhatz far; quar eli dizo, e no fan.
Mat 23:4
Mais lian los grans faises no-portables[529], e·ls pausan sobre·ls muscles dels homes. Mais ab lor dit no·ls volo moure.
Mat 23:5
Mais totas lors obras fan qu’en sian visti dels homes. Quar eli alargan lors filaterias, e macnifican[530] lors fremjas.
Mat 23:6
E aman los primers setis els manjars, e las primeiras cadeira[s][531] e las sinagogas,
Mat 23:7
e·ls saludantz el mercat, et esser apelat dels homes, Maestres.
Mat 23:8
Mais vos [45a/23a] no vulhatz esser apelat, Maestri; quar lo vostre Maestres us es, Crist[532]; quar vos tuit esz fraires.
Mat 23:9
E no vulhatz apelar paire a vos sobre terra; quar us es lo vostre Paire, qui es els cels.
Mat 23:10
...[533]
Mat 23:11
Aquel qui es majer de vos sera vostre sirvenz.
Mat 23:12
Mais aquel que s’abaissara, sera eisauszat; e qui s’eisausara, sera abaisatz.
Mat 23:13
¶ Mais gai a vos, escripturat e Fariseu enganador, li qual clauzetz[534] lo regne dels cels denant los homes; quar vos no i intratz, ni·ls intrantz no i laissatz intrar.
Mat 23:14
¶ Gai a vos, escripturat e Fariseus enganador, li cal devoratz las maisos de las veuvas femnas, [orant] longa oracio[535]; per aisso, recebrez major damnament[536].
Mat 23:15
¶ Gai a vos, escripturat e Fariseu enganador, li cal revironatz la mar e la seca que faszatz .i. novel covertit; e co sera faitz, faitz lo fil de pena doble que vos.
Mat 23:16
¶ Gai a vos, guizador cec, li [45b/23b] qual dizetz: Quals que jurara per lo temple, nientz es; mais qual que jurara e l’aur del temple, es deuteire.
Mat 23:17
Folli, cec[537], quals es majer, l’aurs o·l temple que sanctifica[538] l’aur?
Mat 23:18
E quals que jurara e l’autar, nientz es; mais quals que jurara el do qu’es sobre l’autar, endeutatz es.
Mat 23:19
Cec, quals es majer, lo dos o l’autars que sanctifica·l[539] do?
Mat 23:20
Mais aquel qui jura e l’autar, jura en lui et en tot ço que es sobre lui.
Mat 23:21
E aquel qui jura el temple, jura en lui et en aquel qui abita en lui.
Mat 23:22
E qui jura el cel, jura el tro de Deu et en lui qui se sobre lui.
Mat 23:23
¶ Gai a vos, escripturat e Fariseu enganador, li qual deimatz la menta e l’anet [540], e·l comi, e laisatz zo que pus greu es e la leg, judici, e misericordia, e fe. Aquestas causas cove a far e no a laisar.
Mat 23:24
Guizador cec, que colatz lo moscallo, e traszetz lo camel.
Mat 23:25
¶ Gai a vos, escripturat e Fariseu , que nedejatz aco qu’es de|fora [46a/23c] de l’enap e de la escudela, mas dedinz esz ple de raubairia e de lagesza.
Mat 23:26
Fariseu cec, nedejatz prim[e]irament[541] aco qu’es dinz de l’enap e de la escudela, que sia fait nede[542] aco qu’es defora.
Mat 23:27
¶ Gai a vos, escripturat e Fariseu enganador, qui esz sembla[n]tz als monimentz dealbatz[543] que apareiso defora bels als homes, mas dinz so ples d’osses de mort e de tota pudor.
Mat 23:28
Ez enaissi vos semb[l]atz[544] defora dreiturers als homes. Mais dinz esz pleni d’engan, e de raubairia[545], e de felonia.
Mat 23:29
¶ Gai a vos, escripturat e Fariseu enganador, qui endeficaz los sepulcres dels propheta e azor[n]atz[546] los monimenz dels dreiturers.
Mat 23:30
E dizez: Si nos fossem els dias dels nostres pairos, nos foram cumpanho de lor el sanc dels prophetas.
Mat 23:31
E per ai[sso][547], vos portatz testimoni a vos meteisses, que filli esz d’aicels que·ls prophetas auzizero.
Mat 23:32
E vos cumpletz la mesura dels [46b/23d] vostres pairos.
Mat 23:33
Serpentz, engendramentz de vibras, en qual maneira fugirez al judici de pena?
Mat 23:34
¶ Per aisso, vec vos eu trameti a vos prophetas, e savis, et escripturatz; e d’aquels vos auciretz, e crucificaretz, e d’aquels[548] vos batretz e vostras sinagogas et encauzaretz los de ciutat e ciutat,
Mat 23:35
que venga sobre vos totz lo sa[n]x[549] justz, lo quals fo espars sobre terra del sanc d’Abel lo justz entro al sanc de Zacarias[550], lo fil de Barachias, lo qual aucizetz entre·l temple e l’autar.
Mat 23:36
Verament dic a vos, totas aquestas causas vendran sobre aquesta generacio[551].
Mat 23:37
¶ Jerusalem, Jerusalem, que aucizesz los profetas[552] e lapizetz aicels que so tramesi a tu; per alcantas vegadas eu volgui ajustar los teus fils, enaissi co la gallina ajusta los seus polletz çotz las alas suas; e tu no o volguist?
Mat 23:38
Vec vos la vostra maisos sera laissada a vos deserta.
Mat 23:39
Quar eu dic [47a/24a] a vos, no·m veiretz d’aici enant entro que digatz: Benezectes es qui ve el nom del Senhor.
Mat 24:1
¶ Mais Jesu issic del temple e anava[553]. E apropiero se li decipol de lui que·l mostresso l’endeficament del temple.
Mat 24:2
Mais el respondentz ad els, dix[554]: Vezetz totas aquestas causas? Verament dic a vos, no i remandra peira sobre peira que no sia destrozida.
Mat 24:3
¶ Mais lui sezentz sobre mont Olivet, vengro a lui li decipol, e dizio e secret: Ditz a nos, can[555] seran aquestas causas? E quals signes sera del teu aveniment e del cossumament del segle?
Mat 24:4
E respondentz, Jesu dix ad els: Veiatz que negus hom no vos engan.
Mat 24:5
Quar mouti ne venran el meu nom dizentz: Eu so Crist; e moutz n’enganaran.
Mat 24:6
Quar vos auziretz las batallas e las azesmansas[556] de las batallas. Mais veiatz que no siatz torbadi. Quar aquestas causas coveno esser faitas, mas [47b/24b] encara no es la fis.
Mat 24:7 Quar levar-s’-a gentz contra gentz, e regnes contra regnes, e seran fams e pestenencias, e terratremols per lox.
Mat 24:8
Totas aquestas causas so comensament de dolors.
Mat 24:9
Ladonx vos liuraran en tribulatio, e auciran vos, e seretz en aziramentz a totas las ge[n]tz[557] per lo meu nom.
Mat 24:10
E ladonx seran m[o]uti[558] escandalizadi[559] et entre lor se liuraran [et auran se en odi entre lor][560].
Mat 24:11
E mouti falsi prophetas se levaran, et enganaran[561] moutz.
Mat 24:12
E quar avondara la felonia, la caritatz de moutz se refrejara.
Mat 24:13
Mais aquel qui perseverara entro a la fi, aquel sera sals.
Mat 24:14
E sera prezicatz aquest avangeli del[562] regne en tot le segle en testimoni a totas las Gentz. E ladonx, vendra l’acabamentz.
Mat 24:15
¶ Mais co veiretz lo scumergament del desconort lo quals fo dig de Daniel lo propheta, estant el loc sanch[563]: qui leg, entenda.
Mat 24:16
Ladonx aquel que so en Judea, fujan als puitz.
Mat 24:17
E qui es el tet, no deissenda pendre alcuna causa de la sua maiso.
Mat 24:18
E qui [48a/24c] es el[564] camp, no torne atras pendre la sua gonela.
Mat 24:19
Mais gai a las enprenhantz, e als noirentz en aquels dias.
Mat 24:20
Mais oratz que la vostra fugida no sia faita en ivern ni e sabte.
Mat 24:21
Quar ladonx sera tals tribulatios la quals no fo del comensament del mon entro ara, ni no sera faita.
Mat 24:22
E si aqueli dias no fos[so][565] abreujat, no fora faita salva tota carns. Mais per los elegitz, seran abreujat li dias aquels.
Mat 24:23
¶ Ladonx si alcus dira a vos: “Vec vos aici es Crist o la,” no·l vulhatz creire.
Mat 24:24
Quar levar-s’-an falsi Crist e falsi prophetas, e daran grans signas e meravillas, enaissi que en eror ne seran[566] menadi neiss, si esser pot fait, li elegit.
Mat 24:25
Vec vos que davant o dissi a vos.
Mat 24:26
Per zo, si eli vos diran: “Vec le·us el desert”, no i vulhatz issir. E si diran: “Vec le·us en rescost”, no o vulhatz creire.
Mat 24:27
Quar aissi co la resplandor eis d’Orient, e par entro en Occident, enaissi sera l’avenimentz del Fil de Deu[567].
Mat 24:28
En qualque loc sera·l cors, aqui seran ajustadas las aiglas.
Mat 24:29
Mais viazament se|guentre [48b/24d] la tribulatio d’aquels dias, le solels sera escurzitz, e la luna no donara lo seu lum, e las estelas cairan del cel, e las vertutz dels cels seran escomogudas.
Mat 24:30
E ladonx apara[n] los signes del Fil de Deu[568] el cel. E ladonx se planheran tug li trip de l[a][569] terra, e veiran lo Fil de Deu[570] vinent e las nivols del cel ab gran vertut et ab majestat.
Mat 24:31
E trametra los seus angels ab corn e ab gran votz. E ajustaran los elegitz de lui dels .iiii. ventz, e de las sobiranesas del[s][571] cels entro als terminis de lor.
Mat 24:32
¶ Mais de l’aibre figuer, aprendez la semblansa: co ja li ram de lui er tendres[572] e las fullas nadas, sapiatz que prop es l’estius.
Mat 24:33
Enaissi e vos co veiretz aquestas causas esser faitas[573], sapiatz que prop esz de las portas.
Mat 24:34
Verament, dic a vos que no tras[pas]sara[574] aquesta generatios entro [que] totas causas[575] sian faitas.
Mat 24:35
Lo cel e la terra traspassaran, mais las mias paraula[s][576] no traspasaran. [49a/25a]
Mat 24:36
¶ Mais[577] d’aquel dia o de la ora, negus hom no[578] sab, ni li angel del cel, si no sols lo Paire.
Mat 24:37
Mais aissi co fo els dias de Nohe, enaissi sera l’avenimentz del Fil de Deu[579].
Mat 24:38
Quar aissi co eran els dias de Nohe[580], denant l’endeluvi, manja[n]tz[581] e bevenz, e nocejantz[582], e liurantz a noszas, enaissi entro aicel dia que Nohes intrec e l’arca,
Mat 24:39
e no·l conogro entro que venc l’endeluvis e·ls pres totz. Enaisi sera l’avenimentz del Fil de Deu[583].
Mat 24:40
Ladonc seran doi el canp; la us er pres e l’autre laissatz.
Mat 24:41
Doas molentz e la mola; la una er presa, e l’autra sera laissada. Doi el leit, la us er pres, e l’autre sera laissatz[584].
Mat 24:42
¶ Per aisso, vellatz quar no sabetz qual ora lo vostre Senher es venidor.
Mat 24:43
Mais aicela causa sapiatz, que si·l paire de las mainadas saubes qual ora lo laire vendria, verament el vellera, e no laissera[585] traucar la sua ma|iso. [49b/25b]
Mat 24:44
E per aisso, vos estatz aparelladi, quar no sabetz en qual ora lo Fil de Deu[586] es venidors.
Mat 24:45
¶ Quals es[587] lo fizels sirventz e·l savis, lo quals lo seus senher establic sobre la sua cumpanha, que done ad els manjar el temps?
Mat 24:46
Bonauratz es aicel sirventz lo quals, co·l senher de lui vendra, e l’atrobara aissi façentz.
Mat 24:47
Verament dic a vos que sobre totz los seus bes l’establira.
Mat 24:48
Mais si dira aquel sirventz mal e so cor: “Triga fa lo meus senher de venir”,
Mat 24:49
e comensa ferir los cosers[588] e manjara e beure ab los embriaix[589];
Mat 24:50
ve·l senher de lui el dia qu’el no l’espera, ez e la ora qu’el no sab,
Mat 24:51
e devezir-l’-a, e la part de lui pausara ab los enganadors. Aqui er plors ez estrenhementz de dentz.
Mat 25:1
¶ Ladonx er semblans lo regnes del cel a las .x. verges las qual[s], recebentz lors lantezas, issiro e[n]contra[590] lo spos e la esposa.
Mat 25:2
Mais las .v. d’aquelas foro [50a/25c] fadas, e las .v. savias.
Mat 25:3
E las .v.[591] fadas, presas las lantezas, e no presero oli ab lor.
Mat 25:4
Mais las .v. savias presero oli en lors vaissels ab las lantezas.
Mat 25:5
Mais lo spos fazentz triga, agro son totas, e adormiro[592] se.
Mat 25:6
Mais e la meija nuit fo faitz critz, dizentz: Vec vos l’espos ve. Issetz encontra lui.
Mat 25:7
Ladonx se levero totas las verges, e garniro lors lantezas.
Mat 25:8
Mais las fadas dixero a las savias: Donatz a nos del vostre oli, quar las nostras lantezas so destentas[593].
Mat 25:9
Respondentz las savias, dissero: Per aventura, no avondaria[594] a nos e a vos: Anatz als vendentz e cumpraz ne.
Mat 25:10
Mais docmentre[595] que anero cumprar, venc l’espos; e aquelas qui eran apareladas intrero ab lui a las nupcias, e fo clausa la porta.
Mat 25:11
Mais a la derrairia, vengro las autras verges, dizentz: Senher, senher, obre nos.
Mat 25:12
Mais el respondentz, [dix][596]: Veramentz, dic a vos: No vos conosc.
Mat 25:13
Per aisso, velhatz; quar no sabetz [50b/25d] lo dia ni la ora.
Mat 25:14
¶ Enaissi co l’hom que anec en estranhage, e apelec sos sirventz, e donec ad els los seus bes.
Mat 25:15
E donec a la u .v. besantz[597], e [a][598] l’autre .ii., e a l’autre .i., e a cada .i. segon sa propia[599] vertut; e anec viasament.
Mat 25:16
Mais anec aquel qui receub los .v. besa[n]tz[600], obrec en aquels, e gaszanhec ne autres .v.
Mat 25:17
Et aquel qui·n receub .ii., gazanhec ne autres .ii..
Mat 25:18
Mais aquel qui ·n receub .i., anec e fos en terra, e rescos l’aver de so senhor.
Mat 25:19
Mais apres mout gran temps, venc lo senhor d’aquels sirventz, e pausec razo ab els.
Mat 25:20
E apropiantz aquel que receub los .v. besantz, prese[n]tec[601] ne autres .v., dizentz: Senher, .v. besantz me liurest, e vec t’en autres .v. n’ei sobre-gazanhatz.
Mat 25:21
E dix a lui lo senhor: Alegra te, bos sirventz e fizels; quar sobre paucas causas fust fizels, sobre montas t’establirei; intra el gaug del teu senhor.
Mat 25:22
Mais apropiantz aquel [51a/26a] qui receub los .ii. besantz, dix: Senher, .ii. besantz liuresz[602] a mi, e vec t’en autres .ii. n’ei sobre-gaçanhatz.
Mat 25:23
E dix a lui lo senher: Alegra te, bos sers e fizels; quar fust fizels sobre las paucas causas, sobre motas t’establirei. Intra el gaug del teu senhor.
Mat 25:24
Mas apropiantz aquel que avia receubut .i. besantz, dix: Senher, eu sab[603] que tu est hom durs; e meisonas aqui on no semenest e ajustas aqui on no esparsist.
Mat 25:25
E temens, eu anei e rescosi lo teu besant en terra; e vec te que as aco qu’es teu.
Mat 25:26
Mais responde[n]tz[604] lo senher de lui, dix a lui: Sers mals e nuallos[605], tu sabias que eu meissoni aqui on no semeni, e ajusti aqui on no esparsi.
Mat 25:27
Doncas, no covengra[606] a tu metre lo meu aver als cambiadors, et eu vinentz, que receubetz aco qu’es meu ab gazanh.
Mat 25:28
Per aisso, toletz[607] lo besant e datz lo ad aquel que a los .x. besantz.
Mat 25:29
Quar a tot avent sera donat, e [51b/26b] avondara a lui. Mais az aquels que no a, neis aco que a sera tout de lui.
Mat 25:30
Mais lo sirvent no-profeitos[608], metetz e las tenebras foranas[609]. Aqui er plors e estrenementz de dentz.
Mat 25:31
¶ Mais co vendra lo Fil de Deu[610] e la sua magestat e tuit li angel ab lui, ladonx seira sobre seti de la sua majestat.
Mat 25:32
E seran a lui ajustadas totas las gentz, e departir‑los‑a entre lor aissi co·l pastre depart las ovelhas dels box.
Mat 25:33
Et establira las ovelhas a las suas destras, e·ls box a las senestras.
Mat 25:34
Ladonx dira lo reis az aquels que seran a las destras de lui: Vinetz, benezecti del meu Paire, e posezetz[611] lo regne que es a vos aparelhatz de l’establiment del mon.
Mat 25:35
Quar eu famejei, e donetz a mi a manjar; e sedejei, e dones a mi a beure; osdes era, e receubetz me;
Mat 25:36
nutz era, e cobritz me, malautes, e visitetz me, e fu [52a/26c] en carcer, e venguetz a mi.
Mat 25:37
Ladonx respondran li dreiturer, dizenz: Senher, e can te vim famejant, e que·t desem a manjar; o can te vim sedejant, e que t’abeuresem?
Mat 25:38
O can te vim osde, e que t’alberguesem? O nut, e que·t cubrisem[612]?
