[39] Sanch Barnabe

Sanh Bernabe fonc preveyres e fonc del linatge de Cipri. E fonc hun dels ·lxxij· discipols de Jesu Christ et es molt lausat en la ystoria dels apostols: fonc hom ben adordenat¹ e acostumat quant a sse, e quant a Dieu, e quant a sson prosme.

Quant a sse, el fonc ben adordenat segon raso, e ssegon cobezesa, e ssegon ira. Ac rasonabla et illuminabla conoyssensa. /62a/Et es dich el fach dels apostols el ·xiiij^e· capitol que ero en la gleya de Antiocha e desposero de las scripturas sanh Barnabe e sanh Simon, et es dich el fach dels apostols el ·iiij^e· capitol en cal manieyra Jozeph que ac [nom] Barnabas vendet hun camp e pauset lo pres als pes² dels apostols. Es dich bonaurat³ quar es trobat senes taca. E apres el ac virtut notabla. E fonc fondatz per gran molteza de noblesa. Et aysso ac en obran fortz causas e sostenc las causas contrariosas, baronilmen aviam sobres-grans causas, segon que apar en aquela gran cieutat de Antiocha, laqual el receup per virtut, e segon que apres la convertio de sanh Paul, venen en Jerusalem, el saludet los apostols, mas cum los apostols li fugisso coma anhels fugisso lo lop, sanh Barnabas lo receup⁴ e l’amenet als apostols. E perseveran obret fortz causas, trebalhan lo sieu cors. E·s emagrisia trebalhan e dejunan, quar el e d’alcus autres que·ls apostols seguian dejunavo; e sufrian fortmen las causas contrarias, ayssi coma los apostols ne fan testimoni [disen: «Lo]⁵nostre car amic Barnabas e En Paul lieurero⁶ las lors armas per lo /62b/nom de Jesu Christ».

Fonc el adordenat quant a Dieu, donan⁷ [a] luy auctoritat, e honor a la sua senhoria e magestat, laqual causa es manifestada per aysso que el no volc penre non-degudamen lo⁸ ofici de predicatio, jacia aysso qu’el lo pogues recebre per auctoritat de Dieu, segon que es dich el fach dels⁹ apostols.

Sanh Barnabas prediquet diligenmen la paraula de Dieu en Antiocha ont el era. Et aysso es manifestat per aquela mouteza¹⁰ gran de gens laqual en Antiocha converti. En tan que aqui foro apelat primieyramen los apostols de Jesu Christ.

E fonc sanh Barnabas molt sanh per yssimple, per so quar la sua vida fonc a totz miralhs de sanctetat et yssimple de religio. Fonc el en totas sas obras baronils et arditz, e agradables per bonas costumas, e fonc ple de gratia del Sanh Sperit, et era molt cars per fe e per virtut. D’aquestas ·iiij· rasos es dich el fach dels apostols: «Trameyro sanh Barnabas en Antiocha, e preguet Dieu que estesso am veray prepausamen a la fe de Dieu. Et aysso fasia per talen. Et era larcs, bos e ples del Sanh Sperit».

Per lo ·iij·¹¹, benifach, fo el perfiech en doas /62c/manieyras, so es temporal, que es aministratio de necessitat, e per spirital, que es en perdonamen de colpa. La una virtut ac sanh Barnabe quant el portet l’almorna als frayres que ero en Jerusalem. Quar cum fos gran carestia el temps de Claudi, segon que avia prophetizat Egeas, propheta, los discipols¹² segon que cascun avia donero als habitadors de Juda e als vielhs en special, per sanh Barnaba e per sanh Paul, so que els avian. Ac la segonda virtut quant perdonet a·N Johan Marc¹³ la sua colpa. E cum lo dit disciples desampares sanh Paul, aytantost lo receup sanh Barnaba quant lo vi peneden.

E cum sanh Barnaba fos en la cieutat, ha [...] hun baro resplanden ‹per nom Jacomi› en visio aparec e dis li: «Ieu te ame, et estay ferm, quar d’aqui evan no seratz apelat Johan, an ceras apelatz Excelsus». Mas cum retraysses aquesta visio ha sanh Barnabe, el li respondet: «Garda que aysso que as vist non digas a negus. E sapjas que a me aparec Nostre Senher Dieus e dis:  Fort esta, Barnaba, per so quar tu /62d/recebras perdurables¹⁴ dos: cum tu as desamparada la tua gen, es lieurada la tua arma al regne, al mieu nom. »

E cum sanh Barnabas e sanh Paul prediquesso en Antiocha, l’angiel de Dieu aparec a sanh Paul e·l dis: «Cogita te que venhas en Jerusalem, quar alcus frayres desiro lo tieu avenimen». E cum sanh Barnabas volgues anar en Chipre et sanh Paul en Jerusalem, lo Sanh Sperit escomoven, la hun del autre se partiro; mas cum sanh Paul [...] e la vesio¹⁵ del angiel, respondet que fos facha la voluntat de Dieu. Et sanh Barnabas se gitet als pes de sanh Paul ploran e disen que el se·n anava en Chipre e que aqui¹⁶finiria sa vida. E nulh temps en aquest mon no·l veyria. E sanh Paul ac compassio de luy e dis li: «Non vuelhas en tristor ton cors pausar, quar en ayssi es la voluntat de Nostre Senhor, per so quar a me anuech aparec l’angiel de Dieu que·m dis:  Tu, Barnabas, que vols anar en Chipre, vay seguramen: illumenaras¹⁷ mols /63a/homes e sseras¹⁸ aqui martirisat », per que sanch Barnabas se·n¹⁹ anet en Chipre am En Johan Marc. Et aportero l’avangeli de sanh Mathieu, loqual pausavo sobres los malautes, et ero tantost gueritz.

E cum sanh Barnabas vis homes e femnas anans totz nutz correns, que fasian una gran festa lor, sanh²⁰ Barnabas intret el temple de las ydolas et adoret Nostre Senhor, e tantost lo temple casec e va aucire gran partida de la gen.

Et en apres el venc en la cieutat de Sanna. Et aqui hun encantayre li mes gran bregua, per que los jusieus preyro²¹ sanh Barnaba, e feyro li moltas enjurias, e menero lo al jutge de la cieutat per punir. E cum li atrobesso que N’Eselus, encantayre e poderos, de linatge d’En Ero²², devia aqui venir, los jusieus agro temor que lor traysses de las mas e que l’en laysses anar, per que els lo liero am una corda al col e gitero lo foras de la porta de la cieutat. Et aqui els lo cremero e la sua ossa els meyro en hun vas de plom. E volgro lo gitar en la mar. Mas En Johan lo sieu diague, am mols d’autres, lo prey/63b/ro de nuechs e ssebelhiro lo en hun vas de peyra. Et aqui estet entro al temps d’En Ero, emperador, e d’En Gelasi, papa. Et adonc, Dieu volen, lo sieu cors fonc trobatz.

Sanh Doroteus dis que sanh Barnabas prediquet a Roma e fonc evesque de Milas.