Mat - Mar - Luk - Joh - Act - Apo - Jam - Pe - Jo - Rom - Co - Gal - Eph - Php - Th - Col - Lau - Ti - Tit - Phm - Heb
Mat 1:1
¶ Libre [1a/1a] de la generatio de Jesu Crist filh de Davi e filh[1] d’Abraham.
Mat 1:2
Abram engendrec Isaac. Isaac engendrec Jacob. Jacob engendrec Judas e sos fraires[2].
Mat 1:3
Judas engendrec Phares e Zaram d’Estaman. Phares[3] engendrec Esrom. Esrom engendrec Aram.
Mat 1:4
Aram engendrec Aminadab. Aminadab[4] engendrec Neasom. Naasom engendrec[5] Salmon.
Mat 1:5
Salmon engendrec Booz de Raba[6]. Booz engendrec Obeth ex Ruh[7]. Obeth engendrec Jesse. Jesse engendrec Davit lo reig[8].
Mat 1:6
Et Davit lo reig engendrec Salamon [d’]aquela[9] que fo d’Urie.
Mat 1:7
Salamon engendrec Roboam. Roboam engendrec Abiam. Abiam engendrec Assa.
Mat 1:8
Assa engendrec Josafas. Josafas engendrec Joran. Joran[10], Ozian.
Mat 1:9
Ozian eng[endrec] Joatan. Joatas engendrec Aehiaz. Aehiaz engendrec Azechia.
Mat 1:10
E Azechia[11] engendrec Manasse. Manasse engendrec Amo. Amon en[gendrec][12] [1b/1b] Josia.
Mat 1:11
Josias engendrec Jechonia e sos fraires[13] el trespassament de Babilonia.
Mat 1:12
… [14] Jochonias engendrec Salatiel. Salatiel engendrec Zorobabel.
Mat 1:13
Çorobabel engendrec Abiud. Abiud engendrec …[15] Azor.
Mat 1:14
Azor engendrec Sadec. Sadec engendrec Ahim. Ahim engendrec Aliud.
Mat 1:15
Aliut engendrec Aleazar[16]. Aleazar engendrec Mahan. Mahan engendrec Jacob.
Mat 1:16
Jacob engendrec Joseph, lo marit Maria, de la qual es natz Jesu, qui es apelatz Crist.
Mat 1:17
Trastotas las generacios d’Abraham entro a Davit ...[17] entro al traspasament de Babilonia, so .xiiii.; e del traspasament de Babilonia entro a Jesu so .xiiii..
Mat 1:18
La jeneratios de Jesu[18] aissi era[19]. ¶ Cum fo esposada la maire de lui, Maria, a Josep, denant que s’ajusteso atrobada es e sso ventre avia de[l] Sanh Esperit.
Mat 1:19
Mais Joseph so marit, cum fo just, e no la volc acusar, volc la en rescost laisar.
Mat 1:20
E cosirantz aquestas causas, vec vos l’angel de Deu aparec a lui e son, e dix: Joseph, fil de Davit, no volas temer penre Maria ta molher; quar aco qu’es nat en lei, de Sanh Esperit es.
Mat 1:21
Efantara .i. fil, e sera [2a/1c] apelatz lo nom de lui Jesu. Quar el fara sal lo seu poble de lors pecatz.
Mat 1:22
Tot aizo es fait que fos cumplit aco que es dig del Senher nostre per lo propheta, dizent:
Mat 1:23
Vec vos una verge que aura e sso ventre, et efantara .i. filh, e er apelatz lo nom de lui Emanuel, qu’es entrepretatz “A nos Deus”.
Mat 1:24
E levantz Joseph del son, e fe o aissi co li ac mandat l’angels de Deu, e pres sa moler.
Mat 1:25
E no la conoissia entro que efantec lo seu fil primer-engenrat[20]; e fo apelatz lo noms de lui Jesu.
Mat 2:1
¶ Cum fo natz Jesu en Bethlem Jude els dias de Hero lo reig, vec vos li encantadors vengro d’Orient en Jerusalem,
Mat 2:2
dizentz: On es aquel qui es natz reigs dels Juzeus? Quar vim la stela de lui en Orient, e vinem lo azorar.
Mat 2:3
Et auzic o Heros, et es conturbaz e totz Jerusalem ab lui.
Mat 2:4
Et amasec totz los princeps dels preveires[21] e·ls escrivas del poble, e enqueria d’els on naisseria[22] Crist.
Mat 2:5
Et eli dissero a lui: En Beslem de Judea. [2b/1d] Quar aissi es escrig per lo propheta:
Mat 2:6
E tu Beshlem terra de Juda, no est mica menre entre·ls princeps de Judea; quar de tu issira duc que governara lo meu poble d’Israel.
Mat 2:7
Ladonc Eros, rescostament apelatz los encantadors amorossament[23] apres d’els lo temps de la estela que aparec az els;
Mat 2:8
e trames les en Beshlem, e dix: Anatz e demandatz amorossament[24] de l’efant, e cum le trobaretz, recumtatz[25] o a mi, e que eu venga e l’azor.
Mat 2:9
Li qual, co auzit agesso lo rei, anero. E vec vos la estela que avian vista en Orient anava denant els entro que venc et estec sobr’aqui on esta l’efant.
Mat 2:10
E quan viro la stela, alegrat se so de gran gaug fortment.
Mat 2:11
Et intrero e la maiso, e trobero l’efant ab Maria sa maire; e gitantz, adorero lo; et ubertz lors tesaurs, presentero li dos: aur, esses, e mirra.
Mat 2:12
E receubro respost e sons que no tornesso[26] ad Ero, per autra via s’en torneso e la lor regio. [3a/2a]
Mat 2:13
¶ Li qual cum s’en partiro, vec vos l’angel de Deu aparec e sons a Josep, dizentz: Leva sus, e pren l’efant e la mare[27] de lui, e fug t’en[28] en Egipte, e estai aqui entro que eu t’o diga; quar a venir es que Eros queira l’efant per a destrozir lui[29].
Mat 2:14
Lo quals se levec, e pres l’efant e la maire[30] de lui de nuitz, et anec s’en en Egipte.
Mat 2:15
Et era aqui entro a la mort d’Ero, que fos cumplit aquo qu’es dig del Senhor per lo propheta, dizentz: D’Egipte apelei lo meu fil.
Mat 2:16
Ladonx, Eros vi que era escarnitz dels encantadors; iratz es fortment, e trametentz aucis trastotz les efantz que eran en Bethlem, et en totas las encontradas de lui de dos ans e de mens, segon lo temps que avia enquist dels encantadors.
Mat 2:17
Ladoncs es cumplit aquo qu’es dig per Jeremia lo propheta, dizentz:
Mat 2:18
La votz es auzida en Aut[31], plorament et udolament[32] [d]e mortz: Rachel plorantz sos fils, e no volc [3b/2b] esser cosollada, quar no so.
Mat 2:19
¶ E fo mortz Heros, e vec vos l’angel de Deu aparec e sons a Josep en Egipte,
Mat 2:20
e diss: Leva sus, e pren l’efant e la maire de lui, e vai e la terra d’Israel. Quar morti so aqueli que quero la arma de l’efant.
Mat 2:21
Le qual se levec, e pre[s][33] l’efant[34] e la mare de lui, e ve[n]c[35] e la terra d’Israel.
Mat 2:22
E auzic que Archelaus renhava en Judea per Heros son paire, doptec aqui anar; e fo amonestatz e sonz que anes e la terra de Galilea.
Mat 2:23
E venc et estec e la ciutat[36] que es apelada Nazaret, que fos cumplit aquo que es dig per los prophetas; que Nazareus seria apelhatz[37].
Mat 3:1
¶ En aquels dias venc Joan[38] Baptista prezicantz el desert de Juda,
Mat 3:2
dizentz: Penetencia fatz, quar apropiar-s’-a[39] lo regnes dels cels.
Mat 3:3
Quar aquest es aquel de cu es dig per Isaias lo propheta, dizentz: La votz del cridant el desert, “Aparelatz la via de Deu, e faitz los seus senders dreiturers”.
Mat 3:4
Et el [mezeis][40] Joan avia vestimenta de pels de camels e centa de pel enaviro sos [4a/2c] loms, e·l manjar de lui era lagostas[41] e mels salvajes.
Mat 3:5
Ladonc issia a lui Jerusalem, e tota Judea, e tota la regios d’eviro flum Jorda;
Mat 3:6
e batejavo se el flum Jorda de lui, cofessantz lors pecatz.
Mat 3:7
Mais vezentz moutz dels Farizeus e Saduceus vine[n]tz al seu baptisme, e dix ad els: Linadges de vibras, qui demostrec a vos fugir de la avenidoira ira[42]?
Mat 3:8
Donx faitz fruic[43] digne de penedencia.
Mat 3:9
E no vulhatz dire entre vos: Paire avem Abraam. Quar eu dic a vos que pod[er]os[44] es Deus d’aquestas peiras suscitar[45] los filhs d’Abraam.
Mat 3:10
Quar ja es la dest[r]als[46] pausada e la razitz dels aibres; per aisso, totz aibres que no fara fruic bo, sera tailatz e mes el foc.
Mat 3:11
Acertas eu bategi vos en a[i]ga[47] et en penedencia; mais cel qui ve seguentre mi pus fortz es de mi, del qual no so dignes portar la causamenta de lui; el vos batejara e Sanh Esperit et e foc.
Mat 3:12
Lo ventals del qual es e la ma de lui, e mondara la sua eira et amasara lo froment e so graners; mas las pai|lhas [4b/2d] ardera ab foc no-destenhable[48].
Mat 3:13
¶ Ladonx venc Jesu de Galilea al flum Jorda a Joan, que fos batejaz de lui.
Mat 3:14
Mais Joan devedava li o, dizenz: Eu de tu deg esser batejatz, e tu ves[49] a mi?
Mat 3:15
Mas Jesu respos, e dix a lui: Laissa ara; quar aissi cove a nos cumplir tota dreitura. E ladonx laissec li o.
Mat 3:16
Mais co fo batejatz Jesu, eissa ora eissic[50] de l’aiga; e vec vos que li cel li so ubert, e vi l’Esperit de Deu dessendre aissi co colomba, e venc sobre lui.
Mat 3:17
E vec vos la votz del cel dizentz: Aquest es mos Fils amatz lo qual a mi platz.
Mat 4:1
¶ E adonx Jesu es menatz el desert per esperit, que fos assajaz del Diable.
Mat 4:2
E cum ac dejunat .xl. dias e .xl. nuitz, puiss ac fam.
Mat 4:3
Et apropiantz[51] lo temtaire, dix a lui: Si Fils de Deu est, di que a[que]stas[52] peiras sian faitas pas.
Mat 4:4
Lo qual responde[n]tz[53] dix: Escrig es: No viu hom e sol pa, mais e tota la paraula que eiss de la boca de Deu.
Mat 4:5
Ladonx pres lo lo Diables[54] e la santa ciutat, e pauzec lo sobre la pena [5a/3a] del temple.
Mat 4:6
E dix a lui: Si Fils est de Deu, met te dejos, car escrig es: Que als seus angels mandec de tu; et e las[55] mas portaran te, que per aventura no ofendas[56] to pe a la peira.
Mat 4:7
E dix li Jesu: Autra vetz[57] escrig es: No asajaras lo teu Senhor Deu.
Mat 4:8
Autra vetz pres lo lo Diables en .i. puig fort aut, e demostrec li totz los regnes del mon, e la gloria de lor,
Mat 4:9
e dix li: Totas aquestas causas donarei a tu si en cazentz mi adoras.
Mat 4:10
Ladonx dix a lui Jesu: Vai, Satanas, que escrig es: Lo teu Senhor Deu adoraras, et a lui sol serviras.
Mat 4:11
Ladonx laissec lui lo Diables; e vec vos li angels s’apropiero, e serviro a lui.
Mat 4:12
¶ Mais co auzic Jesu que Joan fos pres, anec s’en e Galilea.
Mat 4:13
E laissada[58] la ciutat de Nazare, venc et estec en Cafarnaum e las encontradas de Zabulon e de Neptalim,
Mat 4:14
que sia cumplit aquo que es dig per Ys[ai]a lo propheta, dizentz:
Mat 4:15
Terra de Zabulon, e terra de Neptalim: via de la mar, otra flum Jorda de Galilea,
Mat 4:16
lo pobles de las Gentz[59] que [5b/3b] sezia en tenebras viro gran clartat, et als sezentz e la regio d’ombra de mort, lutz es nada az els.
Mat 4:17
D’aqui ena[n]t comencec Jesu a prezicar: Faitz penedencia, quar apropiara[60] lo regnes dels cels.
Mat 4:18
¶ Mais ana[n]tz Jesu lonc la mar de Galilea, vi dos fraires, Symon qui es apelhatz Peire, et Andreu so fraire, metenz lors retz e mar, quar pescador eran.
Mat 4:19
E dix az els: Vinetz seguentre mi e far-vos-ei pescadors d’omes.
Mat 4:20
Mas eli viazament laissero lors retz e seguiro lo.
Mat 4:21
E ana[n]tz[61] d’aqui, vi autres dos fraires, Jacme de Zebedeu e Joan, so fraire, e la nau ab Zebedeu lor paire, refazentz lors retz; e apelec los.
Mat 4:22
Mais eli viazament laissatz lors retz e·l paire, seguiro le.
Mat 4:23
E revironava Jesu tota Galilea, essenhantz e las sinagogas d’els, e prezicantz l’avangeli del[62] regne; e sanava tota la[n]gor[63] e tot malaveg el poble.
Mat 4:24
Et anec la esmanza de lui en tota Siria; e presentavan li totz los malaventz[64] de deguisatz malaveiz, e que presi eran de turmentz[65], e que avian [6a/3c] demonis, e·ls[66] lunajosses, e cels que avian palalizi[67]; e nedejava los.
Mat 4:25
E seguiro lo grans cumpanhas de Galilea, e [de] Decapoli, e de Jerusalem, e de Judea, e de part flum Jorda.
Mat 5:1
¶ Veze[n]tz[68] Jesu las cumpanhas, pujec el puig, e quo s’asec, apropiero se a lui ses decipol.
Mat 5:2
Et obrentz la sua boca essenhava ad els, dizentz:
Mat 5:3
Bonaurat so li paubre per esperit, quar de lor es lo regnes[69] del cel.
Mat 5:4
Bonaurat so li suau, que eli tenran[70] la terra.
Mat 5:5
Bonaurat so cel que ploran, quar conortat seran.
Mat 5:6
Bonaurat so cel que an fam e set per dreitura, que eli seran sadolat.
Mat 5:7
Bonaurat so li misericordios, que misericordia acosegran.
Mat 5:8
Bonaurat so cel ab lo cor nede, que eli veiran Deu.
Mat 5:9
Bonaurat so li pazible, que fils de Deu seran apelat.
Mat 5:10
Bonaurat so cel qui sofriran encausz[71] per dreitura, que d’els es lo regnes del cel.
Mat 5:11
Bonaurat seretz co li home vos maldiran, e vos encauzaran, e diran trastot mal encontra vos mententz per mi;
Mat 5:12
alegratz vos et esgauzetz vos que·l vostre loguers grans es el cel; quar enaissi encauzero los propheta[s][72] que foro denant vos. [6b/3d].
Mat 5:13
¶ Vos esz la sals de la terra; que si la sals envanezira, en que sera salat? A re no val puiszas for que sia gitada foras e caucigada dels homes.
Mat 5:14
Vos esz lutz del mon; no pot esser rescosta la ciutat pausada sobre·l puig.
Mat 5:15
Negus no prenda la lumeneira que la pause sotz la mesura, mais sobre·l candeler que luza a totz cels que so e la maiso.
Mat 5:16
Aissi luza la vostra lutz denant los homs, que veian las vostras bonas obras, e glorifico[73] lo vostre Paire qui es els cels.
Mat 5:17
¶ No vulhatz cujar que eu venga desliar la leig[74] o las prophetas; no las vengui desliar mais adumplir.
Mat 5:18
Acertas, verament dic a vos, entro que traspasse lo cel e la terra una letra ni us pontz no faillira de la leig entro que tot sia fait.
Mat 5:19
Per aisso, qui desliara u d’aquestz pus menors ma[n]damentz[75], et essenara aissi los homs, pus menre sera apelatz el regne dels cels; mais qui·ls fara e·ls essenhara, aquest sera apelatz grans el regne dels cels. [7a/4a]
Mat 5:20
For eu dic a vos que si no vos avonda la vostra dreitura pus que als escrivas ni als Fariseus, no intraretz el regne dels cels.
Mat 5:21
¶ Auzitz que es dig als antix: No auciras, que qui aucira sera encolpatz per judici.
Mat 5:22
For eu dic a vos que totz hom que s’iraissera ab so fraire sera encolpatz[76] per judici; e cel que dira a so fraire “Raca” sera encolpatz per conceli; e qui dira “fol” sera encolpatz del foc d’ifern.
Mat 5:23
Per aisso, si ofres lo teu do a l’autar, et aqui te remembrara que tos fraires aja alcuna causa e[n]contra tu,
Mat 5:24
laissa aqui lo teu do davant l’autar, e vai primeirament acordar ab to fraire; e ladoncs[77] venras e ofriras lo teu do.
Mat 5:25
¶ Sias cosententz a to aversari viasz, can iras e la via ab lui, que per aventura no·t liure l’aversaris al jujador; e·l juges que·t liure al sirvent, et e la carcer sias mes.
Mat 5:26
Verament dic a tu, no issiras d’aqui entro que redas lo deraira carter.
Mat 5:27
¶ Auzitz que es dig als antix: [7b/4b] No avotraras.
Mat 5:28
Mais eu dic a vos que totz hom que veira[78] la femna que la cobezege, ja e so cor l’a avotrada.
Mat 5:29
Quar si lo teus ulhs destre t’escandaliza, trai lo te, e part lo de tu; pus leu es a tu que perisca us de tos menbres que ab tot to cors intres en ifern.
Mat 5:30
E si la tua destra mas t’escandaliza, trenca la te, e part la de tu; pus leu es a tu que perisca us de tos menbres que ab tot to cors sias mes en ifern.
Mat 5:31
Mais dig es: Quals que laiszara sa molher, do a lei carta de refut.
Mat 5:32
Mais eu dic a vos que totz hom qui laissara sa molher, si no per causa de fornicatio, fa la avotrar, e cel qui la laissada pren, e avoutra[79].
Mat 5:33
¶ De rescaps auzitz que es dig als antix: No·t perjuraras, mais redras a to Senhor tos jurament.
Mat 5:34
Mais eu dic a vos, no jurez de tot en tot: ni per lo cel que tros es de Deu;
Mat 5:35
ni per la terra que escaunels es dels pes de lui[80]; ni per Jerusalem, que ciutatz es del gran rei;
Mat 5:36
ni per lo teu cap no juraras que tu no i potz far .i. cabel blanc o negre.
Mat 5:37
Mas [8a/4c] sia la vostra paraula, si es, es, e si no, no; for aquo, que mais i metrez, de mal es.
Mat 5:38
¶ Quar auzitz que es dig: Ulh per ulh; dent per dent.
Mat 5:39
For eu dic a vos, no contrastar a mal. Mais qui·t fera a la tua destra gauta, para li l’autra;
Mat 5:40
e qui volra ab tu contendre[81] per judici e la gonela tolre, laissa li lo mantel.
Mat 5:41
E quals que forsara tu mil passes, vai atretant ab lui.
Mat 5:42
E qui·t quera, dona li; e qui malevara de tu, no li o demansz[82].
Mat 5:43
¶ Auzitz que es dig: Amaras to proisme, et aziraras to enemic.
Mat 5:44
Mais eu dic a vos, amatz vostres enemix, e fatz be ad aicel[s] que vos aziran, e oratz per los encauzador[s][83] e per los acusadors de vos,
Mat 5:45
que siatz fili del vostre Paire qui es el cel; qui fa naisser lo seu solel sobre los bos e·ls mals e ploure sobre los justz e no-justz[84].
Mat 5:46
Quar si amatz cels qui vos amaran, qual gazerdo n’aure[tz][85]? No fan aisso li pecador?
Mat 5:47
E si saludatz vostres fraires solament, que faretz pus? No fan aisso li paga?
Mat 5:48
Per aisso, vos siatz perfetz aissi co·l vostre Paire del cel es perfeit. [8b/4d]
Mat 6:1
¶ Gardatz vos que no faszatz la vostra dreitura davant les homes que siatz visti d’els. Certaname[n][86], gazerdo non auretz del vostre Paire qui es el cel.
Mat 6:2
Per aisso, co tu fas l’almoina, no vulhas cornar lo corn davant tu, aissi co fan l’inganador e las sinagogas et e las careiras[87] que sian onrat dels homes. Verament dic vos, receubut an lor gazerdo.
Mat 6:3
Mais tu quo fas l’almoina, no sapia la tua senestra que fa la tua destra,
Mat 6:4
que la tua almoina sia en rescost; e·l teus Paire, que ve en rescost, redra o a tu.
Mat 6:5
E co oraretz, no faretz co li enganador qui volo e las sinagogas et els angles de las plassas estar orantz, que sian visti dels homes. Verament[88] dic a vos, receubut an lor gazerdo.
Mat 6:6
Mais tu cum oraras, intra en ta cambra e clau to uiss, et ora to Paire en rescost; e·l teus Paire, qui ve en rescost, redra o a tu.
Mat 6:7
Mais vos oranz, no vulhatz mont[89] parlar aissi co li paga, qui cujan per mout parlar sian exauzit[90].
Mat 6:8
Per aisso, no vulhatz resemblar ad els, que·l vostre Paire sab que a [9a/5a] obs a vos enant que o queratz a lui.
Mat 6:9
Per aisso, aissi oraretz: ¶ Le nostre Paire qui es els cels, santificatz[91] sia lo teus noms.
Mat 6:10
Avenga lo teus regnes. E sia faita la tua volontatz si co el cel et e la terra.
Mat 6:11
E dona a nos oi lo nostre pa qui es sobre tota causa[92].
Mat 6:12
E perdona a nos les nostres deutes aissi co nos perdonam als nostres deutors.
Mat 6:13
E no nos amenes en temtatio, mais deliura nos de mal.[93]
Mat 6:14
¶ Quar si perdonatz als homes los peccatz de lor, perdonara a vos lo vostre Paire los vostres forfaitz.
Mat 6:15
Mais si no perdonatz als homes les lors peccatz, ni·l vostre Paire no perdonara a vos les vostres peccatz.
Mat 6:16
¶ Mais co dejunatz, no seretz co li enganador trist; quar destrozisso lors caras, que parescan als homes dejunantz. Verament, dic a vos, reseubut an lor gazerdo[94].
Mat 6:17
Mais co tu dejunas, ung to cap ab oli, e lava ta cara,
Mat 6:18
que no sias vistz als homes dejunantz, mais a to Paire, qui es en rescost; e·l teus Paire, que ve en rescost, redra o a tu. [9b/5b]
Mat 6:19
¶ No vulhatz amassar a vos tessaur en terra on rozi[l]s[95] et arnas[96] lo degaste[97] et on lairo lo fodo e·l panan.
Mat 6:20
Mais amassatz a vos tesaur el cel, on rozils ni arnas[98] no·l destroziran, ni lairo no·l foiran ni·l panaran.
Mat 6:21
Quar aqui on es lo teus tesaur, aqui es lo teus cors.
Mat 6:22
La luzerna del teu cor es lo teus ulhs; e si lo teus uls es cinples, totz lo teus cors es luzentz.
Mat 6:23
Mais si lo teus uils sera mals, totz lo teus cors sera tenebros de tenebras. Per aisso, si lo lums qu’es en tu so tenebras, aquelas tenebras cantas sera[n]!
Mat 6:24
¶ Lunhs[99] hom no pot a dos senher[s] servir. Quar la u azirara e l’autre amara, o l’u prezara e l’autre mesprezara. No podetz a Deu servir et az aver[100].
Mat 6:25
Per aisso, eu dic a vos que no siatz cossirosi de la vostra arma, que mangetz, ni del vostre cors, qual causa siatz vesti. Donx no es pus l’arma que·l manjars, e·l cors plus que la vestimenta?
Mat 6:26
Esgardatz los auzels[101] del cel, que no semenan[102] ni no culo, ni amassan en graners, e·l vostre Paire celestials paix los. Donx no esz vos mais plusor [10a/5c] que els?
Mat 6:27
Quals de vos esz cossira[n]tz[103] que puscatz acreiser a vostra forma u coide?
Mat 6:28
E de la vestimenta per que esz cossirosi? Esgardatz los lis del ca[m]p[104] cosi creisso e no·s treballan ni no fillan[105].
Mat 6:29
For eu dic a vos que neiss Salamos e tota la sua gloria no es aissi cubertz quo us d’aquestz.
Mat 6:30
Mais si·l fes del ca[m]p[106], que oi es e dema sera mes el forn, Deus aissi·l vest, quant pus vos de pauqueta fe?
Mat 6:31
Per aisso, no vulhatz esser cossirosi, dizentz: Que manjarem, …, o que vestrem[107]?
Mat 6:32
Quar totas aquestas causas las gentz enquero. Quar lo vostre Paire sab que de totas aquestas causas avetz besonha.
Mat 6:33
Mais quiretz primeirament lo regne de Deu e la sua dreitura, e totas aquestas causas sera[n][108] a vos ajustadas.
Mat 6:34
Per aisso, no vulhatz esser cossirosi a l’endema, quar lo dias de l’endema es cossiros a ssi meteiss: ben avonda[109] al dia la sua maleza.
Mat 7:1
¶ No vulhatz jujar, que no siatz jujat.
Mat 7:2
Quar en qual judizi que vos jujatz, seretz jujat; et en qual mesura que vos mesuraretz, sera a vos mesurat.
Mat 7:3
Mas qu’es aisso que tu [10b/5d] vezes la pailla e l’ulh de to fraire, e ·l trau no ves el teu ulh?
Mat 7:4
E cosi dizes a to fraire: Laissa la pailla traire del teu ulh, e[110] vec te que ·l traus es el teu ulh?
Mat 7:5
Enganador, jeta primerament lo trau del teu ulh, e ladonx veiras gitar la pailla de l’ulh de to fraire.
Mat 7:6
¶ No vulhatz donar la santa causa als cas; ni no metatz las vostras margaridas davant los porx[111], que per aventura no las marco ab lors pes e tornantz escoisendran vos.
Mat 7:7
Demandatz, e sera a vos donat; quiretz et atrobaretz; empei[nh]etz[112] e sera vos ubert.
Mat 7:8
Quar totz hom qui demanda, pren; e qui quer atroba; et als empei[n]hentz[113], sera ubert.
Mat 7:9
E quals de vos es hom, que si li quera sos fils pa, doncas aportara li peira?
Mat 7:10
O si demandara peis, doncas aportara li serpent? O si li demandara[114] ou, doncas aportara li escorpio?[115]
Mat 7:11
Per aisso, si vos, co siatz mali[116], conoissetz los bos dos donar a vostres fils, e plus lo vostre Paire qui es el cel dona los bos ad els qui·l si demandan[117].
Mat 7:12
Per aisso, totas [11a/6a] causas que voletz que fassan a vos li home, eissament o faitz vos ad els. Aisso es la leigz e los prophetas.
Mat 7:13
Intratz per la estreita porta; que ampla es la porta e larga es la via que amena a perdecio, e mouti so que intran per ela.
Mat 7:14
Quant estreita porta e la via aspra que amena a vida, e pauc so qui la trobo!
Mat 7:15
¶ Garda[tz] vos de las falsas prophetas que veno a vos en vestimentas de fedas[118]; mais dintz[119] so lob raubador.
Mat 7:16
Al fruit de lor los conoisseretz. Doncas culiran d’espinas, razims, o de cardos, figas?
Mat 7:17
Aissi trastotz bos aibres fa bo fruit, e mals aibres fa mals fruitz.
Mat 7:18
No pot bos aibres far fruit mal, ni mals aibres far bo fruit.
Mat 7:19
Trastotz aibres que no fa bo fruit sera tailatz e mes el foc.
Mat 7:20
Emperaisso al fruit de lor los conoisseretz.
Mat 7:21
¶ No totz hom que ditz a mi, Senher, Senher, no intrara el regne dels cels; mais qui fara la volontat del meu Paire qui es el cel, aquel intrara el regne del cel.
Mat 7:22
Moti diran a mi en aquel dia, Senher, Senher, don|cas [11b/6b] el teu nom prophetizem, e el teu nom demonis gitem, et el teu nom moutas vertutz fezem?[120]
Mat 7:23
E donx eu cofessarei ad els: Que anc no vos conogi: departetz vos de mi, que obratz la maleza.
Mat 7:24
Per aisso, totz hom qui au la mia paraula aquesta, e la fa, er asemblatz a l’home savi qui endefiquec sa maiso sobre peira.
Mat 7:25
E deissendec la pluja, e vengro[121] li f[l]um[122], e bufero li vent, et espeissero[123] la maiso, e no cazec, quar fermada era sobre ferma peira[124].
Mat 7:26
E totz hom qui au la mia paraula[125], e no la fa, es semblantz a l’home fol qui endefiquec la sua maisso sobre arena.
Mat 7:27
E deissendec la pluja, e vengro li flum, ...[126], et espeissero ...[127], e la maisos cazec e fo grans lo cazementz[128].
Mat 7:28
¶ E fait es co ac cumplidas Jesu aquestas paraulas, meravilhavan se las cumpanhas sobre la doctrina sua;
Mat 7:29
quar era essenhantz aissi coma poder aventz, e no aissi co li escriva e li Fareseu.
Mat 8:1
¶ Mais co deissendec Jesu del pug, seguiro lo grans cumpanhas.
Mat 8:2
E [12a/6c] ...[129] venc us lebros, e azorava le e dizia: Senher, si tu o vol[s][130], poz me mondar.
Mat 8:3
Et estendec Jesu sa ma, e toquec lo, e dix li: Voil te sanar; [e][131] eissa la ora[132], sanat es le lebros de lui.
Mat 8:4
E dix li Jesu: Garda que no o digas ad home; mais vai e demostra te al prevere, e ofre lo do que mandec Moyses, en testimoni ad els.
Mat 8:5
¶ Mais co Jesu[133] intrec en Cafarnao, ve[n]c[134] a lui centurios, e pregava lo,
Mat 8:6
e dizia: Senher, lo meus macips jatz e la maiso de palalisi[135], e malament es trebalatz.
Mat 8:7
E dix li Jesu: Eu venrei e sanarei lo.
Mat 8:8
E respos centurios e dix: Senher, no so dignes que intres sotz lo[136] meu tet; mais solament ditz per paraula, e sera sanatz lo meus macips.
Mat 8:9
Que eu so hom sotz pozestat establitz, e ei sotz mi cavaiers, e dic a[137] la u, “Vai”, e va, et a l’autre, “Vei[138]”, e ve, e a mo ser, “Fai aisso”, e fa o.
Mat 8:10
E auzic o Jesu, [e][139] es se meravilhatz; e ad aquels que·l seguian, dix: Verament dic a vos, no atrobei tanta de fe en Israel.
Mat 8:11
Eu dic a vos que mouti venran d’Orient e d’Ocident, e pausaran ab Abraham, et ab Ysaac et ab Jacob el regne del cel.
Mat 8:12
Mas [12b/6d] li fil d’aquest regne seran gitat e las tenebras plus preondas, on sera plors et estrenhementz de dentz.
Mat 8:13
E dix Jesu al centurios[140]: Vai et aissi co tu crezest, sia fait a tu; e sanatz es lo macips en aquela ora.
Mat 8:14
¶ E quo intrec Jesu e la maso[141] de Peire, vi la sogra de lui jazer de febres.
Mat 8:15
E toquec li la ma, e lais[e]c[142] la la febres; e levec se e servic a lor.
Mat 8:16
E can fo vespres, aportero a lui montz homes[143] que avian demonis, e gitava los esperitz per paraula; e trastotz los malautes sanava,
Mat 8:17
que fos cumplit ço que es dig per Ysaia lo propheta, dizentz: E·ls nostres malavex[144] pres, e las efermetatz portec[145].
Mat 8:18
¶ E vi Jesu grans cumpanhas enaviro si e ma[n]dec[146] pasar part mar.
Mat 8:19
E venc us escrivas, e dix li: Maestre, segrei te per on que tu iras.
Mat 8:20
E dix li Jesu: Las volps an fosas, e li auzels del cel, nis; mais lo Fil de l’home no a on meta so cap.
Mat 8:21
E autre discipols seus dix li: Senher, laissa me primeirament anar sebelir mo paire.
Mat 8:22
E dix li Jesu: Sec me, e laissa als mortz sebelir [13a/7a] les lors mortz.
Mat 8:23
¶ E pujant lui e la naveta, seguiro lo sei decipols.
Mat 8:24
E vec vos grans movementz es faitz e mar si que la naveta fo cuberta del flum, et el dormia.
Mat 8:25
Et eli vengro e ressidero lo e dizian: Senher, guirex[147] nos, que perem.
Mat 8:26
E dix ad els: Per que esz pauruc, de pauqueta fe? Ladonx se levec, e mandec als ventz[148] e la mar, e faitz es grans asu[a]vamentz[149].
Mat 8:27
Acertas li home se so meravilhatz, e diso: Quals es aquest que li vent e la mars obeziso a lui?
Mat 8:28
¶ E quo venc outra la mar, e la regio de Genesareth[150], e coregro[151] a lui doi home que avian demonis, issian de monimentz, for[t][152] mal, si que luns hom no ausava[153] passar per aquela via.
Mat 8:29
Cridavan e dizian: Que es a nos e a tu, Jesu, Fil de Deu? Venguist ant[z][154] temps nos treballar?
Mat 8:30
Et era pres d’aqui us tropels de moutz porx que paixian.
Mat 8:31
E li diable pregavan lo, e dizian: Si nos jetas d’aici, met nos el tropel dels porx.
Mat 8:32
Et el dix lor: Anatz! Issiro d’aqui et anero els porx, e viassament anec totz[155] lo tropels a [13b/7b] trabucar e mar, e so morti e las aigas.
Mat 8:33
E li pastor fugian, e vengro e la ciutat, e cumtero tot aisso ad aicels que avian los demonis.
Mat 8:34
E tota la ciutat issic contra Jesu, e quan l’agro vist, preguero lo que issis de las lor encontradas.
Mat 9:1
¶ E pujantz Jesu e la naveta, traspasec e venc e la sua ciutat.
Mat 9:2
E vec vos que aportero a lui .i. home que avia palalisi[156] el leit jazent. E vi Jesu la fe de lor, e dix al malaute[157]: Fils ajas fe, perdonat te so tei pecat.
Mat 9:3
E tals n’i ac dels escrivas dix[e]ro[158] entre lor: Aquest escarnis.
Mat 9:4
E co vi Jesu los cossiers de lor, e dix: Per que cossiratz mals e vostres cors?
Mat 9:5
Que es pus leus causa a dire, “Perdonat te so tei pecat”, o dire, “Leva sus e vai”?
Mat 9:6
Per aisso, que sapiatz que·l Fil de l’home a poder en terra de perdonar pecatz, e dix al malaute: Leva sus e pren to leit, e vai en ta maiso.
Mat 9:7
E levec sus [et] anec s’en e sa maiso.
Mat 9:8
E viro las cumpanhas, et agro paor, e glorifiquero Deu que dec aital poder[159] als homes.
Mat 9:9
¶ E quo traspasec d’aqui Jesu, vi .i. home sezentz e la leudairia que avia [14a/7c] nom Mateu, e dix li: Siec me. E levec se sus, e segui[160] lo.
Mat 9:10
E fait es co·s pausava e la maiso, vengro mout publica e pecador que·s pausavo ab Jesus et ab los decipols[161].
Mat 9:11
E viro o li Fariseu e dizio a sos descipols: Per que ab los publicas et ab los pecador[s][162] manja vostre mastre?
Mat 9:12
E Jesu auzic o e dix: No a obs als sas lo meges, mais als malautes.
Mat 9:13
Mais anatz et aprendetz que misericordia vul e no sacrifizi. Quar no ve[n]gui[163] apelar los justz, mas los pecadors a penedencia.
Mat 9:14
¶ Ladoncs s’apropiero a lui li decipol de Joan e dizio: Per que nos e li Fariseu dejunam soven e li tei decipol no dejunan?
Mat 9:15
E dix ad els Jesu: Doncas podo[164] li fil de l’espos dejunar qua[165] lunc ab els es l’espos? Veno le[s] dias que sera toutz d’els l’espos, e donc dejunaran.
Mat 9:16
Luntz hom no meta[166] la mestura del drap nou e la vestimenta veilha, quar pren la plenetat de lui de la vestimenta, e piors escoisendedura fa.
Mat 9:17
Ni metan[167] lo vi novel els botz veils; acertas ron|po [14b/7d] li bot, e·l vis escampa, e li bot so perdut. Mais meto lo novel vi els botz nous, et ambi seran cosservat.
Mat 9:18
¶ Et el parlant aquestas causas ad els, vec vos que ve[n]c[168] us princeps e adorava lo e dizia: Senher, la mia filla es ara morta. Mas vei e pausa la tua ma sobre lei e viura.
Mat 9:19
E levec se Jesu, e segui[169] lo, e li sei decipol.
Mat 9:20
E vec vos una femna que avia sufert perfudi de sanc .xii. ans; venc seguentre lui e toquet las fremjas[170] de la sua vestimenta.
Mat 9:21
E dizia entre si: Si eu tocarei la vestimenta de lui, guerida serei.
Mat 9:22
E Jesu se girec ves lei e dix: Coferma·t, filla, ta fes te fa salva. E guerida es la femna en aquela ora.
Mat 9:23
E cum venc Jesu e la maiso del princep, e vi los cornadors e la gent gabant, e dizia:
Mat 9:24
Departatz vos, que no es morta la macipa, mais dorm. Escarniro le, sabentz que morta es.
Mat 9:25
E co ss’en fo issida la cumpanha, intrec, e toquec la ma de lei. E levec se [15a/8a] la macipa.
Mat 9:26
E issi[171] la nomenativa[n]sa[172] d’aquo e tota aquela terra.
Mat 9:27
¶ E traspassa[n]tz[173] d’aqui Jesu, seguian lo doi cec, e cridavan e dizian: Misericordia ajas de nos, fil de Davi.
Mat 9:28
E co vengro e la maiso, vengro a lui li cec. E dix ad els Jesu: Crezetz que eu pusca aisso far a vos? Eli[174] dix[e]ro[175] a lui: Senher[176], oc.
Mat 9:29
E toquec los uls de lor, e dix: Segon la vostra fe sia[177] fait a vos.
Mat 9:30
Et ubert so li ulh de lor. E menacec ad els Jesu e dix: Gardatz que negus[178] hom no o sapia.
Mat 9:31
Et eli issiro s’en, e nominativero o en tota aquela terra.
Mat 9:32
E quan s’en foro issidi[179], aportero aqui u home mut que avia demoni.
Mat 9:33
E gitec ne lo diable, e parlec lo mutz, e meravilhero se las gentz, e dizian: Anc mais no fo vistz aitals hom en Israel.
Mat 9:34
E li Fariseu dizio: En princep de diable[s] jeta diable[s][180].
Mat 9:35
¶ E revironec Jesu totas las ciutas e·ls castels, essenhantz e las sinagogas de lor, e prezicantz l’avangeli del regne, e sanava totas las langors, e totz los malaveitz. [15b/8b]
Mat 9:36
E vezentz las cumpanhas, misericordia ac d’els, qu’ero trebalat, e jazian aissi co ovelhas no aventz pastor.
Mat 9:37
Ladonx dix a sos decipols: Acertas grans es la meissos, mas li obrer so pauc.
Mat 9:38
Per aisso, pregatz lo senher de la meisso que trameta obrers en la sua meixo[181].
Mat 10:1
¶ E apelatz .xii. de sos descipols, dec ad els pozestat[182] dels esperitz no-nedes[183] que los gitesso, e que saneso tota langor e totz los malaveigz.
Mat 10:2
Dels .xii. apostols so aisso li nom. Lo premers es Simon qui es apelhatz Peire, et Andreu so fraire;
Mat 10:3
Jacme d’En Zebedeu, e Joan so fraire; Felip, e Bartolomeus[184]; Tomas, e Mateus poblicas; e Jacme Elpheus, e Tadeus;
Mat 10:4
Simon Cananeus, e Judas Escariot que trais lui.
Mat 10:5
Aquestz .xii. trames Jesu, comandantz, e dizia: E la via dels pagas no iretz, et e las ciutatz dels Samaritas no intraretz[185].
Mat 10:6
Mais majorment anatz a las ovelas que periro de la maiso d’Israel.
Mat 10:7
Mais anatz e prezicatz, e dizetz: Quar apropiar-s’-a lo regnes dels cels.
Mat 10:8
Los malautes [16a/8c] sanatz; los mortz resucitatz; los[186] lebrozes mondaz; los demonis gitasz. De grat o recebetz, e de grat o donatz.
Mat 10:9
No vulhatz pozesir aur ni argent ni monedas e vostras centuras;
Mat 10:10
ni esportela e la via, ni doas gonelas, ni causamenta, ni verga. Quar dignes es l’obrers de so manjar.
Mat 10:11
En qualque ciutat o castel intraretz, demandaz qui es dignes en ela, et aqui vos estatz entro qu’en isscatz.
Mat 10:12
E quan intraretz e la maiso, saludatz la[187], dize[n]tz[188]: Patz sia en aquesta maiso.
Mat 10:13
E si la maiso sera digna, la vostra patz ve[n]ra[189] sobre lei; e si no sera digna, la vostra patz retornara a vos.
Mat 10:14
E quali que cali no vos recebran, ni no auziran las vostras paraulas, issez fora de la maiso e de la siutat, e secodetz la polvera dels vostres pes.
Mat 10:15
Verament dic a vos: Pus leus causa sera a la terra de Sodoma e de Gomora el dia del judici que ad aquela ciutat.
Mat 10:16
¶ Vec vos eu trameti vos aissi co ovelhas entre lobs; per aisso, siatz savi aissi co la serpe[n]tz[190] e cimple aissi co las colombas.
Mat 10:17
E gardatz vos dels homes. Quar liurar-vos-an e lors cocelis, [16b/8d] et e lors sinagogas vos batran.
Mat 10:18
E davant los reis e·ls princeps[191] seretz menadi per mi en testimoni ad els et als pagas.
Mat 10:19
Mais co vos liuraran, no vulhatz cossirar en qual mesura parletz, quar a vos sera donat en aquela ora que parletz.
Mat 10:20
Quar vos no esz qui parlatz, mas l’Esperitz del vostre Paire qui parla e vos.
Mat 10:21
Mais le fraire liurara lo fraire a mort, e·l paire, lo fil; e levar-s’-an li fil contra·ls pairos, e turmentar-los-an per mort.
Mat 10:22
E seretz en azirament a totz homes per lo meu nom. Mais qui perseverara entro a la fi, aquest sera sals.
Mat 10:23
E co vos encauzaran en aquesta ciutat, fugetz e l’autra. Verament, dic a vos, no cosumaretz[192] las ciutaz d’Israel entro que venga lo Fil de l’home.
Mat 10:24
No es decipols sobre maestre, ni ser sobre so senhor.
Mat 10:25
Avonda[193] al decipol que sia aissi co so mastre, e·l ser co·l senher de lui. Si·l paire de las mainadas apelan Deu de Moscas[194], cant pus lo privat de lui!
Mat 10:26
Per aisso, no los temeretz. ¶ Quar deguna causa no es cuberta que no sia descuberta, ni[195] [17a/9a] rescosta que no sia saubuda.
Mat 10:27
Aisso que eu dic a vos en tenebras, dizetz en lum; e zo que auzitz en aurelhas, prezicatz sobre·ls tetz.
Mat 10:28
E no vulhatz temer cels que·l cors podo aucire, e l’arma no podo aucire. Majorment temetz cel que pod l’arma e·l[196] cors metre em pena.
Mat 10:29
¶ Doncas doas passers no so vendudas una mezala? E una d’aquelas no cazec[197] sobre la terra e senes lo vostre Paire qui es el cel.
Mat 10:30
Li cabel del vostre cab totz so nombrat.
Mat 10:31
Per aisso, no vulhatz temer; vos esz milor de moutas passers.
Mat 10:32
Per aisso, totz hom qui mi cofesara denant los homes, et eu cofesarei lui davant lo meu Paire qui es els cels.
Mat 10:33
Qui mi desnegara dava[n]t[198] los homes, eu desnegarei lui davant lo meu Paire qui es els cels.
Mat 10:34
¶ No vulhatz albirar que venga metre patz en terra. No vengui patz metre, mais glazi.
Mat 10:35
Quar vengui parti[r][199] l’ome de so paire, e la filla de sa mare, e la nora de sa sogra. [17b/9b].
Mat 10:36
E l’enemix de l’home, domeges de lui.
Mat 10:37
Qui ama paire o maire pus que mi, no es dignes de mi; e qui ama fil o filla pus que mi, no es dignes[200] de mi.
Mat 10:38
E qui no pren la crotz, e no ve seguentre mi, no es dignes de mi.
Mat 10:39
E qui ama la sua arma, perdra la; e qui la perdra per mi, atrobara la.
Mat 10:40
¶ Qui vos receb, mi receb; e qui mi receb, receb lui qui mi trames.
Mat 10:41
E qui receb propheta e nom de propheta, loguer propheta recebra. E qui receb just e nom de just, loguer de just recebra.
Mat 10:42
E cals que donara ad u d’aquestz menoretz u calit[201] d’aiga freja solament e nom de decipol, verament dic a vos, non perdra so loguer.
Mat 11:1
¶ E fait es cum cumplic Jesu aquestas paraula[s][202], comandantz los .xii. decipols, traspassec d’aqui, que essenhes e preziques e las ciutatz de lor.
Mat 11:2
¶ Mais Joan co auzi[203] els liams las[204] obras de Crist, trames dos de sos decipols,
Mat 11:3
e disso li[205]: Est tu que est a venir, o n’esperarem[206] autre?
Mat 11:4
E respos Jesu, e dix: Anatz e recumtatz a [18a/9c] Joan aicelas[207] causas que visz e auzisz.
Mat 11:5
Li cec veço; li contrait[208] van; li lebros so mondat; li sort auzo; li mort resucitan; li paubre so prezicat.
Mat 11:6
E bonauratz sera qui no sera escandalizatz e mi.
Mat 11:7
Et els anatz, comencec Jesu a dire a las cumpanhas de Joan: Que issiz vezer el desert? Canavera del vent moguda?
Mat 11:8
O que issitz vezer? Hom vestit de mol vestimenta? ...[209] so [en][210] las maisos dels reis.
Mat 11:9
O issitz vezer propheta? Neiss eu dic a vos, e pus que propheta.
Mat 11:10
Quar aquest es de cui es escrig: Eu trameti lo meu angel davant la tua cara, qui aparelara la tua via dava[n]t[211] tu.
Mat 11:11
Verament dic a vos, no·s levec entre los natz de las femnas majer de Joan Babtista: mas qui es menre el regne del cel, majer es de lui.
Mat 11:12
Dels dias de Joan Babtista entro ara, sofre forza lo regnes del cel, e forzadament[212] lo raubisso.
Mat 11:13
Totas las prophetas e las leis, entro a Joan, prophetizero.
Mat 11:14
E si·l voletz rescebre, el[213] es Elyas, qui es a venir.
Mat 11:15
Qui a aurelhas d’auzir, auja. [18b/9d]
Mat 11:16
¶ Mais a cui semblantz adesmarei aquesta generatio? Semblantz es dels efantz sezentz el mercat,
li qual dizio als engals de lor:
Mat 11:17
Nos quantem[214], e no baletz; plorem, e no plaissetz.
Mat 11:18
Quar venc Joan no manjantz pa ni beventz vi, e dizio: Demonis a[215].
Mat 11:19
Venc lo Fil de l’home manjantz e beventz, e dizian: Vec vos home degastador e bevedor de vi, de pecadors e de publicas[216] amix. Justificada es la savieza de sos fils.
Mat 11:20
¶ Adonx comencec Jesu esprovar a las ciutatz e las quals so faitas moutas vertutz de lui, quar no avian faita penedencia.
Mat 11:21
Gai a tu, Corozaym, et a tu, Bethsaida; Que si en Tir ni e Sidonia[217] fosso faitas las vertutz que so faitas e vos, en cara[218] et en cendresca areire agran faita penedencia.
Mat 11:22
Verament, dic a vos: A Tir et a Sidonia sera pus leu al dia del judici que a vos.
Mat 11:23
E tu, Cafarnao, no seras entro al cel levada? Tro en ifern deissendras. Quar si e Sodoma foso·s[219] faitas las vertutz que faitas [19a/10a] so en tu, be leu esteran entro en aquest dia.
Mat 11:24
Verament, dic a vos que pus leu er a la terra de Sodoma al dia del judici que a tu.
Mat 11:25
¶ En aquel temps respos Jesu e Sanh Esperit[220], e dix: Eu cofesi a tu, Senher, Paire del cel e de la terra, que rescossist aquestas causas dels savis e dels denant-vezentz[221] d’aquest mon[222], e demostrest las a pauquetz.
Mat 11:26
Quar enaissi, Paire, fo plazers denant tu.
Mat 11:27
Totas causas so liuradas a mi del meu Paire. E lunh hom no conoc lo Fil si no lo Paire: ni no·l conoix si no·l Fils, et aicels a cui lo Fils o volra demostra[r][223].
Mat 11:28
Vinez a mi trastuit qui vos treballatz[224] e esz cargat, et eu refar-vos-ei.
Mat 11:29
E prendetz lo meu jo sobre vos, e aprendetz de mi que eu so suaus e umils de cor, et atrobaretz repaus a las vostras armas.
Mat 11:30
Quar lo meus jos es suaus e·l meu fais es leus.
Mat 12:1
¶ En aquel temps anec Jesu lo disabte per los semenatz. [19b/10b] E li sei decipol famolent comensero rumpre[225] las espigas e manjar.
Mat 12:2
E viro o li Fariseu e dixero a lui: Vec te que fan li tei decipol que no deurio far als sabtes.
Mat 12:3
Et el dix ad els: No legitz que fe Davi quan ac fam e seli que eran ab lui,
Mat 12:4
quan intrec e la maiso de Deu e·ls pas de la prepozesio mangec, los quals el no devia manjar, ni cel qui eran ab lui, si no li preveire?
Mat 12:5
E no legitz e la leig que·ls sabtes li preveire[226] fran[h]io[227] el temple los sabtes, e senes blasme so[228]?
Mat 12:6
Mais eu dic a vos que aici es qui es mager del temple.
Mat 12:7
Si vos saubesetz qual causa es “Misericordia vulh e no sacrifici,” no agratz cumdampnatz[229] los no-nozentz[230].
Mat 12:8
Quar lo Fil de Deu[231] es Senher neis del sabte.
Mat 12:9
¶ E co·l Salvaire[232] traspasses d’aqui ve[n]c[233] e las synagogas de lor.
Mat 12:10
E vec vos us hom que avia la ma seca; e demandavan li dizentz: Si letz als sabtes sanar?[234], que l’acusesso.
Mat 12:11
Mais el dix a lor: Quals hom sera de vos que a una ovelha, e [20a/10c] si aquela caira al sabte e la fossa, ladonx no la·n traira, o no la·n levara?
Mat 12:12
Quan majorment es hom melher que ovelha! E per aisso, letz be far als sabtes.
Mat 12:13
Ladonx dix a l’home: Estent la tua ma; et el estendec la, e fo li restaurada enaissi coma l’autra.
Mat 12:14
¶ Mais li Fariseu issentz fazian coselh encontra lui en qual manera lo destrozisso.
Mat 12:15
Mais Jesu sabenz, partic se d’aqui: e mouti seguiro lui, et el sanec los totz.
Mat 12:16
E comandec ad els que no·l ne manifesteso,
Mat 12:17
per zo que fos cumplit ço qu’es dig per Ysa[ias][235] propheta, dizentz:
Mat 12:18
Vec vos lo meu macip, lo qual eu elegi, lo meus amatz quar be plac a la mia arma. Eu paussarei lo meu esperit sobre lui, et el anunciara lo jujament a las Gentz.
Mat 12:19
No contendra[236] ni no cridara, ni no auzira alcus la votz de lui e las plaszas.
Mat 12:20
La canavera cassada no franhera, e[237] li fumejant no destenhera entro que el jete a victoria lo jujament.
Mat 12:21
Ez el nom de lui esperar-s’-an las Gentz.
Mat 12:22
¶ Adonx fo a lui ufertz us hom [20b/10d] aventz demoni, cex e mutz, e sanec lo enaissi que parles e que vis.
Mat 12:23
E meravilhero se neis las cumpanhas[238], e dizian: Donx no es aquest fil de David[239]?
Mat 12:24
Mais li Fariseu auzentz, dixero: Aquest no geta demonis si no en Belzebuc[240], princep de demonis.
Mat 12:25
Mais Jesu sabentz los cossirers de lor, dix ad els: Totz regnes devezitz encontra si sera desfaitz; e tota ciutatz o maisos devezida encontra si no estara.
Mat 12:26
E si Satanas[241] jeta Satanas, encontra si es devezitz: donx en qual mesura estara lo regnes de lui?
Mat 12:27
E donx si eu en Belzebuc[242] jeti demonis, li vostre fil en quals[243] jetan? E[m]peraisso[244], eli seran vostri juge.
Mat 12:28
Mais si eu e l’Esperit de Deu jeti los demonis, donx e·l[245] regnes de Deu perve e vos.
Mat 12:29
¶ O en qual maneira pot alcus int[r]ar[246] e la maiso del fort e·ls vaissels de lui raubar, si primeirament no liara lo fort? E ladonx raubara la maiso[247] de lui.
Mat 12:30
Qui no es ab mi, es contra mi; e qui no amassa ab mi, espartz.
Mat 12:31
¶ Emperaisso eu dic a vos: totz [21a/11a] pecatz e maldi[g][248] sera perdonatz als homes; mais l’esperit de maldig no sera perdonat.
Mat 12:32
E quals que dira paraula encontra·l Fil de l’home, sera li perdonat. Mais aquel qui dira paraula encontra l’Esperit Sanh, no li sera perdonat en aquest segle ni e l’endevenidor.
Mat 12:33
O faitz l’aibre bo, e·l fru[i]c[249] de lui bo; o faitz l’aibre[250] mal, e·l fruic de lui mal. Acertas l’aibre es conogutz del fruic de lui.
Mat 12:34
Linhages de vibras, en cal maneira podetz dire bes co vos siatz mali? Quar de l’avondancia del cor parla la boca.
Mat 12:35
Lo bos hom del bo tesaur del seu cor demostra·ls[251] bes, e·l mals hom del mal tesaur del seu cor[252] demostra·ls mals.
Mat 12:36
Mais eu dic a vos que tota paraula vana que li home parlaran, ne redran razo el dia del judici.
Mat 12:37
Quar de las tuas paraulas sera[s][253] justificatz, o de las tuas paraulas seras cumdannatz[254].
Mat 12:38
Adonx respondero a lui alquanti dels escripturatz e dels Fariseus, dize[n]tz[255]: [21b/11b] Maestre, nos volem vezer de tu signe[256].
Mat 12:39
Lo quals respondentz, dix ad els: Generatios mala et avoutrairitz qu[e]r[257] signe, e signes no sera donatz a lei, si no lo signes de Johanas lo propheta.
Mat 12:40
Quar aissi co fo Johanas el ventre de la balena[258] per .iii. dias e per .iii. nuitz enaissi sera lo Filh de l’home el cor de la terra per .iii. dias e per .iii. nuitz.
Mat 12:41
¶ Li home de Ninive se levaran en jujament ab aquesta generacio e cumdampnaran[259] la. Quar fero penedencia e la prezicatio de Joanas, e vec vos pus de Joanas es aissi.
Mat 12:42
La regina d’Austrei[260] se levara en jujament ab aquesta generatio e cumdampnara[261] la. Quar ela venc de las encontradas de la terra auzir la savieza de Salamo. E vec vos aici pus de Salamo.
Mat 12:43
¶ Mais cum l’esperitz no-nedes[262] issira de l’home, va per los lox sex querentz repaus, e no·l troba.
Mat 12:44
Ladonx dix: Tornar-m’-en-ei a la mia maiso do[n][263] issi. E ve, e troba la vaguejant[264], nedejada ab escoba, [22a/11c] e garnida.
Mat 12:45
Ladonx el va e pren ab si .vii. autres esperitz pus fels de si, e intradi, abitan aqui; e so faitas las derrairanas obras[265] d’aquel home piors que las primeiras. Enaissi sera d’aquesta mout mala generatio.
Mat 12:46
¶ Encara lui parlant a las cumpanhas[266], vec vos la mare de lui e li fraire estavan deforas querentz parlar ab lui.
Mat 12:47
Mais alcus dix a lui: Vec te ta maire e tei fraire estan deforas querentz parlar ab tu.
Mat 12:48
Mas el respondentz, dix al dizent a si: Quals es la mia maire, e quals so li mei fraire?
Mat 12:49
Et estendec las mas els seus decipols, e dix: Aquesti so mei frairi e ma maire.
Mat 12:50
Quar aquel que fara la volumtat del meu Paire qui es els cels, el meteis es mo fraire e ma sor e ma maire.
Mat 13:1
¶ En aquel dia issentz Jesu de la maiso, sezia lonc lo mar.
Mat 13:2
E foro ajustadas a lui grans cumpanhas, enaissi que pugec e la naveta [e] sezia; e totas las cumpanhas estavan el ribage.
Mat 13:3
E parlec ad els moutas [22b/11d] causas …[267]: Issitz es semenar aquel qui semena la sua semensa[268].
Mat 13:4
E domentre que semenava, alcantas ne cazero lonc la via; e vengro li auzel del cel e mangero las.
Mat 13:5
Mais las autras cazero els lox peirosses on no avia mouta terra. E viazame[n]t[269] nascro[270], …
Mat 13:6
...[271] e quar no avia[n][272] razitz, sequero.
Mat 13:7
E las autras … [273] en espinas, e cregro las espinas, et ofeguero las.
Mat 13:8
Mais las autras cazero e la bona terra e davan fruch[274], la una cente, e l’autra saissante, e l’autra trente.
Mat 13:9
Qui a aurelhas d’auzir, auja.
Mat 13:10
¶ E vengro li decipol, e dixero a lui: Per que lor parlas e semblansas ad els?
Mat 13:11
Lo quals respos e dix ad els: Quar a vos es donat conoisser lo secr[e]t[275] del regnes dels cels. Mais ad els no es dat.
Mat 13:12
Quar ad aquel qui a, sera donat a lui, e avondar-li-a. Mais ad aquel qui no a, neis aco que a sera tout de lui.
Mat 13:13
E per aisso, eu parli ad els e semblansas que li vezentz no veian, e li auzent [23a/12a] no aujan ni no entendan,
Mat 13:14
que sia cumplida en els la profecia de Ysaia dizentz: Per auziment, auziretz, e no entendretz; e vezentz, veiretz, e no veiretz.
Mat 13:15
Quar engraissatz es lo cors d’aquest poble, et ab las aurelhas auziro greument, e lors ulhs clausero: que a la vegada no veian ab los ulhs e no aujan ab las aurelhas, et entendan[276] el cor e mesconoscan, ez eu que los sane.
Mat 13:16
Mais li vostri ulh so bonaurat[277], que vezo, e las vostras aurelhas, que auzo.
Mat 13:17
Verament, dic a vos que mouti prophetas e justz, cobezegero vezer so que vos vezetz, e no o viro, e auzir zo que vos auzetz, e no o auziro.
Mat 13:18
¶ Per aisso, vos aujatz la paraula del semenant.
Mat 13:19
Totz aquel que au la paraula del regne, e no la entent, ve li mals, e raubis la paraula semenada del cor de lui; aquest es que es semenatz lonc la via.
Mat 13:20
Mais aquel que es semenatz sobre·ls lox ]23b/12b] peiroses, es aquest qui au la paraula, e la receb ab gaug,
Mat 13:21
mais no a razitz e si, mais que es temporals; e faita la tribulacio e l’encausz per la paraula, viassament es escandelizatz.
Mat 13:22
Mais aquel qui es semenatz e las espinas, es aquest qui au la paraula, e la cura d’aquest segle e·l decebement de las manentias ofegan la paraula, ez es faitz senes fruit.
Mat 13:23
Mais aquel qui es semenat e la bona terra es aquest qui au la paraula e la entent, e aporta[278] fruit: e la una fa cente, e l’autra, saissante, e l’autra, trente.
Mat 13:24
Autra semblansa prepausec ad els, dizentz: ¶ Semblans es faitz lo regnes dels cels a l’home qui semenec[279] la bona semensa el seu canp.
Mat 13:25
Mas co li home dormiro venc l’enemix de lui de nuitz e sobre-semenec[280] juls[281] e meg del froment e anec s’en.
Mat 13:26
Mais quo l’erba fos creguda e agues fait fruit, ladonx aparegro li julh[282].
Mat 13:27
Mais [24a/12c] apropiant li sirventz del paire de las ma[i]nadas[283], dixero a lui: Senher, donx tu no semenest bona semensa el teu camp? Donx, don i as julh?
Mat 13:28
E dix ad els: l’om enemix o a fait. Mas li sirvent dixero a lui; Vols que i anem e que·ls cullam?
Mat 13:29
E dix ad els: No, que per ave[n]tura[284] cullentz los juls, no aranquetz lo froment ab lor[285].
Mat 13:30
Mas laissatz creisser la u e l’autre entro a la meisso, ez el temps de la meisso, eu direi als meissonadors: Culletz primeirament[286] los juls e liatz les a faissetz ad ardre; e·l froment ajustatz el meu graner.
Mat 13:31
¶ Autra semblansa[287] prepausec ad els, dizentz: Semblans es lo regnes del[s][288] cels al gra de la serbe, lo qual pres l’om e semenec lo el seu camp.
Mat 13:32
Lo qual es menre de totas las semensas, mas quo sera cregutz es mager de totas las erbas et es faitz aibres enaissi que li aucel del cel veno e abitan els rams de lui.
Mat 13:33
¶ Autra semblansa parlec ad els, dizentz: Semblans es lo regnes del[s][289] cels al levam que pres la femna e rescos lo en tres mesuras de [24b/12d] farina entro que totz fo levatz.
Mat 13:34
Totas aquestas causas parlec Jesu e semblansas a las cumpanhas; e senes semblansas no parlava ad els.
Mat 13:35
Que fos cumplit aco que fo dig per lo propheta, dizentz: Eu adubrirei e semblansas la mia boca e demostrarei las causas rescostas de l’establiment del mon.
Mat 13:36
¶ Ladonx laissadas las[290] cumpanas, venc e la maiso, et apropiero se a lui li decipol de lui, dizentz: Demostra a nos la semblansa del froment e dels juls del camp.
Mat 13:37
Lo quals respondentz, dix: Aquel qui semena la bona sememsa[291] es lo Fil de l’home.
Mat 13:38
Mais lo camps es lo mons. E la bona sememsa[292] so li fil del regne. Mas li julh so li fil fello.
Mat 13:39
Mais l’om enemix que los sobre-semenec[293] es le Diables. Mais la meissos[294] es lo cosumamentz del segle. Mais li meissonador so li angel.
Mat 13:40
E per aisso, enaissi co li julh so cullit e so el foc arsi, enaissi sera el cosumament del segle[295].
Mat 13:41
Trametra lo Fils de l’home los seus [25a/13a] angels, e culiran del regne de lui totz los escandols et aquels qui fan la felonia;
Mat 13:42
e metran los el cami del foc. Aqui sera plors et estrenement de dentz.
Mat 13:43
Ladoncs li dreiturer[296] resplandran[297] el regne del Paire de lor coma·l solels. Qui a aurelhas d’auzir, auja.
Mat 13:44
¶ Semblans es lo regnes del[s][298] cels al tesaur rescost el camp, lo quals l’om que l’atroba, rescon lo, e per lo gaug de lui, va e ven totas aquelas causas que ha, e cumpra[299] aquel camp.
Mat 13:45
¶ De rescaps semblans es lo regnes del[s][300] cels a l’home mercader cercant las bonas margaridas,
Mat 13:46
e atrobada una preziosa margarida, anec e vendec totas las causas que ac e cumprec la.
Mat 13:47
¶ De rescaps semblans es lo regnes dels cels al ret mes e la mar, et ajustant de tot linhage de peisses,
Mat 13:48
lo[301] quals, co fos cumplitz, li amenant e sesentz lonc le ribage, elegiro los bos els lors vais|sels. [25b/13b] Mais los mals gitero fora.
Mat 13:49
Enaissi sera el cossumament del segle. Issiran li angels e destriaran los mals demest los bos.
Mat 13:50
E metran los el cami del foc. Aqui sera plors et estrenhementz de dentz.
Mat 13:51
Avetz entendudas totas aquestas causas? Et eli diso a lui: O, Senher.
Mat 13:52
Per aisso, dix ad els: Totz escripturatz e savis el regne dels cels er semblans a l’home paire de manadas, lo quals demostra del seu tesaur las causas novas e las velhas.
Mat 13:53
¶ E fait fo co·l Salvaire[302] agues acabadas totas aquestas paraula[s][303], traspassec d’aqui.
Mat 13:54
E venc e la sua encontrada et essenhava e las sinagogas de lor, enaissi que s’en meravillan, e dizian: Don n’a aquest aquesta saviza e las vertutz?
Mat 13:55
Donx, no es aquest fil de faure? Donx la mare de lui no es dita Maria, e li fraire de lui Jacme e Josep e Simo e Judas?
Mat 13:56
E las serors de lui, no so totas ab nos? Per aisso, don ac aquest totas aquestas causas?
Mat 13:57
Ez eran escandalizadi en lui. Mais Jesu dix [26a/13c] ad els: No es propheta senes onor, si no e la sua encontrada, ez en la sua maso[304].
Mat 13:58
E per aisso, no fe aqui moutas vertutz per la no-crezensa[305] de lor.
Mat 14:1
¶ En aquel temps[306] auzic Erodes, lo senher de la carta part de la terra,[307] la fama de Jesu.
Mat 14:2
E dix a sos macips: Aquest es Joan Babtista; el meteiss es resucitatz dels mortz, e per aisso, vertutz obran en lui.
Mat 14:3
Quar Erodes tenc Joan, e[·l][308] liec, e·l mes en carcer per Na Erodiana, molher del seu fraire.
Mat 14:4
Quar Joan dizia a lui: No letz a tu aver lei.
Mat 14:5
Et el vole[n]tz[309] lui aucire, e temia lo poble, quar enaissi avian lui co[310] propheta.
Mat 14:6
¶ Mais el dia de la nativetat[311] de Erodes, balec la filla de Na Erodiana e meg lo palaitz[312], e plac a Erodes.
Mat 14:7
Per la qual causa, ab jurament el li promes qu’el daria qualque causa ela li queria.
Mat 14:8
Mais ela denant-anunciada[313] de sa maire, dix: Dona a mi en desc lo cap de Joan Babtista.
Mat 14:9
E·l reis fo contristatz[314]; mais per lo jurament e per aquels que essems se repau|savan, [26b/13d] comandec esser donat.
Mat 14:10
E trames, e degolec Joan a la carcer.
Mat 14:11
E fo portatz lo cap de lui el desc[315]; e fo donatz a la macipa; et ela donec lo a sa maire.
Mat 14:12
¶ E vengro li sei decipols; presero lo cors de lui, e sebeliro lo el moniment[316]; e ven[en]t[317], recumtero o a Jesu.
Mat 14:13
La qual causa co Jesu agues auzida, partic se d’aqui en una naveta en .i. loc desert ad una part; e cum o aguesso auzit las cumpanhas, seguiro lo pezoner de la ciutatz.
Mat 14:14
E·l Salvaire[318] issentz, vic mouta cumpanha, …[319] e sanec los malautes de lor.
Mat 14:15
¶ Mais fait lo vespre, apropiero se a lui li decipol de lui, dizent: Aquest lox[320] es desertz, e la ora ja traspassa; laissatz las cumpanhas que ano els castels e cumpro manjars.
Mat 14:16
Mais Jesu dix ad els: Non a obs anar; datz ad els vos manjar.
Mat 14:17
E resposso a lui: No avem aici si no .v. pas e .ii. peisses.
Mat 14:18
E Jesu dix: Aportasz los a mi sza.
Mat 14:19
E co agues comandat a la cumpanha re|pausar [27a/14a] sobre·l fe, receub los .v. pas e·ls .ii. peisses, esgardantz el cel, benezic, e frais, e donec los pas als seus decipols, e li decipols a las cumpanhas.
Mat 14:20
E manjero tuit, e foro sadoladi. E pres[er]o[321] las remasullas[322], .xii. cofres ples de las frahmentas[323].
Mat 14:21
Mais lo cuntes dels manjantz fo .v. milia de baros, esters las femnas e·ls efantz.
Mat 14:22
¶ Viassament comandec Jesu sos decipols pujar e la naveta e anar denant part la mar entro que el agues laissadas las cumpanhas.
Mat 14:23
E lassadas las cumpanhas, pojec el pog sols orar. E fait lo vespre, el era sols aqui.
Mat 14:24
Mais la naveta e meja la mar era demenada de las ondas, et era ad els lo ventz contrazis[324].
Mat 14:25
Mais e la carta vegelia[325] de la nuit, venc ad els Jesu, ananz sobre la mar.
Mat 14:26
Mais eli vezentz lui anantz sobre la mar, torbadi foro, dizentz: Que fantauma es. E cridero per temor.
Mat 14:27
E viasament parlec ad els Jesu, dizentz: Ajatz [27b/14b] fizansa, que eu so; no vulhas temer.
Mat 14:28
Mais Peire respondentz, dix: Senher, si tu est, comanda mi venir a tu sobre las aigas.
Mat 14:29
Mais el dix: Ve ne[326]. E Peire deissendentz de la naveta, anava sobre las aigas que vengues a Jesu.
Mat 14:30
Mais ve[z]ent[327] le vent forsaic, temec; e co agues comensat esser cabusatz, cridec, dizentz: Senher, fai me salv!
Mat 14:31
Mais viasament Jesu estendec la ma, pres lo, e dix a lui: De pauqueta fe, e per que doptest?
Mat 14:32
E co fos pujatz e la naveta, sesec lo ventz.
Mat 14:33
Mais aqueli qui era[n][328] e la naveta vengro e azorero lui, dizentz: Verament, tu est Fil de Deu.
Mat 14:34
E co aguesso traspasada la mar, vengro e la terra de Genasarret[329].
Mat 14:35
E co aguesso conogut lui li baro d’aquel loc, adorero lui, e[330] tramesero en tota aquela regio, e presentero a lui totz los malautes.
Mat 14:36
E pregavan lo que sivals la f[re]mja [331] de la vestimenta de lui toqueso. E quals que cals toquero lui foro fait salvi. [28a/14c]
Mat 15:1
¶ Adonx s’apropiero a lui de Jerusalem escripturat e Fariseu, dizentz:
Mat 15:2
Per que li tei decipol traspassan las costumas dels ancias? Quar no·s lavan lor mas quan ma[n]jan[332] lo pa.
Mat 15:3
Mais el respondentz, dix ad els: E vos, per que traspassatz los mandamenz de Deu per las vostras costumas? Quar Deus dix:
Mat 15:4
Ondra to paire e ta mare. E qui maldira al paire o a la maire, de mort mora.
Mat 15:5
Mais vos dizetz: Quals que dira[333] al paire o a la maire: Lo dos, quals que cals es de mi, profeitara a tu,
Mat 15:6
e no ondrara[334] so paire ni sa maire; e avetz fait va lo mandament de Deu per las vostras costumas.
Mat 15:7
Enganador, be profetizec[335] de vos Ysaias propheta, dizentz:
Mat 15:8
Aquest pobles ab las labias me onra, mas lo cors de lor es lunh de mi.
Mat 15:9
Senes gazerdo[336] me colo, essenhantz doctrinas e mandamentz d’omes.
Mat 15:10
¶ E apeladas a si[337] las cumpanhas, dix a lor: Aujatz ez entendetz.
Mat 15:11
Aquo que intra per la boca no laisa l’ome, mais aco que eis de la boca laisa[338] [28b/14d] l’ome.
Mat 15:12
Ladonx, s’apropiero li decipol e dixero a lui: Sa[ps] que li [Fariseu][339], auzida aquesta paraula, so escandalizadi?
Mat 15:13
Mais el respondentz, dix: Tota planta la qual no plantec lo meus Paire celestials sera derazi[ga]da[340].
Mat 15:14
Laissatz los; cegui so, e guizadors de cex. E si la us cex dona guizament al cec, ambi cazo e la fossa.
Mat 15:15
Mas Peire respondentz, dix a lui: Demostra nos aquesta semblansa.
Mat 15:16
Mais el dix: Encara esz vos senes entendement?
Mat 15:17
No entendetz que tot aquo que intra per la boca va el ventre et es mes en departiment[341]?
Mat 15:18
Mais aquelas causas que de la boca eisso, eisso del cor, e aquelas laisan l’ome.
Mat 15:19
Quar del cor eisso li mal cossirrer, homicidis[342], avouteris, fornicatios, laironicis, fals testimonis, mals ditz, detracios[343].
Mat 15:20
Aquestas causas so que laisan home. Mas manjar ab mas no-lavatz no laisa home.
Mat 15:21
¶ Içitz[344] d’aqui Jesu, departic se e las partidas de Sur[345] e de Sidonia.
Mat 15:22
E vec vos una femna [29a/15a] cananea issida d’aquelas encontradas, e cridava a lui, dizentz: Misericordia ajas de mi, Senher, fil de Davi; la mia filla es malament turmentada de demoni.
Mat 15:23
Lo quals no respos a lei paraula. E apropians, li decipol de lui pregavan lui, dizentz: Perdona[346] a lei, quar seguentre nos crida.
Mat 15:24
Mas el respondentz, dix: No so trames si no a las ovelhas que periro de la maiso d’Israel.
Mat 15:25
Mais ela venc et azorec lui, dizentz: Senher, ajuda me.
Mat 15:26
Lo quals respondentz, dix: No es bo pendre lo pa dels fils e dar als cas.
Mat 15:27
Mais ela dix: O, Senher, vera causa es. Quar neis li cadel manjan de las micas que cazo de la taula de lors senhors.
Mat 15:28
Ladonx respondentz Jesu, dix a lei: O, femna, grans es la tua fes; sia fait a tu enaissi co tu o vols. E fo sanada la filla de lei d’aquela ora.
Mat 15:29
¶ E co passes d’aqui Jesu, venc lonc lo mar de Galelia, e pujantz el pug, sezia aqui.
Mat 15:30
E apropiero se a lui mouta[s][347] cumpanhas aventz[348] [29b/15b] ab lor mutz, e contraitz[349], e cex, e devols, e autres moutz; e gitero los als pes de lui, e sanec los.
Mat 15:31
Enaissi que las cumpanhas se meravilhavan vezentz los mutz parlar, e·ls cex vezer, e·ls contraitz[350] anar; e lauzavan ne Deu d’Israel.
Mat 15:32
Mas Jesu, apelatz los seus decipols, dix: ¶ Eu mercenegi ad aquesta cumpanha, quar ja per .iii. dias perseveran ab mi, e no an que manjo, e no·ls vull trametre dejus per ço que no defalhiscan[351] e la via.
Mat 15:33
E dizian a lui li decipol: E donx, don aurem a nos el desert tantz pas que sadolem tanta cumpanha?
Mat 15:34
E dix ad els Jesu: Cantz pas avetz? Et eli dixero: set, e paux peisses.
Mat 15:35
E comandec a la cumpanha que s’asetjes sobre la terra.
Mat 15:36
E Jesu recebentz los set pas e·ls peisses, fe gracias, e frais lo, e donec a sos decipols, e li decipols donero al poble.
Mat 15:37
E mangero ne tuit, e foro sadolat. E aco que sobrec de las frahmentas[352], prezero ne .vii. esportelas plenas.
Mat 15:38
Mais eran aqueli que manjero .iiii. milhers de baros, esters las femnas e·ls efantz.
Mat 15:39
E laissada la cum|panha, [30a/15c] pojec e la naveta, e venc e las encontradas de Majedon.
Mat 16:1
¶ E apropiero se a lui … li Saduceu[353] asajantz lui, e preguero lui que del cel lor mostres signe.
Mat 16:2
Mais el respondentz, dix ad els: Fait lo vespre, dizetz: Sere er, quar lo cels es roitz[354].
Mat 16:3
E·l mati vos dizetz: Oi er tempestas, quar lo cels resplan tristamentz.
Mat 16:4
Donx la cara del cel conoissetz jujar. Mais las signas dels temps no podetz saber. Generacios mala e avoutraritz, quer[355] signe, e signes no er datz a lei si no·l signes de Jonas lo propheta. E laissatz lor, anec.
Mat 16:5
¶ E co fosso vengut li decipol de lui part lo mar, oblidero pendre pas.
Mat 16:6
Lo quals dix ad els: Atendetz vos, e gardaz vos del levam dels Fariseus e dels Saduceus.
Mat 16:7
Mais eli cossiravan entre lor, dizentz: E nos no avem[356] pas.
Mat 16:8
Mais Jesu, sabentz los cossirers de lor, dix ad els: Per que cossiratz entre vos de pauqueta fe quar no avetz pas?
Mat 16:9
Encara no entendetz ni no·us recordatz dels .v. pas e .v. milia homes, e cantz [30b/15d] cofres ne presesz?
Mat 16:10
Ni dels .vii. pas e .iiii. milhers d’omes, e cantas esportelas ne receubetz?
Mat 16:11
Per que no entendetz que no dixi a vos de pas: Gardatz vos del levam dels Fariseus e dels Saduceus?
Mat 16:12
Ladonx entendero que no dix: “Gardatz vos del levam de pas”, mais de la doctrina dels Fariseus e dels Saduceus.
Mat 16:13
¶ Mais venc Jesu e las partidas de Sesaria de Felip et[357] enterogava sos decipols, dizentz: Quals diso li home esser lo Fil de Deu[358]?
Mat 16:14
Mas eli dixero: Li u dizo que el es Joan Babtista, mais li autri dizo qu’el es Elias, li autre Jeremias o la us dels prophetas.
Mat 16:15
E dix ad els Jesu: Mais vos, quals dizetz mi esser?
Mat 16:16
Mais respondenz Simons Peire, dix: Tu est Crist, Fil de Deu lo viu.
Mat 16:17
Mas Jesu respondenz, dix a lui: Bonauratz est, Simon Bar Joana, quar car[n]s[359] ni sanx no o demostrec a tu, mas lo meus Paire qui es els cels.
Mat 16:18
Et eu dic a tu que tu est Peire, e sobre aquesta peira eu endeficarei la mia gleisa, e las portas [31a/16a] d’ifern no auran forssa encontra lei.
Mat 16:19
E a tu donarei las claus del regne dels cels. E qual que causa tu liara[s][360] sobre terra sera liada els cels, e qualque causa tu desliaras sobre terra[361] sera desliada els cels.
Mat 16:20
¶ Ladonx comandec a sos decipols que a degu no o disseso que el fos Jesu Crist.
Mat 16:21
D’aqui ena[n]t[362] comensec Jesu mostrar a sos decipols que cove lui anar en Jerusalem[363] e sufrir moutas causas dels vels, e dels escripturatz, e dels princeps dels preveires, et esser aucis, e[364] al tertz dia resuscitara.
Mat 16:22
¶ E prendentz lui Peire, comemsçec[365] lui a blasmar et a dire: No sia, Senher, aisso no sera a tu.
Mat 16:23
Lo quals giratz, dix a Peire: Vai seguentre mi, Satanas; escandols est a mi, quar tu no sabs las causas que so de Deu, mas aquelas que so dels homes.
Mat 16:24
¶ Ladonx Jesu dix a sos decipols: Si alcus vol venir seguentre mi, abnegue si meteis, e prenga la sua crotz, e sega mi[366]. Quar aqueli so de Deu[367].
Mat 16:25
Mais aqueli qui volran la lor arma far salva, perdran la; e qui la[368] [31b/16b] perdra per mi, atrobara la e vida durabla[369].
Mat 16:26
Quar quin[370] profeitara a l’home si tot lo mon gazanha, mais la sua arma sofre destroziment? O quals cambis dara hom per la sua arma?
Mat 16:27
Quar lo Fil de Deu[371] es avenidors e la gloria del seu Paire ab los seus angles[372], e ladonx redra a cada u sego las suas obras.
Mat 16:28
Verament, dic a vos, so alcanti dels estantz aici que no tastaran mort entro que veiran lo Fil de l’home venir el seu regne.
Mat 17:1
¶ E seguentre .vi. dias[373], pres Jesu Peire, e Jacme, e Joan so fraire, e menec los en .i. pug fort naut ad una part.
Mat 17:2
E fo trasfiguratz denant els; e resplandic la cara de lui enaissi co·l solelh; e las vestimentas de lui foro faitas blancas enaissi coma neus.
Mat 17:3
E vec vos que aparegro ad els Moises et Elias parlantz ab lui.
Mat 17:4
Mais Peire respondentz, dix a Jesu: Senher, bona causa es nos aici esser; e si tu o vols, fasam aici .iii. maizos, a tu una, et a Moyses una, et a Elias una.
Mat 17:5
Et mentre aisso parlava, vec vos una nivols luzenz [32a/16c] que los cubrec. E vec vos votz de la nivol, dizentz: Aquest es lo meus Fils amatz, lo quals a mi be·m plac; lui aujatz.
Mat 17:6
E li decipol auzentz, cazero[374] en terra; agro gran paor.
Mat 17:7
E venc J[es]us[375] e toquec los, e dix ad els: Levatz sus; no vulhatz temer.
Mat 17:8
Mais levantz lors ulhs, no viro alcu si no sol Jesu.
Mat 17:9
E deissendentz els del pug, comandec ad els Jesu, dizentz: A lun home no diretz aquesta vezio entro lo Fil de Deu[376] sia resucitatz dels mortz.
Mat 17:10
Et enteroguero lui li decipol de lui, dizentz: Donx per que dizo li escripturat que Elias cove primeirament venir?
Mat 17:11
E respondentz, dix ad els: Elias acertas es avenidors e restaura[ra][377] totas causas.
Mat 17:12
Mas eu dic a vos que Elias es ve[n]gutz[378] e no·l conogro. Mais fero en lui quals que causas volgro; et enaissi lo Fil de Deu[379] es sofridors d’els.
Mat 17:13
Ladonx, entendero li decipol que de Joan Babtista o agues dit ad els.
Mat 17:14
¶ E co vengues Jesu[380] a las cumpanas, apropiec se a lui us hom, plegatz los jenols denant lui,[381] dizentz: Senher, misericordia ajas de mi e[382] del meu fil, quar [32b/16d] lunajos es, e sofre mal; quar soven ca el foc [et] espessament[383] en aiga.
Mat 17:15
E presentei lo als teus decipols, e no·l pogo sanar.
Mat 17:16
E dix ad els Jesu: O, generatio encrezols[384] e perversa, entro cora serei[385] ab vos? ...[386]. Amenatz lo za a mi.
Mat 17:17
E Jesu menazec lui, e·l demonis issic de lui; e d’aquela ora enant fo sanatz lo macips.
Mat 17:18
¶ Ladonx s’apropiero li decipol a Jesu e secret, e dixero a lui: Per que nos no·l ne poguem gitar?
Mat 17:19
E dix ad els: Per la vostra no-crezensa[387]. Verament, dic a vos, si auretz fe enaissi co·l gras de la serbe, e diretz ad aquest pug “Traspassa d’aici,”[388] el traspasara; e alcuna causa no er no-poderosa[389] a vos.
Mat 17:20
Mais aquest linhages no es gitatz si no per oracio[390] e per dejuntz[391].
Mat 17:21
¶ Mais coversantz els en Galilea, dix Jesu: Lo Fil de l’home es liuradors e las mas dels homes.
Mat 17:22
E auciran lo, e al tertz dia resucitara. E foro contristatz[392] forment.
Mat 17:23
¶ E co fos venguz[393] en Cafarnao, apropiero aqueli qui prendian [33a/17a] la dragma[394] a Peire, e dixero a lui: Lo vostre maestre no paga la dragma?
Mat 17:24
E dix: Ho[395]. E co fos intratz e la maiso, venc li denant Jesu, dizentz: Quals causa es a tu vista, Simon? Li rei de la terra, de cu prendo trebut o·l ses[396], dels lors fils, o dels estranhs?
Mat 17:25
E dix a lui: Dels estranhs. E dix a lui Jesu: Donx franqui so li fil.
Mat 17:26
Mais que no·ls escandalizem, vai a la mar, e met i lo clavel barbat; e·l peis que primers[397] i venra, pren lo, ez obre la boca[398] de lui, e trobaras .i. diner; e aquel tu pren e dona·l ad els per mi e per tu.
Mat 18:1
¶ En aquela ora s’apropiero a Jesus li decipol, dizentz: Quals es magers[399] el regne dels cels?
Mat 18:2
E apelantz Jesu .i. efant, establic lo e meg de lor,
Mat 18:3
e dix ad els: Verament, dic[400] a vos, si no vos tornaretz e no seretz fait enaissi coma efant, no intraretz el regne dels cels.
Mat 18:4
Quals que s’umeliara enaissi co aquest efantz, aquest es magers el regne dels cels.
Mat 18:5
E quals que recebra .i. efant aital el meu nom, mi recep.
Mat 18:6
Mais qui escandalizara la .i. d’aquestz pau|quetz [33b/17b] que crezo e mi, pus profeitosa causa es a lui que sia penduda al col de lui una mola asenaria[401], e sia [baissat][402] e la preondeza de la mar.
Mat 18:7
Gai al mon dels escandols, quar causa besonhosa es que vengan li escandols. Mais empero, gai ad aicel home per cui l’escandols ve.
Mat 18:8
Mais si la tua mas t’escandaliza o·l teus pes, trenca lo e jeta·l de tu; quar mels es a tu intrar e la vida de Deu[403] devol o contraitz que, avent dos pes e dos mas, esser mes el foc durable.
Mat 18:9
E si lo teus ulhs t’escandaliza, trai le·t, e jeta·l de tu. Bona causa es a tu ab u ulh intrar e la vida de Deu[404] plus que, avent dos ulhs, esser mes e la pena del foc.
Mat 18:10
Gardatz que no mesprezetz .i. d’aquestz pauquetz que crezo e mi[405]; quar eu dic a vos que li angel de lor vezo els cels tota ora la cara del meu Paire qui [e]s[406] els cels.
Mat 18:11
Quar venc lo Filh de Deu[407] salvar aco que era perit.
Mat 18:12
¶ Mais qual causa es vista a vos? Si sera ad alcu home .c. ovellas et erara la una d’aquelas, donx no [34a/17c] laissa las .ic. els puitz[408], e va querre aquela que errec?
Mat 18:13
E si z’endevendra que la atrobe, verament dic a vos que engauzir-s’-a sobre lei mais que sobre las .ic. que no avian errat.
Mat 18:14
Enaissi no es volontat denant lo vostre Paire qui es els cels que perisca la us d’aquestz pauquetz.
Mat 18:15
Mais si·l teus fraire pecara en tu, castia lo entre tu e lui sol. E si tu[409] au, auras gazanhat to fraire.
Mat 18:16
Mais si no te au, ajusta ne ab tu encara .i. o .ii., quar em boca de .ii. o de .iii. esta tota paraula. Mais testimonis i ajas[410].
Mat 18:17
E si no auzira aquels, digas o a la gleisa. Mais si no auzira la gleisa, sia a tu coma pagas o publicas.
Mat 18:18
¶ Verament[411], dic a vos que cal que causa liaretz sobre terra, sera liada els cels; e qual que causa solveretz sobre terra, sera souta els cels.
Mat 18:19
De rescaps, verament dic a vos, si doi de vos se cosentiran sobre terra de tota causa, qual que causa querran sera faita ad els del meu Paire qui es els cels.
Mat 18:20
Quar aqui on so .ii. o .iii. ajustat el meu nom, eu so [34b/17d] aqui e meg de lor.
Mat 18:21
¶ Ladonx apropiantz Peire, dix a lui: Senher, si pecara e mi lo meus fraire, perdonarei li entro a set vegadas[412]?
Mat 18:22
E Jesu dix: No o dic a tu, entro a .vii. vegada[s][413]. Mais entro a .vii. vegadas .lxx..
Mat 18:23
¶ Per aisso, es asemblatz lo regne dels cels a l’home rei qui volc pausar razo ab sos sirventz.
Mat 18:24
E co agues comensada pausar la razo, fo li presentatz us hom que·l devia .x. melia besantz.
Mat 18:25
E quo el no agues don les li redes, comandec lo senhor lui esser vendut, e la molher, e·ls fils, e totas aquelas causas que avia, et esser redut.