Mat 25:39
O can te vim malaute et[613] en carcer, e venguem a tu?
Mat 25:40
E respondentz lo reis, dira ad els: Verament, dic a vos: Quan longament o feitz a la .i. d’aquestz meus menors fraires, a mi o feitz.
Mat 25:41
Ladonx, dira az aquels que seran a las senestras de lui: Partetz vos de mi, maudig, el foc durable qui es aparelhatz al Diable e als angels de lui.
Mat 25:42
Quar eu agui fam, e no·m donesz manjar; e set, e no·m donesz a beure.
Mat 25:43
Osdes era, e no m’alberguesz; nutz, e no·m cubritz; malautes e en carcer, e no·m vizites.
Mat 25:44
Ladonx aqueli respondran, dizentz: Senher, quan te vim nos famejant, o sedejant, o osde, o nut, o malaute, o en carcer, e no·t servim?
Mat 25:45
Ladonx respondra ad els, dizentz: [52b/26d] Verament, dic a vos, can longament no o fetz a la .i. d’aquestz menors, ni a mi no o fetz.
Mat 25:46
Ladonx, aquesti iran en turment durable, e li dreiturer e vida durabla.
Mat 26:1
Mas fait fo co Jesu agues acabadas totas aquestas paraulas, dix a sos decipols:
Mat 26:2
¶ Sabetz seguentre dos dias er faita Pasca, e·l Fil de Deu[614] sera liuratz que sia crucificatz.
Mat 26:3
Ladonx foro ajustat li princep dels preveires e li majoral del poble el palaitz del princep dels preveires, que era ditz Caifas.
Mat 26:4
E fero coselh que Jesu tengueso ab engan, e que l’aucizeso.
Mat 26:5
Mais dizian: No el dia de la festa que per aventura gabs ne[615] seria faitz el poble.
Mat 26:6
¶ Mais co fos Jesu en Betania, e la maiso[616] de Simon lo lebros,
Mat 26:7
apropiec se a lui una femna aventz vaissel[617] d’enguent pretios, et espars lo sobre·l cap d’el repausant[618].
Mat 26:8
Mas li decipol, vezentz, foro endenhadi, dizentz: Per que es aquesta perdecios?
Mat 26:9
Quar [53a/27a] aquest pogra mout esser vendutz, et esser datz a paubres.
Mat 26:10
Mais Jesu sabentz los cossirers de lor, dix ad els: Per que esz tristi az aquesta femna? Bona obra a obrada e mi.
Mat 26:11
Quar tota ora auretz paubres ab vos. Mais mi no auretz totas oras.
Mat 26:12
Quar aquesta met aquest enguent el meu cors; a mi sebelir o fe.
Mat 26:13
Verament, dic a vos, en qualque loc sera prezicatz aquest avangeli en tot lo mon, sera dig ad aisso que aquesta fe en remenbransa de lei[619].
Mat 26:14
¶ Ladonx anec la us dels .xii. qui es ditz Judas Escariotz als princep[s][620] dels preveires,
Mat 26:15
e dix ad els: Qual causa voletz a mi dar, et eu que·l vos liure? Mais eli establiro a lui .xxx. arge[n]tz[621].
Mat 26:16
E d’aqui enant, el queria aizinar co·l liures.
Mat 26:17
¶ Mais el primer dia dels Aimes, vengro li decipol a Jesu, dizentz: On vols que aparelem a tu manjar la Pasca?
Mat 26:18
E Jesu dix: Anatz e la ciutat az alcu, e dizetz a lui: “Lo Maestre ditz: Lo meus temps es prop; [53b/27b] ab tu farei Pasca ab mos decipols”.
Mat 26:19
E fero li decipol aissi co Jesu establic az els, e aparelhero la Pasca.
Mat 26:20
Mais faitz lo vespre, el sezia ab los seus .xii. decipols.
Mat 26:21
Ez els manjantz, dix: Verament dic a vos que la us de vos me liurara.
Mat 26:22
E contristat foro fortment, e comensero sengles a dire: Donx Senher, so eu?
Mat 26:23
Mas el respos, e dix: Aquel qui met ab mi lo ma e la escudela, liura mi.
Mat 26:24
Acertas lo Fil de Deu[622] va enaissi co es escriut de lui, mais gai ad aicel home per lo qual lo Fil de Deu[623] er liuraz. Bona causa fora a lui si no fos natz aicel hom.
Mat 26:25
Mais respos Judas qui liurec lui, e dix: Donx Maestre, so eu? E dix a lui Jesu: Tu o dissist.
Mat 26:26
Mais els manjantz, receub Jesu lo pa, e benezic, e frais[624], e donec als seus decipols, e dix: Recebetz, e manjatz; que aisso es lo meus cors.
Mat 26:27
E recebentz lo calit[625], fe gracias, e dec az els, dizentz[626]: Bevetz tuit d’aisso,
Mat 26:28
quar aquest es lo meus sanx del novel testament, que per mout er espars en perdo de pecatz.
Mat 26:29
Mais eu dic a vos, no [54a/27c] beurai[627] d’aici enant d’aquest engendrament de vit entro en aicel dia que eu lo beva novel [cum vos el regne del meu Paire][628].
Mat 26:30
E dit l’imne[629], issiro en mont Olivet.
Mat 26:31
Ladonx Jesu dix ad els: Vos tuit sofriretz e mi escandol en aquesta nuit; quar es escriut: Ferei lo pastors e seran esparsas las ovelhas del folc.
Mat 26:32
Mais puis, apres que resusitarei, anarei denant vos en Galilea.
Mat 26:33
Mas respondentz Peire, dix a lui: E si tug seran escandalizadi, eu lunha ora no serei escandalisatz.
Mat 26:34
E dix a lui Jesu: Verament dic a tu que en aquesta noit, antz que·l gals cante, .iii. vegadas me abnegaras.
Mat 26:35
E[630] dix a lui Peire: Neis si·m covendra morir ab tu, no te abnegarei. Eissament tuit li decipol o dissiro.
Mat 26:36
¶ Adonx venc Jesu ab els en la vila que es ditha Gethsemani, e dix a sos decipols: Sezez aici entro que eu ane celà[631] et ore.
Mat 26:37
E pres Peire e·ls dos fils d’En Zebedeu, e comensec esser contristatz e esser tristz.
Mat 26:38
Ladonx dix a sos decipols[632]: La mia [54b/27d] arma es trista entro a mort. Estaz aici e velhatz ab mi.
Mat 26:39
E issitz u pauquet, cazec e la sua cara, ora[n]tz[633] e dizentz: Lo[634] meus Paire, si causa poderosa es, traspase de mi aquest beurages. Mais enperaisso[635], no sia faita la mia volontatz, mas la tua.
Mat 26:40
E venc als seus decipols e trobec los dorment[636], e dix a Peire: Enaissi, no podetz una ora velhar ab mi?
Mat 26:41
Vellatz e oratz, que no intretz en temtatio. Acertas l’esperitz es amarvitz, mais la cairs[637] es eferma.
Mat 26:42
De rescaps la segonda vegada anec e orec, dizentz : Lo meus Paire, si no pot aquest beurages traspassar que eu no·l beva lui, sia faita la tua volontat.
Mat 26:43
E venc de rescaps als seus decipols[638] e atrobec los dorment, quar li lor ulh eran greujat.
Mat 26:44
E laissatz els, anec e orec la tersza vetz, aquela meteissa paraula dizentz:
Mat 26:45
Ladonc venc als seus decipols; dix az els: Dormetz ja e repaussaz vos; vec vos apropia se la ora, [55a/28a] e·l Fil de Deu[639] sera liuratz e mas de pecadors.
Mat 26:46
Levatz sus et anem; vec vos apropia se aicel[640] qui mi liurara.
Mat 26:47
Encara lui parlant, vec vos .i. dels .xii. qui era ditz Judas ve[n]c[641], et ab lui mouta cumpanha ab glazis e ab fustz, tramesses dels princeps dels preveires e dels ancias del poble.
Mat 26:48
Mais aquel qui liurec lui, donec az els senhal, dizentz: Aquel que eu baisarei, aquel es; tenetz lui.
Mat 26:49
Mas viazament apropiantz a Jesu, e dix a lui: Deus te salve, maestre. E baisec lui.
Mat 26:50
E dix a lui Jesu: Amix, qual causa vols[642]? Ladonx s’apropiero, e gitero las mas en Jesu, e tengro lui.
Mat 26:51
E vec vos la us d’aquels qui eran ab Jesu, estendentz la ma, trais lo seu glazi, e feric lo sirvent del princep dels preveires, e trenquec li l’aurelha destra.
Mat 26:52
Ladonx dix a lui Jesu: Torna lo teu glazi e so loc, quar tuit aicel qui receubo glazi, a glazi periran.
Mat 26:53
O cujatz que eu no pusca [55b/28b] pregar lo meu Paire, ez el aparellara a mi ara plus de .xii. legios d’angels?
Mat 26:54
Donx en cal maneira seran las escripturas cumplidas, quar enaissi cove esser faitz?
Mat 26:55
En aquela ora dix Jesu a las cumpanhasz: Eissament coma a lairo issisz ab glazis e ab fustz pendre mi. Cada dia sezia[643] ab vos el temple essenhantz, e no·m tenguesz[644]. Mais aquesta es la vostra ora e la pozestatz de las tenebras[645].
Mat 26:56
Mais tot aisso es fait que sian cumplidas las escripturas dels prophetas. Ladonx tug li decipol de lui, laissero lui [e] fugiro.
Mat 26:57
Mais eli tenentz Jesu, menero lo a Caifas, lo princep dels preveires, on li escripturatz e li Fariseu s’eran ajustat.
Mat 26:58
Mais Peire seguia lui de lunh entro el palaitz del princep dels preveires, ez intratz dinz, sezia ab los ministres que vis la fi.
Mat 26:59
Mais li princep dels preveires e totz lo cosselhs quirian fals testimoni encontra Jesu que·l liuresso a mort.
Mat 26:60
E no o trobero, co mouti falsi testimoni s’apropiesso. [56a/28c] Mais a la deraria, vengro dos falsi testimoni.
Mat 26:61
E dixero: Aquest dis: “Eu pusc destruzir lo temple de Deu, e apres .iii. dias refar lui”.
Mat 26:62
E levantz lo princep dels preveires, dix a lui: No respons alcuna causa az aquestas causas que aquesti testimoniejan encontra tu?
Mat 26:63
Mais Jesu calava. E·l princep dels preveires dix a lui: Eu te conjuri[646] per Deu lo viu que digas a nos si est Crist, Fil de Deu.
Mat 26:64
E dix a lui Jesu: Tu o dissist. Mais enper[a]isso[647], eu dic a vos: d’aici[648] enant veiretz lo Fil de Deu[649] sezentz a las destras de la vertut de Deu, e vinent e las nivols del cel.
Mat 26:65
Ladonx lo princep dels preveires trenquec las suas vestimentas, dizentz: Mal a dig; [per que encara besonham de testimoni? Vec vos ara auzitz maldig.][650].
Mat 26:66
Que·u[s] n’es veja[i]re[651]? Mais eli responsero, e dixero: Encolpatz es de mort.
Mat 26:67
Ladonx escupiro e la cara de lui, e batero le de coladas, e li autri donero li las palmadas e la cara de lui,
Mat 26:68
dizentz: Crist, prophetiza a nos, quals es aquel qui·t feric?
Mat 26:69
Mais Peire sezia el palaitz [56b/28d] deforas; apropiec se a lui una sirventa, dizentz: E tu ab Jesu de Galilia eras.
Mat 26:70
Mais el deneguec denant totz, dizentz: No sei qual causa dizes.
Mat 26:71
Mais lui issent a la porta, vic lui autra sirventa, e dix az aicels qui eran aqui: Ez aquest era ab Jesu de Nazare.
Mat 26:72
E de rescaps deneguec lui ab jurament, dizentz: “Que anc no·l conogi.”
Mat 26:73
E apres u pauquet apropiero se aqueli que aqui estavan, e dixero a Peire: Verament tu est d’els, quar la tu[a][652] paraula t’en fa manifest.
Mat 26:74
Ladonx comencec az escumergar[653] e a jurar: “Que no conog[u]i l’ome.” E viasament, cante lo gals.
Mat 26:75
E recordec se Peire de la paraula del Senhor[654] Jesu que avia dita: Antz que·l gals cante, per tres vegadas me abnegaras. Ez issic foras e plorec amarament.
Mat 27:1
¶ Mais fait lo mati, fero coselh li princep dels preveires e li majoral del poble encontra Jesu que·l liureso a mort.
Mat 27:2
E menero[·l][655] ne liat, e liurero lo a [Pontz] Pilat lo prebost[656].
Mat 27:3
Ladonx vezentz Judas, que liurec lui, [57a/29a] qu’el fos damnatz, menaz de penedensa, reportec los .xxx. argentz[657] als princep[s][658] dels preveres e als majorals,
Mat 27:4
dizentz: Pequei liurans lo sanc del just. Mais eli dixero a lui: Quals causa es a nos? Tu o veiras.
Mat 27:5
E gitatz los argentz el temple, partic se, et anantz, ab li lasz[659] pendec se.
Mat 27:6
Mais li princep dels preveires, receubutz los argentz, dixero: No letz[660] que·ls metam el tesaur, que pretz de sanc es.
Mat 27:7
Mas lo cosselh enpres, cumprero d’aquels lo camp de l’oler e sepultura dels estranhs.
Mat 27:8
E per aisso, es apelatz aicel camps e la lenga de lor[661] “Acheldemach,” aisso es “camps de sanc”, entro en aquest dia.
Mat 27:9
Ladonx fo cumplit aco que fo dig per Jeremia propheta, dizentz: Eli receubo los .xxx. arge[n]tz[662] del prezat, lo qual prezero dels fils d’Israel,
Mat 27:10
e dero los el camp de l’oler enaissi co establic a mi lo Senhor.
Mat 27:11
¶ Mais Jesu estec denant lo prebost, et e[n]teroquec[663] lui lo prebost, dizentz: Est tu reis dels Juzeus? E dix a lui Jesu: Tu o dizes.
Mat 27:12
E co fos acusatz [57b/29b] dels princeps dels preveires et dels majorals[664] del poble, alcuna causa no respos.
Mat 27:13
Ladonx dix a lui Pilatz: No aus cantz testimonis dizo encontra tu?
Mat 27:14
E no respos a lui az alcuna paraula[665] enaissi que·l prebost s’en meravilava forment.
Mat 27:15
¶ Mais per lo dia festival lo prebostz avia a costuma laissar al poble .i. pres lo qual eli volgueso.
Mat 27:16
Mais ladonx avia .i. pres noble qui era ditz Baraban, lo quals per homecider estutz era mes e la carcer[666].
Mat 27:17
Mais els ajustatz, dix Pilatz: Qual voletz que eu lasse a vos, Baraban o Jesu, qui es ditz Crist?
Mat 27:18
Quar sabia que per eveja l’aguesso liurat.
Mat 27:19
Mais lui sezentz el tribunal, trames a lui la molher de lui, dizentz: Alcuna causa no sia a tu, e az aquest just; quar moutas causas ei sufertas oi per vezio per lui.
Mat 27:20
Mais li princep dels preveires e li majoral del poble amonestero als pobles que querisso Baraban, mais Jesu destrozis[so][667].
Mat 27:21
Mas respondentz lo prebost, dix ad els: Qual ...
Mat 27:22
… causa[668] [58a/29c] farei de Jesu qui[669] es ditz Crist?
Mat 27:23
E dixero toti: Sia crucificatz. E dix ad els lo prebostz: Qual causa fe de mal? Mais eli cridavan majorment: Sia crucificaz.
Mat 27:24
Mais vi Pilatz que re no·l profeitava, mas majorment era fait gabz; pres aiga, lavec sas mas[670] davant lo poble, e dizia: Eu so no-nozentz[671] del sanc d’aquest just. Vos o veiretz.
Mat 27:25
Mais respondentz totz lo pobles, e dix: Lo sanx de lui sia sobre nos e sobre nostres fils.
Mat 27:26
Ladonx liurec ad els Baraban; mas Jesu ...[672], liurec az els que fos crucificatz.
Mat 27:27
¶ Ladonx li cavaier del prebost presero Jesu el prebostat, ajustero a lui tota la cumpanha,
Mat 27:28
e despullero lo, et enrevironero lui de vestimenta vermella.
Mat 27:29
E plegantz corona[673] d’espinas, pausero sobre·l cap[674] de lui, e canavera en la destra de lui; e genols plegantz denant lui, escarnio lo, e dizian a lui: Deus te salve, reis dels Juzeu[s][675].
Mat 27:30
Et escupiro en lui, reseubro la canavera, e ferian ne lo cap de lui.
Mat 27:31
E apres que l’es|carniro, [58b/29d] despullero lo la vestimenta vermella[676], e vestiro lo dels seus vestimentz, e menero lo que·l crucifiquesso.
Mat 27:32
E isse[n]tz[677], trobero .i. home cirinienc per nom Simon; aquest forzero que portes la crotz de lui.
Mat 27:33
E vengro el loc qui es ditz Golgata, lo quals es entrepretatz[678] “lox de Calvaria”.
Mat 27:34
E dero li vi a beure ab fel[679] mesclat; e co n’agues tastat, no volc beure.
Mat 27:35
Mais apres que l’agro crucificat, deveziro las vestimentas de lui, metentz sortz[680], que fos cumplit aco que fo dig per lo propheta, dizentz: E deveziro a lor las mias vestimentas, e sobre la mia vestimenta mesero sortz.
Mat 27:36
E sezentz, gardavan lo.
Mat 27:37
E pausero sobre·l cap de lui la razo de lui meteis escriuta: Aquest es Jesu de Nazare[681], reis dels Juzeus.
Mat 27:38
Ladonx crucifiquero ab lui dos lairos, la .i. a las dextras, e l’autre a las senestras.
Mat 27:39
E traspasantz, blasmavan lui, moventz lors caps
Mat 27:40
e dize[n]tz: Vai![682], tu qui destrozisses lo temple de Deu, et en tres dias lo refas; fai salv tu me|teis, [59a/30a] si tu est Fil de Deu, e deissent ara de la crotz.
