[40] Sanch Vit
Sanh Vit en sa juventut fonc trob bels efans, ayssi que quant non volia adorar las ydolas, son payre lo batia. E quant Valeria ho ausi, mandet lo e fes1 lo batre fortmen, mas enpero los brasses d’aquel[s] que·l batieu sequero e may las mas de Valeria. Ayssi que Valeria cridet e dis: «Gran mala ventura m’es venguda, quar las mas ay perdudas!» Et adonc l’efan sanh Vit li dis: «Apela los tieus dieus que·t guirisco, se podo». E Valeria respos e demandet al efan sanh Vit si el lo podia guerir, e·l efan respos que hoc be, am l’ojutori de Dieu, e preguet Dieu per luy, e fonc gueritz e sanatz.
E preguet /63c/al payre del efan sanh Vit que casties son filh que non crezes Dieu, per so que non moris. Ayssi que·l payre lo menet a ssa mayre. Et ac diverses esturmens e belas donselas, e fes cantar e dansar2, per so que mudesso lo cor3 al efan sanh Vit. E quant lo payre l’ac mes en sa canbra sarrat, venc aqui tan gran odor e bona que·l payre e tota sa maynada foro meravilhatz don podia yssir, ayssi que lo payre regardet per l’us, e vi ·vij· angiels que estavo am l’efan sanh Vit, e cridet que·ls dieus ero vengutz a sson ostal, e perdet la vista que hanc re non vi, e fonc orbs. Ayssi que tota la viela ausi lo cridar. E venc a luy Valeria e demandet li per que ayssi cridet, et el li dis que quar avia vist los dieus en manieyra de foc en son ostal, ayssi que menet l’efan al temple de las ydolas per cobrar la vista. E quant vi que non la podia cobrar, preguet son filh sanh Vit que li enpetres am lo sieu Dieu4 que cobres la vista. E·l filh enpetret que la cobret.
E quant l’ac cobrada, non volc creyre en Dieu, ans se emagenet que pogues son filh /63d/aucire, ayssi que l’angiel de Dieu aparec a Modest, maistre de sanch Vit, e dis li que aparelhes tost una nau e que se·n anes tost am l’efan sanh Vit en autra terra. E quant se·n foro anatz, una aygla aportava la lor vianda que manjavo, ayssi que sanh Vit fasia aqui ganre de miracles.
Et endevenc se que lo diable intret al cors del filh del emperador, e tormentet lo5 formen, en tant que l’emperador fes quere sanh Vit, e fonc amenatz davan l’emperador, e·l emperayre dis li: «Efas, e poyras lo mieu filh guerir?» E·l efas respos e dis li: «Non pas ieu, mas Dieus». E tantost l’efan mes las mas sus el cap del filh del emperador, e·l diable yssi del cors.
E adonc Dacia, l’emperador, dis a sanh Vit: «Sacrifica a las ydolas e non vuelhas morir». E quant l’emparayre vi que no·n volia re far, fes lo metre en carcer am so maistre Modest6. E tantost cum fonc e la carcer, [... e la carcer, e] hom dis al emperador, e fes lo metre en gran foc. Et yssi del foc sas e sals. E quant el ho vi, trames li hun leo que·l devores. Et hanc lo leo no·lh /64a/toquet ponh. E quant el ho vi, comandet que hom lo pendes, luy e son maistre e ssa noyrissa Cressentia. E quant hom los ac levatz sus las forcas, tantost lo ayre entenebrosi. E levero se tenebras. E·l temple de las ydolas tombet, et auciro moltas d’aquelas gens. E quant l’emperador ho ausi, batia se meseys am los ponhs e desia: «Mala ventura me venha, quar ieu soy vencutz per hun efan!» E quant aysso fonc fach, l’angiel desliet l’efan de las forcas e sso maistre et sa noyrissa, totz sas e sals, e menet los a la riba de una aygua, et aqui els redero las armas a Dieu. E tantost una sancta dona los lors cors va penre e ssebelhi los onradamen.
1 efes: zweites e aus a korr.
2 edansar: erstes a aus e korr.
3 c.·..·., darüber cor
4 filh dieu
5 lo: l aus f korr.
6 modost, e über zweitem o
Testo: Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der «Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer, 1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262), pp. 165-167. – Rialto 7.ix.2002.