Mat 18:26
Mais en gitantz, aquel sirventz pregava lo, dizentz: Senher, sufrensa ajas e mi, e totas las causas eu te redrei.
Mat 18:27
Mais lo senher ac merce d’aquel ser, e perdonec li tot lo deute.
Mat 18:28
Mas issiz aquel sirventz, atrobec .i. dels seus [co-]sers[414] lo qual devia a lui .c. diners. E tenentz, destrenhia·l dizentz: Ret aquo que deus.
Mat 18:29
Et en gitantz lo co-ssers[415] de lui, [35a/18a] pregava lo, dize[n]tz[416]: Sufrensa ajas e mi, e totas las causas eu te redrei.
Mat 18:30
Mais el no o volc. Mais anec e mes lo en carcer entro qu’el redes lo deute.
Mat 18:31
Mais vezentz li co-ser[417] de lui, foro contristatz[418] fortment, e vengro e recumtero o a lor senhor totas causas que eran faitas.
Mat 18:32
Mais lo seu senhor apelec lui, dizentz: Sers[419] fels, tot lo teu deute perdonei a tu, quar tu m’en preguest.
Mat 18:33
Donx no covenc a tu que agueses merce del teu co-sser[420], aissi co eu agui merce de tu?
Mat 18:34
E irasc se lo senher de lui. E liurec lo als turmemtadors entro qu’el redes tot lo deute.
Mat 18:35
Et enaissi lo meus Paire celestials o fara a vos, si no perdonaretz us quex[421] a vostre fraire[422] de vostres corages.
Mat 19:1
¶ E fait fo co Jesu agues acabadas aquestas paraulas, traspassec de Galilea e venc e las encontradas de Judea, part lo f[l]um[423] Jorda.
Mat 19:2
E seguiro lo moutas cumpanhas, e sanec los aqui.
Mat 19:3
E apropiantz a lui li Fariseu asajans lui, e dizentz; Si letz ad [35b/18b] home laisar sa molher per qualque causa?
Mat 19:4
Lo quals respondentz, dix ad els: No legitz que aquel qui fe del comensament, lo mascles e la femna [fe lor][424]? E dix:
Mat 19:5
Per aquesta causa laissa home paire e maire, e ajustar-z’-a ab sa molher, e seran dos en una carn.
Mat 19:6
Emperaisso, no so doi mais una[425] carns. Donx, zo que Deus ajustec, hom no soparta[426].
Mat 19:7
E dixero a lui: Per que donx Moysen comandec libre de refut esser donat, e laissar?
Mat 19:8
E dix ad els: Quar Moysen a la dureza del vostre cor autregec a vos laissar las vostras[427] molers. Mais del comensament no fo aisi.
Mat 19:9
Mais eu dic a vos que quals que laissar[a][428] la sua molher si no per causa de fornicatio, e autra·n prendra, avoutra; e aquel qui la laissada pre[n], ne a[vo]utra[429].
Mat 19:10
E dixero a lui li decipol: Si aissi es la causa hom ab molher, no cove noseijar[430].
Mat 19:11
Lo qual dix: No prendo tuit aquesta paraula, mais aqueli a cui es dat.
Mat 19:12
Quar so crasta[t][431] li qual del ventre de la maire nasco enaissi; e so crastat li qual o so fait [36a/18c] dels homes; e so crastat li qual se crastero els meteisses per lo regne dels cels. Qui pot pendre, prenga.
Mat 19:13
¶ Ladonx foro presentadi a lui li efant que empauses ad els las mas e que ores. Mais li decipol de lui vedavan els.
Mat 19:14
Mais Jesu dix ad els: No vulhatz devedar los efantz; laissatz los venir a mi; quar d’aitals es lo regnes dels cels.
Mat 19:15
E quo agues empausatz ad els las mas, anec d’aqui.
Mat 19:16
¶ E vec vos us apropiantz dix a lui: Maestre bos, e qual causa[432] farei que aja vida durabla?
Mat 19:17
Lo qual dix a lui: Per que m’enterogas de be? Us Deus es bos.[433] Mais si tu vuls intrar e vida, garda los mandamentz.
Mat 19:18
E dix a lui: Quals? E Jesu dix li: No faras homicidi; No avoutraras; no faras laironici; no diras fals testimoni.
Mat 19:19
Ondra to paire e ta maire; e amaras lo teu proisme enaissi coma tu meteis.
Mat 19:20
E dix a lui lo jovencels: Totas aquestas causa gardei del meu jovent; quals causa defalh a mi encara? [36b/18d]
Mat 19:21
E dix a lui Jesu: Si vols esser perfeitz, vai e ven totas las causas que as, e dona a paubres, e vei e sec me, e auras tesaur els cels.
Mat 19:22
Mas co lo jovencels agues auzida la paraula[434], anec s’en tristz, quar era avenz moutas possesios.
Mat 19:23
Mais Jesu dix a sos decipols: Verament dic a vos que·l manentz intrara greument el regne dels cels.
Mat 19:24
E de rescaps dic a vos, plus leugeira causa es lo camels passar per lo[435] trauc de l’agulia que·l manentz intrar el regne dels cels.
Mat 19:25
Mais aquestas causas auzidas, li decipol se meravillavan fortment, dizentz: Donx, qui poira eçer sals?
Mat 19:26
Mais Jesu esgardantz, dix ad els: Als homes es aisso causa no-poderosa[436]; mais a Deu totas causas so poderosas.
Mat 19:27
Ladonx respondentz Peire, dix a lui: Vec te nos avem desamparadas totas causas, e seguim tu. Donx, quals causa sera a nos?
Mat 19:28
Mais Jesu dix ad els: Verament, dic a vos que vos que desamparetz totas causas e[437] seguitz mi, e la regeneratio[438] quan lo [37a/19a] Fil de Deu[439] seira el seti de la sua majestat, e vos seiretz sobre·ls .xii. setis, jujantz los .xii. trips d’Israel.
Mat 19:29
E totz hom que laisara[440] paire o maire, o fraires o serors, o fils o fillas[441] o la molher, o maisos o canps[442] per lo meu nom, .c. dobles ne recebra, e vida durabla possezira.
Mat 19:30
Mais mouti primer seran derer, e mouti derrer primer.
Mat 20:1
¶ Semblans es lo regnes dels cels a l’home paire de mainadas lo qual issic lo primer mati logar obrers e la sua vinha.
Mat 20:2
E faita covenensa ab los obrers d’u diner lo dia, e trames los e la sua vinha.
Mat 20:3
Ez issic enaviro la tersza ora; vic ne autres estanz alezeratz el mercat.
Mat 20:4
E dix ad els: Anatz vos e la mia vinha, e aco que er causa dreitureira, donarei a vos.
Mat 20:5
Ez eli anero. E de rescaps, issic enaviro[443] la sezena ora e la novena, [e] fe o eisament.
Mat 20:6
Mais enaviro la onzena[444] ora issic e atrobec ne autres estantz, e dix ad els: Per que estaitz[445] aici tot dia alezerat? [37b/19b]
Mat 20:7
Et eli dixero a lui: Quar anc luns hom no nos loguet[446]. E dix ad els: Anatz vos e la mia vinha.
Mat 20:8
¶ Mais co fos lo sers, dix lo senhor de la vinha al seu percurador: Apela los obrers e ret lor lor loguer, comenzantz dels derrers entro als primers.
Mat 20:9
Mais co foso vengut aqueli de la onzena ora, receubro eli mezeissi sengles diners.
Mat 20:10
Mais vezentz li primer, albirero se qu’eli receubesso mas; e receubro eli meteissi sengles diners.
Mat 20:11
Mais recebentz, murmuravan encontra·l paire de las mainadas,
Mat 20:12
dizentz: Aquesti derrer, una ora fero[447], e engal de nos los fas que portem lo faisz e la calor del dia.
Mat 20:13
Mais el respondentz a la u de lor, dix: Amix, no fasz tort a tu. No·t coveng[ui]st[448] ab mi per .i. diner lo dia?
Mat 20:14
Pren aco que es teu, e vai t’en. Quar eu vulh donar ad aquest derrer enaissi coma a tu.
Mat 20:15
O no letz a mi far aco que eu vulh? O·l teus ulhs es fels quar eu bos so?
Mat 20:16
Enaissi sera[n][449] li primer derrer, [38a/19c] e li derrer primer. Mais mouti so li apelat, mais pauqui so li elegit.
Mat 20:17
¶ Mais pujantz Jesu en Jerusalem[450], pres los seus .xii. decipols, e dix ad els e secret:
Mat 20:18
Vec vos nos pujam en Jerusalem, e·l Fil de Deu[451] sera liuratz als princeps dels preveires e als escripturatz, e cumdamnaran[452] lo per mort,
Mat 20:19
e liuraran lo a la[s] Gentz[453] az escarnir, e a batre, e a cruzificar[454], et al tertz dia, resuscitara.
Mat 20:20
¶ Ladonx s’apropiec a lui la maire dels fils d’En Zebedeu ab sos fils, azorantz e querentz alcuna causa de lui.
Mat 20:21
Lo quals dix a lui[455]: Qual causa vols? E dix a lui: Digas que aquesti mei .ii. fil sego la us a la tua destra, e l’autre a la tua senestra el teu regne.
Mat 20:22
Mais respondentz, Jesu dix ad els: No sabetz qual causa quiretz. Podetz beure lo beurage qu’eu ei a beure? E disser[o] a lui: Podem.
Mat 20:23
E dix ad els Jesu: Verament, lo meu calit[456] beurez; mais lo sezers a la mia destra o a la mia senestra, no es meu donar a vos, mais ad aicels a cui es aparelat del meu Paire.
Mat 20:24
E auzentz, li .x., foro endenhat dels .ii. [38b/19d] fraires.
Mat 20:25
Mais Jesu apelec los a si, e dix ad els: Vos sabetz que li princep de las Gentz senhorejan de lor, e aqueli que so major an pozestat en els.
Mat 20:26
No sera aissi entre vos; mais cals que voldra esser majer entre vos, sia vostre ministres.
Mat 20:27
E aquel qui voldra entre vos esser primers sera vostre sirventz.
Mat 20:28
Enaissi co·l Fil de Deu[457] no venc esser servitz, mais servir, e donar la sua arma en rezemcio per moutz. Mais[458] vos quiretz de pauquet creiser e de gran esser majer. ¶ Mais vos intrantz a la cena, no vos vulhatz asetjar els lox sobre-apareisens[459], que per aventura pus clars de tu no sobre-venga[460], e apropiantz aquel qui t’apelec a la cena, diga a tu: “Encara t’apropia az en aval,” e seras vergonhatz. Mais si el loc pus bas t’aseiras[461], e sobre-venga plus umils de tu, dira a tu aquel qui t’apelec a la cena, “Encara t’apropia az essus,” e aisso sera a tu pus profeitos.
Mat 20:29
¶ Mais co eli issian de Jerico, seguiro lui moutas cumpanhas.
Mat 20:30
E vec vos doi cec sezentz [39a/20a] lonc la via, auzentz que Jesu traspassava d’aqui, cridero, dizentz: Senher, merce ajas de nos, fil de Davit.
Mat 20:31
Mais la cumpanha menasava els que calesso. Mais eli cridavan majorment, dizentz: Senher, merceneja de nos, fil de Davit.
Mat 20:32
Et estec Jesu, et apelec los, e dix: Qual causa voletz que eu fassa a vos?
Mat 20:33
E dixero a lui: Senher que li nostri ulh sian adubert.
Mat 20:34
Mais Jesu mercenejec de lor, e[462] dix ad els: Segon la vostra fe, sia fait a vos; e toquec los ulhs de lor. E viasament viro, e siguiro lui.
Mat 21:1
¶ E co fo apropiatz Jesu de Jerusalem, e venc en Bethfage[463] a mont Olivet, ladonx Jesu trames dos de sos decipols,
Mat 21:2
dizentz ad els: Anatz el castel que es encontra vos, e viasament atrobaretz l’asena liada e·l polli ab lei. Deliatz los, e amenatz los a mi.
Mat 21:3
E si alcus vos dira alcuna causa, digatz que al Senhor a n’ops, e viasamentz laissaran[464] los.
Mat 21:4
Mais tot aisso es fait que sia cumplit aco que fo dig per lo propheta, dize[n]tz[465]:
Mat 21:5
Digatz [39b/20b] a la filla de Sion: Vec te lo teus reis ve a tu soaus, sezentz sobre la asena, e·l polli, fil d’ela, sotzjoal[466].
Mat 21:6
Mais li decipol anantz, fero o enaissi co Jesu lor o comandec.
Mat 21:7
E amenero l’asena e·l polli, e pausero sobre lor lors vestimentas, e fero lui sezer desus.
Mat 21:8
Mais mouta cumpanha aparelero lors vestimentas e la via; mais li autri trencavan los rams dels aibres, et estendian los e la via.
Mat 21:9
Mas las cumpanhas que denant anavan, e que seguian lui, e cridavan, dizentz: Lauzor[467] al fil de Davi; benezectes es aquel qui ve el nom del Senhor; lauzors e las autezas.
Mat 21:10
¶ E co fo intratz Jesu en Jerusalem, fo escomoguda tota la ciutat, dizentz: Quals es aquest?
Mat 21:11
E ·l pobles dix: Jesu, propheta de Nazeret de Galilea.
Mat 21:12
Ez intrec Jesu el temple de Deu, e gitava totz los vendentz e·ls cumprantz del temple; e las taulas dels cambiadors, e las cadeiras dels vendentz [d]e[468] las colombas, trastornec.
Mat 21:13
E [40a/20c] dix ad els: Escriut es que la mia maisos sera apelada maisos d’oracio; mas vos fesz lei balma de lairos.
Mat 21:14
E apropiero se a lui li cec e li contrat[469] el temple, e sanec los.
Mat 21:15
Mais vezentz li princep dels preveires e li escriptura[t][470] las meravillas qu’el fe, e·ls macips cridantz el temple, e dizentz: “Lauzor[471] al fil de Davi,” endenh[e]ro[472] se,
Mat 21:16
e dixero a lui: Aus qual causa dizo aquesti? E Jesu dix ad els: Oc. No legitz vos que e la boca dels efantz[473] e dels laitantz acabest la lauzor?
Mat 21:17
E laissatz lor, anec foras la ciutat em Bethania e aqui estec, et essenhava los del regne de Deu[474].
Mat 21:18
¶ Mais fait lo mati, retornec e la ciutat et ac fam.
Mat 21:19
E vi .i. aibre figuer lonc la via; venc a lui e no i trobec en lui alcuna causa si no solament fullas. E dix a lui: lunha ora[475] de tu no nasca fruit en durable. E viazament sequec la figairada[476].
Mat 21:20
E veze[n]tz[477] li decipol, meravillero se, dizentz: En cal maneira sequec tantost?
Mat 21:21
E respondentz, Jesu dix ad els: [40b/20d] Verament dic a vos si auretz fe e no doptaretz, vos o faretz; no solament de la figairada, mais si diretz ad aquest pug: “Tol te d’aqui, e gita te e mar,” fait sera.
Mat 21:22
E totas las causas que queretz e la oracio[478] creze[n]tz[479], recebretz.
Mat 21:23
¶ E co fo vengutz el temple, vengro a lui essenhant, li princep dels preveres e li ancias del poble, dizentz: En qual pozestat fas aquestas causas? E qual dec a tu aquesta pozestat?
Mat 21:24
E respondentz, Jesu dix ad els: Eu demandarei a vos una paraula, e si la·m diretz, eu direi a[480] vos en qual pozestat fasz aquestas causas.
Mat 21:25
Le baptismes de Joan, don era? Era del cel o dels homes? Mais eli cossiravan entre lor, dizentz:
Mat 21:26
Si direm[481] del cel, et el dira a nos: Donx, per que no crezetz[482] a lui? Mais si direm dels homes, temem la cumpanha; quar tuit avian Joan aissi co propheta.
Mat 21:27
E respondentz, dissero a Jesu: No o sabem. E Jesu dix ad els: Ni eu no dic a vos en qual pozestat fasz aquestas causas. [41a/21a]
Mat 21:28
¶ Mais quals causa es vista a vos? Us hom avia dos fils e dix al primer: Fils, vai oi obra[r][483] e la mia vinha.
Mat 21:29
Et el respos e dix: No o vulh; mais enapres, mogutz de penedensa, anec e la vinha.
Mat 21:30
Mais apropiantz a l’autre dix o eissament, et el respondenz, dix: Vau i, senher. E no i anec.
Mat 21:31
Quals d’aquestz dos fe la volo[n]tat[484]del paire? E dixero a lui: Lo primers. E dix ad els Jesu: Verament dic a vos que publica e meretritz iran dena[n]t[485] vos el regne de Deu.
Mat 21:32
Quar a vos venc Joan e via de dreitat[486], e no cresetz a lui. Mais li publica e meretritz crezero a lui; mais vos vezentz, no aguesz penedensa enapres, que creze[sse]tz[487] a lui.
Mat 21:33
Autra semblansa aujatz. ¶[488] Us hom era paire de mainadas que plantec vinha, et enrevironec la de sep, e bastic .i. trulh[489], et endefiquec torr, e loguec la a coutivadors, e anec s’en en autra encontrada.
Mat 21:34
Mas co fos apropiatz le tens[490] dels fruitz, trames sos sirventz [41b/21b] als coutivadors que receubesso los fruitz de lui.
Mat 21:35
Mais li coutivadors preso los sirventz de lui: la u batero, e l’autre aucizero, e l‘autre lapizero.
Mat 21:36
E de rescaps trames n’i autres sirventz plusors dels primers. Et eli fero o ad aquels eissament.
Mat 21:37
Mas e la derrairia trames ad els lo seu fil, dizentz: Vergonharan[491] lo meu fil.
Mat 21:38
Mais li coutivador, vezentz lo fil, dixero entre lor: Aquest es hereters; vinetz, e aucizam lo, e aurem la heretat de lui.
Mat 21:39
E preso·l fil, preso et aucizero lo, e gitero lo de la vinha.[492]
Mat 21:40
Donx can vendra[493] lo senhor de la vinha, qual causa fara ad aquels coutivador[s]?
Mat 21:41
E dixero a lui: Los mals destrozira malament; e la sua vinha logara ad autres coutivadors que redran[494] a lui lo fruit per lor temps.
Mat 21:42
E dix ad els Jesu: No ligitz e las escripturas[495]: La peira que li endeficant refudero, aquesta es faita el cap de l’angle. Aquesta causa es faita del Senhor, et es meravillosa denant los nostres ulh[s][496].
Mat 21:43
E per aisso, eu dic a vos que de vos sera toutz lo [42a/21c] regnes[497] de Deu, e sera datz a la genz fazentz los fruitz de Deu.
Mat 21:44
E aquel qui caira sobre aquesta peira sera fraitz, et ela brisara aicel sobre qual caira.
Mat 21:45
E co agueso auzitz li princep dels preveires e li Fariseu las semblansas de lui, conogo[498] que de lor o dizia.
Mat 21:46
E quere[n]tz[499] lui tener, temegro la cumpanha. Quar enaissi avian lui coma propheta.
Mat 22:1
E[500] respondentz Jesu, dix de rescaps e semblansas ad els, dizentz:
Mat 22:2
¶ Semblans es lo regnes del cel a l’hom rei qui fe nupcias a so fil.
Mat 22:3
E trames sos serventz apelar los covidatz a las nupcias, e no i volian venir.
Mat 22:4
De rescaps trames autres sirventz, dizentz: Digatz als covidatz: Vec vos lo meus manjars es aparelhatz; li mei taur e las causas grassas so mortas, e totas las causas so aparelladas. Vinetz a las nupcias.
Mat 22:5
Mas eli mesprezero o. La us anec e la sua vila, e l’autre en la sua mer|cadairia. [42b/21d]
Mat 22:6
E li autri tengro los sirventz de lui e, turmentatz ab antas[501], aucizero los.
Mat 22:7
Mais lo reis, co o agues auzitz, iratz es; e trames las suas ostz e destrozit aquels homecidiers[502], e la ciutat de lor abrasec.
Mat 22:8
Ladonx dix a sos sirventz: Verament, las nupcias so apareladas; mais aqueli qui era[n][503] covidat, non foro digne.
Mat 22:9
E per aisso, anatz[504] a las issidas de las vias, e aquels que trobaretz, apelatz los a la nupcias.
Mat 22:10
Et issiro li sirvent de lui e las vias, e ajustero totz aquels que trobero, mals e bos; e foro cumplidas las nupcias de repausantz.
Mat 22:11
Mais intrec lo reis que vis los repausantz, e vic aqui .i. home no vestit de nupcial vestimenta.
Mat 22:12
E dix a lui: Amix, per cal mesura intrest aci no aventz nupcial vestimenta? Mais el calec.
Mat 22:13
E ·l reis dix als ministres: Liatz los pes de lui, e·ls mas, e metetz lo e las tenebras pus preondas: aqui er plors et estrenhementz de dentz.
Mat 22:14
Mais mouti [43a/22a] so li apellat, mas pauqui so li elegit.
Mat 22:15
¶ E adonx anantz, li Fariseu en fero cosselh que·l presesso[505] en paraula.
Mat 22:16
E trames[er]o a lui li lor decipol ab los Erodias, dizentz: Maestre, nos sabem que tu est vertaders, e la via de Deu en veritat essenhas, e no es a tu cura d’alcu. Quar tu no receps[506] persona d’omes.
Mat 22:17
Doncas, digas nos quals causa es vista a tu. Letz lo ces esser donat a Sesar, o no?
Mat 22:18
Mais conoguda Jesu la felonia de lor, dix: Enganador[507], e per que me asajatz?
Mat 22:19
Mostratz me la moneda del ses[508]. Et portero a lui .i. diner.
Mat 22:20
E dix ad els Jesus: De cu es aquesta emages e la sobrescriptios?
Mat 22:21
E dixero[509] a lui: De Sesar. Et el dix: Aquelas causas que so de Sesar, redetz a Sesar; e aquelas que so de Deu, redetz a Deu.
Mat 22:22
E auzentz, meravillero se, e laissat lui, anero.
Mat 22:23
¶ En aquel dia vengro a lui li Saduseu, e diso[510] no esser resusreccio[511]. Et enteroguero[512] lui,
Mat 22:24
dizentz: Maestre, Moyses dix : Si alcus morra [43b/22b] no aventz fil, que·l seus fraires prenga la moller de lui, e suscite semensa al seu fraire.
Mat 22:25
Quar ves[513] nos eran .vii. fraires: e·l primers pres moler, e moric no aventz semensa, e laissec sa moler a so fraire.
Mat 22:26
Eissament lo segon, e·l tertz, entro al sete.
Mat 22:27
Et e la derrairia de totz, la femna moric.
Mat 22:28
Donx, e la resurectio, de qual dels .vii. sera moler? Quar tuit set agro lei.
Mat 22:29
Mas respondentz Jesu, dix ad els: Erraz, no sabe[n]tz[514] las escripturas, ni la vertut de Deu.
Mat 22:30
Quar e la resurectio no nosijara, ni sera nocijat; mas seran enaissi co li angel de Deu el cel.
Mat 22:31
Mais de la resurectio dels mortz, no legitz aco que fo dig del Senhor, dize[n]tz[515] a vos:
Mat 22:32
Eu so Deus d’Abraham, e Deus d’Isaac, e Deus de Jacob? No es Deus dels mortz, mais dels vius.
Mat 22:33
E las cumpanhas auzentz, meravilhavan se e la doctrina de lu[516].
Mat 22:34
¶ Mais li Fariseu auziro que·ls Saduceus avia [44a/22c] faitz calar; amassero se en u.
Mat 22:35
Et enteroguec lui us de lor, essenhaire de la leig, asaja[n]tz[517] lui.
Mat 22:36
Maestre, cals es lo majers mandamentz de la leg?
Mat 22:37
E dis li Jesu: Amaras lo teu Senher Deu de tot lo teu cor, e de tota la tua pessa, e de tota la tua arma, e de totas las tuas forsas[518].
Mat 22:38
Aquest es lo majer e·l primers mandamentz.
Mat 22:39
Mais lo segons es semblans ad aquest: Amaras lo teu proisme aissi coma tu meteis.
Mat 22:40
En aquestz .ii. mandame[n]tz[519] tota la leig pen, e li propheta.
Mat 22:41
¶ Mais ajustatz los Fariseus, demandec ad els Jesu,
Mat 22:42
dizentz: Quals causa es vista a vos de Crist? De cu es fils? E dixero a lui: De Davi.
Mat 22:43
E Jesu dix ad els: Donx, en qual maneira David apela lui Senhor en esperit, dizentz:
Mat 22:44
Dix lo Senhor al meu Senhor: Sei[520] devas las mias destras, entro qu’eu pause los teus enemix sotz[521] los escaunels dels teus pes?[522]
Mat 22:45
Donx, si Davi en es|perit[523] [44b/22d] apela lui Senhor, en qual maneira es fils de lui?
Mat 22:46
E negus no podia respondre a lui paraula; ni no fo ausartz[524] alcus d’aquel dia enant lui enterogar.
Mat 23:1
Ladonx[525], parlec Jesu a las cumpanhas, e dix[526] als seus decipols:
Mat 23:2
¶ Sobre la cadeira de Moisen segro escripturat e Fariseu enganador[527].
Mat 23:3
Per zo, totas las causas qu’el[i][528] vos diran, gardatz e faitz; mais segon las lors obras no vulhatz far; quar eli dizo, e no fan.
Mat 23:4
Mais lian los grans faises no-portables[529], e·ls pausan sobre·ls muscles dels homes. Mais ab lor dit no·ls volo moure.
Mat 23:5
Mais totas lors obras fan qu’en sian visti dels homes. Quar eli alargan lors filaterias, e macnifican[530] lors fremjas.
Mat 23:6
E aman los primers setis els manjars, e las primeiras cadeira[s][531] e las sinagogas,
Mat 23:7
e·ls saludantz el mercat, et esser apelat dels homes, Maestres.
Mat 23:8
Mais vos [45a/23a] no vulhatz esser apelat, Maestri; quar lo vostre Maestres us es, Crist[532]; quar vos tuit esz fraires.
Mat 23:9
E no vulhatz apelar paire a vos sobre terra; quar us es lo vostre Paire, qui es els cels.
Mat 23:10
...[533]
Mat 23:11
Aquel qui es majer de vos sera vostre sirvenz.
Mat 23:12
Mais aquel que s’abaissara, sera eisauszat; e qui s’eisausara, sera abaisatz.
Mat 23:13
¶ Mais gai a vos, escripturat e Fariseu enganador, li qual clauzetz[534] lo regne dels cels denant los homes; quar vos no i intratz, ni·ls intrantz no i laissatz intrar.
Mat 23:14
¶ Gai a vos, escripturat e Fariseus enganador, li cal devoratz las maisos de las veuvas femnas, [orant] longa oracio[535]; per aisso, recebrez major damnament[536].
Mat 23:15
¶ Gai a vos, escripturat e Fariseu enganador, li cal revironatz la mar e la seca que faszatz .i. novel covertit; e co sera faitz, faitz lo fil de pena doble que vos.
Mat 23:16
¶ Gai a vos, guizador cec, li [45b/23b] qual dizetz: Quals que jurara per lo temple, nientz es; mais qual que jurara e l’aur del temple, es deuteire.
Mat 23:17
Folli, cec[537], quals es majer, l’aurs o·l temple que sanctifica[538] l’aur?
Mat 23:18
E quals que jurara e l’autar, nientz es; mais quals que jurara el do qu’es sobre l’autar, endeutatz es.
Mat 23:19
Cec, quals es majer, lo dos o l’autars que sanctifica·l[539] do?
Mat 23:20
Mais aquel qui jura e l’autar, jura en lui et en tot ço que es sobre lui.
Mat 23:21
E aquel qui jura el temple, jura en lui et en aquel qui abita en lui.
Mat 23:22
E qui jura el cel, jura el tro de Deu et en lui qui se sobre lui.
Mat 23:23
¶ Gai a vos, escripturat e Fariseu enganador, li qual deimatz la menta e l’anet [540], e·l comi, e laisatz zo que pus greu es e la leg, judici, e misericordia, e fe. Aquestas causas cove a far e no a laisar.
Mat 23:24
Guizador cec, que colatz lo moscallo, e traszetz lo camel.
Mat 23:25
¶ Gai a vos, escripturat e Fariseu , que nedejatz aco qu’es de|fora [46a/23c] de l’enap e de la escudela, mas dedinz esz ple de raubairia e de lagesza.
Mat 23:26
Fariseu cec, nedejatz prim[e]irament[541] aco qu’es dinz de l’enap e de la escudela, que sia fait nede[542] aco qu’es defora.
Mat 23:27
¶ Gai a vos, escripturat e Fariseu enganador, qui esz sembla[n]tz als monimentz dealbatz[543] que apareiso defora bels als homes, mas dinz so ples d’osses de mort e de tota pudor.
Mat 23:28
Ez enaissi vos semb[l]atz[544] defora dreiturers als homes. Mais dinz esz pleni d’engan, e de raubairia[545], e de felonia.
Mat 23:29
¶ Gai a vos, escripturat e Fariseu enganador, qui endeficaz los sepulcres dels propheta e azor[n]atz[546] los monimenz dels dreiturers.
Mat 23:30
E dizez: Si nos fossem els dias dels nostres pairos, nos foram cumpanho de lor el sanc dels prophetas.
Mat 23:31
E per ai[sso][547], vos portatz testimoni a vos meteisses, que filli esz d’aicels que·ls prophetas auzizero.
Mat 23:32
E vos cumpletz la mesura dels [46b/23d] vostres pairos.
Mat 23:33
Serpentz, engendramentz de vibras, en qual maneira fugirez al judici de pena?
Mat 23:34
¶ Per aisso, vec vos eu trameti a vos prophetas, e savis, et escripturatz; e d’aquels vos auciretz, e crucificaretz, e d’aquels[548] vos batretz e vostras sinagogas et encauzaretz los de ciutat e ciutat,
Mat 23:35
que venga sobre vos totz lo sa[n]x[549] justz, lo quals fo espars sobre terra del sanc d’Abel lo justz entro al sanc de Zacarias[550], lo fil de Barachias, lo qual aucizetz entre·l temple e l’autar.
Mat 23:36
Verament dic a vos, totas aquestas causas vendran sobre aquesta generacio[551].
Mat 23:37
¶ Jerusalem, Jerusalem, que aucizesz los profetas[552] e lapizetz aicels que so tramesi a tu; per alcantas vegadas eu volgui ajustar los teus fils, enaissi co la gallina ajusta los seus polletz çotz las alas suas; e tu no o volguist?
Mat 23:38
Vec vos la vostra maisos sera laissada a vos deserta.
Mat 23:39
Quar eu dic [47a/24a] a vos, no·m veiretz d’aici enant entro que digatz: Benezectes es qui ve el nom del Senhor.
Mat 24:1
¶ Mais Jesu issic del temple e anava[553]. E apropiero se li decipol de lui que·l mostresso l’endeficament del temple.
Mat 24:2
Mais el respondentz ad els, dix[554]: Vezetz totas aquestas causas? Verament dic a vos, no i remandra peira sobre peira que no sia destrozida.
Mat 24:3
¶ Mais lui sezentz sobre mont Olivet, vengro a lui li decipol, e dizio e secret: Ditz a nos, can[555] seran aquestas causas? E quals signes sera del teu aveniment e del cossumament del segle?
Mat 24:4
E respondentz, Jesu dix ad els: Veiatz que negus hom no vos engan.
Mat 24:5
Quar mouti ne venran el meu nom dizentz: Eu so Crist; e moutz n’enganaran.
Mat 24:6
Quar vos auziretz las batallas e las azesmansas[556] de las batallas. Mais veiatz que no siatz torbadi. Quar aquestas causas coveno esser faitas, mas [47b/24b] encara no es la fis.
Mat 24:7 Quar levar-s’-a gentz contra gentz, e regnes contra regnes, e seran fams e pestenencias, e terratremols per lox.
Mat 24:8
Totas aquestas causas so comensament de dolors.
Mat 24:9
Ladonx vos liuraran en tribulatio, e auciran vos, e seretz en aziramentz a totas las ge[n]tz[557] per lo meu nom.
Mat 24:10
E ladonx seran m[o]uti[558] escandalizadi[559] et entre lor se liuraran [et auran se en odi entre lor][560].
Mat 24:11
E mouti falsi prophetas se levaran, et enganaran[561] moutz.
Mat 24:12
E quar avondara la felonia, la caritatz de moutz se refrejara.
Mat 24:13
Mais aquel qui perseverara entro a la fi, aquel sera sals.
Mat 24:14
E sera prezicatz aquest avangeli del[562] regne en tot le segle en testimoni a totas las Gentz. E ladonx, vendra l’acabamentz.
Mat 24:15
¶ Mais co veiretz lo scumergament del desconort lo quals fo dig de Daniel lo propheta, estant el loc sanch[563]: qui leg, entenda.
Mat 24:16
Ladonx aquel que so en Judea, fujan als puitz.
Mat 24:17
E qui es el tet, no deissenda pendre alcuna causa de la sua maiso.
Mat 24:18
E qui [48a/24c] es el[564] camp, no torne atras pendre la sua gonela.
Mat 24:19
Mais gai a las enprenhantz, e als noirentz en aquels dias.
Mat 24:20
Mais oratz que la vostra fugida no sia faita en ivern ni e sabte.
Mat 24:21
Quar ladonx sera tals tribulatios la quals no fo del comensament del mon entro ara, ni no sera faita.
Mat 24:22
E si aqueli dias no fos[so][565] abreujat, no fora faita salva tota carns. Mais per los elegitz, seran abreujat li dias aquels.
Mat 24:23
¶ Ladonx si alcus dira a vos: “Vec vos aici es Crist o la,” no·l vulhatz creire.
Mat 24:24
Quar levar-s’-an falsi Crist e falsi prophetas, e daran grans signas e meravillas, enaissi que en eror ne seran[566] menadi neiss, si esser pot fait, li elegit.
Mat 24:25
Vec vos que davant o dissi a vos.
Mat 24:26
Per zo, si eli vos diran: “Vec le·us el desert”, no i vulhatz issir. E si diran: “Vec le·us en rescost”, no o vulhatz creire.
Mat 24:27
Quar aissi co la resplandor eis d’Orient, e par entro en Occident, enaissi sera l’avenimentz del Fil de Deu[567].
Mat 24:28
En qualque loc sera·l cors, aqui seran ajustadas las aiglas.
Mat 24:29
Mais viazament se|guentre [48b/24d] la tribulatio d’aquels dias, le solels sera escurzitz, e la luna no donara lo seu lum, e las estelas cairan del cel, e las vertutz dels cels seran escomogudas.
Mat 24:30
E ladonx apara[n] los signes del Fil de Deu[568] el cel. E ladonx se planheran tug li trip de l[a][569] terra, e veiran lo Fil de Deu[570] vinent e las nivols del cel ab gran vertut et ab majestat.
Mat 24:31
E trametra los seus angels ab corn e ab gran votz. E ajustaran los elegitz de lui dels .iiii. ventz, e de las sobiranesas del[s][571] cels entro als terminis de lor.
Mat 24:32
¶ Mais de l’aibre figuer, aprendez la semblansa: co ja li ram de lui er tendres[572] e las fullas nadas, sapiatz que prop es l’estius.
Mat 24:33
Enaissi e vos co veiretz aquestas causas esser faitas[573], sapiatz que prop esz de las portas.
Mat 24:34
Verament, dic a vos que no tras[pas]sara[574] aquesta generatios entro [que] totas causas[575] sian faitas.
Mat 24:35
Lo cel e la terra traspassaran, mais las mias paraula[s][576] no traspasaran. [49a/25a]
Mat 24:36
¶ Mais[577] d’aquel dia o de la ora, negus hom no[578] sab, ni li angel del cel, si no sols lo Paire.
Mat 24:37
Mais aissi co fo els dias de Nohe, enaissi sera l’avenimentz del Fil de Deu[579].
Mat 24:38
Quar aissi co eran els dias de Nohe[580], denant l’endeluvi, manja[n]tz[581] e bevenz, e nocejantz[582], e liurantz a noszas, enaissi entro aicel dia que Nohes intrec e l’arca,
Mat 24:39
e no·l conogro entro que venc l’endeluvis e·ls pres totz. Enaisi sera l’avenimentz del Fil de Deu[583].
Mat 24:40
Ladonc seran doi el canp; la us er pres e l’autre laissatz.
Mat 24:41
Doas molentz e la mola; la una er presa, e l’autra sera laissada. Doi el leit, la us er pres, e l’autre sera laissatz[584].
Mat 24:42
¶ Per aisso, vellatz quar no sabetz qual ora lo vostre Senher es venidor.
Mat 24:43
Mais aicela causa sapiatz, que si·l paire de las mainadas saubes qual ora lo laire vendria, verament el vellera, e no laissera[585] traucar la sua ma|iso. [49b/25b]
Mat 24:44
E per aisso, vos estatz aparelladi, quar no sabetz en qual ora lo Fil de Deu[586] es venidors.
Mat 24:45
¶ Quals es[587] lo fizels sirventz e·l savis, lo quals lo seus senher establic sobre la sua cumpanha, que done ad els manjar el temps?
Mat 24:46
Bonauratz es aicel sirventz lo quals, co·l senher de lui vendra, e l’atrobara aissi façentz.
Mat 24:47
Verament dic a vos que sobre totz los seus bes l’establira.
Mat 24:48
Mais si dira aquel sirventz mal e so cor: “Triga fa lo meus senher de venir”,
Mat 24:49
e comensa ferir los cosers[588] e manjara e beure ab los embriaix[589];
Mat 24:50
ve·l senher de lui el dia qu’el no l’espera, ez e la ora qu’el no sab,
Mat 24:51
e devezir-l’-a, e la part de lui pausara ab los enganadors. Aqui er plors ez estrenhementz de dentz.
Mat 25:1
¶ Ladonx er semblans lo regnes del cel a las .x. verges las qual[s], recebentz lors lantezas, issiro e[n]contra[590] lo spos e la esposa.
Mat 25:2
Mais las .v. d’aquelas foro [50a/25c] fadas, e las .v. savias.
Mat 25:3
E las .v.[591] fadas, presas las lantezas, e no presero oli ab lor.
Mat 25:4
Mais las .v. savias presero oli en lors vaissels ab las lantezas.
Mat 25:5
Mais lo spos fazentz triga, agro son totas, e adormiro[592] se.
Mat 25:6
Mais e la meija nuit fo faitz critz, dizentz: Vec vos l’espos ve. Issetz encontra lui.
Mat 25:7
Ladonx se levero totas las verges, e garniro lors lantezas.
Mat 25:8
Mais las fadas dixero a las savias: Donatz a nos del vostre oli, quar las nostras lantezas so destentas[593].
Mat 25:9
Respondentz las savias, dissero: Per aventura, no avondaria[594] a nos e a vos: Anatz als vendentz e cumpraz ne.
Mat 25:10
Mais docmentre[595] que anero cumprar, venc l’espos; e aquelas qui eran apareladas intrero ab lui a las nupcias, e fo clausa la porta.
Mat 25:11
Mais a la derrairia, vengro las autras verges, dizentz: Senher, senher, obre nos.
Mat 25:12
Mais el respondentz, [dix][596]: Veramentz, dic a vos: No vos conosc.
Mat 25:13
Per aisso, velhatz; quar no sabetz [50b/25d] lo dia ni la ora.
Mat 25:14
¶ Enaissi co l’hom que anec en estranhage, e apelec sos sirventz, e donec ad els los seus bes.
Mat 25:15
E donec a la u .v. besantz[597], e [a][598] l’autre .ii., e a l’autre .i., e a cada .i. segon sa propia[599] vertut; e anec viasament.
Mat 25:16
Mais anec aquel qui receub los .v. besa[n]tz[600], obrec en aquels, e gaszanhec ne autres .v.
Mat 25:17
Et aquel qui·n receub .ii., gazanhec ne autres .ii..
Mat 25:18
Mais aquel qui ·n receub .i., anec e fos en terra, e rescos l’aver de so senhor.
Mat 25:19
Mais apres mout gran temps, venc lo senhor d’aquels sirventz, e pausec razo ab els.
Mat 25:20
E apropiantz aquel que receub los .v. besantz, prese[n]tec[601] ne autres .v., dizentz: Senher, .v. besantz me liurest, e vec t’en autres .v. n’ei sobre-gazanhatz.
Mat 25:21
E dix a lui lo senhor: Alegra te, bos sirventz e fizels; quar sobre paucas causas fust fizels, sobre montas t’establirei; intra el gaug del teu senhor.
Mat 25:22
Mais apropiantz aquel [51a/26a] qui receub los .ii. besantz, dix: Senher, .ii. besantz liuresz[602] a mi, e vec t’en autres .ii. n’ei sobre-gaçanhatz.
Mat 25:23
E dix a lui lo senher: Alegra te, bos sers e fizels; quar fust fizels sobre las paucas causas, sobre motas t’establirei. Intra el gaug del teu senhor.
Mat 25:24
Mas apropiantz aquel que avia receubut .i. besantz, dix: Senher, eu sab[603] que tu est hom durs; e meisonas aqui on no semenest e ajustas aqui on no esparsist.
Mat 25:25
E temens, eu anei e rescosi lo teu besant en terra; e vec te que as aco qu’es teu.
Mat 25:26
Mais responde[n]tz[604] lo senher de lui, dix a lui: Sers mals e nuallos[605], tu sabias que eu meissoni aqui on no semeni, e ajusti aqui on no esparsi.
Mat 25:27
Doncas, no covengra[606] a tu metre lo meu aver als cambiadors, et eu vinentz, que receubetz aco qu’es meu ab gazanh.
Mat 25:28
Per aisso, toletz[607] lo besant e datz lo ad aquel que a los .x. besantz.
Mat 25:29
Quar a tot avent sera donat, e [51b/26b] avondara a lui. Mais az aquels que no a, neis aco que a sera tout de lui.
Mat 25:30
Mais lo sirvent no-profeitos[608], metetz e las tenebras foranas[609]. Aqui er plors e estrenementz de dentz.
Mat 25:31
¶ Mais co vendra lo Fil de Deu[610] e la sua magestat e tuit li angel ab lui, ladonx seira sobre seti de la sua majestat.
Mat 25:32
E seran a lui ajustadas totas las gentz, e departir‑los‑a entre lor aissi co·l pastre depart las ovelhas dels box.
Mat 25:33
Et establira las ovelhas a las suas destras, e·ls box a las senestras.
Mat 25:34
Ladonx dira lo reis az aquels que seran a las destras de lui: Vinetz, benezecti del meu Paire, e posezetz[611] lo regne que es a vos aparelhatz de l’establiment del mon.
Mat 25:35
Quar eu famejei, e donetz a mi a manjar; e sedejei, e dones a mi a beure; osdes era, e receubetz me;
Mat 25:36
nutz era, e cobritz me, malautes, e visitetz me, e fu [52a/26c] en carcer, e venguetz a mi.
Mat 25:37
Ladonx respondran li dreiturer, dizenz: Senher, e can te vim famejant, e que·t desem a manjar; o can te vim sedejant, e que t’abeuresem?
Mat 25:38
O can te vim osde, e que t’alberguesem? O nut, e que·t cubrisem[612]?
Mat 25:39
O can te vim malaute et[613] en carcer, e venguem a tu?
Mat 25:40
E respondentz lo reis, dira ad els: Verament, dic a vos: Quan longament o feitz a la .i. d’aquestz meus menors fraires, a mi o feitz.
Mat 25:41
Ladonx, dira az aquels que seran a las senestras de lui: Partetz vos de mi, maudig, el foc durable qui es aparelhatz al Diable e als angels de lui.
Mat 25:42
Quar eu agui fam, e no·m donesz manjar; e set, e no·m donesz a beure.
Mat 25:43
Osdes era, e no m’alberguesz; nutz, e no·m cubritz; malautes e en carcer, e no·m vizites.
Mat 25:44
Ladonx aqueli respondran, dizentz: Senher, quan te vim nos famejant, o sedejant, o osde, o nut, o malaute, o en carcer, e no·t servim?
Mat 25:45
Ladonx respondra ad els, dizentz: [52b/26d] Verament, dic a vos, can longament no o fetz a la .i. d’aquestz menors, ni a mi no o fetz.
Mat 25:46
Ladonx, aquesti iran en turment durable, e li dreiturer e vida durabla.
Mat 26:1
Mas fait fo co Jesu agues acabadas totas aquestas paraulas, dix a sos decipols:
Mat 26:2
¶ Sabetz seguentre dos dias er faita Pasca, e·l Fil de Deu[614] sera liuratz que sia crucificatz.
Mat 26:3
Ladonx foro ajustat li princep dels preveires e li majoral del poble el palaitz del princep dels preveires, que era ditz Caifas.
Mat 26:4
E fero coselh que Jesu tengueso ab engan, e que l’aucizeso.
Mat 26:5
Mais dizian: No el dia de la festa que per aventura gabs ne[615] seria faitz el poble.
Mat 26:6
¶ Mais co fos Jesu en Betania, e la maiso[616] de Simon lo lebros,
Mat 26:7
apropiec se a lui una femna aventz vaissel[617] d’enguent pretios, et espars lo sobre·l cap d’el repausant[618].
Mat 26:8
Mas li decipol, vezentz, foro endenhadi, dizentz: Per que es aquesta perdecios?
Mat 26:9
Quar [53a/27a] aquest pogra mout esser vendutz, et esser datz a paubres.
Mat 26:10
Mais Jesu sabentz los cossirers de lor, dix ad els: Per que esz tristi az aquesta femna? Bona obra a obrada e mi.
Mat 26:11
Quar tota ora auretz paubres ab vos. Mais mi no auretz totas oras.
Mat 26:12
Quar aquesta met aquest enguent el meu cors; a mi sebelir o fe.
Mat 26:13
Verament, dic a vos, en qualque loc sera prezicatz aquest avangeli en tot lo mon, sera dig ad aisso que aquesta fe en remenbransa de lei[619].
Mat 26:14
¶ Ladonx anec la us dels .xii. qui es ditz Judas Escariotz als princep[s][620] dels preveires,
Mat 26:15
e dix ad els: Qual causa voletz a mi dar, et eu que·l vos liure? Mais eli establiro a lui .xxx. arge[n]tz[621].
Mat 26:16
E d’aqui enant, el queria aizinar co·l liures.
Mat 26:17
¶ Mais el primer dia dels Aimes, vengro li decipol a Jesu, dizentz: On vols que aparelem a tu manjar la Pasca?
Mat 26:18
E Jesu dix: Anatz e la ciutat az alcu, e dizetz a lui: “Lo Maestre ditz: Lo meus temps es prop; [53b/27b] ab tu farei Pasca ab mos decipols”.
Mat 26:19
E fero li decipol aissi co Jesu establic az els, e aparelhero la Pasca.
Mat 26:20
Mais faitz lo vespre, el sezia ab los seus .xii. decipols.
Mat 26:21
Ez els manjantz, dix: Verament dic a vos que la us de vos me liurara.
Mat 26:22
E contristat foro fortment, e comensero sengles a dire: Donx Senher, so eu?
Mat 26:23
Mas el respos, e dix: Aquel qui met ab mi lo ma e la escudela, liura mi.
Mat 26:24
Acertas lo Fil de Deu[622] va enaissi co es escriut de lui, mais gai ad aicel home per lo qual lo Fil de Deu[623] er liuraz. Bona causa fora a lui si no fos natz aicel hom.
Mat 26:25
Mais respos Judas qui liurec lui, e dix: Donx Maestre, so eu? E dix a lui Jesu: Tu o dissist.
Mat 26:26
Mais els manjantz, receub Jesu lo pa, e benezic, e frais[624], e donec als seus decipols, e dix: Recebetz, e manjatz; que aisso es lo meus cors.
Mat 26:27
E recebentz lo calit[625], fe gracias, e dec az els, dizentz[626]: Bevetz tuit d’aisso,
Mat 26:28
quar aquest es lo meus sanx del novel testament, que per mout er espars en perdo de pecatz.
Mat 26:29
Mais eu dic a vos, no [54a/27c] beurai[627] d’aici enant d’aquest engendrament de vit entro en aicel dia que eu lo beva novel [cum vos el regne del meu Paire][628].
Mat 26:30
E dit l’imne[629], issiro en mont Olivet.
Mat 26:31
Ladonx Jesu dix ad els: Vos tuit sofriretz e mi escandol en aquesta nuit; quar es escriut: Ferei lo pastors e seran esparsas las ovelhas del folc.
Mat 26:32
Mais puis, apres que resusitarei, anarei denant vos en Galilea.
Mat 26:33
Mas respondentz Peire, dix a lui: E si tug seran escandalizadi, eu lunha ora no serei escandalisatz.
Mat 26:34
E dix a lui Jesu: Verament dic a tu que en aquesta noit, antz que·l gals cante, .iii. vegadas me abnegaras.
Mat 26:35
E[630] dix a lui Peire: Neis si·m covendra morir ab tu, no te abnegarei. Eissament tuit li decipol o dissiro.
Mat 26:36
¶ Adonx venc Jesu ab els en la vila que es ditha Gethsemani, e dix a sos decipols: Sezez aici entro que eu ane celà[631] et ore.
Mat 26:37
E pres Peire e·ls dos fils d’En Zebedeu, e comensec esser contristatz e esser tristz.
Mat 26:38
Ladonx dix a sos decipols[632]: La mia [54b/27d] arma es trista entro a mort. Estaz aici e velhatz ab mi.
Mat 26:39
E issitz u pauquet, cazec e la sua cara, ora[n]tz[633] e dizentz: Lo[634] meus Paire, si causa poderosa es, traspase de mi aquest beurages. Mais enperaisso[635], no sia faita la mia volontatz, mas la tua.
Mat 26:40
E venc als seus decipols e trobec los dorment[636], e dix a Peire: Enaissi, no podetz una ora velhar ab mi?
Mat 26:41
Vellatz e oratz, que no intretz en temtatio. Acertas l’esperitz es amarvitz, mais la cairs[637] es eferma.
Mat 26:42
De rescaps la segonda vegada anec e orec, dizentz : Lo meus Paire, si no pot aquest beurages traspassar que eu no·l beva lui, sia faita la tua volontat.
Mat 26:43
E venc de rescaps als seus decipols[638] e atrobec los dorment, quar li lor ulh eran greujat.
Mat 26:44
E laissatz els, anec e orec la tersza vetz, aquela meteissa paraula dizentz:
Mat 26:45
Ladonc venc als seus decipols; dix az els: Dormetz ja e repaussaz vos; vec vos apropia se la ora, [55a/28a] e·l Fil de Deu[639] sera liuratz e mas de pecadors.
Mat 26:46
Levatz sus et anem; vec vos apropia se aicel[640] qui mi liurara.
Mat 26:47
Encara lui parlant, vec vos .i. dels .xii. qui era ditz Judas ve[n]c[641], et ab lui mouta cumpanha ab glazis e ab fustz, tramesses dels princeps dels preveires e dels ancias del poble.
Mat 26:48
Mais aquel qui liurec lui, donec az els senhal, dizentz: Aquel que eu baisarei, aquel es; tenetz lui.
Mat 26:49
Mas viazament apropiantz a Jesu, e dix a lui: Deus te salve, maestre. E baisec lui.
Mat 26:50
E dix a lui Jesu: Amix, qual causa vols[642]? Ladonx s’apropiero, e gitero las mas en Jesu, e tengro lui.
Mat 26:51
E vec vos la us d’aquels qui eran ab Jesu, estendentz la ma, trais lo seu glazi, e feric lo sirvent del princep dels preveires, e trenquec li l’aurelha destra.
Mat 26:52
Ladonx dix a lui Jesu: Torna lo teu glazi e so loc, quar tuit aicel qui receubo glazi, a glazi periran.
Mat 26:53
O cujatz que eu no pusca [55b/28b] pregar lo meu Paire, ez el aparellara a mi ara plus de .xii. legios d’angels?
Mat 26:54
Donx en cal maneira seran las escripturas cumplidas, quar enaissi cove esser faitz?
Mat 26:55
En aquela ora dix Jesu a las cumpanhasz: Eissament coma a lairo issisz ab glazis e ab fustz pendre mi. Cada dia sezia[643] ab vos el temple essenhantz, e no·m tenguesz[644]. Mais aquesta es la vostra ora e la pozestatz de las tenebras[645].
Mat 26:56
Mais tot aisso es fait que sian cumplidas las escripturas dels prophetas. Ladonx tug li decipol de lui, laissero lui [e] fugiro.
Mat 26:57
Mais eli tenentz Jesu, menero lo a Caifas, lo princep dels preveires, on li escripturatz e li Fariseu s’eran ajustat.
Mat 26:58
Mais Peire seguia lui de lunh entro el palaitz del princep dels preveires, ez intratz dinz, sezia ab los ministres que vis la fi.
Mat 26:59
Mais li princep dels preveires e totz lo cosselhs quirian fals testimoni encontra Jesu que·l liuresso a mort.
Mat 26:60
E no o trobero, co mouti falsi testimoni s’apropiesso. [56a/28c] Mais a la deraria, vengro dos falsi testimoni.
Mat 26:61
E dixero: Aquest dis: “Eu pusc destruzir lo temple de Deu, e apres .iii. dias refar lui”.
Mat 26:62
E levantz lo princep dels preveires, dix a lui: No respons alcuna causa az aquestas causas que aquesti testimoniejan encontra tu?
Mat 26:63
Mais Jesu calava. E·l princep dels preveires dix a lui: Eu te conjuri[646] per Deu lo viu que digas a nos si est Crist, Fil de Deu.
Mat 26:64
E dix a lui Jesu: Tu o dissist. Mais enper[a]isso[647], eu dic a vos: d’aici[648] enant veiretz lo Fil de Deu[649] sezentz a las destras de la vertut de Deu, e vinent e las nivols del cel.
Mat 26:65
Ladonx lo princep dels preveires trenquec las suas vestimentas, dizentz: Mal a dig; [per que encara besonham de testimoni? Vec vos ara auzitz maldig.][650].
Mat 26:66
Que·u[s] n’es veja[i]re[651]? Mais eli responsero, e dixero: Encolpatz es de mort.
Mat 26:67
Ladonx escupiro e la cara de lui, e batero le de coladas, e li autri donero li las palmadas e la cara de lui,
Mat 26:68
dizentz: Crist, prophetiza a nos, quals es aquel qui·t feric?
Mat 26:69
Mais Peire sezia el palaitz [56b/28d] deforas; apropiec se a lui una sirventa, dizentz: E tu ab Jesu de Galilia eras.
Mat 26:70
Mais el deneguec denant totz, dizentz: No sei qual causa dizes.
Mat 26:71
Mais lui issent a la porta, vic lui autra sirventa, e dix az aicels qui eran aqui: Ez aquest era ab Jesu de Nazare.
Mat 26:72
E de rescaps deneguec lui ab jurament, dizentz: “Que anc no·l conogi.”
Mat 26:73
E apres u pauquet apropiero se aqueli que aqui estavan, e dixero a Peire: Verament tu est d’els, quar la tu[a][652] paraula t’en fa manifest.
Mat 26:74
Ladonx comencec az escumergar[653] e a jurar: “Que no conog[u]i l’ome.” E viasament, cante lo gals.
Mat 26:75
E recordec se Peire de la paraula del Senhor[654] Jesu que avia dita: Antz que·l gals cante, per tres vegadas me abnegaras. Ez issic foras e plorec amarament.
Mat 27:1
¶ Mais fait lo mati, fero coselh li princep dels preveires e li majoral del poble encontra Jesu que·l liureso a mort.
Mat 27:2
E menero[·l][655] ne liat, e liurero lo a [Pontz] Pilat lo prebost[656].
Mat 27:3
Ladonx vezentz Judas, que liurec lui, [57a/29a] qu’el fos damnatz, menaz de penedensa, reportec los .xxx. argentz[657] als princep[s][658] dels preveres e als majorals,
Mat 27:4
dizentz: Pequei liurans lo sanc del just. Mais eli dixero a lui: Quals causa es a nos? Tu o veiras.
Mat 27:5
E gitatz los argentz el temple, partic se, et anantz, ab li lasz[659] pendec se.
Mat 27:6
Mais li princep dels preveires, receubutz los argentz, dixero: No letz[660] que·ls metam el tesaur, que pretz de sanc es.
Mat 27:7
Mas lo cosselh enpres, cumprero d’aquels lo camp de l’oler e sepultura dels estranhs.
Mat 27:8
E per aisso, es apelatz aicel camps e la lenga de lor[661] “Acheldemach,” aisso es “camps de sanc”, entro en aquest dia.
Mat 27:9
Ladonx fo cumplit aco que fo dig per Jeremia propheta, dizentz: Eli receubo los .xxx. arge[n]tz[662] del prezat, lo qual prezero dels fils d’Israel,
Mat 27:10
e dero los el camp de l’oler enaissi co establic a mi lo Senhor.
Mat 27:11
¶ Mais Jesu estec denant lo prebost, et e[n]teroquec[663] lui lo prebost, dizentz: Est tu reis dels Juzeus? E dix a lui Jesu: Tu o dizes.
Mat 27:12
E co fos acusatz [57b/29b] dels princeps dels preveires et dels majorals[664] del poble, alcuna causa no respos.
Mat 27:13
Ladonx dix a lui Pilatz: No aus cantz testimonis dizo encontra tu?
Mat 27:14
E no respos a lui az alcuna paraula[665] enaissi que·l prebost s’en meravilava forment.
Mat 27:15
¶ Mais per lo dia festival lo prebostz avia a costuma laissar al poble .i. pres lo qual eli volgueso.
Mat 27:16
Mais ladonx avia .i. pres noble qui era ditz Baraban, lo quals per homecider estutz era mes e la carcer[666].
Mat 27:17
Mais els ajustatz, dix Pilatz: Qual voletz que eu lasse a vos, Baraban o Jesu, qui es ditz Crist?
Mat 27:18
Quar sabia que per eveja l’aguesso liurat.
Mat 27:19
Mais lui sezentz el tribunal, trames a lui la molher de lui, dizentz: Alcuna causa no sia a tu, e az aquest just; quar moutas causas ei sufertas oi per vezio per lui.
Mat 27:20
Mais li princep dels preveires e li majoral del poble amonestero als pobles que querisso Baraban, mais Jesu destrozis[so][667].
Mat 27:21
Mas respondentz lo prebost, dix ad els: Qual ...
Mat 27:22
… causa[668] [58a/29c] farei de Jesu qui[669] es ditz Crist?
Mat 27:23
E dixero toti: Sia crucificatz. E dix ad els lo prebostz: Qual causa fe de mal? Mais eli cridavan majorment: Sia crucificaz.
Mat 27:24
Mais vi Pilatz que re no·l profeitava, mas majorment era fait gabz; pres aiga, lavec sas mas[670] davant lo poble, e dizia: Eu so no-nozentz[671] del sanc d’aquest just. Vos o veiretz.
Mat 27:25
Mais respondentz totz lo pobles, e dix: Lo sanx de lui sia sobre nos e sobre nostres fils.
Mat 27:26
Ladonx liurec ad els Baraban; mas Jesu ...[672], liurec az els que fos crucificatz.
Mat 27:27
¶ Ladonx li cavaier del prebost presero Jesu el prebostat, ajustero a lui tota la cumpanha,
Mat 27:28
e despullero lo, et enrevironero lui de vestimenta vermella.
Mat 27:29
E plegantz corona[673] d’espinas, pausero sobre·l cap[674] de lui, e canavera en la destra de lui; e genols plegantz denant lui, escarnio lo, e dizian a lui: Deus te salve, reis dels Juzeu[s][675].
Mat 27:30
Et escupiro en lui, reseubro la canavera, e ferian ne lo cap de lui.
Mat 27:31
E apres que l’es|carniro, [58b/29d] despullero lo la vestimenta vermella[676], e vestiro lo dels seus vestimentz, e menero lo que·l crucifiquesso.
Mat 27:32
E isse[n]tz[677], trobero .i. home cirinienc per nom Simon; aquest forzero que portes la crotz de lui.
Mat 27:33
E vengro el loc qui es ditz Golgata, lo quals es entrepretatz[678] “lox de Calvaria”.
Mat 27:34
E dero li vi a beure ab fel[679] mesclat; e co n’agues tastat, no volc beure.
Mat 27:35
Mais apres que l’agro crucificat, deveziro las vestimentas de lui, metentz sortz[680], que fos cumplit aco que fo dig per lo propheta, dizentz: E deveziro a lor las mias vestimentas, e sobre la mia vestimenta mesero sortz.
Mat 27:36
E sezentz, gardavan lo.
Mat 27:37
E pausero sobre·l cap de lui la razo de lui meteis escriuta: Aquest es Jesu de Nazare[681], reis dels Juzeus.
Mat 27:38
Ladonx crucifiquero ab lui dos lairos, la .i. a las dextras, e l’autre a las senestras.
Mat 27:39
E traspasantz, blasmavan lui, moventz lors caps
Mat 27:40
e dize[n]tz: Vai![682], tu qui destrozisses lo temple de Deu, et en tres dias lo refas; fai salv tu me|teis, [59a/30a] si tu est Fil de Deu, e deissent ara de la crotz.
Mat 27:41
Eissament li princep dels preveires escarnentz lui ab los escripturat[z] et ab los majorals, dizentz:
Mat 27:42
Los autres fe sals, mais si meteiss non pot[683] far sal; si reis d’Israel es, deissenda de la crotz ara, e nos creirem a lui.
Mat 27:43
El se cofiza en Deu; ara deliure lui si·s vol, quar el dix: Eu so fils de Deu.
Mat 27:44
Mais aquo meteiss li lairo qui eran crucificat ab lui adantavan[684] lui.
Mat 27:45
Mas de la ora seizena foro faitas tenebras sobre la terra entro a la novena ora.
Mat 27:46
Et enaviro la novena Jesu cridec ab gran votz, dizentz: Ely, Ely, loma zabactani?; zo es, “Lo meus Deus, lo meus Deus, per
que·m desamparest?”
Mat 27:47
Mas alcanti dels estantz aqui auze[n]tz[685], dizian: Aquest apela Elias.
Mat 27:48
E viazament, us d’els umplic[686] una espongia de vinagre[687], e pausec la en una canavera, e dava li·n[688] a beure.
Mat 27:49
E li autri dizian: Laissa, veiam si vendra Elias deliurar lui. Mais l’autre, receubuda lansza, pois lo latz de lui; e issic ne [59b/30b] aiga e sanc.[689]
Mat 27:50
Mais Jesu de rescaps[690] cridantz ab gran votz, e trames ne l’esperit.
Mat 27:51
E vec vos la vela del temple fo trencada en doas partz de la sobiraneza entro dejos; e la terra fo moguda; e las peiras foro trencadas.
Mat 27:52
E ·l moniment foro ubert, e mouti corsi de sanhs[691] que avian dormit, se levero.
Mat 27:53
E issentz dels monimentz apres la resurectio de lui, e vengro e la santa ciutat, e aparegro a moutz.
Mat 27:54
¶ Mais lo[692] centurios e aqueli qui eran ab lui gardantz[693] Jesu, vist lo terratremol et aquelas causas que eran faitas, temero fortment, dizentz: Verament, aquest era Fil de Deu.
Mat 27:55
Mas era[n][694] aqui moutas femnas de lunh, las quals avian seguit Jesu de Galilea, sirventz[695] a lui.
Mat 27:56
Entre las quals era Maria Magdalena, e Maria de Jacme, e la maire de Josep, e la maire dels fils de Zebedeu.
Mat 27:57
Mais co fos faitz lo sers, ve[n]c[696] us hom manent d’Armacia per nom Josep, lo quals el meteis era decipols de Jesu.
Mat 27:58
Aquest [60a/30c] s’apropiec a Pilat e queric li lo cors de Jesu. Ladonx Pilat comandec lo cors esser redut.
Mat 27:59
E Josep recebenz lo cors, evolopec[697] lo e cendat nede,
Mat 27:60
e pausec lo el seu moniment nou, lo quals era faitz em peira. E revols[698] gran peira a l’uis del moniment, e anec s’en.
Mat 27:61
Mais era aqui Maria Macdalena, e autra Maria, sezentz contra·l sepulcre.
Mat 27:62
¶ Mais a l’autre dia que es apres l’Aparellament[699], vengro essems li princep dels preveires e li Fariseu a Pilat,
Mat 27:63
dizentz: Senher, recordat[700] nos em que aicel enganare dix quan era encara vivent[701]: Seguentre .iii. dias resucitarei.
Mat 27:64
E per ço, comanda le sepulcre esser gardat entro al tertz dia, que per aventura no vengan li decipol de lui e que·l pano, e que digan al poble: Resucitatz es dels mortz. Et er la errors dereira pejors que la primeira.
Mat 27:65
E Pilatz dix ad els: Vos avetz gardaz; e anatz, e gardatz lo aissi co sabetz.
Mat 27:66
Mais eli anantz garniro le sepulcre, senhantz la peira ab las gardatz.
Mat 28:1
¶ Mais lo vespre[702] del sabte que luzis [60b/30d] e la prima del sabte, venc Maria Macdalena e autra Maria vezer lo sepulcre.
Mat 28:2
E vec vos terratremols fo faitz grans. Quar l’angel del Senhor deissendec del cel, e apropiantz, revols la peira, e sezia sobre lui.
Mat 28:3
Mais era l’esgardament de lui eissament co·l solelh e las vestimentas de lui enaissi coma neus.
Mat 28:4
Mas per la paor de lui s’espaventero las gardas, e foro faitz eissament coma mortas.
Mat 28:5
Mais respondentz l’angel, dix a las femnas: No vulhatz vos temer[703]. Quar eu sei que Jesu, qui fo crucificatz, queretz.
Mat 28:6
No es aici; resucitec, enaissi co dix. Vinetz e veiatz lo loc on era pausatz lo Senher.
Mat 28:7
E anatz viazament, dizentz als decipols de lui que resucitatz es dels mortz[704]. E vec vos qu’el vos ira denant en Galilea; aqui vos veirez lui. Vec vos que el vos o denant-dig[705].
Mat 28:8
¶ Et issiro viazament del moniment ab tremor e ab gran gaug, correnz anunciar als decipols de lui.
Mat 28:9
E vec vos Jesu contra-corec[706] az elas, dizentz: [61a/31a] Deus vos salv. Mais elas s’apropiero, e tengro los pes de lui, et azorero lui.
Mat 28:10
Ladonx dix Jesu az elas: No vulhatz temer. Mais anatz anunciar als meus fraires que ano en Galilea; aqui me veiran,
Mat 28:11
las quals cum fosso anadas. ¶ Vec vos alcantas de las gardas vengro e la ciutat et anu[n]ciero[707] als princeps dels preveires totas las causas que eran faitas.
Mat 28:12
Et ajustero se ab los majorals, e presero coselh que doneso gran aver als cavaiers[708],
Mat 28:13
dizentz: Digatz que li decipol de lui venguero de noitz e panero le docmentre que nos dormiam.
Mat 28:14
E si aisso sera auzit del prebost, nos amonestarem a lui e far-vos-em segurs.
Mat 28:15
Mais eli receubro l’aver, e fero o enaissi co eran estat essenhat. E aquesta paraula fo poblicada eves[709] los Juzeus entro en aquest dia.
Mat 28:16
¶ Mais li .xi. decipol anero en Galilea el pug on Jesu avia az els establit.
Mat 28:17
E vezentz lui, azorero lo; mais alcanti doptero. [61b/31b]
Mat 28:18
Mais Jesu apropiantz, parlec az els dizentz: Donatz es a mi totz poders el cel et en terra.
Mat 28:19
E per aisso, ana[n]z, essenhatz[710] totas las gentz, e batejatz los el nom del Paire, e del Fil, e del Sanh Esperit;
Mat 28:20
et essenhatz lor a gardar totas aquelas causas que eu comandei a vos; e vec vos que eu so ab vos per totz dias entro al cosumament del segle.
Fenida — Avangeli de sanh Matei.
Aisi comensa Avangeli sanh Marc.[711]
Mar 1:1
Iniciom Sancti[712] Avangeli Jesu Crist, del Fil de D[eu][713].
Mar 1:2
Si co es escriut en[714] Isaia profeta: Vec vos que eu trameti a vos lo meu angel denant la tua cara que aparellara la tua via denant tu.
Mar 1:3
La votz del cridant el desert: Aparelhatz la via del Senhor, e faitz dreiturers los senders de lui.
Mar 1:4
E fo Joan batejantz el desert, e prezi||canz [62a/31c] baptisme de penedencia en redemcio de pecatz.
Mar 1:5
Et issia a lui tota la regios[715] de Judea, e trastoti de Jerusalem, et eran batejatz de lui el f[l]um Jorda, cofesantz lors pecatz.
Mar 1:6
Et era Joan vestitz de pel de camel, e centa de pel enaviro sos loms; e lagostas e mel salvage manjava. E prezicava e dizia:
Mar 1:7
Plus fortz de mi ve seguentre mi, del cal no so dignes gitantz[716] desliar lo coreg de la cauzamenta de lui.
Mar 1:8
Eu bategi vos en aiga, mais el vos batejara e Sanh Esperit.
Mar 1:9
E fait es en aquels dias, venc Jesu de Nazare a Galilea, et es batejatz el f[l]um Jorda de Joan.
Mar 1:10
Et eissa la ora issentz de l’aiga, vi ubertz los cels e l’Esperit si co colomba deissendent et estant en lui.
Mar 1:11
Et es faita votz dels cels: Tu est lo meus Fils que eu am, e·m platz en tu.
Mar 1:12
Et eissa ora l’Esperit menec lo el desert.
Mar 1:13
Et era aqui .xl. dia[s][717] e .xl. noitz, e fo asajatz del Diable; e era ab las bestias, e li angel servian a lui.
Mar 1:14
Mais deseguentre qu’es liuratz [62b/31d] Joan, venc Jesu en Galilea prezicantz l’avangeli del regne de Deu,
Mar 1:15
e dizia: Que cumplitz es lo temps, et apropiara[718] lo regnes de Deu. Penedetz vos e crezez l’avangeli.
Mar 1:16
E traspassantz lonc lo mar de Galilea, vi Simon et Andreu so fraire metentz lo ret e mar, quar pescador era[n].
Mar 1:17
E dix ad els Jesu: Vinetz seguentre mi e farei vos esser faitz pescadors d’omes.
Mar 1:18
Et eissa ora laissero los retz e seguiro lo.
Mar 1:19
Et anantz d’aqui u pauquet az enant, vi Jacme de Zebedeu e Joan so fraire, et eli e la nau adobavan lors retz.
Mar 1:20
Et eissa ora apelec los. E laissero lor paire Zebedeu e la nau ab los sirventz, e seguiro lo.
Mar 1:21
Et intrero en Cafarnaum, et eissa ora los disabtes es intratz e la sinagoga, et essenhava los.
Mar 1:22
Et espaventero se sobre la doctrina de lui, quar era essenhantz els coma si agues poder, e no si cum li escriva.
Mar 1:23
Et era e la sinagoga de lor[719] us hom d’ore esperit; e cridava
Mar 1:24
e dizia: qu’es a nos e a tu, Jesu [63a/32a] de Nazare? Venguist nos aucire? Eu sei que tu est Sanh de Deu.
Mar 1:25
E menassec li Jesu e dizia: Cala te, et eiss de l’home.
Mar 1:26
E trebalantz lui l’esperitz ores, e cridava en gran votz et issic de lui.
Mar 1:27
Et meraviladi se so trastoig enaissi que se querelavo entre lor, e dizian: Que[720] es aisso? Quinha es aquesta doctrina nova, que en poder manda los esperitz ores, et obezisso lui?
Mar 1:28
Et issic rumors novela de lui eissa ora en tota aquela regio de Galilea.
Mar 1:29
E viazament issentz de la sinagoga, vengro e la maiso de Peire[721] e d’Andreu, ab Jacme et ab Joan.
Mar 1:30
Mas pausava se la sogra de Peire que avia febres, et eissa ora dixero o a lui de lei.
Mar 1:31
Et apropiantz, pres la ma de lei e levec la, et eissa ora laissero la las febres, e servia ad els.
Mar 1:32
Mais fait lo vespre, cum se colcava le solels, aportavan a lui trastotz los malavens[722] e aquels que avian los demonis[723].
Mar 1:33
Et era tota la ciutatz amasada a la [63b/32b] porta.
Mar 1:34
E sanava ne moutz qui era[n] trebaladi de diversas langors, e moutz demonis gitava. E no·ls laissava[724] parlar, que el[725] sabian lui esser Crist.
Mar 1:35
E fort mati se levec; issent anec en .i. loc desert. Aqui orava.
Mar 1:36
E seguic lo Simons e li qual eran ab lui.
Mar 1:37
E cum lo atrobero, dizero a lui: Trastoig te requero.
Mar 1:38
E dix ad els: Anem e las proismanas vilas et e las ciutatz, que aqui preziquem. Quar az aisso vengui.
Mar 1:39
Et era prezicantz e las sinagogas de lor et en tota Galilea, e gitantz los demonis.
Mar 1:40
E venc a lui us lebros; pregava lo ab los ginols plegaz, e dix: Si tu o vols, potz me sanar.
Mar 1:41
Mais Jesu ac misericordia de lui, estendentz sa ma, e toquec lo, e dix a lui: Eu voll que sias sanatz.
Mar 1:42
Et mentre aisso dizia, eissa ora se partic de lui la lebrozia, et es sanatz.
Mar 1:43
Et amenasat lui, et eissa ora gitec l’en,
Mar 1:44
e dix a lui: Garda que a negu home no o diga[s]. Mais vai e demostra te [64a/32c] als preveires et ofre per ta sanetat zo que comandec Moyses en testimoni az els.
Mar 1:45
Et el issiz, comencec a prezicar et a nomenativar la paraula, enaissi que ja no pogues presenteirament[726] intrar e la ciutat, mais foras els lox erms esser; et amassavan se a lui devas totas partz.
Mar 2:1
Et autra vegada intrec en Cafarnaum seguentre alcantz dias.
Mar 2:2
Et es auzit que e la maiso era, et ajustero se mouti enaissi que no i cabia ni a la porta, e parlava az els la paraula.
Mar 2:3
E vengro[727] portantz a lui .i. home que avia palazi, que de catre era portatz.
Mar 2:4
E cum no·l pogro presentar a lui per la cumpanha, descobriro lo tet on era, et, obert lo tet, messero deso[tz] lo leit en que lo malautes jazia.
Mar 2:5
E cum vi Jesu la fe de lor, dix al malaute: Fils, perdonat te so tei pecat.
Mar 2:6
Quar eran aqui li alcantz dels escrivas sezentz e cosiran en lors cors:
Mar 2:7
Co parla aquest enaissi? Escarnix![728] Qui pot perdonar pecatz si no sols Deus?
Mar 2:8
Eissa ora [64b32d] conoc Jesu de Sanh Esperit[729] aco que aissi cosiravan entre lor, e dix a lor: Per que cosiratz aisso e vostres cors?
Mar 2:9
Qu’es pus leus causa a dire al malaute: “Perdonat te so tei pecat”, o dire: “Leva sus, e pren to leit, e vai”?
Mar 2:10
Que sapiatz que lo[730] Fil de l’home a poder en terra de perdonar pecatz. E dix al malaute [731]:
Mar 2:11
A tu dic: Leva sus, e pren to leit e vai t’en e la tua maiso.
Mar 2:12
Et eissa ora se levec, e pres so leit, et anec s’en denant totz, enaissi que s’en meravillero toti, et onravan Deu, e dizian: Que mais no vim aital meravilha[732].
Mar 2:13
Tornatz[733] es de rescaps a la mar, e tota la cumpanha venia a lui, et essenhava los.
Mar 2:14
E cum traspassava, vi Levi Alphei[734] sezent a la leudairia, e dix li: Sec me. E levec sus e seguic lo.
Mar 2:15
E fait es, cum se pausava[735] e la maso[736] de lui, mouti publica e pecador essems se pausavan ab Jesu, e ab sos decipols, et eran mouti que seguian lui.
Mar 2:16
E li escrivas e li Fariseu vezian que manjava ab los [65a/33a] pecadors et ab los publicas. E dizian als decipols de lui: Per que ab los publicas et ab los pecadors manja e beu vostre maestre?
Mar 2:17
Et auzic aisso Jesu, e dix ad els: No an fraitura li sa de mege, mais cels qui an mals; quar eu no vengui apelar los justz, mais los pecadors a penetencia.
Mar 2:18
Et eran li decipol de Joan e li Fariseu dejunantz; e vengro, e dizian a lui: Per que li decipol de Joan e dels Fariseus dejunan, mais li teu decipol no dejunan?
Mar 2:19
E dix ad els Jesu: No podo li filh de las nozas dejunar qua lun[737] l’espos es ab els? Qua long tenps[738] an ab lor l’espos, no podo dejunar.
Mar 2:20
Mais venran dias que sera toutz d’els l’espos, e donc dejunaran en aquels dias.
Mar 2:21
Negus le vestiment del drap novel no cos ab lo vestiment veil; acertas tol le novels l’ajustadura del veil, e major escoisendedura es faita.
Mar 2:22
E negus no met[739] lo vi novel els botz vels; acertas deronp lo vis novels los botz, [65b/33b] e·l vis escampa, e li botz so perdut. Mas lo vis novels deu esser mes els boz nous.
Mar 2:23
Et fait es de rescaps cum los disabtes anavan per la semensa e li sei decipol comenzero davant-anar[740], e ro[m]pian las espigas.
Mar 2:24
E li Fariseu dizian a lui: Vec te que fan li tei decipol als disabtes que no letz far?
Mar 2:25
E dix ad els: No legitz anc[741] que fe Davi quan ac fam e coita[742] el e li qual era[n] ab lui?
Mar 2:26
Co si intrec e la maiso de Deu, dejos Abitar, lo princep dels preveires, e·ls pas de la prepositio mangec, los quals no devia manjar, si no los preveires, e dec ne ad aquels que ab lui eran?
Mar 2:27
E dix ad els: Lo sabtes[743] per home es faitz e no home per sabte.
Mar 2:28
Acertas Senher es lo Filh de l’home negueis del sabte.
Mar 3:1
Et intrec autra vegada e la sinagoga, et era aqui us hom que avia la ma seca.
Mar 3:2
E gardava[n][744] lo, si als sabtes sanaria, que acuseso lui.
Mar 3:3
E dix a l’home que avia la ma seca: Leva sus e meg.
Mar 3:4
E dix az els: Letz [66a/33c] a sabte be far o mal? Arma far salvar o perdre? Et eli se callero.
Mar 3:5
Et esgardansz eviro si els ab ira[745], conturbatz sobre la cegueza dels cors de lor, e dix a l’home: Esten la tua ma. Et estendec la, e restaurada li es la mas a lui.
Mar 3:6
Mais issentz li Fariseu, ab los Erodias fazian cosselh encontra lui, que l’auziseso.
Mar 3:7
E Jesu ab so[s] decipols partic se a la mar. E mouta cumpanha de Galilea e[746] de Judea seguia lui,
Mar 3:8
e de Jerusalem et de[747] Idumea, e part flum Jorda, e viro Sur e Sajet[748], e mout grans cumpanha auzian que fazia, e vengo[749] a lui.
Mar 3:9
E dix a sos decipols que de la naveta li serviso, per la cumpanha, que no l’estreisseso.
Mar 3:10
Quar moutz ne sanava, enaissi que s’espenhian en lui, que lui toquesso; mais toti que avian plagas[750].
Mar 3:11
E li esperit ore, cum vezian lui, gitavan se a lui, e cridavan, e dizian:
Mar 3:12
Tu est Fil de Deu. E fortment menazava ad els que no·l manifestesso. [66b/33d]
Mar 3:13
Et montec el puig; apelec a si cels qu’es[751] volc e vengro a lui.
Mar 3:14
E fe que fosso .xii. [ab lui][752] e que·ls tramesses prezicar l’evangeli[753].
Mar 3:15
E dec ad els poder de sanar los malautes e de gitar demonis.
Mar 3:16
E pausec e Simon nom de Peire.
Mar 3:17
E Jacme Zebedeu, e Joan lo fraire de Jacme, e pausec en els noms Bonerges, aisso es “fil de troneire”.
Mar 3:18
Et Andreu e Felip, et Bartolmeu e Mateu, e Tomas e Jacme Alpheu, e Tadeu, e Simon de Cananea,
Mar 3:19
e Judas Escariot qui traiss[754] lui.
Mar 3:20
E vengro e la maiso, et ajustero se autra vegada cumpanhas enaissi qui no i poguesso pa manjar.
Mar 3:21
E cum o auziro li sei, issiro tenir lui, quar dizian: Que issitz es de so sen.
Mar 3:22
E li escriva que de Jerusalem deissendero, dizian: Que Belzebub a, e que, en princep de Diables, jeta Diables.
Mar 3:23
Et apelatz els, en paraulas dizia ad els: En qual mesura pot Diables [Diable][755] gitar?
Mar 3:24
E si·l regnes e si[756] es devezitz, no pot estar aquel regnes.
Mar 3:25
E si la maisos sobre [67a/34a] si meteissa es partida, no pot aquela maisos estar.
Mar 3:26
E si Diables se levara[757] e si meteis, departitz es, e no pot estar, mais fi a[758].
Mar 3:27
Negus pot la vaissela del fort, intratz en la maiso, raubar si no lia primeirament lo fort, e donc raube la maiso de lui.
Mar 3:28
Verament, dic a vos que trastoig li pecat seran perdonat als fils dels[759] homes, e li esquern dels quals escarniran.
Mar 3:29
Mais li qual escarniran e Sanh Esperit, no an rezemptio durablament, mais encolpat so de forfait durable.
Mar 3:30
Que dizian: Esperit ore a.
Mar 3:31
E vengro la maire de lui e li frairi. E foras estantz, tramesero a lui et apelavan lo.
Mar 3:32
E sezia viro lui la cumpanha, e dizian a lui: Vec te[760] que ta maire e tei frairi te demandan defora.
Mar 3:33
E respos ad els, e dix: Qui es ma maire, e mei frairi?
Mar 3:34
Et esgardantz viro si cels qui viro lui sezian[761], e dix: Vec te ma maire e·ls meus fraires.
Mar 3:35
Quar qui fara la volontat de Deu, aquest es mos fraire e ma [67b/34b][762] sor, e ma maire.
Mar 4:1
Et de rescaps comenzec a essenhar a la mar; et amasada es a lui gran cumpanha enaissi que en una nau pugec sezer e mar; e trastota la cumpanha eviro la mar sobre terra era.
Mar 4:2
Et essenhava los en paraulas moutas causas, e dizia [ad els][763] e sa doctrina:
Mar 4:3
Aujatz: Vec vos que issic lo semenantz[764] a semenar.
Mar 4:4
E fait es mentre semena, la una cazec lo[n]c la via, e vengro aucels e manjero la.
Mar 4:5
L’autra cazec sobre la peirosa aqui on no a mouta terra, et eissa ora es apareguda, que no avia auteza de terra.
Mar 4:6
E quan es le sols natz, ofeguec; e quar no ac razitz, sequec.
Mar 4:7
E l’autra cazec entre las espinas; e pugero las espinas et ofeguero la; e no donec frug[765].
Mar 4:8
E l’autra cazec e la bona terra, e dava frug[766], pojant e creissentz; e portava l’us .xxx., e l’autre .lx., e l’autre .c.
Mar 4:9
E dizia: Qui a aurellas d’auzir, auja.
Mar 4:10
E cum fo sols, demandero li aqueli qui ab lui eran, li .xii., la pa|raula. [68a/34c]
Mar 4:11
E dix ad els: A vos es donatz a saber lo mester del regne de Deu; mais ad els que foras so, en paraulas totas causas so faitas,
Mar 4:12
qu[e l]i[767] vezentz, veian e no veian, e li auzent aujan e no entendan, que[768] a la vegada [no] sian covertit, e [no] sian az els perdonat li pecat[769].
Mar 4:13
E dix ad els: No sabetz aquesta paraula? Et en qual mesura conoserez totas las paraulas?
Mar 4:14
Cel que semena, semena paraula.
Mar 4:15
Mas aquesti que so lonc la via on es semenada la paraula; e cum l’auzian, eissa ora ve·l Diables, e pren la paraula qu’es semenada els cors de lor.
Mar 4:16
Et aquesti so semblant qui sobre la peirosa es semenatz, li qual cum auzo la paraula, eissa ora ab gaug la recebo,
Mar 4:17
e no n’a razitz[770] en lor, mais temporals so; d’aqui enant nada la tribulatios e persecutios per la paraula, eissa ora so conturbatz.
Mar 4:18
E li autri qu’e[771] las espinas so semenadi; aquesti so qui auzo la paraula,
Mar 4:19
e l’avareza d’aquest segle, e las falsetatz de las manentias, eviro las autras [68b/34d] cobezezas intrantz, ofegan la paraula, e senes fruc[772] so faiti.
Mar 4:20
E aquesti so que so semenadi sobre la bona terra, li qual auzo la bona paraula, e la recebo, e fan fruc, d’u .xxx., e d’autre .lx., e d’autre .c.
Mar 4:21
E dizia ad els: Donc no cove la lumneira[773] que sia pausada sotz lo vaissel, o sotz lo seti? Mas sobre·l candeler sia pausada?[774]
Mar 4:22
Quar no es alcuna causa rescosta que no sia manifesta; ni es fait rescost, que en presenza no venga.
Mar 4:23
Si alcus a aurelias d’auzir, auja.
Mar 4:24
E dix ad els: Gardatz que auziretz. En qual mesura seretz mesurador, sera mesurat a vos, et ajustat a vos.
Mar 4:25
Quar qui a, sera li donat; e qui no a, zo neis que a sera tout de lui.
Mar 4:26
E dizia: Aissi es lo regnes de Deu, en cal mesura si jeta l’om la semensa en terra,
Mar 4:27
e dorm, e reisseda se[775] de nuitz e de dias, e la semensa germena e creix don el no sab.
Mar 4:28
Quar d’aqui enant la terra fa fruc, primeirament en erba, d’aqui en espiga, d’aqui ple [69a/35a] froment en espiga.
Mar 4:29
E cum apareiss lo fruc, eissa ora met la fautz, que meissos es.
Mar 4:30
E dizia: A cu asemblarei[776] lo regne de Deu? O a cui[777] paraula lo cumpararem?
Mar 4:31
Si co·l gra de la serbe le quals, cum semenatz es en terra, menre es de totas las semensas que so en terra.
Mar 4:32
E cum es semenatz, puja; [et] es faita[778] majers de trastotas las erbas, e fa grans rams enaissi que puscan sotz l’ombra de lui li auzel del cel estar.
Mar 4:33
E aitals moutas paraulas parlava ad els, en paraulas qu’el[779] pogueso auzir.
Mar 4:34
E senes paraula no parlava ad els, mais a una part a sos decipols o demostrava tot.
Mar 4:35
E dix ad els en aquel dia, cum s’era lo sers faitz: Traspassem encontra.
Mar 4:36
E laissadas las cumpanhas, presero lui enaissi que era e nau; et autras naus era[n][780] ab lui.
Mar 4:37
E faita es gran tempesta de vent, e·l flum[781] metia e la nau enaissi que fos cumplida la nau.
Mar 4:38
Et era el, cap sobre·l cervigal[782], dormentz, e reix[e]dero[783] lo, e dixero a lui: Maestre, nos [69b/35b] despertam a tu, que periam[784].
Mar 4:39
E levantz[785], menassa al vent, e dix a la mar: Tace e cala! E remas lo vent, e faita es grans patz.
Mar 4:40
E dix ad els: Per que esz pauruc? Ni no avetz fe? E temero de gran paor, e dizia l’us a l’autre: Qui cujas es aquest, que·l ve[n]tz[786] e la mar obezisso a lui?
Mar 5:1
E vengo[787] d’outra la mar e la regio de Genesar[788].
Mar 5:2
Issiro de la nau; [et] eissa ora correc[789] a lui dels monimentz us hom en esperit orre,
Mar 5:3
que avia maisoneta els monimentz, e de cadenas no·l podia hom liar.
Mar 5:4
Que sovendeirament dels ceps e de las cadenas liatz, rumpia[790] las cadenas e franhia los ceps, e luntz hom no·l podia domd[ar][791].
Mar 5:5
E tota ora de nuitz e de dias els monimentz et els puitz era cridanz, e feria se ab las peira[s][792].
Mar 5:6
E vi Jesu de lun[793], e venc contra lui, et azorec lo.
Mar 5:7
E cridantz en gran votz, dix: Qu’es a mi et a tu, Jesu, Fil de Deu autisme? Conjuri[794] te per Deu, no me trebals!
Mar 5:8
Quar dizia a lui: Eiss, esperit orres de l’home!
Mar 5:9
E demandava li: Quals noms es [70a/35c] a tu? E dix a lui: Legios es noms, que mouti em.