Mat 27:41
Eissament li princep dels preveires escarnentz lui ab los escripturat[z] et ab los majorals, dizentz:
Mat 27:42
Los autres fe sals, mais si meteiss non pot[683] far sal; si reis d’Israel es, deissenda de la crotz ara, e nos creirem a lui.
Mat 27:43
El se cofiza en Deu; ara deliure lui si·s vol, quar el dix: Eu so fils de Deu.
Mat 27:44
Mais aquo meteiss li lairo qui eran crucificat ab lui adantavan[684] lui.
Mat 27:45
Mas de la ora seizena foro faitas tenebras sobre la terra entro a la novena ora.
Mat 27:46
Et enaviro la novena Jesu cridec ab gran votz, dizentz: Ely, Ely, loma zabactani?; zo es, “Lo meus Deus, lo meus Deus, per
que·m desamparest?”
Mat 27:47
Mas alcanti dels estantz aqui auze[n]tz[685], dizian: Aquest apela Elias.
Mat 27:48
E viazament, us d’els umplic[686] una espongia de vinagre[687], e pausec la en una canavera, e dava li·n[688] a beure.
Mat 27:49
E li autri dizian: Laissa, veiam si vendra Elias deliurar lui. Mais l’autre, receubuda lansza, pois lo latz de lui; e issic ne [59b/30b] aiga e sanc.[689]
Mat 27:50
Mais Jesu de rescaps[690] cridantz ab gran votz, e trames ne l’esperit.
Mat 27:51
E vec vos la vela del temple fo trencada en doas partz de la sobiraneza entro dejos; e la terra fo moguda; e las peiras foro trencadas.
Mat 27:52
E ·l moniment foro ubert, e mouti corsi de sanhs[691] que avian dormit, se levero.
Mat 27:53
E issentz dels monimentz apres la resurectio de lui, e vengro e la santa ciutat, e aparegro a moutz.
Mat 27:54
¶ Mais lo[692] centurios e aqueli qui eran ab lui gardantz[693] Jesu, vist lo terratremol et aquelas causas que eran faitas, temero fortment, dizentz: Verament, aquest era Fil de Deu.
Mat 27:55
Mas era[n][694] aqui moutas femnas de lunh, las quals avian seguit Jesu de Galilea, sirventz[695] a lui.
Mat 27:56
Entre las quals era Maria Magdalena, e Maria de Jacme, e la maire de Josep, e la maire dels fils de Zebedeu.
Mat 27:57
Mais co fos faitz lo sers, ve[n]c[696] us hom manent d’Armacia per nom Josep, lo quals el meteis era decipols de Jesu.
Mat 27:58
Aquest [60a/30c] s’apropiec a Pilat e queric li lo cors de Jesu. Ladonx Pilat comandec lo cors esser redut.
Mat 27:59
E Josep recebenz lo cors, evolopec[697] lo e cendat nede,
Mat 27:60
e pausec lo el seu moniment nou, lo quals era faitz em peira. E revols[698] gran peira a l’uis del moniment, e anec s’en.
Mat 27:61
Mais era aqui Maria Macdalena, e autra Maria, sezentz contra·l sepulcre.
Mat 27:62
¶ Mais a l’autre dia que es apres l’Aparellament[699], vengro essems li princep dels preveires e li Fariseu a Pilat,
Mat 27:63
dizentz: Senher, recordat[700] nos em que aicel enganare dix quan era encara vivent[701]: Seguentre .iii. dias resucitarei.
Mat 27:64
E per ço, comanda le sepulcre esser gardat entro al tertz dia, que per aventura no vengan li decipol de lui e que·l pano, e que digan al poble: Resucitatz es dels mortz. Et er la errors dereira pejors que la primeira.
Mat 27:65
E Pilatz dix ad els: Vos avetz gardaz; e anatz, e gardatz lo aissi co sabetz.
Mat 27:66
Mais eli anantz garniro le sepulcre, senhantz la peira ab las gardatz.
Mat 28:1
¶ Mais lo vespre[702] del sabte que luzis [60b/30d] e la prima del sabte, venc Maria Macdalena e autra Maria vezer lo sepulcre.
Mat 28:2
E vec vos terratremols fo faitz grans. Quar l’angel del Senhor deissendec del cel, e apropiantz, revols la peira, e sezia sobre lui.
Mat 28:3
Mais era l’esgardament de lui eissament co·l solelh e las vestimentas de lui enaissi coma neus.
Mat 28:4
Mas per la paor de lui s’espaventero las gardas, e foro faitz eissament coma mortas.
Mat 28:5
Mais respondentz l’angel, dix a las femnas: No vulhatz vos temer[703]. Quar eu sei que Jesu, qui fo crucificatz, queretz.
Mat 28:6
No es aici; resucitec, enaissi co dix. Vinetz e veiatz lo loc on era pausatz lo Senher.
Mat 28:7
E anatz viazament, dizentz als decipols de lui que resucitatz es dels mortz[704]. E vec vos qu’el vos ira denant en Galilea; aqui vos veirez lui. Vec vos que el vos o denant-dig[705].
Mat 28:8
¶ Et issiro viazament del moniment ab tremor e ab gran gaug, correnz anunciar als decipols de lui.
Mat 28:9
E vec vos Jesu contra-corec[706] az elas, dizentz: [61a/31a] Deus vos salv. Mais elas s’apropiero, e tengro los pes de lui, et azorero lui.
Mat 28:10
Ladonx dix Jesu az elas: No vulhatz temer. Mais anatz anunciar als meus fraires que ano en Galilea; aqui me veiran,
Mat 28:11
las quals cum fosso anadas. ¶ Vec vos alcantas de las gardas vengro e la ciutat et anu[n]ciero[707] als princeps dels preveires totas las causas que eran faitas.
Mat 28:12
Et ajustero se ab los majorals, e presero coselh que doneso gran aver als cavaiers[708],
Mat 28:13
dizentz: Digatz que li decipol de lui venguero de noitz e panero le docmentre que nos dormiam.
Mat 28:14
E si aisso sera auzit del prebost, nos amonestarem a lui e far-vos-em segurs.
Mat 28:15
Mais eli receubro l’aver, e fero o enaissi co eran estat essenhat. E aquesta paraula fo poblicada eves[709] los Juzeus entro en aquest dia.
Mat 28:16
¶ Mais li .xi. decipol anero en Galilea el pug on Jesu avia az els establit.
Mat 28:17
E vezentz lui, azorero lo; mais alcanti doptero. [61b/31b]
Mat 28:18
Mais Jesu apropiantz, parlec az els dizentz: Donatz es a mi totz poders el cel et en terra.
Mat 28:19
E per aisso, ana[n]z, essenhatz[710] totas las gentz, e batejatz los el nom del Paire, e del Fil, e del Sanh Esperit;
Mat 28:20
et essenhatz lor a gardar totas aquelas causas que eu comandei a vos; e vec vos que eu so ab vos per totz dias entro al cosumament del segle.
Fenida — Avangeli de sanh Matei.
Aisi comensa Avangeli sanh Marc.[711]
Mar 1:1
Iniciom Sancti[712] Avangeli Jesu Crist, del Fil de D[eu][713].
Mar 1:2
Si co es escriut en[714] Isaia profeta: Vec vos que eu trameti a vos lo meu angel denant la tua cara que aparellara la tua via denant tu.
Mar 1:3
La votz del cridant el desert: Aparelhatz la via del Senhor, e faitz dreiturers los senders de lui.
Mar 1:4
E fo Joan batejantz el desert, e prezi||canz [62a/31c] baptisme de penedencia en redemcio de pecatz.
Mar 1:5
Et issia a lui tota la regios[715] de Judea, e trastoti de Jerusalem, et eran batejatz de lui el f[l]um Jorda, cofesantz lors pecatz.
Mar 1:6
Et era Joan vestitz de pel de camel, e centa de pel enaviro sos loms; e lagostas e mel salvage manjava. E prezicava e dizia:
Mar 1:7
Plus fortz de mi ve seguentre mi, del cal no so dignes gitantz[716] desliar lo coreg de la cauzamenta de lui.
Mar 1:8
Eu bategi vos en aiga, mais el vos batejara e Sanh Esperit.
Mar 1:9
E fait es en aquels dias, venc Jesu de Nazare a Galilea, et es batejatz el f[l]um Jorda de Joan.
Mar 1:10
Et eissa la ora issentz de l’aiga, vi ubertz los cels e l’Esperit si co colomba deissendent et estant en lui.
Mar 1:11
Et es faita votz dels cels: Tu est lo meus Fils que eu am, e·m platz en tu.
Mar 1:12
Et eissa ora l’Esperit menec lo el desert.
Mar 1:13
Et era aqui .xl. dia[s][717] e .xl. noitz, e fo asajatz del Diable; e era ab las bestias, e li angel servian a lui.
Mar 1:14
Mais deseguentre qu’es liuratz [62b/31d] Joan, venc Jesu en Galilea prezicantz l’avangeli del regne de Deu,
Mar 1:15
e dizia: Que cumplitz es lo temps, et apropiara[718] lo regnes de Deu. Penedetz vos e crezez l’avangeli.
Mar 1:16
E traspassantz lonc lo mar de Galilea, vi Simon et Andreu so fraire metentz lo ret e mar, quar pescador era[n].
Mar 1:17
E dix ad els Jesu: Vinetz seguentre mi e farei vos esser faitz pescadors d’omes.
Mar 1:18
Et eissa ora laissero los retz e seguiro lo.
Mar 1:19
Et anantz d’aqui u pauquet az enant, vi Jacme de Zebedeu e Joan so fraire, et eli e la nau adobavan lors retz.
Mar 1:20
Et eissa ora apelec los. E laissero lor paire Zebedeu e la nau ab los sirventz, e seguiro lo.
Mar 1:21
Et intrero en Cafarnaum, et eissa ora los disabtes es intratz e la sinagoga, et essenhava los.
Mar 1:22
Et espaventero se sobre la doctrina de lui, quar era essenhantz els coma si agues poder, e no si cum li escriva.
Mar 1:23
Et era e la sinagoga de lor[719] us hom d’ore esperit; e cridava
Mar 1:24
e dizia: qu’es a nos e a tu, Jesu [63a/32a] de Nazare? Venguist nos aucire? Eu sei que tu est Sanh de Deu.
Mar 1:25
E menassec li Jesu e dizia: Cala te, et eiss de l’home.
Mar 1:26
E trebalantz lui l’esperitz ores, e cridava en gran votz et issic de lui.
Mar 1:27
Et meraviladi se so trastoig enaissi que se querelavo entre lor, e dizian: Que[720] es aisso? Quinha es aquesta doctrina nova, que en poder manda los esperitz ores, et obezisso lui?
Mar 1:28
Et issic rumors novela de lui eissa ora en tota aquela regio de Galilea.
Mar 1:29
E viazament issentz de la sinagoga, vengro e la maiso de Peire[721] e d’Andreu, ab Jacme et ab Joan.
Mar 1:30
Mas pausava se la sogra de Peire que avia febres, et eissa ora dixero o a lui de lei.
Mar 1:31
Et apropiantz, pres la ma de lei e levec la, et eissa ora laissero la las febres, e servia ad els.
Mar 1:32
Mais fait lo vespre, cum se colcava le solels, aportavan a lui trastotz los malavens[722] e aquels que avian los demonis[723].
Mar 1:33
Et era tota la ciutatz amasada a la [63b/32b] porta.
Mar 1:34
E sanava ne moutz qui era[n] trebaladi de diversas langors, e moutz demonis gitava. E no·ls laissava[724] parlar, que el[725] sabian lui esser Crist.
Mar 1:35
E fort mati se levec; issent anec en .i. loc desert. Aqui orava.
Mar 1:36
E seguic lo Simons e li qual eran ab lui.
Mar 1:37
E cum lo atrobero, dizero a lui: Trastoig te requero.
Mar 1:38
E dix ad els: Anem e las proismanas vilas et e las ciutatz, que aqui preziquem. Quar az aisso vengui.
Mar 1:39
Et era prezicantz e las sinagogas de lor et en tota Galilea, e gitantz los demonis.
Mar 1:40
E venc a lui us lebros; pregava lo ab los ginols plegaz, e dix: Si tu o vols, potz me sanar.
Mar 1:41
Mais Jesu ac misericordia de lui, estendentz sa ma, e toquec lo, e dix a lui: Eu voll que sias sanatz.
Mar 1:42
Et mentre aisso dizia, eissa ora se partic de lui la lebrozia, et es sanatz.
Mar 1:43
Et amenasat lui, et eissa ora gitec l’en,
Mar 1:44
e dix a lui: Garda que a negu home no o diga[s]. Mais vai e demostra te [64a/32c] als preveires et ofre per ta sanetat zo que comandec Moyses en testimoni az els.
Mar 1:45
Et el issiz, comencec a prezicar et a nomenativar la paraula, enaissi que ja no pogues presenteirament[726] intrar e la ciutat, mais foras els lox erms esser; et amassavan se a lui devas totas partz.
Mar 2:1
Et autra vegada intrec en Cafarnaum seguentre alcantz dias.
Mar 2:2
Et es auzit que e la maiso era, et ajustero se mouti enaissi que no i cabia ni a la porta, e parlava az els la paraula.
Mar 2:3
E vengro[727] portantz a lui .i. home que avia palazi, que de catre era portatz.
Mar 2:4
E cum no·l pogro presentar a lui per la cumpanha, descobriro lo tet on era, et, obert lo tet, messero deso[tz] lo leit en que lo malautes jazia.
Mar 2:5
E cum vi Jesu la fe de lor, dix al malaute: Fils, perdonat te so tei pecat.
Mar 2:6
Quar eran aqui li alcantz dels escrivas sezentz e cosiran en lors cors:
Mar 2:7
Co parla aquest enaissi? Escarnix![728] Qui pot perdonar pecatz si no sols Deus?
Mar 2:8
Eissa ora [64b32d] conoc Jesu de Sanh Esperit[729] aco que aissi cosiravan entre lor, e dix a lor: Per que cosiratz aisso e vostres cors?
Mar 2:9
Qu’es pus leus causa a dire al malaute: “Perdonat te so tei pecat”, o dire: “Leva sus, e pren to leit, e vai”?
Mar 2:10
Que sapiatz que lo[730] Fil de l’home a poder en terra de perdonar pecatz. E dix al malaute [731]:
Mar 2:11
A tu dic: Leva sus, e pren to leit e vai t’en e la tua maiso.
Mar 2:12
Et eissa ora se levec, e pres so leit, et anec s’en denant totz, enaissi que s’en meravillero toti, et onravan Deu, e dizian: Que mais no vim aital meravilha[732].
Mar 2:13
Tornatz[733] es de rescaps a la mar, e tota la cumpanha venia a lui, et essenhava los.
Mar 2:14
E cum traspassava, vi Levi Alphei[734] sezent a la leudairia, e dix li: Sec me. E levec sus e seguic lo.
Mar 2:15
E fait es, cum se pausava[735] e la maso[736] de lui, mouti publica e pecador essems se pausavan ab Jesu, e ab sos decipols, et eran mouti que seguian lui.
Mar 2:16
E li escrivas e li Fariseu vezian que manjava ab los [65a/33a] pecadors et ab los publicas. E dizian als decipols de lui: Per que ab los publicas et ab los pecadors manja e beu vostre maestre?
Mar 2:17
Et auzic aisso Jesu, e dix ad els: No an fraitura li sa de mege, mais cels qui an mals; quar eu no vengui apelar los justz, mais los pecadors a penetencia.
Mar 2:18
Et eran li decipol de Joan e li Fariseu dejunantz; e vengro, e dizian a lui: Per que li decipol de Joan e dels Fariseus dejunan, mais li teu decipol no dejunan?
Mar 2:19
E dix ad els Jesu: No podo li filh de las nozas dejunar qua lun[737] l’espos es ab els? Qua long tenps[738] an ab lor l’espos, no podo dejunar.
Mar 2:20
Mais venran dias que sera toutz d’els l’espos, e donc dejunaran en aquels dias.
Mar 2:21
Negus le vestiment del drap novel no cos ab lo vestiment veil; acertas tol le novels l’ajustadura del veil, e major escoisendedura es faita.
Mar 2:22
E negus no met[739] lo vi novel els botz vels; acertas deronp lo vis novels los botz, [65b/33b] e·l vis escampa, e li botz so perdut. Mas lo vis novels deu esser mes els boz nous.
Mar 2:23
Et fait es de rescaps cum los disabtes anavan per la semensa e li sei decipol comenzero davant-anar[740], e ro[m]pian las espigas.
Mar 2:24
E li Fariseu dizian a lui: Vec te que fan li tei decipol als disabtes que no letz far?
Mar 2:25
E dix ad els: No legitz anc[741] que fe Davi quan ac fam e coita[742] el e li qual era[n] ab lui?
Mar 2:26
Co si intrec e la maiso de Deu, dejos Abitar, lo princep dels preveires, e·ls pas de la prepositio mangec, los quals no devia manjar, si no los preveires, e dec ne ad aquels que ab lui eran?
Mar 2:27
E dix ad els: Lo sabtes[743] per home es faitz e no home per sabte.
Mar 2:28
Acertas Senher es lo Filh de l’home negueis del sabte.
Mar 3:1
Et intrec autra vegada e la sinagoga, et era aqui us hom que avia la ma seca.
Mar 3:2
E gardava[n][744] lo, si als sabtes sanaria, que acuseso lui.
Mar 3:3
E dix a l’home que avia la ma seca: Leva sus e meg.
Mar 3:4
E dix az els: Letz [66a/33c] a sabte be far o mal? Arma far salvar o perdre? Et eli se callero.
Mar 3:5
Et esgardansz eviro si els ab ira[745], conturbatz sobre la cegueza dels cors de lor, e dix a l’home: Esten la tua ma. Et estendec la, e restaurada li es la mas a lui.
Mar 3:6
Mais issentz li Fariseu, ab los Erodias fazian cosselh encontra lui, que l’auziseso.
Mar 3:7
E Jesu ab so[s] decipols partic se a la mar. E mouta cumpanha de Galilea e[746] de Judea seguia lui,
Mar 3:8
e de Jerusalem et de[747] Idumea, e part flum Jorda, e viro Sur e Sajet[748], e mout grans cumpanha auzian que fazia, e vengo[749] a lui.
Mar 3:9
E dix a sos decipols que de la naveta li serviso, per la cumpanha, que no l’estreisseso.
Mar 3:10
Quar moutz ne sanava, enaissi que s’espenhian en lui, que lui toquesso; mais toti que avian plagas[750].
Mar 3:11
E li esperit ore, cum vezian lui, gitavan se a lui, e cridavan, e dizian:
Mar 3:12
Tu est Fil de Deu. E fortment menazava ad els que no·l manifestesso. [66b/33d]
Mar 3:13
Et montec el puig; apelec a si cels qu’es[751] volc e vengro a lui.
Mar 3:14
E fe que fosso .xii. [ab lui][752] e que·ls tramesses prezicar l’evangeli[753].
Mar 3:15
E dec ad els poder de sanar los malautes e de gitar demonis.
Mar 3:16
E pausec e Simon nom de Peire.
Mar 3:17
E Jacme Zebedeu, e Joan lo fraire de Jacme, e pausec en els noms Bonerges, aisso es “fil de troneire”.
Mar 3:18
Et Andreu e Felip, et Bartolmeu e Mateu, e Tomas e Jacme Alpheu, e Tadeu, e Simon de Cananea,
Mar 3:19
e Judas Escariot qui traiss[754] lui.
Mar 3:20
E vengro e la maiso, et ajustero se autra vegada cumpanhas enaissi qui no i poguesso pa manjar.
Mar 3:21
E cum o auziro li sei, issiro tenir lui, quar dizian: Que issitz es de so sen.
Mar 3:22
E li escriva que de Jerusalem deissendero, dizian: Que Belzebub a, e que, en princep de Diables, jeta Diables.
Mar 3:23
Et apelatz els, en paraulas dizia ad els: En qual mesura pot Diables [Diable][755] gitar?
Mar 3:24
E si·l regnes e si[756] es devezitz, no pot estar aquel regnes.
Mar 3:25
E si la maisos sobre [67a/34a] si meteissa es partida, no pot aquela maisos estar.
Mar 3:26
E si Diables se levara[757] e si meteis, departitz es, e no pot estar, mais fi a[758].
Mar 3:27
Negus pot la vaissela del fort, intratz en la maiso, raubar si no lia primeirament lo fort, e donc raube la maiso de lui.
Mar 3:28
Verament, dic a vos que trastoig li pecat seran perdonat als fils dels[759] homes, e li esquern dels quals escarniran.
Mar 3:29
Mais li qual escarniran e Sanh Esperit, no an rezemptio durablament, mais encolpat so de forfait durable.
Mar 3:30
Que dizian: Esperit ore a.
Mar 3:31
E vengro la maire de lui e li frairi. E foras estantz, tramesero a lui et apelavan lo.
Mar 3:32
E sezia viro lui la cumpanha, e dizian a lui: Vec te[760] que ta maire e tei frairi te demandan defora.
Mar 3:33
E respos ad els, e dix: Qui es ma maire, e mei frairi?
Mar 3:34
Et esgardantz viro si cels qui viro lui sezian[761], e dix: Vec te ma maire e·ls meus fraires.
Mar 3:35
Quar qui fara la volontat de Deu, aquest es mos fraire e ma [67b/34b][762] sor, e ma maire.
Mar 4:1
Et de rescaps comenzec a essenhar a la mar; et amasada es a lui gran cumpanha enaissi que en una nau pugec sezer e mar; e trastota la cumpanha eviro la mar sobre terra era.
Mar 4:2
Et essenhava los en paraulas moutas causas, e dizia [ad els][763] e sa doctrina:
Mar 4:3
Aujatz: Vec vos que issic lo semenantz[764] a semenar.
Mar 4:4
E fait es mentre semena, la una cazec lo[n]c la via, e vengro aucels e manjero la.
Mar 4:5
L’autra cazec sobre la peirosa aqui on no a mouta terra, et eissa ora es apareguda, que no avia auteza de terra.
Mar 4:6
E quan es le sols natz, ofeguec; e quar no ac razitz, sequec.
Mar 4:7
E l’autra cazec entre las espinas; e pugero las espinas et ofeguero la; e no donec frug[765].
Mar 4:8
E l’autra cazec e la bona terra, e dava frug[766], pojant e creissentz; e portava l’us .xxx., e l’autre .lx., e l’autre .c.
Mar 4:9
E dizia: Qui a aurellas d’auzir, auja.
Mar 4:10
E cum fo sols, demandero li aqueli qui ab lui eran, li .xii., la pa|raula. [68a/34c]
Mar 4:11
E dix ad els: A vos es donatz a saber lo mester del regne de Deu; mais ad els que foras so, en paraulas totas causas so faitas,
Mar 4:12
qu[e l]i[767] vezentz, veian e no veian, e li auzent aujan e no entendan, que[768] a la vegada [no] sian covertit, e [no] sian az els perdonat li pecat[769].
Mar 4:13
E dix ad els: No sabetz aquesta paraula? Et en qual mesura conoserez totas las paraulas?
Mar 4:14
Cel que semena, semena paraula.
Mar 4:15
Mas aquesti que so lonc la via on es semenada la paraula; e cum l’auzian, eissa ora ve·l Diables, e pren la paraula qu’es semenada els cors de lor.
Mar 4:16
Et aquesti so semblant qui sobre la peirosa es semenatz, li qual cum auzo la paraula, eissa ora ab gaug la recebo,
Mar 4:17
e no n’a razitz[770] en lor, mais temporals so; d’aqui enant nada la tribulatios e persecutios per la paraula, eissa ora so conturbatz.
Mar 4:18
E li autri qu’e[771] las espinas so semenadi; aquesti so qui auzo la paraula,
Mar 4:19
e l’avareza d’aquest segle, e las falsetatz de las manentias, eviro las autras [68b/34d] cobezezas intrantz, ofegan la paraula, e senes fruc[772] so faiti.
Mar 4:20
E aquesti so que so semenadi sobre la bona terra, li qual auzo la bona paraula, e la recebo, e fan fruc, d’u .xxx., e d’autre .lx., e d’autre .c.
Mar 4:21
E dizia ad els: Donc no cove la lumneira[773] que sia pausada sotz lo vaissel, o sotz lo seti? Mas sobre·l candeler sia pausada?[774]
Mar 4:22
Quar no es alcuna causa rescosta que no sia manifesta; ni es fait rescost, que en presenza no venga.
Mar 4:23
Si alcus a aurelias d’auzir, auja.
Mar 4:24
E dix ad els: Gardatz que auziretz. En qual mesura seretz mesurador, sera mesurat a vos, et ajustat a vos.
Mar 4:25
Quar qui a, sera li donat; e qui no a, zo neis que a sera tout de lui.
Mar 4:26
E dizia: Aissi es lo regnes de Deu, en cal mesura si jeta l’om la semensa en terra,
Mar 4:27
e dorm, e reisseda se[775] de nuitz e de dias, e la semensa germena e creix don el no sab.
Mar 4:28
Quar d’aqui enant la terra fa fruc, primeirament en erba, d’aqui en espiga, d’aqui ple [69a/35a] froment en espiga.
Mar 4:29
E cum apareiss lo fruc, eissa ora met la fautz, que meissos es.
Mar 4:30
E dizia: A cu asemblarei[776] lo regne de Deu? O a cui[777] paraula lo cumpararem?
Mar 4:31
Si co·l gra de la serbe le quals, cum semenatz es en terra, menre es de totas las semensas que so en terra.
Mar 4:32
E cum es semenatz, puja; [et] es faita[778] majers de trastotas las erbas, e fa grans rams enaissi que puscan sotz l’ombra de lui li auzel del cel estar.
Mar 4:33
E aitals moutas paraulas parlava ad els, en paraulas qu’el[779] pogueso auzir.
Mar 4:34
E senes paraula no parlava ad els, mais a una part a sos decipols o demostrava tot.
Mar 4:35
E dix ad els en aquel dia, cum s’era lo sers faitz: Traspassem encontra.
Mar 4:36
E laissadas las cumpanhas, presero lui enaissi que era e nau; et autras naus era[n][780] ab lui.
Mar 4:37
E faita es gran tempesta de vent, e·l flum[781] metia e la nau enaissi que fos cumplida la nau.
Mar 4:38
Et era el, cap sobre·l cervigal[782], dormentz, e reix[e]dero[783] lo, e dixero a lui: Maestre, nos [69b/35b] despertam a tu, que periam[784].
Mar 4:39
E levantz[785], menassa al vent, e dix a la mar: Tace e cala! E remas lo vent, e faita es grans patz.
Mar 4:40
E dix ad els: Per que esz pauruc? Ni no avetz fe? E temero de gran paor, e dizia l’us a l’autre: Qui cujas es aquest, que·l ve[n]tz[786] e la mar obezisso a lui?
Mar 5:1
E vengo[787] d’outra la mar e la regio de Genesar[788].
Mar 5:2
Issiro de la nau; [et] eissa ora correc[789] a lui dels monimentz us hom en esperit orre,
Mar 5:3
que avia maisoneta els monimentz, e de cadenas no·l podia hom liar.
Mar 5:4
Que sovendeirament dels ceps e de las cadenas liatz, rumpia[790] las cadenas e franhia los ceps, e luntz hom no·l podia domd[ar][791].
Mar 5:5
E tota ora de nuitz e de dias els monimentz et els puitz era cridanz, e feria se ab las peira[s][792].
Mar 5:6
E vi Jesu de lun[793], e venc contra lui, et azorec lo.
Mar 5:7
E cridantz en gran votz, dix: Qu’es a mi et a tu, Jesu, Fil de Deu autisme? Conjuri[794] te per Deu, no me trebals!
Mar 5:8
Quar dizia a lui: Eiss, esperit orres de l’home!
Mar 5:9
E demandava li: Quals noms es [70a/35c] a tu? E dix a lui: Legios es noms, que mouti em.
Mar 5:10
E pregava lo mout que no·l gites defora la regio.
Mar 5:11
Mas era aqui enaviro .i. poig[795], us grans tropels de porx …[796].
Mar 5:12
E pregavan lo li diabli[797], e dizian: Tramet nos els porx que intrem en eils[798].
Mar 5:13
Et eissa ora autregec lor o Jesu, et eissiro li orre esperit, et intre[r]o[799] els porx; e ab gran forsa lo tropels es anatz e mar d’una lega[800], et ofegadi so e mar.
Mar 5:14
Mais aicels que·ls paissian fugiro, e numciero[801] o e la ciutat et els camps; et issidi so vezer ço que era fait[802].
Mar 5:15
E vengon a Jesu e viro lui que era treballatz dels diables sezentz, e vestit, e de sana volontat; e temero.
Mar 5:16
E cumptero[803] o aicels li qual o viro de qual guisa fo fait a lui qui avia los demonis, e dels porx.
Mar 5:17
E presero lo a pregar que·s partis de las lors encontradas.
Mar 5:18
E cum puges e la nau, comensec lo a pregar lo quals fo trebalatz del Diable que estes ab lui.
Mar 5:19
E no li o autregec, mas dix li: Vai en ta maiso als teus, [70b/35d] e cumta[804] ad els cantas causas a faitas Deus a tu, e misericordia ac de tu.
Mar 5:20
Et anec, e comencec a prezicar e la terra de .x. ciutatz[805] cantas causas fe nostre Senher[806] a lui; e trastoig eran se meravillat.
Mar 5:21
Et cum intres Jesu e la nau autra vegada outra la mar, ajustec se a lui grans cumpanha que era viro lo mar.
Mar 5:22
E venc us dels princep[s][807] de la sinagoga que avia nom Janus[808], e vezentz lui, gitec se a ssos pes.
Mar 5:23
E pregava lo mout, e dizia: Que la mia filla es a la fi; e vei, e pausa la ma sobre lei, que sia salva e viva.
Mar 5:24
Et anec ab lui, e seguiro lo grans cumpanhas, et estrenian lo.
Mar 5:25
Et una femna que era em perfudi[809] de sanc .xii.[810] ans,
Mar 5:26
et avia moutas causas sufertas[811] de trops meges, et avia totas las suas causas despendudas, e re no li profeitava, mais majorment avia peitz;
Mar 5:27
cum auzic de Jesu, venc e la cumpanha deseguentre, e toquec la vestimenta de lui,
Mar 5:28
quar dizia entre si: Que si la vestimenta de lui toqui, salva [71a/36a] serei.
Mar 5:29
Et eissa ora es secada la fontz de la sanc de lei, e sentic e so cors que sanada era de la plaga.
Mar 5:30
Et eissa ora Jesu conoc e si meteis que la vertutz era issida de lui. E tornatz es a la cumpanha, e dizia: Quals toquec la mia vestimenta?
Mar 5:31
E dizian li li sei decipol: Ves la cumpanha que te estrenian, e dizia: Qui me toquec?,
Mar 5:32
esgardantz viro si vezer lui que aisso fe[812].
Mar 5:33
Mas la femna tementz e trementz, sabia que era fait en lei, venc e gitec se denant lui, e dix a lui tota la veritat.
Mar 5:34
Et el dix a lei: Filla, ta fes te fa salva; vai em patz[813] e sia sana de la tua plaga.
Mar 5:35
Aisso encara parlant, vengro al princep de la sinagoga, e dizian: Que la tua filla es morta. A que trebalas … lo Maestre[814]?
Mar 5:36
Mais Jesu a auzida la paraula qu’es dita, e dix al princep de la sinagoga: No vullas temer, mais solament crei.
Mar 5:37
E no cosentic a degu que·l seguis [71b/36b] si no a Peire [et a Jacme][815] et a Joan, lo fraire de Jacme.
Mar 5:38
E vengro e la maiso del princep de la sinagoga; e vi lo gab, e·ls plorantz, e·ls planhentz moutz.
Mar 5:39
Et intratz, dix ad els: Per que esz torbatz e ploratz? La tosa no es morta, mais dorm.
Mar 5:40
Et escarniro lo. Mais el gitec los ne trastotz, e pres lo paire e la maire de la tosa, et aquels que eran ab lui. Et intrec aqui on era la tosa jasentz.
Mar 5:41
E tenc la ma de la tosa, e dix li: Tabita cumi, aisso es: Tosa, a tu dic, leva sus[816].
Mar 5:42
Et eissa ora levec se la tosa, e anava; et era de dotz’ ans. Et espaventero se de gran paor[817].
Mar 5:43
E mandec ad els forment que degus no o saubes. E dix que·l fos dat a manjar.
Mar 6:1
Et retornatz de rescaps[818], anec e la sua encontrada; e seguiro lo li sei decipol.
Mar 6:2
E fo faitz sabtes, e comencec e la sinagoga essenhar; e mouti auzentz eran se meravillat e la sua doctrina, e dizian: Don es az aquest totas aquestas causas? E que es la savieza qu’es dada a lui, et aitals vertutz co so faitas [72a/36c] per las mas de lui?
Mar 6:3
No es aisso lo fil del faure e de Maria, fraire de Jacme, e de Joseph, e de Juda, e de Simon? E las serors de lui, no so ab nos? Et eran se meravillat[819] en lui.
Mar 6:4
E dizian ad els Jesu: Que no es profeta senes onor[820], si no e ssa encontrada et e ssa conoissensa[821], et e ssa maiso.
Mar 6:5
E no poc aqui moutas vertutz[822] far, si no paux malautes qu’empausadas las mas, sanava.
Mar 6:6
Et meravillava[823] se per la no-crezenza de lor. Et enrevironava castels enaviro, essenhantz.
Mar 6:7
E apelec lo[s] .xii., e comensec los trametre dos e dos, e dava ad els poder dels esperitz orres.
Mar 6:8
E comandec ad els que deguna re no portarian e la via, si no solament verga: Ni esportela, ni pa, ni monedas e vostras centas[824],
Mar 6:9
mais cauzadas sandalias, e no seretz[825] vestit de doas gonelas.
Mar 6:10
E dizia ad els: En qualque maiso intraretz, aqui[826] estatz entro que isscatz[827] d’aqui.
Mar 6:11
E quals que no vos recebran, ni no vos auziran, issetz d’aqui e secodez la polvera de vostres pes en testim|oni [72b/36d] ad els.
Mar 6:12
Et issentz, prezicavan que fesso penedencia.
Mar 6:13
E moutz demonis gitavan, et onhian ab oli moutz malautes, et eran sanadi.
Mar 6:14
Et auzic Eros lo retz[828] — quar manifestz es faitz lo noms de lui — e dizia: Que Joan Babtista es resuscitatz de mort, e per aisso, vertutz so obradas en lui.
Mar 6:15
Li autri dizian: Que Elias es. Mais li autri dizian: Que propheta es coma us[829] dels prophetas.
Mar 6:16
Can o auzic Eros, dix: Qui eu degolei, Joan, aquest es resuscitatz de mort.
Mar 6:17
Quar el [meteis] Eros[830] trames e tenc Joan, e liec le e la carcer per Erodiana, la moller de Philip so fraire, que la avia presa.
Mar 6:18
Quar dizia Joan ad Ero: No letz a tu aver la moller de to fraire.
Mar 6:19
Mais Herodiana agaitava lo, e volia lo aucire, e no podia.
Mar 6:20
Quar Eros temia Joan; [lo] sabia hon[831] sanh e just. E gardava lo, et auzia a lui moutas causas far, e volonteirament auzia lui.
Mar 6:21
E cum dias covinables venc a Ero de sa nativitat, fe manjar als princeps, et als tribuners, et als majors [73a/37a] de Galilea.
Mar 6:22
E cum intrec la filla de Erodiana, sautec[832] e plac a Ero et az aquels que·s pausavan essems a[n] lui[833]. E di lo regs[834] a la tosa: Quer a mi que·t vols, e donarei o a tu.
Mar 6:23
E jurec a lei: Que qualque causa queras, donarei a tu, negueis la metat de mo regeime.
Mar 6:24
La quals, que s’en issic, dix a sa maire: Que·l querei? Et ela dix: Lo cap de Joan Babtista.