Mar 5:10
E pregava lo mout que no·l gites defora la regio.
Mar 5:11
Mas era aqui enaviro .i. poig[795], us grans tropels de porx …[796].
Mar 5:12
E pregavan lo li diabli[797], e dizian: Tramet nos els porx que intrem en eils[798].
Mar 5:13
Et eissa ora autregec lor o Jesu, et eissiro li orre esperit, et intre[r]o[799] els porx; e ab gran forsa lo tropels es anatz e mar d’una lega[800], et ofegadi so e mar.
Mar 5:14
Mais aicels que·ls paissian fugiro, e numciero[801] o e la ciutat et els camps; et issidi so vezer ço que era fait[802].
Mar 5:15
E vengon a Jesu e viro lui que era treballatz dels diables sezentz, e vestit, e de sana volontat; e temero.
Mar 5:16
E cumptero[803] o aicels li qual o viro de qual guisa fo fait a lui qui avia los demonis, e dels porx.
Mar 5:17
E presero lo a pregar que·s partis de las lors encontradas.
Mar 5:18
E cum puges e la nau, comensec lo a pregar lo quals fo trebalatz del Diable que estes ab lui.
Mar 5:19
E no li o autregec, mas dix li: Vai en ta maiso als teus, [70b/35d] e cumta[804] ad els cantas causas a faitas Deus a tu, e misericordia ac de tu.
Mar 5:20
Et anec, e comencec a prezicar e la terra de .x. ciutatz[805] cantas causas fe nostre Senher[806] a lui; e trastoig eran se meravillat.
Mar 5:21
Et cum intres Jesu e la nau autra vegada outra la mar, ajustec se a lui grans cumpanha que era viro lo mar.
Mar 5:22
E venc us dels princep[s][807] de la sinagoga que avia nom Janus[808], e vezentz lui, gitec se a ssos pes.
Mar 5:23
E pregava lo mout, e dizia: Que la mia filla es a la fi; e vei, e pausa la ma sobre lei, que sia salva e viva.
Mar 5:24
Et anec ab lui, e seguiro lo grans cumpanhas, et estrenian lo.
Mar 5:25
Et una femna que era em perfudi[809] de sanc .xii.[810] ans,
Mar 5:26
et avia moutas causas sufertas[811] de trops meges, et avia totas las suas causas despendudas, e re no li profeitava, mais majorment avia peitz;
Mar 5:27
cum auzic de Jesu, venc e la cumpanha deseguentre, e toquec la vestimenta de lui,
Mar 5:28
quar dizia entre si: Que si la vestimenta de lui toqui, salva [71a/36a] serei.
Mar 5:29
Et eissa ora es secada la fontz de la sanc de lei, e sentic e so cors que sanada era de la plaga.
Mar 5:30
Et eissa ora Jesu conoc e si meteis que la vertutz era issida de lui. E tornatz es a la cumpanha, e dizia: Quals toquec la mia vestimenta?
Mar 5:31
E dizian li li sei decipol: Ves la cumpanha que te estrenian, e dizia: Qui me toquec?,
Mar 5:32
esgardantz viro si vezer lui que aisso fe[812].
Mar 5:33
Mas la femna tementz e trementz, sabia que era fait en lei, venc e gitec se denant lui, e dix a lui tota la veritat.
Mar 5:34
Et el dix a lei: Filla, ta fes te fa salva; vai em patz[813] e sia sana de la tua plaga.
Mar 5:35
Aisso encara parlant, vengro al princep de la sinagoga, e dizian: Que la tua filla es morta. A que trebalas … lo Maestre[814]?
Mar 5:36
Mais Jesu a auzida la paraula qu’es dita, e dix al princep de la sinagoga: No vullas temer, mais solament crei.
Mar 5:37
E no cosentic a degu que·l seguis [71b/36b] si no a Peire [et a Jacme][815] et a Joan, lo fraire de Jacme.
Mar 5:38
E vengro e la maiso del princep de la sinagoga; e vi lo gab, e·ls plorantz, e·ls planhentz moutz.
Mar 5:39
Et intratz, dix ad els: Per que esz torbatz e ploratz? La tosa no es morta, mais dorm.
Mar 5:40
Et escarniro lo. Mais el gitec los ne trastotz, e pres lo paire e la maire de la tosa, et aquels que eran ab lui. Et intrec aqui on era la tosa jasentz.
Mar 5:41
E tenc la ma de la tosa, e dix li: Tabita cumi, aisso es: Tosa, a tu dic, leva sus[816].
Mar 5:42
Et eissa ora levec se la tosa, e anava; et era de dotz’ ans. Et espaventero se de gran paor[817].
Mar 5:43
E mandec ad els forment que degus no o saubes. E dix que·l fos dat a manjar.
Mar 6:1
Et retornatz de rescaps[818], anec e la sua encontrada; e seguiro lo li sei decipol.
Mar 6:2
E fo faitz sabtes, e comencec e la sinagoga essenhar; e mouti auzentz eran se meravillat e la sua doctrina, e dizian: Don es az aquest totas aquestas causas? E que es la savieza qu’es dada a lui, et aitals vertutz co so faitas [72a/36c] per las mas de lui?
Mar 6:3
No es aisso lo fil del faure e de Maria, fraire de Jacme, e de Joseph, e de Juda, e de Simon? E las serors de lui, no so ab nos? Et eran se meravillat[819] en lui.
Mar 6:4
E dizian ad els Jesu: Que no es profeta senes onor[820], si no e ssa encontrada et e ssa conoissensa[821], et e ssa maiso.
Mar 6:5
E no poc aqui moutas vertutz[822] far, si no paux malautes qu’empausadas las mas, sanava.
Mar 6:6
Et meravillava[823] se per la no-crezenza de lor. Et enrevironava castels enaviro, essenhantz.
Mar 6:7
E apelec lo[s] .xii., e comensec los trametre dos e dos, e dava ad els poder dels esperitz orres.
Mar 6:8
E comandec ad els que deguna re no portarian e la via, si no solament verga: Ni esportela, ni pa, ni monedas e vostras centas[824],
Mar 6:9
mais cauzadas sandalias, e no seretz[825] vestit de doas gonelas.
Mar 6:10
E dizia ad els: En qualque maiso intraretz, aqui[826] estatz entro que isscatz[827] d’aqui.
Mar 6:11
E quals que no vos recebran, ni no vos auziran, issetz d’aqui e secodez la polvera de vostres pes en testim|oni [72b/36d] ad els.
Mar 6:12
Et issentz, prezicavan que fesso penedencia.
Mar 6:13
E moutz demonis gitavan, et onhian ab oli moutz malautes, et eran sanadi.
Mar 6:14
Et auzic Eros lo retz[828] — quar manifestz es faitz lo noms de lui — e dizia: Que Joan Babtista es resuscitatz de mort, e per aisso, vertutz so obradas en lui.
Mar 6:15
Li autri dizian: Que Elias es. Mais li autri dizian: Que propheta es coma us[829] dels prophetas.
Mar 6:16
Can o auzic Eros, dix: Qui eu degolei, Joan, aquest es resuscitatz de mort.
Mar 6:17
Quar el [meteis] Eros[830] trames e tenc Joan, e liec le e la carcer per Erodiana, la moller de Philip so fraire, que la avia presa.
Mar 6:18
Quar dizia Joan ad Ero: No letz a tu aver la moller de to fraire.
Mar 6:19
Mais Herodiana agaitava lo, e volia lo aucire, e no podia.
Mar 6:20
Quar Eros temia Joan; [lo] sabia hon[831] sanh e just. E gardava lo, et auzia a lui moutas causas far, e volonteirament auzia lui.
Mar 6:21
E cum dias covinables venc a Ero de sa nativitat, fe manjar als princeps, et als tribuners, et als majors [73a/37a] de Galilea.
Mar 6:22
E cum intrec la filla de Erodiana, sautec[832] e plac a Ero et az aquels que·s pausavan essems a[n] lui[833]. E di lo regs[834] a la tosa: Quer a mi que·t vols, e donarei o a tu.
Mar 6:23
E jurec a lei: Que qualque causa queras, donarei a tu, negueis la metat de mo regeime.
Mar 6:24
La quals, que s’en issic, dix a sa maire: Que·l querei? Et ela dix: Lo cap de Joan Babtista.
Mar 6:25
Et eissa ora cum intrec ab gran coita al reg[835], ques e dix: Eu volh que ades dos[836] a mi e .i. desc lo cap de Joan Baptista.
Mar 6:26
Et irascutz s’es lo regs; per lo sagrament e, per cels que·s pausavan essems ab lui, no la volc far irada.
Mar 6:27
Mais trames sos sirventz[837], e mandec aportar lo cap de lui el desc, e degolec le e la carcer,
Mar 6:28
et aportec lo cap de lui el desc, e dec lo a la tosa, e la tosa dec lo a sa maire.
Mar 6:29
Quan o auziro, li decipol de lui vengro e presero lo cors de lui, e mesero lo el moniment.
Mar 6:30
Et vengro li decipol a Jesu; recumptero[838] a lui tot ço que avia[n][839] [73b/37b] fait et essenhat.
Mar 6:31
E dix ad els: Vinetz ad una part el loc erm, e pausatz vos u pauquet. Quar eran mouti que venian e retornavan[840]. E no avian espazi de manjar.
Mar 6:32
E puja[n]tz[841] e la nau, anero en u loc desert ad una part.
Mar 6:33
E viro los ne anar, e conogro o moutz; e pezoner de totas las ciutatz coregro[842] la, e vengron i enant de lor.
Mar 6:34
Et issentz, vi gran cumpanha Jesu, e misericordia ac d’els, que eran si co ovelhas que no an pastor. E comencec los essenhar de moutas causas.
Mar 6:35
E cum ja fo grans ora, vengro li decipol de lui, e dizian: Erms es aquest lox, e [l’]ora[843] ja traspassa;
Mar 6:36
laissa los que ano e las proismanas vilas et e las careiras, que cumpro a si manjars que manjo.
Mar 6:37
E respos et dix ad els: Donatz lor vos a manjar. E dixero a lui: Si anavam e cumpravam[844] de diners .cc. pas, e les lor donam a manjar, avondara ad els[845]?
Mar 6:38
E dix az els: Cantz pas avetz? Anatz e veiatz. E con o conogro, e dixero: .v., e dos peisses.
Mar 6:39
E mandec ad els que·ls [74a/37c] feso totz pausar segon las cumpanhas sobre·l vert fe.
Mar 6:40
E pausero en partz per .c. e per .l..
Mar 6:41
E pres los .v. pas e·ls dos peisses, esgardantz el cel, benezic e frais los pas, e dec los a sos decipols que·ls pausesso denant els; e·ls dos peisses devezic a totz.
Mar 6:42
E manjero ne trastotz e so sadolat.
Mar 6:43
E levero las [remazilhas] de las frahementas[846] .xii. cofres ples, e dels peisses.
Mar 6:44
Mais eran qui manjero .v. milia homes.
Mar 6:45
E viazament forcec Jesu sos decipols pujar e la nau, que anesso denant lui e passeso la mar a Bethsaida domentre que laissara lo poble.
Mar 6:46
E cum los laissec, anec s’en en .i. puig orar.
Mar 6:47
E cum fo sers, era la naus e meg de la mar, et el sols en terra.
Mar 6:48
E vi els treballantz en remar, quar era ventz contrazis, e viro la quarta vigilia de la noit, venc ad els anantz sobre mar, e volia traspassar ad els.
Mar 6:49
Mais eli que viro lui anant sobre mar, cugero se que fos fantauma, e cridero.
Mar 6:50
Quar toti viro lui e so conturbat. Et eissa ora [74b/37d] parlec ad els e dix lor: Ajatz fe, eu so; no vulhatz temer.
Mar 6:51
E pugec ad els e la nau, e remas lo ventz; e pus majorment entre lor s’espaventavan[847].
Mar 6:52
Quar no entendian dels pas quar eran li cor de lor eissegat[848].
Mar 6:53
E cum traspassavan la mar vengon[849] e la terra de Genesar[850], et aribero.
Mar 6:54
E cum foro isidi de la nau, eissa ora conogon[851] lui.
Mar 6:55
E percorregro tota aquela regio, e comencero los malautes az aportar e leitz viro lui, aqui on [auziro que] era[852].
Mar 6:56
Et on que intres, en careiras o e vilas, o en ciutatz, els plas[853] pausavan los malautes, e pregavan le que la fremja de la vestimenta de lui toquesso; e toti que toquero lui eran fait salvi.
Mar 7:1
Et vengro[854] li Fariseu et alcantz dels escrivas vinentz de Jerusalem.
Mar 7:2
E cum viro alcantz dels decipols de lui ab mas comus, aisso es no lavatz mas, manjar pas, blasmero los.
Mar 7:3
Quar li Fariseu e toti li Judeu si no lavan sove[n]deirament[855] lor mas, no manjan, tenent las cos||tumas [75a/38a] dels majors;
Mar 7:4
e del mercat, si no so batejat[856], no manjan; et autras moutas causas que so liuradas ad els a gardar: baptisme de calice[s][857] e de brocs e de vaissels d’eram[858] e de leitz.
Mar 7:5
E demandavan li li escriva e li Fariseu: Per que li tei decipol no van justa[859] las costumas dels majors, mas ab comus mas manjan pa?
Mar 7:6
Mais el respos, e dix ad els: Be o prophetizec Ysaias de vos enganador, si co es escrig: Aquest pobles ab las labias me ondra, mais lo cors de lor es lun de mi.
Mar 7:7
Et e va me colo[860], essenhantz las doctrinas e·ls comandamentz dels homes.
Mar 7:8
Quar laissatz los comandamentz de Deu, e tenetz la costuma dels homes, baptisme de calices e de brox; et autras moutas causas faitz asemblantz d’aisso.
Mar 7:9
E dizia ad els: Be fesz vas los comandamentz de Deu, que gardetz la vostra costuma.
Mar 7:10
Quar Moyses dix: Onra to paire e ta maire, et: Qui maldira so paire o sa maire, de mort morra.
Mar 7:11
Mais vos dizetz: [75b/38b] Si dizera l’om al paire o a la maire “Corban”, ques es dos, qualsque causa sia de mi, profeita a tu.
Mar 7:12
E d’aqui enant, laissatz a lui alcuna causa fa[r][861] a so paire o a sa maire;
Mar 7:13
e refudatz la paraula de Deu per la vostra costuma, que liuresz. Et autras causas faitz moutas semblantz d’aquesta.
Mar 7:14
Et apelanz autra vegada la cumpanha, dizia ad els: Aujatz me trastuit, et entendetz.
Mar 7:15
Neguna causa no es fora de l’home intrantz en lui que·l pusca far orre. Mais las causas que de l’home eisso, aquelas so que fan l’ome orre.
Mar 7:16
Si alcus a aurelhas d’auzir, auja.
Mar 7:17
E cum intrec e la maiso de la cumpanha[862], demandavan li li decipol de lui la paraula.
Mar 7:18
E dix ad els: Enaissi vos esz no-savi. No entendetz que tota causa defora intrantz en home no pot far orre,
Mar 7:19
que no intra el cor de lui, mais el ventre va, e deforas eiss[863], porgantz[864] totz los manjars.
Mar 7:20
E dizia que aquelas causas que eisso de l’home, aquelas fan l’ome orre. [76a/38c]
Mar 7:21
Quar [de]dinz[865] del cor dels homes[866] eisso li mal cossirer, avoteris[867], fornicatios, homicidis,
Mar 7:22
laironicis, avareza, escarnis, erguls, foleza, felonia, engans, orezesa, mals vuls[868].
Mar 7:23
Totas aquestas causas malas [de] dinz[869] eisso, e fan l’ome orre.
Mar 7:24
E d’aqui levantz, anec e las encontradas de Sur e de Sagetz[870], et intratz e la maiso, no volc que luns hom li saubes, e no·s podia rescondre.
Mar 7:25
Quar la femna viazament que auzic de lui, la quals avia una fila[871] en esperit orre, intrec e gitec se a sos pes.
Mar 7:26
Quar la femna era de pagas[872], de linhage sirofenissa; pregava le que·l demoni gites de la filla de lei.
Mar 7:27
Lo quals dix a lei: Laissa primeirament sadolar los fils, quar no es bo penre lo pa dels fils e dar als cas.
Mar 7:28
Et ela dix a lui: Oc, Senher; mais li cadel sotz la taula manjan de las micas dels efantz.
Mar 7:29
E dix a lei: Per aquesta paraula, vai, et eisca lo demonis de la tua fila.
Mar 7:30
E cum anec e sa maiso, atrobec la toza jazent sobre·l [76b/38d] leit, e·l demoni gitat.
Mar 7:31
Et issic de rescaps de las encontradas de Sur, e venc per Saget a la mar de Galilea e meg de las encontradas de .x. ciutatz.
Mar 7:32
Et portavan a lui .i. home sort e mut, e pregavan le que pauses en lui la ma.
Mar 7:33
E pres le de la cumpanha ad una part, e mes los ditz e las aurelas, et escopentz, tochec[873] li la lenga de lui.
Mar 7:34
Esgardantz el cel, sospirantz, dix li: Efeta, que es, ‘adobrir’[874].
Mar 7:35
Et eissa ora so ubertas las aurellas de lui, e deliatz es lo liams de la lenga de lui, e parlec dreitureirament.
Mar 7:36
E mandec ad els que a degu no o disseso. Mais cant pus ad els o comandava, tant majorment pus prezicava[n][875].
Mar 7:37
E per aisso, pus se meravilavan; e dizian: Be fe totas res; e·ls sortz fe auzir[876], e·ls mutz parlar.
Mar 8:1
En aicels dias, autra vegada cum la mouta cumpanha fo ab Jesu, e no avian que mangesso, et apelec sos decipols, e dix ad els:
Mar 8:2
Misericordia ei sobre aquesta cumpanha, que vec vos que ja tres dias an estat ab [77a/39a] mi, e no an que manjo.
Mar 8:3
E ssi los laissi anar dejus en lor maiso, defaliran e la via, quar tals n’i a d’els que vengro de lun.
Mar 8:4
E resposero a lui li sei decipol: Don poirem aquestz que aici so sadolar de pas el loc erm?
Mar 8:5
E demandava ad els: Cantz pas avetz? Li qual dixero: Set.
Mar 8:6
E comandec la cumpanha pausar sobre terra. E pres los set pas, gracia fe e fraiss, e dava a sos decipols que apauseso. Et apausero [a][877] la cumpanha.
Mar 8:7
Et avian peissonetz paux; et aquels benezic, e mandec apausar.
Mar 8:8
E mangero, e so sadolat. E levero que sobrec de las frahmentas set esportelas plenas.
Mar 8:9
Mais eran celi qui manjero coma .iiii. milia; e laissec los.
Mar 8:10
Et eissa ora pugec e la nau ab sos decipols, e venc e las encontradas [de][878] Dalmauta.
Mar 8:11
Et issiro li Fariseu, e comenzero a contendre ab lui; demandava[n][879] de lui signe del cel, et asajavan lo.
Mar 8:12
E sospirava en esperit, e dix: Per que aquesta generatios quer[880] signe? Verament dic a vos, si sera donatz[881] ad aquesta [77b/39b] generatio signes.
Mar 8:13
E laissec los; pujantz autra vegada e nau, anec outra la mar.
Mar 8:14
Et oblidat so penre pas, e no avian pa ab lor e la nau si no .i. sol.
Mar 8:15
E comandava ad els e dizia: Gardatz et esquivaz vos del levam dels Fariseus e del levam d’Erode[882].
Mar 8:16
E cosiravan, e dizian l’us a l’autre: Que pas no presem[883].
Mar 8:17
E conoc o Jesu, e dix ad els: Per que cosiratz, que no avetz pas? Donc no conoisez ni entendetz encara? Avetz eissegat vostre cor?
Mar 8:18
Vuls[884] avetz, e no vezez; et aurellas avetz, e no auzetz. No vos remenbra?
Mar 8:19
Quan los .v. pas fraissi, e .v. millia homes foro sadolat, e cantz cofres de frahmentas ples levetz? E dixero a lui: .xii.
Mar 8:20
E quan los set pas fraissi[885], e .iiii. milia homes foro replet, cantas esportelas plenas presetz? E dixero a lui: Set.
Mar 8:21
E dizia ad els: En qual maneira, donc, no entendetz?
Mar 8:22
E vengro a Bethsaida, et aportero a lui .i. cec; e pregava[n][886] le que·l toquec.
Mar 8:23
E pres la ma del cec, e [78a/39c] menec l’en, fora la careira[887], et escopentz els uls de lui, e pausadas sas mas, demandava li si vezia lunha re.
Mar 8:24
E gardava, e dix: Eu veg[888] homes si co aibres anantz.
Mar 8:25
Et autra vegada, pauzec las mas sobre los uls de lui, e fe le vezer, e restauratz es, enaissi que vi clar totas causas.
Mar 8:26
E trames lo e ssa maiso, e dizia: Vai en ta maiso, e si intras e la careira, a negu no o digas.
Mar 8:27
Et retornatz es Jesu e li decipol el castel de Cesaria de Philip, et e la via demandava a sos decipols, e dizia: Que dizo qui so eu li home?
Mar 8:28
Li qual respondero, dizentz: De Joan Baptista, e li autri d’Elias[889], e li autri coma us dels propheta[s].
Mar 8:29
E donc dix ad els: E vos, que dizetz qui so? E respos Peire, e dix li: Tu est Crist.
Mar 8:30
E menacec ad els que ad home no o disseso de lui.
Mar 8:31
E comencec az essenhar que cove al Fil de l’home moutas causas a sufrir, et es[ser es]proat[890] dels vels, e dels majors preveres, e dels escrivas, et esser mortz, e deseguentre .iii. dias resuscitar.
Mar 8:32
Et en presenza paraulas lor parlava. [78b/39d] E pres lo Peire, e comencec lo a reptar.
Mar 8:33
Lo quals se tornec, e vi sos decipols. E menacec a Peire, e dizia: Vai seguentre[891] mi, Diable, que no sabs las causas que so de Deu, mas zo qu’es d’omes.
Mar 8:34
Et demandada la cumpanha ab sos decipols, e dix ad els: Qui volra seguentre mi venir, abnegues si mezeis, e prenga sa crotz, e sega me.
Mar 8:35
Mais qui vol s’arma far salva, perdra la; mais qui pert s’arma per mi e per l’evangeli, fa[892] la salva.
Mar 8:36
Quar quals profeitz es a l’home si gazanha tot lo mon, e destroziment fa a s’arma?
Mar 8:37
O que dara cambis per s’arma[893]?
Mar 8:38
Quar qui cofesara mi e la mia paraula en aquesta generatio avoutrairitz e pecairitz, e·l Fil de l’home cofessara lui quan venra e la gloria del seu Paire ab los seus angels[894].
Mar 8:39
E dizia ad els: Verament, dic a vos que so tals d’aquels[895] que estan aici que no tastaran de mort entro que veian venir lo regne de Deu en vertut[896].
Mar 9:1
Et apres sex[897] dias, pres Jesu Peire, e Jacme e Joan, e menec los en .i. pu|ig [79a/40a] naut, ad una part sols, e trasfiguratz es denant els.
Mar 9:2
E las vestimentas de lui so faitas resplandentz blancas neis coma neveira[898]; lunh lavaire sobre terra no las poc tant blancas far.
Mar 9:3
Et aparec ad els Elias e Moysen, [et] eran [899] parlantz ab Jesu.
Mar 9:4
E respos Peire, e dix a Jesu: Maestre, bo estar fa aici; e fazam .iii. maisonetas: a tu, una, et a Moysen, una, et a Elias, una.
Mar 9:5
Quar no sabia que·s[900] dizia, que de paor era[n][901] esbalauzitz.
Mar 9:6
E faita es una niols que·ls cubria. E venc una votz de la niol, e dis: Aisso es lo meus Fils cars; et aujatz lo.
Mar 9:7
Et eissa ora enaviro gardantz, degu puissas no viro si no Jesu solament ab lor.
Mar 9:8
E deissendentz els del puig, comandec ad els que deguna re que agueso vista no cumptesso, si no quan lo Fil de l’home resuscitara de mort.
Mar 9:9
E la paraula retengro ab lor; e cossiravan entre lor que era; “Cum resuscitara[902] de mort”?
Mar 9:10
E demandavan li, e dizia[n]: Per que[903], per aisso, dizo li Fariseu e li escriva que Elias [79b/40b] cove primeirament a venir?
Mar 9:11
Lo quals respos, e dix ad els: Elias, quan venra primeirament, restaurara totas causas; e de qual mesura es escrig al[904] Fil de l’home, que de moutas causas sia sufre[n]tz[905] e mesprezatz?
Mar 9:12
Mais eu dic a vos que Elias venc, e fero e lui que·s[906] volgro, si co es escrig de lui.
Mar 9:13
E venc a sos decipols. E vi gran cumpanha viro els, e·ls escrivas contendentz ab els.
Mar 9:14
Et eissa ora totz lo pobles vi Jesu et es esbalauzitz; et espaventero se, e corian contra lui, e saludavan lo.
Mar 9:15
E demandava ad els: Que contendetz entre vos?
Mar 9:16
E respos us de la cumpanha, e dix: Maestre, eu aportei lo meu fil a tu, que a esperit mut,
Mar 9:17
que en qualque loc lo pren, destren lo, et escuma et estrenh las denz, e secca. E dissi a tos decipols que·l ne gitesso, e no pogro.
Mar 9:18
Lo quals respos ad els, e dix: O, generatios no-crezentz, qua lun serei[907] ab vos? Qua lun[908] vos sufrirei? Aportatz lo a mi.
Mar 9:19
Et aportero le a lui. E cum vi lui, [80a/40c] eissa ora l’esperitz conturbec lo, e gitantz en terra, voludava se et escumava.
Mar 9:20
E dema[nda]va[909] al paire de lui: Quant temps a que aisso li ave[n]c[910]? Et el li dix: D’efantia.
Mar 9:21
E sovendeirament e foc et en aiga lo mes[911] que·l perdes. E si alcuna re potz, ajuda a nos, e misericordia ajas de nos.
Mar 9:22
E Jesu dix li: Si potz creire, totas causas so poderosas al crezent.
Mar 9:23
Et eissa ora lo paire cridantz de l’efant ab lagremas, dizia: Crezi, Senher; ajuda e la mia no-creze[n]sa[912].
Mar 9:24
E cum vi Jesu correr[913] la cumpanha, menacec a l’esperit orre, e dix li: Sort e mut esperit, eu mandi a tu que esscas de lui, e ja mas no intres en lui.
Mar 9:25
E cridantz e mout trebalantz lui, issic de lui; e faitz es si co mortz[914], enaissi que mouti dixero que mortz es.
Mar 9:26
Mais Jesu tenc[915] la ma de lui, e levec lo; e resuscitec.
Mar 9:27
E cum intrec a la maiso, li decipol de lui demandavan li a cosselh: Per que nos no·l ne poguem gitar?
Mar 9:28
E dix ad els: Aquest linhages no pot issir si no en oracios et en dejunis[916].
Mar 9:29
E d’aqui issic, e traspasavan Galilea, e no volian que [80b/40d] home lo saubes[917].
Mar 9:30
Mais essenhava sos decipols, e dizia ad els: Que·l Fil de l’home sera traitz e mas dels homes, et auciran lo; e mortz, al tertz dia, resucitara[918].
Mar 9:31
Mais eli no conoissian la paraula e temian demandar.
Mar 9:32
E vengro en Cafarnaum, li qual cum foro e la maiso demandava ad els: Que traitavatz e la via?
Mar 9:33
Et eli·s calero; acertas entre lor e la via se desputavan quals era d’els mager.
Mar 9:34
E sezentz, apelec los .xii. e dix ad els: Si alcus vol primers esser, sera totz derers, e de trastotz sirventz.
Mar 9:35
E pres .i. efant, et establic lo e meg de lor. E cum l’ac abrasat, dix ad els:
Mar 9:36
Qui receb .i. efant d’aquesta mesura[919] el meu nom, mi receb. E qui mi receb, no receb mi, mais lui qui mi trames.
Mar 9:37
E respos li Jouhan[920], e dix: Maestre nos vim .i. home el teu nom gitantz demonis que no nos seg, e vedem li o.
Mar 9:38
Mais Jesu dix: No lo vullas vedar. Negus no es que faza vertut el meu nom e pusca viaszament parlar mal de mi.
Mar 9:39
Quar [81a/41a] qui no es contra vos, per vos es[921].
Mar 9:40
Quar qui donara a vos a beure .i. calit[922] d’aiga el meu nom, de Crist es; verament dic a vos, no perdra so gazerdo.
Mar 9:41
E qui escandalizara .i. d’aquestz menors crezentz e mi, bona causa seria a lui pus, si era revironatz d’una mola a so col, et esser mes e mar.
Mar 9:42
E si te escandalizava la tua mas, trenca la te; melor es a tu devol intrar e vida que dos mas aver et anar en ifern[923] e foc que no destenh,
Mar 9:43
on li verms de lor no mor, e foc no destenh.
Mar 9:44
E si lo teus pes te escandaliza, tol le·t; melor es a tu contraiz intrar e vida durabla que ab dos pes aventz esser mes en ifern[924]; e foc no destenh,
Mar 9:45
on li verms de lor no mor, e·l fox no destenh.
Mar 9:46
Que[925], si lo teus uls te escandaliza, trai le·t. Melor es a tu losc intrar el regne de Deu que ab dos uls aventz esser mes el foc d’ifern[926],
Mar 9:47
on li verms de lor no mor, e·l fox no destenh.
Mar 9:48
Quar trastotz fox sera salatz, e trastotz sacrifizis sera salatz[927].
Mar 9:49
Bo es sals. Que si la sals no sala, en que la cundiretz? Ajatz e vos sal; [81b/41b] e patz ajatz entre vos.
Mar 10:1
Et de sa leventz, venc e las encontradas de Judea, part flum Jorda; et ajustavan se autra vegada las cumpanhas a lui. E si co solia, autra vegada essenhava los.
Mar 10:2
Et apropiavan se li Fariseu, e demandavan li si letz al marit laisar sa moler; et asajavan lo.
Mar 10:3
Mais el respos, e dix ad els: Quar quin[928] mandec a vos Moyses?
Mar 10:4
Li qual dixero: Moyses mandec libre de refut escriure e laisar.
Mar 10:5
Als quals respos Jesu, e dix: A dureza dels vostres cors, cossentic a vos aquest mandament.
Mar 10:6
Mais del comensament de las creaturas, mascle e femna fe ad els Deus. E dix:
Mar 10:7
Per aisso laissara hom so paire e sa maire, et ajustara se ab sa moler.
Mar 10:8
E seran doi en una carn. Enaissi ja no so doi, mas una carn[929].
Mar 10:9
Per aisso zo que Deus ajustec, hom no o soparta.[930]
Mar 10:10
Et e la maiso autra vegada, li decipol de lui d’aisso meteis demandero li.
Mar 10:11
E dix ad els: Si alcus laissara sa moler, e·n prendra autra, avouteri met sobre lei.
Mar 10:12
E si la moler laissa so [82a/41c] marit, et autr’ en pren, avoutra.
Mar 10:13
Et ofrian a lui li efant, que los toques. Mais li decipol menaszavan als presentantz,
Mar 10:14
los quals, cum vi Jesu, sab li mal, e dix ad els: Laissatz los efantz a mi venir, e no lor o vedetz. Quar aitals es lo regnes de Deu.
Mar 10:15
Verament dic a vos, qui no recebra lo regne de Deu si co l’efantz, no intrara en lui.
Mar 10:16
Et abrasantz els, pausava la ma sobr’els, e benezia los.
Mar 10:17
Et cum retornatz fos e la via, correc us, e so genol plegat denant lui, e pregava lo, e dizia: Maestre bos, que farei que aja vida durabla?
Mar 10:18
E Jesu dix li: Per que me dizes bos? Negus no es bos si no us, Deus.
Mar 10:19
Los comandamentz conoisses: No avoutraras; ni auciras; ni faras laironisi; ni no diras fals testimoni; ni faras avoleza; onra to paire e ta maire; e [amaras] to proisme coma tu mezeis.[931]
Mar 10:20
Mais respos el, e dix li: Maestre, tot aisso ei gardat de mo jovent.
Mar 10:21
Mais Jesu esgardantz lui, amec lo, e dix li: Us ne defalh a tu: Vai, [82b/41d] e ven tot ço que as, e dona a paubres, et auras tesaur el cel, e vei e seg me.
Mar 10:22
Lo quals s’es contristatz e la paraula; anec s’en ploran, quar era que avia grans mane[n]tias[932].
Mar 10:23
Eviro-gardantz Jesu, dix a sos decipols: Ta[933] greument qui an las manentias intraran el regne de Deu.
Mar 10:24
Mais li decipol esbalauziro se e las paraulas de lui. E Jesu autra vegada respos, e dix ad els: Filleti, ta[934] greus causa es als fizantz e las manentias intrar[935] el regne de Deu.
Mar 10:25
Pus leus causa es al camel per lo trauc de l’agula passar que al manent intrar[936] el regne de Deu.
Mar 10:26
Li qual majorment se eran meraviladi, e dixero a lor meteisses: E qui pot esser faitz sals?
Mar 10:27
Et esgardantz els, Jesu dix: Als homes no-poderos es, mais no a Deu. Trastotas causas so poderosas a Deu.
Mar 10:28
E comencec li Peire a dire: Vec te que nos laissem tota nostra causa, e seguim te.
Mar 10:29
E respos Jesu e dix: Verament, dic a vos, no es hom que laiss sa maiso, o·ls fraires, o las serors, o·l paire, o la maire, o la moler, [83a/42a] o·ls fils[937], o·ls camps per mi e per l’avangeli,
Mar 10:30
que no recepia .c. aitantz, ara e en aquest segle, maisos, e fraires, e serorrs, e paire e maire, e fils[938], e camps, ab encauzamentz, et el segle avenidor vida durabla [939].
Mar 10:31
Mais mouti seran li primer, derrer; e li derrer, primer.
Mar 10:32
Mais era[n] e la via pojant en Jerusalem, et anava dena[n]t els Jesu; et esbalauziro se, e li seguent[940] temian. E pres autra vegada los .xii. e comencec ad els a dire que era a lui a venir:
Mar 10:33
Que dic a vos que pojam en Jerusalem[941], e·l Fil de l’home sera liuratz als princeps dels preveires, et als escripvas, et als majors, e dampnaran lo de mort, e liuraran lo a las Gentz.
Mar 10:34
Et escarniran lo, et escupir[an][942] en lui, e batran lui, e auciran lui; et al tertz dia, resuscitara.
Mar 10:35
E apropiero se a lui Jacme e Joan, li fil d’En Zebedeu, e dizian: Maestre, nos volem que qualque causa te querrem, faras a nos.
Mar 10:36
Et el dix ad els: Quin[943] voletz que fasa a vos?
Mar 10:37
E dixero: Dona [83b/42b] a nos que l’us a la tua destra[944], e l’autre a la senestra segam[945] e la tua gloria.
Mar 10:38
E Jesu dix ad els: No sabetz que vos quiretz. Podetz beure lo calitz que eu bevi; o del baptisme de que eu so baptejatz esser batejat?
Mar 10:39
Mais dixero a lui: Podem. E Jesu dix ad els: Acertas lo calit[946] que eu bevi beuretz; e del baptisme que eu so batejatz, seretz batejat.
Mar 10:40
Mais lo sezers a la mia destra, o a la senestra no es meu donar a vos, mas a cels a cui es aparelat.
Mar 10:41
E auziro o li .x., e comencec[947] lor mal a saber de Jacme e de Joan.
Mar 10:42
Mas Jesu apelava los, e dix ad els: Sabetz que cels que so vist assenhorir de las gentz, senhorejan ad els; e li princep de lor an poder[948].
Mar 10:43
Ni es aissi e vos; mais qui volra esser faitz majer entre vos, sera vostre sirventz.
Mar 10:44
E qui volra entre vos primers esser, sera de totz sirve[n]tz[949].
Mar 10:45
Quar lo Fil de l’home no venc que fos servit a lui, mais que el serviz e da[950] s’arma redemcio per moutz. [84a/42c]
Mar 10:46
Et vengro en Gerico; et isse[n]tz[951] lui de Gerico e sos decipols e tropas cumpanhas, lo fils [de] Timei[952], Bartimeus lo cex, sezia lo[n]c la via, memdigantz[953].
Mar 10:47
Lo quals cum auzic que Jesu de Nazare es, comencec a dire, cridantz: Fil de David[954], Jesu, misericordia ajas de mi.
Mar 10:48
E menasavan li mouti que cales. Mais el majorment mout cridava: Fil de Davi, Jesu[955], misericordia ajas de mi.
Mar 10:49
Et estec Jesu, e mandec lo apelar; et apelero lo cec, e dizian li: Sias de bo cor, leva sus, que apela te.
Mar 10:50
Lo quals, gitada sa vestimenta, de sautz venc a Jesu.
Mar 10:51
E respos Jesu, e dix li: Quin[956] vols que fasa a tu? Mas lo cex dix li: Maestre, que veia.
Mar 10:52
E Jesu dix li: Vai, ta fes te fa salv; et eissa ora vi. E seguia lo e la via.
Mar 11:1
Et cum apropi[n]quarent Jherosolimam[957] e de Bethania, a mont Olivet, e trames dos de sos decipols,
Mar 11:2
e dix ad els: Anatz el castel que es contra vos, et eissa ora que intraretz [la][958], atrobaretz .i. poli liat sobre qual negus hom entro ara no seg; desliatz le, et amenaz le·m[959].
Mar 11:3
E si alcus dira a vos: “Que faitz?”, [84b/42d] dizetz que al senhor a obs, et eissa ora laissara·n le[960].
Mar 11:4
Et anantz, atrobero lo poli liat denant la porta, fora entre doas vias; e desliero lo.
Mar 11:5
E alcant d’aqui estantz, dizian ad els: Que faitz, deslia[n]tz[961] lo poli?
Mar 11:6
Li qual dixero a lui, si co lor comendec Jesu; e laissero los.
Mar 11:7
E menero[962] lo poli a Jesu, e pausero en lui lor vestimenta, e sec sobre lui.
Mar 11:8
E mouti lor vestimenta gitero e la via; e li autri[963] rumpian las fulas dels aibres, e gitavan e la via.
Mar 11:9
E cel que an[av]an[964] denant, e cel que·l seguian, cridavan e dizian: Salvaire,
Mar 11:10
bonauratz que ves e nom de Deu[965]. Benezectes sia lo regnes que ve de nostre paire Davi; Salvaire[966] e naut.
Mar 11:11
Et intrec en Jerusalem el temple; quan o ac tot eviro-gardat, e s’avesprec, issic s’en en Betania ab sos .xii..
Mar 11:12
E l’autre dia cum issic de Betania, ac fam.
Mar 11:13
E cum vi de lunh .i. aibre figu[er][967] qui avia fullas, e venc si per aventura alcuna causa atrobaria en lui. E cum venc a lui, no i atrobec re for fullas, quar no era [85a/43a] temps de figas.
Mar 11:14
E respos Jesu, e dix a lui: Ja mais lunh hom de tu fruit no mange! Et auziro o li decipol de lui.
Mar 11:15
E vengro en Jerusalem, e cum intrec el temple, comencec ne a gitar los cumprantz e·ls vendentz el temple; e las taulas dels cambiadors e las cadeiras d’els vendentz las colombas, trastornec.
Mar 11:16
E no laissava a degu vaisel[968] traspasar per lo temple.
Mar 11:17
Et essenhava, e dizia ad els: No es es[crig][969] que la mia maisos, maisos d’orazo[970] sera apelada a trastota gent? E vos fesz lei balma de lairo.
Mar 11:18
Can o auziro li princep dels preveires e li escriva, cercava[n] cosi l’auciseso. Quar temian lo, que trastota la cumpanha se meravilava sobre la doctrina de lui.
Mar 11:19
E cum fo faitz vespres, issia de la ciutat.
Mar 11:20
E·l mati, cum[971] en passavan, viro la figairada faita secca de la razitz.
Mar 11:21
E remenbrat es a Peire, e dix li: Maestre, vec te, la figairada que maudissist, qu’es seccada.
Mar 11:22
E respos Jesu e dix ad els: Ajatz fe de Deu.
Mar 11:23
Acertas verament, dic a vos: Qui [85b/43b] dira ad aquest puig: Osta te, e met te e mar, e no doptara e so cor, mas creira que qualque causa que dira sera fait, [sera fait] a lui ço que requera[972].
Mar 11:24
Per aisso dic a vos que trastotas causas que orant queretz, crezetz que las recepiatz, e sera a vos[973].
Mar 11:25
E com estatz[974] a la orazo, perdonatz si alcuna causa avetz contra alcu, que·l vostre Paire qui es els cels perdonara a vos los vostres peccatz.
Mar 11:26
Que si vos no perdonatz, ni·l vostre Paire qui es els cels no perdonara a vos los vostres pecatz.
Mar 11:27
E vengro autra vegada[975] en Jerusalem, e cum anava el temple[976], vengo a lui li major preveire, e li escriva, e li major.
Mar 11:28
E dixero a lui: En qual poder fas aquestas causas? E qui donec a tu aquest poder que fassas[977] aquestas causas?
Mar 11:29
Mais Jesu respos, e dix ad els: Eu demandarei a vos una paraula. Respondetz a mi, e direi a vos en qual poder fasz aisso.
Mar 11:30
Lo baptisme de Joan, era del cel o dels homes? Respondetz a mi.
Mar 11:31
Mais eli cosiravan entre lor, e dizian: Si o dizem “Del cel,” dira a nos: Per que no crezetz lui? Si dizem [86a/43c] “Dels homes,” temem la cumpanha, quar toti avian Joan que vera profeta era.
Mar 11:32
E respondenz, dixero a Jesu: No o sabem. E respos Jesu, e dix ad els: Ni eu no dic a vos en qual poder fasz aisso.
Mar 12:1
E comencec ad els em paraula parlar: Us hom plantec sa vinha, e revironec la de seb, e foss i u cros, e endefiquec i torr, e loguec la a coutivadors; et anec s’en en autra terra.
Mar 12:2
E trames als coutivadors en temps so ser, que dels coutivadors preses del frug[978] de la vinha.
Mar 12:3
Li qual[979] lo presero, e batero lo, e tramesero·l en volgant[980].
Mar 12:4
Et autra vegada trames ad els autre ser; et aquel plaguero el cap, e de blasme lo carguero.
Mar 12:5
Et autra vegada, trames n’i[981] autre, et auciro lo; e trops autres, les us batero, les autres auciro.
Mar 12:6
Per aisso, encara avia .i. fil mou[t][982] car; e trames lo ad els derairanament, e dizia: Que vergonharan lo meu fil.
Mar 12:7
E li coutivador dixero entre lor: Aquest es ereters; vinetz; aucizam lo, e sera nostra la eretatz[983].
Mar 12:8
E presero lo, e auciro lo, e gitero lo fora de la vinha.[86b/43d]
Mar 12:9
Per aisso, que fara lo senher de la vinha? Venra, e aucira aquestz coutivador[s][984], e dara sa vinha ad autres.
Mar 12:10
No legitz aquesta escriptura: La peira que refudero li endeficant, aquesta es faita el cap de l’angle.
Mar 12:11
Del Senhor es fait aisso, et es meravila e nostres uls?
Mar 12:12
E querian lo tenir, e temian la cumpanha; e conogro de lui que aquestas paraulas dizia ad els, e laissero lo, et anero.
Mar 12:13
Et mandero ad el alsquanz[985] dels Fariseus ab los Erodias que·l preseso en paraula.
Mar 12:14
Li qual venia[n], e dizia[n] a lui: Maestre, nos sabem que veraix est, e la via de Deu en veritat essenhantz,[986] e no as cura d’alcuna causa; ni no ves la cara dels homes. Letz donar l’usage a Cesar, o no·l donarem?
Mar 12:15
Lo quals saub lo vizi[987] d’els, e dix: A que me assajatz? Aportatz a mi .i. diner que i[988] veia.
Mar 12:16
E presentero a lui. E dix ad els: De cui es aquesta images, e sobre-escriptios? E dixero a lui: De Sesar.
Mar 12:17
E respos Jesu, e dix ad els: Per aisso, redetz las causas que so de Cesar, a Cesar, e zo [87a/44a] qu’es de Deu, a Deu. Et eran se meraviladi sobre lui.
Mar 12:18
E vengro escriva a lui e Sarduceu[989] que dizian que no era resusrectios[990], e demandavan li, e dizian[991]:
Mar 12:19
Maestre, Moyses escrius[992] a nos, si·l fraire d’alcu es mortz, e laissa sa moler, e fils no i laissa, prenda lo fraire de lui aquela moller, e resuscitara la semensa a so fraire.
Mar 12:20
Per aisso, set fraire eran. E·l primers pres moler, et es mortz, e no laissec semensa;
Mar 12:21
e·l segon pres la, et es mortz; ni aquest no laissec semensa; e·l tertz eissament.
Mar 12:22
E presero la eissament li set e no laissero semensa. Derairana de totz morta es la femna.
Mar 12:23
Per aisso, e la resurectio, quan resucitaran, de cals d’aquestz sera moler? Quar toti set agro lei a moler.
Mar 12:24
E respos Jesus, e dix ad els: [No] per aisso erratz, no sabe[n]tz[993] las escripturas ni la veritat de Deu?
Mar 12:25
Quar cum resuscitaran de mort, no nocejaran, ni seran nocejat, mas so si co li angel els cels.
Mar 12:26
Mais dels mortz que resuscitaran, no legitz el libre de Moisen sobre·l [87b] gavarr[994], de qual mesura li dix Deus; enaissi Deus o dix[995]: Eu so Deus d’Abraham[996], e Deus d’Isaac, e Deus de Jacob?
Mar 12:27
No es De[us de]ls[997] mortz, mais dels vius. Per aisso, vos mout erratz.
Mar 12:28
Et aproisme·s us dels escrivas que auzic els contendre, e vi que be avia respost ad els. E demandava[998] li quals era de totz lo primers mandamentz.
Mar 12:29
E Jesu[999] respos li: Que·l primers mandamentz de totz es: Aujas,[1000] Israel: Lo teus Senher Deus us es.
Mar 12:30
Et amaras lo teu Senhor Deu de tot to cor, e de tota t’arma, e de tota ta vertut, e de tota ta pessa[1001]. Aisso es lo primers mandamentz.
Mar 12:31
E·l segons es sembla[n]tz[1002] d’aquestz: Amaras to proisme aissi co tu meteis. Mager d’aquestz, autres mandamentz no es.
Mar 12:32
E dix li l’escriva: Maestre, be dissist e veritat que us Deus [es][1003], e no es autre for el.
Mar 12:33
E que sia amatz de tot cor, e de tot entendement, e de tota arma[1004], e de tota forsa, e amar so proisme coma si meteis, mager [es] de totz olocaustz [e] sacrifizis[1005].
Mar 12:34
E Jesu vi que saviament respondia, e dix li: No est lunh del regne [88a/44c] de Deu. E negus ja no ausava d’aqui enant lui enterogar.
Mar 12:35
E respondia[1006] Jesu e dizia, essenhanz el temple: En qual mesura dizo[1007] li escriva Crist fil esser de Davi?
Mar 12:36
Quar el, Davi, dix e Sanh Esperit: Dix lo Senhor al meu Senhor: Sei a las mias dextras entro que paus los teus enemix a l’escaunel de tos pes.
Mar 12:37
Per aisso, el, Davi, apelec lui Senhor, e don es sos fils? E mouta cumpanha auzia lo volonteiramentz.
Mar 12:38
E dizia ad els e la sua doctrina: Gardatz vos dels escrivas qui volo anar be vestit, et esser saludax[1008] el mercat,
Mar 12:39
et en las primeiras cadeiras sezer e las synagogas, e·ls primers sezers[1009] els manjars,
Mar 12:40
li qual destrozisso las maisos de las veuvas e semblansa de longa orazo. Aquesti recebran perlongat judizi.
Mar 12:41
E sezentz Jesu contra·l tesaur, e[s]gardava de qual mesura la gentz gitavan las monedas el tesaur; e moti manent gitavan i moutas c[aus]as.
Mar 12:42
Mais cum venc una veuva p|aubreta, [88b/44d] mesz i[1010] doas menudas, coma carter.
Mar 12:43
E apelec sos decipols, e dix ad els: Verament, dic a vos que aquesta veuva paubreta pus mes de totz qui mesero el tesaur.
Mar 12:44
Quar trastuit de cel o que avondava ad els, mesero. Mais aquesta de so averet[1011] mes trastot zo que ac, tot so viure[1012].
Mar 13:1
E cum fo issitz del temple, dix a lui us de sos decipols: Maestre, garda quals peiras e quals bastimentz del temple[1013].
Mar 13:2
E respos Jesu, e dix li: Ves totas aquestas grans endeficatios? No i sera laissada peira sobre peira que no sia destrozida.
Mar 13:3
E cum sezia e montem[1014] Olivet, contra·l temple, demandavan li ad una part Peire e Jacme e Joan e Andreus[1015]:
Mar 13:4
Di a nos cora seran faitas aquestas causas? E quins[1016] signes er quan totas aquestas causas comensaran a cumplir?
Mar 13:5
E respos Jesu, e comencec a dire ad els: Gardatz que alcus no vos engan.
Mar 13:6
Quar mout ne venran el meu nom, dizentz, “que eu so”[1017]; e moutz n’enganaran.
Mar 13:7
Mais cum auziretz la batala e la azesmansa de las batallas, no temeretz; cove aisso [89a/45a] a far, mais no es encara fis.
Mar 13:8
Quar levar-s’‑an[1018] gentz sobre gentz, e regnes sobre regnes; e seran terratremols per lox, e fams e tribulacios. Aquestas causas so comensamentz de dolors.
Mar 13:9
Gardatz vos mezeisses. Quar liurar-vos-an en concilis, et en sinagogas vos batran, e davant los preboides[1019] e·ls reis, estaretz per mi en testimoni ad els.
Mar 13:10
Et en totas gentz, primeirament cove a prezicar l’evangeli.
Mar 13:11
E cum vos menaran liura[ntz][1020], no vulhatz cosirar primeirament que parlatz; mais que dat vos sera en aquela ora que parlatz. Quar no seretz vos qui parlaretz, mais Sanh Esperitz.
Mar 13:12
Mas lo fraire liurara·l fraire a mort; e·l paire lo fil; e levaran se li fil contra·ls parentz, e destroziran los de mort.
Mar 13:13
E seretz en azirament als homes per lo meu nom. Mas qui sostendra entro a la fi, aquest er salvs.
Mar 13:14
Mais cum veiretz de la orrezeza lo destroziment, estant on no deu — qui leg, entenda —, ladonc qui so en Judea fugiran[1021] e las montanhas.
Mar 13:15
E qui sera sobre·l tet, no deissendra e la maiso, ni in|trara [89b/45b] que port alcuna causa de sa maiso.
Mar 13:16
E qui sera el camp, no tornara areire penre sa vestimenta.
Mar 13:17
Gai a las emprenadas, et a las noirizas en aquels dias!
Mar 13:18
Mais oratz que aisso no sia fait en ivern.
Mar 13:19
Quar seran en aquels dias tals tribulatios que no foro faitas aitals del comensamen[1022] de la creatura que Deus [fe][1023] entro ara, ni no seran faitas.
Mar 13:20
E si no abreujava lo Senhor los dias, no seria salva tota carn; mas per los eleitz que elegic, abreujara[1024] los dias.
Mar 13:21
E ladonc si alcus vos dira: Vec vos que aici es Crist, o la, no o crezatz.
Mar 13:22
Quar levaran se falssi Crist e falsi prophetas, e daran signes e meravilhas az enganar, e si esser pot, negueis als eleitz.
Mar 13:23
Per aisso, vos gardatz. Vec vos que davant vos o ei dig tot.
Mar 13:24
Mais en aquels dias seguentre la tribulatio, lo solels sera tenebros, e la luna no donara sa resplandor,
Mar 13:25
e las estelas cairan del cel, e las vertutz del cel seran mogudas.
Mar 13:26
E ladonc, veiran lo Fil de l’home venir e las nivols ab mouta vertut, et ab gloria.
Mar 13:27
E ladonc trametra sos angels, et amasara [90a/45c] los seus eleitz de catre ventz, desus de[1025] la terra entro a la soma del cel.
Mar 13:28
Del figuer aprendetz la paraula. Cum ja li ram de lui so tendri, e las fullas nadas, conoisseretz que prop es estius.
Mar 13:29
E aissi vos, co veiretz aquestas causas far, sapiatz que prop esz de las portas.
Mar 13:30
Verament dic a vos que no traspasara aquesta g[e]neracios[1026] entro que totas aquestas causas sian faitas.
Mar 13:31
Lo cels e la terra traspasara[n], mais las mias paraulas no traspasaran.
Mar 13:32
Mais d’aquel dia e d’aquela[1027] ora, degus no sab, ni li angel del cel, ni·l Fil, si no·l Paire.
Mar 13:33
Gardatz e velhatz et oratz, quar no sabetz cora ser[a] lo temps.
Mar 13:34
Aissi co l’om que va en autra terra, e laissa sa maiso, e dona a sos sers poder [d]e cada una de las obras, et al porter comanda que vell.
Mar 13:35
Per aisso, velatz, quar no sabetz cora lo senher de la maiso venra, de ser, o a meja nuit, o al galcant, o de mati[1028],
Mar 13:36
e cum venra viasament, no vos atrob dormentz.
Mar 13:37
Mais zo que dic a vos, a totz dic: Vellatz.[90b/45c].
Mar 14:1
Era Pascha et Azima eseguentre dos dias; enquerian li major preveire e li escriva en qual mesura Jesu, per engan, retenguesso e l’aucizesso[1029].
Mar 14:2
Quar dizian: No el dia de la festa, que be leu gabs[1030] seria el poble.
Mar 14:3
E cum fo Jesu en Bethania, e la maiso de Simon lo lebros, e·s pausava, venc una femna que avia bostia de labastre
[d’]enguent d’espig de nardi[1031] precios, e fraiss la bostia e scampec[1032] sobre·l cap de lui.
Mar 14:4
Mais eran alcantz indignatio portantz entre lor meteisses, e dizian: Per que es faitz aquest perdementz d’enguent?
Mar 14:5
Quar pogra hom aquest enguent vendre pus de .ccc. diners, et esser datz a paubres. E fremian se en ela.
Mar 14:6
E Jesu dix: Laissatz la. Per que vos iraissetz en lei? Bona obra es obrada e mi.
Mar 14:7
Quar tota ora auretz paubres ab vos, e cum o volretz, poiretz ad els be far. Mais mi no auretz tota ora.
Mar 14:8
Ço que aquesta [ac] fe[1033], davant-venc[1034] onher lo meu cors en sepultura.
Mar 14:9
Verament, dic a vos: En qualque loc sera prezicatz l’evangelis en tot lo [91a/46a] mon, sera recumtat que fe aisso en remenbransa[1035] de lui.
Mar 14:10
E Judas Escariotz, us dels .xii., anec als primers preveires, que·l traisses ad els.
Mar 14:11
Li qual auzentz so gauzion, e promesero li aver[1036] donar. E queria[1037] en qual mesura lo traziso covinablament.
Mar 14:12
E·l primer dia dels Aimes, quan sacrificavan la Pasca, e dixero a lui li decipol: On vols que anem et aparelem[1038] a tu que manges la Pasca?
Mar 14:13
E trames dos de sos decipols, e dix ad els: Anatz e la ciutat, e corra a vos us hom porta[n]tz aiga en .i. vaissel; e siguetz lo.
Mar 14:14
Et aqui on intrara, dizetz al senhor de la maiso que·l Maestre ditz: “On es lo meus pausamentz, on mange la Pasca ab mos decipols?”.
Mar 14:15
Et el vos mostrara u gran soler[1039] aparelat, et aqui aparelatz o a nos.
Mar 14:16
Et anero li decipol de lui, e vengro e la ciutat, e atrobero si co avia dig ad els; et aparelero la Pasca.
Mar 14:17
Mais vespre faitz, venc ab sos .xii..
Mar 14:18
E pausantz els, e manja[n]tz, dix Jesu: Verament, dic a vos que us de vos me tra[zira][1040] qui manja ab mi.
Mar 14:19
Et eli se [91b/46b] comensero a conturbar, e dire a lui cada us: Donc, so eu?
Mar 14:20
Lo quals dix ad els: Us de vos .xii., qui met ab mi la ma e la escudela.
Mar 14:21
Acertas, lo Fil de l’home va si co es escrig de lui; mais gai ad aquel home per que·l Fil de l’home sera liuratz. Bo fora a lui si no fos natz aquel hom[1041].
Mar 14:22
E manjantz els, pres[1042] Jesu lo pa, e benezia, e fras, e dec az els, e dix: Prendetz, que aisso es lo meus cors.
Mar 14:23
E pres lo caliz, e[1043] gracias fe, e dec ad els; e begro d’aquel toit.
Mar 14:24
E dix ad els: Aquest es lo meus sanx del novel testament qui per moutz sera escampatz.
Mar 14:25
Verament, dic a vos que ja no beurei de linhage de vid entro en aquel dia que·l beurei ab lui novel el regne del meu Paire[1044].
Mar 14:26
E la lauzor ditha, issiro [e][1045] mont Olivet.
Mar 14:27
E dix ad els Jesu: Trastuit seretz conturbat en aquesta nuit si co es escrig: Ferirei[1046] lo pastor, et escamparan las suas ovelhas.
Mar 14:28
Mais puissas, can resuscitarei, serei denant vos en Galilea.
Mar 14:29
E Peire dix a lui: E si trastuit eran conturbat, no o seria eu. [92a/46c]
Mar 14:30
E dix a lui Jesu: Verament, dic a tu, que tu oi, en aquesta nuit, enant que·l gals cant doas vegadas, tres vegadas me abnegaras.
Mar 14:31
Et el dizia pus: E ssi·m covenia essems ab tu morir, no te abnegarei. Et eissament trastuit o dizian.
Mar 14:32
E ve[n]gro en .i. loc[1047] que avia nom Getsemani. E dix a sos decipols: Sezetz aici entre orarei.
Mar 14:33
E pres Peire e Jacme e Joan ab si, e pres se ad espaventar et enojar.
Mar 14:34
E dix ad els: Trista es la mia arma entro a la mort. Estatz aici, e velhatz.
Mar 14:35
E cum se mouc d’aqui u pauquet, gitec se sobre terra, et orava que[1048], si esser pot, traspasses de lui la ora.
Mar 14:36
E dix: Bos Paire[1049], totas causas so poderosas a tu; traspasse aquest calitz de mi. Mais no co eu vulh, mas com tu o vols[1050].
Mar 14:37
E venc, e atrobec los dormentz. E dix a Peire: Simo, dormes[1051]? No poguist una ora vellar?
Mar 14:38
Vellatz e oratz que no intretz en temtatio. Acertas l’esperitz es pros[1052], mais la carns es eferma.
Mar 14:39
Et autra vegada ora|va [92b/46d] anantz, e dizia eissa la paraula.
Mar 14:40
E tornatz autra vegada, atrobec los dormentz, quar eran li ulh de lor pesantz, e no sabian que respondesso a lui.
Mar 14:41
E venc a la tertza vegada, e dix ad els: Ja dormetz, e repausatz. Avonda[1053]; ve la ora; vec vos que sera liuratz lo Fil de l’home e mas de pecadors.
Mar 14:42
Levatz sus; anem. Vec vos qui traziss mi prop es.
Mar 14:43
Et aisso encara parlantz[1054], venc Judas Escariotz, us dels .xii., et ab lui mouta cumpanha ab glazis et ab fustz, tramesi[1055] dels majors preveires, e dels escrivas, e dels majors.
Mar 14:44
E avia donat lo trazire de lui signe ad els, e dizia: Aquel que serei baissantz, eiss es; tenetz lo, e menatz lo menbradament.
Mar 14:45
E cum venc, eissa ora apropiava se a lui, e dix: Maestre; e baisec lo.
Mar 14:46
Mas eli las mas gitero en lui, e tengro lui.
Mar 14:47
Et us d’aquels que estavan viro lui, traiss so glazi, e feric lo ser del major preveire, e tolc li l’aurela.
Mar 14:48
E respos Jesu, e dix ad els: Coma a [93a/47a] lairo issitz ab glazis et ab fustz penre mi?[1056]
Mar 14:49
Cada dia era ab vos el temple essenhantz, e no·m tenguesz; mas que sia cumplida la escriptura.
Mar 14:50
Ladonx li decipol de lui laissero le toti, e fugiro.
Mar 14:51
Mais us joves hom que seguia lui, vestitz d’una vestimenta sobre[1057] si nut, e tengro lo.
Mar 14:52
Et el, gitada sa vestimenta[1058], nutz fugic d’els.
Mar 14:53
Et amenero Jesu al major preveire, et amasavan si toti li preveire e li escriva e li major.
Mar 14:54
E Peire de lunh seguic lo entro e la cort del major preveire; e sezia ab los sirventz, e calfava se al foc.
Mar 14:55
E li major preveire, e totz lo cossels querian contra Jesu testimoni que·l liuresso a mort; e no l’atrobavan.
Mar 14:56
Quar mout fals testimoni dizian contra lui, e no eran covinent lor testimoni.
Mar 14:57
E alcantz se levan, e falses testimonis portavan contra lui, e dizian:
Mar 14:58
Quar[1059] nos auzim a lui dire: Eu destrozirei aquest temple mafait[1060], e per tres dias, refarei lo no-mafait.
Mar 14:59
E no era covinentz lo testimonis de lor.
Mar 14:60
E le|vava [93b/47b] se lo majer preveire e meg, e demandava a Jesu, e dizia: No respons re ad aquestas causas que a tu so pauzadas d’els?
Mar 14:61
Et el se calava, e re no respos. Autra vegada, lo majer preveire enterogava lui, e dix li: Est tu Crist, lo fil de Deu benezecte?
Mar 14:62
E Jesu dix a lui: Eu so. E veiretz lo Fil de l’home a las destras sezentz de la vertut[1061] e vinentz ab las nivols del cel.
Mar 14:63
Mais lo majer preveire, escoissenduda[1062] sa vestimenta, e dix: Per que ad aisso demandavatz[1063] testimonis?
Mar 14:64
Auzitz la mensorga[1064]. Quin[1065] es a vos vejaire? Li qual trastuit cumdamnero[1066] lo esser encolpat de mort.
Mar 14:65
E comensero alcant escopir en lui, e cobrir la cara de lui, e batre de coladas, e dire a lui: Profetiza! E li sirvent batian lo de coladas.
Mar 14:66
E cum era Peire e la cort ad una part[1067], venc una de las sirventas del major preveire.
Mar 14:67
E cum vi Peire que·ss calfava, e gardava lo, e dix: E tu ab Jesu de Nazare eras.
Mar 14:68
Et el abneguec, e dix: No sei ni [94a/47c] no conosc que dizes[1068]; et issic s’en foras denant la cort; e cantec lo gals.
Mar 14:69
Et autra vegada co·l vi autra sirventa, comencec a dire a cels que estavan entorn lui: “Quar[1069] aquest es d’els”.
Mar 14:70
E deneguec lo [autra vegada]. E seguentre u pauquet, li qual estavan aqui dixero [autra vegada][1070] a Peire: Verament, tu est d’els, que de Galilea est.
Mar 14:71
Et el comencec az escumergar[1071] et a jurar: Que eu no sei aquest home que dizetz.
Mar 14:72
E eissa ora, autra vegada lo gals cantec. E remenbratz es Peire de la paraula que dix a lui Jesu: Enant que·l gals cant doas vegadas, .iii. vegadas me denegaras. E comenzec a plorar.
Mar 15:1
Et eissa ora lo mati fazian coselh li major preveire ab los majors et ab los escrivas et ab tot lo coselh; liavan Jesu e menero lo, e liurero lo a Pilat.
Mar 15:2
E demandava a lui Pilat: Est tu reis dels Juzeus? Et el respos, e dix li: Tu o dizes.
Mar 15:3
Et acusavan lo li major preveire e moutas causas.
Mar 15:4
E Pilat autra vegada demandava [94b/47d] li, e dizia: No respons alcuna causa? Garda en cantas [causas][1072] te acusan.
Mar 15:5
E Jesu d’aqui enant no respos re, enaissi que s’en meravilec Pilatz.
Mar 15:6
Mais per lo dia de la festa, solia laissar .i. dels liatz ad els, qual que dema[n]desso.
Mar 15:7
Et era lo quals era apelatz Baraban, qui era liatz ab los malfazedors, lo quals [en] mescla[1073] fe homicidi.
Mar 15:8
E cum pugec la cumpanha, comensero lo a pregar, aissi co tota ora fazia ad els.
Mar 15:9
E Pilatz respos ad els e dix: Voletz que laiss a vos lo rei dels Judeus?
Mar 15:10
Quar sabia que per eveja avian lui liurat li major preveire.
Mar 15:11
Mais li bisbe amonestavan la cumpanha que majorment laisses ad els[1074] Baraban.
Mar 15:12
E Pilatz autra vegada respos, e dix ad els: Per aisso, que voletz que fassa al rei dels Judeus?
Mar 15:13
Et eli, autra vegada, cridero: Crucifica lo.
Mar 15:14
E Pilatz dizia ad els: E quar[1075] mal fe? Et eli pus cridavan, e dizian[1076]: Crucifica lo.
Mar 15:15
Mais Pi||latz [95a/48a] volc al poble far sa volontat; laissec ad els Baraban, e liurec Jesu, de flagels batut, que fos crucificaz.
Mar 15:16
E li cavaler menero lo entro a la cort del prebost, et apelero tota la cumpanha.
Mar 15:17
E vestiro a lui polpra, e pausero en lui, plegant, corona espinosa.
Mar 15:18
E comensero lo a saludar, e dizian: Deus te salv, reis dels Judeus!
Mar 15:19
E ferian lo cap de lui ab canaveras, et escupian en lui, e pausantz genols, adoravan lo.
Mar 15:20
E seguentre que l’escarniro, despulero li la polpra, e vestiro li los seus vestimentz, e menero lo que·l crucifiquesso.
Mar 15:21
E forsero u traspassant, acertas Symon de Cirene, que venia de vila, paire d’Aleisandre et Rufi[1077] que portes la crotz de lui.
Mar 15:22
Et amenero[1078] lo en Golgota en .i. loc que es apelatz lox de Calvaria.
Mar 15:23
E davan a lui beure vi mirrat, e no·l pres.
Mar 15:24
E crucifica[n]tz lui, departiro la vestimenta de lui, metentz sortz [95b/48b] sobre lor[1079] que us quex n’agues.
Mar 15:25
E era ora tercia, e crucifiquero lo.
Mar 15:26
E era titols de causa de lui escritz: Reis de Judeus.
Mar 15:27
Et ab lui crucifiquero dos lairo[s][1080], l’u a las dextras, e l’autre a las senestras[1081].
Mar 15:28
E cumplida es la escriptura que dix: Et ab los felos es pausatz.
Mar 15:29
E davant-anant, escarnian lo e crolavan lors caps, e dizian: Vai[1082]! que destrozisses lo temple de Deu, et en tres dias lo refas;
Mar 15:30
fai sal tu meteis, e deissen de la crotz.
Mar 15:31
Eissamentz e li major preveire escarnian l’us a l’autre ab los escrivas e dizian: Los autres fe sals, e si meteis, no pot far sal.
Mar 15:32
Si es Crist, Reis d’Israel, deissenda ara de la crotz que o veiam et o crezam. E li qual eran ab lui crucificat blasmavan lo.
Mar 15:33
E faita la ora sexta, so faitas tenebras per tota terra entro ad ora nona.
Mar 15:34
Et a la ora nona, cridec Jesu en gran votz e dizia: Hely, Hely, lama azaptami?[1083] Aisso es[1084]: Deus meus, Deus meus, per que me laissest[1085].
Mar 15:35
E alcant que estavan entorn lui au||zian [96a/48c] e dizian: Vec vos que Elias apela.
Mar 15:36
Mais correc us et cumplia una esponga de vinagre, e revironava la en una canavera. E donava a lui a beure, e dizia: Laissatz, que veiam si venra Elias a depausar lui.
Mar 15:37
E Jesu, gitada [gran] votz[1086], espirec.
Mar 15:38
E·l vels del temple es partitz en dos de sus entro aval.
Mar 15:39
E vi centurios que contra lui estava que aissi cridantz espirec; dix: Verament, aquest hom era Fils de Deu.
Mar 15:40
Et eran femnas aqui gardantz de lunh entre las quals era Maria Macdalena, e Maria, la maire de Jacme del menor, e la maire de Josep, e Salome.
Mar 15:41
E cum era en Galilea, seguiro lo e servian a lui, et autras moutas que essems ab lui pugero en Jerusalem.
Mar 15:42
E cum fo sers faitz, que era venres[1087], que es davantz lo disabte,
Mar 15:43
venc Josep d’Arimacia, gentils hom de la cort, lo quals el[1088] era esperantz lo regne de Deu, et ardidament intrec [a Pilat][1089], e ques li lo cors de Jesu.
Mar 15:44
Mais Pilatz se meravilava si ja era mortz. Et apelava centurio, e demandava a lui si [96b/48d] ja era mortz.
Mar 15:45
E co o conoc del centurio, ladonc donec lo cors a Josep.
Mar 15:46
Mais Joseph cumprec una toala, e depausava lo, et avolopec[1090] lo e la touala[1091], e pausec lo el moniment que era talatz de peira. E tornec la peira de l’uss del moniment[1092].
Mar 15:47
E Maria Macdalena, e Maria [de] Josep [regardavan][1093] on seria pausatz.
Mar 16:1
Et cum traspasses lo saba[1094], Maria Macdalena et Maria Jacobi[1095] et Salome cumprero onhement que venguesso onher Jesu.
Mar 16:2
E fort mati dels sabtes[1096], vengro al moniment; ja es le solel nat.
Mar 16:3
E dizian entre lor: Qui revolvera a nos la peira de l’uss del moniment?
Mar 16:4
E regardavan; viro la peira vouta; acertas era fort grans.
Mar 16:5
Et intravan el moniment, e viro .i. joven ome sezent a las dextras cubert de blanca vestimenta. Et espaventero se.
Mar 16:6
Lo quals dix ad elas[1097]: No vos vulhatz espaventar; Jesu quiretz de Nazare[1098], lo crucificat; resucitatz es; no es aici. Vec vos lo loc on lo pausero.
Mar 16:7
Mais anatz e dizetz a||ls [97a/49a] decipols de lui et a Peire que denant vos er en Galilea; aqui lo veiretz, aissi co dix a vos.
Mar 16:8
Et elas, issentz, fugiro del moniment, quar esvanezidas las avia t[r]emors[1099] e paors; e a degu home no o dixero, quar temian.
Mar 16:9
E levantz Jesu mati lo primer sabte, aparec primeirament a Maria Macdalena, de la qual avia gitatz set demonis.
Mar 16:10
Ela, anantz, nunciec o ad aquels que ab lui foro, plorantz e planhentz.
Mar 16:11
Et eli auzian que vius era, e vistz era de lui[1100]; no o crezero.
Mar 16:12
E seguentre aquestas causas, a dos dels anantz, demostratz es en autra guisa anantz e la vi[l]a[1101].
Mar 16:13
Et eli anavan, e nunciavan o als autres; ni els no crezero.
Mar 16:14
Novissime recumbe[n]tibus illis undecim aparec ad els Jesu[1102]; e esprovec e la no-crezenza de lor et e la dureza del cor, que aquels que avian v[i]st resucitar[1103], no crezero.
Mar 16:15
E dix ad els: Anatz en tot lo mon, e prezicatz l’evangeli a trastota creatura.
Mar 16:16
E qui creira e sera batejatz, sals er; mais qui no creira sera cumdampnatz[1104].
Mar 16:17
Mais aquestas si|gnas [97b/49b] segran aquels que[1105] creiran: El meu nom gitaran demonis, et en lengas [novas][1106] parlaran;
Mar 16:18
e serpentz ostaran, e si beuran alcuna causa mortal, no nozera ad els; sobre los malautes pausaran lors mas, et auran be.
Mar 16:19
Et acertas nostre Senhor Jesu[1107], seguentre que ac ab els parlat, es pres el cel, e se a las destras de Deu.
Mar 16:20
Et eli anant, preziquero per tot[1108], lo Senher obrantz e la paraula e cofermant, segiro lo[s] segnes[1109]. Verament[1110].
Inipsiom seque[n]ci[s][1111] Avangeli sanh Luc.
Luk 1:1
Quoniam quede[m][1112] mout so reforzatz ad ordenar lo recumtament de las causas que so e nos cumplidas,
Luk 1:2
si co o liurero a nos li qual o viro del comensament e foro sirvent de la paraula,
Luk 1:3
vejaire es a mi assegut[1113] del comensament de totas las causas, a||morosament[1114] [98a/49c] a tu escriure de l’orde, nobil Theophile,
Luk 1:4
que conoscas aquelas paraulas de las quals est essenhaz de veritat.
Luk 1:5
Fo els dias d’Ero, del rei de Judea, us preire[1115] que avia nom Zacarias de la vegada d’Abia; Et era la moler de lui de las filas d’Aaron, et ac nom Elisabet.
Luk 1:6
Et eran just ambi denant Deu, et anavan en totz los mandamentz et e las dreituras[1116] de Deu, e senes querela.
Luk 1:7
E no era ad els fils, que Elisabet era toriga, et ambi anavan e lors dias.
Luk 1:8
E fo fait que la preveiria usess a·N[1117] Zacharias[1118] e l’orde de la sua vegada denant Deu,
Luk 1:9
segon la costuma del preveirage, per eleccio issic que pauses l’esess; intrec el temple de Deu.
Luk 1:10
E tota la cumpanha era del poble orantz deforas, la ora de l’esess.
Luk 1:11
E aparec a lui l’angel de Deu, estantz a las destras a l’autar de l’esess.
Luk 1:12
E Zacarias es se torbatz, vezentz, e temors cazec sobre lui.
Luk 1:13
E dix a lui l’angels: No temias, Zacarias, que eissauzida es la tua oracios, e ta [98b/49d] moler Elisabet efantara a tu u fil, e sera apelatz lo nom de lui Joan.
Luk 1:14
E sera gaugs a tu et eissa[usa]mentz[1119], e moutz e la nativitat de lui s’esgauziran.
Luk 1:15
Quar sera grans davant Deu; e no beura vi ni pomada[1120]; e de Sanh Esperit sera cumplitz, encara[1121] del ventre de sa maire.
Luk 1:16
E moutz dels fils d’Israel tornara a Deu lo Senhor d’el[s].
Luk 1:17
Et el anara denant lui en Esperit et e la vertut d’Elei[1122], que retorn lo cor del paire els fils, e·ls no-cresentz a la savieza dels justz; aparelara al Senhor la pleu[1123] perfeita.
Luk 1:18
E dix Zacarias a l’angel: Don sabrei aisso? Quar eu so vels, e ma moler anec e sos dias.
Luk 1:19
E respos l’angel, e dix a lui: Eu so angels Cabriels[1124] que estau denant Deu; e so trames parlar a tu et aisso a tu prezicar.
Luk 1:20
E vec te que seras calantz e no poiras parlar entro en aquels dias que aisso sia fait, per aisso que no crezest la mia paraula que sera cumplida[1125] el seu temps.
Luk 1:21
Et era lo pobles esperantz Zacarias, e meravilavan se que·s tarzava el temple.
Luk 1:22
Mais issitz, no poc parlar ad els, e conogro [99a/50a] que vezio avia vista el temple[1126]. Et el era cenantz[1127] ad els, et estec mutz.
Luk 1:23
E fait es que so cumplit li dia del mester de lui, anec e sa maiso.
Luk 1:24
Mais seguentre aquestz dias coceub Elisabet, la moler de lui; e rescondia se .v. meses, e dizia:
Luk 1:25
Que enaissi fe nostre Senher a mi els dias els quals gardec ostar lo meu reproer[1128] entre·ls homes.
Luk 1:26
El seize mes, trames es l’angels Cabri[e]ls[1129] de Deu e la ciutat de Galilea, la quals avia nom Nazaret,
Luk 1:27
ad una verge esposada a marit del qual era noms Josep, de la maiso de Davi; e la verges a nom Maria.
Luk 1:28
Et intrantz, l’angels a lei dix: Deus te sal, de gracia plena[1130], lo Senher es ab tu; benedicta est tu e las femnas.
Luk 1:29
La quals, cum auzic, torbada es e la paraula de lui, e cosirava quals era aquesta saludatios.
Luk 1:30
E dix a lui l’angels: No temias, Maria, atrobest la gracia ab Deu.
Luk 1:31
Vec te que cocebras en to ventre, et efantaras .i. fil, [99b/50b] e sera apelatz lo noms de lui Jesu.
Luk 1:32
Aquest sera grans, e Fils de l’Autisme sera apelatz, e dara a lui nostre Senhor Deus la se de Davi, del seu paire; e renhara e la maiso de Jacob durablament,
Luk 1:33
e del regne de lui no sera fis.
Luk 1:34
E dix Maria a l’angel: En qual mesura sera fait aisso, que eu home no conosc?
Luk 1:35
E respos l’angels, e dix a lei: Sanh Esperit sobre-venra en tu, e la vertutz de l’Autisme azombrara en tu. E per aisso zo que sera nat de tu Santa Causa sera apelatz, e Fil de Deu.
Luk 1:36
E vec te que Elisabet ta cosina, ela coceub .i. fil e sa villeza, et aquest mes es sestz a lui que es apelada toriga,
Luk 1:37
que no era no-poders[1131] a Deu tota paraula.
Luk 1:38
E dix Maria a l’angel: Vec te que eu so sirventa de Deu; sia fait a mi segon la tua paraula. E departic se de lui l’angels.
Luk 1:39
Exurgens autem[1132] Maria en aquels dias, anec e las montanhas ab coita e la ciutat de Judea.
Luk 1:40
Et intrec e la maiso de Zacarias, e saludec Na Elisabet.
Luk 1:41
E fait es [100a/50c] que auzic la saludatio de Maria Elisabet, eissauzec se en gaug l’efantz el ventre de lei, e cumplida es de Sanh Esperit [Elisabet][1133].
Luk 1:42
E cridec en gran votz, e dix: Benezecta est [t]u[1134] entre las femnas, e benezectes lo fruitz del teu ventre.
Luk 1:43
E don es aisso a mi que venga la maire del[1135] meu Senhor?
Luk 1:44
Quar vec te puissas que es faita la votz de la tua saludatio e las mias aurelhas, et eissausec se en gaug l’efantz del meu ventre.
Luk 1:45
Bonaurada est que crezest que seran cumplidas las causas que so ditas a tu de Deu.
Luk 1:46
E dix Maria: Fa gran la mia arma nostre[1136] Senher.
Luk 1:47
E eissauzec se lo meus esperitz en Deu, lo meu salvament[1137].
Luk 1:48
Que regardec la humilitat de la sua sirventa; quar vec vos que, per aisso, me apelara benezecta totas generatios.
Luk 1:49
Que a mi so[1138] grans causas, que poderos es lo noms e sanhs.
Luk 1:50
E la misericordia de lui en generatios et en li[n]hages[1139] que·l temeran.
Luk 1:51
Fe poder e so bras; e departic los erguloses de la volontat de so[1140] cor.
Luk 1:52
Depausec los poderoses de la se, et eissauzec los hu|mils. [100b/50d]
Luk 1:53
Los famolentz umplic de bes, e·ls manentz laissec vas[1141].
Luk 1:54
Receub Israel, lo seu efant, remembratz[1142] de la sua misericordia.
Luk 1:55
Si co es parlatz als nostres pairos, e az Abraham et a la semensa de lui els segles.
Luk 1:56
Mais estec Maria ab lui coma tres meses, e tornada es e sa maiso.
Luk 1:57
Mas Elisabet es cumplitz[1143] lo temps de l’efantar, et efantec .i. fil.
Luk 1:58
Et auçiro li vezi e li cosi de lui que fe gran nostre Senher la sua misericordia ab lui, et alegravan se en lui.
Luk 1:59
E fait es el dia octavo, vengro circumcizer[1144] l’efant et apelavan lo per lo nom de so paire, Zacarias.
Luk 1:60
E respos la maire de lui[1145], e dix: No. Mas apelatz sera Joan.
Luk 1:61
E dixero a lui: Que degus no es e la tua conoissenza[1146] que sia apelatz d’aquest nom.
Luk 1:62
E cenavo al paire de lui co volria apelar lui.
Luk 1:63
E pres una canavera[1147], et escriuss[1148], e dix: Joan es lo noms de lui; e meraviladi se so trastoti.
Luk 1:64
Mais en eissa ora es uberta la boca de lui, e la lenga, e parlava, e benezia Deu.
Luk 1:65
E faita es p||aors [101a/51a] sobre totz los vezis de lor, e sobre tota la montanha de Judea era issida tota aquesta paraula.
Luk 1:66
E pausero o toti que o auziro e lor cor, e dizian: Qui cujas que sia aquest efantz? Quar la mas de Deu era ab lui.
Luk 1:67
E Zacarias, lo paire de lui, cumplitz es de Sanh Esperit, e profetizec e dizia:
Luk 1:68
Benezectes Senher Deus d’Israel; que sussitec[1149] e fe la rezemtio del seu poble.
Luk 1:69
Et adrecec lo corn de salut a nos e la maiso de Davi, lo seu efant.
Luk 1:70
Si co es parlatz per las bocas dels sanhs que so del segle, dels prophetas de lui,
Luk 1:71
e salvament dels nostres enemix, e de las mas de totz que nos azirero,
Luk 1:72
a far la misericordia ab los nostres paires e remenbrar[1150] lo seu sanh testament,
Luk 1:73
lo jur que jurec[1151] ad Abraham, lo nostre paire, sia donat[1152] a nos
Luk 1:74
que senes temor, dels mas de nostres enemix deliurar, servia[m][1153] a lui
Luk 1:75
e santitat et en dreitura denant lui en trastotz los nostres dias.
Luk 1:76
E tu, efantz, propheta de l’Autisme seras apelatz[1154]; quar anaras denant la cara de Deu aparelar las vias de lui,
Luk 1:77
a donar lo saber de salut al poble de [101b/51b] lui, en redemptio dels pecatz de lor
Luk 1:78
per las volontatz[1155] de misericordia del nostre Deu, els quals vissitec nos, naissentz d’aut[1156],
Luk 1:79
a lumenar[1157] aquels qui en tenebras et en ombra[1158] de mort sezo, ad adressar los nostres pes e la via de patz.
Luk 1:80
Mais l’efantz creissia, et era cofortatz d’esperit, et era el desert entro el dia del seu demostrament ad Israel.
Luk 2:1
Fait es en aquels dias issic comandament de Cesar Agust que fos departitz[1159] totz lo mons.
Luk 2:2
Aquestz departimentz primeirament es faitz del prebost de Syria, Cirino.
Luk 2:3
Et anavan toti que·s reconogues, cada us, e ssa ciutat.
Luk 2:4
E Josep pugec de Galilea de la ciutat de Nazare en Judea, e la ciutat de Davi, que es apelada[1160] Besleems, per aisso que era de la maiso e de la mainada de Davi,
Luk 2:5
que·s reconogues ab Maria esposada a ssi[1161], moler prens.
Luk 2:6
Mais fait es, cum eran aqui, cumplit so los dias qu’efantes.
Luk 2:7
Et efantec lo seu fil primer-engenrat[1162], e volopec lo en draps, e pausec lo el prescepi, que [no][1163] era a lui lox privatz.
Luk 2:8
E pastors eran [102a/51c] e la regio eissa ora velantz e gardantz las vegilias de las nuitz sobre[1164] lor bestiar.
Luk 2:9
E vec vos l’angel de Deu que estec josta els, e la clartatz de Deu revironec los, e temero de gran paor.
Luk 2:10
E dix ad els l’angels: No ajaz paor; quar vec vos que eu preziqui[1165] a vos gran gaug que sera a tot lo poble:
Luk 2:11
que[1166] natz es a vos oi Salvaire, qui es Crist Senher, e la ciutat de David[1167].
Luk 2:12
Et aisso es a vos signes: E trobaretz .i. efant de draps evolopat, e pausat el presepi[1168].
Luk 2:13
Et eissa ora es fait ab l’angel grans cavalairia[1169] celestials dels lauzantz e dizentz a Deu:
Luk 2:14
Gloria e l’autisme Deu, et en terra, patz als homes de bona volontat.
Luk 2:15
E fait es que·s departiro d’els li angel el cel; li pastor parlavan entre lor: Traspasem entro en Beslem, e veiam aquesta paraula qu’es faita, que·l Senher demostrec a nos.
Luk 2:16
E vengro coitosament, et atrobero Maria e Josep, e l’efant pausat el presepi[1170].
Luk 2:17
Mais li vezent, conogro de la paraula que dii[t]a[1171] era ad els d’aquest e|fant. [102b/51d]
Luk 2:18
E toti celi que o auziro se so meravilat, e d’aquelas causas que eran dii[t]as[1172] dels pastors ad els.
Luk 2:19
E Maria gardava tota[1173] aquesta paraula portantz e so cor.
Luk 2:20
E retornadi so li pastor e glorificavan Deu e lauzavan en totas aquelas causas que auziro e que viro si co es dig ad els.
Luk 2:21
Et puiss que foro cosumat .viii. dias, que fo circumcis l’efant et es apelatz lo noms[1174] de lui Jesu, qui es apelatz de l’angel, enant qu’el ventre fos coceubutz.
Luk 2:22
E seguentre que so cumplit li dias de la purgatio de lui[1175], segon la leg de Moyses, portero lui en Jerusalem, que·l presenteso a Deu,
Luk 2:23
si co es escrig e la leg de Deu: quar[1176] totz mascles adobrentz lo ventre es apelatz sanh de Deu.
Luk 2:24
E que deso la ostia[1177] segon qu’es dig e la leg de Deu u parelh[1178] de tortretz o dos pols de coloms.
Luk 2:25
E vec vos que us hom era en Jerusalem al qual es noms Simeons. Et aquest era hom justz e temoros, esp[er]antz[1179] le cosolament [103a/52a] d’Israel, e Sanh Esperitz era en lui.
Luk 2:26
E respost avia receubu[t][1180] de Sanh Esperit, no seria vist mortz a si, si no primeirament viss lo Crist de Deu.
Luk 2:27
E venc en Esperit el temple, e cum aportero l’efant Jesu li parent de lui, que feso segon la costuma de la leg per lui,
Luk 2:28
et el receub lo e ssos braces, e benezic Deu, e dix:
Luk 2:29
Ara laissas lo teu serv, Senher, segon la tua paraula en patz,
Luk 2:30
que viro li mei ulh lo teu salvament
Luk 2:31
que aparelest denant la cara de totz los pobles,
Luk 2:32
lum a descubrement de las gentz, e gloria al teu poble d’Israel.
Luk 2:33
Et era[n] Josep e Maria, la maire de lui[1181], meravillantz[1182] sobre aquestas causas que eran dii[t]as[1183] de lui.
Luk 2:34
E benezic els Simeons, e dix a Maria, la maire de lui: Vec vos que pausatz es aquest e decaçement et e la resurectio de moutz en Israel, et en signe al qual sera contraditz.
Luk 2:35
E per la tu’arma de tu meteis traspasara[1184] glazis, que sian descubert las[1185] cosirrers de moutz [103b/52b] cors.
Luk 2:36
Et era Anna, la propheta, filha de Fanuel, de[l][1186] linhage Aser. Aquesta avia pausat e moutz dias, et avia viscut ab so marit .vii. ans de sa vergenetat.
Luk 2:37
Et aquesta era veuva entro ad oi[t]anta[1187] e catre ans, que no·s departia del temple; de dejunis[1188] e pregairias servia de nuitz e de dias.
Luk 2:38
Et aquesta aquela ora sobrevenentz, cofesav’ a nostre Senher [1189], e parlava de lui a totz qui esperavan la redencio de Jerusalem[1190].
Luk 2:39
E seguentre que agro cumplidas totas aquestas causas sego la leg de Deu, retornat[1191] so en Galilea, e lor ciutat de Nazare.
Luk 2:40
Mais l’efantz creissia, e coforzava[1192], ples de savieza, e la gracia de Deu era ab lui.
Luk 2:41
Et anavan li parent de lui per totz ans en Jerusalem el dia de la festa de Pasca.
Luk 2:42
Et cum fos fait[1193] Jesu de .xii. ansz, e pugero els[1194] en Jerusalem, segon la costuma del dia de la festa,
Luk 2:43
e cosumat li dia, co s’en tornero, remas l’efant [104a/52c] Jesu en Jerusalem, e no·l conogro li parent de lui.