Mar 6:25
Et eissa ora cum intrec ab gran coita al reg[835], ques e dix: Eu volh que ades dos[836] a mi e .i. desc lo cap de Joan Baptista.
Mar 6:26
Et irascutz s’es lo regs; per lo sagrament e, per cels que·s pausavan essems ab lui, no la volc far irada.
Mar 6:27
Mais trames sos sirventz[837], e mandec aportar lo cap de lui el desc, e degolec le e la carcer,
Mar 6:28
et aportec lo cap de lui el desc, e dec lo a la tosa, e la tosa dec lo a sa maire.
Mar 6:29
Quan o auziro, li decipol de lui vengro e presero lo cors de lui, e mesero lo el moniment.
Mar 6:30
Et vengro li decipol a Jesu; recumptero[838] a lui tot ço que avia[n][839] [73b/37b] fait et essenhat.
Mar 6:31
E dix ad els: Vinetz ad una part el loc erm, e pausatz vos u pauquet. Quar eran mouti que venian e retornavan[840]. E no avian espazi de manjar.
Mar 6:32
E puja[n]tz[841] e la nau, anero en u loc desert ad una part.
Mar 6:33
E viro los ne anar, e conogro o moutz; e pezoner de totas las ciutatz coregro[842] la, e vengron i enant de lor.
Mar 6:34
Et issentz, vi gran cumpanha Jesu, e misericordia ac d’els, que eran si co ovelhas que no an pastor. E comencec los essenhar de moutas causas.
Mar 6:35
E cum ja fo grans ora, vengro li decipol de lui, e dizian: Erms es aquest lox, e [l’]ora[843] ja traspassa;
Mar 6:36
laissa los que ano e las proismanas vilas et e las careiras, que cumpro a si manjars que manjo.
Mar 6:37
E respos et dix ad els: Donatz lor vos a manjar. E dixero a lui: Si anavam e cumpravam[844] de diners .cc. pas, e les lor donam a manjar, avondara ad els[845]?
Mar 6:38
E dix az els: Cantz pas avetz? Anatz e veiatz. E con o conogro, e dixero: .v., e dos peisses.
Mar 6:39
E mandec ad els que·ls [74a/37c] feso totz pausar segon las cumpanhas sobre·l vert fe.
Mar 6:40
E pausero en partz per .c. e per .l..
Mar 6:41
E pres los .v. pas e·ls dos peisses, esgardantz el cel, benezic e frais los pas, e dec los a sos decipols que·ls pausesso denant els; e·ls dos peisses devezic a totz.
Mar 6:42
E manjero ne trastotz e so sadolat.
Mar 6:43
E levero las [remazilhas] de las frahementas[846] .xii. cofres ples, e dels peisses.
Mar 6:44
Mais eran qui manjero .v. milia homes.
Mar 6:45
E viazament forcec Jesu sos decipols pujar e la nau, que anesso denant lui e passeso la mar a Bethsaida domentre que laissara lo poble.
Mar 6:46
E cum los laissec, anec s’en en .i. puig orar.
Mar 6:47
E cum fo sers, era la naus e meg de la mar, et el sols en terra.
Mar 6:48
E vi els treballantz en remar, quar era ventz contrazis, e viro la quarta vigilia de la noit, venc ad els anantz sobre mar, e volia traspassar ad els.
Mar 6:49
Mais eli que viro lui anant sobre mar, cugero se que fos fantauma, e cridero.
Mar 6:50
Quar toti viro lui e so conturbat. Et eissa ora [74b/37d] parlec ad els e dix lor: Ajatz fe, eu so; no vulhatz temer.
Mar 6:51
E pugec ad els e la nau, e remas lo ventz; e pus majorment entre lor s’espaventavan[847].
Mar 6:52
Quar no entendian dels pas quar eran li cor de lor eissegat[848].
Mar 6:53
E cum traspassavan la mar vengon[849] e la terra de Genesar[850], et aribero.
Mar 6:54
E cum foro isidi de la nau, eissa ora conogon[851] lui.
Mar 6:55
E percorregro tota aquela regio, e comencero los malautes az aportar e leitz viro lui, aqui on [auziro que] era[852].
Mar 6:56
Et on que intres, en careiras o e vilas, o en ciutatz, els plas[853] pausavan los malautes, e pregavan le que la fremja de la vestimenta de lui toquesso; e toti que toquero lui eran fait salvi.
Mar 7:1
Et vengro[854] li Fariseu et alcantz dels escrivas vinentz de Jerusalem.
Mar 7:2
E cum viro alcantz dels decipols de lui ab mas comus, aisso es no lavatz mas, manjar pas, blasmero los.
Mar 7:3
Quar li Fariseu e toti li Judeu si no lavan sove[n]deirament[855] lor mas, no manjan, tenent las cos||tumas [75a/38a] dels majors;
Mar 7:4
e del mercat, si no so batejat[856], no manjan; et autras moutas causas que so liuradas ad els a gardar: baptisme de calice[s][857] e de brocs e de vaissels d’eram[858] e de leitz.
Mar 7:5
E demandavan li li escriva e li Fariseu: Per que li tei decipol no van justa[859] las costumas dels majors, mas ab comus mas manjan pa?
Mar 7:6
Mais el respos, e dix ad els: Be o prophetizec Ysaias de vos enganador, si co es escrig: Aquest pobles ab las labias me ondra, mais lo cors de lor es lun de mi.
Mar 7:7
Et e va me colo[860], essenhantz las doctrinas e·ls comandamentz dels homes.
Mar 7:8
Quar laissatz los comandamentz de Deu, e tenetz la costuma dels homes, baptisme de calices e de brox; et autras moutas causas faitz asemblantz d’aisso.
Mar 7:9
E dizia ad els: Be fesz vas los comandamentz de Deu, que gardetz la vostra costuma.
Mar 7:10
Quar Moyses dix: Onra to paire e ta maire, et: Qui maldira so paire o sa maire, de mort morra.
Mar 7:11
Mais vos dizetz: [75b/38b] Si dizera l’om al paire o a la maire “Corban”, ques es dos, qualsque causa sia de mi, profeita a tu.
Mar 7:12
E d’aqui enant, laissatz a lui alcuna causa fa[r][861] a so paire o a sa maire;
Mar 7:13
e refudatz la paraula de Deu per la vostra costuma, que liuresz. Et autras causas faitz moutas semblantz d’aquesta.
Mar 7:14
Et apelanz autra vegada la cumpanha, dizia ad els: Aujatz me trastuit, et entendetz.
Mar 7:15
Neguna causa no es fora de l’home intrantz en lui que·l pusca far orre. Mais las causas que de l’home eisso, aquelas so que fan l’ome orre.
Mar 7:16
Si alcus a aurelhas d’auzir, auja.
Mar 7:17
E cum intrec e la maiso de la cumpanha[862], demandavan li li decipol de lui la paraula.
Mar 7:18
E dix ad els: Enaissi vos esz no-savi. No entendetz que tota causa defora intrantz en home no pot far orre,
Mar 7:19
que no intra el cor de lui, mais el ventre va, e deforas eiss[863], porgantz[864] totz los manjars.
Mar 7:20
E dizia que aquelas causas que eisso de l’home, aquelas fan l’ome orre. [76a/38c]
Mar 7:21
Quar [de]dinz[865] del cor dels homes[866] eisso li mal cossirer, avoteris[867], fornicatios, homicidis,
Mar 7:22
laironicis, avareza, escarnis, erguls, foleza, felonia, engans, orezesa, mals vuls[868].
Mar 7:23
Totas aquestas causas malas [de] dinz[869] eisso, e fan l’ome orre.
Mar 7:24
E d’aqui levantz, anec e las encontradas de Sur e de Sagetz[870], et intratz e la maiso, no volc que luns hom li saubes, e no·s podia rescondre.
Mar 7:25
Quar la femna viazament que auzic de lui, la quals avia una fila[871] en esperit orre, intrec e gitec se a sos pes.
Mar 7:26
Quar la femna era de pagas[872], de linhage sirofenissa; pregava le que·l demoni gites de la filla de lei.
Mar 7:27
Lo quals dix a lei: Laissa primeirament sadolar los fils, quar no es bo penre lo pa dels fils e dar als cas.
Mar 7:28
Et ela dix a lui: Oc, Senher; mais li cadel sotz la taula manjan de las micas dels efantz.
Mar 7:29
E dix a lei: Per aquesta paraula, vai, et eisca lo demonis de la tua fila.
Mar 7:30
E cum anec e sa maiso, atrobec la toza jazent sobre·l [76b/38d] leit, e·l demoni gitat.
Mar 7:31
Et issic de rescaps de las encontradas de Sur, e venc per Saget a la mar de Galilea e meg de las encontradas de .x. ciutatz.
Mar 7:32
Et portavan a lui .i. home sort e mut, e pregavan le que pauses en lui la ma.
Mar 7:33
E pres le de la cumpanha ad una part, e mes los ditz e las aurelas, et escopentz, tochec[873] li la lenga de lui.
Mar 7:34
Esgardantz el cel, sospirantz, dix li: Efeta, que es, ‘adobrir’[874].
Mar 7:35
Et eissa ora so ubertas las aurellas de lui, e deliatz es lo liams de la lenga de lui, e parlec dreitureirament.
Mar 7:36
E mandec ad els que a degu no o disseso. Mais cant pus ad els o comandava, tant majorment pus prezicava[n][875].
Mar 7:37
E per aisso, pus se meravilavan; e dizian: Be fe totas res; e·ls sortz fe auzir[876], e·ls mutz parlar.
Mar 8:1
En aicels dias, autra vegada cum la mouta cumpanha fo ab Jesu, e no avian que mangesso, et apelec sos decipols, e dix ad els:
Mar 8:2
Misericordia ei sobre aquesta cumpanha, que vec vos que ja tres dias an estat ab [77a/39a] mi, e no an que manjo.
Mar 8:3
E ssi los laissi anar dejus en lor maiso, defaliran e la via, quar tals n’i a d’els que vengro de lun.
Mar 8:4
E resposero a lui li sei decipol: Don poirem aquestz que aici so sadolar de pas el loc erm?
Mar 8:5
E demandava ad els: Cantz pas avetz? Li qual dixero: Set.
Mar 8:6
E comandec la cumpanha pausar sobre terra. E pres los set pas, gracia fe e fraiss, e dava a sos decipols que apauseso. Et apausero [a][877] la cumpanha.
Mar 8:7
Et avian peissonetz paux; et aquels benezic, e mandec apausar.
Mar 8:8
E mangero, e so sadolat. E levero que sobrec de las frahmentas set esportelas plenas.
Mar 8:9
Mais eran celi qui manjero coma .iiii. milia; e laissec los.
Mar 8:10
Et eissa ora pugec e la nau ab sos decipols, e venc e las encontradas [de][878] Dalmauta.
Mar 8:11
Et issiro li Fariseu, e comenzero a contendre ab lui; demandava[n][879] de lui signe del cel, et asajavan lo.
Mar 8:12
E sospirava en esperit, e dix: Per que aquesta generatios quer[880] signe? Verament dic a vos, si sera donatz[881] ad aquesta [77b/39b] generatio signes.
Mar 8:13
E laissec los; pujantz autra vegada e nau, anec outra la mar.
Mar 8:14
Et oblidat so penre pas, e no avian pa ab lor e la nau si no .i. sol.
Mar 8:15
E comandava ad els e dizia: Gardatz et esquivaz vos del levam dels Fariseus e del levam d’Erode[882].
Mar 8:16
E cosiravan, e dizian l’us a l’autre: Que pas no presem[883].
Mar 8:17
E conoc o Jesu, e dix ad els: Per que cosiratz, que no avetz pas? Donc no conoisez ni entendetz encara? Avetz eissegat vostre cor?
Mar 8:18
Vuls[884] avetz, e no vezez; et aurellas avetz, e no auzetz. No vos remenbra?
Mar 8:19
Quan los .v. pas fraissi, e .v. millia homes foro sadolat, e cantz cofres de frahmentas ples levetz? E dixero a lui: .xii.
Mar 8:20
E quan los set pas fraissi[885], e .iiii. milia homes foro replet, cantas esportelas plenas presetz? E dixero a lui: Set.
Mar 8:21
E dizia ad els: En qual maneira, donc, no entendetz?
Mar 8:22
E vengro a Bethsaida, et aportero a lui .i. cec; e pregava[n][886] le que·l toquec.
Mar 8:23
E pres la ma del cec, e [78a/39c] menec l’en, fora la careira[887], et escopentz els uls de lui, e pausadas sas mas, demandava li si vezia lunha re.
Mar 8:24
E gardava, e dix: Eu veg[888] homes si co aibres anantz.
Mar 8:25
Et autra vegada, pauzec las mas sobre los uls de lui, e fe le vezer, e restauratz es, enaissi que vi clar totas causas.
Mar 8:26
E trames lo e ssa maiso, e dizia: Vai en ta maiso, e si intras e la careira, a negu no o digas.
Mar 8:27
Et retornatz es Jesu e li decipol el castel de Cesaria de Philip, et e la via demandava a sos decipols, e dizia: Que dizo qui so eu li home?
Mar 8:28
Li qual respondero, dizentz: De Joan Baptista, e li autri d’Elias[889], e li autri coma us dels propheta[s].
Mar 8:29
E donc dix ad els: E vos, que dizetz qui so? E respos Peire, e dix li: Tu est Crist.
Mar 8:30
E menacec ad els que ad home no o disseso de lui.
Mar 8:31
E comencec az essenhar que cove al Fil de l’home moutas causas a sufrir, et es[ser es]proat[890] dels vels, e dels majors preveres, e dels escrivas, et esser mortz, e deseguentre .iii. dias resuscitar.
Mar 8:32
Et en presenza paraulas lor parlava. [78b/39d] E pres lo Peire, e comencec lo a reptar.
Mar 8:33
Lo quals se tornec, e vi sos decipols. E menacec a Peire, e dizia: Vai seguentre[891] mi, Diable, que no sabs las causas que so de Deu, mas zo qu’es d’omes.
Mar 8:34
Et demandada la cumpanha ab sos decipols, e dix ad els: Qui volra seguentre mi venir, abnegues si mezeis, e prenga sa crotz, e sega me.
Mar 8:35
Mais qui vol s’arma far salva, perdra la; mais qui pert s’arma per mi e per l’evangeli, fa[892] la salva.
Mar 8:36
Quar quals profeitz es a l’home si gazanha tot lo mon, e destroziment fa a s’arma?
Mar 8:37
O que dara cambis per s’arma[893]?
Mar 8:38
Quar qui cofesara mi e la mia paraula en aquesta generatio avoutrairitz e pecairitz, e·l Fil de l’home cofessara lui quan venra e la gloria del seu Paire ab los seus angels[894].
Mar 8:39
E dizia ad els: Verament, dic a vos que so tals d’aquels[895] que estan aici que no tastaran de mort entro que veian venir lo regne de Deu en vertut[896].
Mar 9:1
Et apres sex[897] dias, pres Jesu Peire, e Jacme e Joan, e menec los en .i. pu|ig [79a/40a] naut, ad una part sols, e trasfiguratz es denant els.
Mar 9:2
E las vestimentas de lui so faitas resplandentz blancas neis coma neveira[898]; lunh lavaire sobre terra no las poc tant blancas far.
Mar 9:3
Et aparec ad els Elias e Moysen, [et] eran [899] parlantz ab Jesu.
Mar 9:4
E respos Peire, e dix a Jesu: Maestre, bo estar fa aici; e fazam .iii. maisonetas: a tu, una, et a Moysen, una, et a Elias, una.
Mar 9:5
Quar no sabia que·s[900] dizia, que de paor era[n][901] esbalauzitz.
Mar 9:6
E faita es una niols que·ls cubria. E venc una votz de la niol, e dis: Aisso es lo meus Fils cars; et aujatz lo.
Mar 9:7
Et eissa ora enaviro gardantz, degu puissas no viro si no Jesu solament ab lor.
Mar 9:8
E deissendentz els del puig, comandec ad els que deguna re que agueso vista no cumptesso, si no quan lo Fil de l’home resuscitara de mort.
Mar 9:9
E la paraula retengro ab lor; e cossiravan entre lor que era; “Cum resuscitara[902] de mort”?
Mar 9:10
E demandavan li, e dizia[n]: Per que[903], per aisso, dizo li Fariseu e li escriva que Elias [79b/40b] cove primeirament a venir?
Mar 9:11
Lo quals respos, e dix ad els: Elias, quan venra primeirament, restaurara totas causas; e de qual mesura es escrig al[904] Fil de l’home, que de moutas causas sia sufre[n]tz[905] e mesprezatz?
Mar 9:12
Mais eu dic a vos que Elias venc, e fero e lui que·s[906] volgro, si co es escrig de lui.
Mar 9:13
E venc a sos decipols. E vi gran cumpanha viro els, e·ls escrivas contendentz ab els.
Mar 9:14
Et eissa ora totz lo pobles vi Jesu et es esbalauzitz; et espaventero se, e corian contra lui, e saludavan lo.
Mar 9:15
E demandava ad els: Que contendetz entre vos?
Mar 9:16
E respos us de la cumpanha, e dix: Maestre, eu aportei lo meu fil a tu, que a esperit mut,
Mar 9:17
que en qualque loc lo pren, destren lo, et escuma et estrenh las denz, e secca. E dissi a tos decipols que·l ne gitesso, e no pogro.
Mar 9:18
Lo quals respos ad els, e dix: O, generatios no-crezentz, qua lun serei[907] ab vos? Qua lun[908] vos sufrirei? Aportatz lo a mi.
Mar 9:19
Et aportero le a lui. E cum vi lui, [80a/40c] eissa ora l’esperitz conturbec lo, e gitantz en terra, voludava se et escumava.
Mar 9:20
E dema[nda]va[909] al paire de lui: Quant temps a que aisso li ave[n]c[910]? Et el li dix: D’efantia.
Mar 9:21
E sovendeirament e foc et en aiga lo mes[911] que·l perdes. E si alcuna re potz, ajuda a nos, e misericordia ajas de nos.