Luk 2:44
Mais azesmavan que fos e la cumpanha vengro lo viage del dia [1195], e demandavan lo entre los cosis e los conoissentz.
Luk 2:45
E no l’atrobavan; e so tornatz en Jerusalem requirent lui.
Luk 2:46
E fait es apres[1196] .iii. dias, atrobero lui el temple sezentz e meg dels essenhadors; auzia los, e demandava lor.
Luk 2:47
Mais espaventavan se tuit aquels que lui[1197] auzio sobre la savieza e·l respost de lui.
Luk 2:48
E vezent, se so meravilat, e dix sa maire a lui: Fils, per que fezist aissi a nos? Vec te que tos paire et eu dolent te queriam.
Luk 2:49
E dix ad els: Que es que mi queriatz? No sabiaz que e las causas que del meu Paire so cove a mi ad esser?
Luk 2:50
Et els no l’entendero la paraula qu’e[s] parlada ad els.
Luk 2:51
E deissendec ab els, e venc e Nazare, et era essogeit d’els[1198]. E la maire de lui gardava tota aquesta paraula portanz e so cor.
Luk 2:52
E Jesu prophetizava de savieza, e d’etat, e de grat[1199] ab Deu e als homes. [104b/52d]
Luk 3:1
Anno autem quinto docimo imperii Tiberii[1200] de Cesar, garda[n]tz[1201] Pontz Pilat de Judea, de la quarta part de la terra[1202] de Galilea d’Ero, e de Ph[i]lip[1203], lo fraire de lui, senher de la quarta part d’Ituree e Traico judissi[1204] de la regio[1205], e Lissanie senher de la quarta part d’Abiline,
Luk 3:2
sotz los princeps dels preveires Anna e Haifa. Faita es la paraula[1206] de Deu sobre Joan, d’En Zacarias fil, el desert.
Luk 3:3
E venc en tota la regio de flum Jorda, prezicantz lo baptisme de penedencia en redemptio de pecatz,
Luk 3:4
si co es escriut el libre de las paraula[s] d’Isaia lo propheta: La votz del cridantz el desert: aparelatz la via de Deu, e faitz dreiturers los senters de lui.
Luk 3:5
E be a la[s] vals [que] sera[n] cumplida, e totz lo[s] mons[1207] e li puig seran umeliat; e seran las felontatz causas[1208] endressadas, e las aspras vias planas.
Luk 3:6
E veira tota la car[n]s lo salvament de Deu.
Luk 3:7
Per aisso dizia a las cumpanh|as [105a/53a] que issian que fosso batejat de lui: Linages[1209] de vibras, qui demostrec a vos fugir de l’avenidoira ira?
Luk 3:8
Per aisso faitz fruit digne de penedencia, e no comenzaretz a dir entre vos[1210]: Paire avem Abraham. Quar eu dic a vos que poderos es Deus d’aquestas peiras resuscitar los fils d’Abraham.
Luk 3:9
Quar la destrals es pausada a la raziz de l’aibre. Per aisso totz aibres no façe[n]tz bo fruit sera talatz e mes el foc.
Luk 3:10
E demandavan li las cumpanhas, e dizian: Per aisso, que farem?
Luk 3:11
E, respondentz, dizia[1211] az els: Qui ha doas gonelas, don az el que no n’a[1212]; e qui ha manjar eissament o fassa.
Luk 3:12
E vengro[1213] li publica que fosso batejat, e dixero a lui: Maestre, que farem?
Luk 3:13
Et el dix ad els: Ne plus no fazatz for zo qu’e[s][1214] establit a vos.
Luk 3:14
E demandavan a lui li cavaler, e dizian: E nos, que farem? E dix ad els: Negu no feretz[1215] ni no fazatz tort; estatz sufrent e vostres ussages[1216].
Luk 3:15
Mais azesmant lo pobles, e cosiravan tuit e lors cors de [105b/53b] Joan, que be leu el era Crist.
Luk 3:16
E respos Joan, e dizia a totz: Acertas eu bategei vos en aiga; mais pus fort de mi ve del qual no so dignes desliar lo coreg de la causamenta de lui; el vos batejara e Sanh Esperit et e foc,
Luk 3:17
del qual lo ventals e sa ma, e porgara so sol, et amasa lo froment e so graner, mais las pallas ardra[1217] e foc no-destenhent.
Luk 3:18
Acertas, et autras moutas causas esorzantz[1218] prezicava al poble.
Luk 3:19
Mais Erodes, lo senher de la quarta part de la terra[1219], cum era castiatz de lui d’Erodiana, la moler de so fraire, [e] de totz los mals que fe Ero,
Luk 3:20
ajustec li aizo sobre totas causas, et enclaus Joan en la carcer.
Luk 3:21
E fo fait cum foro batejat totz los pobles, et Jesu batejat et orant, ubert es lo cels;
Luk 3:22
e deissendentz Sanh Esperit e corporal semblant si cum colonba en lui, e la votz del cel es faita, e dizia a lui: Tu est[1220] le meu Fil qu’eu am et en que me platz.
Luk 3:23
Et el Jesu era[1221] comensantz coma de .xxx. ans, que era natz filh de Josep[1222], qui fuit[1223] Heli,
Luk 3:24
qui fuit [106a/53c] Mahar, qui fuit Levi, qui fuit Meledi, qui fuit Ianne, qui fuit Joseph,
Luk 3:25
qui fuit Maharie, qui fuit Amos, qui fuit Naiam, qui fuit Ellu, qui fuit Nagge,
Luk 3:26
qui fuit Maha, qui fuit Maharie, qui fuit Semei, qui fuit Ioseph, qui fuit Iuda,
Luk 3:27
qui fuit Ioanna[1224], qui fuit Resa, qui fuit Zorobabel, qui fuit Salatiel, qui fuit Neri,
Luk 3:28
qui fuit Meleli, qui fuit Addi, qui fuit Cosan, qui fuit Alnasden, qui fuit Er,
Luk 3:29
qui fuit Ihesu, qui fuit Elizarr, qui fuit Iocim, qui fuit Madeut, qui fuit Leu,
Luk 3:30
qui fuit Simeon, qui fuit Iuda, qui fuit Iosep; qui fuit Iona, qui fuit Eliahum,
Luk 3:31
qui fuit Melea, qui fuit Menna, qui fuit Mahania, qui fuit Aiahan, qui fuit Davit,
Luk 3:32
qui fuit Iesse, qui fuit Obet, qui fuit Baoz, qui fuit Salmon, qui fuit Naason,
Luk 3:33
qui fuit Aminadab, qui fuit Aram, qui fuit Esrom, qui fuit Sares[1225], qui fuit Iude,
Luk 3:34
qui fuit Iacob[1226], qui fuit [106b/53d] Issao, qui fuit Abrahe, qui fuit Ehare, qui fuit Nacor,
Luk 3:35
qui fuit Seruh, qui fuit Tregan, qui fuit Saleh, qui fuit Eber, qui fuit Sale,
Luk 3:36
qui fuit Cainan, qui fuit Arserat, qui fuit Escan, qui fuit Noe, qui fuit Lanegdi,
Luk 3:37
qui fuit Matusale, qui fuit Anegz, qui fuit Iarech, qui fuit Malalael, qui fuit Cainan,
Luk 3:38
qui fuit Enoc, qui fuit Seth[1227], qui fuit Adam, qui fuit Elim[1228].
Luk 4:1
Mais Jesu, ples de Sanh Esperit, retornatz es de flum Jorda, e fo demenatz d’Esperit el desert
Luk 4:2
.xl. dias, e fo asajatz del Diable. E re no manjec ni bec[1229] en aquels dias; e quan los ac cumplit, ac fam.
Luk 4:3
E dix li lo Diables: Si Fil de Deu est, dix [ad] aquestas peiras que sian faitas pas.
Luk 4:4
E respos Jesu a lui: Escriut es que no viu hom en[1230] sol pa, mais en tota la paraula de Deu.
Luk 4:5
Et amenec lo [lo] Diables en .i. pug aut, e demostrec li trastotz lo regne del segle de la terra en .i. pauquet de temps.
Luk 4:6
E dix li: A tu do|narei [107a/54a] trastot aquest poder e la gloria de lor que a mi so liuradas, et a cui eu vul, doni la[1231].
Luk 4:7
Per aisso tu si azoras davant mi, e seran tuas totas.
Luk 4:8
E respos Jesus, e dix li: Vai, Satanas, seguentre mi![1232] Escriut es: Lo teu Senhor Deu aoraras, et a lui sol serviras.
Luk 4:9
E menec lo en Jerusalem, et establic lo sobre la pena del temple, e dix li: Si Fil de Deu est, me[t] te ara sa jos.
Luk 4:10
Quar escriut es que·ls seus angels mandec de tu que te gardesso[1233],
Luk 4:11
que per aventura no feiras to pe a la peira[1234].
Luk 4:12
E respos Jesu, e dix: Dig es: No[1235] temptaras lo teu Senhor Deu.
Luk 4:13
E cumplida tota la temptatio, lo Diables partic se de lui entro a[1236] temps.
Luk 4:14
E tornatz es Jesu e vertutz d’Esperit en Galilea, e la nomenativanza issic de lui per tota la regio.
Luk 4:15
Et el essenhava e las sinagogas de lor et era onoratz dels homes[1237].
Luk 4:16
Et venc e Nazare on era noiritz. Et intrec segon la sua costuma el dia del sabte e la si|nagoga, [107b/54b] e levec se legir.
Luk 4:17
E liurat es a lui us libres[1238] de Isaia, lo propheta. E cum retornec lo libre, atrobec u loc on era escriut:
Luk 4:18
L’Esperit de Deu sobre mi; per aisso oiss me, e trames prezicar los paubres, e sanar los trabalatz dels cors,
Luk 4:19
e prezicar als caitius la rezensio et als cex lo vezer, laissar los franz[1239] en pauzar[1240], prezicar la via de Deu covinable[1241] e·l dia del gazardo.
Luk 4:20
E cum pleguec lo libre, redec lo al sirvent, e sec. E trastuit li ulh d’aquels[1242] de las sinagogas eran entendent en lui.
Luk 4:21
E comencec a[1243] dire ad els: Que oi es cumplida aquesta escriptura e vostras aurelas.
Luk 4:22
E trastuit donava[n] li testimoni. E meravilavan se e las paraulas de gracia que issian de la boca de lui, e dizian: No es aquest lo fil de Josep?
Luk 4:23
E dix ad els: Oc[1244], dizetz a mi aquesta semblansa[1245]: Metge, sana te meteis[1246]; quantas causas auzim faitas a tu en Cafarnaum, fai aisso en ta encontrada.
Luk 4:24
Mais dix: Verament dic a vos, que negus propheta [108a/54c] no es receubutz e la sua encontrada.
Luk 4:25
E veritat, dic a vos: Moutas veuvas[1247] eran els dias d’Elias en Israel, quan es lo cels claus per tres[1248] ans e seis meses, e cum fo faita granda fams en tota la terra d’Israel[1249].
Luk 4:26
Et [a][1250] neguna d’aquelas no fos[1251] trames Elias, si no en Sarepta Sidonis[1252], ad una femna veuva.
Luk 4:27
E mout lebros eran en Israel sotz Eliseu, lo propheta[1253]; e negus d’aquels no es sanatz si no Namantz de Siria.
Luk 4:28
E cumplit so tuit e la sinagoga d’ira, aquestas causas auzentz.
Luk 4:29
E levero se e gitero lo fora de la ciutat; aduisero lo entro ad u sobrecil de puit[1254] sobre qual era la ciutat de lor endeficada, que·l giteso aval.
Luk 4:30
Mais el traspassa[n]tz[1255], per meg d’els anava.
Luk 4:31
E deissendec Jesu en Cafarnao, e la ciutat de Galilea[1256], et aqui essenhava los als disabtes.
Luk 4:32
Et espaventavan se e la doctrina de lui, que en pozestat era la sua paraula.
Luk 4:33
Et e la sinagoga era us hom que avia demoni orre, e cridec en gran votz,
Luk 4:34
[dizentz][1257]: Laissa! Qu’es a nos et a tu, Jesu de Nazare? [108b/54d] Ve[n]guist perdre nos? Eu sei que tu est sanhs[1258] de Deu.
Luk 4:35
E menacec li Jesus, e dizia: Cala, et eiss de lui. E cum gitec lo demoni e meg, issic de lui, e re a lui no noc.
Luk 4:36
E faita es paors en totz, e parlavan entre lor, e dizian: Quinha es aquesta paraula, que en poder et e vertut manda los orres esperitz, et eisso?
Luk 4:37
Et era issida la nomenativansa de lui en totz los lox de la regio.
Luk 4:38
E levantz adoncas Jesu de la sinagoga, intrec e la maiso de Simo. E la sogra de Simon era tenguda de gran febre, e preguero lui per leis[1259].
Luk 4:39
Et estantz sobre lui[1260] comandec a la febre, e laissec la; eissa ora levava se, e servia ad els.
Luk 4:40
E cum le solels se colquec, e tuit que avian malautes de diverzas langors, aduzian los a lui. Et el en cada us sos mas pauza[n]s, sanava los.
Luk 4:41
Mas issian li demoni de moutz, clamantz, e dizentz: Quar[1261] tu est Crist[1262], Fils de Deu. E menazantz, no los laissava parlar, que els sabio qu’el era Crist.
Luk 4:42
E fait aquel [109a/55a] dia, issitz, anec el loc erm, e las cumpanhas requerio lo, e ve[n]gro entro a lui, car dizian li que no·s partis d’els.
Luk 4:43
Als quals el dix: Quar[1263] e las autras ciutatz cove a mi prezicar lo[1264] regne de Deu; quar per aisso so trames,
Luk 4:44
prezicar[1265] e las sinagogas de Galilea.
Luk 5:1
E fait es, cum la cumpanha corio en lui que auziso la paraula de Deu, et el estava lonc l’estanhz[1266] de Genesar,
Luk 5:2
e vi doas naus estar lonc l’estanh; mais los pescadors deissendio e lavavan[1267] los retz.
Luk 5:3
E pujantz en una nau que era de Simon, e pregava lo que de la terra la partis .i. pauquet. Et sezentz, essenhava de la naveta[1268] las cumpanhas.
Luk 5:4
E cum se laissec de parlar, dix a Symon: Mena en aut e laissatz los retz en prendement.
Luk 5:5
E respondia li Symons, e dix li: Comandaire, per tota nuit nos treballem, e re no presem; e la tua paraula laisarei los retz.
Luk 5:6
E cum aisso fero, enclausero gran moutiduna[1269] de peis; eran rumputz los retz de lor.
Luk 5:7
E tramesero als cumpanhos que [109b/55b] eran e l’autra nau que venguesso et ajudesso ad els. E vengro, et ompliro amdoas las naus enaissi que per pauc no plumbavo.
Luk 5:8
E cum vi aco Simo Peire, gitec se a denols[1270] de Jesu, e dizia: Part te de mi, Senher, que hom pecador so.
Luk 5:9
Quar paors l’avia[1271] revironat e totz cels que ab lui ero e la preso[1272] del peis quan lo presero.
Luk 5:10
Ez eissament[1273] a Jacme e a Joan, los fils d’En Zebedeu, que ero cumpanho de Peire. E dix a Simon Jesu: No vulhas temer; que d’aici enant seras prendeire dels homes.
Luk 5:11
Et adu[it]as en terra la[s][1274] naus, laissero totas causas, e seguiro lo.
Luk 5:12
Et fait es co era en una de las ciutatz, e vec vos .i. home qu’es ples de lebra vi Jesu, e gitantz e sa cara, pregava lo, e dizia: Senher, si·t vols, tu me potz sanar.
Luk 5:13
Et estendec Jesu sa ma, e toquec lo, e dizia: Vul que sias sanatz. Et eissa ora la lebra partic se de lui.
Luk 5:14
Et el comandec a lui que a negu home no o dises: Mais vai, e demostra te[1275] al preveire, et ofre le do [110a/55c] per la tua sanetat si co comandec Moyses en testimoni az els.
Luk 5:15
E majorment anava la paraula de lui, et amasavan se moutas cumpanhas que l’auziso, e que[1276] foso sanat de lors efermetat[s][1277].
Luk 5:16
Mais el se departia e loc erm, e orava.
Luk 5:17
E fait es en .i. dels[1278] dia, ez el sezia essenhantz, ez ero li Fariseu sezent, e li maestri de la leg qui vengo a Jesu[1279] de totz los castels de Galilea e de Judea e de Jerusalem; e la vertutz de Deu era a sanament de totz.
Luk 5:18
E vec vos homes que portavan en .i. leit .i. home que avia palalizi, e querian lo portar e pauzar dena[n]t lui,
Luk 5:19
e no atrobava[n] per qual part lo porteso per la cumpanha; pugero sobre lo tet, e per los teules mesero lo cum lo leit[1280] e meg denant Jesu.
Luk 5:20
Quan vi la fe d’aquest, Jesu dix: Hom perdonadi te so tei pecat.
Luk 5:21
E comenzero a cosirar li escriva e li Fariseu, [dizent]: Qual es aquest [que p]arla blastemas[1281]? Qui pot perdonar pecatz, si no solament Deu?
Luk 5:22
E conoc Jesu los cosirers de lor; respondia, e dix az els: [110b/55d] Quar[1282] cosiratz mals[1283] e vostres cors?
Luk 5:23
Qu’es pus leus causa a dire: Perdonat te so tei peccat; o dire: Leva sus e vai?
Luk 5:24
Per ço que sapiatz que·l Fil de l’home a poder en terra de perdonar pecatz, dix al malaute: A tu dic, leva sus e pren to leit, e vai e ta maiso.
Luk 5:25
Et eissa ora, levava se denant els, pres so leit en que jazia, et anec s’en e sa maso[1284], lauzantz Deu.
Luk 5:26
E pre[s] lor paors a trastuit, e lauzavan Deu. E cumplit so de temor, e dizian: Que meravilha vesem hoi!
Luk 5:27
Apres aquestas causas, issic[1285] e vi .i. poblica, que avia nom Levi, sezent e la leudairia, e dix li: Sec me!
Luk 5:28
E laissec totas causas e levec sus, e seguic lo.
Luk 5:29
E fe a lui gran manjar [Levi][1286] e sa maiso, ez era grans cumpanha de poblicas, e d’autres, que ab les eran pauzantz.
Luk 5:30
E murmuravan li Fariseu e li escriva d’els, e dizian als seus decipols: Per que ab los poblicas et ab los pecadors manjatz e bevetz?
Luk 5:31
E respos Jesu, e dix ad els: No an obs cels que [111a/56a] so sa del mege, mais li malaute.
Luk 5:32
No vengui apelar los justz, mais los pecadors en penedencia.
Luk 5:33
Et eli dixero a lui: Per que li decipol de Joan dejuno sovendeirament e fan pregarias, eissament e dels[1287] Fariseus, e li tei manjo e bevo?
Luk 5:34
Als quals el dix: No podo li fil de l’espos, domentre que l’espos es ab els far dejunar?
Luk 5:35
Mais vendran los dias cum sera toutz d’els l’espos, e ladonc dejunaran en aquels dias.
Luk 5:36
E dizia semblantz ad els: Que negus no fa mestura del vestiment nou, que·l meta el vestiment veilh, acertas e·l nous ronp, e·l vels no s’acorda ab la costura del novel.
Luk 5:37
E negus no met lo vi novel els botz vels; acertas ronp lo vis novels los botz, e·l vis escampa[1288], e li bot so perdut.
Luk 5:38
Mais lo vis novels els botz nous es metedor, et ambi seran gardat.
Luk 5:39
E negus no beu lo vel qu’eissa ora vulha lo novel, quar ditz: Meller es lo ve[l]s[1289]. [111b/56b]
Luk 6:1
Fait es el[1290] segon saba primeirament[1291], co passavan per las semenadas, rumpian li decipol de lui las espigas, e manjavan, bregantz els mas.
Luk 6:2
E alcantz dels Fariseus[1292] dizian ad els: Quar[1293] faitz que no letz far als sabtes?
Luk 6:3
E respos Jesu ad els, e dix: E no legitz aisso que fe Davi quan ac fam, el[1294] et aquels qu’ero ab lui;
Luk 6:4
en qual mesura[1295] intrec e la maiso de Deu, e·ls pas de la preposi[ti]o[1296] pres e mangec, e·n donec az els que ero ab lui, los quals no devia manjar si no solament als preveires?
Luk 6:5
E dizia ad els: Que Senher es lo Fil de l’hom negueiss dels dissabtes.
Luk 6:6
E fait es en l’autre disabte que intrec e la sinagoga, et ese[nh]e[c][1297]. Et era aqui us hom, e la mas de lui destra era seca.
Luk 6:7
E gardavan lo li escriva e li Fariseu si·l sanaria el sabte, que atrobesso don lo acusseso.
Luk 6:8
Mais el sabia lors cosirers de lor, e dix a l’hom que avia la ma seca: Leva sus, et estai e meg. E levantz, estec.
Luk 6:9
E dix [112a/56c][1298] ad els Jesu: Eu demandi a vos, letz al sabte be far o mal, arma salvar o perdre? Et cilh calero[1299].
Luk 6:10
Et enviro gardatz totz, dix a l’hom: Esten la tua ma. Et estendec, e restaurada li es la mas.
Luk 6:11
Mais els so cumplit de foleza, e parlava[n] entre lor que farian de Jesu.
Luk 6:12
E fait es els autres dias, issic en u puit orar; et estec tota la noit en orazo[1300] a Deu.
Luk 6:13
E cum fo fait dias, apelec sos decipols, et eligic ne .xii. d’els, los qual[s] nomnec Apostols:
Luk 6:14
Simon, que nomnec Peire, et Andreu so fraire, Jacme e Joan, Philip, Bartolomeu,
Luk 6:15
Mateu e Tomas, Jacme Alpheu, e Simon qui es apelatz Zelotes,
Luk 6:16
Iudam Iacobi[1301], Juda Escariot, que fo trazeire.
Luk 6:17
E deissendentz cum eli, estec el loc canp[estre][1302], e cumpanha dels seus decipols, e grans moutedu[n]tz[1303] del poble de tota Judea e de Jerusalem, e de la riba de la mar e de Sur e de Sagetz,
Luk 6:18
que vengro que auzisso lui, e que fosso sanat de las lors langors. E [aquels] qu’e|ro[1304] [112b/56d] treballat dels esperitz orres, ero sanat.
Luk 6:19
E tota la cumpanha querio lo tocar[1305]; vertutz issia de lui, e sanava los totz.
Luk 6:20
Et el, levatz los ulhs e sos decipols, el dizia: Bonauratz esz paubre per esperit[1306], que vostre es lo regne[1307] de Deu.
Luk 6:21
Bonaurat esz qui ara avetz fam, que sadolatz seretz. Bonaurat qui ara ploratz, que riretz[1308].
Luk 6:22
Bonauratz serez cum vos aziraran li home, e cum vos departiran, e vos esprovaran, e gitaran lo vostre nom coma mal, per lo Fil de l’home.
Luk 6:23
Esgauzetz vos en aquel dia, e vos eissausatz, quar vec vos que·l vostre loguers es el cel. Quar segon aquestas causas fasian als prophetas li paire de lor.
Luk 6:24
Verament, gai a vos, manentz, qui avetz vostre cosolament.
Luk 6:25
Gai a vos qu’esz sadolatz ara, que vos auretz fam. Gai a vos que rietz ara, que ploraretz e planheretz.
Luk 6:26
Gai a vos cum vos diran be tuit li home, segon aquestas causas fazian als falses[1309] prophetas li paires de lor.
Luk 6:27
Mais a vos dic que auzetz: Amatz [113a/57a] vostres enemix, e faitz be ad els que vos aziraran.
Luk 6:28
Benezetz los maldizedors de vos, et oratz per los vostres encausadors.
Luk 6:29
E qui te fera e la maisela, dona a lui l’autra. Et zelui[1310] qui·l tolra ta vestimenta, negueiss la gonela no·l vulhas vedar.
Luk 6:30
Quar a tot querent tu li dona; qui[1311] te tolra las causas que so tuas, no las demantz[1312].
Luk 6:31
E zo que volretz que faszo a vos li home, e vos faitz az els eissament.
Luk 6:32
Si amatz cels que vos amaran, qual grat[1313] es a vos? Quar li pecador amo cels que los amo.
Luk 6:33
E si faitz be a cels que fan be a vos, qual grat es a vos? Acertas, li pecador fan aisso.
Luk 6:34
E si datz gazerdo a cels de cui lo speretz rescebre, cals grat es a vos? Quar li pecadors ab los pecadors renovo·l[1314], que recepio engal.
Luk 6:35
Verament, amatz vostres enemix; e faitz be, e datz gazerdo a cels don no l’esperaretz; e sera lo vostre gazerdos moutz; e sseretz filh de l’Autisme, que el es benignes sobre totz los no-covinentz e·ls [113b/57b] mals.
Luk 6:36
Per aisso siatz misericordios[1315] si co es lo vostre Paire misericordios.
Luk 6:37
…[1316] No vullhas cumdamnar e no seretz cumdamnat[1317]. Perdonatz, e sera perdonat a vos.
Luk 6:38 Datz, e sera donat a vos; mesura bona e larga[1318], [calc]ada e sobreverze[n]tz[1319], donaran[1320] el vostre se[n][1321]. E neiss a la messura[1322] en que seretz mesurador, sera mesurat a vos.
Luk 6:39
E dizia ad els e semblansa: Donca pot l’us cex l’autre cec guizar? No cazo ambi el cros?
Luk 6:40
No es decipols sobre maestre; totz hom sera perfeitz si es si co so maestre.
Luk 6:41
Mais per que ves la palla el ulh de to fraire, e del trau que es el teu ulh no cossiras?
Luk 6:42
O en qual mesura potz dire a to fraire: Fraire, laissa gitar la palla del teu ulh, e neiss el teu ulh no ves lo trau? Enganaire, jeta primeirament lo trau del teu ulh, e donc pergardaras que getz la palla de l’ulh de to fraire.
Luk 6:43
Quar no es bos aibre que fassa fruit mals, ni aibre mals que faza bo fruit.
Luk 6:44
Quar us|quex [114a/57c] aibres de so fruit sera conogutz. Quar ni d’espinas culiran figas, ni de rometz vendemia[n], ni razimz[1323].
Luk 6:45
Bos hom de bo tesaur de so cor jeta lo be. E·l mals hom de mal tesaur de so cor jeta lo mal. Quar de l’avondansa del cor parla la boca.
Luk 6:46
Mas per que apelatz mi Senhor, senhor[1324], e no faitz ço qu’eu dic?
Luk 6:47
Tot hom que ve a mi et au las mias paraulas e las fa, demostrarei a vos cui semblantz sia,
Luk 6:48
Semblantz es a l’home que endefica la maiso, que fo[s][1325] en preon, e pausa·l fonzament[1326] sobre peira; e·l sobrumdamentz[1327] es faitz, et es se empentz[1328] lo flums e la maiso, e no la poc moure, quar fonzada[1329] era sobre peira.
Luk 6:49
Mais qui au e no fa, semblantz es a l’home endeficantz la maiso sobre l’arena senes fo[n]zament[1330], e la qual s’es enpentz lo flums, et eissa ora cazec; e faitz es grans cazementz d’aquela maiso[1331].
Luk 7:1
Et cum cumplisz tota la sua paraula e las aurelhas del poble, intrec en Cafarnao.
Luk 7:2
Mas [114b/57d] us servs de centurios que era malaves[1332], que vollia morir[1333], lo quals era a lui mout cars,
Luk 7:3
e cum auzic de Jesu, trames a lui los majors dels Judeus, pregantz a lui que vengues e salves lo ser de lui.
Luk 7:4
Mas els, cum vengro a Jesu, pregavan lui amorosament[1334], e dizian li: Que dignes es que dos[1335] aisso a lui;
Luk 7:5
quar el ama la nostra gent, et una sinagoga el fe a nos.
Luk 7:6
Mais Jesu anava ab els, e cum ja no foro lunh de la maiso, trames a lui centurios sos amix, e dizia: Senher, no·t vulhas trebalar, quar eu no so dignes que sotz lo meu tet intres.
Luk 7:7
Per aisso que mi eiss no so albiratz dignes que vengues a tu, mais di e paraula[1336], e sera sanatz lo meus macips.
Luk 7:8
Quar et eu so hom sotz pozestat establitz; ei soz mi cavaers, e dic az aquest: “Vai”, e va; e a l’autre: “Vei”, e ve; e [a] mo serv: “Fai aisso”, e fa o.
Luk 7:9
Mais auzentz Jesu, es se meravillatz; e a las cumpanhas que·l seguian, dix: Verament, dic [115a/58a] a vos, no atrobei tanta fe en Israel.
Luk 7:10
Et retornat cels que foro trames a la maiso, atrobero lo serv que avia la langor sa.
Luk 7:11
Et fait es d’aqui en rer[1337], anec e la ciutat que es apelada Naim. Et anavan ab lui sei decipols e mout grans cumpanha.
Luk 7:12
E cum se apropiec de la porta de la ciutat, vec vos que us mortz era portatz, us fils de sa maire, et aquesta era veuva, e mouta gentz de la ciutat anava ab lui.
Luk 7:13
La qual, quan vi nostre Senher, misericordia ac sobre lui, e dix li: No vulhas plorrar.
Luk 7:14
Et apropiec se, e toquec lo leit, e aquels que·l portavan estero. E dix: Joves hom, a tu o dic, leva sus.
Luk 7:15
Et assec se le qual era mortz, e comencec a parlar. E dec lo a sa maire.
Luk 7:16
E pres lor a trastotz paor, e lauzero Deu, e dizian: Quar[1338] propheta grans se levec e nos, e que Deus vissitec lo poble seu[1339].
Luk 7:17
Et issic aquesta paraula en tota Judea de lui[1340] e per tot viro la regio.
Luk 7:18
[E]t[1341] anunciero a[1342] Joan decipols seus [115b/58b] de totas aquestas causas.
Luk 7:19
Et apelh[e]c[1343] dos de sos decipols Joan, e trames los a Jesu, e dizia: Est tu qui es a venir, o n’esperam autre?
Luk 7:20
E cum ve[n]gro a lui li home, disero: Joan Baptista nos trames a tu, dizentz: Est tu qui es a venir, o n’esperarem autre?
Luk 7:21
Mais en eissa aquela ora sanec moutz de langors, e de mals esperitz; et a moutz cex donec vezer[1344].
Luk 7:22
E respondentz, dix ad els: Anatz, recumtatz[1345] a Joan que vistz e auzisz: que cec vezo, e contraitz[1346] van, lebrossi so sanatz, sort auzo, mortz resucito, paubri so prezicat,
Luk 7:23
e bonauratz es qui no sera escandalizatz e mi.
Luk 7:24
E cum s’en partiro li mesage de Joan, Comencec a dire de Joan a las cumpanhas: Que issiç el desert vezer? Canavera a vent esser moguda?
Luk 7:25
Mais que issisz vezer? Home de molhas vestimentas vestit? Vec vos qui so e las caras vestimentas, et els avers[1347], e las maisos dels reis so.
Luk 7:26
Mais que issisz vezer? [116a/58c] Propheta? Oc, negueis dic a vos, e pus de propheta.
Luk 7:27
Aquest es de que es escriut: Vec vos que tramet lo meu angel dena[n]t la tua cara que aparelara la tua via denant tu.
Luk 7:28
Quar eu dic a vos, entre los natz de femna non a major propheta de Joan Baptista. E qui es menre el regne dels cels majer es de lui.
Luk 7:29
E totz lo pobles auzentz, e li poblica, lauzero Deu[1348], e foro batejat del baptisme de Joan.
Luk 7:30
E li Fariseu, e li savi de la leg, lo coselh de Deu mesprezero, e lor meteisses no foro batejat de li.
Luk 7:31
Per aisso a cui semblantz dizera los homes d’aquesta[1349] generatio? Et a cui so semblantz?
Luk 7:32
Semblantz so als efantz seze[n]tz el mercat, e parlantz entre lor, e dizentz: Nos cantem a vos ab caramels, e vos no sautes. Nos plaissem, e vos no plores.
Luk 7:33
Quar venc Joan Baptista ni manja[n]tz pa, ni beventz vi; e dizetz: Demonis ha.
Luk 7:34
Venc lo Fil de l’home, manjantz e beventz, [e dizetz][1350]: Vec vos home devoraire e bevent de vi, amix de poblicas e de pecadors.
Luk 7:35
E faita [116b/58d] es justa la savieza de totz sos fils.
Luk 7:36
E pregantz alsquantz dels Fariseus que manjes ab lui, et intrec e la maiso del Fariseu e pausec.
Luk 7:37
E vec vos una femna que era e la ciutat, pecairiz, que conoc que·s pauses e la maiso del Fariseu, aportec una bostia d’onjentz[1351].
Luk 7:38
Et estava de seguentre lonc los pes de lui, e de lagremas comenzec li a mular los pes, et ab los cabels de son cap terzia, et baizava los pes de lui, et oinhia los d’enguentz.
Luk 7:39
E vezentz lo[1352] Fariseus que l’apelec, dix entre si e dizia: Aquest, si fos profeta, saubra acertas qui e quals es la femna que toca lui, que pecairitz es.
Luk 7:40
E respondentz, dix Jesu a lui: Simon, eu ei a tu alcuna causa a dire. Et el dix: Maestre, di.
Luk 7:41
Doi deutor eran ad u renover; la us devia .l. diners, e l’autre .ccccc..
Luk 7:42
E no avian don los li redesso; donec los az amdos. Per aisso, quals amec pus lui[1353]?
Luk 7:43
Respos Simon[1354], e dix a lui: Que aquel a cu pus donec. Et el dix: Dreitureirament as jujat.
Luk 7:44
E tornatz vas la [117a/59a] femna, dix a Simons: Vec[1355] aquesta femna[1356], en ta maiso intrei[1357], et aiga als meus pes no donest, mais aquesta de lagremas mulec los meus pes, et ab los[1358] cabels de so cap[1359] los tertz;
Luk 7:45
baizament a mi no donest, mais aquesta des que intrec[1360] no sessec de baisar los meus pes;
Luk 7:46
de oli lo meu cap no oissist, mas aquesta oiss los meus pes d’enguent.
Luk 7:47
Per aisso, que dic a tu: Seran mout pecat perdonat a lui, que amec mout. Al qual sera mens perdonat que amec mens[1361].
Luk 7:48
E dix a lui: Perdonat so a tu tei pecat.
Luk 7:49
E comenzero li qual se pausavo essems ab lui dire entre lor: Qui es aquest que negueis los pecatz perdona?
Luk 7:50
E dix a la femna: La tua fes te fa salva. Vai em patz.
Luk 8:1
E fait es d’aqui enant, et el fazia signes[1362] per las ciutatz, e per los castels, prezicantz e[1363] evangelizantz lo regne de Deu, e li .xii. ab lui.
Luk 8:2
Et alcantas femnas que eran sanadas dels mals esperitz e dels malavetz[1364]; Maria que es apelada Magdalena, de la qual issiro .vii. diables,
Luk 8:3
e Joana, [117b/59b] la moler [de] Chuza[1365], sirvent[1366] d’Ero, e Susana et autras moutas que servian a lui de lors avers.
Luk 8:4
E cum la gran cumpanha s’ajustavan, e de las ciutatz corio a lui, dix per semblansa[1367]:
Luk 8:5
[Issic][1368] qui semena semenar la sua semensa. E dementre que semena, la una cazec lonc la via, e caucigat[1369], li auzel del cel mangero la.
Luk 8:6
E l’autra cazec sobre la peira; e nat, sequec, que no avia humor.
Luk 8:7
E l’autra cazec entre las espinas; et essems nadas, las espinas ofeguero la.
Luk 8:8
E l’autra cazec e la bona terra; e natz, [f]es fruit .c. dobles. E aisso dizent, cridava: Qui a aurelhas d’auzir, auja.
Luk 8:9
E demandavo li sei decipol que era aquesta paraula.
Luk 8:10
Als quals el dix: A vos es donat a conoisser lo menesters del regne dels cels; mais als autres en paraulas, qu’eli veçe[n]tz, no vejo, [et] eli[1370] auzentz, no aujo.
Luk 8:11
Mais aquesta paraula es: La semensa es la paraula de Deu.
Luk 8:12
Mais qui so lonc la via, aquest so qui auzo; d’aqui enant ve lo [118a/59c] Diables, e pren la paraula del cor de lor [que] crezent sio fait salvi[1371].
Luk 8:13
E qui sobre la peira[1372], li qual, cum auziran, ab gaug recebran la paraula; et aquesti razitz no an[1373], que a temps crezo et en temps de temptatio, departo.
Luk 8:14
E cel que ca[zec] e las espinas, aquest so que auz[ir]o[1374] la paraula, e dels cossirers de las manentias e las voluptatz[1375] de la manentia, anantz so ofegatz[1376], e no porto fruit.
Luk 8:15
Mais cel qui es e la bona terra, aquesti so qui e bo cor e nobil reteno la paraula, e fruit porto en paciencia.
Luk 8:16
Negus no alumena la lumneira que la cobria del vaisselh e la paus sotz lo leit, mais sobre lo candeler que li intrant vejo lo lum.
Luk 8:17
Quar no·s celat que no sia manifestat, ni rescost que no sia conogutz e venga en prezenza.
Luk 8:18
Per aisso, gardaz de qual mesura au[z]etz[1377]. Quar qui a, sera li donat; e qui non a, negueis ço que cuja aver sera tout de lui.
Luk 8:19
E vengro la maire e li fraire de lui; e no [118b/59d] pogro anar a lui per la cumpanha.
Luk 8:20
E cumptat es a lui: Ta maire e tei fraire estau foras, e volo te vezer.
Luk 8:21
Lo qual respost, e dix ad els: Ma maire e mei fraire, aquest so que auzo la paraula de Deu e la fau.
Luk 8:22
Fait fo en us dias, el meteiss [pug]ec[1378] en una naveta, e li decipol de lui, e dix ad els: Traspassem part l’estanh. E pugero.
Luk 8:23
Navejant, el adormic se. E deissendec tempesta de vent e l’estanh, et era cumplida, e perigrolavo[1379].
Luk 8:24
Et apropiant a lui, reisedero lo, e dizio: Comandaire, perissem. Et es levatz[1380] e mandec al vent et a la tempesta de l’aiga, e cessec, e faita es gran patz.
Luk 8:25
E dix ad els: On es la vostra fes? Li qual so tement [e] meravilat[1381]; e dizo entre lor: Qui cujatz es aquest que als ventz comanda et a la mar, et obezisso lo?
Luk 8:26
Navejavan adoncas e la rigio[1382] de Genassar que es contra Galilea.
Luk 8:27
E cum fo issitz en terra, a lui [correc] us[1383] hom que avia demonis ja de [119a/60a] moutz temps, e de vestimenta no era vestitz, ni e maiso no estava, mais e monimentz.
Luk 8:28
Aquest, que vi Jesu, gitec se denant lui, e cridec [en] gran voutz[1384], e dix: Qui a mi e a tu es, Jesu, Fil de Deu autisme? Prec te que no me trebals.
Luk 8:29
Quar comandava a l’esperit orre que issis de l’home. Quar de moutz temps prendia lui, et era liatz de cadenas, e de cep gardatz, e rotz los liams, era demenatz de Diable el desert[1385].
Luk 8:30
E demandava li Jesu; e dizia: Quals noms es a tu? Et el dix: Legios, que intrero moutz demonis en lui.
Luk 8:31
E pregavo lo que no comandes ad els que aneso en abisme.
Luk 8:32
Mais era aqui us tropels de porx moutz paissentz el pug[1386]; e pregavo lo qu’el cosse[n]tis en els intrar; et autregec ad els.
Luk 8:33
Per aisso issiro li diable de l’home, et intrero els porx; e viazament anec lo tropels, e trabuquec e l’estanh, et ofegatz es.
Luk 8:34
E cum viro aquo fait, li qual pasturgavo fugiro, e dizio o e la ciutat e e las vilas.
Luk 8:35
Et issiro vezer zo [119b/60b] qu’era fait; e vengro a Jesu, et atrobero l’ome sezent de que li diable era[n] issit, vestit, e de sana volontat, als pes de lui, e tement[1387].
Luk 8:36
Anonciero ad els li qual viro en qual mesura era faitz sals de la legio[1388].
Luk 8:37
E preguero lo tota la cumpanha de la gentz de la regio de Genassar que·s departis d’els, que de gran paor ero tengut. Mais el pujantz e la nau, retornatz es.
Luk 8:38
E pregava lo l’om, de que li diable issiro, que estes ab lui. E laissec le Jesu, e dizia:
Luk 8:39
Torna[1389] en ta maiso, e cumpta cantas causas fe a tu Deus. Et anec per totas las ciutatz[1390] prezicantz cantas causas fe a lui Deus.
Luk 8:40
Fait es co·s repauses Jesu, receb[er]o[1391] le la cumpanha, quar tuit lo esperavan.
Luk 8:41
E vec vos u home al qual es noms Avarus, et aquel era princeps de la sinagoga. E gitec se als pes de Jesu, e pregava lo que intres e la maiso de lui,
Luk 8:42
que una filla era a lui de .xii. ans, et aquesta moria. E domentre que anava, edevenc se[1392], de las cumpanhas era estreitz.
Luk 8:43
Et una fem|na [120a/60c] era em perfudi de sanc .xii. ans, qu’e meges avia mes tot so aver, e per negu no podia esser sanada.
Luk 8:44
Apropiec se deseguentre, e toquec las fremjas de la vestimenta de lui, et vi[a]ssament sequec lo perfudi de la sanc de lei.
Luk 8:45
E dix[1393] ad els Jesu: Qui me toquec? E negavo lo trastuit, [e][1394] dix Peire e li qual ero ab lui: Comandaire, la cumpanha te espenhio e te estrenho, e dizetz: Qui me toquec?
Luk 8:46
E dix Jesu: Alcu[1395] me toquec, quar eu conogui que vertutz issic de mi.
Luk 8:47
E vi la femna que no poc [se] rescondre[1396], tementz venc e gitec se denant los pes de lui. E per qual causa fo tocad de lui demostrec davant tot lo poble [et] en qual mesura eissa ora fo sanada.
Luk 8:48
Et el dix a lei: Ajas fizanza![1397] Filla, la tua fes te fa salva; vai em patz.
Luk 8:49
Aisso encara parlant, venc us hom al princep de la sinagoga, e dix li: Que morta es ta filla; no vulhas trebalar lo Maestre.
Luk 8:50
Mais Jesu, auzi[da][1398] la paraula, respos al paire de la toza: No vulhas te|mer [120b/60d] res, solament crei, e sera salva faita.
Luk 8:51
E co venc e la maiso, no autregec intrar ab el negu si no a Peire, e Jacme, e Joan, e·l paire e la maire de la toza.
Luk 8:52
E ploravan tuit e plannian la. E el dix: No vulhatz plorar; la toza[1399] non es morta, mas dorm.
Luk 8:53
Escarnian lo, sabentz que morta era.
Luk 8:54
Mais el, tenenz la ma de lei, cridec, e dizia: Toza, leva sus!
Luk 8:55
E retornatz es l’esperitz de lei, e levec sus en eissa ora. E mandec li esser donat a manjar.
Luk 8:56
Et espaventero se li parent de lui, als quals mandec que no o dissesso a negu home so que fait era.
Luk 9:1
E co apelhes adoncas .xii. apostols, dec az els vertut e poder sobre totz los demonis, e que saneso las langors.
Luk 9:2
E trames los prezicar lo regne de Deu e sanar los malaves[1400].
Luk 9:3
E dix az els: Neguna causa no portaretz en via[1401], ni verga, ni esportela, ni pa, ni aver; ni doas gonelas no auretz.
Luk 9:4
Et en qualque maiso intraretz, aqui estatz; d’aqui enant no iscatz.
Luk 9:5
Et en qualque loc [121a/61a] no vos recebran, issetz d’aquela ciutat, neiss la polvera de vostre pes secodetz en testimoni sobr’els.
Luk 9:6
Et issidi, revironavan los castels prezicantz, e sanavan per totz locs.
Luk 9:7
Auzic adoncas Erodes, lo senhor de la quarta part de la terra[1402], totas las causas qu’ero faitas de lui, et azesmava[1403] ço qu’era dig;
Luk 9:8
alscantz[1404] que Joan resucitatz [es] de mort, e tals n’i ac que Elias aparec, e dels autres que propheta, us dels antix, resucites.
Luk 9:9
E dix Ero: Joan eu degolei. Mais qui es aquest de que eu auzi aitals causas? E demanda[va][1405] lo vezer.
Luk 9:10
E retornat li apostol, recumtero a lui tot ço que fero. E pres los, departic se a una part, en u loc erm qui es apelatz Betsaida.
Luk 9:11
E cum o conogo[1406] la cumpanha, seguiro lo, e receub los, e parlava ad els del regne de Deu, e cels que avia obs sanamentz, sanava.
Luk 9:12
E fait[1407], le dias comencec a declinar. E apropiantz li .xii., dixero a lui: Laissa las cumpanhas que ano els ca|stels [121b/61b] e a las vilas que viro aissi [so, que][1408] s’en torno e atrobo manjars; que aissi en loc erm em.
Luk 9:13
Et dix ad els: Vos lor donatz a manjar. Et els dissero: No so a nos plus de .v. pas e de .ii. peisses; si no per aventura nos anem e cumprem en tota aquesta cumpanha manjars.
Luk 9:14
Et eran prop de .v. melia [omes][1409]. E dix a sos decipols: Faitz los partir per manjar per sincantenas[1410].
Luk 9:15
Ez enaissi fero. E fero los pausar.
Luk 9:16
E pres Jesu los .v. pas e·ls .ii. peisses, e gardantz el cel, benezic, e frais, e donec a sos decipol[s], e li dicipol[1411] a las cumpanhas.
Luk 9:17
E mangero tuit, e foro sadolat. E levat es [so] [1412] que fo sobrat ad els de las franementas[1413], .xii. cofres.
Luk 9:18
E fait es quo era sols orantz, et ero ab lui li decipol. E demandec az els, dizentz: Qui disso que so, las cumpanhas?
Luk 9:19
Mais els respondentz, dixero: Joan Baptista[1414]; li autri, Elias; li autri que propheta, l’us dels primers resucitec.
Luk 9:20
E dix ad els: E vos, que dizetz mi esser[1415]? Respos Simon Peire, e dix: Crist, Fil de Deu[1416].
Luk 9:21
Mas [122a/61c] el menasava ad els, e comandec que no o disseso ad home[1417].
Luk 9:22
E dizia d’aisso: Que cove al Fil de l’home moutas causas a sofrir et esprovar dels majors e dels princeps dels preveires, e dels escrivas, et esser mortz, et al tertz dia resucitar.
Luk 9:23
E dizia a trastotz: Si alcus vol seguentre mi venir, abnec si meteis, prenga sa crotz, et siga me cada dia.
Luk 9:24
Quar qui volra s’arma far salva, perdra la; e qui perdra s’arma per mi, fa la salva.
Luk 9:25
E que profeita ad home si gazanha tot lo mon, e si meteiss pert, e destroziment fa a si?
Luk 9:26
Quar qui mi vergonhara e las mias paraulas, lo Fils de l’home lo vergonhara quan venra e la sua magestat, e del Paire, e dels sanhs angels.
Luk 9:27
Mais eu dic a vos verament, so alcantz d’aici estantz que no tastaran de mort entro vejo lo regne de Deu.
Luk 9:28
Fait es seguentre aquesta paraula .viii. dias, pres Peire e [Jacme][1418] e Joan, e pugec el pug que ores.
Luk 9:29
E fait es domentre ores, [lo] semblantz[1419] de vout de lui autre[1420], e la vestimenta de lui, blan|ca [122b/61d] e respla[n]dentz.
Luk 9:30
E vec vos dos homes que parlava[n] ab lui. Et eran Moyses et Elias,
Luk 9:31
vist e magestat. E dizian la fi de lui que [a] cumplir era[1421] en Jerusalem.
Luk 9:32
E Peire e li qual eran ab lui ero pesant de son, et [re]velant, viro la majestat de lui, e dos[1422] homes qu’estavo ab lui.
Luk 9:33
E fait es cum s’en partiro de lui, dix Peire a Jesu: Comandaire, bona causa es nos aici esser; e fasam tres maisonetas, una a tu, et autra a Moyses, et autra ad Ellias; no sabia que·s[1423] disses.
Luk 9:34
Aisso encara parlant, faita es nivols, e cobria los, e temero intrantz els e la nivol.
Luk 9:35
E es faita votz de la nivol, e dizia: Aquest es lo meus Fils qu’eu am; lui aujatz.
Luk 9:36
E domentre que faita [era] la votz[1424], atrobatz es Jesu sols. Et els se callero, et ad home no o dixero en aquels dias neguna d’aquestas causas que avio vistas.
Luk 9:37
E fait es en l’autre dia, deissendentz els del pug, tornec contra[1425] els grans cumpanhas.
Luk 9:38
[E][1426] vec vos us hom de la cumpanha cridec, e dizia: Maestre, [123a/62a] prec te que regartz el meu fil, que us es a mi[1427].
Luk 9:39
E vec vos l’esperitz lo pren, e sobtosament[1428] crida e destrenh lo, e destrozis lo ab escuma, e a penas lo laissa destrenhentz lui.
Luk 9:40
E preguei los teus decipols que·l ne gitesso[1429], e no pogro.
Luk 9:41
Respos Jesu, e dix: O, generatios no-fizels e mala, quan lun serei ab vos, [e] vos sofrirei[1430]? Adui aissi to fil.
Luk 9:42
E cum s’apropies destrenh lo lo Diables, e destrozic lo[1431].
Luk 9:43
E menacec Jesu a l’esperitz orre, e sanec lo efant, e redec lo al paire de lui.
Luk 9:44
Et espaventero se tuit e la grandeza de Deu. E totz meravilavo se en totas las causas que fazia ad els Jesu[1432], e dix Peire: Senher, per que nos no·l ne poguem[1433] gitar? Als quals el dix: D’aquest li[n]hage de demonis no es gitatz si no en oracios et en dejunis[1434]. E dix a sos decipols: Pausatz e vostres cors aquestas paraulas, quar lo Fil de l’home, es a venir que sera liurat els mas dels homes.
Luk 9:45
Et els no conoissio aquesta paraula, [et] era cuberta denant els, que no la conoguesso. [123b/62b] E temia[n] lo enterocar[1435] d’aquesta paraula.
Luk 9:46
E intrec cossirers en els, quals de lor era mager.
Luk 9:47
E Jesu vezia lo cossirer del cor de lor; e pres .i. efant, establic[1436] lo de lonc si,
Luk 9:48
e dix ad els: Qui resceb u d’aquestz efantz el meu nom, mi receb; e qui mi receb, receb lui qui mi trames. Quar qui es mager entre vos, aquest es menre[1437].
Luk 9:49
E Joan respos, e dix: Comandaire, nos vim .i. home el teu nom gitant demonis, e vedem[1438] lo, que no nos[1439] siec[1440].
Luk 9:50
E dix a lui Jesu: No lo vulatz vedar, quar qui no es contra vos, per vos es.
Luk 9:51
Fait es co foro cumplitz los dias de l’assumptio de lui[1441], et el fermec la sua cara que ane en Jerusalem.
Luk 9:52
E mes mesages denant lo seu esgardament, et ananz[1442], intrero e la ciutat dels Samaritas que aparelheso a lui.
Luk 9:53
E no lo resceubro, que la cara de lui era anantz en Jerusalem.
Luk 9:54
E cum o viro li decipol de lui, Jacme e Joan, dixero: Senher, vols que digam que fox dissenda[1443] del cel e los destrozisca?
Luk 9:55
E tornatz, [124a/62c] menaçec los, e dix: No sabetz de qual esperit esz.
Luk 9:56
Lo Fil de l’home no venc las armas perdre, mais salvar. Et anero en autre castel.
Luk 9:57
E fait es que anavo en la via, dix us a lui: Segrei te en qualque loc anaras.
Luk 9:58
E dix li Jesu: Las volps an fosas, e·ls auzels del cel, ni; e·l Fil de l’home no a on meta so cab.
Luk 9:59
E dix az autre: Siec me. Et el dix: Senher, laissa a mi primeirament anar, e sebelirei mo paire.
Luk 9:60
E dix li Jesu: Laissa que li mort sebeliran les lors mortz. E tu vai, et anoncia lo regne de Deu.
Luk 9:61
E dix li autre: Segrei te, Senher, mais primeirament o laissa a mi nunciar ad els que so a maiso.
Luk 9:62
E dix a lui Jesu: Negus metentz la sua ma e l’araire, et esgardantz atras no es covinables del regne de Deu.
Luk 10:1
Apres aisso desenhec[1444] lo Senhor Jesu autres .lxx. e .ii., e trames los .ii. e .ii. denant la sua cara en tota la ciutatz e·l loc on el era a venir.
Luk 10:2
E dizia az els: Acer|tas [124b/62d] la messos es moutas, e li obrer so pauquet. Per aisso pregatz lo Senhor de las meissos que meta obrers e ssa meiso.
Luk 10:3
Anatz. Vec vos qu’eu vos trameti si co ovelhas entre lobs.
Luk 10:4
No vulhatz portar sac, ni esportela, ni causamenta; et home en via no saludaretz.
Luk 10:5
Et en qualque maiso intraretz, primeirament dizetz: Patz sia en aquesta maiso.
Luk 10:6
E si la sera fils de patz, repausara sobre lui la vostra patz; e si no, a vos retornara.
Luk 10:7
Et en aquela maiso estatz e manjatz, e bevetz de tot zo que auran, quar dicnes es l’obrers de so loguer[1445]. No vulhatz traspassar de maiso e maiso.
Luk 10:8
Et en qualque ciutat intraretz, e vos recebran, manjatz zo que davant vos pausaran.
Luk 10:9
Et sanatz los malautes que en ela so, e dizetz ad elas: Apropia s’a vos lo regnes dels cels.
Luk 10:10
En qualque ciutat intraretz, e no vos recebran, issetz els plas d’els, e dizez:
Luk 10:11
Negueiss la polvera que toquec a nos de vostra ciutat, esterzem a vos. Emperaisso sapiatz que propia en vos[1446] lo regnes dels cels.
Luk 10:12
Eu dic a vos, que Sodo|ma [125a/63a] en aquel dia sera pus leus causa que az aquela ciutatz.
Luk 10:13
Gai a tu, Corzaim, e gai a tu, Bessaigda! Que si en Sur e Sageth fosso faitas las vertutz que so e vos faitas, za en reire en quaira et e cendres [sezentz][1447], se foro peneditz.
Luk 10:14
Verament a Surs e Sageths sera pus leu el judici que a vos.
Luk 10:15
E tu, Cafarnao, entro al cel eissauzada, entro en ifern[1448] baissaras.
Luk 10:16
Qui vos au, mi au; e qui vos mespreza, mi mespreza; e qui mi mespreza, mespreza lui qui mi trames.
Luk 10:17
So retornat li .lxxii. ab gaug, e dizio: Senher, neis demoni so sotzmes a nos el teu nom.
Luk 10:18
E dix ad els: Eu vezia lo Diable si co fozer del cel cazentz.
Luk 10:19
Vec vos qu’eu dei a vos poder caucigar sobre los serpentz, et els escorpios, e sobre totz lo poder de l’Enemix; e re a vos no nozera[1449].
Luk 10:20
Acertas no vos vulhas esgauzir en aisso[1450] quar li esperit so sotzmes a vos, mas esgauzetz vos, quar li vostri nom so escriut els cels.
Luk 10:21
En eissa ora, eissauzec de Sanh Esperit, e dix: Eu cofesi a [125b/63b] tu, Senher Paire de cel e de terra, que rescossist aisso dels savis e dels pros, e demostrest la als pauquetz. Negueiss, Paire, que enaissi fo plazers denant tu.
Luk 10:22
Totas causas so liuradas del meu Paire a mi; e negus no sab qui s’es[1451] lo Fil si no lo Paire; e qui s’es[1452] lo Paire si no lo Fil, e [a] qui volra lo Fil demostrar[1453].
Luk 10:23
E tornantz a sos decipols, dix: Bonauratz so li ulh que vezo zo que vos vezetz.
Luk 10:24
Quar eu dic a vos que mout prophetas e rei[1454] volgro vezer ço que vos vezetz, e no o viro; e auzir ço que vos auzetz, e no o auziro.
Luk 10:25
E vec vos que us savi de la leg se levec esajantz lui, e dizia: Maestre, que farei que pusca aver vida durabla[1455]?
Luk 10:26
Et el dix a lui: Et e la leg, que es escriut? Es[1456] en qual mesura leigs?
Luk 10:27
Et el respos, e dix: Amaras lo teu Senher Deu de tot ton cor, e de tota t’arma, e de totas tas forsas, e de tot to pessament; e to proisme si co tu meteiss.
Luk 10:28
E dix a lui: Dreitureirament respondest. Aisso fai tu, e viuras.
Luk 10:29
Et el volc far just si meteis, dix [126a/63c] a Jesu: E qui es mos proismes?
Luk 10:30
E regardantz Jesu, dix li: Us hom deissendia de Jerusalem en Gerico, e cazec en lairos, li qual neis despulero lo, et enpausadas las plagas, anero e laissero lo de meg viu.
Luk 10:31
Et anec us preire que deissendia per aquela via, e cum lo vi, traspassec.
Luk 10:32
Eissament e·l[1457] diaques cum fo lonc aquel loc, e cum lo vi, traspasec.
Luk 10:33
Et us Samaritas que anava la via lonc lui, e cum vi lui, pres li·n[1458] misericordia.
Luk 10:34
Et apropiantz, liec las plagas de lui, e mes li oli e vi. E pausec lo e sa bestia, e duis lo a so estable, et ac cura de lui.
Luk 10:35
Et a l’autre dia, dec dos diners a l’escuder, e dix: Cura ajas de lui, e tot zo que i sobre-metas, quan[1459] tornarei, redrei o a tu.
Luk 10:36
Quals d’aquestz tres es vejaire a tu que fos proisme de lui que cazec els lairos?
Luk 10:37
E el dix li: [Lo] quals fe misericordia[1460] en lui. E dix li Jesu: Vai e fai o tu essament[1461].
Luk 10:38
Fait es domentre anero et el intrec en .i. castel, que una femna que avia nom Martha receub lo e sa [126b/63d] maiso.
Luk 10:39
Et [ad] aquesta[1462] era sor que avia nom Maria, la quals sezia lonc los pes de nostre Senher, e auzia la paraula de lui.
Luk 10:40
E Martra cosirava eviro del present[1463] menester, la quals estec e dix: Senher, no es a tu cura que ma sor me lais sola cervir? Per aiso ditz a lei que mi ajut.
Luk 10:41
Respondentz, dix li nostre Senher: Martra, Martra, cosirosa [est][1464], emperaisso torbas e moutas causas.
Luk 10:42
Acertas us es obs. Maria la nobla part elegit, que no sera touta de lei.
Luk 11:1
E fait es cum era en .i. loc orantz, e co s’en laissec, dix us de sos dicipols a lui: Senher, essenha nos orar si co Joan essenhec sos decipols.
Luk 11:2
E dix az els: E cum oratz, dizetz[1465]: Nostre Paire, santificatz sia lo teus noms. Avenga lo teus regnes.
Luk 11:3
Lo nostre pa cotidia, dona nos cada dia. E sia faita la tua volontatz, si co el cel et en terra.
Luk 11:4
E perdona a nos los nostres pecatz, acertas enaissi cum nos perdonam a totz cels que devo a nos. E no nos menes en temptacio. [127a/64a]
Luk 11:5
E dix ad els: Quals de vos aura amix, et anara a lui de meja noit, e dira a lui: Amix, presta a mi tres pas,
Luk 11:6
que·l meus amix venc de la via a mi, e no n’ei que pause denant lui.
Luk 11:7
Et el dedinz respondentz, diga: No sia a mi irascutz, ja lo meus uss es claus, e li mei efant so ab mi el let; no pusc levar e[1466] dar a tu.
Luk 11:8
Et el si persevera empenhentz, dic a vos, e si no donara a lui levantz sus, que amix es de lui, empero per l’enoig[1467] de lui, leva[ra][1468] sus e dara a lui tot cant a lui a·n obs[1469].
Luk 11:9
Eu dic a vos: Demandatz, e sera dat a vos; queretz, et atrobaretz; espenhez, e sera ubert a vos.
Luk 11:10
Quar trastotz hom qui demandara, recebra; e qui quera, atrobara; et a l’empenhent sera ubert.
Luk 11:11
Mais quals de vos demandara pa al paire, doncas donara li peira? O s’il demanda peis, donca donara li serpent?
Luk 11:12
O s’il demanda ou, donca aportara li escorpio?
Luk 11:13
Per aisso vos, cum esz mal, conoissetz los bos dos donar a vostres fils, cant plus lo vostre Paire del [127b/64b] cel donara bo Esperit als querentz a si?
Luk 11:14
Et era Jesu gitantz demoni, et aquel era mutz. E cum gitec lo demoni, es parla[n]tz lo mutz, e so se meravilhaz las cumpanhas.
Luk 11:15
Alcantz de aquels dixero: El Belnebus, princeps de demonis, gita los demonis.
Luk 11:16
E li autri, asajant, signe del cel querio de lui.
Luk 11:17
Mais el, que vi lo cosirer de lor, dix ad els: Trastoz regnes e si meteiss departitz sera destrozitz, e maisos sobre maiso caira.
Luk 11:18
Mais si Diables en si eiss es departitz, en qual mesura estara lo regne de lui? Que dizetz [mi] el Belzabus gita[r][1470] demonis.
Luk 11:19
Mas si eu e[n Belzabus] geti demo[nis][1471], li vostre fil, en que geto? Per aisso els sera[n] vostri juge.
Luk 11:20
Acertas, si eu el det[1472] de Deu jeti los demonis, issi[1473] perve e vos lo regnes de Deu.
Luk 11:21
Cum lo fortz armatz garda sa cort, e patz so aquelas causas que a.
Luk 11:22
Mais si pus fort de lui, sobre-venentz[1474], ventz lo; totas las armas li tol e las quals el se fizava, e tout a li tota la rauba[1475].
Luk 11:23
Qui no es ab mi, contra mi es; e qui no ajusta ab mi, espars.
Luk 11:24
Cum l’ores esperitz issira de l’home, [128a/64c] va per lox desertz[1476] querentz pausa, e no atrobantz, ditz: Tornarei e la mia maiso don issigui.
Luk 11:25
E cum ve, atroba la d’escobas mondada, et ornada.
Luk 11:26
E donc va, e pren .vii. autres esperitz ab si pijors de si, et intrat, estau aqui. E so las derairanas causas d’aquel home pijors que las primeiras.
Luk 11:27
Fait es adoncas cum el disse aisso, levantz la votz una femna de la cumpanha, e dix a lui: Benezectes es lo ventres que te portec, e las popas que popest.
Luk 11:28
Et el dix: Que pus bonaurat so qui auzo la paraula de Deu, e la gardo.
Luk 11:29
Mais a las cumpanhas correntz, comencec a dire: Aquesta generatios generatios felonessa es; signe quer[1477], e signes no er donatz a lui, si no lo signe de Jonas, lo propheta.
Luk 11:30
Quar si co fo Jonas signes de Ninive[1478], enaissi sera el Fil[1479] de l’home ad aquesta generatio.
Luk 11:31
La regina d’Austri levara el juzizi ab los homes d’aquesta generatio, e condampnara los[1480], que venc de la fi de la terra auzir la savieza de Salamo: [128b/64d] ...[1481].
Luk 11:32
Li homi de Ninive levaran el juzizi ab aquesta generatio, e cumdamnaran[1482] la, que penedencia fero e la prezicatio de Jona. E vec vos qui[1483] es pus de Jona.
Luk 11:33
Negus no alumena la lum[n]eira en rescost[1484] pausada, ni sotz lo vaissel, mais sobre·l candeler, que cels que intraran[1485] veian lo lum.
Luk 11:34
La lumneira[1486] del teu cors es lo teus ulhs. Si lo teus ulhs es simples, totz lo teus cors er luzentz. Mas si es mals, totz lo teus cors sera tenebros.
Luk 11:35
Per aisso garda que·l lums que es en tu no sio tenebras.
Luk 11:36
Per aisso si totz lo teus cors es luze[n]tz, no as alcuna part tenebroza, mas sera totz luzentz; e si co lumneira del foc, alumenara tu.
Luk 11:37
E cum eli parlero[1487], preguec lo us Fariseus que·s dines ab lui, et intratz, repausec.
Luk 11:38
Mais lo Fariseus comencec entre si cujantz dire per que no era batejatz davantz lo dinnar[1488].
Luk 11:39
E Jesu dix a lui: Donc vos, Fariseus, que lavatz ço qu’es defora de la escude|la [129a/65a] e de l’enap, mais ço qu’es dinz vos ple es[1489] de rapina e de felonia.
Luk 11:40
Fol, doncas[1490] si çel que fe zo que deforas es, neis, zo que dinz es, fe?
Luk 11:41
Verament zo qu’es desobre, donatz almoina, e vec vos que totas causas so nedezas a vos.
Luk 11:42
Mais gai a vos, Fariseus, que deumatz la menta e la ruda e totas las erbas, e laissatz juzizi e carita[1491] de Deu. Aquestas causas cove a far, et aquestas no cove a laissar.
Luk 11:43
Gai a vos, Fariseu, que amatz las primeiras cadeiras[1492] e las sinagogas, e las saludacios del mercatz.
Luk 11:44
Gai a vos, escriva e Fariseu enganador, que esz[1493] co muni[m]ent que no paro, e li home desobre anantz no sabo.
Luk 11:45
E respos us savis de la leg; dix li: Maestre, aisso dize[n]s, neis a nos fas blasme.
Luk 11:46
Et el dix: E a vos gai, savi de la leg, que cargatz los homes de fais[e]s[1494] que no podo portar, e [ab] u dels vostres ditz no los volo toca[r][1495].
Luk 11:47
Gai a vos qu’edeficatz[1496] los monimentz dels prophetas, li paire de vos los aucizero.
Luk 11:48
E portatz testimoni que cosentetz a las obras [1497] de vostre[s] pairos; [129b/65b] acertas que els los auzizero, mais qu’edeficatz lo[r]s[1498] sepulcres.
Luk 11:49
Per aisso la savieza de Deu dix: Eu trameti ad els[1499] prophetas et apostols, e d’els[1500] auciretz et encausaretz,
Luk 11:50
que sera requist lo sanx de totz los prophetas qui es escanpatz de l’establiment del mon d’aquesta generatio,
Luk 11:51
del sanc d’Abel lo just[1501] entro al sanc d’En Zacarias que peric entre l’autar e la maiso. Enaissi dic a vos, sera requist d’aquesta generatio.
Luk 11:52
Gai a vos, savi de la leg[1502] que portatz la clau de savieza; vos no intres, et aicels que intrero, o vedes.
Luk 11:53
E cum dizia aquestas paraulas ad els, comenzero li Fariseu[1503] e li savi de la leg greument a contrastar, e la boca de lui destrenher de moutas causas,
Luk 11:54
agaitantz lui; e querio prendre alcunas causas de la boca de lui, que l’acusseso[1504].
Luk 12:1
E moutas cumpanhas entorn lui estantz, enaissi que mest[1505] lor se caucigavan[1506], comencec a dire a sos decipols: Gardatz vos del levam dels Fariseus, que es engantz.
Luk 12:2
Neguna causa no es cuberta que no sia demostrada, ni res[conduda][1507] que no sia saubuda. [130a/65c]
Luk 12:3
Las causas que dissesz en tenebras, en lum sera[n] ditas; e ço que avetz parlat en la aurelha els leitz, sera prezicat els tetz.
Luk 12:4
Mais eu dic a vos, a mos amix, no ajatz paor[1508] d’aquels que aucizo lo cors, e seguentre aisso no an plus que fasso.
Luk 12:5
Mais demostrarei a vos que tematz[1509]; lui temez que, seguentre que auci, a poder de metre en ifern[1510]. Enaissi dic a vos que aquest temetz.
Luk 12:6
.v. pasers, no so vendudas d’una mezala? Et us d’els no es en oblidament dena[n]t Deu.
Luk 12:7
Mais li cabel del vostre cab no so toit nombrat?[1511] Per aisso no vulhatz temer, plus esz de moutas pasers.
Luk 12:8
Mais eu dic a vos: Totz hom que mi cofesara denant los homes, e·l Fil de l’home cofesara lui davant los angels de Deu.
Luk 12:9
Mais qui me abnegara denant los homes, denegara lo Deu denant los angels de Deu.
Luk 12:10
E totz hom qui dira paraula el Fil de l’home sera perdonat a lui; mais aicel qu’escarnira e Sanh Esperit, no li sera perdonat.
Luk 12:11
E cum vos aduran[1512] e las sinagogas, [130b/65d] et a li maestre[1513] e a las pozestatz, no vulhatz esser cosirozi qual causa respondretz, o que digatz,
Luk 12:12
quar Sanh Esperit essenhara a vos en aquela ora que covendra a dire.
Luk 12:13
E parlec alcus de la cumpanha: Maestre, dic a mo fraire que partisca ab mi la heretat.
Luk 12:14
Mas el dix a lui: Hom, qui me establic juge e partidor sobre vos?
Luk 12:15
E dix ad els: Gardatz et esquivatz vos de tota avareza, que l’avondansa del qual no es la vida de lui de las causas que a.
Luk 12:16
Mais dix semblansa ad els e dizia: D’u home manent, larcs fruitz aportec lo camps[1514].
Luk 12:17
Cosirava entre si, e dizia: Que[1515] faria, que no ei on amas los meus fruitz?
Luk 12:18
E dix: Aisso farei: destrozirei mos graners e farei los majors; e amasarei totas las causas que so nadas a mi e los meus bes.
Luk 12:19
E direi a m’arma: Arma, moutz bes as pausatz e moutz ans. Repausa te, manja, e beu largament[1516].
Luk 12:20
E dix a lui Deus: Fols, en aquesta noit tol|ran [131a/66a] l’arma de tu. Mais las causas que aparelhest, de cui sera[n][1517]?
Luk 12:21
Aissi es qui·s fiza en tesaur e no es en Deu manentz.
Luk 12:22
E dix a sos decipols: Per aisso dic a vos, no vulhatz esser cosiros a l’arma que manjaretz; ni al cors que vistiretz.
Luk 12:23
L’arma plus es que·l manjars, e·l cors plus que la vestimenta.
Luk 12:24
Cosiratz dels corbs, que no semeno ni cullo, als quals no es cellers ni graners, e Deus paiss los. Quant mai vos esz plusor d’els.
Luk 12:25
Mais quals de vos esz cosiratz que pusca ajustar a sa mesura .i. codal?
Luk 12:26
Per aisso qu’es menre no podetz, a que seretz cosirozi del alres[1518]?
Luk 12:27
Cosiratz del[s][1519] lilis del camp en qual mesura creisso; no·s trebalan ni filo[1520]. Eu dix a vos que neis Salamos e tota[1521] la sua gloria no fo aissi vestitz si co us d’aquestz.
Luk 12:28
Mais si lo fes que oi es el camp [e][1522] dema sera mes el forn, Deus lo vest enaissi, cant vos plus de pauqueta fe?
Luk 12:29
E vos no vulhas quere que manjatz, o que bevatz, o que vistatz[1523]. E no vulhatz en aut [131b/66b] [esser] levat[1524];
Luk 12:30
quar trastotas aquestas causas las gentz del mon quiro. Mais lo vostre Paire sab que totas aquestas causas vos an obs.
Luk 12:31
Verament, primeirament queretz lo regne de Deu, e totas aquestas causas seran ajustadas a vos.
Luk 12:32
No vulhatz temer, pauquetas cumpanhas, que complac[1525] al vostre Paire donar a vos lo regne.
Luk 12:33
Vendetz ço que avetz, e donatz almoina. E faitz a vos sax que no velezi[s]co[1526], tesaur no defalent els cels, que lairo no porto, ni tinhas no·l corumpo.
Luk 12:34
Quar aqui on es lo vostre tesaurs, aqui es lo vostre cors.
Luk 12:35
Sian li vostri lomb denant-centz[1527], e las lumneiras ardentz e vostras mas.
Luk 12:36
E vos sembletz[1528] homes esperantz lor senhor quan tornara de las nosas, que cum venra et espenhera[1529], eissa ora obrio a lui.
Luk 12:37
Bonauratz seran aquels sers los quals, cum venra lo senhor, e trobara velhantz. Verament dic a vos que davant-cenhera se[1530], e fara los pausar, e traspasantz, servira ad els.
Luk 12:38
E si venra en segonda[1531] vigillia, e si en tersa vigillia [132a/66c] venra, et enaissi los atroba, bonaurat so aquel serv.
Luk 12:39
Mais aisso sapiatz que si sabia lo paire de la mainada qual ora vendra lo laire, acertas velaria, e no laissaria tancar sa maiso.
Luk 12:40
E vos estatz aparelhat, que qual ora no cujaretz, venra lo Fil de l’home.
Luk 12:41
E dix a lui Peire: Senher, dizes[1532] a mi aquesta paraula o a totz?
Luk 12:42
E dix nostre Senher: Qual cujas es lo fizel[1533] sirvent e·l savi, lo qual lo senher establic sobre sa mainada que des ad els en temps a mesura del forment?
Luk 12:43
Bonaurat aque[l]s sers s[era][1534] que, quan venra so senhor, l’atrobara aissi fazentz.
Luk 12:44
Verament, dic a vos que sobre tot zo que aura, lo establira.
Luk 12:45
Que si dizira[1535] aquel sers e so cor: Tarzament fa a nos lo senhor de venir, e comenza a batre los efantz e las sirventas, a beure e a manjar, et eniuriar[1536],
Luk 12:46
venra lo senher de lui el dia[1537] que no l’esperara, et en ora que no sabra, e departira lo, e la part de lui pausara ab los no-fizels.
Luk 12:47
Mas aquel sers qui conoc la volontat de so senhor, e no aparelhec, e no fe segon [132b/66d] la volontat de lui, de moutas plagas sera batutz.
Luk 12:48
Mais lo quals no conoc, e fe dignas causas, de paucas plagas sera batutz. Mais a totz a cui es donat mout, [mout] quiro[1538] de lui; e a cui es mout comandat, mout demando de lui.
Luk 12:49
Foc vengui metre en terra, e que vul si no esser alumnatz?
Luk 12:50
Mas batismes ei[1539] esser batejatz, et en qual mesura so trebalatz entro que sia fait?
Luk 12:51
Cujatz que patz venga dar en terra? No, dic a vos, mas departiment.
Luk 12:52
Quar seran d’aisso .v. en una maiso departit, de trei en dos, e doi e tres seran departit[1540].
Luk 12:53
Lo paire el fil, e·l fil e so paire, la maire e la filha, e la filha e sa maire, la sogra e sa nora, e la nora e sa sogra.
Luk 12:54
E dizia a las cumpanhas: Cum veirez la niul venir del cazement[1541], eissa ora diretz: Niul[1542] ve; et enaissi er fait.
Luk 12:55
E cum l’auta bufant[1543], diretz que ve estius[1544]; e sera fait.
Luk 12:56
Enganador, la cara del cel e de la terra conoissez provar; mais aquest temps, en qual mesura no provatz?
Luk 12:57
Mais per que de vos metesses no jujatz que just [133a/67a] es?
Luk 12:58
Mais cum vas ab to enemix al[1545] princep e la via, dona obra a deliurar de lui, que per aventura no te liurara al jujador, e·l juges te liurara al trebalador, e·l trebalador meta te en carcer.
Luk 12:59
Eu dic a tu: No issiras d’aqui entro negueis la derairana causa redas.
Luk 13:1
Mais eran alcanti en aquel temps[1546] nunciantz a lui dels Galileus, dels quals lo sanx mesclec Pilatz ab lo sacrifici de lor.
Luk 13:2
E respondentz, dix ad els: Cujatz que aquestz Galileu dena[n]t los Galileus fosso pecadors, que aitals causas sofrisso?
Luk 13:3
Eu dic a vos que no; mais si penedensia no faretz, trastuit eissament periretz.
Luk 13:4
E si quo aquels .xviii. sobre los quals cazec la tors e Siloe[1547] e aucis los; cujatz que aquels fosso deutor davant trastoz los homes esta[n]tz en Jerusalem?
Luk 13:5
Eu dic a vos que no; mais si penedensia no faretz trastotz, eissament periretz.
Luk 13:6
Mais dizia aquesta semblansa: U aibre figuer avia plan|tat [133b/67b] us hom e sa vinha, e venc quere fruit en lui, e no trobec.
Luk 13:7
E dix a l’acoutivador de la vinha: Vec vos que li an so .iii. de que ve[n]c quere fruit en aquesta figairada, e no n’i atrobi. Per aisso tala la; per que negueis la terra perpren[1548]?
Luk 13:8
Mais el respos, e dix li: Senher, laissa la d’aquest an, entro que fogge viro lui e i meta fems.
Luk 13:9
E si acertas fara lo fruit; si no a, denant talaras lo[1549].
Luk 13:10
Mais era essenhantz e las sinagogas de lor los disabtes.
Luk 13:11
E vec vos una femna que avia esperit de malaveg de .xviii. ans; e era enclinada, que en lunha guisa no podia e sus esgardar.
Luk 13:12
La qual, cum vi Jesu, apelec la a si, e[1550] dix a lui: Femna, laisada est del teu malaveg.
Luk 13:13
E pausec en lui las mas, et eissa ora redrezada es, e glorificava Deu.
Luk 13:14
Mais respondentz lo princeps de la synagoga, sabia li mal que al sabte sanava Jesu, e dizia a las cumpanhas: .vi. dias so en quals cove esser obrat. Per aisso [134a/67c] en aquels venetz e seretz sanatz; e no el dia del sabte[1551].
Luk 13:15
E respos a lui nostre Senher, e dix: Enganador, usquex de vos al sabte no delia so bou o so ase de la grepia, e·l mena abeurar?
Luk 13:16
Mais aquesta filha d’Abrae, que vec vos que liec Diables .xviii. ans, no cove desliar d’aquest liams a dia [del] sabte[1552]?
Luk 13:17
E cum aissi dizia, e vergonhero se tuit li enemic de lui. E totz lo pobles esgauszia se en totas las causas que gloriosas eran faitas de lui.
Luk 13:18
Dizia: A cui es semblant lo regnes de Deu? Et a cui semblant lo azesmarei?
Luk 13:19
Semblant es al gra de la serbe, que·l pres l’om e·l met e so ort, e creis, e faitz e[s e]n[1553] aibre gran, e li aucel del cel repauso els rams de lui.
Luk 13:20
Et autra vegada dix: A cui semblant azesmarei[1554] lo regne de Deu?
Luk 13:21
Sembla[n]t es al levam que pren la femna, e·l rescon e la farina de tres mesuras, entro qu’es tot levat.
Luk 13:22
E anava per ciutas e per castels, essenhantz e fasent viage[1555] en Jerusalem.
Luk 13:23
E dix li us: [134b/67d] Senher, si so pauqui, per que seran salvat?[1556] Mais dix ad els:
Luk 13:24
Contendetz intrar per la porta estreita; eu dic a vos que mout ne demandara[n] intrar, e no poiran.
Luk 13:25
Mais cum intrara lo paire de la mainada, e claura so uss, e comenzaretz foras estar et espenher a l’uss, dizentz: Senher, senher[1557], obre nos[1558]. E[1559] respondentz, dira a vos: No sei de vos don vos esz.
Luk 13:26
Donc comenzaretz a dire: Davant tu mangem e bevem, et e nostres plas essenhest.
Luk 13:27
E dira a vos: No sei de vos[1560] don vos esz; departetz vos de mi totz li obreri de las malezas.
Luk 13:28
Aqui sera plors, et estrenhemenz de dentz, e cum veiretz Abraham et Ysaac e Jacob, e trastotz los prophetas el regne de Deu, mais vos estaretz deforas[1561].
Luk 13:29
E vendran d’Orient, e d’Aquilo, e d’O[c]cident, e d’Auta[1562]; e pausaran el regne de Deu.
Luk 13:30
E vec vos que so derer qui ero primer, e primer qui eran derer[1563].
Luk 13:31
En aicel dia apropiero se alcanz dels Fariseus, e dizian a lui: Eiss e vai d’aici, que Ero te vol au|cire. [135a/68a]
Luk 13:32
E dix ad els: Anatz, e dizetz ad aquela volp: Vec vos que giti demonis e sanetatz acabi oi e dema, et al tertz dia, sera cosumatz.
Luk 13:33
Verament, cove a mi oi e dema et a l’autre dia anar, que no cove propheta perir foras d’Israel[1564].
Luk 13:34
Jerusalem, Jerusalem, qui aucis los prophetas e lapizas cels que so trames a tu: cantas vegadas volgui amassar tos fils en qual mesura l’aucels so ni sotz las penas, e no volguist?
Luk 13:35
Vec vos que seran laissadas a vos vostras maisos desertas[1565]. Mais eu dic a vos que no me veiretz entro que diretz: Benedictus que ve[1566] e nom de Deu.
Luk 14:1
Et fait es cum intrec e la maiso d’u princep dels Fariseus al sabte manjar pa, et els gardavo lo.
Luk 14:2
E vec vos u home d’aganos[1567], et era denant lui.
Luk 14:3
E respos Jesu als savis de la leg, e als Fariseus, e dizia: Si letz al sabte sanar.
Luk 14:4
Et els se calero. Mais el lo pres, sanec lo, e laissec lo.
Luk 14:5
E respos ad els, e dix: Del qual [de vos] lo bous o l’azes[1568] caira [135b/68b] el potz, e no l’en traira eissa ora lo dia del sabte?
Luk 14:6
E no pogro ad aquestas paraula[s] respo[n]dre[1569] a lui.
Luk 14:7
Mas dix als covidatz la paraula, entendentz en qual mesura los primers seders[1570] eligio; dix ad els:
Luk 14:8
Cum seretz covidatz a las nosas, no t’aseties al primer loc, que per aventura plus onrat de tu sia covidatz de lui,
Luk 14:9
e vinentz aquel que tu e lui apelec, e dira a tu? Dona ad aquest loc; e donc tu comenzaras ab vergonha[1571] lo derraira loc tener.
Luk 14:10
Mais cum tu sera apelatz[1572], vai e ase te[1573] el derer loc; e cum venra qui te apelec, dira a tu: Amix, poja sobiras. Donc sera a tu gloria denant els, los sezentz.
Luk 14:11
Quar[1574] totz hom que [se][1575] eissauzara, sera umiliatz; e qui se umiliara, sera eissauzatz.
Luk 14:12
Mais dizia a lui [lo] ca[l][1576] l’avia [1577] covidat: Cum fas prenda o cena, no vulhas apelar tos amix, ni tos fraires, ni tos cosis, ni tos vezis manentz, que per aventura et els te recovido, e sia fait a tu gazardos.
Luk 14:13
Mas cum fas covit, apela paubres, [136a/68c] devols, contraitz, cex.
Luk 14:14
E bonauratz seras, que no an don gazerdono a tu, mais gazerdonat sera a tu e la resurectio dels justz.
Luk 14:15
E cum auzic aquestas paraulas, us dels essems pausantz dix li: Bonauratz es qui manjara pa el regne de Deu.
Luk 14:16
Ad el[1578] dix: Us hom fe gran cena, et apelec [a]qui[1579] moutz.
Luk 14:17
E trames so serv az ora de la cena dire[1580] als covidatz que venguesso, que ja so apareladas totas las causas.
Luk 14:18
E comenzero se[1581] tuit essems az escuzar. Lo primers dix a lui: Una vila cumprei, et ei besonha de lui issir vezer; prec te que m’ajas escusat.
Luk 14:19
Et autre dix: .v. parels de bous ei cumpratz[1582], et anarei los provar; prec te que m’escuses.
Luk 14:20
Et autre dix: Moller prezi, e per aisso no·m pusc venir.
Luk 14:21
E tornatz lo serv, nonciec aquestas causas a so senhor. Donc es iratz lo paire de la mainada. Dix a so serv: Eiss viasame[n]t els plas e las careiras de la ciutatz, e·ls paubres, e·ls devols, e·ls cex, e·ls contraitz amena aici.
Luk 14:22
E dix lo [136b/68d] ser: Senher, fait es co comandest, et encara es lox.
Luk 14:23
E dix lo senher al ser: Eiss e las vias, entorn las sebs, et empenh intrar, que sia cumplida la mia maisos.
Luk 14:24
Mais eu dic a vos que negus d’aquels homs qui so apelatz no tastaran del meu manjar. Mouti so li apellat, mais pauqui so li elegit[1583].
Luk 14:25
Mais anavan moutas cumpanhas ab lui. ...,[1584] dix ad els:
Luk 14:26
Si alcus vendra a mi, e no azirara so paire, e sa maire, e sa moler, e sos fils, e sos fraires, e sas serors, e sos camps[1585], et encara s’arma, no pot esser mos decipols.
Luk 14:27
E qui no manebla sa crotz[1586], e no ve seguentre mi, no pot esser mos decipols[1587].
Luk 14:28
Quals[1588] de vos, volentz torr endeficar, no se primeirament [e] cosira la despesa[1589] qui besonha isso[1590] a cumplir?
Luk 14:29
No; de seguentre que pausec lo fonzament, e no poira cumplir, trastuit qui veiran comenzan escarnir a lui,
Luk 14:30
e dire: Que aquest hom comenzec a endeficar[1591], e no poc cosumar.
Luk 14:31
O quals reis, anantz [137a/69a] cometre la batala contra l’autre[1592] rei, doncas sezentz no cossira primeirament si poira ab .x. milia encontra anar a lui lo quals que ab .xx. melia venc a lui?
Luk 14:32
Acertas encara lui lonh anant, tramete[n]tz messages, e prega aquelas causas que so de patz.
Luk 14:33
Per aisso hom de vos que no laissara totas las causas que a, no pot esser mos decipols.
Luk 14:34
Bona es sals. Mais si la sals es avols, en que sera salatz?
Luk 14:35
Ni en terra ni en fems no es utils, mais foras sera mesa. Qui a aurelhas ad auzir, auja.
Luk 15:1
Mais eran apropiantz a lui poblica e peccadors, que l’auzisso.
Luk 15:2
E murmuravan li escriva e li Fariseu e dizio: Que aquest pecadors recep e manja ab els.
Luk 15:3
E dix ad els aquesta paraula. Dizia:
Luk 15:4
Quals de vos, hom qui a .c. ovelhas, e si perdia una d’aquelas … [1593] el loc erm, e va ad aquela que perdec, entro que l’atrobec?
Luk 15:5
E cum l’atrobec, pausa la e sas espalhas, gauzentz;
Luk 15:6
e venent e la maiso, apelec sos amix e sos vezis, e dix ad els: Esgauzetz vos a mi, que atrobei la mi|a [137b/69b] ovelha que perdei.
Luk 15:7
Eu dic a vos que aissi er gaugs el cel sobre u pecador que fara penedencia, que sobre .ic. justz a cui no ac obs penedensia.
Luk 15:8
O la quals femna a .x. drag[m]as, e si perdec una de las dragmas[1594], no alumenec la lunmeira e trastornec la maiso, e quer amorosament[1595] entro que la trobec?
Luk 15:9
E cum l’atrobec, apelec sas amigas e sas vezinas, e dix: Engauzetz vos a mi, que atrobada ei la mia drag[m]a[1596] que avia perduda.
Luk 15:10
Enaissi dic a vos: Gaug sera denant les angels de Deu sobre u pecador que fara penedensia.
Luk 15:11
Mais dix: Us hom ac dos fils.
Luk 15:12
E dix lo pus joves d’aquels al paire: Paire, dona a mi ma part de l’aver que mi pertanh. E departic ad els l’aver.
Luk 15:13
E no seguentre moutz dias, ajustec totas sas causas lo fils pus joves, et anec s’en en autra terra, en regio londana, et aqui despendec tot so aver ab las meretritz vivent[1597] luxuriosament[1598].
Luk 15:14
E seguentre que fo aisso tot cosumat, faita es grans fams en aquela regio; et el comenzec fraitura az aver.
Luk 15:15
E anec et ajustec[1599] se ab [138a69c] u ciutada d’aquela regio. E trames lo e sa vila que gardes los porx.
Luk 15:16
E cobezejava omplir so ventre dels esparx[1600] de que manjavan li porc; e negu hom no li dava.
Luk 15:17
Mais e ssi tornatz, dix: Cant servent e la maiso de mo paire avondo de pas, mais eu aici perisc de fam!
Luk 15:18
Levarei, et anarei al meu paire, e direi li: Paire, pequei el cel e denant tu,
Luk 15:19
e ja no so dignes esser apellatz tos fils. Fai me si co .i. de tos sirventz.