Mar 9:22
E Jesu dix li: Si potz creire, totas causas so poderosas al crezent.
Mar 9:23
Et eissa ora lo paire cridantz de l’efant ab lagremas, dizia: Crezi, Senher; ajuda e la mia no-creze[n]sa[912].
Mar 9:24
E cum vi Jesu correr[913] la cumpanha, menacec a l’esperit orre, e dix li: Sort e mut esperit, eu mandi a tu que esscas de lui, e ja mas no intres en lui.
Mar 9:25
E cridantz e mout trebalantz lui, issic de lui; e faitz es si co mortz[914], enaissi que mouti dixero que mortz es.
Mar 9:26
Mais Jesu tenc[915] la ma de lui, e levec lo; e resuscitec.
Mar 9:27
E cum intrec a la maiso, li decipol de lui demandavan li a cosselh: Per que nos no·l ne poguem gitar?
Mar 9:28
E dix ad els: Aquest linhages no pot issir si no en oracios et en dejunis[916].
Mar 9:29
E d’aqui issic, e traspasavan Galilea, e no volian que [80b/40d] home lo saubes[917].
Mar 9:30
Mais essenhava sos decipols, e dizia ad els: Que·l Fil de l’home sera traitz e mas dels homes, et auciran lo; e mortz, al tertz dia, resucitara[918].
Mar 9:31
Mais eli no conoissian la paraula e temian demandar.
Mar 9:32
E vengro en Cafarnaum, li qual cum foro e la maiso demandava ad els: Que traitavatz e la via?
Mar 9:33
Et eli·s calero; acertas entre lor e la via se desputavan quals era d’els mager.
Mar 9:34
E sezentz, apelec los .xii. e dix ad els: Si alcus vol primers esser, sera totz derers, e de trastotz sirventz.
Mar 9:35
E pres .i. efant, et establic lo e meg de lor. E cum l’ac abrasat, dix ad els:
Mar 9:36
Qui receb .i. efant d’aquesta mesura[919] el meu nom, mi receb. E qui mi receb, no receb mi, mais lui qui mi trames.
Mar 9:37
E respos li Jouhan[920], e dix: Maestre nos vim .i. home el teu nom gitantz demonis que no nos seg, e vedem li o.
Mar 9:38
Mais Jesu dix: No lo vullas vedar. Negus no es que faza vertut el meu nom e pusca viaszament parlar mal de mi.
Mar 9:39
Quar [81a/41a] qui no es contra vos, per vos es[921].
Mar 9:40
Quar qui donara a vos a beure .i. calit[922] d’aiga el meu nom, de Crist es; verament dic a vos, no perdra so gazerdo.
Mar 9:41
E qui escandalizara .i. d’aquestz menors crezentz e mi, bona causa seria a lui pus, si era revironatz d’una mola a so col, et esser mes e mar.
Mar 9:42
E si te escandalizava la tua mas, trenca la te; melor es a tu devol intrar e vida que dos mas aver et anar en ifern[923] e foc que no destenh,
Mar 9:43
on li verms de lor no mor, e foc no destenh.
Mar 9:44
E si lo teus pes te escandaliza, tol le·t; melor es a tu contraiz intrar e vida durabla que ab dos pes aventz esser mes en ifern[924]; e foc no destenh,
Mar 9:45
on li verms de lor no mor, e·l fox no destenh.
Mar 9:46
Que[925], si lo teus uls te escandaliza, trai le·t. Melor es a tu losc intrar el regne de Deu que ab dos uls aventz esser mes el foc d’ifern[926],
Mar 9:47
on li verms de lor no mor, e·l fox no destenh.
Mar 9:48
Quar trastotz fox sera salatz, e trastotz sacrifizis sera salatz[927].
Mar 9:49
Bo es sals. Que si la sals no sala, en que la cundiretz? Ajatz e vos sal; [81b/41b] e patz ajatz entre vos.
Mar 10:1
Et de sa leventz, venc e las encontradas de Judea, part flum Jorda; et ajustavan se autra vegada las cumpanhas a lui. E si co solia, autra vegada essenhava los.
Mar 10:2
Et apropiavan se li Fariseu, e demandavan li si letz al marit laisar sa moler; et asajavan lo.
Mar 10:3
Mais el respos, e dix ad els: Quar quin[928] mandec a vos Moyses?
Mar 10:4
Li qual dixero: Moyses mandec libre de refut escriure e laisar.
Mar 10:5
Als quals respos Jesu, e dix: A dureza dels vostres cors, cossentic a vos aquest mandament.
Mar 10:6
Mais del comensament de las creaturas, mascle e femna fe ad els Deus. E dix:
Mar 10:7
Per aisso laissara hom so paire e sa maire, et ajustara se ab sa moler.
Mar 10:8
E seran doi en una carn. Enaissi ja no so doi, mas una carn[929].
Mar 10:9
Per aisso zo que Deus ajustec, hom no o soparta.[930]
Mar 10:10
Et e la maiso autra vegada, li decipol de lui d’aisso meteis demandero li.
Mar 10:11
E dix ad els: Si alcus laissara sa moler, e·n prendra autra, avouteri met sobre lei.
Mar 10:12
E si la moler laissa so [82a/41c] marit, et autr’ en pren, avoutra.
Mar 10:13
Et ofrian a lui li efant, que los toques. Mais li decipol menaszavan als presentantz,
Mar 10:14
los quals, cum vi Jesu, sab li mal, e dix ad els: Laissatz los efantz a mi venir, e no lor o vedetz. Quar aitals es lo regnes de Deu.
Mar 10:15
Verament dic a vos, qui no recebra lo regne de Deu si co l’efantz, no intrara en lui.
Mar 10:16
Et abrasantz els, pausava la ma sobr’els, e benezia los.
Mar 10:17
Et cum retornatz fos e la via, correc us, e so genol plegat denant lui, e pregava lo, e dizia: Maestre bos, que farei que aja vida durabla?
Mar 10:18
E Jesu dix li: Per que me dizes bos? Negus no es bos si no us, Deus.
Mar 10:19
Los comandamentz conoisses: No avoutraras; ni auciras; ni faras laironisi; ni no diras fals testimoni; ni faras avoleza; onra to paire e ta maire; e [amaras] to proisme coma tu mezeis.[931]
Mar 10:20
Mais respos el, e dix li: Maestre, tot aisso ei gardat de mo jovent.
Mar 10:21
Mais Jesu esgardantz lui, amec lo, e dix li: Us ne defalh a tu: Vai, [82b/41d] e ven tot ço que as, e dona a paubres, et auras tesaur el cel, e vei e seg me.
Mar 10:22
Lo quals s’es contristatz e la paraula; anec s’en ploran, quar era que avia grans mane[n]tias[932].
Mar 10:23
Eviro-gardantz Jesu, dix a sos decipols: Ta[933] greument qui an las manentias intraran el regne de Deu.
Mar 10:24
Mais li decipol esbalauziro se e las paraulas de lui. E Jesu autra vegada respos, e dix ad els: Filleti, ta[934] greus causa es als fizantz e las manentias intrar[935] el regne de Deu.
Mar 10:25
Pus leus causa es al camel per lo trauc de l’agula passar que al manent intrar[936] el regne de Deu.
Mar 10:26
Li qual majorment se eran meraviladi, e dixero a lor meteisses: E qui pot esser faitz sals?
Mar 10:27
Et esgardantz els, Jesu dix: Als homes no-poderos es, mais no a Deu. Trastotas causas so poderosas a Deu.
Mar 10:28
E comencec li Peire a dire: Vec te que nos laissem tota nostra causa, e seguim te.
Mar 10:29
E respos Jesu e dix: Verament, dic a vos, no es hom que laiss sa maiso, o·ls fraires, o las serors, o·l paire, o la maire, o la moler, [83a/42a] o·ls fils[937], o·ls camps per mi e per l’avangeli,
Mar 10:30
que no recepia .c. aitantz, ara e en aquest segle, maisos, e fraires, e serorrs, e paire e maire, e fils[938], e camps, ab encauzamentz, et el segle avenidor vida durabla [939].
Mar 10:31
Mais mouti seran li primer, derrer; e li derrer, primer.
Mar 10:32
Mais era[n] e la via pojant en Jerusalem, et anava dena[n]t els Jesu; et esbalauziro se, e li seguent[940] temian. E pres autra vegada los .xii. e comencec ad els a dire que era a lui a venir:
Mar 10:33
Que dic a vos que pojam en Jerusalem[941], e·l Fil de l’home sera liuratz als princeps dels preveires, et als escripvas, et als majors, e dampnaran lo de mort, e liuraran lo a las Gentz.
Mar 10:34
Et escarniran lo, et escupir[an][942] en lui, e batran lui, e auciran lui; et al tertz dia, resuscitara.
Mar 10:35
E apropiero se a lui Jacme e Joan, li fil d’En Zebedeu, e dizian: Maestre, nos volem que qualque causa te querrem, faras a nos.
Mar 10:36
Et el dix ad els: Quin[943] voletz que fasa a vos?
Mar 10:37
E dixero: Dona [83b/42b] a nos que l’us a la tua destra[944], e l’autre a la senestra segam[945] e la tua gloria.
Mar 10:38
E Jesu dix ad els: No sabetz que vos quiretz. Podetz beure lo calitz que eu bevi; o del baptisme de que eu so baptejatz esser batejat?
Mar 10:39
Mais dixero a lui: Podem. E Jesu dix ad els: Acertas lo calit[946] que eu bevi beuretz; e del baptisme que eu so batejatz, seretz batejat.
Mar 10:40
Mais lo sezers a la mia destra, o a la senestra no es meu donar a vos, mas a cels a cui es aparelat.
Mar 10:41
E auziro o li .x., e comencec[947] lor mal a saber de Jacme e de Joan.
Mar 10:42
Mas Jesu apelava los, e dix ad els: Sabetz que cels que so vist assenhorir de las gentz, senhorejan ad els; e li princep de lor an poder[948].
Mar 10:43
Ni es aissi e vos; mais qui volra esser faitz majer entre vos, sera vostre sirventz.
Mar 10:44
E qui volra entre vos primers esser, sera de totz sirve[n]tz[949].
Mar 10:45
Quar lo Fil de l’home no venc que fos servit a lui, mais que el serviz e da[950] s’arma redemcio per moutz. [84a/42c]
Mar 10:46
Et vengro en Gerico; et isse[n]tz[951] lui de Gerico e sos decipols e tropas cumpanhas, lo fils [de] Timei[952], Bartimeus lo cex, sezia lo[n]c la via, memdigantz[953].
Mar 10:47
Lo quals cum auzic que Jesu de Nazare es, comencec a dire, cridantz: Fil de David[954], Jesu, misericordia ajas de mi.
Mar 10:48
E menasavan li mouti que cales. Mais el majorment mout cridava: Fil de Davi, Jesu[955], misericordia ajas de mi.
Mar 10:49
Et estec Jesu, e mandec lo apelar; et apelero lo cec, e dizian li: Sias de bo cor, leva sus, que apela te.
Mar 10:50
Lo quals, gitada sa vestimenta, de sautz venc a Jesu.
Mar 10:51
E respos Jesu, e dix li: Quin[956] vols que fasa a tu? Mas lo cex dix li: Maestre, que veia.
Mar 10:52
E Jesu dix li: Vai, ta fes te fa salv; et eissa ora vi. E seguia lo e la via.
Mar 11:1
Et cum apropi[n]quarent Jherosolimam[957] e de Bethania, a mont Olivet, e trames dos de sos decipols,
Mar 11:2
e dix ad els: Anatz el castel que es contra vos, et eissa ora que intraretz [la][958], atrobaretz .i. poli liat sobre qual negus hom entro ara no seg; desliatz le, et amenaz le·m[959].
Mar 11:3
E si alcus dira a vos: “Que faitz?”, [84b/42d] dizetz que al senhor a obs, et eissa ora laissara·n le[960].
Mar 11:4
Et anantz, atrobero lo poli liat denant la porta, fora entre doas vias; e desliero lo.
Mar 11:5
E alcant d’aqui estantz, dizian ad els: Que faitz, deslia[n]tz[961] lo poli?
Mar 11:6
Li qual dixero a lui, si co lor comendec Jesu; e laissero los.
Mar 11:7
E menero[962] lo poli a Jesu, e pausero en lui lor vestimenta, e sec sobre lui.
Mar 11:8
E mouti lor vestimenta gitero e la via; e li autri[963] rumpian las fulas dels aibres, e gitavan e la via.
Mar 11:9
E cel que an[av]an[964] denant, e cel que·l seguian, cridavan e dizian: Salvaire,
Mar 11:10
bonauratz que ves e nom de Deu[965]. Benezectes sia lo regnes que ve de nostre paire Davi; Salvaire[966] e naut.
Mar 11:11
Et intrec en Jerusalem el temple; quan o ac tot eviro-gardat, e s’avesprec, issic s’en en Betania ab sos .xii..
Mar 11:12
E l’autre dia cum issic de Betania, ac fam.
Mar 11:13
E cum vi de lunh .i. aibre figu[er][967] qui avia fullas, e venc si per aventura alcuna causa atrobaria en lui. E cum venc a lui, no i atrobec re for fullas, quar no era [85a/43a] temps de figas.
Mar 11:14
E respos Jesu, e dix a lui: Ja mais lunh hom de tu fruit no mange! Et auziro o li decipol de lui.
Mar 11:15
E vengro en Jerusalem, e cum intrec el temple, comencec ne a gitar los cumprantz e·ls vendentz el temple; e las taulas dels cambiadors e las cadeiras d’els vendentz las colombas, trastornec.
Mar 11:16
E no laissava a degu vaisel[968] traspasar per lo temple.
Mar 11:17
Et essenhava, e dizia ad els: No es es[crig][969] que la mia maisos, maisos d’orazo[970] sera apelada a trastota gent? E vos fesz lei balma de lairo.
Mar 11:18
Can o auziro li princep dels preveires e li escriva, cercava[n] cosi l’auciseso. Quar temian lo, que trastota la cumpanha se meravilava sobre la doctrina de lui.
Mar 11:19
E cum fo faitz vespres, issia de la ciutat.
Mar 11:20
E·l mati, cum[971] en passavan, viro la figairada faita secca de la razitz.
Mar 11:21
E remenbrat es a Peire, e dix li: Maestre, vec te, la figairada que maudissist, qu’es seccada.
Mar 11:22
E respos Jesu e dix ad els: Ajatz fe de Deu.
Mar 11:23
Acertas verament, dic a vos: Qui [85b/43b] dira ad aquest puig: Osta te, e met te e mar, e no doptara e so cor, mas creira que qualque causa que dira sera fait, [sera fait] a lui ço que requera[972].
Mar 11:24
Per aisso dic a vos que trastotas causas que orant queretz, crezetz que las recepiatz, e sera a vos[973].
Mar 11:25
E com estatz[974] a la orazo, perdonatz si alcuna causa avetz contra alcu, que·l vostre Paire qui es els cels perdonara a vos los vostres peccatz.
Mar 11:26
Que si vos no perdonatz, ni·l vostre Paire qui es els cels no perdonara a vos los vostres pecatz.
Mar 11:27
E vengro autra vegada[975] en Jerusalem, e cum anava el temple[976], vengo a lui li major preveire, e li escriva, e li major.
Mar 11:28
E dixero a lui: En qual poder fas aquestas causas? E qui donec a tu aquest poder que fassas[977] aquestas causas?
Mar 11:29
Mais Jesu respos, e dix ad els: Eu demandarei a vos una paraula. Respondetz a mi, e direi a vos en qual poder fasz aisso.
Mar 11:30
Lo baptisme de Joan, era del cel o dels homes? Respondetz a mi.
Mar 11:31
Mais eli cosiravan entre lor, e dizian: Si o dizem “Del cel,” dira a nos: Per que no crezetz lui? Si dizem [86a/43c] “Dels homes,” temem la cumpanha, quar toti avian Joan que vera profeta era.
Mar 11:32
E respondenz, dixero a Jesu: No o sabem. E respos Jesu, e dix ad els: Ni eu no dic a vos en qual poder fasz aisso.
Mar 12:1
E comencec ad els em paraula parlar: Us hom plantec sa vinha, e revironec la de seb, e foss i u cros, e endefiquec i torr, e loguec la a coutivadors; et anec s’en en autra terra.
Mar 12:2
E trames als coutivadors en temps so ser, que dels coutivadors preses del frug[978] de la vinha.
Mar 12:3
Li qual[979] lo presero, e batero lo, e tramesero·l en volgant[980].
Mar 12:4
Et autra vegada trames ad els autre ser; et aquel plaguero el cap, e de blasme lo carguero.
Mar 12:5
Et autra vegada, trames n’i[981] autre, et auciro lo; e trops autres, les us batero, les autres auciro.
Mar 12:6
Per aisso, encara avia .i. fil mou[t][982] car; e trames lo ad els derairanament, e dizia: Que vergonharan lo meu fil.
Mar 12:7
E li coutivador dixero entre lor: Aquest es ereters; vinetz; aucizam lo, e sera nostra la eretatz[983].
Mar 12:8
E presero lo, e auciro lo, e gitero lo fora de la vinha.[86b/43d]
Mar 12:9
Per aisso, que fara lo senher de la vinha? Venra, e aucira aquestz coutivador[s][984], e dara sa vinha ad autres.
Mar 12:10
No legitz aquesta escriptura: La peira que refudero li endeficant, aquesta es faita el cap de l’angle.
Mar 12:11
Del Senhor es fait aisso, et es meravila e nostres uls?
Mar 12:12
E querian lo tenir, e temian la cumpanha; e conogro de lui que aquestas paraulas dizia ad els, e laissero lo, et anero.
Mar 12:13
Et mandero ad el alsquanz[985] dels Fariseus ab los Erodias que·l preseso en paraula.
Mar 12:14
Li qual venia[n], e dizia[n] a lui: Maestre, nos sabem que veraix est, e la via de Deu en veritat essenhantz,[986] e no as cura d’alcuna causa; ni no ves la cara dels homes. Letz donar l’usage a Cesar, o no·l donarem?
Mar 12:15
Lo quals saub lo vizi[987] d’els, e dix: A que me assajatz? Aportatz a mi .i. diner que i[988] veia.
Mar 12:16
E presentero a lui. E dix ad els: De cui es aquesta images, e sobre-escriptios? E dixero a lui: De Sesar.
Mar 12:17
E respos Jesu, e dix ad els: Per aisso, redetz las causas que so de Cesar, a Cesar, e zo [87a/44a] qu’es de Deu, a Deu. Et eran se meraviladi sobre lui.
Mar 12:18
E vengro escriva a lui e Sarduceu[989] que dizian que no era resusrectios[990], e demandavan li, e dizian[991]:
Mar 12:19
Maestre, Moyses escrius[992] a nos, si·l fraire d’alcu es mortz, e laissa sa moler, e fils no i laissa, prenda lo fraire de lui aquela moller, e resuscitara la semensa a so fraire.
Mar 12:20
Per aisso, set fraire eran. E·l primers pres moler, et es mortz, e no laissec semensa;
Mar 12:21
e·l segon pres la, et es mortz; ni aquest no laissec semensa; e·l tertz eissament.
Mar 12:22
E presero la eissament li set e no laissero semensa. Derairana de totz morta es la femna.
Mar 12:23
Per aisso, e la resurectio, quan resucitaran, de cals d’aquestz sera moler? Quar toti set agro lei a moler.
Mar 12:24
E respos Jesus, e dix ad els: [No] per aisso erratz, no sabe[n]tz[993] las escripturas ni la veritat de Deu?
Mar 12:25
Quar cum resuscitaran de mort, no nocejaran, ni seran nocejat, mas so si co li angel els cels.
Mar 12:26
Mais dels mortz que resuscitaran, no legitz el libre de Moisen sobre·l [87b] gavarr[994], de qual mesura li dix Deus; enaissi Deus o dix[995]: Eu so Deus d’Abraham[996], e Deus d’Isaac, e Deus de Jacob?
Mar 12:27
No es De[us de]ls[997] mortz, mais dels vius. Per aisso, vos mout erratz.
Mar 12:28
Et aproisme·s us dels escrivas que auzic els contendre, e vi que be avia respost ad els. E demandava[998] li quals era de totz lo primers mandamentz.
Mar 12:29
E Jesu[999] respos li: Que·l primers mandamentz de totz es: Aujas,[1000] Israel: Lo teus Senher Deus us es.
Mar 12:30
Et amaras lo teu Senhor Deu de tot to cor, e de tota t’arma, e de tota ta vertut, e de tota ta pessa[1001]. Aisso es lo primers mandamentz.
Mar 12:31
E·l segons es sembla[n]tz[1002] d’aquestz: Amaras to proisme aissi co tu meteis. Mager d’aquestz, autres mandamentz no es.
Mar 12:32
E dix li l’escriva: Maestre, be dissist e veritat que us Deus [es][1003], e no es autre for el.
Mar 12:33
E que sia amatz de tot cor, e de tot entendement, e de tota arma[1004], e de tota forsa, e amar so proisme coma si meteis, mager [es] de totz olocaustz [e] sacrifizis[1005].
Mar 12:34
E Jesu vi que saviament respondia, e dix li: No est lunh del regne [88a/44c] de Deu. E negus ja no ausava d’aqui enant lui enterogar.
Mar 12:35
E respondia[1006] Jesu e dizia, essenhanz el temple: En qual mesura dizo[1007] li escriva Crist fil esser de Davi?
Mar 12:36
Quar el, Davi, dix e Sanh Esperit: Dix lo Senhor al meu Senhor: Sei a las mias dextras entro que paus los teus enemix a l’escaunel de tos pes.
Mar 12:37
Per aisso, el, Davi, apelec lui Senhor, e don es sos fils? E mouta cumpanha auzia lo volonteiramentz.
Mar 12:38
E dizia ad els e la sua doctrina: Gardatz vos dels escrivas qui volo anar be vestit, et esser saludax[1008] el mercat,
Mar 12:39
et en las primeiras cadeiras sezer e las synagogas, e·ls primers sezers[1009] els manjars,
Mar 12:40
li qual destrozisso las maisos de las veuvas e semblansa de longa orazo. Aquesti recebran perlongat judizi.
Mar 12:41
E sezentz Jesu contra·l tesaur, e[s]gardava de qual mesura la gentz gitavan las monedas el tesaur; e moti manent gitavan i moutas c[aus]as.
Mar 12:42
Mais cum venc una veuva p|aubreta, [88b/44d] mesz i[1010] doas menudas, coma carter.
Mar 12:43
E apelec sos decipols, e dix ad els: Verament, dic a vos que aquesta veuva paubreta pus mes de totz qui mesero el tesaur.
Mar 12:44
Quar trastuit de cel o que avondava ad els, mesero. Mais aquesta de so averet[1011] mes trastot zo que ac, tot so viure[1012].
Mar 13:1
E cum fo issitz del temple, dix a lui us de sos decipols: Maestre, garda quals peiras e quals bastimentz del temple[1013].
Mar 13:2
E respos Jesu, e dix li: Ves totas aquestas grans endeficatios? No i sera laissada peira sobre peira que no sia destrozida.
Mar 13:3
E cum sezia e montem[1014] Olivet, contra·l temple, demandavan li ad una part Peire e Jacme e Joan e Andreus[1015]:
Mar 13:4
Di a nos cora seran faitas aquestas causas? E quins[1016] signes er quan totas aquestas causas comensaran a cumplir?
Mar 13:5
E respos Jesu, e comencec a dire ad els: Gardatz que alcus no vos engan.
Mar 13:6
Quar mout ne venran el meu nom, dizentz, “que eu so”[1017]; e moutz n’enganaran.
Mar 13:7
Mais cum auziretz la batala e la azesmansa de las batallas, no temeretz; cove aisso [89a/45a] a far, mais no es encara fis.
Mar 13:8
Quar levar-s’‑an[1018] gentz sobre gentz, e regnes sobre regnes; e seran terratremols per lox, e fams e tribulacios. Aquestas causas so comensamentz de dolors.
Mar 13:9
Gardatz vos mezeisses. Quar liurar-vos-an en concilis, et en sinagogas vos batran, e davant los preboides[1019] e·ls reis, estaretz per mi en testimoni ad els.
Mar 13:10
Et en totas gentz, primeirament cove a prezicar l’evangeli.
Mar 13:11
E cum vos menaran liura[ntz][1020], no vulhatz cosirar primeirament que parlatz; mais que dat vos sera en aquela ora que parlatz. Quar no seretz vos qui parlaretz, mais Sanh Esperitz.
Mar 13:12
Mas lo fraire liurara·l fraire a mort; e·l paire lo fil; e levaran se li fil contra·ls parentz, e destroziran los de mort.
Mar 13:13
E seretz en azirament als homes per lo meu nom. Mas qui sostendra entro a la fi, aquest er salvs.
Mar 13:14
Mais cum veiretz de la orrezeza lo destroziment, estant on no deu — qui leg, entenda —, ladonc qui so en Judea fugiran[1021] e las montanhas.
Mar 13:15
E qui sera sobre·l tet, no deissendra e la maiso, ni in|trara [89b/45b] que port alcuna causa de sa maiso.
Mar 13:16
E qui sera el camp, no tornara areire penre sa vestimenta.
Mar 13:17
Gai a las emprenadas, et a las noirizas en aquels dias!
Mar 13:18
Mais oratz que aisso no sia fait en ivern.
Mar 13:19
Quar seran en aquels dias tals tribulatios que no foro faitas aitals del comensamen[1022] de la creatura que Deus [fe][1023] entro ara, ni no seran faitas.
Mar 13:20
E si no abreujava lo Senhor los dias, no seria salva tota carn; mas per los eleitz que elegic, abreujara[1024] los dias.
Mar 13:21
E ladonc si alcus vos dira: Vec vos que aici es Crist, o la, no o crezatz.
Mar 13:22
Quar levaran se falssi Crist e falsi prophetas, e daran signes e meravilhas az enganar, e si esser pot, negueis als eleitz.
Mar 13:23
Per aisso, vos gardatz. Vec vos que davant vos o ei dig tot.
Mar 13:24
Mais en aquels dias seguentre la tribulatio, lo solels sera tenebros, e la luna no donara sa resplandor,
Mar 13:25
e las estelas cairan del cel, e las vertutz del cel seran mogudas.
Mar 13:26
E ladonc, veiran lo Fil de l’home venir e las nivols ab mouta vertut, et ab gloria.
Mar 13:27
E ladonc trametra sos angels, et amasara [90a/45c] los seus eleitz de catre ventz, desus de[1025] la terra entro a la soma del cel.
Mar 13:28
Del figuer aprendetz la paraula. Cum ja li ram de lui so tendri, e las fullas nadas, conoisseretz que prop es estius.
Mar 13:29
E aissi vos, co veiretz aquestas causas far, sapiatz que prop esz de las portas.
Mar 13:30
Verament dic a vos que no traspasara aquesta g[e]neracios[1026] entro que totas aquestas causas sian faitas.
Mar 13:31
Lo cels e la terra traspasara[n], mais las mias paraulas no traspasaran.
Mar 13:32
Mais d’aquel dia e d’aquela[1027] ora, degus no sab, ni li angel del cel, ni·l Fil, si no·l Paire.
Mar 13:33
Gardatz e velhatz et oratz, quar no sabetz cora ser[a] lo temps.
Mar 13:34
Aissi co l’om que va en autra terra, e laissa sa maiso, e dona a sos sers poder [d]e cada una de las obras, et al porter comanda que vell.
Mar 13:35
Per aisso, velatz, quar no sabetz cora lo senher de la maiso venra, de ser, o a meja nuit, o al galcant, o de mati[1028],
Mar 13:36
e cum venra viasament, no vos atrob dormentz.
Mar 13:37
Mais zo que dic a vos, a totz dic: Vellatz.[90b/45c].
Mar 14:1
Era Pascha et Azima eseguentre dos dias; enquerian li major preveire e li escriva en qual mesura Jesu, per engan, retenguesso e l’aucizesso[1029].
Mar 14:2
Quar dizian: No el dia de la festa, que be leu gabs[1030] seria el poble.
Mar 14:3
E cum fo Jesu en Bethania, e la maiso de Simon lo lebros, e·s pausava, venc una femna que avia bostia de labastre
[d’]enguent d’espig de nardi[1031] precios, e fraiss la bostia e scampec[1032] sobre·l cap de lui.
Mar 14:4
Mais eran alcantz indignatio portantz entre lor meteisses, e dizian: Per que es faitz aquest perdementz d’enguent?
Mar 14:5
Quar pogra hom aquest enguent vendre pus de .ccc. diners, et esser datz a paubres. E fremian se en ela.
Mar 14:6
E Jesu dix: Laissatz la. Per que vos iraissetz en lei? Bona obra es obrada e mi.
Mar 14:7
Quar tota ora auretz paubres ab vos, e cum o volretz, poiretz ad els be far. Mais mi no auretz tota ora.
Mar 14:8
Ço que aquesta [ac] fe[1033], davant-venc[1034] onher lo meu cors en sepultura.
Mar 14:9
Verament, dic a vos: En qualque loc sera prezicatz l’evangelis en tot lo [91a/46a] mon, sera recumtat que fe aisso en remenbransa[1035] de lui.
Mar 14:10
E Judas Escariotz, us dels .xii., anec als primers preveires, que·l traisses ad els.
Mar 14:11
Li qual auzentz so gauzion, e promesero li aver[1036] donar. E queria[1037] en qual mesura lo traziso covinablament.
Mar 14:12
E·l primer dia dels Aimes, quan sacrificavan la Pasca, e dixero a lui li decipol: On vols que anem et aparelem[1038] a tu que manges la Pasca?
Mar 14:13
E trames dos de sos decipols, e dix ad els: Anatz e la ciutat, e corra a vos us hom porta[n]tz aiga en .i. vaissel; e siguetz lo.
Mar 14:14
Et aqui on intrara, dizetz al senhor de la maiso que·l Maestre ditz: “On es lo meus pausamentz, on mange la Pasca ab mos decipols?”.
Mar 14:15
Et el vos mostrara u gran soler[1039] aparelat, et aqui aparelatz o a nos.
Mar 14:16
Et anero li decipol de lui, e vengro e la ciutat, e atrobero si co avia dig ad els; et aparelero la Pasca.
Mar 14:17
Mais vespre faitz, venc ab sos .xii..
Mar 14:18
E pausantz els, e manja[n]tz, dix Jesu: Verament, dic a vos que us de vos me tra[zira][1040] qui manja ab mi.
Mar 14:19
Et eli se [91b/46b] comensero a conturbar, e dire a lui cada us: Donc, so eu?
Mar 14:20
Lo quals dix ad els: Us de vos .xii., qui met ab mi la ma e la escudela.
Mar 14:21
Acertas, lo Fil de l’home va si co es escrig de lui; mais gai ad aquel home per que·l Fil de l’home sera liuratz. Bo fora a lui si no fos natz aquel hom[1041].
Mar 14:22
E manjantz els, pres[1042] Jesu lo pa, e benezia, e fras, e dec az els, e dix: Prendetz, que aisso es lo meus cors.
Mar 14:23
E pres lo caliz, e[1043] gracias fe, e dec ad els; e begro d’aquel toit.
Mar 14:24
E dix ad els: Aquest es lo meus sanx del novel testament qui per moutz sera escampatz.
Mar 14:25
Verament, dic a vos que ja no beurei de linhage de vid entro en aquel dia que·l beurei ab lui novel el regne del meu Paire[1044].
Mar 14:26
E la lauzor ditha, issiro [e][1045] mont Olivet.
Mar 14:27
E dix ad els Jesu: Trastuit seretz conturbat en aquesta nuit si co es escrig: Ferirei[1046] lo pastor, et escamparan las suas ovelhas.
Mar 14:28
Mais puissas, can resuscitarei, serei denant vos en Galilea.
Mar 14:29
E Peire dix a lui: E si trastuit eran conturbat, no o seria eu. [92a/46c]
Mar 14:30
E dix a lui Jesu: Verament, dic a tu, que tu oi, en aquesta nuit, enant que·l gals cant doas vegadas, tres vegadas me abnegaras.
Mar 14:31
Et el dizia pus: E ssi·m covenia essems ab tu morir, no te abnegarei. Et eissament trastuit o dizian.
Mar 14:32
E ve[n]gro en .i. loc[1047] que avia nom Getsemani. E dix a sos decipols: Sezetz aici entre orarei.
Mar 14:33
E pres Peire e Jacme e Joan ab si, e pres se ad espaventar et enojar.
Mar 14:34
E dix ad els: Trista es la mia arma entro a la mort. Estatz aici, e velhatz.
Mar 14:35
E cum se mouc d’aqui u pauquet, gitec se sobre terra, et orava que[1048], si esser pot, traspasses de lui la ora.
Mar 14:36
E dix: Bos Paire[1049], totas causas so poderosas a tu; traspasse aquest calitz de mi. Mais no co eu vulh, mas com tu o vols[1050].
Mar 14:37
E venc, e atrobec los dormentz. E dix a Peire: Simo, dormes[1051]? No poguist una ora vellar?
Mar 14:38
Vellatz e oratz que no intretz en temtatio. Acertas l’esperitz es pros[1052], mais la carns es eferma.
Mar 14:39
Et autra vegada ora|va [92b/46d] anantz, e dizia eissa la paraula.
Mar 14:40
E tornatz autra vegada, atrobec los dormentz, quar eran li ulh de lor pesantz, e no sabian que respondesso a lui.
Mar 14:41
E venc a la tertza vegada, e dix ad els: Ja dormetz, e repausatz. Avonda[1053]; ve la ora; vec vos que sera liuratz lo Fil de l’home e mas de pecadors.
Mar 14:42
Levatz sus; anem. Vec vos qui traziss mi prop es.
Mar 14:43
Et aisso encara parlantz[1054], venc Judas Escariotz, us dels .xii., et ab lui mouta cumpanha ab glazis et ab fustz, tramesi[1055] dels majors preveires, e dels escrivas, e dels majors.
Mar 14:44
E avia donat lo trazire de lui signe ad els, e dizia: Aquel que serei baissantz, eiss es; tenetz lo, e menatz lo menbradament.
Mar 14:45
E cum venc, eissa ora apropiava se a lui, e dix: Maestre; e baisec lo.
Mar 14:46
Mas eli las mas gitero en lui, e tengro lui.
Mar 14:47
Et us d’aquels que estavan viro lui, traiss so glazi, e feric lo ser del major preveire, e tolc li l’aurela.
Mar 14:48
E respos Jesu, e dix ad els: Coma a [93a/47a] lairo issitz ab glazis et ab fustz penre mi?[1056]
Mar 14:49
Cada dia era ab vos el temple essenhantz, e no·m tenguesz; mas que sia cumplida la escriptura.
Mar 14:50
Ladonx li decipol de lui laissero le toti, e fugiro.
Mar 14:51
Mais us joves hom que seguia lui, vestitz d’una vestimenta sobre[1057] si nut, e tengro lo.
Mar 14:52
Et el, gitada sa vestimenta[1058], nutz fugic d’els.
Mar 14:53
Et amenero Jesu al major preveire, et amasavan si toti li preveire e li escriva e li major.
Mar 14:54
E Peire de lunh seguic lo entro e la cort del major preveire; e sezia ab los sirventz, e calfava se al foc.
Mar 14:55
E li major preveire, e totz lo cossels querian contra Jesu testimoni que·l liuresso a mort; e no l’atrobavan.
Mar 14:56
Quar mout fals testimoni dizian contra lui, e no eran covinent lor testimoni.
Mar 14:57
E alcantz se levan, e falses testimonis portavan contra lui, e dizian:
Mar 14:58
Quar[1059] nos auzim a lui dire: Eu destrozirei aquest temple mafait[1060], e per tres dias, refarei lo no-mafait.
Mar 14:59
E no era covinentz lo testimonis de lor.
Mar 14:60
E le|vava [93b/47b] se lo majer preveire e meg, e demandava a Jesu, e dizia: No respons re ad aquestas causas que a tu so pauzadas d’els?