Luk 15:20
E levant, venc a so paire. E cum encara fo lunh, vi lo lo paire de lui, e pres li·n misericordia, e corentz, gitec se sobre·l col de lui, e baisec lo.
Luk 15:21
E dix a lui lo fils: Paire, pequei el cel e denant tu; ja no so dignes esser apelatz tos fils.
Luk 15:22
E dix lo paire a sos sirventz: Viasament aportatz u vestiment prim, e vestetz lo·l, e datz li anel e sa ma, e causamenta els pes.
Luk 15:23
Et aduzetz .i. vedel gras, et aucizetz lo, e manjarem largament[1601],
Luk 15:24
quar[1602] aquest meus fils era mortz, e resuscitec; peric, [et] es atrobatz. E comen|zero [138b/69d] a larguejar[1603].
Luk 15:25
Et era lo fils de lui majer el camp. E cum venc et apropiec de la maiso, auzic las simphonias e·ls corns[1604].
Luk 15:26
E apelec us dels sirventz e dema[n]dec a lui que era aisso.
Luk 15:27
Et el dix a lui: Tos fraires venc, et ausis[1605] lo teus paire .i. vedel gras, que salv lo recep.
Luk 15:28
E saub li mal, e no la volc intrar. Per aisso lo paire de lui issitz, comenzec lo a pregar.
Luk 15:29
Mais el respondentz, dix al paire: Vec te que tot an eu servisc a tu, et anc[1606] lo teu mandament no traspasei, et anc no·m donest .i. cabrit que ab los meus amix manjes[1607].
Luk 15:30
Mais al seguentre lo teu fil, aquest que despendec tot so aver ab las meretritz venc, et aucizest a lui u vedel gras.
Luk 15:31
Et el dix a lui: Fils, tota ora est ab mi, e totas las mias causas so tuas;
Luk 15:32
mais larguejar[1608] et alegrar nos covenia[1609], que tos fraire, aquest mortz era, e resuscitec; peric, [et] es atrobatz.
Luk 16:1
E dizia als seus decipols: Us hom era manentz que avia vi|guer, [139a70a] et aquest es blasmatz ab lui que despendia los seus bes.
Luk 16:2
Et apelec lo, e dix li: Que[1610] es aisso que aug de tu? Ret razo de ta vigairia, quar ja no poiras vigairejar[1611].
Luk 16:3
E dix lo viguers entre si. Que farei, que·l meu[1612] meu senher tol de mi la vigairia[1613]? Foire no pusc; mendigar vergonharei.
Luk 16:4
Eu sei que farei, que, cum serei mogutz de la vigairia, rescepia[n] me a sas maisos.
Luk 16:5
Acertas, apelatz cada us dels deutors de so senhor, dix al primer: Quant deus a mo senhor?
Luk 16:6
Et el li dix: .c. mesuras d’oli. E dix a lui: Pren to escriut … et escriu .l.[1614].
Luk 16:7
D’aqui enant dix a l’autre: E tu, cant deus? Lo quals dix: .c. sesters de froment. E dix a lui: Pren tas letras, et escriu .lxxx..
Luk 16:8
E lauzec lo senhor lo viguer de la maleza, que saviament fe; quar[1615] li fil d’aquest segle pus pro d’els de lutz e la lor generacio so.
Luk 16:9
Et eu dic a vos: Faitz a vos amic de l’aver de maleza, que cum defaliretz, recepian vos en durablas maisos.
Luk 16:10
Qui [139b/70b] fizels es em pauquet, et en trop es fizels. E qui en[1616] pauquet es mals, en trop es mals.
Luk 16:11
Per aisso, si e l’aver de maleza, no fosz fizels, zo qu’es vostre qui redra a vos?
Luk 16:12
E si e l’autrui no fosz fizels, zo qu’es vostre, qui dara a vos?
Luk 16:13
Negus hom no pot servir a dos senhor; quar la[1617] u azirara e l’autre amara; e la .i. presara e l’autre mesprezara. No podetz a Deu servir e az aver.
Luk 16:14
Mais auzio totas aquestas paraulas li Fariseus, qui ero avar, et escarnio lo.
Luk 16:15
E dix ad els: Vos esz que vos faitz just denant los homes, mais Deus conois los vostres cors. Que la causa que es aut als homes, orezeza es davant Deu.
Luk 16:16
La legs e·ls prophetas entro a Joan profetizero. E de lui es lo regnes de Deu prezicat, e totz hom en lui fa forza.
Luk 16:17
Plus leus es lo cels e la terra perir que de la leg cazer us poi[n]z[1618].
Luk 16:18
Totz hom[1619] que laissa sa moler e·n pren autra, avoutra; e qui [la] laissada[1620] de l’home pren, fa avouteri[1621].
Luk 16:19
Us hom era manentz et era vestitz de polpra e de bis, e m|anjava[1622] [140a/70c] cada dia ric manjar[1623].
Luk 16:20
Et era us mendics que avia nom Lazer que jazia a la porta de lui, ples de roi[n]ha[1624],
Luk 16:21
e dezejantz esser sadolatz de las micas que cazian de la taula del manent, e negus no li dava; mais li cas venio[1625] e lecavo las plagas de lui.
Luk 16:22
E fait es que fo mortz lo mendigs e fo portatz dels angels el se d’Abraham. Et es mortz lo manentz, et es sebellitz en ifern[1626].
Luk 16:23
E leva sos ulhs cum era els turmentz; vi Abraham de lunh e Lazer al se de lui,
Luk 16:24
e[1627] el cridantz, dix: Paire Abraham, misericordia ajas de mi, e tramet Lazer, que tenga lo cap del seu det forra[1628] e l’aiga, que refregis la mia lenga; que turmenti en aquesta flama.
Luk 16:25
E dix li Abraham: Fils, re[mem]bre te[1629] que receubist los bes en ta vida, e Lazer eissament los mals; et ara aquest es cosolatz, mas tu turmentas.
Luk 16:26
Et en totas aquestas causas, entre vos e nos[1630] grans cors es formatz, que çel que volo da za passar a vos no podo, ni de la za traspassar.
Luk 16:27
[E dix:][1631] Per aisso te prec, Paire, que trametas lui e la maiso de mo paire.
Luk 16:28
Quar ei .v. fraires, e que testimoni [140b/70d] ad els que els no vengo e loc d’aquest turment.
Luk 16:29
E dix li Abraham: Moysen au[1632] e prophetas; e aujo los.
Luk 16:30
Et el dix: No, paire Abraham. Si alcus dels mortz anara ad els, penedensia faran.
Luk 16:31
E dix a lui: Si Moysen e los prophetas no auzo, ni alcus dels mortz si resucitava, no creiran.
Luk 17:1
Et als decipols seus dix: No pot esser que no vengan[1633] li escandol; mas gai ad aquel per que venra[1634].
Luk 17:2
Melhs es a lui que una peira molars sia pausada eviro lo col de lui, e sia gitatz e mar que esquandalizar[1635] d’aquestz pauquetz.
Luk 17:3
Gardatz a vos. Si pecara en tu tos fraires, castia lo; ...[1636].
Luk 17:4
E si set vez pecara en tu lo dia, e si fara penedensia, perdona li[1637]; e si[1638] per set vegadas sera tornatz a tu, dizentz: “Penedisc me”, perdona a lui.
Luk 17:5
E dixero li apostol al Senhor: Creis nos de fe.
Luk 17:6
E dix nostre Senher: Si vos avetz fe si co·l gras de la serbe, e diretz ad aquest aibre morer: “Desraziga·t, e trasplanta te e mar”, obezira a vos.
Luk 17:7
E quals de vos aventz [141a/71a] serv aran[1639] o[1640] paissent los bous, lo quals tornatz del camp, diga a lui: Eissa ora trespassa e pausa[1641],
Luk 17:8
e no diga a lui: Aparelha que manje[1642], e davant-cenh[1643] te, e menistra a mi entro que mange e beva, e segue[n]tre aisso tu manjaras e beuras?
Luk 17:9
Donc no es la gracia ad aquel serv que fe so que a lui comandec? No cug[1644].
Luk 17:10
Aissi vos, co faretz totas las causas que so comandadas a vos, dizetz[1645]: Serv no-covinabli em, ço que deguem far, fem.[1646]
Luk 17:11
Et es fait domentre que anec en Jerusalem, passava per meg Samaria en Galilea.
Luk 17:12
E cum intrec en .i. castel, corego contra lui .x. homes lebros, li qual estero de lunh,
Luk 17:13
e levavo lor votz, e dizian: Jesu, comandaire, misericordia ajas de nos.
Luk 17:14
Lo quals, quan vi[1647], dis: Anatz, demostratz vos als preveires[1648]. E fait es, domentre que anavan, so sanat.
Luk 17:15
Mais us d’els que vi qu’es sanatz, retornatz es ab gran votz lauza[n]tz Deu.
Luk 17:16
E cazec e la fasa denant li pe de lui[1649], gracias fazentz; et aquest era Samaritas.
Luk 17:17
E respondia Jesu, e dix: No so .x. sanat? E li .ix., on so?
Luk 17:18
No n’es trobatz[1650] qui … dones[1651] gloria a Deu, [141b/71b] si no aquest estranh[1652].
Luk 17:19
E dix: Leva sus, que ta fes te fa salv.
Luk 17:20
E demandantz us dels Fariseus quan ve lo regnes de Deu, e respos ad els, e dix: No vendra lo regne de Deu ab gardament;
Luk 17:21
ni diran: Ve le·t aici o ve le·t la, quar vec vos que·l regnes de Deu entre vos es.
Luk 17:22
E dix a sos decipols: Venran los dias quan deziraretz vezer en .i. dia lo Fil de l’home, e no·l veiretz.
Luk 17:23
E diran a vos: Ve·l vos aici, e ve·l vos la. No i vulhatz anar, ni seguir.
Luk 17:24
Quar si co lo fozers, re[s]plandentz[1653] de sotz lo cel e las causas que sotz lo cel so, resplan, enaissi[1654] sera lo Fil de l’home el seu dia.
Luk 17:25
Mais primeirament cove a lui moutas causas a sofrir et esser esprovatz d’aquesta generatio.
Luk 17:26
E si co es fait els dias de Noe, enaissi sera els dias del Fil de l’home.
Luk 17:27
Manjavo, e bevio, e prendian molhers, et ero dat a nosas entro al dia que intrec Noe e l’archa. E venc l’endolobis, e perdec los totz.
Luk 17:28
Eissament si co es fait els dias d’En Lot; manjavo e bevio, cumpravo [142a/71c] e vendio, plantavo ez endificavo.
Luk 17:29
Mais aquel dia que issic Lot de Sodoma, pluc fox e solpres del cel, e perdec los totz.
Luk 17:30
Segon aquestas causas sera al dia que·l Fil de l’home sera demostratz.
Luk 17:31
En aquela ora, qui sera el tet, e li vaissel de lui e la maiso, no dessendra que·ls prenga; e qui er el camp, eissament no tornara areire.
Luk 17:32
Remenbrat siatz de la molher[1655] d’En Lot.
Luk 17:33
Quals que quals s’arma quera far salva, perdra la; e qui la perdra, fara la viure.
Luk 17:34
Eu dic a vos: En aquela noit seran doi en .i. leit; l’us sera pres, e l’autre sera laissatz.
Luk 17:35
Doas seran molentz en una mola; la una sera preza, e l’autra sera laissada; doi el camp, l’us sera pres, e l’autre sera laissatz.
Luk 17:36
E respondentz, dixero a lui: On, Senher?
Luk 17:37
Lo qual dix ad els: On que sera[1656] lo cors, aqui seran amasadas las aiglas.
Luk 18:1
Mais dizia em paraula ad els, que tota ora cove az orar e no defalhir.
Luk 18:2
E dizia: Us juges era[1657] en una ciutat que no temia Deu, ni home no vergonhava[1658].
Luk 18:3
Mais una veuva era en aquela ci|utat, [142b/71d] e venia a lui, e dizia: Venja me de mo enemic.
Luk 18:4
E no o volia far per mout temps. Seguentre aquestas causas, dix entre si: E si Deu no temi; ni home no vergonhi,
Luk 18:5
empero que trista es a mi aquesta veuva, venjarei la, que no venga derairas que m’ennause[1659].
Luk 18:6
Mais dix nostre Senher: Aujatz que dix lo juges de la maleza.
Luk 18:7
Mais Deus no fa venjansa dels seus eligitz, cridantz a si de dias e de noitz; e paciencia aura en els?
Luk 18:8
Eu dic a vos que viasament fara la venjansa de lor [1660]. Verament, lo Fil de l’home venent, cujas atrobes fe en terra?
Luk 18:9
Mais dix az alcantz qu’e[1661] se quofizavo coma justz, e mesprezavo los autres, aquesta paraula dizia[1662]:
Luk 18:10
Doi homi pugero el temple que oreso, us Fariseus, e autre poblicas.
Luk 18:11
Lo Fariseus estantz, aquestas causas a si orava: Deus, gracias redi a tu, qu’eu no so si co li autri dels homes, raubador, no-justz, avoutrador, e neiss si co aquest poblicas.
Luk 18:12
Dejuni doas vegadas e la setmana. Doni [143a/72a] deime de tot so que ei.
Luk 18:13
E lo poblicas, de lunh estantz, no volia los ulhs el cel levar; mais batia son peisz, e dizia: Deus, piatados sias a mi, pecador.
Luk 18:14
Eu dic a vos, deissendec aquest justificat e la sua maiso de lui. Quar[1663] totz hom que se umeliara sera eissausatz, e qui s’eissausara sera umeliatz[1664].
Luk 18:15
E presentavo a lui efantz que·ls salves, que cum los viro li decipol menazavo ad els.
Luk 18:16
Mais Jesu apelec los, e dix: Laissatz los efantz venir a mi, e no lor o vulhatz vedar; d’aitals er lo regne dels cels.
Luk 18:17
Verament, dic a vos: Qui no recebra lo regne de Deu si co efant, no intrara en lui.
Luk 18:18
E demandava li us princeps, e dizia: Maestre bos, que farei que pusca aver vida durabla?
Luk 18:19
E dix a lui Jesu: Que mi dizes bo? Negus no es bos si no sols Deus.
Luk 18:20
Los mandamentz conoisses: No auciras; no avoutraras; no faras laironici; no diras [143b/72b] fals testimoni; ondra tom paire e ta maire.
Luk 18:21
Lo quals dix: Totas aquestas causas gardei de mon jovent.
Luk 18:22
Quo o auzic, Jesu dix li: Encara es a tu us mentz[1665]: Vai e ven tot ço que as, e dona o a paubres, et auras tesaur el cel; e vei e sec me.
Luk 18:23
Aquestas causas el auzidas, contristatz s’es, que manentz era fortment.
Luk 18:24
E vi Jesu lui trist fait, dix: Tan greus causa es qui an los avers el regne de Deu intrar.
Luk 18:25
Quar plus leus causa es al camel pasar per lo trauc d’agulha que al manent intrar el regne de Deu.
Luk 18:26
E dixero qui auzio: E qui pot esser fait sals?
Luk 18:27
E dix ad els: Ço que no es poders ab los homes, poders es ab Deu.
Luk 18:28
E dix Peire: Vec te que nos laissem totas notres causas, e te seguim.
Luk 18:29
Lo quals dix ad els: Verament, dic a vos, negus no es qui laissara sa maiso, o so paire, o sa maire, o sos pare[n]tz[1666] o sos fraires, o sa moler, o sos fils, o sos camps per lo regne de Deu,
Luk 18:30
que no recepia moutz plus en aquest temps, e el segle avenidor, vida durabla. [144a/72c]
Luk 18:31
Mais pres Jesu los .xii., e dix ad els: Vec vos que pujam en Jerusalem, e seran cosumadas totas las causas que so ditas per los propheta[s] del Fil de l’home.
Luk 18:32
Quar sera liuratz a las gentz, e sera escarnitz, e batutz, et escopitz,
Luk 18:33
e seguentre que·l batran, auciran lo, et al tertz dia resucitara.
Luk 18:34
Et els deguna d’aquestas causas no entendero, quar ero aquestas paraula[s] rescostas d’els, e no entendio que·s dizio.
Luk 18:35
E fait es cum s’apropiec de Jerico, us cex sezia lonc la vi[a] mendigantz.
Luk 18:36
E cum auzic la cumpanha traspasar, demandava que era aisso.
Luk 18:37
Mais dixero a lui que Jesu de Nazare ne passava.
Luk 18:38
E cridava, e dizia: Jesu, Fil de Davi, misericordia ajas de mi.
Luk 18:39
E cels que anavo davant menasavo a lui que calles, et el mout plus cridava: Fil de Davi, misericordia ajas de mi.
Luk 18:40
Mais esta[n]tz Jesu, mandec lo adur a si. E cum s’apropiec, demandec li Jesu,
Luk 18:41
e dizia: Que[1667] vols que fasa a tu? Et el dix: Senher, que veia.
Luk 18:42
E Jesu dix li: Regarda, ta fes te fa salv.
Luk 18:43
Et eissa ora vi, e seguia lo, e lau|zava [144b/72d] Deu. E totz los pobles que o vi, dec lauzor a Deu.
Luk 19:1
E retornatz, anava per Jerico.
Luk 19:2
E vec vos .i. home que a nom Zacheu; et aquest era princeps dels poblicas, e manenz,
Luk 19:3
e demandava vezer Jesu qui era, e no podia per la cumpanha, que hom pauquetz era.
Luk 19:4
E corec denant, e pujec en .i. aibre si[c]homor[1668], que vis lui, que d’aqui devia passar.
Luk 19:5
Cum venc al loc, gardantz sus, Jesu vi lo, e dix a lui: Zacheu, coita te de deissendre, que oi en ta maiso me quove az estar.
Luk 19:6
E coitozament deissendec, e receub lo ab gaug.
Luk 19:7
E cum o viro, trastuit murmurravo, e dizio que ad home pecador tornava.
Luk 19:8
Et estantz Zacheus, dix a Jesu: Vec te, Senher, que la moteza dels meus bes doni a paubres; e si a home fi engan, redrei ne per .iiii. dobles.
Luk 19:9
E Jesu dix a lui: Que oi salu[1669] ad aquesta maiso es faita, per zo qu’el sia fils d’Abrae.
Luk 19:10
Quar venc lo Fil de l’home quere e salvar zo qu’era perit.
Luk 19:11
Aquestas causas el[s] auzenz et ajustantz, dix em paraula per aisso que [145a/73a] era prop de Jerusalem, e que azesmavo que eissa ora lo regne de Deu manifestes.
Luk 19:12
Per aisso dix: Us hom nobils anec en regio lundana, recebre a si regne, e[1670] tornar.
Luk 19:13
Mais apelatz .x. de sos sers, e dec ad els .x. mesuras[1671], e dix ad els: Mercadejatz domentre que veni[1672].
Luk 19:14
Mais li ciutada de lui volian li mal, e tramesero .i. mesage seguentre lui, e dizio: No volem ara que regne sobre nos.
Luk 19:15
E fait es que tornec e receub[1673] lo regne, e mandec apelar los sers als quals donec l’aver, que saubes cant cada us avian mercadejat.
Luk 19:16
E venc lo primers[1674] e dizia: Senher, la teua[1675] mesura gazanhe[c] .x.[1676] mesuras.
Luk 19:17
E dix a lui: Alegra te, bos sers e fizels[1677], que em pauquet fust fizels, sera[s] poderos sobre .x. ciutatz.
Luk 19:18
E l’autre[1678] venc, e dizia: Senher, la tua mesura fe .v. mesuras.
Luk 19:19
E [a]d aquest[1679] dix: E tu sias sobre .v. ciutatz.
Luk 19:20
E l’autre venc, e dizia: Senher [vec te][1680] la tua mesura que ei rescosta[t] en u drap;
Luk 19:21
quar temia te, que hom durs est; prens ço que no pausest, e meiss|onas [145b/73b] que no semenest.
Luk 19:22
E dix a lui: De la tua boca te jugi, ser mal. Sabias que home durs so, prendentz que no pausi, e meissonantz que no semenei.
Luk 19:23
E per que no donest lo meu aver a la taula; et eu venentz acertas ab gazanh lo receubes?
Luk 19:24
Et als estantz[1681] dix: Toletz de lui la mesura, e datz la a lui que a las .x. mesuras.
Luk 19:25
Et els disso: Senher, a .x. mesuras.
Luk 19:26
Et eu dic a vos, que tot avent, sera li donat; e de lui que no a, e zo que a sera tout de lui.
Luk 19:27
Verament, aquels meus enimix que no volgro mi esser renhat[1682] sobre lor, aduzetz los aici, et aucizetz los denant mi.
Luk 19:28
E aquestas paraulas ditas, anava enant pujantz en Jerusalem.
Luk 19:29
Et fait es cum s’apropiec Jesu de Betsagen[1683] e de Betania, al pug que es apelatz Olivetis, trames dos de sos decipols,
Luk 19:30
e dizia: Anatz el castel qu’es contra vos, e quan seretz intratz, trobaretz u poli de sauma ligat, el qual negus hom anc no sec; deliatz lo, et aduzetz lo a mi.
Luk 19:31
E si alcus vos demandara: Per que lo deliatz?, enaissi [146a/73c] dizetz a lui: Que·l Senhor la obra de lui dessira.
Luk 19:32
Et anero li qual ero tramesi. Atrobero, si co dix ad els, estantz lo poli.
Luk 19:33
Mais deliant lo poli, dixero li senhor de lui ad els: Per que deliatz lo poli?
Luk 19:34
Et els dixero: Que al Senhor a obs.
Luk 19:35
E aduzero lo a Jesu. E gitantz lors vestimentas sobre·l poli, pausero Jesu[1684].
Luk 19:36
E anant lui, gitavo lors vestimentas e la via.
Luk 19:37
E cum s’apropiec al deissendent de mont Olivet, comenzero totas las cumpanhas dels deissendentz gauzentz lauzar Deu en gran votz sobre totas las vertutz que viro,
Luk 19:38
e dizio: Benezectes qui ve reis[1685] e nom de Deu, patz el cel e gloria en aut.
Luk 19:39
E alquant[1686] dels Fariseus de las cumpanhas dissero a lui: Maestre, menasa a tos decipols.
Luk 19:40
Als quals el dix: Eu dic a vos que si aquest se calavo, la[s] peiras cridaran.
Luk 19:41
E cum apropiec, vi la ciutat, [e] plorec sobr’ela[1687], e dizia:
Luk 19:42
Quar[1688] si tu conoguesses aitantz, en aquest teu dia, las causas que a tu so em patz; mais ara so rescostas dels teus ulhs.
Luk 19:43
Que venran dias en tu; e revironaran [146b/73d] te li tei enemic de valat, e forsaran te per tot, e revironaran te;
Luk 19:44
e gitaran te e la terra, e los teus fils que en tu so; e no laissaran en tu peira sobre peira, per aisso que no conoisses lo temps de la tua vesitatio.
Luk 19:45
Et intratz el temple, comenzec a gitar los vendedors en lui e·ls cumprantz.
Luk 19:46
E dizia ad els: Escriut es que la mia maisos, maisos d’orazo es. Mas vos la fezes balma de lairos.
Luk 19:47
Et era essenhantz cada dia el temple. Mais li princep dels preveires, e li escriva, e li princep del poble demandavo lui perdre[1689].
Luk 19:48
E no atrobavo que fesso de lui, quar trastotz lo pobles era sospe[n]detz[1690], e auzian lo.
Luk 20:1
Fait es e .i. dia, essenhant el lo pobles el temple, e prezicantz, ajustero se li princep dels preveires, e li escriva ab los majors,
Luk 20:2
et anavo[1691], e dizio a lui: Digas a nos en qual poder fas aisso; e qui es qui dec a tu aquest poder?
Luk 20:3
E respos Jesu[1692], e dix ad els: Demandarei a vos [147a/74a] eu[1693] una paraula, e respondetz a mi:
Luk 20:4
Lo babtisme de Joan, don[1694] era? Del cel o dels homes?
Luk 20:5
Mais cociravan entre lor e dizian: Quar[1695] si dizem “del cel”, dira a nos: Per que no crezetz lui?
Luk 20:6
Mais si dizem “dels homes” totz lo pobles nos[1696] lapidara, quar els so sert que Joan era propheta.
Luk 20:7
E respo[n]dero: Que no sabem don era[1697].
Luk 20:8
E Jesu dix ad els: Ni eu no dic a vos en qual poder fas aisso.
Luk 20:9
Comenzec dire al poble aquesta paraula: Us hom plantec una vinha, e loguec la a coutivadors, et anec en autra terra mout temps.
Luk 20:10
Et en temps trames als coutivadors lo serv que del fruit de la vinha deso a lui. Mas li coutivadors lo batero, e laissero lo volcant[1698].
Luk 20:11
Et ajustec autre serv trametre. Mais el acertas ara batent, e cargant de blasme, laissero lo va[1699].
Luk 20:12
E[t aju]stec[1700] lo tertz trametre. E li qual lui plagant[1701], ne gitero.
Luk 20:13
E dix lo senher de la vinha: Que farei? Trametrei lo meu fil que am, que [147b/74b] be leu cum lo veiran, vergonharan lo.
Luk 20:14
Lo cal cum lo viro, li coutivador cosirero entre lor, e dizio: Aquest es hereters; aucizam lo que sia nostra faita la heretatz.
Luk 20:15
E gitero lo fora de la vinha, et aucizero lo. Per aisso, que fara d’els lo senhor de la vinha?
Luk 20:16
Vendra e perdra[1702] aquels coutivadors, e dara la vinha ad autres. Co auziro, dissero a lui: No sia.
Luk 20:17
Mais el, gardantz els, dix: Per aisso, que es aisso qu’es escriut? La peira que refudero li endificant, aquesta es faita el cap de l’angle.
Luk 20:18
E ditz: Hom [qui] caira[1703] sobre aquesta peira sera casatz, e sobre lo qual caira, franhera lo.
Luk 20:19
E querio li princep dels preveires e li escriva metre en lui las mas aquela ora, e temero lo poble, quar conogro que ad els dix aquesta semblansa.
Luk 20:20
E tramezero agaitadors que·s fenhio just, que·l prezeso en paraula, e·l liureso al princepatz, et al poder del prebost.
Luk 20:21
E demandero a lui, e dizian: Maestre, nos sabem que dreitureirament dizes et essenhas, e [148a/74c] no recep presona, mas e vertat la via de Deu essenhas.
Luk 20:22
Letz a nos donnar l’usages a Cesar, o no?
Luk 20:23
Mais cosirantz l’engan de lor, dix ad els: Per que me asajatz, enganador[1704]?
Luk 20:24
Demostratz a mi .i. diner. De cu es la emages e la escriptios? E respondentz, dixero: De Cesar.
Luk 20:25
E dix ad els: Per aisso redetz las causas que so de Cesar a Cesar; e que so de Deu, datz a Deu.
Luk 20:26
E no pogro la paraula de lui reprendre denant lo poble. E meravilhat el respost d’el, calero.
Luk 20:27
Mais apropiero se alcantz dels Sarduzeus[1705] que descrezo esser la resurectio. E demandero li,
Luk 20:28
e dizio[1706]: Maestre, Moyses escrius a nos: Si lo fraire[1707] d’alcu era mortz aventz moler, [e] aquesta senes semensa era, que prenga so fraire la moler de lui, e resucitara la semensa a so fraire.
Luk 20:29
Per aisso .vii. fraire[1708] ero, e·l primers pres moler, e mortz es senes fils.
Luk 20:30
E l’autre pres la, e mortz es senes fils.
Luk 20:31
E·l tertz pres la, ez eissament tuit .vii., e no la[i]ssero[1709] semensa, e so mortz.
Luk 20:32
Derairana de totz, morta es la [148b/74d] femna.
Luk 20:33
Per aisso e la resurectio, de quals d’aquels .vii. sera moler? Acertas tuit aquel .vii. ago[1710] lei a moler.
Luk 20:34
E dix ad els Jesu: Li filh d’aquest segle noscijo, e sso liurat a nosas,
Luk 20:35
mas aquel que auran digne agut [en] aquel segle et e la resurectio dels mortz, ni nocejaran ni penran molhers;
Luk 20:36
ni d’aqui enant no poiran morrir, quar engal so dels angels, e fils so de Deu cum sio fil de la resurectio.
Luk 20:37
Mais que resucitaran li mort, e Moyses demostrec lonc lo gavar[1711], si co dix lo Senhor, Deu d’Abraham, e·l Deu d’Isaac, e·l Deu de Jacob.
Luk 20:38
Mais Deus no es dels mortz, mais dels vius; quar trastuit vivo en lui.
Luk 20:39
E respondentz alcantz dels escrivas, e dixero: Maestre, be dissist.
Luk 20:40
E d’aqui enant, no l’ausero alcuna causa demandar.
Luk 20:41
Diss adoncas ad els: E qual mesura dizio Crist fil de Davi esser?
Luk 20:42
E el, David[1712], dix el libre dels Salms: Dix lo Senher al meu Senhor[1713]: Sei e las mias destras,
Luk 20:43
entro que pauzarei los teus enemix a l’escaunel de tos pes.
Luk 20:44
Per [149a] aisso Davi apela lui Senhor. Et en qual mesura es sos fils?
Luk 20:45
Mais auzentz tot lo poble, dix a sos decipols:
Luk 20:46
Gardatz vos dels escrivas que volo anar e las belas vestimentas, et [a]mo [sto]las et salutatios[1714] el mercat, e las primeiras cadeiras e las sinagogas, e·ls primers sezers e·ls manjars,
Luk 20:47
qui destrozisso las maisos de las veuvas, fenhent longa orazo. Aquesti recebran major dannament.
Luk 21:1
Mais gardantz, vi cels que metio lor aver el tesaur manent,
Luk 21:2
e una veuva paubreta metent doas res menudas[1715].
Luk 21:3
E dix: Verament dic a vos que aquesta veuva paubra plus de totz mes.
Luk 21:4
Quar trastuit aquest de l’avondancia a lor mesero el do de Deu; mais aquesta de zo que a ssi defalh, tot so viure que ac, mes.
Luk 21:5
E alcant dizian del temple que de peiras bonas era adornatz[1716], e dix:
Luk 21:6
Aisso que vezetz, vendran li dia els quals no sera laissada peira sobre peira que no sia destrozida.
Luk 21:7
Mais demandero a lui, e dizian: Coman|daire, [149b/75b] quan seran aquestas causas? E quals signes cum comensaran esser[1717] faitas?
Luk 21:8
Lo quals dix: Gardatz que no siatz e[n]ganatz. Quar moutz venran el meu nom, dizentz: Que eu so, e temps propiara[1718]. Per aisso no vulhas anar seguentre els.
Luk 21:9
Mais cum auziretz la batala e·ls ajustamentz, no vulhatz espaventar. Aisso cove primeira a far; mais no es ara fis.
Luk 21:10
Donc dix ad els: Levara gentz contra gentz, e regne contra regne.
Luk 21:11
E terratremols sera grans per lox, e pesti[l]encias, e fams, e temors de cel; e signes seran grans.
Luk 21:12
Mais denant totas aquestas causas gitaran e vos lor mas, et encauzaran vos, liurantz e sinagogas et en gardas, liurantz[1719] als reis et als preboides per lo meu nom.
Luk 21:13
Et avenra a vos en testimoni.
Luk 21:14
Per aisso pausatz e vostres cors: no pessetz denant en qual mesura respondatz.
Luk 21:15
Quar eu darei a vos boca a saber[1720] al qual no poira[n][1721] contrastar e contradire tuit li vostre enemic.
Luk 21:16
E seretz liuratz dels parentz e dels fraires, e dels cosis, e dels amix ...[1722].
Luk 21:17
...[1723] e dels homes per [150a/75c] lo meu nom.
Luk 21:18
E·l cabel del vostre cap no periran.
Luk 21:19
E[1724] vostra paciencia auretz vostras armas.
Luk 21:20
E co veiretz revironar de la ost[1725] Jerusalem, donc sapiaz que apropiara la destrozitios[1726] de lui.
Luk 21:21
Donc qui seran en Judea, fugira[n] els puitz; e qui e meg de lui partiran; e qui e la regio no intraran en lui.
Luk 21:22
Que li dia de venjanza so aquest, e seran cumplidas totas las causas que so escriutas.
Luk 21:23
Mais gai a las prens et a las noirisas en aquels dias; quar sera grans destresa sobre[1727] terra et ira az aquest poble.
Luk 21:24
E cairan en boca de glazi, e caitiu seran menat en totas gentz; e Jerusalem sera caucigatz de totas ge[n]tz entro que sio cumplitz lo[s] temps de las ge[n]tz.
Luk 21:25
E seran signe el solel, et e la luna, et e las estelas; e seran e terra destresa de gent per la cofusio[1728] del so de la mar e de las aigas;
Luk 21:26
...[1729] que sobre-venran en tot lo mon. Quar[1730] las vertutz dels cels seran mogudas.
Luk 21:27
E ladonc veiran lo Fil de l’home venir en nivol ab gran poder et ab mage|stat. [150b/75d]
Luk 21:28
Mas aquestas causas comenzamentz esser faitas, regardatz e levatz vostres caps, que apropia la vostra reze[m]zos[1731].
Luk 21:29
E dix ad els semblanza: Vezetz los figuers, e totz los aibre[s],
Luk 21:30
cum ja geto de si lor fruiz, sabetz que prop es l’estius.
Luk 21:31
Enaissi e vos, cum veretz aisso far, sapiatz que prop es lo regne de Deu.
Luk 21:32
Verament, dic a vos que no traspasara aquesta generatio entro que totas aquestas causas sian faitas.
Luk 21:33
Lo cels e la terra traspasara[n], mais las mias paraulas no traspasaran.
Luk 21:34
Mais gardaz a vos que per aventura no sio cargat[1732] vostri cors de trop manjar e d’iureza [e] en cura[1733] d’aquesta vida, e sobrevenra en vos soptanament aquels dias;
Luk 21:35
quar coma lasz sobrevenra en totz qui sezo sobre la cara de la terra.
Luk 21:36
Enaissi v[e]llatz, totz temps orantz que siatz digne a fugir de totas aquestas causas que so a venir, et estar denant lo Fil de l’home.
Luk 21:37
Mais era los dias essenhantz el temple, mais [las] noitz, issia estar el puit qu’es apelatz Oli|[vetis][1734].
. . . . . .
Luk 23:14
[151a/76a] [Dix] ad els[1735]: Presentetz a mi aquest home coma trastornant de poble; e vec vos, eu denant[1736] vos demandi, lunha causa de mort[1737] no trobi en aquest home d’aisso en que vos l’acusatz.
Luk 23:15
Mas ni Ero, quar ne trames vos a lui[1738], e vec vos que deguna causa digna de mort no es fait en lui.
Luk 23:16
Per aisso castiat, lui laissarei.
Luk 23:17
Et obs avia laissar ad els .i. liat per lo dia de la festa dels liatz[1739].
Luk 23:18
E cridec tota la cumpanha essems, e dizia: Osta aquest, e perdona a nos Barabam,
Luk 23:19
lo quals per una mescla faita e la ciutat et homicidi era mes e la carcer.
Luk 23:20
[E Pilat] autra vegada[1740] parlantz ad els, volia perdonar Jesu.
Luk 23:21
Mais els cridavo, [dizent][1741]: Crucifica, crucifica lo.
Luk 23:22
Mais el eissa vegada dix ad els: Qual mal fe aquest? Lunha causa de mort no atrobi en lui. Per aisso castiarei lo, e laissarei lo.
Luk 23:23
Mais els cridavo en grans votz, requerentz que fos crucificatz, [e][1742] esforzavan lor votz.
Luk 23:24
E Pilatz jugec esser fait lo requerement de lor.
Luk 23:25
E laissec ad els cel[1743] qui per homicidi e [151b/76b] per mescla fo mes en carcer que requeriro. E Jesus liurec a la volontat de lor.
Luk 23:26
E cum lo menero, presero Simon, u home de Siren, que venia de la vila. E pausero en lui la crotz portar seguentre Jesu.
Luk 23:27
E seguiro lo grans cumpanha de poble e de femnas que planhio e ploravo lui.
Luk 23:28
Mas tornatz az elas Jesus, e dix: Las fillas de Jerusalem, no vulhatz plorar sobre mi; mais sobre vos eissas[1744] ploratz e sobre vostres fils.
Luk 23:29
Que vec vos que venra li dias els quals diran: Bonauradas las torigas, e li ventri que no germeno, e las popas que no alaitero.
Luk 23:30
Donc comensaran a dire: Puig, cazesz sobre nos; e montanhas, cobretz[1745] nos.
Luk 23:31
Quar[1746] si en vert fust fan aisso, e sec, que faran[1747]?
Luk 23:32
Et ero amenat autri doi mali ab lui que fosso mort[1748].
Luk 23:33
E seguentre que vengro en .i. loc que es apelatz Calavaria, aqui crucifiquero lui e·ls lairos, .i. a las dextras e l’autre a la senestra.
Luk 23:34
Mais Jesu dizia: Paire, perdona ad els, [152a/76c] que no saben que·s fan[1749]. E preno la vestimenta de lui, e mesero i[1750] sort.
Luk 23:35
Et estava lo pobles aquestas causas garda[n]tz[1751], et escarnio lo, e li princep ab els e dizian[1752]: Los[1753] autres feis sals[1754], si faza salv, si aquest es Crist, Fil de Deu eletz.
Luk 23:36
Et escarniro lo li cavaler, apropia[n]t[1755], e presentavo a lui vinagre.
Luk 23:37
E dizio: Si tu est rei dels Juzeus, fai te salvs:
Luk 23:38
Mais era sobre-escriuptios[1756] escriuta sobre lui de letras gregas, e latinas, et ebraigas: Aquest es Jesu, reis de Juzeus.
Luk 23:39
Mais us d’aquels que pendero, lairos, escarnia lo, e dizia[1757]: Si tu est Crist, fai sal tu meteiss e nos.
Luk 23:40
Mais responde[n]tz l’autre, menazava lo, e dizia: Tu no tems Deu, que e merida[1758] damnacio est?
Luk 23:41
E nos acer[t]as justament; quar dignes faitz recebem. Mais aquest no fe lun mal[1759].
Luk 23:42
E dix a Jesu: Senher, membre te de mi cum venras el teu regne.
Luk 23:43
E dix li Jesu: Amen, dic a tu: Oi seras ab mi em paradis.
Luk 23:44
Et era prop d’ora [152b/76d] sexta[1760]. E so faitas tenebras per tota terra entro a la ora nona.
Luk 23:45
Et [es] escurzitz le solelhs, e la vela del temple es partida per meg.
Luk 23:46
E cridantz en gran votz, Jesu dix: Paire, e las tuas mas coman lo meu esperit. Et aisso dizentz, espirec.
Luk 23:47
Mais vi centurios zo que fo fait; glorifiquec Deu, e dizia: Verament, aquest hom just era.
Luk 23:48
E tota la cumpanha d’els qu’era[n][1761] essems ad aquest esgardament, e viro las causas qu’ero faitas, feren lors peisz retornavo s’en.
Luk 23:49
Et estavo tuit li conoissent de lui de lunh, e las femnas que l’avio seguit de Galilea, vezian aquestas causas.
Luk 23:50
E vec vos .i. home que avia nom Josep, que era de la cort hom bos e just,
Luk 23:51
(aquest no cosentic al coselh et als faitz de lor) de Arimathia[1762], la ciutat de Judea, lo quals esperava e lo[1763] regne de Deu.
Luk 23:52
Aquest venc a Pilatz, e queric li lo cors de Jesu.
Luk 23:53
E depauset, e[n]volopec lo en touala monda[1764], e pausec lo en .i. moniment talat, en qual anc lunhs [153a] hom pausatz no fora.
Luk 23:54
Et dias era Aparelhamentz[1765], e·ls sabtes enluzia.
Luk 23:55
Mais las femnas segudas, las quals vengro ab lui de Galilea, e viro lo monimentz, et en qual mesura era pausatz lo cors d’el.
Luk 23:56
E tornantz, aparelero eremata[1766] et enguentz; e acertas lo sabte calero, segon[1767] lo mandament.
Luk 24:1
Mais disabte, fort mati, vengro al moniment portantz lors enguentz que avio aparelat.
Luk 24:2
E atrobero la peira retornada del moniment.
Luk 24:3
Et intradas, no trobero lo cors de nostre[1768] Senhor Jesu.
Luk 24:4
E faitz es domentre que pessavan[1769] et ero esbalauzidas d’aquest, vec vos dos homes estero lonc elas en claras vestimentas.
Luk 24:5
Mais cum temero, enclinero lor gardament[1770] en terra, dixero az elas: Quar[1771] queretz vivent ab mortz?
Luk 24:6
No es aici; resucitec. Remenbre vos en cal guisa es parlat a vos, que encara era[1772] en Galilea,
Luk 24:7
e dizia que cove[1773] lo Fil de l’home esser liurat e mas de pecadors, et esser crucificat, [153b/77b] et al tertz dia resucitar.
Luk 24:8
E reme[n]bradas[1774] se so de las paraulas de lui.
Luk 24:9
Et issidas del moniment, nunciero totas aquestas causas ad els .xi. et a[1775] toz los autres.
Luk 24:10
Mais era Maria Magdalena, e Joana, e Maria Jacobi[1776], et autras qu’ero ab els que dizio als apostols aquestas causas.
Luk 24:11
E vejaire so denant els, si co escriut es, aquestas paraulas; e no crezio elas.
Luk 24:12
Mas Peire, levantz, corec al moniment, e gitantz, vi la touala sola pausada, et anec e si meteiss meravilha[n]tz de zo qu’era fait.
Luk 24:13
E vec vos dos d’els anavan en aquel dia el castel qu’era en espazi de .lx. estatz de Jerusalem, que avia nom Omaus.
Luk 24:14
Et els parlavo entre lor de totas aquestas causas que avengro.
Luk 24:15
E fait es, domentre que parlavo et entre lor se querellavo, et el Jesu apropiant, anava ab els.
Luk 24:16
Mas li ulh de lor ero tengut que no lo conogueso.
Luk 24:17
E dix ad els: Quinas[1777] so aquestas paraulas que dizetz entre vos anant, et es irat?
Luk 24:18
E respondia us al qual[1778] es noms [154a/77c] Cleofas[1779], e dix: E [t]u sols pelegris est en Jerusalem, e no conoguist las causas que so faitas en ela en aquest dias?
Luk 24:19
Als cals el dix: Cals causas? E dixero: De Jesu de Naçare que fo hom propheta, poderos en obra et en paraula denant Deu e tot lo poble.
Luk 24:20
En cal mesura lo liurero li major preveire e li nostre princep en dampnatio[1780] de mort, e crucifiquero lo.
Luk 24:21
Mais nos esperavam que el fos rezemeire d’Israel. Et ara sobre totas aquestas causas lo tertz dias es hoi en que aquestas causas[1781] faitas so.
Luk 24:22
Mas alcantas femnas dels nostres espaventero nos, que denant la lutz foro al moniment,
Luk 24:23
e no atrobero lo cors de lui, e ve[n]gro[1782], dizentz si[1783] vesio d’angels aver vista, qui dissero[1784] lui viure.
Luk 24:24
E anero alcant dels nostres al moniment, et atrobero si co dixsero las femnas, mais lui no trobero.
Luk 24:25
Et el dix ad els: O, fol e tart de cor[1785] a creire en totas las causas que an parladas[1786] los prophetas.
Luk 24:26
No cove enaici morir Crist[1787], et aissi intrar e sa gloria?
Luk 24:27
E comenzantz de Moisen e totz los prophetas, e demostrantz[1788] ad els e totas las escripturas que de lui ero.
Luk 24:28
Et apropiero se del ca|stel [154b/77d] en que anavo, et el fe[is] se[1789] per lunh anar.
Luk 24:29
E forzero lo, e dizio: Estai ab nos, senher[1790], que avespra·s[1791] et es clinatz ja lo dias. Et intrec ab els.
Luk 24:30
E fait es domentre que pausec ab els, pres Jesu lo pa, e benezic[1792], e frais, e donec ad els.
Luk 24:31
E ubert so li ulh de lor, e conogro lo, et avalic se[1793] dels ulhs de lor.
Luk 24:32
E dixero la us a l’autre: No ero lo nostre cors ardentz e nos de Jesu[1794] domentre que parlec e la via, et ubert a nos la Scriptura?
Luk 24:33
E levantz en eissa ora, retornat so en Jerusalem, e trobero ajustatz los .xi. et aquels que ero ab eisses[1795],
Luk 24:34
e dizio que resucitec nostre Senher[1796] verament, et aparec a Peire.
Luk 24:35
Et els cumtavo que era fait e la via, et en qual mesura lo conogro el franhement del pa.
Luk 24:36
E co parlesso aquestas causas, Jesus estec e meg de lor, e dix ad els: Patz a vos; eu so; no vulhatz temer.
Luk 24:37
Mais conturbat et espaventat, azesmavo si esperitz vezer[1797].
Luk 24:38
E dix ad els: Per que esz torbatz, e cosirer pujo en vostre cors?
Luk 24:39
Veiatz las mias mas e·ls meus pes, que eu so; tocatz e veiatz, que esperitz car[n][1798] e ossa no a, si co ara[1799] vezetz aver.
Luk 24:40
E cum [155a/78a] aisso dix, demostrec ad els las mas e·ls pes.
Luk 24:41
Mas [enc]ara[1800] ad els no crezentz, e meravilhantz per gaug, dix: Avetz aici[1801] alcuna causa que hom mange?
Luk 24:42
Mas els li presentero una part de peis raustit[1802] e bre[s]ca[1803] de mel.
Luk 24:43
E cum manjec denant els, pres las sobras, e dec ad els.
Luk 24:44
[E dix a els:][1804] Aisso so las paraulas qu’ei parladas ab vos cum encara so ab vos, que obs es esser cumplit trastotas las causas que so escriutas e la leg de Moisen et els prophetas et els salms de mi.
Luk 24:45
E donc a ubert[1805] ad els saber que entendesso las Escripturas.
Luk 24:46
E dix ad els: Que enaissi es escriut, e aissi covenia Crist a morir e resucitar[1806] al tertz dia,
Luk 24:47
et esser prezicat e nom de lui penedensia e redempcio de pecatz, e totas gentz, comenzantz de Jerusalem.
Luk 24:48
E vos esz testimoni d’aquelas.
Luk 24:49
Et eu trametrei[1807] la promesio del meu Paire e vos; mas vos seçetz e la ciutat entro que siatz vesti de la vertut d’aut.
Luk 24:50
E menec los foras e Betania, e levatz sos mas, benezic[1808], los.
Luk 24:51
E fait es domentre que los benezic[1809], partic se d’els, [e] era portatz el cel.
Luk 24:52
Et els, ado[ra]n[tz][1810], so tornatz en Jerusalem ab gran gaug.
Luk 24:53
Et ero tota ora el te[m]ple, lauzantz e benezentz Deu. Verament.
Joh 1:1
In principio erat Verbum, et Verbum erat apud Deum, e Deus era la Paraula[1811].
Joh 1:2
Aisso era el comenzament ab Deu.
Joh 1:3
Totas causas so faitas per lui, e senes lui es fait nient zo qu’es fait.
Joh 1:4
En lui era vida, e la vida era lutz dels homes.
Joh 1:5
E la lutz lutz en tenebras, e las tenebras no la presero.
Joh 1:6
Us hom fo trames de Deu, al qual era noms Joan.
Joh 1:7
Aquest venc en testimoni, que testimoni dones de lum, que tuit crezesso per lui.
Joh 1:8
No era el lutz, mais testimoni donec de lum.
Joh 1:9
Era lutz vera que enlumena tot home venent en aquest mon.
Joh 1:10
El mon era, e·l mons es fait per lui, e·l mons no·l conoc.
Joh 1:11
En sas propias causas venc[1812], e li sei no·l receubero[1813].
Joh 1:12
Mais cantz que ca[n]tz lo receubero[1814], dec ad els pozestatz esser fait Filh de Deu, ad aquels que crezo el nom de lui,
Joh 1:13
li cal no so de sanc, [156a/78c] ni de volontat de carn, ni de delet de baro, mais de Deu so nat.
Joh 1:14
E la Paraula es faita carns, et estec e nos, e vim la gloria de lui enaissi coma gloria d’u-engenrat[1815] del Paire, ple[1816] de gracia e de veritat.
Joh 1:15
Joans testimoni portec de lui, e cridava, e dizia: Aquest es de que eu dissi: qui es a venir seguentre mi, quar abantz de mi es faitz, que primers de mi era.
Joh 1:16
E de la plenetat de lui nos tuit receubem gracia per gracia.
Joh 1:17
Que la leg per Moisen es dada; gracia e veritat per Jesu Crist es faita.
Joh 1:18
Anc degus hom no vi Deu; lo fils us-engendratz, lo quals es el se del Paire, el mezeiss o recumtec.
Joh 1:19
Et aquest es lo testimonis de Joan, cant tramesero li Jusevi[1817] de Jerusalem preveires e diagues ad el, que l’enteroguesso: Quals est tu?
Joh 1:20
E cofessec, e no neguec. E cofessec: Quar eu no so Crist.
Joh 1:21
E demandero li: Adoncas cals causa? Helias est tu? E dix: No so. Propheta est tu? E respos: No.
Joh 1:22
Adoncas dixero a lui: Quals est, que donem resposta ad aquestz que nos tramezero? Que dizes[1818] de tu [156b/78d] mezeis?
Joh 1:23
E dix: Eu so la votz del cridant el desert: Endressatz la via del Senhor, enaissi cum dix Ysaia lo propheta.
Joh 1:24
Et aquilhi que avian estat trameissi era[n] dels Fariseus.
Joh 1:25
E demandero li, e dixero: Adoncas, per que[1819] batejas, si tu no est Crist, ni Elias, ni propheta?
Joh 1:26
Respos a lor Joan, dizentz: Eu bategi en aiga, mais e meg de vos esta lo qual vos no sabetz.
Joh 1:27
El es que apres mi es venidors, lo quals enantz de mi fo faitz, del qual eu no so dignes qu’eu deslie lo coreg de la causamenta de lui.
Joh 1:28
Aquestas causas foro faitas en Betania, part flum Jorda, on era Joan batejantz.
Joh 1:29
E l’autre dia vi Joan Jesu vinent a si, e dix: Vec vos l’anhel de Deu; vec vos lo quals tol los pecatz del mon.
Joh 1:30
Aquest es del qual eu dissi: Apres mi ve bar[1820], lo quals fo faitz denant mi, quar primers de mi era.
Joh 1:31
Et eu no sabia lui; mais que sia manifestatz[1821] en Israel, emperaisso vengui eu en aiga batejantz.
Joh 1:32
E Joan donec testimoni, dizentz: Quar eu vi l’Esper|it [157a/79a] deissendent enaissi coma colomba del cel, et estec sobre lui.
Joh 1:33
Et eu no sabia lui; mais lo quals me trames batejar en aiga, el dix a mi: Sobre·l qual veiras l’Esperit deissendent, et estant sobre lui, aquest es que bateja en Sanh Esperit.
Joh 1:34
Et eu vi, e donei testimoni, car aquest es Filhs de Deu.
Joh 1:35
De rescaps e l’autre dia estava Joan e doi dels decipols de lui.
Joh 1:36
E regardantz Jesu anant, dix: Vec vos Crist, l’anhel de Deu.
Joh 1:37
E li doi decipol auziro lui parlant, e seguiro Jesu.
Joh 1:38
Mais Jesu, viratz, e vezentz aicels seguentz si, ditz ad els: Qui queretz? Li qual dixero a lui: Rabbi, que es ditz enterpretat maestre, on estas?
Joh 1:39
Ditz ad els: Vinetz e veiatz. Vengro e viro on estava, et ab lui estero aicel dia: mais la ora era aissi co dezena[1822].
Joh 1:40
Mais era Andreus, fraire de Simon Peire, us dels dos li cal auziro[1823] de Joan, e l’avian seguit.
Joh 1:41
Aquest atrobec primeirament Simon, lo seu fraire, e dix a lui: Nos avem trobat Meissias, [157b/79b] que es enterpretatz Crist.
Joh 1:42
E amenec lo a Jesu: mais Jesu, esgardantz lui, dix: Tu est Simon, fils de Joanna: tu seras apelatz Cephas, qui es enterpretatz Peire.
Joh 1:43
En l’endema volc issir en Galilea, et atrobec Philip, e dix ad el Jesu: Seg me.
Joh 1:44
Mais era Philips de Betsaida, de la ciutat d’Andreu e de Peire.
Joh 1:45
Atrobec Philips Nathanael, e dix a lui: Lo qual escrius Moysen en la leg e li proph[et]as, atrobem, Jesu, fils de Josep de Naçaret.
Joh 1:46
E dix a lui Nathanael: De Nazareth pot esser alcuna causa de be? Ditz a lui Philips: Vei e veias.
Joh 1:47
Vic Jesu Nathanael vinent a si, e dix de[1824] lui: Vec vos verament Israelitenc el qual no es engantz.
Joh 1:48
Dix ad el Nathanael: Don me conoguist? Respos Jesu, e dix a lui: Primeirament que Filip te apeles, cun fosses sotz lo figuer, te vi.
Joh 1:49
Respos a lui Natanael, e dix: Maestre, tu est Fils de Deu, tu est reis d’Israel.
Joh 1:50
Respos Jesu, e dix a lui: Quar dixi a tu: Eu vi tu sotz lo figuer, crezes? Major causa d’a[que]stas[1825] veiras.
Joh 1:51
E dis ad el[1826]: Ve|rament, [158a/79c] verament, dic a vos: Vos veiretz lo cel ubert, e·ls angels de Deu, pujantz e deissendentz sobre·l Fil de l’home.
Joh 2:1
Et el tertz dia nossas foro faitas en Cana Galilea; et era la maire de Jesu aqui.
Joh 2:2
Mais fo apelat Jesu e li decipol de lui a las nossas.
Joh 2:3
E defalhent lo vi, dix la maire de Jesu ad el: No an vi.
Joh 2:4
E dix a lei Jesu: Qui es a mi et a tu, femna? Encara no venc la mia ora.
Joh 2:5
Ditz la maire de lui als ministres: Qualque causa dira a vos, faitz.
Joh 2:6
Mais eran aqui .vi. vaissel de peira pausatz, segon lo nedejament dels Juzeus, prendentz senglas mesuras o doas o tres.
Joh 2:7
E dix ad els Jesu: Ompletz los vaissels d’aiga. Et ompliro los entro desus.
Joh 2:8
E dix ad els Jesu: Pozatz ara, e portatz ad architicli[1827], e portero.
Joh 2:9
Mais depuiss que ac tastat architiclis lo vi fait d’aiga, e no sabia don[1828] fos, mais li ministri o sabian que avian pausada l’aiga; architiclis apela l’espos,
Joh 2:10
e ditz a lui: Totz hom pausa primer lo [158b/70d] bo vi, e cum seran eniorat[1829], adonc aquest qu’es plus avols. Mais tu servest lo bo vi entro encara.
Joh 2:11
Mas aisso fe Jesu en comensament de signes en Cana Galilea, e manifestec la sua gloria, e crezero li decipol de lui.
Joh 2:12
Apres aquestas causas deissendec en[1830] Cafarnaum, el e la maire de lui, e li fraire de lui, e li decipol de lui: et estero aqui no montz[1831] dias.
Joh 2:13
Et era prop la Pasca dels Juzeus, e Jesu pojec en Jerusalem.
Joh 2:14
E atrobec el temple los vendentz los bous e las ovelhas e las colombas, e·ls cambiadors sezentz.
Joh 2:15
E cum agues fait coma corejada de cordetas, totz los gitec del temple, atressi las ovelhas e·ls bous; et espars l’aver dels cambiadors, e trastornec las taulas.
Joh 2:16
E ad aquels que las colombas vendian, dis: Ostatz aquestas causas d’aici, e no vulhatz far la maiso del meu Paire maiso de mercadairia.
Joh 2:17
Mais recordero se li decipol de lui, quar escriut es: La eveja de la tua maiso manjec [159a/80a] mi.
Joh 2:18
Adonc resposero li Juzeus, e dixero a lui: Qual signa[1832] demostras a nos, quar aquestas causas fas?
Joh 2:19
Respos Jesu, e dix ad els: Delhiatz aquest temple, et e tres dias refarei lo.
Joh 2:20
Adoncas dissero li Juzeu: En .xlvi. ans fo edeficatz[1833] aquest temple, e tu en tres dias refaras lui?
Joh 2:21
Mais el o dizia del temple del seu cors.
Joh 2:22
Adonc co el fos resusitatz dels morz, li decipol de lui se recordero que d’aquest o dizia. E crezero a la Escriptura et a la paraula la qual dis Jesu.
Joh 2:23
Mais cum fos en Jerusalem en la Pasca, el dia de la festa, mouti crezero el nom de lui, vezentz las signas de lui que fazia.
Joh 2:24
Mais el mezeiss Jesu no crezia si mezeiss a lor, emperaisso que el los conoissia totz,
Joh 2:25
e quar no era obs a lui que alcus dones testimoni de l’home, quar el sabia aquo que era en home.
Joh 3:1
Mais era us hom dels Fariseus per nom Nicodemus, princeps dels Juzeus.
Joh 3:2
Aquest venc a Jesu de nuitz, e dis a lui: Maestre, nos sabem que [159b/80b] de Deu ve[n]guist[1834] maestre; quar negus no pot far aquestas signas que tu fas, si Deus no sera ab lui.
Joh 3:3
Respos Jesu, e dix a lui: Verament, verament dic a tu, si alcus no sera renatz de rescaps, no pot vezer lo regne de Deu.
Joh 3:4
Ditz a lui Nicodemus: En qual mesura pot hom naisser cum sia velhs? Doncas pot intrar de rescaps el ventre de la sua maire e renaisser?
Joh 3:5
Respos Jesu: Verament, verament, dic a vos: Si alcus no sera renaz d’aiga e de Sanh Esperit, no pot intrar el regne de Deu.
Joh 3:6
Aquo que es nat de carn, carn es; et aquo que es nat d’Esperit, esperitz es.
Joh 3:7
No·t meravilhes quar dissi a tu: Cove vos naisser de rescaps.
Joh 3:8
L’Esperitz on vol espira, e la votz de lui auzetz; mais no sabs don venga o on ane. Enaissi es totz cel que es natz d’esperit.
Joh 3:9
Respos Nicodemus, e dix a lui: Co podo esser faitas aquestas[1835] causas?
Joh 3:10
Repos Jesu, e dis a lui: Tu est maestre en Israel, et aquestas causas mesconoisses?
Joh 3:11
Verament, verament, dic a tu, quar aquo que sabem parlam, [160a/80c] et aquo que vim testimonijam[1836]; e·l nostre testimoni no receubetz.
Joh 3:12
Si eu las terrenals causas dissi a vos, e no crezes, si direi a vos las celestials, en qual manera creizetz?
Joh 3:13
E negus no puja el cel, si no aquel que deissendec del cel, lo Fils de l’home que es el cel.
Joh 3:14
Et aissi co Moyses eissauzec lo serpent el desert, enaissi cove esser eissausat lo Fil de Deu[1837],
Joh 3:15
quar totz aquel que cre en lui no perisca, mas aja vida durabla.
Joh 3:16
Quar enaissi amec Deus lo mon, que·l seu Fil .i.-engendrat[1838] dones, que totz cel que cre en lui no perisca, mais aja vida durabla.
Joh 3:17
Quar Deus no trames lo seu Fil el mon que juge lo mon, mais que sia salvatz lo mons per lui.
Joh 3:18
Aquel que cre en lui no es jujatz, mais qui no i[1839] cre ja es jujatz, quar no cre el nom de l’u-engendrat Fil de Deu.
Joh 3:19
Mais aquest es lo judicis: quar la lutz venc el mon, et amero li home plus las tenebras que la lutz; quar las obras de lor ero malas.
Joh 3:20
Quar totz cel que fa mal açira[1840] la lutz, e no ve a [160b/80d] la lutz, que no sian reprezas las obras de lui.
Joh 3:21
Mais qui fa veritat ve a la lutz, que sian manifestadas las obras de lui, car en Deu so faitas.
Joh 3:22
Apres aquestas causas, ve[n]c Jesu ab sos decipols en la terra de Judea; et estava la ab lor, e batejava.
Joh 3:23
Mais era Joan bateja[n]tz[1841] en Ennon costa Salim, quar moutas aigas eran la; e venian et eran batejat.
Joh 3:24
Quar encara Joan no era estatz mes e la carcer.
Joh 3:25
Adonc fo faita questios dels decipols de Joan ab los Juzeus de la purificatio.
Joh 3:26
E vengro a Joan, e dixero li: Maestre, qui era ab tu part flum Jorda, al qual donest testimoni, vec te aquest bateja[1842], e tuit veno a lui.
Joh 3:27
Respos Joan, e dix: Hom no pot recebre alcuna causa si no sera donat a lui del cel.
Joh 3:28
Vos mezeissi donatz a mi testimoni que eu dissi: Eu no so Crist, mas que so trames denant lui.
Joh 3:29
Qui a esposa, es espos; mais amix de l’espos, lo quals esta et au lui, de gaug s’esgauziss per la votz de l’espos. Emperaisso, aquest gaugs meus es cump|litz. [161a/81a]
Joh 3:30
Lui cove creisser, mais mi esser amermat.
Joh 3:31
Aquel que ven[1843] de sus, sobre totz es. Qui es de la terra, de la terra es, e de la terra parla. Aquel que venc del cel, sobre totz es.
Joh 3:32
Et aisso que vic et auzic, testimonieja; e negus no recep lo testimoni de lui.
Joh 3:33
Mais cel que recep lo testimoni de lui fa signe, quar Deus es vers.
Joh 3:34
Quar acel[1844] que Deus trames parla las paraulas de Deu; quar Deus no dona esperit a mesura.
Joh 3:35
Lo Paire ama lo Fil, e totas causas donec en la ma de lui.
Joh 3:36
Qui cre el Fil a vida durabla, mais qui es encredols al Fil no veira vida; mas la ira de Deu esta sobre lui.
Joh 4:1
Adoncas depuis que Jesu conoc, quar li Fariseus auziro que Jesu fa plusors[1845] decipols, e bateja, que Joan,
Joh 4:2
– jasia aisso Jesu no batejes mas li decipol de lui –
Joh 4:3
laissec Judea, et anec de rescaps en Galilea.
Joh 4:4
Mas covenia lui traspasar per Samaria.
Joh 4:5
Adoncas venc Jesu en la ciutat de Samaria, la quals es dita Sychar, de costa l’alo lo qual Jacob donec a Josep, so fil.
Joh 4:6
Mais era aqui [161b/81b] la fontz de Jacob. Adonc Jesu, laissatz del viage, sezia enaissi sobre la fontz. Mas la ora era coma seisena.
Joh 4:7
Et venc una femna de Samaria pozar de l’aiga. Dix a lei Jesu: Dona a mi a beure.[1846]
Joh 4:8
Mais li decipol de lui anero e la ciutat que cumpresso manjar.
Joh 4:9
Adoncas dix a lui la femna aicela Samaritana: En qual maneira[1847] tu, co sias Juzeus, requeres de mi a beure, que so femna samaritana? Quar li Juzevi[1848] no an paria ab los Samaritas.
Joh 4:10
Respos Jesu, e dix a lei[1849]: Si tu saubesses le do de Deu, e quals es aquel que ditz a tu: Dona a mi a beure, tu per aventura querias de lui que dones aiga viva.
Joh 4:11
E dix a lui la femna: Senher, e no c[aus]a as[1850] en qu’en pozes, e·l potz es nautz. Doncas, don as aiga viva?
Joh 4:12
Doncas est tu majer del nostre paire Jacob, que dec a nos le potz, et el meteis bec de lui, e li fil de lui e las bestias de lui?
Joh 4:13
Respos Jesu, e dix a lei: Totz cel que beura d’aquesta aiga, sedejara de rescaps; mais qui beura de l’aiga, [162a/81c] la qual eu darei a lui, no sedejara en durable.
Joh 4:14
Mas l’aiga qu’eu darei a lui sera faita fontz d’aiga salhent[1851] en vida durabla.
Joh 4:15
Mais ditz a lui la femna: Senher, dona a mi aquesta aiga, qu’eu no sedeje, ni no venga za pozar.
Joh 4:16
Ditz a lei Jesu: Vai, apela lo teu marit, e vei za.
Joh 4:17
Respos la femna, e dix a lui: No ei marit. E dis a lei Jesu: Be dissist que no as[1852] marit,
Joh 4:18
quar .v. maritz aguist, et aquest que as no es lo teus maritz; d’aisso ver dissist.
Joh 4:19
E dis a lui la femna: Senher, eu veig[1853] que tu est propheta.
Joh 4:20
Li nostri pairo azorero en aquest pug, e vos dizetz qu’en Jerusalem es lo lox on cove azorar.
Joh 4:21
E dix a lei Jesu: Femna crei a mi, quar venra la ora quan en aquest pug ni en Jerusalem no azoraretz lo Paire.
Joh 4:22
Vos azoratz zo que no sabetz; nos azoram zo que sabem, quar salutz[1854] es dels Juzeus.
Joh 4:23
Mais ve la ora, et ara es, quan li ver azorador[1855] azoraran lo Paire en esperit et en veritat; quar e·l Paire [162b/81d] quer aitals[1856] que azoro lui.
Joh 4:24
Deus es l’esperitz, e aicels que azoran lui, en esperit et en veritat cove azorar.
Joh 4:25
E dix a lui la femna: Eu sei que Messias ve, lo quals es digs Crist. Adoncas cum el er vengutz, anonciara a nos totas causas.
Joh 4:26
Dix a lei Jesu: Eu so el que parli ab tu.
Joh 4:27
E viasament vengo li decipol de lui, e meravilhavan se, quar ab la femna parlava. Empero, negus no dis: Que queres? o: Que parla[s] ab ela?
Joh 4:28
Per aisso, la femna laissec so vaissel, et anec e la ciutat, e dix ad aicels homes:
Joh 4:29
Vinetz, e veiatz l’ome lo quals me dis totas las causas quals que quals eu fi. Doncas es el mezeiss Crist?
Joh 4:30
Adoncas issiro de la ciutat, e venian a lui.
Joh 4:31
E domentre aquestas causas parlava, pregavan le li decipol, et dixero a lui: Maestre, manja.
Joh 4:32
Mas el dix ad els: Eu ei manjar a manjar lo qual vos no sabetz.
Joh 4:33
Per aisso li decipol dizio entre lor: Doncas alcus aportec li a manjar?
Joh 4:34
E dix a lor [163a/82a] Jesu: Lo meus manjars es qu’eu fassa la volontat del meu Paire qui mi trames, e qu’eu acabe la obra de lui.
Joh 4:35
Doncas vos no dizesz que encara so catre mes, e la meissos ve? Vec vos eu dic a vos: Levatz vostres ulhs, e veiatz las regios, quar ja so blancas las meissos.
Joh 4:36
Et aquel que meissona recep loguer, et ajusta fruit en vida durabla: quar aicel qui semena, e qui meissona, essems s’esgauzisca.
Joh 4:37
Quar en aisso[1857] es la paraula vera: quar autre es aquel[1858] que semena, et autre es aquel que meissona.
Joh 4:38
Eu tramesi vos meissonar aquo que vos no laboretz: autri laborero, e vos intresz els labors de lor.
Joh 4:39
Mais d’aicela ciutat mouti crezero en lui dels Samaritas per la paraula de la femna donant testimoni: Quar dix a mi totas las causas qu’eu fi.
Joh 4:40
Adoncas co fosso vengut li Samaritas a lui, preguero lo que aqui estes; et estec aqui dos dias.
Joh 4:41
E mouti pus crezero en lui per la paraula de lui.
Joh 4:42
Et a la femna dizian. Quar ja per la tua parau|la[1859] [163b/82b] no crezem, quar nos meteissi avem auzit de lui meteis, e sabem quar aquest es verament lo salvaire del mon.
Joh 4:43
Mais apres dos dias issic d’aqui et anec en Galilea.
Joh 4:44
Quar el meteis Jesu donec testimoni, que propheta no a honor e sa encontrada.
Joh 4:45
Adonc cum fos vengut en Galilea, receubro lui li Galileu, co agro vistas totas la causas que avia faitas Jesu en Jerusalem el dia de la festa. Quar eli venian al dia de la festa.
Joh 4:46
Adoncas venc de rescaps Jesu en Cana Galilea, on fe de l’aiga vi. Et era aqui us reigz paux del qual us fils era malautes en Cafarnaum.
Joh 4:47
Aquest, co agues auzit que Jesu vengues de Judea en Galilea, anec a lui e pregava lo que deissendes e sanes lo fil de lui, quar comensava morir.
Joh 4:48
Adoncas Jesu dis a lui: Si no veirez las signas e la[s][1860] meravilhas, no crezetz.
Joh 4:49
E dis[1861] a lui lo reietz[1862]: Senher, deissent enantz que moira[1863] lo meus fils.
Joh 4:50
E dix a lui Jesu: Vai, lo teus fils viu. E crezec l’om a la parau|la [164a/82c] la qual dis a lui Jesu, et anava.
Joh 4:51
Mais ja lui deissendent, li servi coregro encontra a lui e nunciero, dizent que·l fils de lui visques.
Joh 4:52
Adonc demandava de lor la ora en la qual agra melhs estat. E dixero a lui: Qu’er a la ora setena[1864], que·l laissero las febres.
Joh 4:53
Adonc conoc lo Paire que aquela ora era en la qual dix a lui Jesu: Lo teus fils viu. E crezec el e tota la maisos de lui.
Joh 4:54
Aquesta segonda signa fe de rescaps Jesu cum fos vengut de Judea en Galilea.
Joh 5:1
Apres aquesta[s] causas era lo dias festivals dels Juzeus, e pugec Jesu en Jerusalem.
Joh 5:2
Mas piscina sobre-esproada[1865] es en Jerusalem la quals es essems-nomnada[1866] en hebriac Bethsaida, et a .v. intradas.
Joh 5:3
En aquest jazia grans mouteza de languentz, de cex, de ranx, de contraitz, esperantz lo movement de l’aiga.
Joh 5:4
Mais l’angels del Senhor segon lo temps deissendia e la piscina, e l’aiga era moguda. E aquel que primers deissendia e la piscina apres lo movement de l’aiga era faitz sas [164b/82d] de qualque efermetat era tengutz.
Joh 5:5
Mais era aqui us hom que avia .xxxviii. ans estat malautes[1867].
Joh 5:6
Co Jesu agues vist aquest jazent, e agues conogut que ja avia mout temps, ditz a lui: Vols esser faitz sas?
Joh 5:7
Respos a lui lo languentz: Senhor, eu no ei home que, co sera turbada l’aiga, me meta e la piscina. Quar domentre qu’eu venc, autre deissen denant mi.
Joh 5:8
Dis a lui Jesu: Leva, pren lo teu leit e vai.
Joh 5:9
E viasament fo faitz sas l’om, e pres sus lo seu leit et anava. Mais era sabtes en aicel dia.
Joh 5:10
Adoncas dizian li Juzevi[1868] ad aicel que avia estat faitz sas: Sabtes es. No cove a tu prenre lo teu leit.
Joh 5:11
Mais el respos ad els: Aicel que fe mi sa dix a mi: Pren lo teu leit e vai.
Joh 5:12
Adoncas demandero li: Quals es aicel hom que dix a tu: Pren to leit e vai?
Joh 5:13
Mais aquest que era faitz sas no sabia qui·s[1869] fos. Mais Jesu departic se de la cumpanha establida el loc.
Joh 5:14
Apres Jesu atrobec lui el temple, e dix a lui: Vec te que sas est [165a/83a] faitz; ja no vulhas pecar que alcuna causa pejer no endevenga a tu.
Joh 5:15
Anec aicel hom e nunciec als Juzeus que Jesu era lo cals fe lui sa.
Joh 5:16
Per aisso perseguian li Juzeu Jesu e·l volian aucire[1870], quar aquestas causas fazia el sabte.
Joh 5:17
Mas Jesu respos a lor: Lo meus Paire entro ara obra, et eu obri.
Joh 5:18
Adoncas, per aisso majerment li Juzevi[1871] lo volian aucire, no solament quar solvia lo sabte, mais neis dizia lo seu Paire Deu, fazentz si egal a Deu.
Joh 5:19
Emperaisso, respos Jesu, e dis ad els[1872]: Verament, verament, dic a vos: Lo fils no pot far alcuna causa de si mezeiss, si no aquo que aura vist lo Paire fazent[1873]. Quar qualsque causas el fe, e·l fil fa issament aquestas causas.
Joh 5:20
Quar lo Paire ama lo fil, e totas las causas que el fa, demostra a lui, e demostra a lui majers obras d’aquestas, per que vos mer[a]vilhetz.
Joh 5:21
Quar aissi cum lo Paire resuscita los mortz e vivifica, enaissi e·l fils aquels que vol, fa viure.
Joh 5:22
Quar [165b/83b] lo Paire no juja alcu, mas tot lo jujament dec al fil,
Joh 5:23
que tuit ondresso lo fil enaissi coma onran lo Paire. Qui no onra·l fil, no onra·l Paire, que trames lui.
Joh 5:24
Verament, verament, dic a vos: Quar cel que au la paraula[1874] de Deu, e cre lui que mi trames a vida durabla e no ve en juzivi[1875], mais traspasara de mort a vida.
Joh 5:25
Verament, verament, dic a vos: Quar ve la ora, et era es, quant li mort auziran la votz del Fil de Deu; e li cal auziran, viuran.
Joh 5:26
Quar aissi cum lo Paire a vida e si meteis, enaissi al fil donec vida aver en si meteis.
Joh 5:27
E pozestat donec a lui far jujament, quar Fil d’ome es.
Joh 5:28
No vos vulhatz meravilhar d’aisso, quar la ora ve en la qual tuit aqueli que so els monimentz auziran la votz de lui[1876].
Joh 5:29
Et issiran aqueli que fero be en resurectio de vida; mas aqueli que fero mal, en resurectio de mort.
Joh 5:30
Eu no pusc far de mi mezeis alcuna causa. Mas enaissi co auzigui, jugi. E·l meus jujament es justz, quar no queri la m|ia [166a/83c] volo[n]tat, mais la volontat de lui qui mi trames.
Joh 5:31
Si eu doni testimoni de mi mezeis, lo meus testimonis no es vers.
Joh 5:32
Autre es lo quals dona testimoni de mi; e sei que vers es lo testimonis que dona de mi.
Joh 5:33
Vos tramezes a Joan, e donec testimoni a la veritat.
Joh 5:34
Mais eu d’ome no recebi testimoni. Mais aquestas causas dic que vos siatz salvi.
Joh 5:35
El era luzerna ardentz e luzentz, mas vos vos volguesz alegrar[1877] az ora e la lutz de lui.
Joh 5:36
Mais eu ei major testimoni que Joan; quar las obras las quals donec a mi lo Paire qu’eu acabe elas, mezeissas las obras qu’eu fasz dono testimoni de mi, quar lo Paire me trames.
Joh 5:37
E·l Paire que me trames, el donec testimoni de mi. Et anc la votz de lui no auziss, ni la cara de lui no vistz,
Joh 5:38
e la paraula de lui no avetz estant e vos, quar vos no crezetz ad aquest lo qual el trames.
Joh 5:39
E cercatz las Escripturas, quar vos pessatz en elas aver [166b/83d] vida durabla, et elas so que dono testimoni de mi.
Joh 5:40
E no voletz venir a mi que ajatz vida.
Joh 5:41
Clartat no receubi d’omes.
Joh 5:42
Mas conogui vos, que l’amistat de Deu no avetz e vos.
Joh 5:43
Eu vengui el nom del meu Paire, e no me receubesz; si autre venra el seu nom, lui recebretz.
Joh 5:44
En qual maneira podetz vos creire li qual recebetz gloria l’us de l’autre; e la gloria que es de sol Deu, no queretz.
Joh 5:45
No vulhatz cujar qu’eu sia acusaire de vos ab lo Paire. Mas autre es qui vos acussa, Moyses, en cui vos esperatz.
Joh 5:46
Quar si vos crezessetz a Moysen, crezeratz per ave[n]tura e a mi, quar el escrius de mi.
Joh 5:47
Mais si no crezetz a las letras de lui, cossi crezeretz a las mias paraulas?
Joh 6:1
Apres aquestas causas anec Jesu part la mar de Galilea, que es de Tabaria.
Joh 6:2
E seguia lui grans cumpanha, quar vezian las signas que fazia sobre aquestz que eran malaute[s].
Joh 6:3
Adoncas Jesu pugec el puit; et aqui sezia ab sos decipols.
Joh 6:4
Mais era prop [167a/84a] la Pasca, lo dias de la festa dels Juzeus.
Joh 6:5
Adonc[1878] cum Jesu agues sus levatz[1879] sos ulhs et agues vist que mout grans gentz venc a lui, ditz a Philip: Don cumprarem pas que manjo[1880] aquesti?
Joh 6:6
Mais aisso dizia essajanz lui, quar el sabia que fos fazedor.
Joh 6:7
Respos a lui Philips: Li pa de .cc. diners no avondo[1881] ad els que us quex ne presseso u pauc.
Joh 6:8
E dix a lui us dels decipols de lui, Andreus, lo fraire de Simon Peire:
Joh 6:9
Aici es us macips que a .v. pas d’ordi e dos peisses. Mas aquestas causas, que so entre aitantz?
Joh 6:10
Adoncas dis a lui Jesu: Faitz los homes repauzar. Mais era moutz fes el loc. Adonc repausero li baro per nombre enaissi coma .v. milia.
Joh 6:11
Adoncas Jesu pres los pas, e co agues faitas gracias, donec als repauzantz, issament e dels peisses, aitant cant volian.
Joh 6:12
Mais depuiss que foro azenplit, dis a sos decipols: Culetz las franementas que sob[r]ero[1882], que no perisca[n][1883].
Joh 6:13
Adoncas culiro et enpliro .xii. cofres [167b/84b] de franementas que sob[r]ero[1884] dels. .v. pas d’ordi ad aquestz que avian manjat.
Joh 6:14
Emperaisso aicilh home, co agueso vista la signa que avia faita, dizian: Quar aquest es verament propheta que es venidors el mon.
Joh 6:15
Adoncas, co Jesu agues conogut que venidor fosso que·l presesso[1885] e·l fesso rei, de rescaps el fugic sols el puig.
Joh 6:16
Mais depuiss que sers fo faitz, deissendero li decipol de lui al mar.
Joh 6:17
E co fosso pujat e la nau, vengon part la mar en Cafarnaum, e ja eran faitas tenebras; e no era vengutz a lor J[es]u.
Joh 6:18
Mas lo gran vent bufant, lo mar se levava[1886].
Joh 6:19
Adonc, cum aguesso navejat enaissi coma .xx[v].[1887] estadis. o. .xxx., viro Jesu anant sobre·l mar, e prop esser fait a la nau, e temero[1888].
Joh 6:20
Mais el dis ad els: Eu so; no vulhatz temer.
Joh 6:21
Adonc, volgro recebre lui e la nau, e la naus fo viasament a la terra a la qual anavan.
Joh 6:22
E l’autre dia, la cumpanha que estava part la mar vi que autra [168a/84c] naveta no era aqui si no una, e quar no fos intratz Jesu ab sos decipols e la nau, mas soli li decipol de lui anero.
Joh 6:23
Mais autras[1889] naus sobre-vengon de Tabaria de costa·l loc[1890] on avian manjat lo pa, gracias fazentz al Senhor.
Joh 6:24
Adonc, co la cumpanha agues vist que Jesu no fos aqui, ni li decipol de lui, pujero e las navetas e vengro en Cafarnaum, querentz Jesu.
Joh 6:25
E co l’aguesso trobat part la mar, dixero a lui: Maestre quan ve[n]guist[1891] za?
Joh 6:26
Respos Jesu, e dis ad els: Verament, verament, dic a vos: Vos me queretz, no quar vistz las signas, mais quar manjesz dels pas et esz sadolat.
Joh 6:27
Obratz no·l manjar que p[er]is, mas lo quals esta e vida durabla, lo qual lo Fils de Deu[1892] dara a vos; quar aquest senhec Deus, lo Paire.
Joh 6:28
Adoncas dixero a lui: Que[1893] farem que obrem las obras de Deu?
Joh 6:29
Respos Jesu, e dix ad els: Aquesta es la obra de Deu, que vos crezatz en lui lo qual el trames.
Joh 6:30
Adoncas dixero a lui: Doncas qual signa fas tu, que veiam e crezam a tu? Que obras?
Joh 6:31
Li nostre Paire man|jero [168b/84d] la manna el desert aissi co es escriut: Pa del cel dec ad els a manjar.
Joh 6:32
Adoncas dis a lor Jesu: Verament, verament, dic a vos: Moyses no dec a vos pa del cel, mais lo meus Paire dona a vos lo ver pa del cel.
Joh 6:33
Quar pas de Deu es lo quals deissendec del cel, e dona vida az aquest mon.
Joh 6:34
Adoncas dixero a lui: Senher, dona[1894] a nos totas oras aquest pa.
Joh 6:35
Mais Jesu dis ad els: Eu so pa de vida. Qui ve a mi, no aura fam. E qui cre e mi, … no aura sed[1895].
Joh 6:36
Mas eu dissi a vos quar me visz e no crezetz:
Joh 6:37
Tot aquo que dona a mi lo Paire, venra a mi; et aicel que ve a mi, ja no·l gitarei fora.
Joh 6:38
Eu deissendei del cel, no qu’eu fassa la mia volontat, mas la volontat de lui qui mi trames.
Joh 6:39
Mais aquesta es la volontatz d’aicel Paire qui mi trames, que tot aquo que donec a mi lo Paire, no perda d’aicela, mas qu’eu la resuscite el derrairan dia.
Joh 6:40
Quar aquesta es la volontatz del meu Paire que trames mi, que totz aquel que ve lo [169a/85a] fil e cre en lui aja vida durabla; e eu resuscitarei lui el derraira dia.
Joh 6:41
Emperaisso, murmuravan de lui li Juzeu, quar avia dig: Eu so pas que deissendei del cel.
Joh 6:42
E dizian: Doncas, aquest no es Jesu, fils de Josep del qual nos conoguem lo paire[1896] e la maire? Doncas, en qual manera ditz aquest: Que del cel deissendei?
Joh 6:43
Adonc respos Jesu e dis ad els: No vulhatz murmurar entre vos.
Joh 6:44
Negus no pot venir a mi si·l Paire, que mi trames, no aura tirat lui. Et eu resuscitarei lui e[l] derraira dia[1897].
Joh 6:45
Escriut es els proph[et]as: E seran tuit essenhable de Deu. Totz cel que auzic del Paire et apres, ve a mi.
Joh 6:46
No que·l Paire vi alcus[1898], si no aquest lo quals es de Deu; aquest vi lo Paire.
Joh 6:47
Verament, verament, dic a vos: Qui cre e mi, a vida durabla.
Joh 6:48
Eu so pas de vida.
Joh 6:49
Li Paire vostre manjero la manna el desert, e so mort.
Joh 6:50
Aquest es lo pas deissendentz del cel, que si alcus manjara de lui, no mora.
Joh 6:51
Eu so lo pas vius que deissendei del cel.[1899]
Joh 6:52
Si alcus manjara d’aquest pa, viura en durabletat. E·l pas qu’eu donarei es la mia carns [169b/85b] per la vida del mon.[1900]
Joh 6:53
Emperaisso, tenszonavan li Juzeu entre lor dizentz: En qual maneira pot aquest dar a nos la sua carn[1901] a manjar?
Joh 6:54
Adoncas dis a lor Jesu: Verament, verament, dic a vos: Si vos no manjaretz la carn del Fil de l’home, e si no beuretz lo sanc de lui, no auretz vida en vos.
Joh 6:55
Qui manjara la mia carn e beu lo meu sanc, a vida durabla. Et eu resuscitarei lui el derraira dia.
Joh 6:56
Quar la mia carns es verament manjars, e·l meus sanc es verament beures[1902].
Joh 6:57
Qui manja la mia carn e beu lo meu sanc, esta e mi, et eu en lui.
Joh 6:58
Enaissi coma me trames lo Paire vivens, et eu vivi per lo Paire. Et aicel que ma[n]ja mi, el[1903] viu per mi.
Joh 6:59
Aquest es lo pas que deissendec del cel. No enaissi coma li vostri paire manjero la mana, e so mort. Qui manja aquest pa, viura en durabletat[1904].
Joh 6:60
Aquestas causas dis en la sinagoga, essenhantz en Cafarnaum.
Joh 6:61
Emperaisso, moutz auze[n]tz[1905] dels decipols de lui, dixero: Dura [170a/85c] es aquesta paraula. Quals pot auzir lui?
Joh 6:62
Mais Jesu, sabentz vas[1906] si meteis quar murmuravo d’aisso li decipol de lui, dis ad els: Aisso vos escandeliza?
Joh 6:63
Emperaisso, si vos veiretz lo Fil de Deu[1907] pujantz[1908] la on era primeirament?
Joh 6:64
L’esperitz es lo quals fa viure; la carns no profeita alcuna causa. Las paraulas que eu parlei a vos, esperitz e vida so.
Joh 6:65
Mais so alcanti de vos que no o crezo. Quar Jesu sabia del comensament qui serian crezent e quals seria[1909] trazidors lui.
Joh 6:66
E dizia: Emperaisso, dissi a vos: Quar negus no pot venir a mi si no sera donat a lui del meu Paire.
Joh 6:67
D’aisso mouti dels decipols de lui anero atras, e ja ab lui no anavan.
Joh 6:68
Adoncas, Jesu dix als .xii.: Doncas e vos voletz anar?
Joh 6:69
Adonc respos a lui Simons Peire: Senher, al qual anarem? Tu as paraulas de vida durabla.
Joh 6:70
E nos crezem e conoguem[1910] que tu est Crist, Fils de Deu.
Joh 6:71
Respos a lui Jesu: Doncas eu no eligi vos .xii., et us de vos es diables.
Joh 6:72
Mais el o dizia de Juda Simon [170b/85d] Escariot, quar aquest era trazidors lui, co fos us dels .xii..
Joh 7:1
Apres aquestas causas, anava Jesu e Galilea; quar no volia en Judea anar, quar li Juzeu le querian aucire.
Joh 7:2
Mais era prop lo dias festival dels Juzeus, Sinofugia.
Joh 7:3
Mais dixero az el li frare[1911] de lui: Traspassa d’aici e vai en Judea, que li teu decipol veian las tuas obras que fas.
Joh 7:4
Negus acertas en rescost no fa alcuna causa, et el mezeis quer[1912] esser e pales[1913]; si aquestas causas fas, manifestas tu mezeis al mon.
Joh 7:5
Quar li frairi de lui no crezian en lui.
Joh 7:6
Adoncas dix a lor Jesu: Lo meus temps no venc encara; mais lo vostre temps es totas oras apare[l]hatz[1914].
Joh 7:7
No pot lo mons aver aziratz vos; mas mi azira, quar doni testimoni de lui quar las obras de lui so malas.
Joh 7:8
Vos pujatz ad aquest dia festival; mas eu no pujarei al dia aquest festival, quar lo meus temps encara no es azemplitz.
Joh 7:9
Co aquestas causas agues ditas ad els, el estec en Galilea.
Joh 7:10
Mas [171a/86a] depuiss que pujero li fraire de lui, adonc[1915] et el pujec al dia festival; no manifestament, mais aici coma en rescost.
Joh 7:11
Adoncas, li Juzeu[1916] lo querian el dia festival, e dizian: On es el?
Joh 7:12
E grans murmurament[1917] era de lui en la cumpanha. Quar alcanti dizian: Que bos es. Mas li autri dizian: No es, mas engana las cumpanhas.
Joh 7:13
Empero degus no parlava a pales de lui, per la paor dels Juzeus.
Joh 7:14
Mais la meitat de la festa passada, pujec Jesu el temple, et essenhava[1918].
Joh 7:15
E meravilhavan se li Juzeu, dizent: En qual maneira sap letras aquest, co no n’aja aprezas[1919]?
Joh 7:16
Adonc respos Jesu, e dix a lor: La mia doct[r]ina no es mia, mais de lui qui mi trames.
Joh 7:17
Si alcus volra la volontat de lui far, conoissera de la doctrina, si sia de Deu, [o] s’eu[1920] parli de mi eiss.
Joh 7:18
Qui parla de si mezeis, propia gloria quer; mais qui quer la gloria de lui lo quals trames lui, aquest es [171b/86b] veraix, e tortura en lui no es.
Joh 7:19
Doncas, Moyses no dec a vos leg, e negus de vos no fa la leg?
Joh 7:20
Per que me queretz aucire? Respos la cumpanha, e dix: Demoni as. Quals te quer aucire?
Joh 7:21
Respos Jesu, e dix a lor: Una obra fi, e tuit meravilhatz vos.
Joh 7:22
Per aisso Moyses dec a vos la circumcisio – no quar es de Moyses, mais dels paires – et en sabte circuncizetz home.
Joh 7:23
Si hom recep la circuncisio el sabte, que no sia souta la leg de Moysen, a mi vos endenhatz quar fi l’ome tot sa el sabte?
Joh 7:24
No vulhaz jujar segon cara, mais dreiturer jujament jujatz.
Joh 7:25
Emperaisso, dizian alcanti de Jerusalem: Doncas no es aquest [1921] lo qual quiro aucire?
Joh 7:26
Vec vos el parla a pales, e neguna causa no dizo a lui. Doncas conogro verament li princep que aquest es Crist?
Joh 7:27
Mais aquest, sabem don sia; mas Crist, co venra, negus no sab don sia.
Joh 7:28
Emperaisso, Jesu cridava, essenhantz el temple, e dis: E mi sabetz; e don eu sia sa|betz; [172a/86c] e de mi mezeis no vengui, mais es vers lo quals trames mi, lo qual vos no sabetz.
Joh 7:29
Mas eu sei lui[1922]. E si eu dizia que no sei lui, seria semblantz a vos, messorguers. Et eu sei lui, quar de lui so, et el me trames.
Joh 7:30
Per aisso querian lui penre, e negus no mes las mas en lui, quar enquara no era venguda la ora de lui.
Joh 7:31
Mais de la cumpanha mouti crezero en lui, et dizian: Crist, co venra, doncas fara plus signas, plus que aquest fa?
Joh 7:32
Auziro li Fariseu la cumpanha murmurant de lui aquestas c[aus]as. E li princep e li Fariseu trameiro ministres que·l prezesso.
Joh 7:33
Adoncas dix a lor Jesu: Encara u pauquet temps so ab vos, e vau a lui qui mi trames.
Joh 7:34
Quiretz me, e no m’atroba[re]tz[1923]; et aqui on eu so, vos no podetz venir.
Joh 7:35
Adoncas dixero li Juzeu a lor meteisses: On es anador aquest, quar no atrobarem lui? Doncas es anadors[1924] en esparzement de gentz, et essenhadors las gentz?
Joh 7:36
Qui es aquesta paraula que dis: Quiretz me, e no m’atrobaretz, et: Aqui on eu [172b/86d] so, vos no podetz venir?
Joh 7:37
Mais el deraira dia de la gran festa, estava Jesu e cridava, dizentz: Si alcus sedeja[1925], venga a mi e beva.
Joh 7:38
Qui cre e mi, si cum ditz[1926] la Scriptura, flum d’aiga viva decora[1927] del ve[n]tre de lui.
Joh 7:39
Mais aisso dix de l’Esperit, lo qual eran recebedor li crezent en lui; quar encara l’Esperitz no era donatz, quar encara Jesu no era glorificatz.
Joh 7:40
Emperaisso, mouti d’aicela cumpanha co aguesso auzidas aquestas paraulas, dizian: Aquest es verament propheta.
Joh 7:41
Li autri dizian: Aquest es Crist. Mais alca[n]ti dizian: Doncas Crist ve de Galilea?
Joh 7:42
Doncas, no ditz la Scriptura: Que de la semensa de David, e del castel de Bethleem, on era Davit, ve Crist?
Joh 7:43
Emperaisso, discordia fo faita en la cumpanha per lui.
Joh 7:44
Mais alcanti de lor volian lui penre, mais negus no mes sobre lui las mas.
Joh 7:45
Adoncas vengro li ministri als avesques et als Fariseus. Et eli dixero a lor: Per que no adussesz lui?
Joh 7:46
Resposero li ministri: Anc enaissi no parlec hom coma aquest hom [173a/87a] parla.
Joh 7:47
Emperaisso, resposero a lor li Fariseu: Doncas e vos esz enganat?
Joh 7:48
Doncas, alcus dels princeps crezec[1928] en lui, o dels Fariseus?
Joh 7:49
Mais la cumpanha aquesta que no conoc la leg, e so maldig.
Joh 7:50
Dix ad els Nicodemus, aicel que era vengutz a lui de noitz, que era us de lor:
Joh 7:51
Doncas, nostra legs no juja home, si no auzira de lui primeirament e conoissera que fasza?
Joh 7:52
Resposero[1929], e dixero a lui: Doncas est tu Galileus? Ecerca[1930] las escripturas e veias que profeta no·s leva de Galilea.
Joh 7:53
E retornero s’en us quex en la sua maiso.
Joh 8:1
Mais Jesu anec e mont Olivet;
Joh 8:2
e mati, de rescaps venc el temple, e totz lo poble venc a lui; e sezentz, essenhava els.
Joh 8:3
Et amenero a lui li escriva e li Farise[u] una femna preza en avouteri; et establiro lei e meg,
Joh 8:4
e dixero a lui: Maestre, aquesta femna es ara preza en avouteri.
Joh 8:5
Mas e la leg mandec Moyses a nos d’aquesta mesura lapizar las avoutrairitz. Emperaisso, tu que dizes de lei[1931]? [173b/87b]
Joh 8:6
Mais aquestas causas dizian essajantz lui, que·l poguesso acusar. Mas Jesu enclinantz si dejos, ab lo det escrivia en terra.
Joh 8:7
Mais co perseveresso enterrogantz lui, dressec se, e dis ad els: Qui senes pecat es de vos, primers gete la peira en ela.
Joh 8:8
E de rescaps enclinantz si, escrivia en terra.
Joh 8:9
Mais auzent, us apres u issian, comensantz dels velhs entro al derraira; e remas Jesu sols, e la femna e meg estantz.
Joh 8:10
Mas endressantz si, Jesu dix a lei: Femna, on so aqueli que te acusavan? Negus no te cumdampnec[1932]?
Joh 8:11
La quals dis: No, degus, Senher. E Jesu dix: Ni eu no te cumdamnarei[1933]. Vai, e ja d’aici enant no vulas pecar[1934].
Joh 8:12
Adonx de rescaps parlec ad els Jesu, dizentz: Eu so lutz del mon; qui sec mi, no va en tenebras, mais aura lum de vida.
Joh 8:13
Adonc dixero a lui li Fariseu: Tu de tu meteis donas testimoni. Lo teus testimonis no es vers.
Joh 8:14
Respos a lor Jesu, e dis: E si eu doni testimoni de mi eiss, vers es lo meus testimonis, quar eu sei don vengui et on vau; mais vos no [174a/87c] sabetz don venc o on vau.
Joh 8:15
Mais vos jujatz segon carn; eu no jugi alcu;
Joh 8:16
e si eu jugi, vers es lo meus jujamentz, quar no so sols, mais eu e·l Paire qui mi trames.
Joh 8:17
Et en la vostra leg es escriut, que·l testimonis de dos homes es vers.
Joh 8:18
Eu so que doni testimoni de mi eiss; e·l Paire qui mi trames dona testimoni de mi.
Joh 8:19
Emperaisso dizian a lui: On es tos Paire? Respos Jesu: Ni mi no sabetz, ni·l meu Paire. Si mi saubessetz, per aventura saubratz e·l meu Paire.
Joh 8:20
Aquestas paraulas parlec Jesu el tesaurer, essenhantz el temple. E negus no pres lui, quar encara no era venguda la ora de lui.
Joh 8:21
Adonc dix a lor de rescaps Jesus: Eu vau, e queretz me, et el vostre pecat morretz. La on eu vau, vos no podetz venir.
Joh 8:22
Emperaisso dizian li Juzeu: Doncas aucira si meteis? Quar ditz: La on eu vau, vos no podetz venir.
Joh 8:23
E dizia ad els: Vos esz dejos; eu so desobre. Vos esz d’aquest mon; [174b/87d] eu no so d’aquest mon.
Joh 8:24
Emperaisso dissi a vos que morretz els vostres pecatz. Quar si no crezetz que eu so, morretz e vostre pecat.
Joh 8:25
Adoncas dizian a lui: Tu quals est? Dis a lor Jesu: Comensamentz, lo quals parli a vos.
Joh 8:26
Moutas causas ei de vos a parlar e jujar. Mas el qui mi trames es veraix; et eu parli[1935] aquestas causas que auzi de lui el mon.
Joh 8:27
E non[1936] conogro quar Paire dizia a lor Deu.
Joh 8:28
Per aisso dix a lor Jesu: Co auretz eissausatz lo Fil de l’home, adonc conoisseretz que eu mezeis so, e de mi meteis no fasz alcuna causa, mais aissi co essenhec a mi lo meus Paire[1937], aissi parli.
Joh 8:29
Et el qui mi trames, ab mi es, e no laisec mi sol, quar eu fasz totas oras aquelas causas que so plazentz a lui.
Joh 8:30
Lui parlant aquestas causas, mouti crezero en lui.
Joh 8:31
Adoncas Jesu dizia az aicels Juzeus que crezero en lui: Si vos estaretz e la mia paraula, verament seretz mei decipol;
Joh 8:32
e conois|seretz [175a/88a] la veritat, e la veritat afranquira vos.
Joh 8:33
Respo[n]dero a lui li Juzeu, e dixero: Semensa d’Abraham em nos, et anc a negu home no servim. En qual maneira dizes tu: Fra[n]qui[1938] seretz?
Joh 8:34
Respos a lor Jesu: Verament, verament, dic a vos, que totz hom que fa pecat es servs de pecat.
Joh 8:35
Mas lo servs no esta e la maiso en durable, mas lo fils esta en durable.
Joh 8:36
Emperaisso, si·l fil vos afranquira,[1939] verament seretz franqui.
Joh 8:37
Eu sei que fils d’Abraham esz; mais queretz me aucire, quar la mia paraula no esta e vos.
Joh 8:38
Eu parli aquo que vi vas[1940] lo meu Paire; e vos faitz aquelas causas que visz vas lo vostre paire.
Joh 8:39
Resposero e dissero a lui: Abrahams es nostre paire. E dix ad els Jesu: Si fils d’Abraham esz, las obras d’Abraham faitz.
Joh 8:40
Mas ara queretz mi aucire, home que parli veritat a vos, la qual auzi de Deu; aisso no fe Abrahams.
Joh 8:41
Vos faitz las obras del vostre paire. Emperaisso dixero a lui: Nos no em na|di [175b/88b] de fornicatio; .i. Paire avem, Deu.
Joh 8:42
Adoncas dis a lor Jesu: Si Deus fos vostre Paire, ameratz acertas mi; quar eu issi de Deu, e vengui; quar de mi eiss no vengui, mas el me trames.
Joh 8:43
Per que la mia paraula no conoissetz? Quar no podetz auzir lo meu sermo.
Joh 8:44
Vos esz del paire diable; e·ls desirers del vostre paire voletz far. Quar el era homiciders del comensament, et en veritat no estec, quar no es veritatz en lui. Co parla messorga, de sas propias causas parla; quar messorguers es, e·l paire de lui.
Joh 8:45
Mais eu que dic veritat, no crezetz a mi.
Joh 8:46
Quals de vos reprenra mi de pecat? Si eu dic veritat, per que vos no crezetz a mi?
Joh 8:47
Qui es de Deu au las paraulas de Deu; per aisso vos no las auzetz, car no esz de Deu.
Joh 8:48
Emperaisso respondero li Juzeu, e dixero a lui: Doncas no dizem nos be que tu est Samaritas, et as demoni?
Joh 8:49
Respos Jesu: Eu no ei demoni, mas ondri lo meu Paire, e vos desondresz me.
Joh 8:50
Mais eu [176a/88c] no queri la mia gloria; es qui quiira e juje.
Joh 8:51
Verament, verament, dic a vos: Si alcus gardara la mia paraula, no veira mort en durabletat.
Joh 8:52
Adoncas dizero li Juzeu: Ara conoissem que demoni as. Abrahams es mortz, e li propheta; e tu dizes: Si alcus gardara la mia paraula, no veira mort en durable.
Joh 8:53
Doncas est tu majer del nostre Paire Abraham, lo quals es mortz? E li propheta so mort: que tu meteis te fas?
Joh 8:54
Respos Jesus: Si eu glorifiqui mi meteis, la mia gloria es nientz. Es lo Paire meus lo quals glorifica mi, lo qual vos dizetz que vostre Deus es.
Joh 8:55
E no conogues lui. Mais eu lo conogui; e si dizia que no sei lui, seria semblantz a vos, messorguers. Mais eu sei lui e gardi la paraula de lui.
Joh 8:56
Abraham, vostre paire, se alegrec que vis lo meu dia; et vi et esgauzic se.
Joh 8:57
Adoncas, li Juzeu dizero: Encara no as .l. ans., et Abraham vist?
Joh 8:58
Dix ad els Jesu: Verament, verament, dic a vos: Antz que Abrahams fos faitz, eu so.
Joh 8:59
Adoncas prezero peiras, que giteso en lui; mas Jesu se rescos, et eissic del temple. [176b.88d]
Joh 9:1
E traspassantz, Jesu vi .i. home cec de nativitat.
Joh 9:2
E demandero li sei decipol, dizent: Maestre, cals pequec, aquest o li parent de lui, que nasques cex?
Joh 9:3
Respos Jesu: Ni aquest no pequec ni li parent, mas que fosso manifestadas las obras de Deu e lui.
Joh 9:4
Mi cove obrar las obras de lui qui mi trames, domentre que dias es. Ve noitz cant degus no pot obrar.
Joh 9:5
Qua longament eu so el mon, so lutz del mon.
Joh 9:6
Co agues ditas aquestas causas, escopic en terra, e fe brac de saliva, et oiss los ulhs del cec[1941],
Joh 9:7
e dix ad el[1942]: Vai, e lava e natatoria de Syloe, que es apelatz Trames. Adoncas, anec e lavec, e venc vezentz.
Joh 9:8
Emperaisso li vezi et aqueli que l’avian vist primeirament, quan era mendix, e diszian: Doncas, no es aquest que sezia e mendigava? Li autri dizian: Quar aquest es.
Joh 9:9
Mas li autri: No, mas semblantz es de lui. Mais el dizia: Quar eu so.
Joh 9:10
Adonc dizian a lui: En qual mesura so a tu ubert li ulh?
Joh 9:11
Respos el e dix: Aicel hom que es ditz Jesu fe brac, et oiss los meus ulhs, e dis a mi: Vai e natatoria de Siloe, e lava; et [177a/89a] anei e lavei, e vi.
Joh 9:12
E dixero a lui: On es el? Dix el: No o sei.
Joh 9:13
Mais amenero lui que avia estat cex als Fariseus.
Joh 9:14
Mais era sabtes quan Jesu fe lo brac et uberc[1943] los ulhs de lui.
Joh 9:15
Emperaisso li Fariseu de rescaps enterogavan lui cossi agues vist. Mas el dix a lor: Brac pausec a mi sobre·ls meus ulhs, e lavei e veg.
Joh 9:16
Adoncas dixero alcanti dels Fariseus: Aquest hom no es de Deu, que no garda sabte. Li autri dizian: En qual maneira pot hom pecaire aquestas signas far? E descordia era entro lor.
Joh 9:17
Adoncas dixero al cec de rescaps: Tu, que dizes de lui que uberc los teus ulhs? Mais el dix: Que propheta es[1944].
Joh 9:18
Emperaisso li Juzeu no crezero d’aicel que fos estatz cex e agues vist, entro que apelero los parentz de lui li qual [l’]avian vist[1945].
Joh 9:19
Et enterogero[1946] los, dizentz: Es aquest vostre fils, lo quals vos dizetz que cex nasc? Doncas en qual maneira ara ve?
Joh 9:20
Respondero ad els li parent de lui, [e][1947] dixero: Nos sabem que aquest es nostre fils, e que cex nasc;
Joh 9:21
mais en qual maneira ara ve, no o sabem; o quals uberc[1948] [177b/89b] los ulhs de lui, nos no o sabem. Lui enterogatz, que grans es e pot parlar.
Joh 9:22
Aquestas causas dixero li parent de lui, quar temian los Juzeus; quar ja avian empres que si alcus cofesava Crist lui, que fora de la sinagoga fos gitatz.
Joh 9:23
Per aisso li parent de lui dixero: Que grans es; lui enterogatz.
Joh 9:24
Emperaisso apelero de rescaps l’ome que avia estat cex, e dixero a lui: Dona gloria a Deu. Nos sabem que aquest home es pecaire.
Joh 9:25
Adoncas dix a lor: Si pecaire es, eu no o sei. Una rei sei, quar co eu fos cex, ara veg.
Joh 9:26
Adoncas dixero a lui: Que[1949] fe a tu? Cosi uberc a tu los ulhs?
Joh 9:27
Respos a lor: Eu o dissi a vos, e ja o auzitz. Per que de rescaps o voletz auzir? Doncas e vos voletz esser faitz decipol de lui?
Joh 9:28
E maldixero el, e dissero: Tu sias decipols de lui; mas nos em decipol de Moisen.
Joh 9:29
Nos sabem que Deus parlec a Moisen; mas aquest no sabem don sia.
Joh 9:30
Respos aicel hom, e dix a lor: Quar aisso es meravilha, que vos no sabetz don sia, et uberc los meus ulhs.
Joh 9:31
Quar nos sabem que Deus [178a/89c] no au pecadors; mas si alcus es coutivaire de Deu, e la volontat de lui fa, aquest eissau.
Joh 9:32
Del segle no es auzit[1950] que alcus obris lo ulhs del cex nat.
Joh 9:33
Si aquest no fos de Deu, no pogra far alcuna causa.
Joh 9:34
Respondero, e dixero a lui: Tu nasquest totz en pecatz, e tu nos essenhas? E gitero le foras.
Joh 9:35
Auzic Jesu que·l gitero foras; e co l’agues[1951] atrobat, dix ad el: Cres tu el Filh de Deu?
Joh 9:36
Respos el, e dis: Senher, quals es qu’eu creza en lui?
Joh 9:37
E dix a lui Jesu: E vist lui, e·l quals parla[1952] ab tu, el meteis es.
Joh 9:38
Mais el dis: Eu crezi, senher. E gitantz, azorec le.
Joh 9:39
Dix a lui Jesu: Eu vengui en juezi[1953] en aquest mon, que[1954] aquili que no vezo, veian, et aqueli que vezo, sian fait cec.
Joh 9:40
E alca[n]ti dels Fariseus que ero ab lui auziro, e dixero a lui: Doncas e nos em cex?
Joh 9:41
Dix a lor Jesu: Si fossetz cex, no agrat[z] pecat; mas ara dizetz: Quar vezem. Lo vostre pecatz esta.
Joh 10:1
Verament, verament, dic a vos: Qui no intra per l’uiss el parc [178b/89d] de las ovelhas, mas puja d’autra part, aicel es fur[1955] e laire.
Joh 10:2
Mais lo quals intra per l’uss es pastre de las ovelhas.
Joh 10:3
Ad aquest ubre lo porters, e las ovelas auzo la votz de lui; e las propias ovelas apela nomnadament, et amena las.
Joh 10:4
E cum las propias ovelas foras metra, denant lor va; e las ovelas sego lui, quar sabo la votz de lui.
Joh 10:5
Mais l’estranh no sego, mais fujo de lui, quar no conogo[1956] la votz dels estranhs.
Joh 10:6
Aquesta semblansa dis a lor Jesu. Mais eli no conogro qual causa parlava ad els.
Joh 10:7
Emperaisso dix ad els de rescaps Jesu. Verament, verament, dic a vos que eu so uss del parc[1957].
Joh 10:8
Toti canti que canti n’i vengro fur so e lairo; si no les auz[ir]o[1958] las ovelas.
Joh 10:9
Eu so uss. Si alcus intrara per mi, sera salvatz; et intrara et issira, et atrobara paissio.
Joh 10:10
Le laire no ve si no que pane, et auciza, e destruzisca[1959]. Eu vengui que ajan vida, e mout plus ajan.
Joh 10:11
Eu so bos pastre. Bos pastre [179a/90a] pausa la sua arma per las suas ovelhas.
Joh 10:12
Mais le logaders, el quals no es pastre, del qual las ovelas no so propias, ve le lop venent, e laissa las ovelas, e fug. E·l lops raubiss et espartz las ovelas.
Joh 10:13
Mais le logaders fug, quar logaders es; e no aperte[1960] a lui de las ovelas.
Joh 10:14
Eu so le bos pastre; e conosc[1961] las mias ovelhas, e las mias ovelhas conoisso mi.
Joh 10:15
Enaissi co·l Paire conoc mi, et eu conosc lo Paire; e pausi la mia arma per las mias ovelhas.
Joh 10:16
Et autras ovelhas ei que no so d’aquest parc; et aicelas cove me adure, et auziran la mia votz, e sera faitz us parx et us pastre.
Joh 10:17
Per aisso, lo Paire ama mi; quar eu pausi la mia arma, e de rescaps prendrei[1962] lei.
Joh 10:18
Negus no la tol de mi; mais eu pausi lei de mi meteis. Pozestat ei de pausar lei, e pozestat ei de rescaps de prenre lei. Aquest mandament receubi del meu Paire. [179b/90b]
Joh 10:19
De rescaps fo faita descordia entre los Juzeus per aquestas paraulas.
Joh 10:20
Mais mouti de lor dizian: Demoni a, e forsena. Per que auzetz lui?
Joh 10:21
Li autri dizian: Aquestas paraulas no so d’avent demoni. No pot hom ab demonis les ulhs dels cex obrir.[1963]
Joh 10:22
Festivitatz foro faitas en Jerusalem, et era yverns.
Joh 10:23
E anava Jesu el temple, el porje[1964] de Salamo.
Joh 10:24
Adoncas, li Juzeu revironero lui, e dizian a lui: Entro quora[1965] toles la nostra arma? Si tu est Crist, digas a nos pales[1966].
Joh 10:25
Respos ad els Jesu: Eu parli a vos, e no crezetz. Las obras que eu fasz el nom del meu Paire, aquestas donan testimoni de mi.
Joh 10:26
Mais vos no crezetz, quar no esz de las mias ovelhas.
Joh 10:27
Las mias ovelhas auzo la mia[1967] votz; et eu conosc las, e sego me.
Joh 10:28
Et eu doni vida durabla a lor; e no periran en durabletat, et alcus no raubira aicelas de la mia ma.
Joh 10:29
Aquela causa que donec a mi lo meus Paire es majer de totz; e negus no pot raubir[1968] de la ma del m|eu [180a90c] Paire.
Joh 10:30
Eu e·l Paire em una causa.
Joh 10:31
Levero peiras li Juzeu, que lapisseso lui.
Joh 10:32
Respos a lor Jesu: Moutas bonas obras[1969] demostrei a vos del meu Paire. Per qual obra d’aquestas me lapizatz?
Joh 10:33
Respondero a lui li Juzeu, dizent: De bonas obras no·t lapidam, mas de maldig; e quar tu fas tu mezeis Deu, co tu sias hom.
Joh 10:34
Respos a lor Jesu: Doncas no es escriut en la nostra leg: Quar eu dissi: Vos esz deu[1970]?
Joh 10:35
Si aicels dis deus[1971] als quals lo sermo de Deu fo faitz, et no pot esser desliada la Scriptura;
Joh 10:36
lo qual[1972] lo Paire santifiquec e trames el mon, vos dizetz: Que maldizes, quar dissi: Fils de Deu so?
Joh 10:37
Si no fasz las obras del meu Paire, no vulhatz creire a mi.
Joh 10:38
Mais si eu fasz, e si a mi no voletz creire, crezetz a la obras, que conoscatz e crezatz, quar lo Paire es e mi et eu el Paire.
Joh 10:39
Emperaisso, lo volian prenre, [et][1973] issic de las mas de lor.
Joh 10:40
Et anec de rescaps outra flum Jorda, en aicel loc on Joan era bateja[n]tz[1974] primerament; et estec la.
Joh 10:41
E mouti vengon a lui, e [180b/90d] dizian: Que[1975] Joan acertas no fe alcu signe.
Joh 10:42
Mais totas las causas, quals que quals dis Joan d’aquest, so veras. E mouti crezero e lui.
Joh 11:1
Mais era us malautes Lazers, de Betania[1976], del castel de Maria e de Martha, seror de lui[1977].
Joh 11:2
Mas Maria era que oiss nostre Senhor ab enguent, e tersz los pes de lui ab los seus cabelhs, de las quals era fraire Lazers, et era malautes.
Joh 11:3
Ado[n]cas tramezero las serors de lui az el, dizentz: Senher, vec te aquel que amas es malautes.
Joh 11:4
Mais, auzentz Jesu, dis ad els: Aquesta efermetatz no es a mort, mas per la gloria de Deu, que sia ondratz lo Fils de Deu per lui[1978].
Joh 11:5
Mais Jesu amava Martha, e la seror de lui Maria, e[1979] Lazer.
Joh 11:6
Emperaisso, depuis que auzic que era malautes, ladonc acertas estec en aquel mezeis loc dos dias.
Joh 11:7
D’aqui endreit, apres aquestas causas dix a sos decipols: Anem en Judea de rescaps.
Joh 11:8
Dizo a lui li decipol: Maestre, ara te querian li Juzeu lapidar, e de rescaps vas la?
Joh 11:9
Respos Jesu: Doncas no so .xii. las oras del di|a? [181a/91a] Si alcus ira el dia, no ofen, quar ve la lutz d’aquest mon;
Joh 11:10
mais si ira e la noit, ofen, quar lutz no es en lui.
Joh 11:11
Aquestas causas dis, e apres aquestas causas dis ad els: Lazers le nostre amic, dorm; mas vau que del son suscite lui.
Joh 11:12
Adoncas dissero li decipol de lui: Senher, si dorm, salvs sera.
Joh 11:13
Mais Jesu o dizia de la mort de lui; mas eli pessero que del dormir del son o disses.
Joh 11:14
Emperaisso, adonc dix a lor Jesu manifestament: Lazers es mortz.
Joh 11:15
Et esgauzisc me per vos, que crezatz, que eu no era aqui; mas anem a lui.
Joh 11:16
Adoncas dix Tomas, que es ditz No-crezentz[1980], als d[e]cipols: Anem neiss nos e moram [1981] ab lui.
Joh 11:17
Emperaisso, venc Jesu en Betania, et atrobec lo que ja .iiii. dias avia estat el moniment.
Joh 11:18
Mais era Betania josta Jerusalem, enaissi co de .xv. estadis.
Joh 11:19
Mais mouti dels Juzeus eran vengut a Martha e[1982] a Maria, que las conortesso de lor fraire.
Joh 11:20
Emperaisso, depuiss que Martha auzic que Jesu ve, corec contra a lui. Mais Ma|ria [181b/91b] sezia a maiso.
Joh 11:21
Adoncas dix Martha a Jesu: Senher, si tu fosses estatz aici[1983], lo meus fraire no agra estat mortz.
Joh 11:22
Mais ara sei quar qualsque causas requerras de Deu, dara a tu Deus.
Joh 11:23
Dix a lei Jesu: Resuscitara lo teus fraire.
Joh 11:24
Dis a lui Martha: Eu sei que resucitara e la resurrectio el derraira dia.
Joh 11:25
Dis a lei Jesu: Eu so resurrectios e vida; qui cre e mi, neiss si sera mortz, viura.
Joh 11:26
E totz aquel que viu, e cre e mi, no morra e durabletat[1984]. Cres aisso?
Joh 11:27
Dis a lui: Oc, Senher. Eu crezei que tu est Crist, Fils de Deu, que venguist en aquest mon.
Joh 11:28
E co aisso agues dig, anec et apelec Maria sa seror, e dix li a coselh: Lo maestre es za et apela te.
Joh 11:29
Mais ela, depuiss que auzic, levec viasament, e venc a lui.
Joh 11:30
Quar encara no era vengutz Jesu el castel, mas era en aicel loc encara on Martha avia coregut[1985] encontra lui.
Joh 11:31
Emperaisso, li Juzeu que eran ab lei en la maiso e conortavan lei, e co agu|esso [182a/91c] vista Maria, que viasament se levec e·s n’issic, e seguiro la dizent: Que va al moniment, que plore aqui.
Joh 11:32
Adoncas, cum Maria fos venguda la on era Jesu, vezentz lui, cazec als pes de lui, e dix a lui: Senher, si fosses estatz aici, no fora mortz lo meus fraire.
Joh 11:33
Emperaisso, Jesu, vezentz lei plorant, e·ls Juzeus que eran vengut ab ela plorantz, fremic per esperit, e turbec[1986] si mezeis,
Joh 11:34
e dix: On pauses lui? Dizo a lui: Senher, vei[1987] e veias.
Joh 11:35
E lagremejec Jesu.
Joh 11:36
Adoncas dixero li Juzeu: Vec vos en qual maneira amava lui.
Joh 11:37
Mais alcanti de lor dizian: No pogra aquest que uberc[1988] los ulhs del cec far que aquest no moris?
Joh 11:38
Adoncas, Jesu de rescaps frementz[1989] en si mezeis, venc al moniment. Mais era e la fossa et una peira [era] desobre-pausada a lui[1990].
Joh 11:39
Dis Jesu: Ostatz la peira. Dix a lui Martha, sor de lui que era mortz: Senher, ja put, quar .iiii. dias a que i es.
Joh 11:40
Dix a lei Jesu: Doncas no dissi eu a tu quar si creiras, veiras la gloria de Deu? [182b/91d]
Joh 11:41
Adoncas tolgro la peira. Mas Jesu, levatz los ulhs, dix: Paire, gracias fasz a tu quar me auzist.
Joh 11:42
Mais eu sabia quar totas oras me auzes; mas per lo poble que enaviro[1991] esta dissi, que crezan que tu me tramezist.
Joh 11:43
Co agues ditas aquestas causas, cridec ab gran votz: Lazer, vei[1992] foras.
Joh 11:44
E viasament issic aicel que avia estat mortz, liatz los pes e las mas ab bendas; e la cara de lui era liada el suzari. Dix a lor Jesu: Desliatz le, e laissatz l’en anar.
Joh 11:45
Emperaisso, mouti dels Juzeus que eran vengut a Maria, et avian vist aicelas causas que fe Jesu, crezero en lui.
Joh 11:46
Mais alcanti d’els anero als Fariseus, e dixero ad els aicelas causas que fe Jesu.
Joh 11:47
Emperaisso, li avesque e li Fariseu ajustero lo coselh contra J[es]u, e dizian[1993]: Que[1994] farem? Quar aquest hom moutas signas fa?
Joh 11:48
Si enaissi le laissam, tuit creiran en lui; e venran li Roma, e tolran nos nostre loc e la gent.
Joh 11:49
Mais us de lor per nom Cayfas, co fos avesques d’aicel an, e de|vinec[1995] [183a] e dix ad els: Vos no sabetz alcuna causa,
Joh 11:50
ni cossiratz quar cove a vos que us hom moira[1996] per lo poble, que no perisca tota[1997] gentz.
Joh 11:51
Mas aisso de si mezeis no dis; mais co fos avesques d’aicel an, prophetizec que Jesu era moridors per la gent.
Joh 11:52
E no solament per la gent, mais que los fils de Deu que eran esparsi, ajustes en u.
Joh 11:53
Emperaisso, d’aicel dia[1998] enant, cossirero que l’aucizesso.
Joh 11:54
Adonc Jesu ja no anava en pales vas[1999] los Juzeus, mas anec en la regio justa .i. loc erm, en una ciutat que es dita Effrem[2000]; et aqui estava ab los seus discipols.
Joh 11:55
Mais era prop la Pasca dels Juzeus. E mouti pujero en Jerusalem de la regio denant la Pascha que santifiquesso lor mezeiss.
Joh 11:56
Adonc querian Jesu; e parlavan essems entre lor, estantz el temple: Que[2001] pessatz, quar no venc al dia festival?
Joh 11:57
Quar li avesque e li Fariseu avian dat mandament que, si alcus conoissera on sia, o [183b/92b] demostre, per zo que·l prengan.
Joh 12:1
Emperaisso, Jesu denant los .vi. dias de la Pascha venc en Betania, on Lazers avia estat mortz, lo qual resuscitec Jesu.
Joh 12:2
Mas fero a lui cena aqui, e Martha ministrava. Mais Lazers era us dels repausa[n]tz[2002] ab lui.
Joh 12:3
Mais Maria pres [d’]enguent liura de nardi fizel[2003] precios, et oiss los pes de Jesu, e tersz ab los seus cabels los pes de lui, e la maiso fo azomplida de la olor de l’enguent.
Joh 12:4
Emperaisso, dix us dels dicipols de lui, Judas Escariot, que era a trazir lui:
Joh 12:5
Per que aquest enguentz no fo vendutz .ccc. diners, e fos datz als paubres?
Joh 12:6
Mais aisso dix, no quar dels paubres taisses[2004] a lui, mas quar laire era, et avia las borsas, e zo que metian portava.
Joh 12:7
Adoncas dis Jesu: Laissa lei, que el dia de la mia sepultura lo garde.
Joh 12:8
Quar totas oras avetz paubres ab vos; mas mi no auretz totas oras.
Joh 12:9
Adoncas conoc la [184a/92c] cumpanha mouta[2005] dels Juzeus, quar la es, e vengro no per Jesu tant solame[n]t, mas que Lazer visso, lo qual Jesu resuscitec dels mortz.
Joh 12:10
Mais cosirero li princep dels preveires que neiss aucizesso Lazer,
Joh 12:11
quar mouti dels Juzeus anavan per lui, e crezian en Jesu.
Joh 12:12
Mais l’edema[2006] mouta cumpanha que eran vengut al dia de la festa, co aguesso auzit que ve Jesu en Jerusalem,
Joh 12:13
preiro rams de palmers, et issiro encontra a lui, e cridava[n]: Fai nos salvs, Fil de David[2007]; benezectes lo reis d’Israel, lo quals ve el nom del Senhor.
Joh 12:14
E Jesu atrobec .i. asenet e sec sobre lui, aissi co es escriut:
Joh 12:15
No vulhas temer, filha de Sion; vec te lo teus reis ve sezentz sobre·l poli de la asena.
Joh 12:16
Aquestas causas no conogro li decipol de lui primeirament; mas quan fo glorificatz Jesu, ladonc se recordero que aquestas causas eran escriutas de lui, et aquestas causas fero a lui.
Joh 12:17
Adoncas donava testimoni la cumpanha que era ab lui cant apelec Lazer del moniment, e·l resuscitec dels mortz.
Joh 12:18
Per aquestas [184b/92d] causas e la cumpanha venc encontra a lui, quar auziro lui aver fait aquesta signa.
Joh 12:19
Emperaisso, li Fariseu dixero a lor meteisses: Adoncas, vezetz[2008] quar re no nos profeita? Vec vos totz lo mon[s] va apres lui.
Joh 12:20
Mais eran paga alca[n]ti d’aquels que eran pujat que azoresso el dia de la festa.
Joh 12:21
Emperaisso, aquesti apropiero a Philip, que era de Bethsaida de Galilea, e pregavan le, dize[n]tz: Senher nos volem Jesu vezer.
Joh 12:22
Venc Philip e dix ad Andreu. Andreus de rescaps e Philips dixero a Jesu.
Joh 12:23
Mas Jesu respos a lor, dizentz: Ve la ora que·l Fil de l’home sia esclarçitz.
Joh 12:24
Verament, verament, dic a vos: si·l gras del froment cazentz en terra no morra,
Joh 12:25
el mezeiss esta sols. Mais si morra, mout fruit aporta. Qui ama la sua arma, perdra la; e qui azira la sua arma en aquest mon, en vida durabla garda lei.
Joh 12:26
Qui a mi serviss, mi seg; e on eu so, aqui sera lo meus sirventz. E qui a mi servira, ondrara lui lo meus Paire que es els cels.
Joh 12:27
Ara es [185a/93a] torbada la mia arma. E que direi? Paire, fai me salv d’aquesta ora. Mais per aisso vengui en aquesta ora.
Joh 12:28
Paire, fai clar lo teu nom. Adoncas venc votz del cel dizentz: Et esclarzi, e de rescaps esclarzirei.
Joh 12:29
Emperaisso, la cumpanha que estava, e avia auzit, dizia troneire esser fait. Li autri dizian: Angels li parlec.
Joh 12:30
Respos Jesu e dix: No venc per mi aquesta votz, mas per vos.
Joh 12:31
Ara es judicis del mon; ara sera gitatz fora lo princeps d’aquest mon.
Joh 12:32
E si eu serei eissauzatz de la terra, totas causas tirarei a mi eiss.
Joh 12:33
Mas aisso dizia significantz per qual mort fos moridors.
Joh 12:34
Respos a lui la cumpanha: Nos auzim de la leig que Crist esta en durable. Et en qual maneira dizes tu: Cove esser eissauzatz lo Fil de l’home? Quals es aquest Fils de l’home?
Joh 12:35
Adonc dis ad els Jesu: Encara es pauquetz lums en vos[2009]. Anatz domentre que avetz lutz, que no vos prengan las tenebras. Et aquel que va e tenebras, no sab on an.
Joh 12:36
Domentre que avetz lutz, crezetz [185b/93b] en la lutz, que sia[tz] filh de lutz [2010]. Aquestas causas parlec Jesu, et anec e rescos se de lor.
Joh 12:37
Mas cum tantas signas agues faitas denant lor, no crezio en lui,
Joh 12:38
que la paraula d’Ysaias lo propheta fos cumplida, que dix: Senher, quals crezec al nostre[2011] auziment? E·l brasz del senhor, al qual fo descubertz?
Joh 12:39
Per aisso, no podian creire, quar de rescaps dix Ysaias:
Joh 12:40
Eceguec[2012] los uls de lor, et endurçic lo cor de lor, que no veian ab los ulhs, e no entendo ab lo cor, e no se covertisco; e sanec los.
Joh 12:41
Aquestas causas dix Ysaias, quan vi la gloria de Deu e parlec de lui.
Joh 12:42
Mas empero mouti dels princeps crezero en lui; mais per los Fariseus, no o cofesava[n], que no fosso gitat de la sinagoga.
Joh 12:43
Quar amero la gloria[2013] dels homes mais que la gloria de Deu.
Joh 12:44
Mais Jesu cridec, e dix: Qui cre e mi, no cre e mi, mas en lui qui mi trames.
Joh 12:45
E qui mi ve, ve lui qui mi trames.
Joh 12:46
Eu lutz ven[c] dar[2014] el mon, que totz aquel que cre e mi no estara en tenebras.
Joh 12:47
E si alcus auzira [186a/93c] las mias paraulas, e no las gardara, eu no jugi lui; quar no vengui qu’eu juje lo mon, mais que fasza salv lo mon.
Joh 12:48
Qui mespreza mi, e no recep las mias paraulas, a qui juja lui[2015]. Lo sermos qu’eu parlei, el jujara lui el derraira dia.
Joh 12:49
Quar eu no parlei de mi eiss, mais lo Paire qui mi trames, el donec mandament a mi que eu diga, e que eu parle.
Joh 12:50
E sei que·l mandamentz de lui es vida durabla. Adoncas aquelas causas que eu parli, aissi coma lo Paire dis a mi, enaissi parli.
Joh 13:1
Mais davant lo dia de la festa de Pasca, sabentz Jesu que la ora de lui ve que traspasse d’aquest mon al Paire, co agues amatz los seus que ero el mon, en la fi amec els.
Joh 13:2
E faita la cena, cum lo Diables se mes el cor[2016] de Judas que trazis lui, Judas Simon Escariot,
Joh 13:3
sabentz Jesu quar totas causas donec a lui lo Paire en las suas mas, quar de Deu issic, et a Deu va,
Joh 13:4
levec de la cena, e pausec sa vestimenta; e co agues preza la [186b/93d] touala, denant-ceis se[2017].
Joh 13:5
D’aqui endreit mes l’aiga el basci e comenzec lavar les pes dels decipols, e terzer ab la touala don era denant-cenhs.
Joh 13:6
E venc a Simon Peire; e [Peire] dix a lui[2018]: Senher, tu lavas a mi los pes?
Joh 13:7
Respos Jesu, e dix a lui: Aquo que eu fasz, tu no sabs ara, mais sabras o enapres.
Joh 13:8
Dix a lui Peire; No lavaras a mi los pes en durabletat. Respos a lui Jesu: Si eu no·t lavarei, no auras part ab mi.
Joh 13:9
Dix a lui Simons Peire: Senher, no·m laves tant solament los pes, mas neis las mas e·l cap.
Joh 13:10
Dix a lui Jesu: Qui es lavatz, no besonha si no que lave los pes, et er totz nedes; e vos esz nedes, mas no tuit.
Joh 13:11
Quar sabia quals seria lo quals traziria lui. Per aisso, dis: No esz tuit nede.
Joh 13:12
Adonc, depuiss que ac lavatz los pes de lor, et el pres sas vestimentas, e co fos repausatz, de rescaps dis ad els: Sabetz qual causa aja fait a vos?
Joh 13:13
Vos me a|pelatz [187a/94a] Senher e Maestre; e be o dizetz, quar eu o so.
Joh 13:14
Emperaisso, si eu lavei los vostres pes, que Senher e Maestre vostre so, e vos devetz lavar los pes l’us de l’autre.
Joh 13:15
Quar eissemple donei a vos que, aissi co eu o fi a vos, enaissi e vos fasszatz.
Joh 13:16
Verament, verament, dic a vos: No es lo servs majer del seu senhor, ni apostols majer d’aicel que trames lui.
Joh 13:17
Si aquestas causas sabetz, bonaurat serez si las faretz.
Joh 13:18
No dic a vos de totz: Eu sei los quals elegi. Mais que sia cumplida la Scriptura: Aquel que manja ab mi lo pa levara contra mi lo seu talo.
Joh 13:19
D’aici enant dic a vos, enantz que sia fait, que crezatz co sera fait, qu’eu so.
Joh 13:20
Verament, verament, dic a vos: Qui recep los cals eu trametrei, mi recep; mais qui mi recep, recep lui qui mi trames.
Joh 13:21
E cum Jesu agues ditas aquestas causas, fo turbatz per esperitz, e testimonijec e dis: Verament, verament, dic a vos que us de vos me trazira. [187b/94b]
Joh 13:22
Adoncas, esgardavan entre lor li decipol, doptant de qual o dizia.
Joh 13:23
Adoncas, era repausantz us dels decipols de lui[2019] el peisz de Jesu, lo qual amava[2020] Jesu.
Joh 13:24
Adoncas, senec ad aquest Simon Peire, e dix a lui. Demanda li: Quals es de qual o ditz?[2021]
Joh 13:25
Emperaisso, co el fos repausantz sobre·l peisz de Jesu, dis ad el: Senher, quals es?
Joh 13:26
Respos Jesu: Aicel es al qual eu donarei lo pa mulat. E co agues mulat lo pa, donec a Juda Simon Escariot.
Joh 13:27
Et apres lo boco, intrec en lui lo Diables. Adonc dix a lui Jesu: Aquo que far vols, fai o tost.
Joh 13:28
Mais aisso, degus no saup dels repauzantz que[2022] dis a lui.
Joh 13:29
Quar alcanti pessavan, que Judas avia las borsas[2023], que agues dig a lui Jesu: Cumpra aicelas causas que so ops a nos al dia de la festa; o als paubres dones alcuna causa.
Joh 13:30
Adonc co el agues receubut le boco, issic viasament; mas era noitz.
Joh 13:31
Adonc co fos issitz, dix Jesu: Ara es esclarzitz lo Fils de l’home, e Deus es esclarzitz en lui. [188a/94c]
Joh 13:32
E si Deus es esclarzitz en lui, e Deus esclarzic lui en si meteis; e viasament esclarzic lui.
Joh 13:33
Filheti, encara u pauquet so ab vos. Quiretz me; enaissi coma dissi als Juzeus: La on eu vau, vos no podetz venir, et a vos dic ara.
Joh 13:34
Mandament novel doni a vos, que vos ametz entre vos, enaissi co eu amei vos, que neis vos vos ametz entre vos.
Joh 13:35
En aisso conoisseran tuit que mei decipol esz, si auretz amor entre vos.
Joh 13:36
Diss a lui Simons Peire: Senher, on vas? Respos Jesu: La on eu vau, no potz mi ara segre, mas segras enapres.
Joh 13:37
Dix a lui Peire: Senher, per que no pusc tu segre ara? La mia arma pausarei per tu.
Joh 13:38
Respos Jesu: La tua arma pausara[s] per mi? Verament, verament, dic a tu: No cantara lo gals entro per tres vetz me abnegues.
Joh 14:1
E dix a sos decipols[2024]: No sia turbatz lo vostre cor ni s’espavent. Crezetz en Deu, et e mi crezetz.
Joh 14:2
E la maiso del meu Paire so moutas estajas. Si d’autra guiza, eu agues [188b/94d] dig a vos, quar vau aparelhar a vos loc.
Joh 14:3
E si eu anarei, et aparel[h]arei[2025] a vos loc, de rescaps venrei e recebrei vos ab mi meteiss; et aqui on eu so, e vos siatz.
Joh 14:4
Et on eu vau sabetz, e la via sabetz.
Joh 14:5
Dix a lui Tomas: Senher, no[2026] sabem on vas; e cum podem la via saber?
Joh 14:6
Dix a lui Jesu: Eu so via e veritatz e vida. Negus no ve al Paire, si no per mi.
Joh 14:7
Si aguessetz conogut mi, e·l meu Paire acertas agratz conogut; e d’aici enant conoisseretz lui, e visz lui.
Joh 14:8
Dis a lui Phelips: Senher, demostra a nos lo Paire, et avonda[2027] a nos.
Joh 14:9
Dix a lui Jesu: Tant de temps so ab vos, e no me conogues? Phelip[2028], qui ve mi, ve neiss lo Paire. En qual maneira dizes tu: Demostra a nos lo Paire?
Joh 14:10
No cres que eu so el Paire, e·l Paire e mi es? Las paraulas que eu parli a vos, de mi meteiss no parli. Mais lo Paire e mi estantz, el fa las obras.
Joh 14:11
No crezetz quar eu so el Paire, e·l Paire [189a/95a] es e mi?
Joh 14:12
D’autra guiza, per las obras meteissas crezetz[2029]. Verament, verament, dic a vos: Qui cre e mi, las obras que eu fasz et el fara; e majors d’aquestas ne fara, quar eu vau al Paire.
Joh 14:13
E qualque causa[2030] queretz al Paire el meu nom, el vos o donara[2031], que sia glorificatz lo Paire el Fil.
Joh 14:14
Si alcuna causa me queretz el meu nom, aisso farei[2032].
Joh 14:15
Si mi amatz, los meus mandamentz gardatz.
Joh 14:16
Et eu pregarei lo Paire, et autre Cofortador dara a vos, que estia ab vos en durableta[t][2033].
Joh 14:17
Esperit de veritat[2034], lo qual lo mons no pot recebre, quar no vi[2035] lui ni·l sap. Mais vos lo conoisseretz, quar ab vos estara, et ab vos sera.
Joh 14:18
No laissarei vos orphes; venrei a vos.
Joh 14:19
Encara u pauquet so ab vos, e·l mon ja no me ve. Mais vos vezetz mi, quar eu vivi, e vos viuretz.
Joh 14:20
En aicel dia conoisseretz vos que eu so el meu Paire, e vos e mi, et eu e vos.
Joh 14:21
Qui a los meus mandamentz e·ls garda, aicel es lo quals ama mi. Mais qui ama mi sera amatz del meu Paire; et eu amarei lui, e manifestarei a lui mi meteiss.
Joh 14:22
Dis [189b/95b] a lui Judas, no aicel Escariotz: Senher, quals causa es faita, quar a nos est manifestadors tu meteis, e no al mon?
Joh 14:23
Respos Jesu, e dix a lui: Si alcus ama mi, la mia paraula[2036] gardara, e·l meus Paire amara lui, e venrem a lui, et estaja[2037] farem ab lui.
Joh 14:24
Qui mi no ama, no garda las mias paraulas. E la paraula que auzit[z], no es mia, mas del meu Paire[2038] qui mi trames.
Joh 14:25
Aquestas causas parlei a vos, ab vos estantz.
Joh 14:26
Mais lo Cofortaire, Sanh Esperitz, lo qual trametra lo Paire el meu nom, el vos essenhara totas causas, et amonestara a vos totas las causas quals que cals eu aurei ditas a vos.
Joh 14:27
Patz laissi a vos, la mia patz doni a vos; no en qual maneira aquest mons la dona, eu no la doni a vos. No sia torbatz lo vostre cor, ni s’espavent.
Joh 14:28
Auzitz que eu dissi a vos: Eu vau, e venc a vos. Si mi amaretz, esgauziretz vos acertas quar eu vau al Paire; quar lo Paire es majer de mi.
Joh 14:29
E ara dissi a vos enantz que sia fait, [190a/95c] que, co sera fait, o crezat[z].
Joh 14:30
Ja no parlarei moutas causas ab vos. Quar lo princep d’aquest mon ve, et e mi no a alcuna causa.
Joh 14:31
Mais que conosca lo mons quar eu ami lo Paire, et enaissi co donec mandament a mi lo Paire, enaissi fasz. Levatz sus[2039], anem d’aici.
Joh 15:1
Eu so la vera vitz, e·l meus Paire es lo coutivaire.
Joh 15:2
Totz eissermentz no porta[n]tz fruit e mi, lo Paire·l tolra de mi; e totz cel que porta fruit, lo Paire porgara lui, que plus aporte fruit.
Joh 15:3
Ja vos esz nedezi per la paraul[a] que eu parlei a vos.
Joh 15:4
Estatz e mi, e eu e vos. Aissi co l’eissermentz no pot portar fruit de si meteis, si no estara e la vit, enaissi ni vos, si no estaretz e mi.
Joh 15:5
Eu so la vitz, e vos li eisserment; qui esta e mi, et eu en lui, aquest aporta mout fruit; quar senes mi, re no podetz far.
Joh 15:6
Si alcus no estara e mi, sera mes foras aissi co l’eissermentz e secara; e culhiran le, e metran le el foc, et ardra.
Joh 15:7
[190b/95d] Si estaretz e mi, e las mias paraulas estaran e vos, qualque causa volretz, queretz, e sera fait a vos.
Joh 15:8
En aisso[2040] es esclarzitz lo meus Paire, que mout fruit aportetz, e siatz fait mei decipol.
Joh 15:9
Enaissi co amec mi lo Paire, et eu amei vos; estatz en la mia amor.
Joh 15:10
Si·ls meus comandamentz gardarez, estaretz en la mia amor; enaissi co eu gardei los comandamentz del meu Paire, et estau en la amor de lui.
Joh 15:11
Aquestas causas parlei a vos que·l meus gaux[2041] sia en vos, e·l vostre gaugs sia cumplitz.
Joh 15:12
Aquest es lo meus comandamentz, que vos ametz entre vos, enaissi co eu amei vos.
Joh 15:13
Negus no a major amor d’aquesta, que s’arma do alcus per sos amix.
Joh 15:14
Vos esz mei amic, si faretz aicelas causas que eu comandei a vos.
Joh 15:15
Ja no dic[2042] a vos sers, quar lo sers no sap qual causa fassa lo senher de lui. Mais dic[2043] a vos amix, quar totas las causas quals que quals auzi del meu Pa|ire, [191a/96a] fi conogudas a vos.
Joh 15:16
Vos no me elegisz, mas eu elegi vos, e pausei vos, que anetz et aportetz fruit, e·l vostre fruitz estia, que calque causa queretz al meu Paire el meu nom, done a vos.
Joh 15:17
Aquestas causas mandi a vos, que vos ametz entre vos.
Joh 15:18
Si·l mons vos azira[2044], sapiatz que enant de vos, ac mi en azirament.
Joh 15:19
Si fossetz del mon, le mons amera aquo que era seu; mais quar no esz del mon, mais eu elegi vos del mon, per aisso azira vos lo mons.
Joh 15:20
Membre vos de la mia paraula que eu dissi a vos: No es sers majer de so senhor. Si mi encauzero, e vos encausaran; si la mia paraula gardero, e la vostra gardaran.
Joh 15:21
Mais totas aquestas causas faran a vos per lo meu nom, quar no conogro lui qui mi trames.
Joh 15:22
Si eu no fos vengutz, e no agues parlat a lor, no agran pecat; mais ara no an escusament de lor pecat.
Joh 15:23
Qui mi azira, e·l meu Paire azira[2045].
Joh 15:24
Si eu no [191b/96b] agues obras faitas en lor las quals negus autre no fe, no [a]gran pecat; mais ara viro mi, et azirero e mi e·l meu Paire.
Joh 15:25
Mais que sia cumplida la paraula que en la leg de lor es escriuta: Quar en azirament agro mi de grat.
Joh 15:26
Mais co venra lo Cofortaire, lo qual eu trametrei a vos del Paire, l’esperit de verita[t][2046] que issic del Paire, el donec testimoni de mi;
Joh 15:27
e vos donaretz testimoni, que del come[n]sament esz ab mi.
Joh 16:1
Aquestas causas parle[2047] a vos, que no siatz escandalizadi.
Joh 16:2
Gitaran vos de las sinagogas. Mais ve ora que totz hom que vos aucira sera albirantz de si servizi donar a Deu.
Joh 16:3
Et aquestas causas faran a vos, quar no conogro lo Paire ni mi.
Joh 16:4
Mais aquestas causas parlei a vos, que, co venra la ora, d’aquestas causas vos rem[em]bre, quar eu o dissi a vos. Mais aquestas causas del comensament a vos no dissi, quar ab vos era.[2048]
Joh 16:5
Et ara vau a lui qui mi tra|mes; [192a/96c] e negus de vos no·m demanda: On vas?.
Joh 16:6
Mais quar aquestas causas parlei a vos, tristeza azemplic lo vostre cor.
Joh 16:7
Mais eu dic veritat a vos; cove a vos que eu ane, quar si eu no irei, lo Cofortaire no venra a vos; mais si eu irei, eu trametrei lui a vos.
Joh 16:8
E co el venra, repenra lo mon de pecat, e de dreitura, e de juzivi;
Joh 16:9
de pecat acertas, quar no crezero e mi;
Joh 16:10
mais de dreitura, quar vau al Paire e ja no me veiretz;
Joh 16:11
mais de juzivi, quar lo princeps d’aquest mon ja es jujatz.
Joh 16:12
Encara ei moutas causas a dire a vos; mais no podetz portar ara.
Joh 16:13
Mais co sera vengut aicel esperit de veritat, essenhara vos tota veritat; quar no parlara de si meteis; mais qualsque causas auzira, parlara; et aquelas causas que so a venir, anumciara[2049] a vos.
Joh 16:14
El me esclarzira, quar del meu recebra, et anumciara[2050] a vos.
Joh 16:15
Totas las causas que a lo Paire, mias so. Per aisso dissi: Quar del meu recebra, et anumciara[2051] a vos.
Joh 16:16
U pauquet, e ja no me veiretz; e de rescaps u [192b/96d] pauquet, e veiretz me, quar vau al Paire.
Joh 16:17
Adoncas dixero dels decipols de lui entre lor: Qui es aisso que ditz a nos: U pauquet e no me veiretz, e de rescaps u paquet, e veiretz me? Quar vau al Paire?
Joh 16:18
Adoncas dizian. que es aisso que ditz, u paquet? No sabem que parla.
Joh 16:19
Mais conoc Jesu quar volian lui enterogar, e dix ad els: D’aisso queretz entre vos, quar dissi: U pauquet, e no me veiretz; e de rescaps u pauquet, veiretz me?
Joh 16:20
Verament, verament, dic a vos que vos ploraretz e planheretz, mais lo mons s’engauzira; mais vos seretz contristat, mais la vostra tristeza tornara en gaug.
Joh 16:21
La femna co efanta a tristeza, quar ve la ora de lei; mas co aura efanta[t][2052] l’efant, ja no li membra la dolor per le gaug, car l’om es natz el mon.
Joh 16:22
Et emperaisso, vos ara acertas avetz tristeza. Mais de rescaps veirei vos, e·l vostre cor esgauzira se; e·l vostre gaug negus no tolra de vos.
Joh 16:23
Et en aicel dia mi no pregaretz alcuna causa. Verament, verament, dic vos, [193a/97a] si alcuna causa queretz al Paire el meu nom, donara o a vos.
Joh 16:24
Entro ara no queretz[2053] el meu nom alcuna causa. Queretz, e [r]eceb[r]etz[2054], que·l vostre gaug sia ples.
Joh 16:25
Aquestas causas parlei a vos en semblansas. Ve ora[2055] cum ja no parlarei a vos en semblansas, mas a pales ano[n]ciarei[2056] a vos del meu Paire.
Joh 16:26
En aicel dia queretz el meu nom; e no dic a vos quar eu pregarei lo meu Paire de vos;
Joh 16:27
quar el meteis lo Paire ama vos, quar vos me ametz[2057], e crezetz que eu issi de Deu.
Joh 16:28
Eu issi del Paire, e vengui el mon; de rescaps laissi lo mon, e vau al Paire.
Joh 16:29
Dissero a lui sei decipol: Vec te ara parlas azubertament, et alcuna semblansa no dizes.
Joh 16:30
Ara sabem que tu saps totas causas, e no es obs a tu que alcus te enterogue. En aisso[2058] crezem que de Deu issist.
Joh 16:31
Respos a lor Jesu: Ara crezetz?
Joh 16:32
Vec vos ora ve, e ja venc, que siatz esparsi us quex en las propias causas, e mi sol lassetz; e no so sols, quar lo Paire [193b/97b] es ab mi.
Joh 16:33
Aquestas causas parlei a vos, que e mi ajatz patz. El mon auretz destrenhementz; mais cofizatz vos, quar eu venquei lo mon.
Joh 17:1
Aquestas causas parlec Jesu e, sus levatz los ulhs el cel, dix: Paire la ora ve. Esclarziss lo teu fil, que·l teus fils te esclarzisca,
Joh 17:2
enaissi co donest a lui pozesta[t][2059] de tota carn, que tot aco que donest a lui, done a lor vida durabla.
Joh 17:3
Mais aquesta es la vida durabla, que conoscan tu, sol ver Deu, e·l qual tu tramezist, Jesu Crist.
Joh 17:4
Eu te esclarzi sobre terra; la obra acabei la qual donest a mi que eu fasza.
Joh 17:5
Et ara clarifica me, tu Paire, vas[2060] tu meteiss de la clartat la qual eu agui, enantz que·l mons fos, vas tu.
Joh 17:6
Eu manifestei lo teu nom als homes, los quals donest a mi del mon; teu eran, e donest los a mi; e la tua paraula gardero.
Joh 17:7
Ara conogro que totas las causas que donest a mi de tu so;
Joh 17:8
quar las paraulas que donest a mi; donei ad els; et eli receubro, e conogro verament [194a/97c] que eu issi de tu, e crezero que tu me tramezist.
Joh 17:9
Eu pregui per lor; no pregui per lo mon, mais per aquestz que donest a mi, quar teu so;
Joh 17:10
e las mias causas totas so tuas, e las tuas so mias; e so esclarzitz en els.
Joh 17:11
E ja eu no so el mon, et aquesti so el mon, et eu venc a tu. Paire sanhs, garda aicels el teu nom los quals donest a mi, que sian una causa, enaissi co e nos.
Joh 17:12
Co eu fos ab lor, eu gardava els el teu nom. Los quals donest a mi, gardei; e negus de lor no peric, si no lo fils de perdecio[2061], que la Scriptura sia cumplida.
Joh 17:13
Mais ara venc a tu; et aquestas causas parli el mon, que ajan lo meu gaug cumplit en lor meteisses.
Joh 17:14
Eu donei ad els la tua paraula, e·l mons ac los en azirament, quar no so del mon, enaissi co eu no so del mon.
Joh 17:15
No·t pregui que los tolas del mon, mais que·ls gardes de mal.
Joh 17:16
Del mon no so, aissi coma eu no so del mon.
Joh 17:17
Paire[2062], fai els sanhs e veritat; la tua paraula es veritatz. [194b/97d]
Joh 17:18
Enaissi coma tu me tramezist el mon, et eu tramesi els el mon.
Joh 17:19
E per lor santifiqui mi meteiss, que sian eli santificat e veritat.
Joh 17:20
Mais no pregui tant solament per aquestz, mais neiss per aquels que so crezedor per la paraula de lor e mi,
Joh 17:21
que tuit sian una causa, enaissi co tu Paire e mi et eu en tu, que eli sian una causa e nos, que·l mons creza que tu me tramezist.
Joh 17:22
Et eu la clartat la qual donest a mi, donei ad els, que sio una causa, aissi co nos em una causa.
Joh 17:23
Eu en lor, e tu e mi, que sian cosumadi en .i.; e·l mons conosca que tu mi tramezist, et amest los, enaissi co e mi amest.
Joh 17:24
Paire, los quals donest a mi, vulh que aqui on eu so, et eli sian ab mi, que veian la mia clartat, la qual donest a mi; quar tu amest mi denant l’establiment del mon.
Joh 17:25
Paire justz, e·l mons no te conoc, mais eu te conogui. Et eli conogro que tu mi tramezist.
Joh 17:26
E fi a lor conoisser lo teu nom, e farei conoisser, que l’amistatz ab la qual me amest sia en [195a/98a] lor, et eu en els.
Joh 18:1
Cum Jesu agues ditas aquestas causas, issic ab los seus decipols otra lo riu de Cedron, on era ortz, el qual intrec el, e li decipol de lui.
Joh 18:2
Mais sabia Judas, que trazia lui, le loc; quar sovendeirament s’era ajustat Jesu la ab sos decipols.
Joh 18:3
Adonc Judas, co agues receubuda la cumpanha e dels avesques e dels Fariseus e sirve[n]tz, venc la ab lanternas, et ab falhas, et ab armas.
Joh 18:4
Emperaisso, Jesu, sabentz totas las causas que a venir eran sobre lui, issic e dis ad els: Qual queretz?
Joh 18:5
Resposero a lui: Jesu Nazareu. Dis a lor Jesu: Eu so. Mas estava Judas, que trazia lui, ab els.
Joh 18:6
Adoncas, depuiss que dix ad els, Eu so. Anero arreire, e cazero en terra.
Joh 18:7
Emperaisso, de rescaps enteroguec los: Qual queretz? Mais eli dixero: Jesu Nazareu.
Joh 18:8
Respos Jesu: Eu dissi a vos quar eu so; per aisso, si mi queretz, laissatz aquestz anar,
Joh 18:9
que la paraula de lui sia cumplida que dix: Quar los quals donest a mi, no perdei alcu [195b98b] d’els.
Joh 18:10
Adonc Simo Peire, aventz glazi, traiss lo, e feric lo sirvent de l’avesque, e trenquec l’aurelha de lui destra. Mais era noms al sirvent Malchus.
Joh 18:11
Adonc dix Jesu a Peiro[2063]: Met lo teu glazi e la couteleira. Lo beure que donec a mi lo Paire, no vols que eu lo beva?
Joh 18:12
Adoncas la cumpanha e·l tribuner e li sirvent dels Juzeus essems-presero[2064] Jesu, e liero le.
Joh 18:13
Et amenero le ad Annas primeirament; mas era sogres de Caifas lo quals era avesques d’aicel an.
Joh 18:14
Mais era Cayfas que avia donat lo cosselh als Juzeus, quar cove .i. home morir per lo poble.
Joh 18:15
Mais seguia Jesu Simon Peire, e l’autre decipol. Mais lo decipol aicel era conogutz a l’avesque, et intrec ab Jesu e la cort del bisbe;
Joh 18:16
mas Peire estava a l’uss deforas. Adoncas issic lo decipol autre, lo quals era conogutz al bisbe, e dis a la porteira, e mes dinz Peire.
Joh 18:17
Adoncas dix a Peire la sirventa porteira: Doncas e [196a/98c] tu est dels decipols d’aquest home? Dis el: No so.
Joh 18:18
Mais estavan li sirvent e li ministre a las brazas, quar fregs era, e calfavan se; mas era ab lor Peire estantz e calfantz si.
Joh 18:19
Ladonx l’avesques enteroguec Jesu dels seus decipols e de la doctrina de lui.
Joh 18:20
Respos a lui Jesu: Eu a pales parlei al mon; eu totas oras essenhei e la sinagoga et el temple, on tuit li Juzeu s’ajustero; et en rescost no parlei alcuna causa.
Joh 18:21
Per que me demandas? Demanda[2065] ad aicels que auziro que parlei ad els; vec te eli sabo quals causas dissi eu.
Joh 18:22
Mas co aquestas causas agues ditas, us denant-estantz[2066] dels sirventz donec gautada a Jesu, dizentz: Enaissi respondes al bisbe?
Joh 18:23
Respos a lui Jesu: Si mal parlei, dona testimoni del mal; mais si be parlei, per que·m batz?
Joh 18:24
E trames le liat Annas a Cayfas, l’avesque.
Joh 18:25
Mais era Simons Peire estantz e calfantz si. Adoncas dixero a lui: Doncas e tu est dels decipols de lui? Desneguec el, [196b/98d] e dix: No so.
Joh 18:26
Dix us dels sirventz de l’avesque, cozis de lui del qual tre[n]quec[2067] Peire l’aurelha. Doncas, eu [no][2068] vi tu e l’ort ab lui?
Joh 18:27
Adoncas, de rescaps Peire deneguec; e viasament lo gals cantec.
Joh 18:28
Adoncas amenero Jesu a Cayfas el prebostat; mais era matis. Et eli no intrero el prebostat, que no fosso laissadi, mas que mangesso la Pasca.
Joh 18:29
Adonc issic Pilat a lor foras e dis: Qual acusacio aportatz encontra aquest home?
Joh 18:30
Respondero, e dixero a lui: Si aquest no fos malfazeire[2069], nos no agram lui liurat a tu.
Joh 18:31
Adoncas dix a lor Pilat: Recebetz le vos, e segon la vostra leg jujatz le. Adonc dixero a lui li Juzeu: A nos no cove aucire alcu;
Joh 18:32
que la paraula de Jesu fos cumplida que dis, significantz per qual mort fos moridors.
Joh 18:33
Adonc intrec de rescaps Pilat el prebostat, et apelec Jesu e dis a lui: Est tu reis dels Juzeus?
Joh 18:34
E respos Jesu, e dix: De [197a/99a] tu meteiss dizes aisso, o autri dissero a tu de mi?
Joh 18:35
Respos Pilat: Doncas so eu Juzeus? La tua gentz e li teu avesque te liurero a mi. Que fist[2070]?
Joh 18:36
Respos Jesu e dis a lui: Lo meus regnes no es d’aquest mon. Si d’aquest mon fos lo meus regnes, li mi sirvent acertas tensoneran que eu no fos liuratz als Juzeus; mais aras lo meus regnes no es d’aici.
Joh 18:37
Emperaisso, dis a lui Pilat: Doncas est tu reis? Respos Jesu: Tu dizes quar eu so reis. Eu en aisso nasquei, e az aisso vengui el mon, que eu done testimoni a la veritat[2071]. Totz aquel que es de la veritat au la mia votz.
Joh 18:38
Ditz a lui Pilat: Que es veritatz? E co aisso agues dig, de rescaps issic als Juzeus, e dix a lor: Eu no atrobi en lui alcuna causa.
Joh 18:39
Mais costuma es que eu laisse a vos .i. e la Pasca. Voletz doncas que vos laisse lo rei dels Juzeus?
Joh 18:40
Adonc cridero tuit de rescaps, dize[n]tz[2072]: No aquest, mas Barraban[2073]. Mais era [197b/99b] Barraban laire.
Joh 19:1
Adonc, emperaisso, Pilatz pres Jesu, e·l batec.
Joh 19:2
E li cavaler plegantz corona d’espinas pausero la el cap de lui, et ab vestimenta vermelha revironero lui.
Joh 19:3
E venian az el, e dizian: Deus te salve, reis dels Juzeus. E davo a lui gautadas.
Joh 19:4
De rescaps issic Pilatz foras, e dis ad els: Vec vos eu ameni a vos lui foras, que conoscatz que eu no atrobi alcuna causa en lui.
Joh 19:5
Adoncs, Jesu issic, portantz corona d’espinas e la vestimenta vermelha, e dix a lor: Vec vos l’ome.
Joh 19:6
Adoncas, co aguesso vist lui li avesque e li servent, cridavan, dizentz: Crucifica, crucifica le. Dis a lor Pilatz: Resebetz le vos, e crucificatz lo, quar eu no trobi ocaizo en lui.
Joh 19:7
Respondero a lui li Juzeu: Nos avem leg, e segon nostra leg deu morir, quar se fe Fils de Deu.
Joh 19:8
Emperaisso, co agues auzit Pilat aquesta paraula[2074], majorment temec.
Joh 19:9
Et intrec el prebostat de rescaps, e dis [198a/99c] a Jesu: Don est tu? Mais Jesu no respos a lui.
Joh 19:10
Adonc dix a lui Pilatz: A mi no parlas? No saps que eu ei pozestat crucificar tu, et ei pozestat laissar tu?
Joh 19:11
Respos a lui Jesu: No agras contra mi alcuna pozestat, si no fos donat a tu de sobre[2075]. Per aisso, aquel que mi liurec a tu a major pecat.
Joh 19:12
E d’aqui enant querria Pilaz laissar lui. Mais li Juzeu cridavan, dizent: Si aquest laissas, no est amix de Cesar; totz aquel que se fa reis contraditz a Cesar.
Joh 19:13
Emperaisso, co Pilatz agues auzidas aquestas paraulas, amenec foras Jesu; e sec el tribunal, el loc que es ditz Licostratos, mas en ebraic[2076] Gabbata.
Joh 19:14
Mas era lo vendres de Pascha, enaissi coma la ora seizena; e dis als Juzeus: Vec vos lo vostre rei.
Joh 19:15
Mais eli cridavan: Osta, osta, crucifica le. Dix a lor Pilat: Lo vostre rei crucificarei? Respondero li bisbe: No avem rei si no [198b/99d] Cesar.
Joh 19:16
Emperaisso, adonc, lo liurec ad els que fos crucificatz. Mais receubro Jesu, e menero le foras.
Joh 19:17
E portantz a si la crotz, issic en aicel loc que es ditz Calvaria, et en ebraic, Golgota,
Joh 19:18
on lo crucifiquero. Et ab lui autre dos, de sza e de sza[2077], mas e meg Jesu.
Joh 19:19
Mais escrius Pilatz le titol, e pausec sobre la crotz; mais era la scriptura: Jesu Nazareus, reis dels Juzeus.
Joh 19:20
Emp[er]aisso, mouti dels Juzeus ligiro aquest titol. Quar prop la ciutat era le loc on fo crucificatz Jesu; mais era escriut en ebraic, et en grec, et en lati.
Joh 19:21
Emp[er]aisso, dizian a Pilat li avesque dels Juzeus: No vulas escriure: Reis dels Juzeus; mas quar el dix: Reis so dels Juzeus.
Joh 19:22
Respos Pilat: Aquo que escriussi, ei escriut.
Joh 19:23
Adoncas, li cavaler, co aguesso crucificat lui, presero las vestimentas de lui, e fero .iiii. partz ad u quec cavaer la part, e la gonela. Mais era la gonela senes [199a/100a] cozedura, desobre essems-tescuda[2078] per tot.
Joh 19:24
Emperaisso dixero entre lor: No la esquicem, mas gitem sort d’ela de qual sia; que la Escriptura fos cumplida, dize[n]tz: Partiro las mias vestimentas a si; et el meu vestir gitero sort. E li cavaer acertas fero aquestas causas.
Joh 19:25
Mais estava davant la crotz de Jesu la maire de lui, e la sor de la maire de lui, Maria Cleophe, e Maria Macdalena.
Joh 19:26
Adonc, co Jesu agues vista la maire, e·l decipol estant, lo qual amava, ditz a la sua maire: Femna, vec te lo teu fil.
Joh 19:27
D’aqui endreit[2079] ditz al decipol: Vec te la tua maire. E d’aicela ora receub lei lo decipols e sua.
Joh 19:28
Apres aquestas causas, Jesu, sabentz que ja totas causas so cosumadas, que fos cossumada la Scriptura, dix: Sedegi.
Joh 19:29
Adoncas era us vaissels pausatz, ples de vinagre; mais eli, la spongia plena de vinagre ab hisop enaviro‑pausant[2080], ofriro [199b/100b] a la boca de lui.
Joh 19:30
Emperaisso, co Jesu agues pres lo vinagre, dis: Cosumat es. Et enclin[at][2081] lo cap, liurec l’esperit.
Joh 19:31
Emperaisso, li Juzeu, quar era vendres, que no remazesso e la crotz li corsi el sabte, quar era grans aicel dia del sabte, preguero Pilat que fosso fraitas las coissas de lor, e·ls osteso[2082].
Joh 19:32
Adonc vengro li cavaer, e fraissero acertas las coissas del primer e de l’autre que fo crucificatz ab lui.
Joh 19:33
Mas a Jesu co fosso vengudi[2083], e viro lo mort, no·l fraissero las coissas de lui;
Joh 19:34
mais us dels cavaers ab lansza uberc[2084] lo costat de lui, e viasament issic sanx et aiga.
Joh 19:35
E lo quals o vi, donec testimoni, e vers es lo testimonis de lui; el sab que veras causas ditz, que e vos crezatz.
Joh 19:36
Quar aquestas causas so faitas, que la Escriptura fos cumplida: Oss no pecejaretz de lui.
Joh 19:37
E de rescaps autra escriptura: Veiran el qual trafiquero[2085].
Joh 19:38
Mais apres aquestas causas preguec Pilat Joseps d’Ar|mathia, [200a/100c] emp[er]aisso, que fos decipols de Jesus, et en rescost per paor dels Juzeus, que prezes[2086] lo cors de Jesu. Et autrejec Pilatz. Adoncas venc, e pres lo cors de Jesu.
Joh 19:39
Mais venc Nicodemus, que era vengutz a lui de noitz a Jesu primeirament, aportantz mestura de mirra e d’aloes, aissi coma .c. liuras.
Joh 19:40
Adoncas receubro lo cors de Jesu, e liero lo de toualas ab onhementz, enaissi coma es costuma a Juzeus sebelir.
Joh 19:41
Mais era el loc on fo crucificatz ort; et en l’ort, monimentz nous el qual encara alcu no fo estat pausatz.
Joh 19:42
Adoncas aqui per l’Aparelhament[2087] dels Juzeus, quar de josta era lo monimentz, pausero Jesu.
Joh 20:1
Mais en .i.[2088] del sabte, Maria Macdalena venc mati, co encara fosso tenebras, al moniment; e vi la peira ostada del moniment.
Joh 20:2
Per aisso, correc e venc a Simon Peire, et a l’autre[2089] decipol lo qual amava Jesu, e dis ad els: Portero lo meu Senhor del moniment, e no sabem on lo pausero.
Joh 20:3
Adoncas issic Peire, et aicel autre decipol, e vengro [200b/100d] al moniment.
Joh 20:4
Adonc corian ili[2090] doi essems; et aicel autre decipol davant-correc[2091] plus tost que Peire, e venc primers al moniment.
Joh 20:5
E co se fos enclinatz, vi pausadas las toualas; empero no intrec.
Joh 20:6
Adonc venc Simon Peire seguentz lui, et intrec el moniment, e vi las toualas pausadas,
Joh 20:7
e·l suzari que avia estat sobre·l cap de Jesu, no ab las toualas pausadas, mas a part evolopadas en .i. loc.
Joh 20:8
Adonc intrec, et aicel decipol que era venguz primers al moniment e vi e crezec.
Joh 20:9
Quar encara no sabia la Scriptura, quar covenia resucitar dels mortz.
Joh 20:10
Adoncas anero de rescaps li decipol a lor meteisses.
Joh 20:11
Mais Maria estava al moniment deforas, plorantz. Adonc domentre que plores, enclinec se, et esgardec el moniment;
Joh 20:12
e vi. ii. angels en blancas vestimentas, sezentz, .i. al cap e .i. als pes, on avia estat pausatz lo cors de Jesu.
Joh 20:13
Ili dizian a lei: Femna, per que ploras? Lo qual queres?[2092] Dix ad els: Quar portero lo meu Senhor, e no sei on lo pausero.
Joh 20:14
Co agues ditas [201a/101a] aquestas causas, tornada es arreire, e vi Jesu estant; e no sabia que Jesus fos.
Joh 20:15
Dis a lei Jesu: Femna, per que ploras? Lo cal queres? Ela, azesmantz que fos l’ortolas, ditz a lui: Senher, si tu l’en portest[2093] digas o a mi on le pausest, et eu pendrei le.
Joh 20:16
E dix a lei Jesu: Maria. Tornada ela[2094], dis a lui: Rabi, lo qual es dig Maestre.
Joh 20:17
Dix a lei Jesu: No ·m vulhas tocar[2095], quar encara no pugei al meu Paire; mais vai als meus fraires, e digas a lor: Eu pugi al meu Paire, et al vostre Paire, al meu Deu et al vostre Deu.
Joh 20:18
Venc Maria Macdalena, ano[n]ciantz[2096] als decipols: Quar eu vi nostre Senher, et aquestas causas dix a mi.
Joh 20:19
Emperaisso, co fos sers en aicel dia, en la u[2097] dels sabtes, e las portas fosso clausas aqui on li decipol eran ajustat per paor dels Juzeus; venc Jesu et estec e meg, e dis ad els: Patz sia a vos.
Joh 20:20
Co agues aquesta causa dita, demostrec ad els las mas e·l costat. Adoncas se en|gauziro [201b/101b] li decipol, vist lo Senhor.
Joh 20:21
Emp[er]aisso dix ad els de rescaps: Patz sia a vos. Enaissi coma lo Paire me trames, et eu trameti vos.
Joh 20:22
Co aquestas causas agues ditas, espirec e dix ad els: Recebetz Sanh Esperit;
Joh 20:23
dels quals perdonaretz los pecatz, so perdonat ad els; e dels quals los retenretz, so retengutz.
Joh 20:24
Mais Tomas, us dels .xii., lo quals es ditz No‑crezentz[2098], no era ab lor quan venc Jesu.
Joh 20:25
Emperaisso dixero a lui li autre decipol: Nos vim lo Senhor. Mais el dix ad els: Si eu no veirei e las mas de lui la ficadura dels clavels, e si no metrei lo meu dit el loc dels clavels, e si no metrei la mia ma el costat de lui, no creirei.
Joh 20:26
Et enapres. viii. dias, de rescaps eran li decipol de lui dedinz, e Tomas ab els. Venc Jesu e vi[2099] las portas clausas, et estec e meg e dix: Patz sia a vos.
Joh 20:27
D’aqui endreit[2100] ditz a Tomas: Aporta dedinz lo teu did za, e veias las mias mas, et aporta la tua ma, e met [202a/101c] el meu costat; e no vulhas esser encrezols[2101], mas fizels.
Joh 20:28
Respos Tomas, e dix a lui: Lo meus Senher, e·l meu[s][2102] Deus.
Joh 20:29
Dix ad el Jesu: Quar tu me vist, Tomas, crezest. Bonauradi li quali no me viro, e ·m crezero.
Joh 20:30
Moutas acertas autras signas fe Jesu en esgardament de sos decipols, las quals no so escriutas en aquest libre.
Joh 20:31
Mais aquestas so escriutas, per zo que vos crezatz que Jesu es Crist, Fil de Deu, e que vos crezent, ajatz vida el nom de lui.
Joh 21:1
Enapres aquestas causas, se manifestec de rescaps Jesu a la mar de Tabaria; mais manifestec se enaissi.
Joh 21:2
Eran essems Simons Peire e Tomas, lo quals es ditz No‑crezent[2103], e Nathanael lo quals era de Cana Galilea, e li filh d’En Zebedeu, [e] autri doi dels decipols de lui.
Joh 21:3
Dix ad els Simon Peire: Eu vau pescar. Dixero a lui: E nos vinem ab tu. Et issiro e pugero e la nau; et en aicela noit no prezero deguna causa.
Joh 21:4
Mais fait ja lo mati, estec Jesu el ribage; empero[2104] no conogro li decipol que fos Jesu. [202b/101d]
Joh 21:5
Adoncas dis ad els Jesu: Macipi, doncas avetz companage[2105]? Resposero a lui: No.
Joh 21:6
Dix ad els: Metetz e la destra del naveg lo ret, et atrobaretz. Adoncas mesero lo ret, e ja no·l podian traire per la mouteza dels peisses.
Joh 21:7
Adoncas aicel decipol lo qual Jesu amava, dix a Peire: nostre Senher es. E Simons Peire, co agues auzit que·l Senhor es, sotz‑ceiss[2106] se la gonela, quar nutz[2107] era, e mes se e mar.
Joh 21:8
Mais li autri decipol vengro ab lo naveg, quar no eran lunh de terra, mas enaissi coma de .cc. coides, tirantz lo ret dels peisses.
Joh 21:9
Emperaisso depuiss qui foro deissendut en terra, viro las brazas pausadas e·l peiss desobre-pausat[2108], e·l pa.
Joh 21:10
Dix ad els Jesu: Aportatz dels peisses, los quals ara prezesz.
Joh 21:11
Pugec Simons Peire, e traiss lo ret en terra, ple de .cliii.[2109] grans peisses. E co fosso tanti, no es esquizatz lo retz.
Joh 21:12
Ditz Jesu ad els: Vinetz e manjatz. E negus dels repauzantz no auzava enterocar[2110] lui: Tu quals est?, sabentz quar lo Senhor es. [203a/102a]
Joh 21:13
E venc Jesu, e pres lo pa, e dona ad els, e·l peiss eissament.
Joh 21:14
En aquesta tersza vegada, ja fo manifestatz Jesu als seus decipols co agues estat resuscitatz dels mortz.
Joh 21:15
Adoncas co aguesso manjat, dix a Simon Peire Jesu: Simon Joan, amas me pus d’aquestz? Dix ad el: Oc, Senher. Tu sabs quar eu te ami. Dix a lui: Paiss los meus anhels.
Joh 21:16
Dix a lui de rescaps: Simon Joan, amas me? Dix a lui: Oc, Senher, tu sabs que eu ami tu. Dix a lui: Paiss lo[s] meus anhels.
Joh 21:17
Dix a lui a la terza vegada: Simon Joan, amas me? Contristatz[2111] fo Peire, quar dix a lui a la terza vegada, Amas me?, dix a lui: Senher, tu conoguist[2112] totas causas; tu sabs quar eu ami tu. Dix a lui Jesu: Pais las mias ovelhas.
Joh 21:18
Verament, [verament][2113], dic a tu: Co tu fosses joves, te cenhias, et anavas on te volias. Mais cum velheziras, estendras las tuas mas, et autre cenhera te, e menara te la on tu no vols.
Joh 21:19
Mais aquesta causa dix, significantz ab qual [203b/102b] mort fos esclarzidors Deu. E co aisso agues dig, dix a lui: Seg me.
Joh 21:20
E viratz Peire, vi aicel decipol seguent, lo qual Jesu amava; lo qual neiss se repauzec en la cena sobre·l peitz de lui, e dis: Senher, quals es aquels lo quals te trazira?.
Joh 21:21
Emp[er]aisso co Peire agues vist aquest, dix a Jesu: Senher, mas aquest, qual causa[2114]?
Joh 21:22
Dix a lui Jesu: Enaissi vulh lui estar entro que eu venga, qual causa a tu? Tu me seg.
Joh 21:23
Emperaiso, issic aquesta paraula entre·ls fraires quar aicel decipol no mor. E no dix a lui Jesu: No mor, mais: Enaissi vulh lui estar entro que eu venga, qual causa a tu?.
Joh 21:24
Aquest es lo decipol aicel lo quals dona testimoni d’aquestas causas, et escrius aquestas causas; e sabem que vers es lo testimonis de lui.
Joh 21:25
Mais so autras moutas causas las quals fe Jesu, las quals, si sian escriutas per se[n]glas[2115], eu no m’albiri meteis lo mon[2116] poder caber aicels libres li quali so escrivedors.
Actus [Apostolorum]
Act 1:1
O, Teophils, acertas eu fi primeirament lo sermo de totas las causas que Jesu comenzec a far e ad essenhar
Act 1:2
entro el dia, el comandantz als apostols los quals elegi per Sant Esperit, fo pres;
Act 1:3
als quals demostrec si meteiss viu, en moutz demostramentz, apres la sua passio per .xl. dias aparentz ad els, e parlantz del regne de Deu.
Act 1:4
Et essems manjantz comandec ad els que no·s departiso de Jerusalem, mais que esperesso la promessio del Paire, la cal auzitz, qu’el dix, per la mia boca,
Act 1:5
quar acertas Joan batejec en aiga, mas vos seretz batejat en Sanh Esperit[2117] no apres aquestz moutz dias[2118].
Act 1:6
Per aisso aicels que ero ajustat enqueriro lui, dizentz: Senher, no [204b/102d] restauraras en aquest temps lo regne d’Israel?[2119]
Act 1:7
Mais dix ad els: No es de vos conoisser los poinz[2120] o·ls temps que·l Paire pausec en la sua pozesta.
Act 1:8
Mais recebretz vertut de Sanh Esperit sobre-vinent[2121] en vos, e seretz a mi testimonis en Jerusalem, et en tota Judea et en Samaria, et entro a la fi de la terra.
Act 1:9
E co agues dig aisso, vezentz els, fo eissausatz; e nivols[2122] receub lui dels uls de lor.
Act 1:10
E co esgardavo el cel lui anantz, vec vos .ii. baro estero lonc els e vestimentz blanx
Act 1:11
que dixero: Baro galileu, per que estatz esgarda[n]tz el cel? Aquest Jesu que es pres de vos, aissi vindra[2123] per qual maneira visz lui anant el cel[2124].
Act 1:12
Ladoncs tornero en Jerusalem del pug que es apelatz d’Olivet, qui es lonc Jerusalem, aventz viage d’un sabte.
Act 1:13
E co fosso intrat el cenador[2125], pugero en las sobiranezas[2126] on estavo Peire e Joan, e Jacme e Andreus, e Philip e Tomas, Bertolmeus[2127] e Mateus, Jacme d’Alfeus e Simon Evejos[2128], e Judas de Jacme.
Act 1:14
Tu|it [205a/103a] aquest eran perseverantz e la oracio d’u corage ab las femnas et ab Maria, la maire de Jesu, et ab lo[s] fraire[s] de lui[2129].
Act 1:15
En aicels dias, levantz Peire e meg dels fraires, dix (mais eran la cumpanha dels homes essems enaviro de .cxx.):
Act 1:16
Baro, fraire, cove esser cumplida la Scriptura que denant-dix[2130] Sanh Esperit per la boca de Davit de Juzas[2131], que fo governaire[2132] d’aicels que presero Jesu,
Act 1:17
que era nom[er]atz e nos[2133], e gazanhec la sort d’aquest menester.
Act 1:18
Et acertas aquest pozessezic[2134] lo camp del loguer de felonia; sotz-pendutz, crebec per meg, e so esparzas las intralhas de lui.
Act 1:19
Et es fait conogut a totz los abitantz en Jerusalem, aici que aicel camps fos apelatz Acheldemac en la lenga de lor, aisso es camps de sanc.
Act 1:20
Quar escriut es el libre dels Salms: La remembranza[2135] de lui sera faita deserta, e no sia qui estia en leu. E·l bisbat de lui, recepia autre.
Act 1:21
Doncs cove [205b/103b] d’aquestz baros que so ab nos amasat per totz temps, depuis que·l Senhor Jesu intrec et issic entre nos,
Act 1:22
comensantz del babtisme de Joan entro el dia el qual fo pres de nos, testimoni de la resureccio de lui a nos esser[2136] fait .i. d’aquestz.
Act 1:23
Et establiro .ii. baros, Josep qui es apelatz Barnabas, qui es sobre-nomnaz Dreiturers[2137], e Macias.
Act 1:24
Et orantz, dissero: Tu, Senher, que conoisses los cors dels homes, demostra qual eligiras dels .ii. la .i.,
Act 1:25
a recebre le loc d’aquest menester, e de l’apostolat del qual Juzas es prevaricatz enaissi que abi[ret] el seu loc[2138].
Act 1:26
E donero sortz ad els, e cazec la sortz sobre Macias, e fo cumtatz ab los .xi. apostols.
Act 2:1
E co fosso cumplit li dia de Pentacosta, ero tuit li decipol essems en aquel eiss loc[2139].
Act 2:2
E sobtosament fo faitz sos del cel, aissi coma de forsaic esperit venent, e recumplic tota la maiso on ero sezentz.
Act 2:3
Et aparegro ad els lengas departidas, aissi coma de foc, [206a/103c] e sec sobre u quec de lor[2140];
Act 2:4
e foro tuit cumplit de Sanh Esperit, e comensero a parlar ab deguisadas[2141] lengas, aissi co Sanh Esperit dava a parlar ad els.
Act 2:5
Mais ero en Jerusalem abitantz Juzeus, baros relegiosi de tot naissement que es sotz lo cel.
Act 2:6
Mais faita aquesta votz, ajustec se la mouteza, e fo vergonhada de pessa, quar us quex auzia els parlantz en la sua lenga.