Mar 14:61
Et el se calava, e re no respos. Autra vegada, lo majer preveire enterogava lui, e dix li: Est tu Crist, lo fil de Deu benezecte?
Mar 14:62
E Jesu dix a lui: Eu so. E veiretz lo Fil de l’home a las destras sezentz de la vertut[1061] e vinentz ab las nivols del cel.
Mar 14:63
Mais lo majer preveire, escoissenduda[1062] sa vestimenta, e dix: Per que ad aisso demandavatz[1063] testimonis?
Mar 14:64
Auzitz la mensorga[1064]. Quin[1065] es a vos vejaire? Li qual trastuit cumdamnero[1066] lo esser encolpat de mort.
Mar 14:65
E comensero alcant escopir en lui, e cobrir la cara de lui, e batre de coladas, e dire a lui: Profetiza! E li sirvent batian lo de coladas.
Mar 14:66
E cum era Peire e la cort ad una part[1067], venc una de las sirventas del major preveire.
Mar 14:67
E cum vi Peire que·ss calfava, e gardava lo, e dix: E tu ab Jesu de Nazare eras.
Mar 14:68
Et el abneguec, e dix: No sei ni [94a/47c] no conosc que dizes[1068]; et issic s’en foras denant la cort; e cantec lo gals.
Mar 14:69
Et autra vegada co·l vi autra sirventa, comencec a dire a cels que estavan entorn lui: “Quar[1069] aquest es d’els”.
Mar 14:70
E deneguec lo [autra vegada]. E seguentre u pauquet, li qual estavan aqui dixero [autra vegada][1070] a Peire: Verament, tu est d’els, que de Galilea est.
Mar 14:71
Et el comencec az escumergar[1071] et a jurar: Que eu no sei aquest home que dizetz.
Mar 14:72
E eissa ora, autra vegada lo gals cantec. E remenbratz es Peire de la paraula que dix a lui Jesu: Enant que·l gals cant doas vegadas, .iii. vegadas me denegaras. E comenzec a plorar.
Mar 15:1
Et eissa ora lo mati fazian coselh li major preveire ab los majors et ab los escrivas et ab tot lo coselh; liavan Jesu e menero lo, e liurero lo a Pilat.
Mar 15:2
E demandava a lui Pilat: Est tu reis dels Juzeus? Et el respos, e dix li: Tu o dizes.
Mar 15:3
Et acusavan lo li major preveire e moutas causas.
Mar 15:4
E Pilat autra vegada demandava [94b/47d] li, e dizia: No respons alcuna causa? Garda en cantas [causas][1072] te acusan.
Mar 15:5
E Jesu d’aqui enant no respos re, enaissi que s’en meravilec Pilatz.
Mar 15:6
Mais per lo dia de la festa, solia laissar .i. dels liatz ad els, qual que dema[n]desso.
Mar 15:7
Et era lo quals era apelatz Baraban, qui era liatz ab los malfazedors, lo quals [en] mescla[1073] fe homicidi.
Mar 15:8
E cum pugec la cumpanha, comensero lo a pregar, aissi co tota ora fazia ad els.
Mar 15:9
E Pilatz respos ad els e dix: Voletz que laiss a vos lo rei dels Judeus?
Mar 15:10
Quar sabia que per eveja avian lui liurat li major preveire.
Mar 15:11
Mais li bisbe amonestavan la cumpanha que majorment laisses ad els[1074] Baraban.
Mar 15:12
E Pilatz autra vegada respos, e dix ad els: Per aisso, que voletz que fassa al rei dels Judeus?
Mar 15:13
Et eli, autra vegada, cridero: Crucifica lo.
Mar 15:14
E Pilatz dizia ad els: E quar[1075] mal fe? Et eli pus cridavan, e dizian[1076]: Crucifica lo.
Mar 15:15
Mais Pi||latz [95a/48a] volc al poble far sa volontat; laissec ad els Baraban, e liurec Jesu, de flagels batut, que fos crucificaz.
Mar 15:16
E li cavaler menero lo entro a la cort del prebost, et apelero tota la cumpanha.
Mar 15:17
E vestiro a lui polpra, e pausero en lui, plegant, corona espinosa.
Mar 15:18
E comensero lo a saludar, e dizian: Deus te salv, reis dels Judeus!
Mar 15:19
E ferian lo cap de lui ab canaveras, et escupian en lui, e pausantz genols, adoravan lo.
Mar 15:20
E seguentre que l’escarniro, despulero li la polpra, e vestiro li los seus vestimentz, e menero lo que·l crucifiquesso.
Mar 15:21
E forsero u traspassant, acertas Symon de Cirene, que venia de vila, paire d’Aleisandre et Rufi[1077] que portes la crotz de lui.
Mar 15:22
Et amenero[1078] lo en Golgota en .i. loc que es apelatz lox de Calvaria.
Mar 15:23
E davan a lui beure vi mirrat, e no·l pres.
Mar 15:24
E crucifica[n]tz lui, departiro la vestimenta de lui, metentz sortz [95b/48b] sobre lor[1079] que us quex n’agues.
Mar 15:25
E era ora tercia, e crucifiquero lo.
Mar 15:26
E era titols de causa de lui escritz: Reis de Judeus.
Mar 15:27
Et ab lui crucifiquero dos lairo[s][1080], l’u a las dextras, e l’autre a las senestras[1081].
Mar 15:28
E cumplida es la escriptura que dix: Et ab los felos es pausatz.
Mar 15:29
E davant-anant, escarnian lo e crolavan lors caps, e dizian: Vai[1082]! que destrozisses lo temple de Deu, et en tres dias lo refas;
Mar 15:30
fai sal tu meteis, e deissen de la crotz.
Mar 15:31
Eissamentz e li major preveire escarnian l’us a l’autre ab los escrivas e dizian: Los autres fe sals, e si meteis, no pot far sal.
Mar 15:32
Si es Crist, Reis d’Israel, deissenda ara de la crotz que o veiam et o crezam. E li qual eran ab lui crucificat blasmavan lo.
Mar 15:33
E faita la ora sexta, so faitas tenebras per tota terra entro ad ora nona.
Mar 15:34
Et a la ora nona, cridec Jesu en gran votz e dizia: Hely, Hely, lama azaptami?[1083] Aisso es[1084]: Deus meus, Deus meus, per que me laissest[1085].
Mar 15:35
E alcant que estavan entorn lui au||zian [96a/48c] e dizian: Vec vos que Elias apela.
Mar 15:36
Mais correc us et cumplia una esponga de vinagre, e revironava la en una canavera. E donava a lui a beure, e dizia: Laissatz, que veiam si venra Elias a depausar lui.
Mar 15:37
E Jesu, gitada [gran] votz[1086], espirec.
Mar 15:38
E·l vels del temple es partitz en dos de sus entro aval.
Mar 15:39
E vi centurios que contra lui estava que aissi cridantz espirec; dix: Verament, aquest hom era Fils de Deu.
Mar 15:40
Et eran femnas aqui gardantz de lunh entre las quals era Maria Macdalena, e Maria, la maire de Jacme del menor, e la maire de Josep, e Salome.
Mar 15:41
E cum era en Galilea, seguiro lo e servian a lui, et autras moutas que essems ab lui pugero en Jerusalem.
Mar 15:42
E cum fo sers faitz, que era venres[1087], que es davantz lo disabte,
Mar 15:43
venc Josep d’Arimacia, gentils hom de la cort, lo quals el[1088] era esperantz lo regne de Deu, et ardidament intrec [a Pilat][1089], e ques li lo cors de Jesu.
Mar 15:44
Mais Pilatz se meravilava si ja era mortz. Et apelava centurio, e demandava a lui si [96b/48d] ja era mortz.
Mar 15:45
E co o conoc del centurio, ladonc donec lo cors a Josep.
Mar 15:46
Mais Joseph cumprec una toala, e depausava lo, et avolopec[1090] lo e la touala[1091], e pausec lo el moniment que era talatz de peira. E tornec la peira de l’uss del moniment[1092].
Mar 15:47
E Maria Macdalena, e Maria [de] Josep [regardavan][1093] on seria pausatz.
Mar 16:1
Et cum traspasses lo saba[1094], Maria Macdalena et Maria Jacobi[1095] et Salome cumprero onhement que venguesso onher Jesu.
Mar 16:2
E fort mati dels sabtes[1096], vengro al moniment; ja es le solel nat.
Mar 16:3
E dizian entre lor: Qui revolvera a nos la peira de l’uss del moniment?
Mar 16:4
E regardavan; viro la peira vouta; acertas era fort grans.
Mar 16:5
Et intravan el moniment, e viro .i. joven ome sezent a las dextras cubert de blanca vestimenta. Et espaventero se.
Mar 16:6
Lo quals dix ad elas[1097]: No vos vulhatz espaventar; Jesu quiretz de Nazare[1098], lo crucificat; resucitatz es; no es aici. Vec vos lo loc on lo pausero.
Mar 16:7
Mais anatz e dizetz a||ls [97a/49a] decipols de lui et a Peire que denant vos er en Galilea; aqui lo veiretz, aissi co dix a vos.
Mar 16:8
Et elas, issentz, fugiro del moniment, quar esvanezidas las avia t[r]emors[1099] e paors; e a degu home no o dixero, quar temian.
Mar 16:9
E levantz Jesu mati lo primer sabte, aparec primeirament a Maria Macdalena, de la qual avia gitatz set demonis.
Mar 16:10
Ela, anantz, nunciec o ad aquels que ab lui foro, plorantz e planhentz.
Mar 16:11
Et eli auzian que vius era, e vistz era de lui[1100]; no o crezero.
Mar 16:12
E seguentre aquestas causas, a dos dels anantz, demostratz es en autra guisa anantz e la vi[l]a[1101].
Mar 16:13
Et eli anavan, e nunciavan o als autres; ni els no crezero.
Mar 16:14
Novissime recumbe[n]tibus illis undecim aparec ad els Jesu[1102]; e esprovec e la no-crezenza de lor et e la dureza del cor, que aquels que avian v[i]st resucitar[1103], no crezero.
Mar 16:15
E dix ad els: Anatz en tot lo mon, e prezicatz l’evangeli a trastota creatura.
Mar 16:16
E qui creira e sera batejatz, sals er; mais qui no creira sera cumdampnatz[1104].
Mar 16:17
Mais aquestas si|gnas [97b/49b] segran aquels que[1105] creiran: El meu nom gitaran demonis, et en lengas [novas][1106] parlaran;
Mar 16:18
e serpentz ostaran, e si beuran alcuna causa mortal, no nozera ad els; sobre los malautes pausaran lors mas, et auran be.
Mar 16:19
Et acertas nostre Senhor Jesu[1107], seguentre que ac ab els parlat, es pres el cel, e se a las destras de Deu.
Mar 16:20
Et eli anant, preziquero per tot[1108], lo Senher obrantz e la paraula e cofermant, segiro lo[s] segnes[1109]. Verament[1110].
Inipsiom seque[n]ci[s][1111] Avangeli sanh Luc.
Luk 1:1
Quoniam quede[m][1112] mout so reforzatz ad ordenar lo recumtament de las causas que so e nos cumplidas,
Luk 1:2
si co o liurero a nos li qual o viro del comensament e foro sirvent de la paraula,
Luk 1:3
vejaire es a mi assegut[1113] del comensament de totas las causas, a||morosament[1114] [98a/49c] a tu escriure de l’orde, nobil Theophile,
Luk 1:4
que conoscas aquelas paraulas de las quals est essenhaz de veritat.
Luk 1:5
Fo els dias d’Ero, del rei de Judea, us preire[1115] que avia nom Zacarias de la vegada d’Abia; Et era la moler de lui de las filas d’Aaron, et ac nom Elisabet.
Luk 1:6
Et eran just ambi denant Deu, et anavan en totz los mandamentz et e las dreituras[1116] de Deu, e senes querela.
Luk 1:7
E no era ad els fils, que Elisabet era toriga, et ambi anavan e lors dias.
Luk 1:8
E fo fait que la preveiria usess a·N[1117] Zacharias[1118] e l’orde de la sua vegada denant Deu,
Luk 1:9
segon la costuma del preveirage, per eleccio issic que pauses l’esess; intrec el temple de Deu.
Luk 1:10
E tota la cumpanha era del poble orantz deforas, la ora de l’esess.
Luk 1:11
E aparec a lui l’angel de Deu, estantz a las destras a l’autar de l’esess.
Luk 1:12
E Zacarias es se torbatz, vezentz, e temors cazec sobre lui.
Luk 1:13
E dix a lui l’angels: No temias, Zacarias, que eissauzida es la tua oracios, e ta [98b/49d] moler Elisabet efantara a tu u fil, e sera apelatz lo nom de lui Joan.
Luk 1:14
E sera gaugs a tu et eissa[usa]mentz[1119], e moutz e la nativitat de lui s’esgauziran.
Luk 1:15
Quar sera grans davant Deu; e no beura vi ni pomada[1120]; e de Sanh Esperit sera cumplitz, encara[1121] del ventre de sa maire.
Luk 1:16
E moutz dels fils d’Israel tornara a Deu lo Senhor d’el[s].
Luk 1:17
Et el anara denant lui en Esperit et e la vertut d’Elei[1122], que retorn lo cor del paire els fils, e·ls no-cresentz a la savieza dels justz; aparelara al Senhor la pleu[1123] perfeita.
Luk 1:18
E dix Zacarias a l’angel: Don sabrei aisso? Quar eu so vels, e ma moler anec e sos dias.
Luk 1:19
E respos l’angel, e dix a lui: Eu so angels Cabriels[1124] que estau denant Deu; e so trames parlar a tu et aisso a tu prezicar.
Luk 1:20
E vec te que seras calantz e no poiras parlar entro en aquels dias que aisso sia fait, per aisso que no crezest la mia paraula que sera cumplida[1125] el seu temps.
Luk 1:21
Et era lo pobles esperantz Zacarias, e meravilavan se que·s tarzava el temple.
Luk 1:22
Mais issitz, no poc parlar ad els, e conogro [99a/50a] que vezio avia vista el temple[1126]. Et el era cenantz[1127] ad els, et estec mutz.
Luk 1:23
E fait es que so cumplit li dia del mester de lui, anec e sa maiso.
Luk 1:24
Mais seguentre aquestz dias coceub Elisabet, la moler de lui; e rescondia se .v. meses, e dizia:
Luk 1:25
Que enaissi fe nostre Senher a mi els dias els quals gardec ostar lo meu reproer[1128] entre·ls homes.
Luk 1:26
El seize mes, trames es l’angels Cabri[e]ls[1129] de Deu e la ciutat de Galilea, la quals avia nom Nazaret,
Luk 1:27
ad una verge esposada a marit del qual era noms Josep, de la maiso de Davi; e la verges a nom Maria.
Luk 1:28
Et intrantz, l’angels a lei dix: Deus te sal, de gracia plena[1130], lo Senher es ab tu; benedicta est tu e las femnas.
Luk 1:29
La quals, cum auzic, torbada es e la paraula de lui, e cosirava quals era aquesta saludatios.
Luk 1:30
E dix a lui l’angels: No temias, Maria, atrobest la gracia ab Deu.
Luk 1:31
Vec te que cocebras en to ventre, et efantaras .i. fil, [99b/50b] e sera apelatz lo noms de lui Jesu.
Luk 1:32
Aquest sera grans, e Fils de l’Autisme sera apelatz, e dara a lui nostre Senhor Deus la se de Davi, del seu paire; e renhara e la maiso de Jacob durablament,
Luk 1:33
e del regne de lui no sera fis.
Luk 1:34
E dix Maria a l’angel: En qual mesura sera fait aisso, que eu home no conosc?
Luk 1:35
E respos l’angels, e dix a lei: Sanh Esperit sobre-venra en tu, e la vertutz de l’Autisme azombrara en tu. E per aisso zo que sera nat de tu Santa Causa sera apelatz, e Fil de Deu.
Luk 1:36
E vec te que Elisabet ta cosina, ela coceub .i. fil e sa villeza, et aquest mes es sestz a lui que es apelada toriga,
Luk 1:37
que no era no-poders[1131] a Deu tota paraula.
Luk 1:38
E dix Maria a l’angel: Vec te que eu so sirventa de Deu; sia fait a mi segon la tua paraula. E departic se de lui l’angels.
Luk 1:39
Exurgens autem[1132] Maria en aquels dias, anec e las montanhas ab coita e la ciutat de Judea.
Luk 1:40
Et intrec e la maiso de Zacarias, e saludec Na Elisabet.
Luk 1:41
E fait es [100a/50c] que auzic la saludatio de Maria Elisabet, eissauzec se en gaug l’efantz el ventre de lei, e cumplida es de Sanh Esperit [Elisabet][1133].
Luk 1:42
E cridec en gran votz, e dix: Benezecta est [t]u[1134] entre las femnas, e benezectes lo fruitz del teu ventre.
Luk 1:43
E don es aisso a mi que venga la maire del[1135] meu Senhor?
Luk 1:44
Quar vec te puissas que es faita la votz de la tua saludatio e las mias aurelhas, et eissausec se en gaug l’efantz del meu ventre.
Luk 1:45
Bonaurada est que crezest que seran cumplidas las causas que so ditas a tu de Deu.
Luk 1:46
E dix Maria: Fa gran la mia arma nostre[1136] Senher.
Luk 1:47
E eissauzec se lo meus esperitz en Deu, lo meu salvament[1137].
Luk 1:48
Que regardec la humilitat de la sua sirventa; quar vec vos que, per aisso, me apelara benezecta totas generatios.
Luk 1:49
Que a mi so[1138] grans causas, que poderos es lo noms e sanhs.
Luk 1:50
E la misericordia de lui en generatios et en li[n]hages[1139] que·l temeran.
Luk 1:51
Fe poder e so bras; e departic los erguloses de la volontat de so[1140] cor.
Luk 1:52
Depausec los poderoses de la se, et eissauzec los hu|mils. [100b/50d]
Luk 1:53
Los famolentz umplic de bes, e·ls manentz laissec vas[1141].
Luk 1:54
Receub Israel, lo seu efant, remembratz[1142] de la sua misericordia.
Luk 1:55