Act 2:7
Mais estobezio tuit, e meravilhavo·s, dizentz: Donx tuit aquist que parlo, no so Galileu?
Act 2:8
Et en qual maneira nos auzim us quex la nostra lenga en que em nat?
Act 2:9
Parti e Medienc et Elemitienc, et aicels qui estan e Mesopotania, en Judea, en Capadocia, en Pont, et en Asia[2142],
Act 2:10
en Frigia et en Pamfilia, en Egipte, et en las partz de Libia que es viro Cirenen[2143], e li estranh Roma,
Act 2:11
acertas li Juzeu e li novel covertit, li Cret, e li Arabe, auzim els parlantz en las nostras lengas las grans causas de Deu.
Act 2:12
Mais estobizio [206b/103d] se tuit, e meravilhavo·s, dizenz[2144]: Quals causa vol esser aisso?
Act 2:13
Mais li autri escarnentz, dizio: Que pleni so de most.
Act 2:14
Mais Peire estantz ab los .xi. decipols, levec primeirament sa votz e parlec ad els: Baro Juzeu, e tuit qui estatz en Jerusalem, aisso sia a vos conogut, et ab las aurelhas percebetz las mias paraulas:
Act 2:15
Quar aquesti no so yure[2145], aissi co vos adesmatz, co sia la tersza ora del dia.
Act 2:16
Mais aisso es aco que fo dig per lo propheta Joel:
Act 2:17
E sera els dias derairas, dix lo Senhor, espandrei[2146] del meu esperit sobre tota carn; e prophetizara[n][2147] li vostri fil e las vostras fillas, [e li vostri] jove[2148] veiran las vesios, e li vostri v[e]lh somiaran[2149] somis.
Act 2:18
Et acertas sobre li mei sirvent e sobre las mias sirventas espandrei[2150] del meu esperit en aicels dias, e prophetizaran.
Act 2:19
E darei meravilhas el cel desus, e signas e la terra dejos: sanc e foc, e gabor de fum[2151].
Act 2:20
Le solels tornara [207a/104a] en tenebras, e la luna e sanc enanz que venga lo dias del Senhor grans e manifestz.
Act 2:21
E sera, quals que apelara lo nom del Senhor sera salvs.
Act 2:22
Baro d’Israel, aujatz aquestas paraula[s]: Jesu, lo Nazareu, baro esproat de Deu en vos ab vertutz et ab meravilhas et ab signas, que Deus fe per lui e meg de vos, aissi co vos o sabetz,
Act 2:23
aquest aucisetz, turmentantz[2152] per lo coselh azordenat, e per la ciencia de Deu, liurat per las mas dels felos.
Act 2:24
Lo qual Deus resucitec, soutas las dolors d’ifern, la cal causa era causa no‑poderosa lui esser tengut de lui.
Act 2:25
Quar David dix en lui: Eu vezia lo Senhor tota ora denant mi; e quar es de las mias destras, no serei escomogutz.
Act 2:26
Per aisso lo meus cors s’alegrec, e la mia lenga s’esgauzic, e sobre tot la mia carns se repausara en esperansa.
Act 2:27
Quar no laissaras la mia arma en ifern, ni no daras al teu Sant[2153] vezer coruptio.
Act 2:28
Conogudas fist a mi las tuas vias. Recump|liras[2154] [207b104b] me d’alegrer ab la teua cara.
Act 2:29
Baro, fraire, letz ausardament dire a vos del patriarca Davi, quar es mortz, et es sebelitz, e·l sepulcres de lui es evas[2155] nos entro oi en aquest dia.
Act 2:30
Donx co el era propheta, e sabia que Deus avia jurat a lui jura[n]t per dreit[2156], del fruit dels loms de lui sezer sobre·l seti de lui.
Act 2:31
Denant vezentz, parlec de la resurectio de Crist, quar no es laisatz en ifern, ni la carns de lui no vi coruptio.
Act 2:32
Aquest Jesu resucitec Deus, del qual nos em testimoni.
Act 2:33
Per aisso es eissausatz en la destra de Deu, e receubuda del Paire la promesio de Sanh Esperit, espars e nos[2157] aquest do que vezetz [et auzetz][2158].
Act 2:34
Quar David no pujec els cels; mais el mezeis ditz: Lo Senher dix al meu Senhor: Se[2159] a las mias destras,
Act 2:35
entro que eu pause los teus enemix escaunels dels teus pes.
Act 2:36
Donx certament sapia tota la maiso d’Israel que Deus fe lui Senhor e Crist aquest Jesu que vos crucifiquetz.
Act 2:37
Aquestas causas auzi|das [208a/104c], foro cumplitz de cor, e dixero a Peire et als autres apostols: Baro, fraires, demostratz a nos qual causa farem.
Act 2:38
Mais Peire dix ad els: Penedencia, so dix, faitz; e siatz batejatz us quex de vos el nom de Jesu Crist en perdo dels vostres pecatz, e recebretz do de Sanh Esperit.
Act 2:39
Quar a vos es aquesta repromessios, et als vostres fils, et a totz aicels que so lunh, quals que cals apelara nostre Senhor Deus.
Act 2:40
Neis ab plusor autras paraulas testimoniec et amonestava les, dizentz: Siatz salvat d’aquesta generatio felonesa.
Act 2:41
Donx aquilh que receubo la paraula de lui foro batejadi; e foro pausadas en acel[2160] dia enaviro de .iii. milia armas.
Act 2:42
Mais tuit ero perseverantz en la doctrina dels apostols et en la comunicatio et el franhement del pa et e la oracio.
Act 2:43
Mais temors era faita a tota arma. E acertas moutas signas e moutas meravilhas eran faitas en Jerusalem per los apostols; e grans temors era [208b/104d] en totz.
Act 2:44
Neiss tuit aicels que crezero ero essems, et avio totas causas comunals.
Act 2:45
Las possesios e las substancias vendio, e pausavo denant los pes dels apostols, e devezio aquelas causas aissi co ad u quec era obs.
Act 2:46
E certas cada dia perdurantz d’u corage el temple[2161], e franhentz los pas viro las maisos, prendio manjar ab alegrer et ab cimpleza de cor,
Act 2:47
essems lauzantz Deu, et aventz gracia a tot lo poble. Mais lo Senher creissia cada dia aquels que eran fait salv en aquela eissa causa.
Act 3:1
Mais Peire e Joan pojavo el temple a la ora nona de la oracio.
Act 3:2
E vec vos[2162] .i. bar que era contraitz del ventre[2163] de sa maire, era portatz, lo qual pausavo[2164] cada dia a la porta del temple que es dita Bela, que queregues almoina als intrantz el temple.
Act 3:3
Aquest, co agues vistz Peire e Joan comensantz intrar el temple, pregavo que receubes almoina d’els.
Act 3:4
Mais Peire, esgardantz en lui ab Joan, dix: Regarda e nos.
Act 3:5
Mas [209a/105a] el entendia en els esperantz si recebedor alcuna causa d’els.
Act 3:6
Mais Peire dix: Aurs et argent no es a mi, mais aco que ei, aisso doni a tu. El nom de Jesu Crist lo Nazareu, leva sus, e vai.
Act 3:7
E presa la ma de lui destra, levec lui, e viasament foro cosoudadas las cavilhas de lui e las solas.
Act 3:8
E salentz, estec, et anava, et intrec ab els el temple anantz e sauta[n]tz e lauzantz Deu.
Act 3:9
E vi totz lo pobles lui anant e lauzantz Deu.
Act 3:10
Mais conoissio lui, quar el era aquel que sezia a la almoina, a la Bela, porta del temple; e foro cumplit d’estobeziment e de sobre-pujament de pessa d’aquela causa que era a lui endeve[n]gut.
Act 3:11
Mais co tenia Peire e Joan aquel que avia estatz faitz sas, correc totz lo poble ad els a la porta que es apelatz de Salamo, estobezentz.
Act 3:12
Mais Peire vezentz, respos al poble: Baro d’Israel, per que vos meravilhatz en aisso? O per que nos agaitatz aissi co nos fem aquest anar per nostra vertut e per nostra bo[n]tat? [209b/105b]
Act 3:13
Lo Deus d’Abraham, e Deus d’Isaac, e·l Deus de Jacob, lo Deus dels nostres pairos glorifiquec lo seu Fil Jesu, lo qual acertas vos liuretz e l’amnegecs[2165] denant la cara de Pilat jujantz lui esser laissat.
Act 3:14
Mais vos amneguesz lo Sanh e·l Dreiturer[2166], e quereguetz lo baro homicidier esser donat a vos.
Act 3:15
Acertas lo santificador[2167] de vida aucizetz, lo qual Deus resucitec dels mortz, del qual nos em testimoni.
Act 3:16
Et en la fe del nom de lui, aquest que visz et auzisz, cofermec lo nom de lui. E la fes que es per lui, dec a lui aquesta enteira sanetat en esgardamentz[2168] de totz vos[2169].
Act 3:17
Et ara, baro fraire, eu sei que aquest mal fesz per mesconoissensza, aissi co li vostri princep.
Act 3:18
Mais Deus, que anunciec per la boca de totz los prophetas suf[r]ir lo seu Crist, o cumplit aissi.
Act 3:19
Per aisso penedetz vos, e covertetz vos, que li vostri pecat sio esfasat,
Act 3:20
que co vendran li temps del repaus de l’esgardament del Senhor, e trametra aquel que es prezicatz a vos, Jesu Crist,
Act 3:21
lo qual acertas lo cels [210a/105c] lo cove recebre, entro el temps del restaurament de totas las causas, que Deus parlec per la boca dels seus sanhs[2170] prophetas del segle.
Act 3:22
Acertas, Moysen dix als nostres pairos[2171]: Que·l vostre Senher Deus resucitara a vos propheta dels vostres fraires aissi co mi; lui auziretz lonc[2172] totas las causas quals que parlara a vos.
Act 3:23
Mais sera: tota arma quals que no auzira aicel propheta sera destermenada del poble.
Act 3:24
E tuit li propheta de Samuel, e d’aqui en la, que parlero, ano[n]ciero aquestz dias.
Act 3:25
Vos esz fils dels prophetas e del testament que Deus azordenec als paires nostres, dizentz ad Abraham: En la tua seme[n]sa seran[2173] benezidas totas las mainadas de la terra.
Act 3:26
Deus, resucitantz a vos lo seu primer Fil Jesu, trames lui beneze[n]tz a vos[2174], que us quex se covertisca[2175] de la sua felonia.
Act 4:1
Mais el parlantz aquestas paraulas al poble, sobre-vengro li preveire e li maestre del temple, e li Saduceu,
Act 4:2
Dolenti, quar ensen|havo [210b/105d] lo poble[2176], et anunciavo en Jesu resurectio de mortz.
Act 4:3
E gitero las mas en els e pausero los en gardas entro e l’endema, quar ja era vespres.
Act 4:4
Mais mouti d’aicels que auzio la paraula crezio, e fo fait cumtes[2177] .v. milia baros.
Act 4:5
Mais fait fo e l’endema, co li princeps de lor fosso amassat, e li velh e li escripturat en Jerusalem,
Act 4:6
et Annas lo princep dels preveires, e Caifas e Joatas[2178] et Alixandres, e canti que canti ero de linhage preveiril ab els[2179].
Act 4:7
Establiro los e meg, et enqueriro los[2180]: En cal vertut o en cal nom fez vos aquest signe[2181]?
Act 4:8
Ladonx, Peire, cumplitz de Sanh Esperit, dix ad els: Princeps de[l] poble[2182], e velh de la maiso d’Israel, aujatz[2183]:
Act 4:9
Si nos em jujat oi de vos el be fait d’aquest home malaute, el qual aquesta salutz es faita,
Act 4:10
conoguda causa sia a vos e a tot lo poble d’Israel, que el nom de Jesu Crist lo Nazareu, que vos crucifiquesz, lo qual Deus resucitec dels [211a/106a] mortz, en aquest nom esta sas denant vos.
Act 4:11
Aquest es la peira que fo refudada[2184] de vos endeficantz, la qual es faita[2185] el cap de l’a[n]gle.
Act 4:12
E no es en alcu autre salut. Ni autre nom no es donatz sotz lo cel als homes el cal nos covenga esser faitz salvs.
Act 4:13
Mais vezentz la fermeza de Peire e de Joan, aperceubut que fosso homi senes letras et idiotas, meravilhavo se; e conoissio les, quar ab Jesu avio estat.
Act 4:14
Et acertas, vezentz l’ome estantz ab els qui era estatz sanatz, e re no podio contradire.
Act 4:15
Mais comandero los departir[2186] fora part[2187] lo coselh, e parlavo, dizentz[2188] la us a l’autre:
Act 4:16
Baro, frairi,[2189] qual causa farem d’aquestz homes? Quar acertas aquestz signes es faitz conogutz a totz los esta[n]tz en Jerusalem. Manifest es, e no podem negar.
Act 4:17
Mais que mais no sia nomenativat el poble, menacem ad els que mai [211b/106b] no parlo en aquest nom a negu dels homes.
Act 4:18
Et apela[n]tz[2190] els, devedero lor que no parlesso ni de tot en tot no essenhesso el nom de Jesu.
Act 4:19
Mais Peire e Joan respondenz, dixero ad els: Jujatz si es causa dreitureira auzir vos majerment que Deu e l’e[s]gardament[2191] de Deu.
Act 4:20
Quar acertas nos [no][2192] podem [no] parlar las causas que vim et auzim[2193].
Act 4:21
Mais els mennassantz ad els, laissero les, no troba[n]tz en qual maneira turm[en]tesso els per lo poble; quar tuit clarificavo Deu en aquela que era endevengut[2194].
Act 4:22
Quar l’om en que era faitz aquel signe de sanetat era de plus de .xl. ans.
Act 4:23
Mais li apostol[2195] laissadi, vengro als lors, et anunciero ad els cantas causas avio ditas[2196] ad els li princep dels preveires e li velh.
Act 4:24
Li qual, co auzisso, levero la votz d’u corage, dizentz a Deu: Senher Deus, tu que fist lo cel, e la terra, e la mar, e totas las cauzas que so en els.
Act 4:25
Lo quals disist per Sanh Esperit per la bo|ca [212a/106c] del nostre paire David, del teu macip: Per que fremiro las gentz e li poble cossirero vanas causas?
Act 4:26
Li rei de la terra estero, e li princep s’ajustero en .i. contra·l Senhor et encontra·l[2197] Crist de lui.
Act 4:27
Verament, en aquesta ciutat s’ajustero encontra·l teu sanh macip[2198] Jesu, lo qua[l] uissist[2199], Erode e Pontz Pilat ab las gentz, et ab los pobles d’Israel,
Act 4:28
far las causas que la tua mas e·l teu cosselh jugero esser faitas.
Act 4:29
Et ara, Senher Deus, esgarda en las menassas de lor, e dona als teus sirventz parlar la tua paraula ab tota fizansa,
Act 4:30
en aisso[2200] que estendas la tua ma a las sanetatz e signas e meravilhas esser faitas per lo nom del teu sanh Fil Jesus.
Act 4:31
E co oresso, le lox fo mogutz on ero amasadi, e foro tuit cumplit de Sanh Esperit: e parlavo la paraula de Deu ab tota fizansa a tot volent creire[2201].
Act 4:32
La mouteza dels crezentz era us cors[2202] et una arma; et alcus no dizia era seu alcuna d’aice|las [212b/106d] causas que posseszia, mais ero ad els totas causas comunals.
Act 4:33
E li apostol redio testimoni per gran vertut de la resurectio de Jesu Crist, nostre Senhor, e gran gracia era a totz els.
Act 4:34
Quar negus no era fraiturejatz entr’els. Quar canti que canti ero pozezidor de maisos e de canps[2203], vendentz, aportavo los pretz de las causas que vendio,
Act 4:35
e pausavo denant los pes dels apostols. Mais ero devezidas per[2204] senglas, aissi co ad u quec era ops.
Act 4:36
Mais Josep, que fo sobre-nomnatz Barnabas dels apostols, que es e[n]tendutz[2205] fil de conort, Livitenx, [Ci]prisienx[2206] per linhage,
Act 4:37
co avia canp, vendec lo, et aportec lo pretz e pausec lo denant los pes dels apostols.
Act 5:1
Mais .i. bar per nom Ananias, ab Na Safira sa moler, vendec .i. canp,
Act 5:2
e bauzec del pretz del canp, cosabent[2207] la sua moler; et aportantz la una part, pausec denant los pes dels apostols.
Act 5:3
Mais Peire dix ad Ananias[2208]: Ananias, per que [213a/107a] assajec lo Satanas lo teu cor mentir a Sanh Esperit e bauzar del pretz del canp?
Act 5:4
Doncas estantz, no estava a tu? E·l vendementz, no era en la tua pozestat? Per que pausest aquesta causa en to cor? No as mentit ad omes, mas a Deu.
Act 5:5
Mais Ananias, auzentz aquestas paraula[s], cazec e moric. E fo faita grans temors en totz aquels que avio auzidas aquestas paraulas.
Act 5:6
Mas li joven ome levantz, mogro lui, e portantz, sebeliro le.
Act 5:7
Mais fait fo aissi coma espazis de .iii. oras, e la moler de lui i[n]trec, no sabenz aco que era estat fait.
Act 5:8
Mais Peire dix a lui: Femna, digas si tant vendetz lo canp. Mais ela dix: O, aitant.
Act 5:9
E Peire dix a lei[2209]: Acertas, per que endevenc a vos[2210] assajar l’Esperitz del Senhor? Vec[2211] te a l’uss los pes d’aquels que sebeliro lo tu baro, e portaran[2212] tu.
Act 5:10
Donx, viasament cazec denant los pes de lui, e moric. Mais li joven ome intrantz, trobero lei morta e portero la, e sebeliro [213b/107b] la al seu baro[2213].
Act 5:11
E fo faita grans temors en tota la gleisa, et en totz aquels que auziro aquestas causas.
Act 5:12
Mais per las mas dels apostols eran faitas signas e meravilhas moutas el poble. Et ero tuit d’u corage el porge de Salamo.
Act 5:13
Mais negus dels autres no s’ausavo ajustar ab els; mais lo pobles [los] engrandeçia[2214].
Act 5:14
Mais majerment era creguda la mouteza dels baros e de las femnas crezentz el Senhor,
Act 5:15
enaissi que·ls malautes gitavo en las plasas, e pausavo los els leitz et en las beiras[2215] que, Peire vinent, sivals la umbra de lui aumbres[2216] alcu de lor, e que fosso deliurat de lors malautias.
Act 5:16
Mais la mouteza neis de las vezinas ciutatz corrio essems en Jerusalem, aportantz los malautes[2217] e·ls trebalhatz[2218] dels ores esperitz, li qual tuit ero sanat.
Act 5:17
Mais Annas[2219], lo princep dels preveires levantz, e tuit aquilh que ero ab lui, que es [214a/107c] eregia[2220] de Saduceus, foro cumplit d’eveja,
Act 5:18
e mesero las mas els apostols e pausero les en la garda poblical.
Act 5:19
Mais l’angel del Senhor per noit ubrentz las portas de la carcer, amenantz els, dix:
Act 5:20
Anatz et estanz parlatz el temple al poble totas las paraulas d’aquesta vida.
Act 5:21
Li qual, co aguesso auzit, intrero mati el temple et essenhavo el nom del Senhor Jesu[2221]. Mais auzentz Annas[2222], lo princep dels preveires, et aquels que ero ab lui, apelero cosell e totz los velhs dels fils d’Israel[2223]; e tramesero a[2224] la carcer que fosso amenadi.
Act 5:22
Mais co ve[n]guesso li ministri et uberta la carcer, no·ls[2225] trobesso, retornadi numciero[2226],
Act 5:23
dizentz: Acertas, la carcer trobem clausa ab tota cura e las gardas estantz a las portas, mas no trobem alcu dinz.
Act 5:24
Mais co auzisso aquestas paraulas li maestre del temple e li princep dels preveires, ero vergonhat de pessa[2227], e doptavo quals causa fos faita d’els.
Act 5:25
Mais .i. vinentz, nunciec ad els: Que vec vos [214b/107d] li baro que pausatz e la carcer so estantz el temple essenhantz lo poble.
Act 5:26
Ladonx anec le maestre ab los ministres, et amenec les senes forsa, quar temio lo poble, que no fosso lapizat.
Act 5:27
E co·ls aguesso amenatz, establiro les el cosselh, et enqueric les lo princep dels preveires,
Act 5:28
dizentz: Comandant[2228], comandem a vos que no essenhessetz en aquest nom; e vec vos Jerusalem aventz[2229] plena de la vostra doctrina, e voletz amenar sobre nos lo sanc d’aquest home.
Act 5:29
Mais respondentz Peire e li apostol, dixero: Cove nos obezir a Deu majerment que ad homes?[2230] Els dixero: A Deu. Mais respondentz Peire e li apostol, dixero:
Act 5:30
Lo Deus dels nostres pairos resucitec lo seu Fil Jesu, lo qual vos aucisetz sospendentz el fust.
Act 5:31
Aquest eissaucec Deus, Princep e Salvador en la sua destra, a donar penedencia az Israel en perdo de pecaz.
Act 5:32
E nos[2231] em testimoni d’aquestas paraulas e·l Sanh Esperit, lo qual donec [Deus] a totz[2232] los obezentz a si.
Act 5:33
E co [215a/108a] au|zisso aquestas causas, ero detrencat, e cossiravo aucire els.
Act 5:34
Mais .i. levant[2233] el cosselh per nom Camaliel, essenhaire de la leg, ondrables de tot lo poble, e comandec[2234] u pauquet los homes esser faitz foras.
Act 5:35
E dix ad els: Baro d’Israel, atendetz a vos sobre aquestz homes qual causa siatz fazedor.
Act 5:36
Quar denant aquestz dias estec Teodas dizentz si esser alcuna causa de gran, al qual cosentic cumtes de baros enaviro de .cccc., lo qual moric, e tuit aquilh que crezio a lui so degasta[t][2235] e tornadi a nient.
Act 5:37
Apres aquest estec Judas le Galileu els dias del menester[2236], e trastornec mout poble apres de si; et el meteis peric, e tuit aquilh que·s cosentiro a lui so degastat.
Act 5:38
Et ara per aisso dic a vos, departetz vos d’aquestz homes, e laissatz les anar. Quar si aquest coselh o aquesta[2237] obra es d’omes, sera departida.
Act 5:39
Mais si es de Deu, no poiretz[2238] els desfar, que per aventura no siatz trobadi [215b/108b] recumbatre ab Deu. Mais cossentiro a lui.
Act 5:40
Et apelantz los apostols, batutz, devedero ad els que no parlesso el nom de Jesu. E laissero les.
Act 5:41
E els acertas anavo s’en engauzentz de l’esgardament del coselh, quar so agudi digni de sufrir anta per le nom de Jesu.
Act 5:42
Mais tot dia el temple e viro las maisos, no sessavo essenhantz e prezicantz Jesu Crist.
Act 6:1
Mais en aicels dias, creissenz lo cumte dels decipols, fo faita murmuracios dels Grex encontra·ls Ebreus, quar las veuvas de lor eran mensprezadas el menester de cada dia.
Act 6:2
Mais li .xii. apostols[2239] apelantz la mouteza [dels decipols][2240], dixero: No es engals causa a nos laissar la paraula de Deu e servir a las taulas.
Act 6:3
Doncas, fraires, cossiratz de vos .vii. baros de bo testimoni, ples de Sanh Esperit e de savieza, los cals establiam[2241] sobre aquesta obra.
Act 6:4
Mais nos serem estantz a la oracio, et al menester de la paraula. [216a/108c]
Act 6:5
E plac la paraula denant tota la mouteza. Et elegiro Estefe, baro ple de fe e de Sanh Esperit, e Philip, e Prochor, e Niconor, e Timotheu, e Parmena, e Nicolau, l’estrantz[2242] d’Antioca.
Act 6:6
Aquestz establiro denant l’esgardament dels apostols; et orantz, empausero las mas ad els.
Act 6:7
E la paraula del Senhor creissia, e·l cumtes dels decipols era fortment cregutz en Jerusalem. Neiss mouta cumpanha dels preveires obezia a la fe.
Act 6:8
Mais Estefes, ples de gracia e de fortaleza, fazia meravilhas e grans signas[2243] el poble.
Act 6:9
Mais levero se alcanti de la[2244] sinagoga que es apelada dels Libertienx e dels Cirinienx e dels Alixandrienx e d’aquels que ero de Cilicia e d’Asia, desputantz ab Estefe.
Act 6:10
E no podio contrastar a la savieza et a l’Esperit que parlava.
Act 6:11
Ladonx, sotzmesero baros que dissesso lor aver auzit lui dizentz paraulas de maldig en Moisen et en Deu.
Act 6:12
Per aisso li velh e li escriptura escomogro lo poble. Et [216b/108d] essems corren, presero lui et amenero le[2245] el cosselh.
Act 6:13
Et establiro falses testimonis, dizentz: Aquest hom no ssesa de parlar paraulas de maldig[2246] encontra aquest sant loc, e encontra la leg.
Act 6:14
Quar lui auzim dizentz: que Jesu lo Nazareus aquest destruzira aquest loc, e mudara las costumas que liurec a nos Moyses.
Act 6:15
Et agaitantz lui, tuit aquilh que sezio el coselh viro la cara de lui coma cara d’angel.
Act 7:1
Mais lo princep dels preveires dix ad Estefe: Si aquestas causas se han[2247] aissi?[2248]
Act 7:2
Lo cal dix: Baro, fraire e paire, aujatz. Deus de gloria aparec al nostre paire Abraham co fos e Mesopotania, primeirament que estes en Caran,
Act 7:3
e dix a lui: Eiss de ta terra, e de ta conoissenza[2249], e vei en la terra que eu mostrarei a tu.
Act 7:4
Ladonx issic de la terra dels Caldeus, et abitec en Caran. E d’aqui, apres que·l paire de lui moric, trasportec lui en aquesta terra en que vos ara abitatz.
Act 7:5
E no donec a lui heretat en lei, neis .i. pas de pe; e repromes la donar a lui en possessio, et a la semensa de lui, apres [217a/109a] lui, mais co no agues fil.
Act 7:6
Lo Senhor parlec a lui: Que la semensa de lui sera coutivairitz en la terra estranha, e sotzmetran los a servitut, e tracharan los malament per .cccc. ans.
Act 7:7
Et eu, so dix lo Senher, jujarei la gent e·l poble a cui serviran; et apres aquestas causas, issiran e serviran a mi en aquest loc.
Act 7:8
E donec a lui testament de circu[m]cisio[2250]. Et aissi engendrec Ysaac, e circumcis[2251] lo el .viii. dia; et Isaac Jacob; e Jacob li .xii. patriarcas.
Act 7:9
E li patriarcas evejantz, vendero Josep en Egipte, et era Deus ab lui;
Act 7:10
e deliurec le de totas las suas tribulatios, e dec li gracia e savieza en l’esgardament de Farao, lo rei d’Egipte, et establi[2252] lui denant‑pausat[2253] sobre Egipte e sobre tota sa maiso.
Act 7:11
Mais venc fam en tota la terra d’Egipte e de Canan[2254], e grans tribulatios; e no trobavo manjars li nostri pairo.
Act 7:12
Mais co auzis Jacob esser forment en Egipte, trames primeirament los nostres[2255] pairos. [217b/109b]
Act 7:13
Et en la segonda vegada, fo conogutz Josep dels seus fraires, e fo manifestz lo linhages de lui a Farao.
Act 7:14
Mais Josep trametens, apelec Jacob, som paire, e tot son pairetat[2256] en .lxxv. armas.
Act 7:15
E deissendec Jacob en Egipte, e moric el e li nostri paires.
Act 7:16
E foro trasportatz en Sichem[2257], e foro pausat el sepulcre que cumprec Abraham ab pretz d’argent dels fils d’Emor, le filh de Sichen.
Act 7:17
Mais co apropies lo temps de la repromessa d’Abraham, crec lo poble, e fo moltiplicatz[2258] en Egipte,
Act 7:18
entro que·s levec autre rei en Egipte que no sabia Josep[2259].
Act 7:19
Aquest, enganantz le nostre linhage, turmentec los nostres pairos, aissi que despausesso lors efantz, que no fosso vivificat[2260].
Act 7:20
Mais en aicel temps nasc Moysen, e fo agradables a Deu, lo qual fo noiritz per .iii. meses en la maiso de son paire.
Act 7:21
Mais lui despausat el flum[2261], pres lui la filla de Farao e noiric le a si en fil.
Act 7:22
E fo essenhatz Moyses de tota la savieza dels Egiptias; et [218a/109c] era podero[s] en paraulas et en las suas obras.
Act 7:23
Mais co fos cumplitz a lui temps de .xl. ans, pujec el cor de lui que vezites sos fraires, fils d’Israel.
Act 7:24
E co vis .i. sufrent tort, venjec lui; e fe venjansa ad aquel que sostenia tort, [percus]so Egyptio abcon[dit] in sabulo[2262].
Act 7:25
Quar el azesmava entendre sos fraires que Deus dones salut ad els per la ma de lui, mas els no entendero.
Act 7:26
Mas al segon dia aparec ad els, contendentz, e reire‑acordava[2263] les em patz, dizentz: Baro, fraires etz[2264]; per que nozetz la us a l’autre?
Act 7:27
Mais aquel que fazia tort a so proisme refudec lui, dizentz: Quals te establic princep e juge sobre nos?
Act 7:28
Donx vols me tu aucire aissi co ausisist er[2265] l’Egiptia?
Act 7:29
Mas fugic Moysen en aquesta paraula, e fo faitz estranhs en la terra de Madian; aqui engendrec .ii. fils.
Act 7:30
E acabatz .xl. ans, aparec a lui el desert, el pug de Syna, l’angel del Senhor[2266] en flama de foc el gavarer[2267].
Act 7:31
Mais Moysen vezentz, meravilhec le vezement. Et apropiant lui, quo cossires[2268], la votz del Senhor fo faita a lui, [218b/109d] dizentz:
Act 7:32
Eu so lo Deus dels vostres pairos, Deus d’Abraham, e Deus d’Isaac, e Deus de Jacob. E Moysen tremolantz, no ausava cosirar.
Act 7:33
Mais lo Senhor dix a lui: Delia les causamentz dels teus pes, quar lo lox en que estas es terra santa.
Act 7:34
Vezentz vi la destresa del meu poble, qui es en Egipte, et auzigui lo gimementz de lor, e deissendei[2269] les deliurar. Et ara ve, e trametrei te en Egipte.
Act 7:35
Aquest Moyses, lo qual amneguero, dize[n]tz: Quals te establic juge e princep sobre nos? Aquest trames Deus princep e rezemedor ab la ma de l’angel que aparec a lui el gavarrer[2270].
Act 7:36
Aquest amenec els, fazentz meravilas e grans signas en la terra d’Egipte, et en la Mar Roja al[2271] desert per .xl. ans.
Act 7:37
Aquest es Moyses que dix als fils d’Israel: Propheta resucitara a vos Deus dels vostres fraires aissi co mi; lui auziretz[2272].
Act 7:38
Aquest es aquel[2273] qui fo en la gleisa en [219a/110a] la soletut ab l’angel que parlava ab lui el pug de Syna et ab los nostres pairos, lo qual receub paraulas de vida donar a vos[2274].
Act 7:39
Al qual no volgro obezir li nostri pairo[2275], mais refudero lui, e foro trastornadi de lors corages en Egipte,
Act 7:40
dizentz ad Aron: Fai a nos deus que ano denant nos. Quar aquest Moysen que nos amenec de la terra d’Egipte, no sabem que sia fait a lui.
Act 7:41
E fero vedel en aicels dias, e presentero ostia [a l’image][2276], et alegravo se e las obras de las lors mas.
Act 7:42
Mais Deus los covertic e liurec los servir a la cavalairia del cel, aissi co es escriut el libre dels prophetas: Doncas no presentetz a mi ostias e sacrificis el desert per .xl. ans, maisos d’Israel?
Act 7:43
E receubetz lo tabernacle de Maloc, e la estela del vostre deu Ramfa, aquelas figuras que fesz adorar[2277] a la ymage[2278]. E trasportarei vos par[t][2279] Babilonia.
Act 7:44
Lo tabernacle del testimoni fo als nostres[2280] pairos el desert. [219b/110b] Aissi[2281] co Deus azordenec, parlantz a Moysen, que fes lui segon la forma que avia vista.
Act 7:45
Li qual neiss li nostri pairo amenero recebentz ab Jesu en possesio de las Gentz, las quals Deus enpeiss de la cara dels nostres pairos entro els dias de David,
Act 7:46
que trobec gracia denant Deu, e queric que trobes tabernacle del Deu de Jacob[2282].
Act 7:47
Mais Salamos endefiquec[2283] a lui maiso.
Act 7:48
Mais l’Autismes no esta en causas de mafaitas[2284], aissi co·l propheta ditz:
Act 7:49
Lo cels es a mi setis, mais la terra es escaunels dels[2285] meus pes. Qual maiso endeficaretz a mi, so ditz lo Senhor, o quals es le lox del meus repaus?
Act 7:50
Donx la mia mas no fe totas aquestas causas?
Act 7:51
De dura cervitz, e de no-circumcises[2286] cors e d’aurelhas, vos contrastez tota ora a Sanh Esperit; aissi co li vostri pairo, e vos.
Act 7:52
Quals dels prophetas no encauzero li vostri pairo? Et aucizero aicels que anunciavo de l’aveniment [220a/110c] del Dreiturer, del qual vos ara foz trachor [et][2287] homicidier,
Act 7:53
que receubetz[2288] leg en azordenament d’angels, e no la gardetz.
Act 7:54
Mais auzentz aquestas causas, ero detrencat en lors corages, et escruissio[2289] las dentz en lui.
Act 7:55
Mais co fos Estefes ples de Sanh Esperit, entendentz el cel, vi la gloria de Deu, e Jesu estantz a la destra de la vertut de Deu. E[2290] dix: Vec vos eu veg los cels adubertz, e·l Fil de l’home sezentz a las destras de la vertut de Deu.
Act 7:56
Mas els, cridantz ab gran votz, essems‑tengon[2291] lors aurelhas, e tuit fero embrivament d’u corage[2292] contra lui.
Act 7:57
E gitantz fora la ciutat, lapizero le; e li testimoni pausero lors vestimentas lonc los pes d’u jovencel que era apelatz Saul.
Act 7:58
E lapizavo Estefe apelantz e dizentz: Senher Jesu, receb lo meu esperit.
Act 7:59
Mais los genols pausatz, cridec ab gran votz, dizentz: Senher, no establiscas ad els aquest pecat. E co agues dig aisso, adormic se el Senhor. Mais Saul era cossententz a la mort de lui.
Act 8:1
[220b/110d] Mais en aicel dia fo faitz grans encausz en la gleisa que era en Jerusalem. E tuit li decipol foro esparsi per las regios de Judea e de Samaria, issetz[2293] les apostols que remaso en Jerusalem[2294].
Act 8:2
Mas baro entemorat curero Estefe, e fero gran plang sobre lui.
Act 8:3
Mais Saul degastava la gleisa, intrantz per las maisos e trazentz[2295] los baros e las femnas, liurava les en gardas.
Act 8:4
Per aisso aquilh que ero esparsi traspasavo prezicantz la paraula de Deu enaviro las ciutatz e·ls castels[2296].
Act 8:5
Mas Felip, deissendentz en la ciutat de Samaria, prezicava ad els Crist.
Act 8:6
Mais las cumpanhas entendio ad aquelas causas que ero ditas de Felip d’u corage, auzentz e vezentz las signas que fazia.
Act 8:7
Mais mouti d’aicels que avio esperitz ores, cridantz ab gran votz, issio[2297]. Mas mouti palazinosi e contraiti foro sanat.
Act 8:8
Mais grans gaug fo faitz en aicela ciutat.
Act 8:9
Mais .i. bar per nom Symon, que era denant e la ciutat estanz encantaire, enganantz la gent de Sa|maria [221a/111a], dizentz si esser alcu gran.
Act 8:10
Al qual escotavo[2298] tuit, del menor entro al major, dizentz: Aquest es la vertutz de Deu, qu’es apelada granda.
Act 8:11
Mais atendian a lui, per so que mout temps li seu encantamentz [avia] dementassz eos[2299].
Act 8:12
Mais co crezesso a Felip prezicant del regne de Deu et el nom de Jesu Crist, ero batejadi li baro e las femnas.
Act 8:13
E ladonx Symon meteis crezec, e co fos batejaz ajustava se a Felip; vezentz neiss las signas e las moutas vertutz esser faitas, estobezentz se meravilava[2300].
Act 8:14
Mais co auzisso li apostol que eran en Jerusalem que Samaria receubes la paraula de Deu, tramesero ad els Peire e Joan.
Act 8:15
Li qual, co fosso vengut, orero per els que receubesso Sanh Esperit.
Act 8:16
Quar encara no era vengutz en alcu de lor, mais eran solament batejadi el nom del Senhor Jesu.
Act 8:17
Ladonx, pausavo las mas sobr’els, e recebio Sanh Esperit.
Act 8:18
Mais cum vis Simon que per l’empausament de las mas dels apostols fos datz Sanh Esperit, presentec a lor aver[2301],
Act 8:19
dizentz: Datz a mi aques|ta [221b/111b] pozestat que al qual que empausarei las mas, recepia Sanh Esperit. Mais Peire dix a lui[2302]:
Act 8:20
Lo teus avers es ab tu em perdecio, quar azesmest lo do de Deu possezir per aver[2303].
Act 8:21
No es a tu parz ni cumpanhia en aquesta paraula, quar lo teus cors no es dreiturer[2304] denant Deu.
Act 8:22
Per aisso fai penedencia d’aquesta tua felonia, e prega Deu si per aventura sia perdonatz a tu aquest cossirer del teu cor.
Act 8:23
Quar en fel d’amaresza et en liament[2305] de felonia te veg[2306] esser.
Act 8:24
… Vos[2307] pregatz per mi al Senhor que neguna causa no venga a mi d’aquestas que dissetz.
Act 8:25
Et els acertas testimoniat e parlat la paraula de Deu[2308], tornavo s’en en Jerusalem[2309], e prezicavo per moutas regios dels Samaritas.
Act 8:26
Mais l’angel del Senhor parlec a Felip, dizentz: Leva sus, e vai contra megdia a la via que deissen de Jerusalem en Gaza; aquesta es deserta.
Act 8:27
E leva[n]tz, anec. E vec vos .i. bar niel[2310], crastat, poderos de la regina, de Ca[n]das[2311] dels Niels, que era[2312] sobre totas las manentias de leis, que [222a/111c] era vengutz azorar en Jerusalem.
Act 8:28
E tornava s’en sezentz sobre·l seu carr, e ligentz Ysaias lo propheta.
Act 8:29
Mais Esperitz dix a Felip: Apropia·t sza et ajusta te ad aquest carr.
Act 8:30
Mais Felip correntz, auzic lui ligentz Ysaias lo propheta, e dix: No entendes[2313] las causas que leiz?
Act 8:31
Lo quals dix: Et en cal maneira o pusc entendre si alcus no o demostec a mi? Mais preguec lui Felip que puges e segues ab si.
Act 8:32
Mais le loc de la Escriptura que ligia era aquest: Aissi co ovelha az aucizement fo menatz, et aissi co l’anhel denant le tondent si senes votz, aissi no uberc[2314] sa boca.
Act 8:33
Le juzizis de lui fo portatz en humilitat. Quals recumtara la generatio de lui, quar la vida de lui sera touta de la terra?
Act 8:34
Mais le crastatz dix a Felip: Pregui te que digas de qual lo propheta dix aisso? De si, o de alcu autre?
Act 8:35
Mais Felip ubrentz sa boca, e comensantz d’aquesta Escriptura[2315], preziquec a lui Jesu.
Act 8:36
E domentre que anavan per la via, vengro az una aiga. E dix[2316] [222b/111d] lo crastatz: Vec te aiga. Qui deveda mi esser batejatz[2317]?
Act 8:37
Mais Felip dix? Si crezes de tot ton cor, letz. E respondentz, dix: Crezi Jesu Crist esser Fil de Deu.[2318]
Act 8:38
E comandec le carr estar, e deissendero la us e l’autre e l’aiga, Felips e·l crastatz, e batejec lui.
Act 8:39
Mais co fos pujatz de l’aiga, l’Esperitz del Senhor raubic Felip, e d’aqui enant le crastaz no vis lui. Mais anava per la sua via engauzentz.
Act 8:40
Mais Felip fo trobatz en Azoto, e traspasantz, predicava en totas las ciutatz entro vengues en Sezaria.
Act 9:1
Mais Saul, encara espirantz de las menasas e dels batementz els decipols del Senhor, apropiec se al princep dels preveires,
Act 9:2
e queric pistola de lui anar en las sinagogas en Damasc, que si trobes alcantz baros o femnas d’aquesta via, liatz les amenes en Jerusalem.
Act 9:3
E co fazia viaje, endevenc se que s’apropies en Damasc, e soptozament[2319] lutz resplandic viro lui del cel.
Act 9:4
E [223a/112a] cazentz e la terra, auzic votz dizentz a si: Saul, Saul, e per que m’encausas?
Act 9:5
Lo qual dix: Quals est, Senher? Et el dix: Eu so Jesu de Nazare, lo qual tu encauzas. Dura causa es a tu caucigar contra l’agulho[2320].
Act 9:6
Mais Sauls tremolantz et estobezentz, dix: Senher, qual causa vols mi far[2321]?
Act 9:7
E·l Senhor dix a lui[2322]: Leva, et intra e la ciutat, e sera dig a tu qual causa cove a tu far. Mas li baro que s’ero acumpanhat ab lui, estavo estobezit, acertas auzentz la votz, mas no negu vezenz[2323].
Act 9:8
Mais Sauls levec de la terra, et ubertz los ulhs, no vezia re; mas tirantz lui per las mas, menero le en Damasc.
Act 9:9
Et era per .iii. dias no vezentz, e no manjec re ni no bec.
Act 9:10
Mais era .i. decipol de Damasc per nom Ananias, e·l Senhor dix a lui e vesio: Ananias. Et el dix: Senher, vec te, eu so.
Act 9:11
E·l Senhor dix a lui: Leva sus, e vai el borc[2324] que es apelatz Dreiture[r]s[2325], e quer en la maiso de Juda, Saul per nom Tersienc, quar vec te que ora. [223b/112b]
Act 9:12
E vi le baro per nom Ananias intrant, et empausant a si las mas, que recepia vezement.
Act 9:13
Mas respos Ananias: Senher, eu auzigui de moutz d’aquest baro, cantz mals fe als teus sanhs[2326] en Jerusalem.
Act 9:14
Et aquest[2327] a pozestat dels princeps dels preveires de liar totz aquels que apelo lo teu nom.
Act 9:15
Mais lo Senhor dix a lui: Vai, que aquest es a mi vaissel d’electio, que porte lo meu nom denant[2328] la[s][2329] Gentz, e denant los reis, e denant los fils d’Israel.
Act 9:16
Quar eu demostrarei a lui cantas causas lo covenga sufrir per lo meu nom.
Act 9:17
E anec Ananias et intrec en la maiso, et empausa[n]tz[2330] las mas, dix a lui: Saul[2331], fraire, lo Senhor Jesu me[2332] trames a tu, que aparec a tu e la via per on venias, que veias e sias cumplitz de Sanh Esperitz.
Act 9:18
E viasament cazero dels ulhs de lui aissi coma escatas, e receub vezement. E levantz, fo batejatz.
Act 9:19
E recebe[n]tz manjar[2333], fo cofortatz. Mais fo ab los decipols que ero en Damasc per alcantz [224a/112c] dias.
Act 9:20
E viasament Pauls intrec[2334] e las sinagogas [e] prezicava ad els Jesu[2335], que aquest es Crist, Fil de Deu[2336].
Act 9:21
Mais estobezio se tuit aquels que o auçio, e dizio: Donx no es aquest que cumbatia en Jerusalem aquels que apelavan aquest nom, e az aisso venc sa, que·ls amenes liatz als princeps dels preveires?
Act 9:22
Mais Sauls s’esforsava mout majerment, e vergonhava los Juzeus que estavo en Damasc, afermantz que aquest es Crist.
Act 9:23
Mais co fosso cumpliz mout dias, li Juzeus fero cosselh que aucizesso lui.
Act 9:24
Mais li agait de lor foro fait conogut a Paul. Mais gardavan las portas de dias e de noitz que aucisso lui.
Act 9:25
Mais li decipol, recebentz lui de noitz, tramesero lo per lo mur, sotzmetentz per la esporta[2337].
Act 9:26
Mais co fos vengutz Paul[2338] en Jerusalem, asajava se ajustar ab los decipols, e tuit temio lui, no crezentz lui esser decipol.
Act 9:27
E Barnabas pres lui[2339], menec le als apostols, e cumtec ad els en qual maneira avia vist lo Senher en la [224b/112d] via, e que parlec a lui, et en qual maneira fe fizansosament en Damasc el nom de Jesu.
Act 9:28
E era ab els issentz et intrantz, e fazentz fizansosament el nom de Jesu.
Act 9:29
Mais parlava ab las Gentz e desputava ab los Grex, mais els crezio lui aucire.
Act 9:30
La qual causa co aguesso auzida li frairi, menero le e Sezaria, e laissero le en Tars.
Act 9:31
Et acertas la gleisa avia patz per tota Judea, e per tota Galilea, e per tota Samaria; [et][2340] era endeficada anantz en la temor del Senhor, et era cumplida del conort de Sanh Esperit.
Act 9:32
Mais fait fo domentre que Peire traspasses … e vengues als sanhs[2341] que estavo en Lidia.
Act 9:33
Mais trobec aqui .i. home per nom Eneas, de .viii. ans e la beira, qui era parlazinos[2342].
Act 9:34
E dix a lui Peire: Eneas, sane[2343] te Jesu Crist; leva sus et esten te. E viasament levec.
Act 9:35
E viro lui tuit aquilh que estavo en Lidia et en Sarona, li qual so[2344] covertit al Senhor.
Act 9:36
Mais en Japha fo una decipola per nom Tabita, la quals es entenduda et es dita Dorcas. Aquesta [225a/113a] era plena de bonas obras e d’almoinas que fazia.
Act 9:37
Mais fait fo en aicels dias que, malauta, moris; la qual co la aguesso lavada, pausero la el cenador.
Act 9:38
Mais co fos prop Lidia de Japha, li decipol auzentz que Peire fos en lei, tramesero .ii. baros a lui, pregantz: Que no te enojaras venir entro a nos.
Act 9:39
Mais levantz Peire, venc ab els, e co fos vengutz menero le el cenador. E revironero lui totas las veuvas, plorantz e demostrantz las gonelas e las vestimentas que fazia ad elas Dorcas.
Act 9:40
Mais Peire, gitantz totz foras, pausantz sos genols, orec. E regirantz al cors, dix: Tabita, leva. Et ela uberc[2345] les ulhs, e vist Peire, asec se.
Act 9:41
E donantz la ma a lei, endrecec lei. E co l’apeles les sanhs[2346] e las veuvas, demonstrec la viva[2347].
Act 9:42
Mais fait fo fait conogut per tota Japha, e crezero mouti al Senhor.
Act 9:43
Mais fait fo co estes moutz dias en Japha ab .i. Simon, correger[2348].
Act 10:1
Mais .i. bar era e Sezaria per [225b/113b] nom Corneli, centurio de la cumpanha que es dita Lombardesca[2349],
Act 10:2
e relegios e tementz Deu ab tota sa maiso, faze[n]tz moutas almoinas a pobol e pregantz Deu tota ora.
Act 10:3
Vi en vesio manifestament, aissi co la ora nona del dia, l’angel del Senhor intrantz e dizentz a si: Corneli.
Act 10:4
Et el, esgardantz en lui, castiaz de temor, dix: Quals est, Senhor? Mais dix a lui: Las tuas oratios[2350] e las tuas almoinas pujero en remembransa en esgardament del Senhor.
Act 10:5
Et ara tramet baros en Japhas, et apela .i. Simon qui es sobre-nomnatz Peire.
Act 10:6
Aquest alberga ab .i. Simon, corejer, la maiso del qual es lonc la mar. Aquest dira a tu que covenga a tu far.
Act 10:7
E co fos departitz l’angel que parlava a lui, apelec .ii. baros sos privatz, et .i. cavaer tement Deu, d’aquels que obezio a lui.
Act 10:8
Als quals co recumtes totas las causas, trames les en Japha.
Act 10:9
Mais e l’autre dia, els fazentz viage et apropiantz a la ciutat, pujec Peire en las sobiranezas que ores, viro la ora [226a/113c] .vi.
Act 10:10
E co famejes, volc manjar. Mais els aparelhantz, cazec sobre lui sobre-pujamentz de pessa.
Act 10:11
E vi lo cel ubert, et .i. vaissel deissendent sobre lui mout resplandent aissi co gran lensol[2351] de .iiii. comensamentz esser sotzmes del cel en la terra,
Act 10:12
el qual ero totas las cadrapedias, e las reptilias de la terra, e las volatilias del cel.
Act 10:13
E fo faita votz a lui: Leva sus Peire, auci e manja.
Act 10:14
…[2352]: No sia, Senher, quar lunha ora no manjei causa laja o no‑nedeza.
Act 10:15
E la segonda votz de rescaps dix a lui: Aco que Deus nedejec, tu no diras orre.
Act 10:16
Mais aisso fo fait per .iii. vetz. E viasz fo receubutz lo vaissel el cel.
Act 10:17
E domentre que Peire doptes entre si quals causa fora la vesios que avia vista, vec vos li baro que ero estat tramesi[2353] de Corneli, enqueren[tz] la maiso de Simon, estero a la porta.
Act 10:18
E co apelesso, enqueriro [si] Simon[2354], que es sobre-nomnatz Peire, avia aqui ostal.
Act 10:19
Mais Peire encara cossirantz de la vesio, Esperitz dix a lui: Vec [226b/113d] te .iii. baros te cerco.
Act 10:20
Per aisso leva sus, e deissen e vai ab els, no doptantz[2355] alcuna causa, quar eu los tramesi.
Act 10:21
Mais Peire, deissendentz als baros que ero tramesi de Corneli[2356], dix: Vec vos eu so aquel que queretz. Quals es la razos per que vengues?
Act 10:22
Li qual dixero: Corneli, centurios, bar dreiturers, e tementz Deu, et aventz bo testimoni[2357] de tota la gentz dels Juzeus, receub respost del sanh angel, apelar tu en la sua maiso, et auzir[2358] paraulas de tu.
Act 10:23
Per aisso Peire, menantz els dinz, receub los e l’ostal. Mas al segon dia, levantz Peire, anec ab els en Sezaria[2359]; et alcanti dels fraires de Japha acumpanhero lui.
Act 10:24
Mais a l’autre dia intrero en Sezaria. Mais Corneli les esperava, apelatz sos parentz e sos besonhoses amix[2360].
Act 10:25
Mais fait fo co Peire intres en Sezaria, Cornelis anec a lui, e adorec le agenolantz als pes de lui.
Act 10:26
Mais Peire levec lui, dizentz: Que fas? Deu azora[2361]. Leva sus: et eu mezeis so home aissi co tu. [227a/114a]
Act 10:27
E parlantz a lui, intrec, e trobec ne moutz que s’ero ajustat.
Act 10:28
E dix ad els: Vos sabetz en qual manera sia escumengat al baro Juzeu ajustar o apropiar a l’estranh linhage. Mais a mi demostrec Deus no dir lunh home comu o lag.
Act 10:29
Per la qual causa vengui senes doptansa, apelatz de vos[2362]. Donx eu enqueri vos per cal causa apelatz mi.
Act 10:30
E Corneli dix: L’autre cart dia entro ad aquesta ora, era orantz en la mia maiso. E vec vos us bars estec lonc mi en vestimenta[2363] candeza, e dix[2364]:
Act 10:31
Corneli, eissauzida es la tua oracio, e las tuas almoinas so remembradas dena[n]t Deu en esgardament del Senhor.
Act 10:32
Per aisso[2365] tramet en Japha, et apela Simon que es sobre-nomnatz Peire. Aquest alberga en la maiso de Simon, correjer lonc la mar[2366].
Act 10:33
Donx viasament tramesi a tu pregan que tu venguesses a nos, e tu be o fist venent[2367]. Per aisso ara tuit nos el teu esgardament [em] aparelhat[2368] auzir totas las causas que so comandadas a tu del Senhor. [227b/114b]
Act 10:34
Mais Peire ubrentz la sua boca, dis: En veritat espro[2369] que Deus no es receberes de personas.
Act 10:35
Mais en tota ge[n]t que tem lui et obra dreitura es receubutz de lui.
Act 10:36
La paraula trames als fils d’Israel, anumciantz[2370] patz[2371] per Jesu Crist; aquest es Senher de totas causas.
Act 10:37
Vos sabetz la paraula que es faita per tota Judea, comensantz de Galilea, apres lo babtisme que preziquec Joan,
Act 10:38
Jesu de Nazare en qual maneira oiss lui Deus de Sanh Esperit e de vertut[2372], lo qual traspassec be fazen e sanantz totz los apre[n]sses[2373] del Diable, quar Deus era ab lui.
Act 10:39
E nos em testimoni de totas aquestas causas que fe en la regio dels Juzeus et en Jerusalem, lo qual auciro sospendentz el fust.
Act 10:40
Aquest resucitec Deus el tertz dia e dec lui esser fait manifest,
Act 10:41
no a tot lo poble, mais als testimonis denant-azordenatz[2374] de Deu, a[2375] nos que manjem e beguem ab lui, e coversem per .xl. dias[2376] apres que resucitec dels mortz.
Act 10:42
E comandec a nos prezicar al poble [e] testimoniar que el meteis es aquel que es establitz de Deu, juges dels [228a/114c] vius e dels mortz.
Act 10:43
Az aquest porto testimoni totz los prophetas, recebre perdo de pecatz per lo nom de lui tuit aquels que crezio en lui.
Act 10:44
Encara Peire parlant aquestas paraulas, cazec Sanh Esperitz sobre totz aquels que auzio la paraula.
Act 10:45
Et estobezio tuit li fizel de la circumcisio[2377] que ero vengut ab Peire, quar la gracia de Sanh Esperit es esparsa en las naissensas de las gent[z][2378].
Act 10:46
Mais auzio lui parlantz en lengas, et engrandezentz Deu.
Act 10:47
Ladonx, respos Peire: Donx pod alcus devedar aiga, que no sia batejat aquesti que recebo Sanh Esperit, aissi co nos?
Act 10:48
E comandec los esser batejat el nom del Senhor nostre[2379], Jesu Crist. E preguero le que estes ab els per alquantz dias.
Act 11:1
Mais li apostol e li fraire que ero[2380] en Judea auziro que las Gentz receubo la paraula de Deu,[2381] et engrandezio Deu. Donx Peire, apres mout temps, volc anar en Jerusalem. Et apelantz e cofermantz los fraires, issic, acertas fazentz avondosa paraula, per las regio[s] essenhantz els[2382].
Act 11:2
Mais co fos pujatz Peire en Jerusalem, desputavo contra lui aquilh que ero de la circun[ci]zio[2383],
Act 11:3
dizentz: Per que intrest als baros aventz [228b/114d] paganeime[2384] e manjest ab els?
Act 11:4
Mais Peire comensantz, desponia ad els l’orde de la vesio, dizentz:
Act 11:5
Eu era orantz en la ciutat de Japha, e vi en sobre-pujament de pessa visio, .i. vaissel deissendent aissi coma gran lensol de .iiii. comensamentz esser sotzmes del cel. E venc tro a mi,
Act 11:6
el qual eu esgardantz cossirava, e vi las cadrepedias de la terra, e las bestias, e las reptilas, e la volatilia del cel.
Act 11:7
Mais auçigui votz dizent a mi: Peire, leva sus; auci e manja[2385].
Act 11:8
Mais eu dissi: No, Senher, quar anc causa laja o no‑nedeza no intrec e ma boca.
Act 11:9
Mais la votz del cel respos la segonda vetz, e dix: Aquo que Deus denejec, tu no diras ore.
Act 11:10
Mais aisso fo fait per .iii. vetz; e de rescaps totas causas foro receubudas el cel.
Act 11:11
E vec vos viasament .iii. baros estero en la maiso on eu era, tramesi de Sezaria a mi.
Act 11:12
Mais Esperitz dix a mi que anes ab els, no doptantz alcuna causa. Mais neis aquesti .vi. frairi vengon ab mi, et intrem e la maiso d’aicel baro.
Act 11:13
Mais recumtec a nos [229a/115a] en qual maneira avia vist l’angel en la sua maiso, estant e dizentz a si: Tramet en Japha et apela Simon, que es sobre-nomnatz Peire,
Act 11:14
lo qual parlara a tu paraulas en las quals seras salvs tu e la tua maiso.
Act 11:15
Mais co eu comences parlar, cazec Sanh Esperit sobre totz aquels que auzio la paraula[2386] aissi co en nos del comensament.
Act 11:16
Mais recordei me de la paraula del Senhor, aissi co el dizia: Acertas Joan batejec en aiga, mais vos seretz batejadi en Sanh Esperit.
Act 11:17
Donx si Deus donec [a]d els aquela[2387] eissa gracia aissi co a nos, que crezem el Senhor nostre Jesu Crist, quals era eu que pogues devedar a Deu[2388] que no dones Sanh Esperit als crezentz el Senhor Jesu Crist?
Act 11:18
Aquestas causas auzidas, calero e lauzero Deu, dizentz: Doncas, Deus donec a las Gentz penedencia a vida.
Act 11:19
Et acertas aquels que ero estat espars de la tribulacio que era estada faita sotz Esteve anero entro a Phenitz et entro a Cipre et entro ad Antioca, no parlantz la paraula a negu, si no a sols los Juzeus.
Act 11:20
Mais [229b/115b] alcanti de lor ero baro ciprienc e cirinenc, li qual, co foso intrat en Antioca, parlavo als Grex, anunciantz Jesu Crist.
Act 11:21
Et era la mas del Senhor ab els, e moutz cumtes de creze[n]tz so covertitz al Senhor.
Act 11:22
Mas la paraula venc a las aurelhas de la gleisa que era en Jerusalem, e, sobre aquestas causas, trameiro Barnabas entro en Antioca.
Act 11:23
Lo qual, co fos vengutz e vis la gracia de Deu, engauzic se, et amonestava les totz en establiment de cor remanre[2389] el Senhor.
Act 11:24
Quar el era bos bars e ples de Sanh Esperit e de fe. E mouta cumpanha fo apausada al Senher.
Act 11:25
E Barnabas anec en Tars, que cerques Paul, lo qual, co·l trobes[2390], menec le en Antioca.
Act 11:26
E coversero tot l’an en la gleisa; essenhero mouta cumpanha, aissi que li decipol d’Antioca fosso primeirament sobre-nomnat Crestia.
Act 11:27
Mais en aicels dias sobre-vengro prophetas de Jerusalem en Antioca,[2391] et era grans alegrers, nos amasatz.
Act 11:28
E levantz[2392] us d’els per nom Agabus, significava[2393] per Esperit gran fam endevenidoira en tota la redondeza de las terras, que es faita sotz Claudi.
Act 11:29
Mais li decipol, aissi [230a/115c] co usquex avia, azordenero us quex el menester trametre als fraires estantz en Judea,
Act 11:30
la qual causa fero, trametentz als vels, per las mas de Barnabas e de Paul.
Act 12:1
Mais en aquel meteis temps mes Erodes lo reis[2394] la mas, que turmemtes[2395] alcantz de la gleisa que era en Judea[2396].
Act 12:2
Mais aucis Jacme, lo fraire de Joan, ab glazi.
Act 12:3
Mais vezentz que plagues als Juzeus, perpausec[2397] que preses Peire. Mais ero li dia dels Aimes.
Act 12:4
E co l’agues pres, mes le[2398] en la carcer, liura[n]tz a .iiii. cazer[n]tz[2399] de cavaers a gardar, e volentz apres la Pasca lui menar al pobol.
Act 12:5
Et acertas Peire era gardatz en la carcer. Mais oracios era faita, senes derumpement, de la gleisa a Deu per lui.
Act 12:6
Mais co Erodes fos menadors lui, en aquela noit era Peire dormentz entre dos cavaers, liatz ab doas cadenas, e las gardas denant l’uss gardavo la carcer.
Act 12:7
E vec vos l’angel del Senhor estec, e lum resplandic[2400] en la estaja de la carcer, e ferit le laz de Peire, escomoc lui, dizent: Leva sus viasamentz. E viasament cazero[2401] [230b/115d] las cadenas de las mas de lui.
Act 12:8
E l’angel dix a lui: Denant-cinh[2402] te, e causa las tuas causas. E fe o aissi. E dix a lui: Revirona te to vestiment e sec me.
Act 12:9
Et issentz, seguia lui, e no sabia que fos ver aco que era fait per l’angel, mais azesmava si vezer vesio.
Act 12:10
Mas traspassantz la primeira e la segonda garda, ve[n]gro[2403] a la porta ferrie[n]ca[2404] que mena a la ciutat, que fo uberta ad els de grat[2405]. Et issentz, traspasero una carreira o borg[2406]. E viasament se departic l’angel de lui.
Act 12:11
E Peire reviraz, dix a si: Ara sei verament que·l Senhor trames lo seu angel, e deliurec me de la ma d’Erode e de tota la esperansa del poble dels Juzeus.
Act 12:12
E cossira[n]tz, venc a la maiso de Maria, la maire de Joan, que es sobre-nomnatz Marc, on eran mouti amassadi et orantz.
Act 12:13
Mais lui empenhe[n]tz l’uss de la porta, issic una macipa a vezer per nom Roda[2407].
Act 12:14
E co conoc la votz de Peire, per gaug no uberc[2408] la porta, mais dinz correntz, nonciec Peire estar a [231a/116a] la porta.
Act 12:15
Mais els dixero a lei: Forsenas. Mas ela afermava si aver aissi[2409]. Mais els dizio: Angels es de lui.
Act 12:16
Mais Peire perseverava enpenhe[n]tz. Mais co ubrisso l’uss, viro lui, et estobeziro.
Act 12:17
Mas, cenantz els ab la ma que calesso, intrec. Mais recumtec en qual maneira avia lui gitat lo Senhor de carcer, [e dix][2410]: Nonciatz aquestas causas a Jacme et als fraires. Et issit, anec en autre loc.
Act 12:18
Mais fait lo dia, era no-pauca turbatios entre·ls cavaers, qual causa fos faita de Peire[2411] o cossi s’en fos issitz.
Act 12:19
Mais co Eros queregues lui e no·l trobes, la enquericios faita[2412] de las gardas, comandec les esser amenatz. E deissendentz de Judea en Sezaria, estec aqui.
Act 12:20
Mais Erodes era iratz ad aquels de Sur e de Sayet[2413]. Mais els engalment veng[r]on a lui, et amonestat Blast, que era sobre la cambra del rei, requerio patz per zo quar las regios de lor ero noiridas de lui.
Act 12:21
Mais establit lo di|a [231b/116b], Erodes vestiz de vestiment reial, …[2414] et amonestava ad els, lui regirat ad aquels de Sur [e] de Sayet[2415].
Act 12:22
Mais lo pobles cridava: Votz de Deu, e no d’ome[2416].
Act 12:23
Mais viasament feric lui l’angel del Senhor, per ço quar no avia donada honor a Deu; e degastatz de verms, moric.
Act 12:24
Mais la paraula del Senhor creissia et era moltiplicada[2417].
Act 12:25
Mais Barnabas e Paul tornero de Jerusalem en Antioca[2418], acabat lo menester, pres Joan[2419] que es sobre-nomnatz Marcs.
Act 13:1
Mais ero en la gleisa que es d’Antioca prophetas e doctors, els quals era Barnabas e Simon, que era sobre-nomnatz Negres, e Lutz Cirinientz[2420], e Manaen que era teirals d’En Herode [2421] lo cartaner, e Saul[2422].
Act 13:2
Mais els ministrantz al Senhor e dejunantz, dix Sanh Esperit: Departetz a mi Pauls e Barnabas e la obra en que·ls presi..
Act 13:3
Ladonx, dejunantz et orantz et empausantz ad els las mas, laissero les.
Act 13:4
E els acertas tramesi del Sanh Esperit, anero en Selentia; e d’aqui navejero [232a/116c] el Cipre[2423].
Act 13:5
E co venguesso e Solamina, prezicavo la paraula de Deu en las sinagogas dels Juzeus. Mais avio Joan el menester.
Act 13:6
E co anesso[2424] per tota l’ilha[2425] entro a Paphum, trobero u baro, encantador[2426], fals propheta, Juzeus, …[2427] Bar‑Jesus[2428],
Act 13:7
que era ab le vescomte, Se[r]gio Paul[2429], baro savi. Aquest, apelat[2430] Barnabas e Paul, desir[a]va auzir la paraula de Deu.
Act 13:8
Mais contrastava ad els Elimas l’encantaire, quar aissi es entendutz le nom de lui, querentz contrastar le vescomte de la fe.
Act 13:9
Mais Saul, lo qual neis Paul, …, esgardantz[2431] en lui,
Act 13:10
dix: O, tu ples de tot engan e de tot decebement[2432], fil de Diable[2433], enemix de tota dreitura, no·t trigas trastornar las vias dreitureiras del Senhor.[2434]
Act 13:11
E vec te la mas del Senhor es ara sobre tu, e seras cex, no vezentz solelh entro a temps. E viasament, cazec sobre lui escurtatz e tenebras, et anantz enaviro, queria quals dones a lui la ma.
Act 13:12
Ladonx, lo vescom[2435], co vis le fait, crezec, meravilantz sobre la doctrina del Senhor. [232b/116d]
Act 13:13
Mais co Pauls navejes de Pa[pho]s[2436], et aquilh qu’ero ab lui, vengro em Pergen de Pamphilia. Mas Joan, departentz de lor, tornec s’en en Jerusalem.
Act 13:14
Mais els traspassantz Pergen, vengro[2437] en Antioca, que es de P[i]sidia[2438]; et intradi e la sinagoga al dia dels Sabtes, ….[2439].
Act 13:15
Mais apres la leisso de la leg [e] [2440] dels prophetas, trameiro lo princep de la sinagoga ad els, dizentz: Baro frairi, si alcuna paraula de amonestament es en vos, digatz la al poble.
Act 13:16
Mais levantz Paul e demostrantz calament[2441] ab la ma, dix: Baro d’Israel, e vos que temetz Deu, aujatz.
Act 13:17
Lo Deus del poble d’Israel elegit los nostres pairos et eissaucec lo poble, co fos coutivaire[2442] en la terra d’Egipte, et en bras aut amenec els de lei.
Act 13:18
E per temps de .xl. ans sostenc las costumas de lor, [e] noiric los el desert[2443].
Act 13:19
E destruzentz las .vii. gentz e la terra de Canan, per sort devezis ad els la terra de lor,
Act 13:20
aissi co apres .cccc. e .xl. ans. Et apres aquestas causas, donec juges entro a Samuel lo propheta.
Act 13:21
E [233a/117a] d’aqui enant, requeregon[2444] rei, e donec ad els Deus Saul, lo fil de Chis, baro del linhage de Benjamin, per .xl. ans.
Act 13:22
E mogut lui, sucitec ad els[2445] Davit lo rei, al qual portantz testimoni, dix: Eu trobei Davi, lo filh de Jesse, baro sego lo meu cor, que fara totas las mias volontatz.
Act 13:23
Lo Deus d’aquest sucitec lo salvador Jesu de la semensa d’Israel, segon la promessio,
Act 13:24
prezicantz Joan denant la cara de l’aveniment de lui babtisme de penedencia, et a tot lo poble d’Israel, em perdo de pecatz[2446].
Act 13:25
Mais co Joan cumpli[2447] so cors, dizia: Eu no so aquel que vos albiratz mi esser, mais vec vos apres mi ve aquel del qual eu no so [di]gnes[2448] deliar los causamentz dels pes.
Act 13:26
Baro frairi, filh del[2449] linhage d’Abram e de Deu[2450], et aquels[2451] que temo Deu en vos, a vos es tramesa la paraula d’aquesta salut.
Act 13:27
Quar aquels abitavo en Jerusalem e li princep de lei, aquest mesconoissentz[2452] e las votz dels prophetas[2453] que so ligidas[2454] per totz sabtes, jujantz, cumpliro[2455].
Act 13:28
E no trobantz en lui lunha razo de mort, querigro[2456] a Pilat [233b/117b] que aucisseso lui.
Act 13:29
E co aguesso acabadas totas las causas que ero escriutas de lui, despausantz del fust, pausero lo el moniment.
Act 13:30
Mais Deus le resucitec dels mortz el tertz dia, lo qual fo vistz per moutz dias ad aquels
Act 13:31
que ero essems pujadi ab lui de Galilea en Jerusalem, li qual so testimoni de lui en Galilea tro aici.
Act 13:32
E nos anonciam a vos la repromessio que fo faita als nostres pairos,
Act 13:33
quar Deus cumplic aquestas causas als nostres fils sucitantz Jesu, aissi co es escriut el segon salm: Tu est lo meus Fils; eu te[2457] engendrei hoi.
Act 13:34
Mais quar sucitec lui dels mortz, mais no es retornadors en coruptio, aissi dix: Quar las santas causas fizels de Davit, donarei a vos.
Act 13:35
Et emperaisso l’autra escriptura ditz: No daras al teu[2458] Sant vezer corumptio.
Act 13:36
Quar Davit, co agues aministrat en la sua generatio a la volontat de Deu, dormic; e fo pausatz[2459] als seus pairos, e vi corumptio.
Act 13:37
Mais aquel que Deus sucitec, no vi corumptio.
Act 13:38
Per aiso, baro frairi, conogut [234a/117c] sia a vos que per aquest Jesu es anunciatz a vos perdo de pecatz, de totz aquels dels quals no poguesz esser justificatz en la leg de Moysen;
Act 13:39
totz aquel que cre en aquest es justificatz.
Act 13:40
Donx veiatz que no sobre-venga[2460] a vos aquo que es dig per los prophetas:
Act 13:41
Veiaz los mesprezadors, e meravilhatz vos, e siatz departitz, quar eu obrei obra els vostres dias, obra la qual no creiretz si alcus la recumtara a vos.
Act 13:42
Mais els issentz, pregavo que al segon sabte parlesso a lor aquestas paraulas.
Act 13:43
E co la sinagoga fos laissada, mouti dels Juzeus e dels colentz estranhs[2461] seguiro Paul e Barnabas, li qual parlantz az els, amonestavo les que estesso en la gracia de Deu. Mais fait fo per tota la ciutat esser nominativada la paraula[2462].
Act 13:44
Mais al segon sabte a bem prop[2463] tota la ciutat s’ajustec auzir la paraula del Senhor.
Act 13:45
Mais li Juzeu, vezentz las cumpanhas, foro cumplit d’eveja e contradizio aquelas causas que ero ditas [234b/117d] de Paul, blasmantz.
Act 13:46
Ladonx Paul e Barnabas dissero fermament: A vos covenia primeirament parlar la paraula de Deu, mais quar refudetz lei e vos jugetz no‑digni de la durabla vida, vec vos tornam nos a las[2464] Gentz.
Act 13:47
Quar aissi nos o comandec lo Senhor: Pausi te lum en las Gentz, que sias en salut entro a la fi de la terra.
Act 13:48
Mais las Gentz auzentz, engauzio se e glorificavo[2465] Deu, e crezero ca[n]ti que canti ero azordenat a vida durabla.
Act 13:49
Mais la paraula del Senhor era semenada per tota la regio.
Act 13:50
Mas li Juzeu escomogro las femnas religiosas e onestas, e·ls primers de la ciutat, et escomogro encausz encontra Paul e Barnabas, e gitero les de lors encontradas.
Act 13:51
Mais els, secossa la polvera dels pes en els, vengon[2466] en Iconium.
Act 13:52
Acertas, li decipol ero cumplit de gaug e de Sanh Esperit.
Act 14:1
Mais fait fo en Iconium, co [235a/118a] fosso essems intradi en la sinagoga dels Juzeus e parlesso, aissi que crezess avondosa mouteza de Grex e de Juzeus.
Act 14:2
Mais li Juzeu[2467] que foro encrezol[2468], se levero et escomogro ad ira las armas de las Gentz encontra los fraires. Mais lo Senhor donec patz viasament.[2469]
Act 14:3
Emperaisso, mout de temps estero fizansosament el Senhor, portantz testimoni a la paraula de la sua gracia, e donantz signas e meravilas esser faitas per las mas de lor.
Act 14:4
Mais la mouteza de la ciutat fo devezida. Et acertas alcanti eran ab los Juzeus, mais alcanti ab los apostols.
Act 14:5
Mais co fos faitz embrivament dels Juzeus e dels pagas ab lors princeps, que ab antas turmentesso e lapizesso els,
Act 14:6
entendentz fugiro a las ciutatz de Liconie de Listra et en Derben, et enaviro[2470] tota la regio; et aqui eran prezicantz. E fo conoguda tota la mouteza de las doctrinas. Mais[2471] Paul e Barnabas estavo en Listris.[2472] [235b/118b]
Act 14:7
Et .i. bar era e Listris, eferms dels pes, sezia[2473], contraitz del ventre de sa maire, lo qual lunha ora no avia anat.
Act 14:8
Aquest auzic Paul parlant, lo qual esgardantz lui e vezentz que avia fe que fos faitz salvs,
Act 14:9
dix ab gran votz: El nom de Jesu Crist[2474], leva sobre·ls teus pes dreitz. E sautec et anava, lauzantz Deu[2475].
Act 14:10
Mais co las cumpanhas visso[2476] aco que avia fait Paul, levero la lor votz en liconia[2477], dizentz: Deus semblantz ad omes dissendero a nos.
Act 14:11
Et apelavo Barnabas Jupiter, e Paul Mercurio, quar el era governaire de la paraula.
Act 14:12
Acertas, .i. preveire de Jupiter que era en la ciutat, aportantz taurs e coronas a las portas, ab los pobles volia sacrificar ad els.
Act 14:13
La qual causa co o auziro li apostol Barnabas e Paul, escoissendentz lors gonelas, saliro e las cumpanhas, cridantz,
Act 14:14
e dizentz: Baro, per que faitz aquestas causas? E nos em homes mortal[s][2478] semblant a vos, anonciantz a [236a/118c] vos covertir d’aquestas vanas causas a Deu lo viu, e·l ver[2479], que fe lo cel e la terra e la mar, e totas las causas que so en els,
Act 14:15
lo qual laissec totas las Gentz en las trespassadas generatios intrar en la suas vias.
Act 14:16
Et acertas no laissec si meteis senes testimoni, be fazentz, donantz plujas del cel e temps portantz fruitz, cumplentz los nostres[2480] corages de manjar e d’alegrer.
Act 14:17
E dizentz aquestas causas, a penas sessero las cumpanhas que no sacrifiquesso ad els.
Act 14:18
Mais alcanti Juzeus sobre-vengron d’Antioca e de Iconio; et amonestadas las cumpanhas e lapizantz Paul, traissero le fora la ciutat, adesmantz lui esser mort.
Act 14:19
E revironantz lui li decipol, levantz, intrec en la ciutat, et a l’autre dia anec ab Barnabas en Derben.
Act 14:20
E co preziquesso en aicela ciutat, e[2481] essenhesso moutz, tornero s’en en Listra et en Iconio et en Antioca,
Act 14:21
cofermantz las armas dels decipols, et amonestantz que estesso e la fe, e que per moutas tribulatios nos cove intrar el regne de Deu.
Act 14:22
E co [236b/118d] estab|lisso ad els preveires per senglas gleisa[s][2482], et oresso ab dejuns, comandero los al Senhor el qual crezero.
Act 14:23
E traspassa[n]tz per Sidia[2483], vengro em Pamphilia;
Act 14:24
e parlantz em Pergem la paraula del Senhor, deissendero[2484] en Lombardia[2485],
Act 14:25
e d’aqui navejero en Antioca, don ero liuradi a la gracia de Deu en la obra que cumpliro.
Act 14:26
Mais co fosso vengut et aguesso amassada la gl[e]isa, recumtero cantas[2486] causas avia Deus faitas ab els, e que avia a las Gentz ubert l’uiss de la fe.
Act 14:27
Mais estero ab los decipols no pauc temps.
Act 15:1
Et alcanti, deissendentz de Judea, essenhavo los fraires, dize[n]tz que[2487]: Si no seretz circumcis segon la costuma de Moysen, no podetz esser salv.
Act 15:2
Mais faita tenzo[2488] no pauca Barnabas e Paul encontra els, dizia Paul estar els aissi que crez[er]o[2489]. Et establiro que pujesso Paul e Barnabas et alcanti dels autres als apostols e als preveires en Jerusalem sobre aquesta enquestio.
Act 15:3
Doncas els tramesi de la gleisa, traspassavo Phenitz e Samaria, recumtantz la coversatio de las [237a/119a] Gentz[2490], e fazio gran gaug a totz les frares[2491].
Act 15:4
Mais co fosso vengut en Jerusalem, et aquels que ero ab els[2492], foro receubut de la gleisa, e dels apostols e dels ancias, recumtans cantas causas avia Deus faitas ab els.
Act 15:5
Mais levero se alcanti baro de la eregia dels Fariseus qui crezero, dizentz que cove els esser circumcises; acertas, majerment gardar la leg de Moysen.
Act 15:6
Et ajustero se li apostol e li velh vezer d’aquesta paraula.
Act 15:7
Mais co grans enqueretios fos faita, levantz Peire, ditz ad els: Baros frairi, vos sabetz que dels ancias dias eligis Deus e nos per la mia boca auzir las Gentz la paraula de l’avangeli, e creire.
Act 15:8
E Deus, que conois les cors dels homes, donec testimoni, donantz ad els Sanh Esperit, aissi co a nos,
Act 15:9
et no destriec alcuna causa entre nos et els, denejantz per fe los corages de lor.
Act 15:10
Doncas, per que assajatz[2493] Deu[2494] ara empaussar jo sobre las cervitz dels decipols, li qual li nostri pairo ni nos no poguem portar? [237b/119b]
Act 15:11
Mais per la gracia del nostre Senhor Jesu Crist crezem esser salvat, per qual maneira et eli.
Act 15:12
Mais calec tota la mouteza et auzi Barnabas e Paul, recumtantz cantas signas e cantas[2495] meravilhas avia Deus faitas en las Gentz per els.
Act 15:13
Et apres que calero, respos Jacme, dizentz: Baros, frairi, aujatz [me][2496]:
Act 15:14
Simon recumtec primeirament per qual manera visitec Deus lo pobol pe[n]dre de las gentz al seu nom.
Act 15:15
E ad aquest s’acordo las paraulas dels prophetas, aissi co es escriut:
Act 15:16
Apres aisso, retornarei a vos[2497], et endeficarei le tabernacle de David[2498] lo qual cazec; e reire-endeficarei[2499] las causas trabucadas de lui, et endresarei le,
Act 15:17
que[2500] requiro li autri home Deu, e totas las Ge[n]tz sobre las quals es apelatz lo meu nom, so ditz lo Senher[2501], fazentz aquestas causas.
Act 15:18
E conoguda es al Senhor la obra del segle[2502].
Act 15:19
Per la qual causa eu jugi no cargar aquels que so covertit de las Gens al Senhor,
Act 15:20
mais escriure ad els que s’abstengo dels laizamentz de las ymajes, e de fornicatio, e de las causas [238a/119c] o|fegadas[2503], e de sanc.
Act 15:21
Quar Moysen dels temps[2504] ancias a en se[n]glas ciutatz aquels que prezico lui en las sinagogas, aissi co es ligit per totz sabtes.
Act 15:22
Ladonx plac als apostols et als ancias eligir baros de lor e trametre en Antioca ab Paul et ab Barnabas, Judas, que es sobre-nomnatz Barsabas, e Sila, baros primers[2505] els fraires,
Act 15:23
escriventz per las mas de lor pistola continent aquestas causas[2506]: Li apostol e li fraire ancia als fraires que so de las Gentz en Antioca et en Siria et en Cilicia, salutz.
Act 15:24
Quar nos auzim que alcanti issentz de nos torbero vos per paraulas trastornantz las vostras armas, als quals nos no o mandem.
Act 15:25
Per aisso plac a nos[2507], amassatz en .i., eligir baros e trametre a vos ab los nostres mout cars Barnabas e Paul,
Act 15:26
homes que liurero las lors armas per lo nom del nostre Senhor, Jesu Crist.
Act 15:27
Doncas tramesem Juda e Sila, que els meteissi[2508] per paraulas recumto a vos aquelas eissasz[2509] causas.
Act 15:28
Quar vist [238b/119d] es[2510] al Sanh Esperit et a nos d’aici enant no e[m]pausar a vos lunha causa de faiss, eisses[2511] aquestas que so besonhosas:
Act 15:29
que vos abstengatz de las causas sacrificadas de las ydolas, e de sanc, e de causa ofegada, e de fornicatio; et aquelas causas que no voletz esser faitas a vos, no faretz als autres,[2512] de las quals vos gardantz, be o faitz. Deus vos salv.
Act 15:30
Per aisso, els tramesi, deissendero en Antioca, et amasada[2513] la mouteza, liurero la pistola.
Act 15:31
La qual, co aguesso ligida, engauziro·s sobre·l conort.
Act 15:32
Mais Judas e Silas, co els eissi fosso prophetas, ab plusors paraulas conortero[2514] les fraires e cofermero les.
Act 15:33
Mas fait aqui alcant temps, foro tramesi dels fraires ab patz ad aquels que·ls avian tramesis.
Act 15:34
Mais justa causa fo a Sela remaner aqui, mais Judas s’en anec sols.[2515]
Act 15:35
Mais Pauls e Barnabas estavo en Antioca, ab plusors autres, essenhantz e prezicantz la paraula del Senhor.
Act 15:36
Mas [239a/120a] apres alcantz dias, dix Paul a Barnabas: Retornantz, vesitem los fraires per totas ciutatz en que preziquem la paraula del Senhor, en qual maneira ajan ab lor.
Act 15:37
Mais Barnabas volia pendre[2516] ab si Joan, que es sobre-nomnatz[2517] Marcs.
Act 15:38
Mais Paul pregava lui, quar[2518] se fos departitz de lor de Pamphilia e no fos anatz ab els en la obra, no deu esser receubutz lui[2519].
Act 15:39
Mais fait fo departiment entre Paul e Barnabas enaissi que·s departisso l’us de l’autre[2520]. Et acertas Barnabas, pres Marc, navejec per le Cipre.
Act 15:40
Mais Paul, eligit Sila, anec, liuratz dels fraires a la gracia del Senhor.
Act 15:41
Mas anava per Siria e per Silicia cofermantz[2521] las gleisas[2522], comandantz gardar les mandamentz dels apostols e dels ancias.
Act 16:1
E co cerquesso aq[ue]stas naissensas, veng[r]on en Derben et en Listra.[2523] E vec vos .i. decipol era aqui per nom Timothe, fils de femna veuva[2524] fizel, de paire paga.
Act 16:2
[Ad] aquest[2525], redio bo testimoni[2526] li frairi que ero [239b/120b] en Listra et en Iconio.
Act 16:3
Aquest volc Paul anar ab si, e prendentz, circumcis le aqui per los Juzeus que ero en aquels lox, quar tuit sabio que·l paire de lui fos pagas.
Act 16:4
Mais co traspassavo las ciutatz, liuravo ad els gardar les essenhamentz que ero decretz[2527] dels apostols e dels ancias que ero en Jerusalem.
Act 16:5
Et acertas las gleisas ero cofermadas de fe, et avondavo cada dia de cumte.
Act 16:6
Mais traspassantz Frigia e la regio de Galacia, foro vedat de Sanh Esperit parlar la paraula en Asia.
Act 16:7
Mais co venguesso en Missia, asajavo anar en Bitinia, e no o aut[r]egec ad els l’Esperit de Jesu Crist.
Act 16:8
Mais co traspassesso Misia, deissendero en Troia[2528],
Act 16:9
e visio fo demostrada a Paul per noit: us bar de Macedoni era estantz e pregantz lui, dizentz: Traspassantz en Macedonia, ajuda nos.
Act 16:10
Mais co ac vista la visio, queregrem[2529] anar e Macedonia, faiti certani que·l Senhor nos avia apelatz prezicar [240a/120c] ad els.
Act 16:11
Mais navejantz de Troia per dreg cors, venguem e Samatrachia, et al segon dia en Neapolim.
Act 16:12
E d’aqui en Felip, que es en la primeira part de Macedonia, ciutatz de colonia.[2530] Mais eram en aquesta ciutat estantz per alcantz dias.
Act 16:13
Mais el dia dels sabtes, issim foras la porta de la ciutat lonc le flum on era vista la oratio[2531] esser; e seçentz, parlavam[2532] a las femnas que s’ero ajustadas.
Act 16:14
Et una femna per nom Lidia, polpreira de la ciutat dels Tiatirinenx, colentz Deu[2533], auzic la paraula de la qual lo Senhor aduberc[2534] lo cor entendre ad aquelas causas que ero ditas de Paul.
Act 16:15
Mais co fos batejada, e la maiso de lei, pregu[e]c nos, dizentz: Si vos[2535] jugesz mi esser fizel al Senhor, intratz et estatz en la mia maiso. E coforcec[2536] nos.
Act 16:16
Mais fait fo, anant nos a la oracio, una macipa avent esperit devi venen cont[r]a[2537] nos, la cal dava gran gazanh[2538] a sos senhors devinan.
Act 16:17
Aquesta, seguida Paul [240b/120d] e nos, cridava[2539], dizentz: Aquesti homes so sirventi de Deu l’Autisme, que anoncia[n] a vos via[2540] de salut.
Act 16:18
Mas aisso fazia[2541] per moutz dias. Mais Paul, dolentz, e reviratz a l’esperit dix: A tu comandi el nom de Jesu Crist, eiss de lei. Et issic de lei en eissa ora.
Act 16:19
Mais vezentz li senhor de lei que la esperansa del gazanh de lor issic, prendentz Paul e Sila, menero les el mercat als princeps.
Act 16:20
E presentantz els [als] maestres[2542], dissero: Aquesti homi conturbo la nostra ciutat, co sio Juzeus,
Act 16:21
et anoncio costuma que no coven a nos recebre ni far, co siam Roma.
Act 16:22
E corec lo poble contra els e li maestri, et esquisadas las gonelas de lor, comandero les esser batutz ab vergas.
Act 16:23
E co moutas plagas agueso enpausadas ad els, mesero les en la carcer, comandantz a la garda que curiosament[2543] les gardetz.
Act 16:24
Lo qual, co receubes aital comandament, mes les en la sotirana carcer e[2544] estreis les pes de lor en fust.
Act 16:25
Mais a la meja noit, Pauls [241a/121a] e Silas azorantz, lauzavo Deu. Et aquels que eran en la garda auzio les[2545].
Act 16:26
Mais soptosament fo faitz grans terramovementz, aissi que li fo[n]zament[2546] de la carcer fosso mougut. E viassament foro ubert tuit li ussi, e tuit li liam foro deliadi.
Act 16:27
Mais la garda de la carcer faitz espertatz, [et vezent las portas de la carcer ubertas][2547], trait le glazi, volia si aucire, azesmantz los liatz esser fugitz.
Act 16:28
Mais Paul cridec ab gran votz, dizentz: No faras a tu lunha causa de mal, quar tuit em aici.
Act 16:29
E la garda[2548], requerigut lum, intrec, e tremolantz, agenolhec se als pes de Paul e de Sila.
Act 16:30
Et amenantz els foras, dix: Li mei senhor, que cove mi far que sia faitz salvs?
Act 16:31
Mas els dixero: Cre el Senhor[2549] Jesu, e seras salvs, tu e la tua maiso.
Act 16:32
E parlero a lui la paraula del Senhor, ab totz aquels que ero en la maiso de lui.
Act 16:33
E prendentz els en aquela ora de la noit, lavec las plagas de lor, e viasamentz fo batejatz el e tota la maiso de lui.
Act 16:34
E co les menes en la sua maiso, pausec ad els taula, [241b/121b] e alegrec se ab tota la sua maiso, crezentz en Deu.
Act 16:35
E co fos faitz lo dias, trameiro li maestri les aucizedors[2550], dizentz: Laissa aquels[2551] homes.
Act 16:36
Mais la garda de la carcer nonciec aquestas paraulas a Paul: Que li maestri tramesero que siatz laissat. Donx ara issentz, anatz en patz.
Act 16:37
Mais dix ad els Paul: … nos[2552] poblicalment, homes romas non-dampnatz[2553], meiro en carcer. Et ara a rescost no·n[2554] geto? No sera aissi. Mais els eissi vengo, e geto no·n[2555].
Act 16:38
Mais li aucizedor[2556] nonciero aquestas causas als maestres. E tensero[2557], auzit que fosso Roma.
Act 16:39
E vinentz, pregavo les, et amenantz de la carcer, pregavo[2558] que issiso de la ciutat.
Act 16:40
Mais issentz de la carcer, intrero a Lidia, e vistz los fraires, conortero les et anero.
Act 17:1
Mais co anesso per Amphipolim e per Apollonia, vengro en Tessalonica, on era la sinagoga dels Juzeus.
Act 17:2
Mais Paul intrec ad els segon la costuma. [E] per[2559] .iii. sabtes desponia ad els de las escripturas,
Act 17:3
[242a/121c] a|zubrentz e demostrantz que Crist covenc sofrir e resucitar dels mortz. E que aquest es Crist que eu anuncii a vos.
Act 17:4
Et alca[n]ti de lor crezero, et ajustero se a Paul e a Sila; e dels colentz pagas[2560], gran mouteza; e femnas noblas, no paucas.
Act 17:5
Mais li Juzeu, evejantz e prendentz alcantz baros mals de la cumpanha, e faita cumpanha, escomogro la ciutat; et estantz a la maiso de Jason, querio les amenar el poble.
Act 17:6
E co no·ls trobesso, trazio ne Jason[2561] et alcantz fraires als princeps de la ciutat, cridantz e dizentz[2562]: Quar aquesti so aquels que escomovo la ciutat, et aici vengro,
Act 17:7
los quals receub Jason. E tuit aquest fan contra les decretz de Cesar, dizentz esser autre rei, Jesu.
Act 17:8
Mais escomogro lo poble; e·ls princeps de la ciutat, auzentz aquestas causas,
Act 17:9
e receubuda razo de Jason e dels autres, laissero les.
Act 17:10
Mais li frairi viasament … laissero[2563] Paul e Sila en Berone, li qual co [242b/121d] ven|guesso, intrero en la sinagoga dels Juzeus.
Act 17:11
Mais aquesti ero [plus] nobli dels Juzeus[2564] que ero e Tessalonica, li qual receubro la paraula ab tota cobezeza cada dia ecercantz[2565] las escripturas, si aquesta[s][2566] causas so aissi.
Act 17:12
Et acertas mouti d’els crezero, [e][2567] de las femnas paganas onestas e baro no pauqui.
Act 17:13
Mais co conoguesso li Juzeu en Tessalonica que neis en Berone es prezicada la paraula de Deu de Paul, vengro la escomoventz e torbantz la mouteza.
Act 17:14
E ladonx viasament li frairi laissero Paul que anes entro a la mar; mais Silas e Timotehu remasero aqui.
Act 17:15
Mais aquels que menavo Paul menero lui entro ad Atenas; e receubut mandament de lui a Sila et a Timotehu que tant viasament venguesso a lui, et anero.
Act 17:16
Mais co Paul les esperes ad Atenas, l’esperit de lui embolhezia en lui, vezentz la ciutat donada a las ydolas.
Act 17:17
Per aisso el se desputava en las sinagogas [243a/122a] ab les Juzeus, e el mercat ab les pagas colentz[2568] per totz dias ad aquels que avian auçit[2569].
Act 17:18
Mais alcanti epicureu et estorial filosofi[2570] se desputavan ab lui; et alcanti diz[i]o[2571]: Aquest semenaire de paraulas, que vol dir? Mais li autri dizio: De novels demonis es vistz esser anonciaires; quar Jesu e la resurectio de lui anonciava ad els.
Act 17:19
E pres lui, menero le a l’Oriapac[2572], dizentz: Podem saber quals es aquesta nova doctrina que es dita de tu?
Act 17:20
Quar tu recumtas alcantas causas novelas e las nostras aurelhas. Per aisso volem saber que volo esser aquestas causas.
Act 17:21
Quar li Athenienc tuit e li estranh avenidor a lunha autra causa no s’alezeravo, si no o apendre o auzir alcunas causas de novel.
Act 17:22
Mais Paul estantz e meg de l’Ariopac, dix: Baro atinienc, per totas causas vos veg aissi coma vas relegioses esser[2573].
Act 17:23
Quar eu traspassantz, e vezentz las vostras emajes, trobei .i. autar on era [243b/122b] escriut: Al Deu mesconogut. Doncas, quar vos mesconoissentz colez, eu anoncii a vos aiso:
Act 17:24
Deus que fe lo mon et aquelas causas que so en lui, aquest co sia senher del cel e de la terra, no esta en temples de mafaitz,
Act 17:25
ni no es coutz de mas humanas, besonha[n]tz d’alc[un]a causa[2574], co el eiss do a toz vida et espiratio en totas causas,
Act 17:26
e fe d’u tot linhage d’omes abitar sobre tota la cara de la terra, azordenantz los temps establitz e·ls terminis de la abitatio de lor,
Act 17:27
cercar Deu, si per aventura tracho o trobo lui, jasiaisso que no sia lunh da u quec de nos.
Act 17:28
Quar en lui vivem, et em mogut et em, aissi co alcanti neis dels vostres savis dixero: Quar nos em linhages de lui.
Act 17:29
Donx, co siam linhages de Deu, no devem azesmar la causa devina esser semblantz az aur o az argent o a peira entretalhada d’art, e de cossirer d’ome[2575].
Act 17:30
Et acertas Deus mesprezantz los temps de aquesta mesconoissensa, ara anuncia[2576] als homes que tuit faso [244a/122c] pe|nedencia en tot loc,
Act 17:31
per ço quar establi[2577] temps el qual jujara la redondeza de la terra en enga[l]tat[2578], el baro el qual establic; fe donantz a totz, sucitantz[2579] lui dels mortz.
Act 17:32
Mais co agueso auzida resurectio de mort, alcanti escarnio lui, mais alcanti dixero: Auzirem te d’aisso de rescaps.
Act 17:33
Et enaissi Paul issic de meg de lor.
Act 17:34
Mais alcanti baro, ajustantz a lui, crezero, els quals ero Dionisi Ariopags[2580] et una femna per nom Damaris, et autri ab els.
Act 18:1
Apres aquestas causas Paul, issitz de Etenas, venc en Corinti[2581].
Act 18:2
E trobantz .i. Juzeu per nom Aquila, del linhage de Pont, l’autre[r] [2582] era vengut de Lombardia[2583], e Precilla, moler[2584] de lui, per ço quar Claudi avia comandat totz los Juzeus departir de Roma[2585], et apropiec se ad els,
Act 18:3
e quar era de la art de lor, estava et obrava ab els; mais eran de la art de far tendas et ombras[2586].
Act 18:4
Mas desputavan se en la sinagoga per tot sabte, et amonestava los Juzeus e·ls Grex, entrepausantz lo nom del Senhor Jesu.[2587]
Act 18:5
Mais co fosso vengut de Macedonia [244b/122d] Silas e Timotheu, Paul estava a la paraula testificantz als Juzeus esser Jesu, Crist[2588].
Act 18:6
Mais els contradizentz e blasmantz, Pauls, secodentz la sua vestimenta, dix ad els: Le vostre sanx es sobre·l vostre cap; eu, nedes d’aisso, vau[2589] a las Gentz.
Act 18:7
E passantz[2590], intrec en la maiso d’u baro per nom Thit Just, tementz Deu[2591], la maiso del qual era ajustada ab la sinagoga.
Act 18:8
Mais Crisp, lo princep de la sinagoga, crezec al Senhor ab tota sa maiso; e mouti dels Corintias, auzenz, crezio et ero batejadi.
Act 18:9
Mais lo Senhor dix per vesio a Paul de noitz: No vulhas temer, mas parla e no cales,
Act 18:10
per zo quar eu so ab tu, e negus no sera apausantz a tu que nosa a tu, quar montz[2592] pobles es a mi[2593] en aquesta ciutat.
Act 18:11
Mais estec aqui .i. an e .vi. meses, essenhantz evas[2594] els la paraula de Deu.
Act 18:12
Mais Galio vescomte d’Acaia, li Juzeus se levero d’u corage encontra Paul, et amenero le al tribunal,
Act 18:13
dizentz: Quar aquest amonesta [245a/123a] als homes encontra la leg coutivar Deu[2595].
Act 18:14
Mais Paul comensant ub[r]ir la boca; dix Galio als Juzeus: O, baro Juzeu, acertas, si fos alcuna causa felonessa o mout mala felonia, eu vos sostengra dreitureirament[2596].
Act 18:15
Mais si so e questios de paraulas e de noms e de la vostra leg, vos eissi o veirez. Eu no vulh esser juges d’aquestas causas.
Act 18:16
E ladonx menasec les departir[2597] del tribunal.
Act 18:17
Mais tuit prendentz Sostenen, lo princep de la sinagoga, feriro le denant le tribunal; e d’aquestas causas no era res cura a Galio.
Act 18:18
Mais co Paul sostengues moutz dias, fazentz saludamentz als fraires, navejec e Siria, et ab lui Precilla et Aquila, li qual avio tondutz a lor les caps en Cencris, quar ilh avio promessa[2598].
Act 18:19
E venc en Efesia, e laissec les aqui. Mais el intrantz en la sinagoga, desputava se[2599] ab los Juzeus.
Act 18:20
Mais els pregantz que major temps estes ab els, no o cosentic[2600].
Act 18:21
Mais fazentz [245b/123b] sa|lutz, e dizentz: Cove mi far avenidor le festival dia en Jerusalem[2601]. De rescaps tornarei a vos, Deu volentz. E issic[2602] d’Efesia.
Act 18:22
E deissendenz en Sezaria, pujec e saludec la gleisa, e deissendec en Antioca.
Act 18:23
E fait aqui alcant temps, anec, anantz per orde per la regio de Galatia e de Frigia, cofermantz totz les decipols.
Act 18:24
Mais .i. Juzeu per nom Apollo, Alixandrienx per linhage, bar [be] parlantz[2603], poderos en las escripturas, venc en Efesia.
Act 18:25
Aquest era amaestratz de la via del Senhor, e bulentz en esperit, parlava et essenhava amorosament[2604] las causas que so de Jesu, sabentz solament lo babtisme de Joan.
Act 18:26
Donx, aquest comencec a far fizansosament[2605] en la sinagoga el nom del Senhor Jesu[2606]. Lo qual, co l’aguesso auzit Precilla et Aquila, preser[o] le, e [plus] curiosament[2607] desposero a lui la via del Senhor.
Act 18:27
Mais co volgues anar en Amia[2608], li frairi l’amonestero et escriusero als decipols que receubesso lui. E[2609] co vengues, recumtec[2610] moutas causas ad aquels que crezero.
Act 18:28
Quar fortment revencia [246a/123c] los Juzeus publicalment, demostrantz ad els per las Escripturas esser Jesu Crist.
Act 19:1
Mais fait fo co Epollo fos en Corintia, e Paul, traspasadas las sobiranas partz, vengues[2611] en Efesia e trobes alcantz decipols.
Act 19:2
Dix ad els: Crezenti, si receubetz Sanh Esperit?[2612] Mais els dixero: Mais si es Sanh Esperitz, no o auzim.
Act 19:3
El dix: Doncas, en qual esz batejadi? Li qual dixero: El baptisme de Joan.
Act 19:4
Mas Paul dix: Acertas Joan batejec lo poble en babtisme de penetencia, dizentz que crezesso en aicel que era a venir apres lui, aisso es en Jesu.
Act 19:5
Auzidas aquestas causas, foro[2613] batejadi el nom del Senhor Jesu.
Act 19:6
E co Pauls empauses ad els las mas, Sanh Esperitz venc sobre els, e parlavo en lengas, e prophetizavo.
Act 19:7
Mais ero tuit li decipol enaviro de .xii..
Act 19:8
Mas el intratz e la sinagoga, ab fizansa parlava per .iii. meses, desputantz et amonestantz del regne de Deu.
Act 19:9
Mas co alcanti fosso endurzit e no crezesso, maldizentz la via del Senhor [246b/123d] denant la mouteza, departentz [d’] els[2614], partic los decipols, cada dia desputantz en la escola d’u princep cruzel[2615].
Act 19:10
Mais aisso fo fait per .ii. ans, aissi que tuit li Juzeu e li paga que estavo en Asia auziso la paraula de Deu.
Act 19:11
E Deus fazia no paucas vertutz per las mas de Paul,
Act 19:12
aissi que neis sobre·ls languentz fosso portat li suzari e las centhas[2616] del cors de lui, e que las langors se partisso de lor, e li esperit felo issio.
Act 19:13
Mais alcanti dels Juzeus conjuradors anantz enaviro assajero se sobre aquels que avio mals esperitz apel[ar] [l]o nom[2617] del Senhor, dizentz: E[u] conjuri[2618] vos per Jesu, lo qual Paul prezica.
Act 19:14
Mais aicels que fazio aissi ero alcanti .vii. fils d’u Juzeu, princep dels preveires per nom Ceve.
Act 19:15
Mais l’esperitz fels respondentz, dix ad els: Jesu conosc, e Paul sei, mas vos, qui esz?
Act 19:16
E salentz contra els, l’om en que era lo mout mals demonis, e senhorejec d’amdos […][2619], aissi que nudi e plagadi, fugisso foras [247a/124a] d’ai|cela maiso.
Act 19:17
Mais aisso fo fait conogut a totz los Juzeus e als pagas que abitavo en Efesia, e cazec temors sobre totz els, et engrandezio lo nom del Senhor Jesu.
Act 19:18
Mais mouti dels crezentz venio cofesantz …[2620] les lors forfaitz.
Act 19:19
Mais mouti d’aicels que avio seguidas curiosa[s] causas [2621], aportero libres et arzero[2622] les denant totz. E, cumtatz les pretz de lor, trobero aver[2623] de .l. milia diners.
Act 19:20
Et aissi la paraula del Senhor creissia fortment et era cofermada.
Act 19:21
Mais aquestas causas[2624] acabadas, azordenec Paul en esperit traspassar de Macedonia e d’Acaia et anar en Jerusalem, dizentz: Quar apres que serei estatz aqui, cove mi vezer Roma.
Act 19:22
Mais trametentz e Macedonia dos dels ministrantz a si, Timotheu et Arast, el meteiss remas en Aisia a temps.
Act 19:23
Mais en aicel temps fo faita no pauca turbatio de la via del Senhor.
Act 19:24
Quar .i. argenter per nom Temetri, fazentz maisos d’argent [247b/124b] a la divessa[2625], donava [2626] no pauc gazanh als maestres.
Act 19:25
Et apelantz los maestres que ero d’aquela maneira, dix: Baro, vos sabetz que d’aquesta art es grans gazanhs a nos;
Act 19:26
e vezetz et auzetz que no solament per Efesia, mais a bem prop[2627] tota Asia, aquest Paul amonestantz trastorna mouta cumpanha, dizentz: Quar[2628] no so deu[2629] aquels que so fait de mas.
Act 19:27
Mais solament aquesta partz no perilhara a nos venir en reprendement, mas neis lo temple de la gran divessa[2630] sera cumtatz a nient. Mais neis la magestatz de lei comensara az esser destrozida, la qual tota Asia e·l segle col.
Act 19:28
Aquestas causas auzidas, foro cumplit d’ira, e cridero, dizentz. Grans divessa[2631] dels Efesias.
Act 19:29
E la ciutatz fo cumplida de vergonha. E fero embrivament el palatz d’u corage, pres Gai et Aristarc, de Macedonia, cumpanhas de Paul.
Act 19:30
Mais Paul volent int[r]ar el poble, no o autregero li decipol.
Act 19:31
Mas alcanti dels princeps d’Asia qui ero [248a/124c] amic de lui, tramesero a lui, pregantz que no·s dones el palatz ni e la cumpanha[2632].
Act 19:32
Mais li autri cridavo autra causa[2633]. Quar la gleisa era vergonhada, e plusors no sabio per qual razo[2634] fosso ajustadi.
Act 19:33
Mais de la cumpanha traissero Alixandre, los Juzeus espenhentz lui. Mais Alixandres, requeregut[2635] calament ab la ma, volia razo [redre][2636] al poble.
Act 19:34
Le qual co conogro esser Juzeu fo faita una votz de totz, cridantz e dizentz aissi coma per doas oras: Grans divesa[2637] dels Efesias.
Act 19:35
E quo l’escrivas sesses las cumpanhas, dix: Baro Efesia, quar qual dels homes Efesias no conoc la ciutat esser coutivairitz de la gran divessa[2638] e del linhage de Jupiter[2639]?
Act 19:36
Per aisso co no pusca esser contradig ad aquestas causas, cove vos esser asuavatz e no far lunha causa folament.
Act 19:37
Quar amenesz aquestz homes, no panantz santas causas[2640], ni maldizenz vostra divessa.
Act 19:38
Quar si Demetris e li maestri que so ab lui an razo encontra alcu, aqui on li mercadal so ajustat[2641], e li vescomte[2642] so demenat [248b/124d] aqui, acuso entre lor.
Act 19:39
Mais si queretz alcuna causa d’autra, en la lei a la gleisa sera sout.
Act 19:40
Quar nos perilham[2643] esser represi de la tenso d’aquest dia, co lun nozement no sia de que puscan redre razo d’aquest cors[2644]. E co agues ditas aquestas[2645] causas, laissec la gleisa.
Act 20:1
Mais apres que·l gabs sessec, Paul, apelatz los decipols, amonestec[2646] les, e dix salutz et issic que anes en Macedonia.
Act 20:2
Mais co anes per aicelas partz, et agues els amonestatz ab mouta paraula, venc en Grecia,
Act 20:3
el qual loc, co fos estatz per .iii. meses, foro faitz a lui agaitz dels Juzeus, lui navejador en Siria, et ac coselh que retornes per Macedonia.
Act 20:4
Mais Sotipater de Pura de Berone acumpanhec lui entro en Asia; mas dels Tessalonienx, Aristarc e Segon e Gai e Derben[2647] e Timotheu; mas dels Asias, Tit[2648] e Trofi.
Act 20:5
Aquesti, co aguesso traspassat, sostengro nos a Troia.
Act 20:6
Mais nos navejem, apres les dias dels Aimes, de Felip e vengrem ad els a Troia en .v. dias, on estem .vii. dias. [249a/125a]
Act 20:7
Mais .i. sabte co nos fossem ajustadi a franher le pa, Pauls se desputava ab els, anadors en l’endema. E detirec le sermo entro a la meja noit.
Act 20:8
Et ero avondossas lampezas el soler on eram[2649] ajustadi.
Act 20:9
Mas .i. jovencel per nom Titicus, sezentz sobre la fenestra, co fos cabusatz de gran saun, desputant ab Paul plus longament[2650], menat de saun, cazec del tertz soler aval, e fo aportatz mortz.
Act 20:10
Al qual co deissendes Paul, repausec se sobre lui, et abrasec le, e dix: No vulhatz esser torbadi, quar l’arma de lui es en lui.
Act 20:11
E pujantz Pauls, e franhentz le pa, e parle[c][2651] assatz entro a la lutz, et aissi anec.
Act 20:12
Et amenero le macip viu, e conortero se no panc.
Act 20:13
Mais nos pujantz e la nau, navejem en Ason, d’aqui recebedori Paul, quar el o avia aissi azordenatz, fazedors per terra viage.
Act 20:14
Mais co nos fosem vengut en Ason, pres lui, venguem en Mitilena.
Act 20:15
E d’aqui navejem, […] e[2652] Trachem, et autre dia arribem a Samne, et a l’autre dia venguem a Mileth. [249b/125b]
Act 20:16
Quar Paul avia azordenat navejar part Efesia, que lunha triga no fos faita a lui en Asia. Quar el se coitava si causa poderosa fos a si que fes le dia de Pentacosta en Jerusalem.
Act 20:17
Mais de Milet, trametentz en Efesia, apelec los majors per naissement de la gleisa.
Act 20:18
Li qual co fosso vengut a lui e fosso essems, dix ad els: Vos sabetz[2653] del primer dia que eu intrei en Asia, en qual maneira fi ab vos per totz temps,
Act 20:19
sirventz al Senhor ab tota humilitat et ab lagremas, et ab te[m]ptatios[2654] que endevengro a mi dels agaitz dels Juzeus.
Act 20:20
En qual maneira no sotz-traissi a vos[2655] alcuna de las profeitosas causas que no anoncies a vos tot lo coselh de Deu[2656], e no[2657] vos essenhes publicalment e per las maisos,
Act 20:21
testimoniantz als Juzeus, et als pagas, penede[n]cia en Deu, e fe en[2658] nostre Senhor Jesu Crist.
Act 20:22
Et ara vec vos, eu liatz d’esperit, vau en Jerusalem, mesconoissentz las causas que so endevenidoiras a mi en lei,
Act 20:23
si no aisso que·l Sanh Esperitz demostra a mi per totas las [250a/125c] ciutatz, dizentz que li mei liam e las mias tribulatios estan[2659] [en Jerusalem][2660].
Act 20:24
Mas neguna d’aquestas causas no redopti, ni no faitz[2661] la mia arma pus preciosa[2662] de mi, domentre que eu ara acabe lo meu cors, e·l menester que receubi del Senhor Jesu testimonijar l’avangeli de la gracia de Deu.
Act 20:25
E vec vos eu ara sei que jamai[2663] no veiretz la mia cara, vos tuit per les quals traspassei prezicantz lo regne de Deu.
Act 20:26
Per la qual causa[2664] testimoniegi a vos oi en aquest dia que nedes so del sanc de totz.
Act 20:27
Quar eu no sotz-fugigui[2665] que no anuncies[2666] a vos tot lo coselh de Deu.
Act 20:28
Atendetz a vos et a tot lo folc[2667] el qual vos pausec Sanh Esperit bisbes a regir la gleisa de Deu, la cal gazanhec ab lo seu sanc.
Act 20:29
Eu sei que apres le meu departiment intraran en vos lop raubador, no perdonantz[2668] lo folc.
Act 20:30
E de vos meteisses se levaran baro parla[n]tz perversas causas, que ameno apres lor decipols.
Act 20:31
Per la qual causa velhas, [250b/125d] rete|nentz remembranza, quar eu no sessei per .iii. ans, amonestantz u quec de vos ab lagremas.
Act 20:32
Et ara comandi vos a Deu, et a la paraula de la gracia de lui que es poderos endeficar e donar heretat en totz los santificatz.
Act 20:33
Aur o argent o vestimenta no cobezejei de negu,
Act 20:34
quar vos eissi sabetz que aicelas causas que ero obs a mi, e ad aicels que so ab mi, aquestas mas aministrero.
Act 20:35
Tota[s] causas eu demostrei a vos que enaissi trebalhantz, cove recebre les eferms, et aver remembrat de la paraula del Senhor Jesu, quar el meteis dix: Plus bonaurada causa es majerment donar que recebre.
Act 20:36
E co agues[2669] ditas aquestas causas, pausatz sos genols, ab totz els orec.
Act 20:37
Mais grans plors fo faitz de totz. E repausa[n]tz[2670] sobre·l col de Paul, baisavo le,
Act 20:38
dolenti majerment per la paraula que avia dita que jamai[2671] no fosso vesedor la cara de lui. E menavo lui a la nau.
Act 21:1
Mais co fos fait que [251a/126a] navejes|sem, detiradi d’els, per dreg cors venguem en Chou[2672], et al segon dia en Rodon, e d’aqui en Patara.
Act 21:2
E co trobessem una nau traspasant en Fenitz, …[2673], navejem.
Act 21:3
… el Cipre[2674]. E laissantz lui a la senestra, navejem en Siria e venguem en Sur[2675], quar aqui era … le fais despausadora[2676].
Act 21:4
Mas troba[n]tz[2677] dels decipols, estem aqui .vii. dias, li qual dizio a Paul per Esperit que no puges en Jerusalem.
Act 21:5
Et acabatz los dias, issit, anavam[2678], tuit menantz nos ab las molhers et ab les fils entro foras la ciutat. E pausatz les genols el ribage, orem.
Act 21:6
E co aguessem faitz salutz entre nos, pujem e la nau, mais els tornero e las lors causas.
Act 21:7
Mais nos cumplida la navigatio[2679] de Sur, deissendem en Pertolomaroa[2680], e saludatz los fraires, estem .i. dia ab els.
Act 21:8
Mais a l’autre dia issidi, venguem en Sezaria. Et intrantz en la maiso de Felip avangelista, que era .i.[2681] dels .vii., estem ab lui.
Act 21:9
Az aquest ero .iiii. verges [251b/126b] fillas profetizantz.
Act 21:10
E co estessem per alcantz dias, sobre-venc .i. propheta de Judea per nom Agabus.
Act 21:11
Aquest, co fos vengutz a nos, pres la ce[n]tura de Paul, e liantz[2682] a si los pes e las mas, dix: Aquestas causas ditz Sanh Esperitz: Le baro de cui es aquesta centura, aissi faran[2683] lui li Juzeu en Jerusalem, e liuraran le en las mas de las gentz.
Act 21:12
La qual causa[2684] co o auzissem, nos et aicels que ero en aicel loc pregavan le que no pujes en Jerusalem.
Act 21:13
Ladoncs respos Paul e dix: Baro, qual causa fatz plorantz e tormentantz lo meu cor? Quar eu no so [so]lament[2685] aparelhatz esser liatz en Jerusalem, mais neis morir per lo nom del Senhor Jesu.
Act 21:14
E co no poguessem asuavar lui, repausem nos, dizentz: La volontatz del Senhor sia faita.
Act 21:15
Mais apres aquestz dias, apareladi, pujavam en Jerusalem.
Act 21:16
Mais dels decipols[2686] de Sezaria vengro ab nos, amenantz ab lor Aniason[2687], ab lo qual alberguessem, [252a/126c] .i. decipol ancia ciprienc.
Act 21:17
E co fossem vengut en Jerusalem, volonteirament nos receubro li frairi.
Act 21:18
Mais al segon dia, intrava Paul[2688] ab nos a Jacme. E tuit li velh foro ajustat.
Act 21:19
E co·ls agues saludatz, recumtava per senglas cantas causas avia Deus faitas en las Gentz per lo menester de lui.
Act 21:20
Mas co els o auzisso, engrandesio Deu e dixero a lui: Veias, fraire, ca[n]ti milher so els Juzeus que crezero, e tuit so evejador de la leg.
Act 21:21
Mais auziro de tu que departiment essenhas de Moysen e de lor que so Juzeus per las Genz, dizentz no dever els circu[m]cire[2689] lors fils, ni intrar segon la costuma.
Act 21:22
Doncs qual causa es? Acertas, cove ajustar la mouteza, quar auziro tu esser sobre-vengut.
Act 21:23
Donx fai aisso que dizem a tu. A nos so .iiii. baro aventz promessa sobre lor.
Act 21:24
Aquestz preses, santifica te ab els et enpren te ab els, que razo lors caps. E sabran tuit que las causas que auziro de tu so falsas, mais neis anantz et tu meteis[2690] gardantz la leg.
Act 21:25
Mais d’aquels [252b/126d] que crezero de las Gentz, nos escriussem, jujantz que s’abstengon del sacrificament de las ydola[s] e del sanc e de causa ofegada e de fornicatio.
Act 21:26
Ladonx Paul, preses les baros, a l’autre dia purificatz[2691] ab els, anec et intrec el temple, anonciantz los dias de la purificatio, entro fos presentada uferta[2692] per u quec de lor.
Act 21:27
Mais co fosso acabat .vii. dias, aicels Juzeus de [A]sia[2693], co visso lui el temple, escomogon tot lo poble[2694], e gitero las mas a lui, dizentz[2695]:
Act 21:28
Baro d’Israel, ajudatz. Aquestz es hom lo quals encontra[2696] lo poble, encontra la leg, e contra aquest loc, totz essenhantz en tot loc, e sobre tot les pagas menec el temple e corumpec aquest sant[2697] loc.
Act 21:29
Quar els avio vist Trofi, l’Efesienc en la ciutat ab lui, et azesmero que Pauls l’amenes el [temple][2698].
Act 21:30
E tota la ciutatz fo comoguda, e fo faitz cors[2699] de poble, e prendentz Paul tiravo le fora·l temple, e viasament foro clausas las portas.
Act 21:31
Mais quere[n]tz lui aucire, fo anonciat al tribuner [253a/127a] de la cumpanha que tota Jerusalem es cofonduda.
Act 21:32
Le qual, viasament preses cavaers e centurios, corec ad els. Li qual co viso le tribuner e·ls cavaers, sessero de ferir Paul.
Act 21:33
Ladonx, le tribuner pres lui[2700], e comandec le esser liat de doas cadenas, e demandava qui el era e que avia fait.
Act 21:34
Mais li autri cridavo autra causa en la cumpanha. E co no pogues conoiser certanetat per le gab, comandec lui esser menat en las albergas.
Act 21:35
E co vengues a las grazas Paul[2701], endevenc que[2702] fos portatz dels cavaers per la forsa del poble.
Act 21:36
Mais mouteza de poble seguia lui, cridantz: Pren lo.
Act 21:37
E co comences intrar en las albergas, Pauls dix al tribuner: Si letz a mi parlar alcuna causa a tu?[2703] Le qual dix: Conoguist grec?
Act 21:38
Doncas, no est tu Egiptias, que denant aquestz dias escomoguist gab, et amenest el desert .iiii. milia de baro aglaziador?
Act 21:39
E Paul dix a lui: Acertas eu so hom juzeu[s] nat[2704] de Tars de Cilicia, de la ciutat no mesconoguda, prendentz dos[2705]. Mais eu pregui [253b/127b] tu, autreja me parlar al poble.
Act 21:40
E co el o agues autrejat, Paul estantz en las grazas, cenec ab la ma al poble. E fait gran calament, razonec se en ebraiga lenga, dizentz:
Act 22:1
Baros, fraire e paire, aujatz qual razo redi ara a vos.
Act 22:2
Mais co auzisso que en ebraiga lenga parles ad els, majerment donero calament.
Act 22:3
E dix: Eu so bar juzeus, nat de Tars de Cilicia, mais noiritz en aquesta ciutat lonc los pes de Gamaliel, essenhatz lonc la veritat de la paironil leg, evejaire de la leg ara, aissi co vos tuit es[z][2706] oi,
Act 22:4
le qual encaucei aquesta via entro a la mort, liantz e li[ur]antz[2707] e las gardas les baros e las femnas.
Act 22:5
Aissi co·l princep dels preveires red[2708] a mi testimoni, e tuit li major per naissement; dels quals eu recebentz pistolas, anava als fraires en Damasc, que d’aqui les amenes en Jerusalem liatz que fosso turmentadi.
Act 22:6
Mais fait fo, mi anant et apropiant de Damasc al megdia, [254a/127c] sobtosament del cel resplandic lutz avondosa eviro mi;
Act 22:7
e cazentz e la terra, auzigui votz dizentz a mi: Saul, Saul, per que m’encausas? Dura causa es a tu caucigar contra l’agulho.[2709]
Act 22:8
Mais eu resposi: Senher, e quals es tu? E dix a mi: Eu so Jesu Nazareu que tu encausas[2710].
Act 22:9
Et acertas aquels que ero ab mi viro le lum, mas no auziro la votz d’aicel que parlava ab mi.
Act 22:10
E dissi: Senher, que farei? Mais le Senhor dis a mi: Leva sus, e vai en Damasc, et aqui sera dig a tu de totas las causas que·t covengan far.
Act 22:11
E co eu no vis per la clartat del lum de lui, menatz dels cumpanhos per la ma, vengui en Damasc.
Act 22:12
Mais Ananias, .i. bar aventz bo testimoni[2711] segon la leg de totz les abitantz en Damasc, Juzeus[2712],
Act 22:13
venentz a mi et estantz, dix a mi: Saul, fraire, esgarda. Et eu, en aquela ora, esgardei en lui.
Act 22:14
Et el dix a mi: Lo Deus dels nostres pairos adordenec tu que conoguesses la volontat de lui, e que visses [254b/127d] dreitureirament[2713], et auzisses votz de la boca de lui;
Act 22:15
quar seras testimoni de lui a totz les homes de las causas que vist e auzist.
Act 22:16
Et ara, per que·t trigas? Leva sus, e sias batejatz, e lava tos pecatz, apela[t][2714] le nom de lui.
Act 22:17
Mais fait fo, mi anant en Jerusalem et orant el temple esser fait mi en estobeziment de pessa
Act 22:18
e vezer lui dizentz a mi: Coita te, et eiss viasament de Jerusalem, quar no recebran lo teu testimoni de mi.
Act 22:19
Et eu dissi: Senher, els sabo que eu era enclauzentz en carcer, e batentz per las synagogas aquels que crezio en tu,
Act 22:20
e co fos espars lo sanc d’Esteve, le teu testimoni, eu estava e cosentia e gardava las vestimentas dels auzcizentz lui.
Act 22:21
E dix a mi: Vai, quar eu te trametrei lunh a las naisse[n]sas.
Act 22:22
Mais auzio lui tro ad aquesta paraula, e levero la votz, dizentz: Tol de la terra l’ome d’aquesta maneira, quar no es lezers lui viure[2715].
Act 22:23
Mais [255a/128a] els portantz votz e gitantz lors vestimentas, e gitantz la polvera en l’aire,
Act 22:24
comandec le tribuner lui esser menat en las albergas et esser batut de vergas, et esser turmentat lui, que saubes per qual razo cridesso aissi.
Act 22:25
E co aguesso lui estreg ab regnas, dix Paul al centurio estant a si: Si home roma e no‑dennat[2716] quove a vos batre?[2717]
Act 22:26
La qual causa auzida le centurios que dizes si esser ciutada roma, apropiec se al tribuner et anonciec a lui, dizentz: Quar ciutada roma ditz si esser, qu’en as a far? Quar aquest es ciutadas romas.
Act 22:27
Mais apropiantz le tribuner, dix a lui: Digas me si tu est romas, et el dix: O.
Act 22:28
E respos le tribuner: Eu ei moutas sobiranezas[2718] acosseguidas en aquesta ciutat. E Paul dix: Mais neis eu ne so natz.
Act 22:29
Mais viasament se partiro de lui aquels que l’avio tortoirat. E acertas le tribuner tens[2719] apres que ac resaubut[2720] que ciutadas romas fos, e quar avia liat lui.
Act 22:30
Mais a [255b/128b] l’au|tre dia, volentz saber plus curiosament[2721] per qual razo fos acusatz dels Juzeus, sols lui e comandec les preveires ajustar, e tot le coselh[2722]. Et amenantz Paul, establic le entre els.
Act 23:1
Mais Paul, entendentz le coselh, [dis][2723]: Baros, frairi, eu ei coversat ab tota bona cociencia[2724] denant Deu entro oi en aquest dia.
Act 23:2
Mais Ananias, le princep del preveires, comandec als estantz a si ferir la boca de lui.
Act 23:3
Ladonx, Pauls dix a lui: Paretz[2725] dalbada, Deus te feira. E tu sezentz, jujas me segon la leg, e[2726] contra la leg comandas me esser ferit?
Act 23:4
Et aquels qui estavo dixero: Le sobira preveire de Deu maldizes?
Act 23:5
Mais Paul dix: Frairi, eu no sabia que fos princeps dels preveires. Quar escriut es: Le princeps del teu poble no maldiras.
Act 23:6
Mais Paul, sabentz que una fos la partz dels Fariseus, et autra dels Saduceus, cridec el coselh: Baro, frairi, eu so Fariseus, fil de Fariseu[2727]. E so jujatz [256a/128c] de la esperansa e de la resurectio dels mortz.
Act 23:7
E co dizesz aquestas causas, fo faitz departimentz e[n]tre·ls[2728] Fariseus e·ls Saduceus, e la mouteza fo souta.
Act 23:8
Quar li Saduceus dizio no esser[2729] resurectio, ni angel, ni esperit, mais li Fariseu o cofesso tot.
Act 23:9
Mas grans cridors fo faita. E levantz alcanti dels Fariseus, cumbatio entre lor, dizentz: Lunha causa de mal no trobam[2730] en aquest home. Quar si esperit o angel parlec a lui?
Act 23:10
E co grans tensos fos faita, tementz le tribuner que Paul fos detrencatz de lor, comandec les[2731] cavaers deissendre e rapir lui de meg de lor e menar lui en las albergas.
Act 23:11
Mais a la segonda noit, le Senher estantz a lui, dix: Paul, sias ferms, quar aissi co as testimoniat de mi en Jerusalem, aissi te cove testimoniar a Roma.
Act 23:12
Mais fait le dia, amasero se alcanti dels Juzeus, e promessero lor, dizentz no manjadors ni bevedor[s] entro que aucisesso Paul.
Act 23:13
Mais li baro que avio fait aquest conjurament [256b/128d] ero plus de .xl..
Act 23:14
Et apropiero se als princeps dels preveires et als ancias, e dixero: Ab promessa promesem nos no manjadors ni bevedors alcuna causa entro que aucizam[2732] Paul.
Act 23:15
Per aisso vos ara faitz o conogut al tribuner ab le coselh que amene lui a vos aissi co alcuna causa plus certana conoisedori de lui. Mais nos em aparelhadi aucire lui enantz que s’apropie.
Act 23:16
E co auzis le fil de la seror de Paul les agaitz de lor, venc et intrec en las albergas, e nonciec o a Paul.
Act 23:17
Mais Paul apelec a si .i. dels centurios, e dix a lui: Aquest jovencel mena al tribuner, quar el a alcuna[2733] causa a demostrar a lui.
Act 23:18
Et acertas el prendentz lui, menec le al tribuner, e dix: Pauls, liatz, preguec mi aquest jovencel menar a tu, avent[2734] alcuna causa parlar a tu.
Act 23:19
Mais le tribun[er][2735] prendentz la ma de lui, departic se ab lui az una part, et enqueric lui: Que es aisso que as a demostrar a mi?
Act 23:20
Mais el dix: Les Juzeus cove pregar tu que e l’endema menes Paul el coselh, [257a/129a] aissi co els ajo alcuna causa plus certana az enquere de lui.
Act 23:21
Mais tu no creiras ad els, quar plus de .xl. baros de lor agaito lui, li qual promesero no manjar ni beure entro que aucizo lui. Et ara so apareladi, esperantz la tua promessa.
Act 23:22
Doncas, le tribuner laissec le jovencel, comandantz a lui que no parles az alcu que el agues faitas aquestas causas conogudas a lui.
Act 23:23
Et apelatz[2736] .ii. centurios, dix ad els: Aparelatz .cc. cavaers que ano entro a Sezaria[2737] e .lxx. cavalgadors e .cc. homes ab lansas a la terza ora de la noit.
Act 23:24
Et aparelatz una bestia[2738] que, empausa[n]tz Paul, meno lui salv a Felitz lo prebost.
Act 23:25
Quar tens[2739] que per aventura li Juzeu no raubisso lui e que l’aucizesso, [e] apres qu’en agues acusament, aissi co si n’agues receubutz diners[2740]. Escriventz a lui pistola contenent aquestas causas[2741]:
Act 23:26
Claudis Lilias al noble p[re]bost[2742] Felitz, salutz:
Act 23:27
Aquest baro, pres dels Juzeus e comensatz esser [257b/129b] mortz de lor, sobre-vinentz ab ost, deliurei le, conogut que ciutadas romas fos.
Act 23:28
E volentz saber[2743] la razo que contra-gitavo[2744] a lui, menei le el cosselh.
Act 23:29
Le qual trobei esser acusat[2745] de las questios de la leg de lor, e no avent alcuna causa digna de mort o alcu blasme de liams.
Act 23:30
E co fos recumta[t][2746] a mi dels agaitz que avio aparelatz a lui, tramesi a tu, ano[n]ciantz als acusadors que o digo a tu[2747].
Act 23:31
Per aisso li cavaier segon lo comandam[en]t donat a lor, prendenz lui, menero le … en[2748] Antipatridem.
Act 23:32
Et a l’autre dia, laisatz les cavalgadors que anesso ab lui, tornero e las albergas.
Act 23:33
Li qual, co fosso vengut en Sezaria, e liuresso la pistola al prebost, establiro Paul denant lui.
Act 23:34
Mais co agues ligit e demandat de qual encontrada era, e conoissentz que de Cilicia, dix[2749]:
Act 23:35
Auzirei te can li teu acusador venran. E comandec lui esser gardat el prebostal[2750] d’Eros.
Act 24:1
Mais apres .v.[2751] dias, dissendec[2752] Ananias lo princep dels preveires ab alca[n]tz dels [258a/129c] vels, et ab Tartul, .i. fals plajes[2753], li qual escomogon lo prebost encontra Paul.
Act 24:2
E viasament[2754] comencec Tartul acusar Paul, dizentz: O, tu, nobles Felix[2755], co nos fassam moutas causas em patz e moutas causas sio represas per la tua denant‑vezenza[2756],
Act 24:3
et en tot loc te recebem tota ora ab tot[2757] fazement de gracias.
Act 24:4
Que eu no·t detire plus longament, pregui te que breument nos aujas per la tua bontat.
Act 24:5
Nos trobem aquest home porta[n]t mort[2758], et escomovent de la tenso de totz[2759] les Juzeus en tot le segle, et acreissedor de la tenso de la secta dels Nazareus.
Act 24:6
Lo qual neis s’esforsec de corumpre lo temple, lo qual presem[2760], e voliam le jujar segon la nostra leg.
Act 24:7
Mais sobre-vinentz Lilias, le tribuner, ab gran forsa deliurec lui de las nostras mas,
Act 24:8
comandantz los acusadors de lui venir[2761] a tu, del qual, tu jujantz, poiras conoisser de totas aquestas causas la veritat, de las quals acusam lui.
Act 24:9
Mais li [258b/129d] Juzeu avio afermat[2762], … lor aver aissi aquestas causas[2763].
Act 24:10
Mais Paul respos, lo prebost[2764] cenant a si dire. Sabentz tu esser juge de moutz ans ad aquesta gent, de bo corage farei razo per mi.
Act 24:11
Quar tu potz conoisser quar no so a mi plus de .xii. dias depus[2765] que pujei adorar en Jerusalem;
Act 24:12
et els no trobero mi el temple desputant ab alcu o fazentz cors[2766] de cumpanha, ni e las sinagogas, ni en la ciutat[2767];
Act 24:13
ni no podo provar a tu de las causas de que ara acuso mi.
Act 24:14
Mais eu cofessi aisso a tu que segon la secta que es dita eregia, aissi servi[s]c[2768] a Deu lo meu Paire, crezentz totas las causas que so escriutas en la leg et els prophetas,
Act 24:15
aventz esperansa en Deu, la qual aquesti meteissi espero, resurectio avenidoira dels dreiturers e dels felos.
Act 24:16
Et en aisso[2769] eu me estuzi tota ora senes ofendement, aventz bona cociencia[2770] a Deu e az omes.
Act 24:17
Mais apres plusors ans vengui fazedors almoinas e [259a/130a] ufertas e promessas e la mia gent,
Act 24:18
en las quals causas trobero mi purificat el temple, no ab cumpanha ni ab gab.[2771] E presero me cridantz[2772] e dizentz: Pren le nostre enemic.
Act 24:19
Mais alcanti Juzeu d’Asia, que covenia esser aparelhatz evas[2773] tu que acusesso alcuna causa contra mi;
Act 24:20
o aquesti eissi digo si trobero alcuna causa de felonia …[2774] co eu estes el coselh,
Act 24:21
si no d’aquesta sola una votz que cridei[2775] co estes entre els: Quar eu so jujatz oi de vos de la resurectio dels mortz.
Act 24:22
Mais Felix perlonguec els, sabentz certanament de la via del Senhor, dizentz: Can Lilia, le tribuner, deissendra, vos auzirei[2776].
Act 24:23
E comandec lui gardar az u centurio et aver repaus, e no devedar a negu dels seus servir a lui.
Act 24:24
Mais apres alquantz dias, vinentz Felix ab Drusilla, sa moler, que era Juzeva[2777], apelec Paul et auzic de lui la fe que es en Jesu Crist.
Act 24:15
Mais lui desputant de dreitura, e de [259b/130b] cas|tetat, e del juzizi endevenidor, Felix, tremolantz, respos: Ara vai ad aco que t’aperte; mas el temps covinable[2778] t’apelarei,
Act 24:26
esperantz essems que aver fos donatz a lui de Paul, per la qual causa soven apelantz lui parlava ab[2779] lui.
Act 24:27
Mais .ii. ans acabatz, receub Felix sotz-intrador[2780] Porcium Fest. Mais Felix volentz donar gracia als Juzeus, laissec Paul liat.
Act 25:1
Donx co Festz vengues en la encontrada, apres .iii. dias pujec de Sezaria[2781] en Jerusalem.
Act 25:2
Et escomogro lui li princep dels preveires e li primer dels Juzeus encontra[2782] Paul. E pregavo lui,
Act 25:3
querentz gracia contra lui que comandes lui esser menat en Jerusalem, tende[n]tz agaitz, que aucisso lui e [l]a via[2783].
Act 25:4
Mais Festz respos Paul esser gardat en Sezaria, mais si anador plus coitosament.
Act 25:5
Dis[2784]: Donx aquels que so poderosi en vos, deisse[n]dentz essems, si alcus blasmes es el baro , acuso lui.
Act 25:6
Mais estatz entre els no plus que .viii. [260a/130c] dias o .x., deisse[n]dec e Sezaria. E a l’autre dia sec al tribunal e comandec Paul esser amenat.
Act 25:7
Le qual, co fos amenatz, revironero lui li Juzeu que ero deisssendut de Jerusalem, moutas razo[s][2785] e greus contra-gita[n]tz[2786] a lui, que no podio provar.
Act 25:8
Mais Paul rendent razo: Que ni el temple, ni e la leg dels Juzeus, ni en Cesar, no pequei alcuna causa.
Act 25:9
Mais Festz, volentz donar gracia als Juzeus, respondentz a Paul, dix: Vols pujar en Jerusalem et esser jujatz aqui d’aquestas causas evas mi[2787]?
Act 25:10
Mais Paul dix: Al tribuner de Sezar estau, on me cove esser jujat. Als Juzeus no nogui, aissi co tu mels o conoisses.
Act 25:11
Mais si lor nogui, o fi lunha causa digna de mort, no refugi morir. Mais si lunha causa no es de las quals aquesti m’acuso, negus no pot mi donar ad els. Cesar apeli.
Act 25:12
Ladonx, Festz parlatz ab le cosselh, respos: Cesar apelest, a Sesar iras.
Act 25:13
E co alcanti dia fosso [260b/130d] traspass|at, Agripa, le reis, e Berniz deissendero en Sezaria a saludar Fest.
Act 25:14
E co estesso aqui plusors dias, Festz demost[r]ec al rei[2788] de Paul, dize[n]tz: Us bars es laissatz de Felix liatz,
Act 25:15
del qual, co eu fos en Jerusalem, li princep dels preveires escomogro mi e li velh dels Juzeus, requerentz damnatio encontra lui.
Act 25:16
Als quals resposi que no es costuma dels Romas dampnar alcu home primeirament que aquel que es acusatz aja presentz los acusadors e que recepia loc de defendre a lavar les blasmes.
Act 25:17
Doncs, co li acusador venguesso za senes alcuna triga, al segon dia sezentz al tribunal, comandei le baro esser amenat.
Act 25:18
Del qual, co li acusador estesso, lunha razo no destriavo de las quals eu azesmava esser malas;
Act 25:19
mais alcantas enquestios de la lor vana relegio avio encontra lui, e d’u Jesu mort, que Pauls afermava viure.
Act 25:20
Mais eu doptantz de la enquestio d’aquesta [261a/131a] manera, dizia si volia anar en Jerusalem, et aqui[2789] esser jujatz d’aquestas causas.
Act 25:21
Mais Pauls apelantz Cesar[2790] que fos gardatz a la conoissensa d’August, comandei lui esser gardat entro que·l trameta a Cesar.
Act 25:22
Mais Agripa dix a Fest: Et eu volia auzir aquest home. E Festz dix: Dema auziras lui.
Act 25:23
Mais a l’autre dia, co venguesso Agripa e Bernitz ab mouta[2791] doptansa, e co fosso intrat en l’auzidor ab les tribuners[2792] et ab les baros principals de la ciutat, comandant Fest, Paul fos amenatz.
Act 25:24
E dix Fest: Agripa reis, e vos tuit que esz essems ab nos baro, vesetz aquest home del qual tota la mouteza dels Juzeus de Jerusalem preguec mi cridantz e querentz que d’aici enant no cove lui mai viure.
Act 25:25
Mais eu esproei[2793] lui no aver forfait alcuna causa digna de mort. Mais lui apelant aisso az August, le jugei trametre,
Act 25:26
del qual no ei alcuna causa certana que escriva a mo senhor. [261b/131b] Per la qual causa amenei[2794] lui a vos, e majerment a tu[2795], reis Agripa, que faita la enquestio, aja que escriva.
Act 25:27
Quar no es a mi vist trametre lui liat senes razo, e no demostrar la razo de lui.
Act 26:1
Mais Agripa dis a Paul: Autrejat es a tu parlar per tu meteis. Ladonx, Paul, estenduda la ma, comencec redre razo:
Act 26:2
Reis Agripa, de totas las causas de que sso acusatz dels Juzeus, azesmi mi esser bonaurat evas[2796] tu, co sia[2797] defendedors mi oi.
Act 26:3
Majerment tu sabent totas las causas que so vas[2798] les Juzeus, las costumas e las enquestios, per la qual causa pregui te que m’aujas em patz.
Act 26:4
Et acertas, tuit li Juzeu conogro quals fo la mia vida del comensament en la mia gent en Jerusalem[2799],
Act 26:5
si volo donar testimoni, denant‑sabentz[2800] mi del comensament, quar segon la mout certana secta de la nostra relegio visqui Fariseus.
Act 26:6
Et ara eu estau sotzmes per juzizi en la esperanza de la repromessio que fo faita als nostres pairos[2801], [262a/131c]
Act 26:7
en[2802] la qual li nostri .xii. linhages espero venir, sirventz de noitz e de dias, de la qual esperansa, o, reis, so acusatz dels Juzeus.
Act 26:8
Per que es jujat no‑crezablament evas vos[2803] si Deus sucitec los mortz?
Act 26:9
Et acertas eu avia azesmat mi dever far moutas contrazias encontra·l nom de Jesu Crist de Nazare,
Act 26:10
la qual causa fi en Jerusalem; et eu enclaus moutz dels sanhs[2804] en las carcers, receubuda pozestat dels princeps dels preveires. E co el fosso morti, eu ne portei sentencia.
Act 26:11
E sovendeirament turmenta[n]tz[2805] els per totas las sinagogas, forsava les maldir. E majerment forsenantz en els, encausava les entro en las estremairanas ciutatz.
Act 26:12
En las quals, domentre que eu anava en Damasc ab autrejament et ab pozestat dels princeps dels preveires,
Act 26:13
o, reis, al megdia vi en la via, sobre-resplandor de solelh, lum del cel aver resplandit sobre mi et aquels que ero essems ab mi.
Act 26:14
E [262b/131d] tuit nos co fossem cazut e la terra, auzigui votz parlant a mi en ebraiga lenga: Saul, Saul, per que m’encausas? Dura causa es a tu cauzigar contra l’agulho.
Act 26:15
Mais eu disi: Senher, quals est? Mais lo Senher dis a mi: Eu so Jesu[2806], lo qual tu encausas.
Act 26:16
Mais leva sus et estai sobre tos pes, quar az aisso aparegui a tu que establisca[2807] tu testimoni e ministre de las causas que vist e d’aquelas a las quals aparei a tu,
Act 26:17
deliura[n]tz tu dels pobles e de las gens en las quals eu ara trameti tu,
Act 26:18
az ubrir les ulh de lor, que·s covertisco de tenebras a lutz e de la pozestat del Satanas a Deu, que recepio perdo de pecatz e sort entre·ls sanhs[2808] per la fe que es e mi.
Act 26:19
Don, o, reis Agripa, eu no fui encrezols[2809] a la celestial visio.
Act 26:20
Mais primeirament ad aquels que so e Damasc et en Jerusalem, et en tota la regio de Judea, et a las gentz[2810] ano[n]ciava, que fesso [263a/132a] peneden|cia, que·s covertisso a Deu, fazentz digna penedencia e dignas obras.
Act 26:21
Per aquesta razo co eu fos el te[m]ple, li Juzeu presero mi et asajavo, volentz mi aucire.
Act 26:22
Mais eu, ajudatz[2811] ab l’ajutori de Deu, entro en aquest[2812] dia estau testimoniantz al menor et al major, no dizentz alcuna causa eissetz[2813] aquelas que·ls prophetas au parladas esser avenidoiras e Moysen,
Act 26:23
si Crist fo sufriables[2814], si fo primers de la resurectio dels mortz, el ac az anonciar[2815] lum al poble et a las Gentz.
Act 26:24
E lui parlant aquestas causas e redent razo, Festz dix ab gran votz: Paul, forsenas; moutas letras te torno[2816] a forsenaria.
Act 26:25
E Paul dis: Nobles Festz, no forseni, mais parli paraulas de veritat e d’atempranza[2817].
Act 26:26
Quar le reis a cui parli fermament sab d’aquestas causas, quar eu no jugi rescondre a lu[2818] neguna d’aquestas c[aus]as, quar neguna d’aquestas causas no so faitas [263b/132b] en angle[2819].
Act 26:27
O, reis Agripa, crezes les prophetas? Eu sei que tu crezes.
Act 26:28
Mais Agripa dix a Paul: Em[2820] pauquet amonestas mi esser fait Crestia.
Act 26:29
E Paul dix: Eu desiri … et[2821] en pauc et en gran, no solament tu, mas neis totz aquels que me auzo oi esser faitz aissi co eu so, eissetz[2822] aquestz liams.
Act 26:30
E levec se le reis e·l prebostz e Bernitz, et aquels que estavo[2823] ab els.
Act 26:31
E co·s departisso, parlavo, dizentz la us a l’autre: Quar aquest home no fe lunha causa digna de mort o de liams.
Act 26:32
Mais Agripa dis a Fest: Aquest hom podia esser laissatz, si no apeles Cesar. E per aisso lo prebost jugec lui aissi trametre a Cesar.[2824]
Act 27:1
Mais co fos jujat lui navejar e Lombardia[2825], et esser liurat Paul, ab autras gardas, az u centurio per nom Juli, de la cumpanha d’August,
Act 27:2
pujantz[2826] en una nau arumetina comensantz navejar enaviro los lox d’Asia, issidi [264a/132c] sotzlevem, perseverant ab nos Aristars, Macedonienc de Tessalonica.
Act 27:3
Mais el segon dia, venguem en Sajet[2827]. Mais Juli, traitantz de la umana causa, autregec a Paul anar az amix e far cura de si.
Act 27:4
E co d’aqui levessem, sot-navejem le Cipre[2828], per zo quar li vent eran contrazi.
Act 27:5
E·l pelac[2829] de Cilicia e de Pamphilia navejantz, venguem en Listra, que es de Cilicia[2830].
Act 27:6
E d’aqui, trobantz lo centurios una nau d’Alixandria navejant en Lombardia[2831], traspausec nos en lei.
Act 27:7
E co per moutz dias navejessem tart[2832] et a penas fossem vengut encontra Thum[2833], le vent devedant nos, navejem en Creta lonc Salmonem.
Act 27:8
Et a penas navejantz de lonc, navejem en .i. loc que es apelatz Bos Portz[2834], al qual era de prop una ciutatz, Talassa.
Act 27:9
Mais mout temps traspassat, co ja no fos segurs le naveg, per ço quar le dejuns fos ja traspassatz, Paul les conortava,
Act 27:10
dizentz: Baro, eu veg[2835] quar le [264b/132d] naveg comenza[2836] esser ab tort et ab mout danpnage, no solament del faiss e de la nau[2837], mais neis de las nostras armas[2838]. E·l naveg comenza esser faitz.[2839]
Act 27:11
Mas lo centurio crezia majerment al governador et al nautoner que las causas que ero ditas de Paul.
Act 27:12
E co no fos covinables portz az yvernar, plusors establiro[2840] coselh navejar d’aqui si en lunha guisa[2841] pogueso vinentz yvernar a Fenis, regardantz lo port de Creta az africun et a corum[2842].
Act 27:13
Mais auta[2843] espirant, azesmantz lor tener le denant‑pausat[2844] coselh, co levesso d’Ason, navejavo en Creta.
Act 27:14
Mais apres no mout temps, mes se contra lei ventz tempestius[2845] que es apelatz euroaquilo.
Act 27:15
E co la nau fos restancada e no·s pogues esforsar contra·l vent, donada la nau a las ondas, eram portadi.
Act 27:16
Mais correntz en una ilha que es apelada Cauda[2846], a penas poguem retenir [265a/133a] la barca.
Act 27:17
La qual sotzlevada, usavo d’ajutori, cenhentz la nau; …[2847] que no cazesso en perilh[2848], sotzmes lo vaissel, aissi ero portadi.
Act 27:18
Mais nos gitatz a forsaiga tempestat, al segon dia fero gitament.
Act 27:19
Et al tertz dia gitero ab lors mas les garnimentz de la nau e la mar.
Act 27:20
Mais per plusors dias, no aparentz solelh ni estelas, et aparentz …[2849] issentz te[m]pestat no-pauca, ja era touta tota la esperansa de la nostra salut.
Act 27:21
E co moutz dejuns fos estatz, ladonx Paul, estantz e meg de lor, dix: O, baro, acertas covenia mi auzir, no toldre de Creta, e no gazanhar aquest tort ni aquest perdement.
Act 27:22
E ara amonesti a vos esser de bo corage, quar no sera perdement de l’arma de negu de vos, essetz[2850] la nau.
Act 27:23
Quar en aquesta noit estec a mi l’angel de Deu del qual eu so, et al cal servisc,
Act 27:24
dizentz: No temias[2851], Paul, a Cesar te cove estar. E vec te Deus donec a tu totz aquels que navejo ab tu.
Act 27:25
Per la qual causa, baro, siatz de bo [265b/133b] corage, quar eu crezi al meu Deu[2852] que aissi sera per qual maneira fo dig a mi.
Act 27:26
Mais en una ilha nos cove venir.
Act 27:27
Mais apres que la .xiiii.a noit venc, nos navejantz en Adcra, viro la meija noit, azesmavo naut[re][2853] aparer a lor alcuna regio.
Act 27:28
Li qual sotzmetentz la plombada, trobero .xx. passes, et .i. pauquet d’aqui partit, trobero .xv. passes.
Act 27:29
Mais tementz que no cazesem en aspre lox, metentz .iiii. ancoras de la nau[2854], desiravo lo dia esser fait.
Act 27:30
Mais los nautoners querentz fugir de la nau, co sotzmesseso la barca en la mar, sotz ocaiso coma si comencesso estendre las ancoras de proa.[2855]
Act 27:31
Diss Paul al centurio et al cavaers: Si aquestz no remandran en la nau, vos no podetz[2856] esser salvat.
Act 27:32
Ladonx trenquero li cavaer las cordas de la nau, e sufriro lei cazer[2857].
Act 27:33
E co la lutz comences esser faita, Pauls les pregava totz prendre manjar, dizentz: Del .xiiii. dia d’oi[2858] estatz esperantz del dejunh[2859], no recebentz [266a/133c] alcuna causa.
Act 27:34
Per la qual causa vos pregui que prendatz manjar per vostra salut[2860].
Act 27:35
E co disses aquestas causas, prendentz le pa, fe gracias[2861] en esgardament de totz a Deu. E co l’agues frang, comencec a ma[n]jar.
Act 27:36
Mas tuit fait d’u corage, receubro manjar.
Act 27:37
Mais eram totas las armas en la nau .cclxxvi..
Act 27:38
E sadolat del manjar, aleujavo la nau, gitantz le froment e la mar.
Act 27:39
Mais co·l dias fos faitz, no conoissi[o][2862] terra. Mas .i. se cossiravo[2863] avent ribage el qual cossiravo gitar la nau, si poguesso.
Act 27:40
E co aguesso levadas las ancoras, autrejavo[2864] se a la mar, essems laissantz las junchturas dels governals; e levat l’artimo[2865], segon le bufament de l’aura, tenio al ribaje.
Act 27:41
E co cazessem en .i. loc bitalas[2866], pigero[2867] la nau. Et acertas la proa ficada estava no‑movabla[2868], mais la pop[a] era souta[2869] de la forsa de la mar.
Act 27:42
Mais coselh fo dels cavaers que aucisesso les liatz, que [266b/133d] negus, co aguess nadat, no fuisses.
Act 27:43
Mais le ce[n]turio, volentz gardar Paul, o devedec esser fait; e comandec aquels que podio nadar metre primers e la mar, et escapar et issir a la terra.
Act 27:44
E totz les autres esser portatz e taulas, alcantz sobre las causas que eran trencadas de la nau. Et aisso fo fait que totas las armas escapesso a la terra.
Act 28:1
E co fossem escapat, ladonx conoguem que la ilha era apelada Mitilena. Mais li estranh donavo a nos no pauca humanitat.[2870]
Act 28:2
Mais foc alumnat, refazio nos totz, per la pluja e per le freg que aparia.
Act 28:3
Mais co Paul agues[2871] amasada alcanta mouteza de issermentz[2872] e pauses sobre·l foc, co una vibra issis de la calor, evasic la ma de lui.
Act 28:4
Mais co viro li estranh la bestia pendent en la ma de lui, dizio la us a l’autre: Ac[er]tas, aquest hom es omicidier, que, co escapec de la mar, la venjansa no laissa [267a/134a] lui viure.
Act 28:5
Et el acertas secodentz la bestia el foc, no suferc alcuna causa de mal.
Act 28:6
Mais els azesmavo lui en eflament e sobtosament cazer e morir[2873]. Mas els esperantz longament e vezentz no esser fait a lui alcuna causa de mal, covertentz lor, dizian lui esser deu[2874].
Act 28:7
Mais en aicels lox ero li alo del princep de la ilha per nom Publi, le qual recebentz nos .iii. dias, aparelhec benignament las causas besonhos[as][2875].
Act 28:8
Mais endevenc se lo paire [d]e Publi[2876] jazer trebalhatz de febre e de dissenteria[2877]. Al qual intrec Paul, e co ores et empausses a lui las mas, salvec lui.
Act 28:9
La qual causa faita, tuit aquels que avio malautias en la ilha, apropiavo se et ero sanat.
Act 28:10
Li qual neis nos ond[r]ero[2878] ab moutas onors. E navejantz, pausero las causas que ero besonhosas.
Act 28:11
Mais apres .iii. meses, navejem en una nau alixandrina que avia yvernat en la ilha, a la [267b/134b] qual era nobletatz d’albergas[2879].
Act 28:12
E co ve[n]guessem[2880] a Siracusa, estem aqui .iii. dias.
Act 28:13
E d’aqui enaviro‑navejantz[2881], venguem en Reguim. Et apres .i. dia, auta[2882] bufant, al segon dia venguem en Puteolus,
Act 28:14
el qual loc trobatz dels fraires, fom pregadi d’estar ab els per .vii. [dias][2883]. E enaissi ve[n]guem a Roma.
Act 28:15
E d’aqui, co li frairi o aguesso auzit, corrogon a nos entro ad Api Forum et entro a .iii. Tavernas, la qual causa co Paul o agues vist, faze[n]tz[2884] gracias a Deu, receub fizansa.
Act 28:16
Mais co fossem ve[n]gut[2885] a Roma, le centurios liurec les liatz al denant‑pausat[2886], e fo autrejat a Paul estar ab si meteis foras part las albergas[2887] ab .i. cavaler gardantz lui[2888].
Act 28:17
Mais apres .iii. dias, Paul[2889] apelec les primers dels Juzeus. E co fosso essems vengut[2890], dizia ad els: Baro frairi, eu no fazentz contra la leg o contra la costuma dels pairos, liatz de Jerusalem so liuratz e las mas dels Romas. [268a/134c]
Act 28:18
Li qual, co aguesso enquestio de mi, volgro me laisar, per ço quar lunha causa de mort no era e mi.
Act 28:19
Mais les Juzeus contradizentz, fui forsatz apelar Cesar, …[2891] alcuna causa en la mi[a] gent[2892], mas que deliures la mia arma de mort[2893].
Act 28:20
Doncas, per aquesta razo preguei vos vezer e razonar. Quar per la esperansa d’Israel, so revironatz d’aquesta cadena[2894].
Act 28:21
Mais els dixero a lui: Nos no receubem letras de tu de Judea, ni alcu dels fraires vinentz no anonciec ni no parlec de tu mal.
Act 28:22
Mais nos te pregam auzir de tu qual causa sentes, quar d’aquesta secta es conogut a nos que en tot loc li es contradit.
Act 28:23
Mais co aguesso establit a lui dia[2895], plusors vengro a lui e l’ostal, als quals desponia[2896], testimoniantz lo regne de Deu, et amonestantz ad els de Jesu e de la leg de Moysen e dels prophetas del mati entro al vespre.
Act 28:24
Et alcanti crezio a las causas que ero ditas de Paul, mais alcanti no crezio.
Act 28:25
E co entre lor no fosso cosente[n]tz, …, Paul[2897] dizentz una paraula, [268b/134d] que be parlec Sanh Esperitz per Ysaias, lo propheta, als nostres pairos,
Act 28:26
…[2898]: Vai az aquest poble, e digas ad els: Ab auziment, auziretz, e no entendretz; e vezentz, veiretz, e no percebretz.
Act 28:27
Quar engraissatz es le cors d’aquest poble, et ab las aurelha[s] greument auziro, e·ls lors uls apre[n]sero[2899] que per aventura no vejo ab los ulhs, et ab las aurelhas[2900] no aujo, et el cor no entendo, e sio covertit, et eu sane els.
Act 28:28
Donx causa conoguda sia a vos que aquest saludable de Deu es trames[2901] a las Gentz, et e[l]s mezeis[ses] o auziran[2902].
Act 28:29
E co agues ditas aquestas causas, issiro s’en li Juzeu, aventz entre lor moutas enquestio[s][2903].
Act 28:30
Mais Paul estec aqui .ii. ans totz a son condug[2904], e recebia totz aquels que intravo a lui,
Act 28:31
prezicantz lo regne de Deu, et essenhantz las causas que so del Senhor Jesu Crist, ab tota fizansa, senes devedament. Quar aquest [es] Jesu Crist, lo Filh de Deu, per lo qual totz lo mon comensara esser jujatz.[2905]
Apo 1:1
[269a/135a] Apocalipsis Iesu Christi[2906], zo es la revelatios de Jesu Crist, la qual dec a lui Deus far pales[2907] als seus servs aquela[s] causas que cove esser faitas viasament, e demostrec per le seu angel al seu serv Joan,
Apo 1:2
lo quals donec testimoni a la paraula de Deu e·l testimoni de Jesu Crist, en aquestas causas quals que quals vi.
Apo 1:3
Bonauratz es qui leig e qui au[2908] las paraulas de la prophecia d’aquest libre[2909], e garda[2910] aicelas causas que so escriutas en ela, quar le temps es pres.
Apo 1:4
Joan a las .vii. gleisas que so en Asia: Gracia a vos e patz, de lui lo quals es, e que era, e que es avenidors, e dels .vii. esperitz que so en esgardament del tro de lui,
Apo 1:5
e de Jesu Crist, que es [269b/135b] testimonis fizels, primers-enge[n]ratz[2911] dels mortz, e princeps dels reis de la terra, lo quals nos amec, e nos lavec de nostres pecatz el seu sanc,
Apo 1:6
e fe nos regne e preveires a Deu e al seu Paire. A lui gloria, e emperis els segles dels segles. Amen.
Apo 1:7
Vec vos el ve ab las nivols, e totz ulhs veiran lui, e li quali le poissero. E planheran[2912] se sobre lui tuit li trip de la terra. Neis. Verament[2913].
Apo 1:8
Eu so Alpha et O[2914], comensamentz e fis, ditz le Senhor, le quals es, e le quals era, e·l quals es avenidors, totz-poderos.
Apo 1:9
Eu, Joan, vostre fraire e parzoners e la tribulatio et el regne et e la sufrenza de Jesu Crist[2915], fui en esperit[2916] e la ila que es apelada Pathmos, per la paraula de Deu e per lo testimoni de Jesu[2917].
Apo 1:10
Fui en esperit el senhoril dia, et auzi apres mi granda votz, enaissi co de corn,
Apo 1:11
dizent: Aquo que ves, escriu e libre, e tramet o a las .vii. gleisas que so en Asia; ad Ephesia, et a Smirna, et [a] Pergami, et a Tiatira, et a Sardis, et a [270a/135c] Fila|delfia et a Laudicia.
Apo 1:12
E virei me, que eu vis la votz que parlava ab mi. E viratz, vi .vii. candelabres[2918] d’aur,
Apo 1:13
et e meg dels .vii. ca[n]delabres d’aur, vi lo[2919] semblant del Fil de l’home[2920], vestit de longa vestimenta, e dava[n]t-cenht[2921] a las tetas de centura d’aur.
Apo 1:14
Mas li caps de lui e li cabelh eran cande eissament co lana blanca e nedeza, et eissament coma neus. E li ulh de lui si co flamma de foc,
Apo 1:15
e li pe de lui semblant a lato e[s]merat[2922], aissi co en cami ardent, e la votz de lui enaissi quo votz de moutas aigas.
Apo 1:16
Et avia e la sua destra .vii. estelas, e de la boca de lui issia glazis agutz de la una part e de l’autra[2923], e la cara de lui luziss enaissi cum le solelhs …[2924] e la sua vertut.
Apo 1:17
E co eu agues vist lui, cazei als pes de lui enaissi coma mortz. E pausec la sua destra sobre mi, dizentz: No [270b/135d] vulhas temer, quar eu so primers e derrers,
Apo 1:18
e vius, e fui mortz, e vec vos eu so viventz els segles dels segles, et ei las claus de mort e d’ifern.
Apo 1:19
Doncas, escriu aquelas causas que vist, et aquelas que so, e las quals cove esser faitas apres aquestas causas.
Apo 1:20
Lo sagrament de las .vii. estelas, las quals vist e la mia destra, e·ls .vii. candelabres d’aur. Las .vii. estelas so .vii. angel de las set gleisas. E li .vii. ca[n]delabres[2925] so .vii. gleizas.
Apo 2:1
Et escriu a l’angel de la gleisa d’Efesia: Aquestas causas ditz aquel que te las .vii. estelas e la sua destra, lo quals va e meg dels .vii. candelabres d’aur;
Apo 2:2
eu sei las tuas obras, e·l trebalh, e la tua sufrensa, e quar no poz sostenir los mals. Et assajest aicels que dizo lor esser apostols e no o so, et atrobest les mesorguers;
Apo 2:3
et as sufrensa[2926], e sostenguist per lo meu nom, e no defalhist.
Apo 2:4
Mais eu ei contra tu, que [271a/136a] la tua primeira caritat laissest.
Apo 2:5
Sias remembraire emp[er]aisso don[2927] cazest, e fai penedensa, e fai las primeiras obras. Mais si no, eu venc tost a tu, e mourei le teu candelabre del seu loc, si no faras penedensa.
Apo 2:6
Mais aisso as, quar azirest les faitz dels Nicolaitenx, los quals eu azirei[2928].
Apo 2:7
Qui a aurelhas auja qual causa diga l’Esperitz a las gleisas: Al vencent darei a manjar del fust de vida, lo quals es el paradis del meu Deu.
Apo 2:8
Et escriu a l’angel de la gleisa de Smirna: Aquestas causas ditz lo primers e·l derers, que fo mortz, et es vius:
Apo 2:9
Eu sei la tua tribulatio e la tua paubreira, mas rics est; et est escarnitz d’aicels que dizo si esser Juzeus, e no o so, mas so sinagoga de Diable[2929].
Apo 2:10
No temias alcuna causa d’aquestas que est sofridors. Vec vos lo Diables es metedors de vos e carcer que siatz asajat, et auretz [271b/136b] tribul|atio per .x. dias. Sias fizels tro a la mort, et eu darei a tu corona de vida.
Apo 2:11
Qui a aurelhas d’auzir, auja qual causa diga l’Esperitz a las gleisas: Qui vencera no sera nafratz de la mort segonda.
Apo 2:12
Et escriu a l’angel de la gleisa de Pergami: Aquestas causa[s][2930] ditz aquel que ha le glazi agut de l’una part e de l’autra.
Apo 2:13
Eu sei on estas, on es la ses del Satanas. E tenes le meu nom e no negu[e]st[2931] la mia fe. E els dias d’Antifa[2932], le meu testimoni fizel, le quals es aucis aprop[2933] vos, on lo Satanas abita.
Apo 2:14
Mais eu ei paucas causas contra tu; quar tu as la les tenentz la doctrina de Balam, le quals essenhava a Balac metre escandol davant les fils d’Israel, manjar, e fornicar.
Apo 2:15
Et enaissi tu has los tenentz la doctrina dels Nicolaitenx.
Apo 2:16
Fai eissament penedensa; si d’autra guiza, eu vendrei a tu viasament, e cunbatrei[2934] ab els el glazi de la mia boca.
Apo 2:17
Qui a aurelhas d’auzir, [272a/136c] auja qual causa diga l’Esperitz a las gleisas: Al vencent darei manna rescosta e darei a lui le calhau cande, et el calhau le meu nom escriut, le qual no sap alcus, si no aquel que·l recep.
Apo 2:18
Et escriu a l’angel de la gleisa de Tiatira: Aquestas causas ditz lo Fils de Deu, le quals ha les ulhs co flamma de foc, e li pe de lui semblant a lato.
Apo 2:19
Eu conogui las tuas obras, e la caritat, e la fe, e·l menester, e la tua sufrensa, e las tuas obras derairanas, plusors de las primeiras.
Apo 2:20
Mais eu ei contra tu[2935]: Quar autrejas la femna Jezabel[2936], la quals se ditz essenhar les prophetas et enganar les meus[2937] sers, fornicar e manjar de la causa sacrificada a las ydolas.
Apo 2:21
E donei a lei temps que fes penedensa, e no·s volc penedre[2938] de la sua fornicatio.
Apo 2:22
E vec vos eu meti lei el leit[2939], e li quali avoutro ab lei seran[2940] en gran tribulatio, si no faran penedensa de las lors obras.
Apo 2:23
E·ls fils de lei aucire[i] e mort[2941], e [272b/136d] sabran totas las gleisas que eu so ecercantz les corages e las rens, e darei ad u quec de vos segon las vostras obras. Mais az u quec de vos dic
Apo 2:24
que esz a Tiatira, qual que qual no an aquesta doctrina, li quali no conogro la auteza del Satanas, per qual maneira dizo: No metrei sobre vos autre faiss;
Apo 2:25
empero, aisso que avetz, tenetz tro eu venga.
Apo 2:26
E qui vencera e gardara tro e la fi las mias obras, darei a lui pozestat sobre las gentz.
Apo 2:27
E governara las en verga de ferr, et atressi co vaissels d’oler seran essems-frait[2942],
Apo 2:28
enaissi co eu receubi del meu Paire. E darei a lui la stela matinal.
Apo 2:29
Qui a aurelhas, auja qual causa diga l’Esperitz a las gleisas.
Apo 3:1
Et escriu a l’angel de la gleisa de Sardis: Aquestas causas ditz aquel que a les .vii. esperitz de Deu e las .vii. estelas: Eu sei las tuas obras, que no[m][2943] as que vivas, e morist.
Apo 3:2
Sias velha[n]sz[2944], e coferma las autras causas que ero [273a/137a] mori|doiras. Quar no atrobi las tuas obras plenas denant lo meu Deu.
Apo 3:3
Emperaisso, ajas en pessa per qual manera receubist et auzist; e garda, e fai penedensa. Ado[n]cas, si no velharas, eu venrei a tu enaissi coma lo laire[2945], e no sabras en qual ora venrei a tu.
Apo 3:4
Mais paux noms as en Sardis que no laizero lo[r]s[2946] vestimentas; e van ab mi em blancas quar digne so.
Apo 3:5
Qui vencera, enaissi er vestitz de vestimentas blancas; e no desfasarei[2947] le nom de lui del libre de vida. E cofessarei le nom de lui denant le meu Paire e denant les angels de lui.
Apo 3:6
Qui a aurelhas d’auzir, auja qual causa diga l’Esperitz a las gleisas.
Apo 3:7
Et escriu a l’angel de la gleisa de Filadelfia: Aquestas causas diz le Sanhs e·l Vers, que a la clau de David, que obre e degus no clau, clau e degus no obre:
Apo 3:8
Eu sei[2948] las tuas obras. Vec te, eu donei denant tu uss ubert, lo qual degus no pot claure, quar pauca vertut as, e gardest la mia [273b/137b] paraula, e no neguest le meu nom.
Apo 3:9
Vec te, eu darei de la sinagoga del Satanas, li qual dizo si esser Juzeus e no o so, mas mento. Vec te eu farei els que vengan et azoro davant les teus pes. E sabran quar eu amei tu.
Apo 3:10
Quar gardes[t][2949] la paraula de la mia sufre[n]sa, et eu gardarei te de la ora de la temptatio que es aven[i]doira en tot le segle et assajar les abitantz e la terra.
Apo 3:11
Vec te, eu venc tost; tei zo que as, que negus no prenga la tua corona.
Apo 3:12
Qui vencera, eu farei lui coronda el temple del meu Deu, e foras no issira maiss, et escriurei sobre lui le nom del meu[2950] Deu, e·l nom de la ciutat del meu Deu, de la nova Jerusalem que deissendec del cel del meu Deu, e·l meu nom novel.
Apo 3:13
Qui a aurelhas d’auzir, auja qual causa diga l’Esperitz a las gleisas.
Apo 3:14
Et escriu a l’angel de la gleisa de Laudecia: Aquestas causas ditz verament: le testimonis fizels e vers[2951], que es comensament de la creatura de Deu.
Apo 3:15
Eu [274a/137c] sei las tuas obras, quar no est freitz[2952] ni cautz[2953]. Per la mia volontat foras freitz o cautz[2954].
Apo 3:16
Mas que [tu est] tebes[2955], e no est ni freitz ni cautz, comensarei te a gitar de la mia boca.
Apo 3:17
Quar dizes: Que eu so rix, et enriqueçitz, e no fraituri d’alcuna causa; e no saps tu quar tu est caitius e mesquis e paubres e cex e nutz.
Apo 3:18
Eu amonesti a tu cumprar de mi aur foguienc esprovat, que sias faitz mane[n]tz[2956], e sias vestitz de vestimentas blancas, que no aparesca la vergonha de la tu[a] nudeza, et ab colliri onh les teus ulhs, que veias.
Apo 3:19
Eu reprenc[2957] e casti aquels que ami. Emperaisso, eveja, e fai penede[n]sa.
Apo 3:20
Vec te, eu estau a l’uss et enpe[n]g. Si alcus auzira la mia votz et ubrira a mi la porta, eu intrarei a lui, e cenarei ab lui, et el ab mi.
Apo 3:21
Qui vencera, eu darei ad el sezer ab mi el meu tro, enaissi co eu venqui e seci ab le meu Paire el tro de lui.
Apo 3:22
Qui a aurelhas d’auzir, auja qual causa [274b/137d] diga l’Esperitz a las gleisas.
Apo 4:1
Apres aquestas[2958] causas eu vi, e vec vos uss ubert el cel. E la primeira votz que eu auzi, enaissi co de corn parlant[2959] ab mi, dizentz: Puja za, e demostrarei a tu aicelas causas que cove esser faitas apres aquestas causas.
Apo 4:2
Tantost fui en esperit. E vec vos la ses era pausada el cel, e·l sezentz sobre la se.
Apo 4:3
Et aicel que sezia era semblantz az esgardament de peira de jaspi e de sardis, et arcas[2960] era enaviro de la se, sembla[n]tz e vesio d’esmaracde[2961].
Apo 4:4
Et enaviro de la se, .xxiiii. sezillas; e sobre les tros, .xxiiii. velh sezentz, enaviro-cubert[2962] de vestimentas blancas, et els caps de lor coronas d’aur.
Apo 4:5
E del tro eissian fozer, e votz, e troneire. E .vii. lampadas ardentz denant le tro, que so .vii. esperit de Deu.
Apo 4:6
Et en l’esgardament de la se, atressi co mar verienca semblant a cristal. Et e meg de la se, et enaviro de la se, [275a/138a] .iiii. bestias plenas d’ulhs denant e dereire.
Apo 4:7
E la primeira bestia es semblantz[2963] a leo, e la segonda bestia semblantz[2964] a vedel, e la terza bestia aventz cara coma d’ome, e la carta bestia semblantz az aigla volant.
Apo 4:8
E las .iiii. bestias senglas de lor avian .vi.[2965] alas. Et enaviro e dintz so plenas d’ulhs. E no an repaus per dia e per noit, dizent: Sanhs, sanhs, sanhs le Senher Deus totz poderos, le quals era e·l quals es e·l quals es avenidors.
Apo 4:9
E co aicelas .iiii. bestias donavo gloria et onor e benedictio al sezentz sobre·l tro, al vivent els segles dels segles,
Apo 4:10
li .xxiiii. velh cazero[2966] denant le sezent el tro, et adoravo le vivent els segles dels segles, e metio lors coronas denant lo tro, dizent:
Apo 4:11
O, Senher, Deus nostre, tu est dignes recebre gloria et onor e vertut, quar tu criest totas causas, e per la tua volontat foro e so creadas.
Apo 5:1
E vi e la destra del sezent sobre·l tro le libre escriut dedinz e [275b/138b] de|fora, senhat ab .vii. sagels.
Apo 5:2
E vi l’angel fort prezicant ab gran votz: Quals es dignes obrir le libre, e solver les senhals de lui?
Apo 5:3
E negus no podia el cel ni e la terra ni sotz la terra obrir lo libre, ni regardar lui.
Apo 5:4
Et eu plorava mout, quar degus no es atrobatz dignes obrir le libre, ni vezer lui.
Apo 5:5
Et us del[s] velhs dix a mi: No ploraras; vec te, le leo venquec del trip de Juda, razitz de Davi, obrir le libre e solver les .vii. senhals de lui.
Apo 5:6
E vi; e vec vos e meg del tro e de las .iiii. bestias, et e meg dels velhs, l’anhel estant enaissi co aucis, avent .vii. corns e .vii. ulh[s][2967], li quali so .vii. esperit de Deu tramesi en tota terra.
Apo 5:7
E venc, e pres de la destra del sezent el tro le libre.
Apo 5:8
E co agues ubert le libre, las .iiii. bestias e li .xxiiii. velh cazero denant l’anhel, avent cada us viulas e fiolas d’aur plenas d’odoramentz[2968], que so[2969] oracios[2970] de sanhs.
Apo 5:9
E cantavan cant novel, [276a/138c] dizent: Senher, tu est dignes recebre le libre, et obrir les senhals de lui, quar aucis est, e rezemest nos a Deu el teu sanc, de tot trip e de lenga[2971], e de poble e de natio,
Apo 5:10
e fezist nos al nostre Deu regne e preveires, e renharan sobre la terra.[2972]
Apo 5:11
E vi, et auzi la votz de moutz angels enaviro del tro, e[2973] de las bestias, e dels velhs; et era le nombres de lor milhers de milhers,
Apo 5:12
dizentz ab gran votz: Dignes es l’anhels, lo quals es aucis, recebre vertut e divinitat e saviesa et honor e forteza[2974] e gloria, e benedictio.
Apo 5:13
E tota la creatura[2975] que es el cel, e que es sobre la terra[2976], et aquelas causas que so el mar, et aicelas que so e lor, totz auzi dize[n]tz: Al sezent el tro, et a l’anhel, benedictios et onors e gloria e pozestatz els segles dels segles.
Apo 5:14
E las .iiii. bestias dizian: Amen. E li .xxiiii. velh cazero en lors caras, e l’azorero[2977].
Apo 6:1
E vi co l’anhels agues ubert .i. dels .vii. senhals, [276b/138d] et auzi la una de las .iiii. bestias dizent coma votz de troneire: Vei e veias[2978].
Apo 6:2
E vi; e vec vos .i. caval blanc, et aquel que sezia sobre lui avia arc, e fo dada ad el corona, et issic vencens que venques.
Apo 6:3
E co agues ubert le segon sagel, auzi la segonda bestia dize[n]tz[2979]: Vei e veias[2980].
Apo 6:4
Et issic autre caval, ros. Et aquel que sezia sobre lui fo dat ad el que prezes la patz de la terra, e que entre lor se aucizan, e gran glazis fo datz ad el.
Apo 6:5
E co agues ubert[2981] le tertz sagel, auzi la tertz bestia, dize[n]tz: Vei e veias. E vec vos[2982] le caval negre, et aquel que sezia sobre lui avia balansa e sa ma.
Apo 6:6
E auzi enaissi coma votz e meg de las .iiii. bestias, dizentz: Doas balansa[s][2983] de forment per .i. dener, e tres [balansas][2984] d’ordi per .i. dener, e·l vi ni l’oli no destroziras.
Apo 6:7
E co agues ubert le cart sagel, auzi la votz de la carta bestia, dize[n]t: Vei e veias.
Apo 6:8
E vec vos le caval escolorit, et [277a/139a] aquel que sezia desobre lui a nom Mortz, et Ifer[n]s[2985] seguia lui. E fo dada a lui pozestatz sobre las .iiii. partz de la[2986] terra aucire ab glazi et ab fam et ab mort e ab las bestias de la terra.
Apo 6:9
E co agues ubert le quint sagel, vi soz l’autar de Deu las armas dels auzizes per la paraula de Deu e per le testimoni que avian.
Apo 6:10
E cridavan ab gran votz, dizentz: O, Senher, sanhs e vers, per que[2987] no jujas e no venjas le nostre sa[n]c d’aquestz que abitan e la terra?
Apo 6:11
E foro dadas ad els se[n]glas vestimentas blancas. E fo dig ad els que·s repausesso encara u pauquet[2988] de temps, entro que sian azu[m]plit li coservi[2989] de lor e li fraire de lor li quali so az aucire enaissi coma et ili.
Apo 6:12
E vi co agues ubert le seze sagel; e vec vos movementz es[2990] faitz de terra grans, e·l solels fo faitz negres enaissi coma sax de queira[2991], e tota la luna fo faita enaissi co sanx;
Apo 6:13
e las estelas del cel cazero en terra, [277b/139b] en|aissi co lo figuers met las suas flor-figas[2992] co so mogutz de gran vent;
Apo 6:14
e·l cels departic se enaissi co libre envolopatz, e totz[2993] les puitz, e las islas[2994] foro mogudas de lors lox.
Apo 6:15
E li rei de la terra e li princep e li tribuner e li manent e li fort e totz sers e franx s’amaguero e las balmas et e las peiras dels poitz[2995],
Apo 6:16
e dizo als puitz et a las peiras: Cazetz sobre nos, e rescondetz[2996] nos de la cara del sezent sobre·l tro, e de la ira de l’anhel,
Apo 6:17
quar ve le grans dias de la ira de lor, e quals[2997] poira estar[2998]?
Apo 7:1
Apres aquestas causas, vi .iiii. angels estantz sobre·ls .iiii. angles[2999] de la terra, tenentz les [.iiii.] ventz[3000] de la terra, que no bufeso sobre la terra[3001] ni sobre la mar ni [en] al[cu][3002] aibre.
Apo 7:2
E vi autre angel puja[n]t del naissement del solelh, avent le senhal del viu Deu; e cridec ab gran votz als iiii. angel[s] als quals es dat nozer a la terra et a la mar,
Apo 7:3
dizentz[3003]: No vulhatz nozer a la terra et a la mar, [278a/139c] ni als aibres, entro que senhem les sers del nostre Deu els fro[n]tz de lor.
Apo 7:4
E auzi le nombre dels senhatz, .cxliiii. milia senhatz de tot trip dels fils d’Israel.
Apo 7:5
Del trip de Juda, .xii. milia senhatz, del trip de Rubem[3004], .xii. milia senhatz, del trip de Gad, .xii. milia senhatz,
Apo 7:6
del trip de Aser, .xii. milia senhatz, del trip de Neptalim, .xii. milia senhatz, del trip de Mannasse, .xii. milia senhatz,
Apo 7:7
del trip de Simeon, .xii. milia senhatz, del trip de Levi, .xii. milia senhatz, del trip de Ysacar, .xii. milia senhatz,
Apo 7:8
del trip de Zabulon, .xii. milia senhatz, del trip de Josep, .xii. milia senhatz, del trip de Benjaamin, .xii. milia senhatz.
Apo 7:9
Enapres aquestas causas vi gran cumpanha, la qual degus hom[3005] no podia nombrar, de totas gentz e de trip e de pobles e de lengas, estantz denant[3006] le tro en esgardament de l’anhel, cubert de vestimentas blancas, e palmas e las mas de [278b/139d] lor;
Apo 7:10
e cridavan ab gran votz, dizentz: Salutz al nostre Deu, lo quals se sobre tro, et a l’anhel.
Apo 7:11
E tuit li angel estavan enaviro del tro e dels velhs e de las .iiii. bestias; e caçero en esgardament del tro en lor caras, e azorero Deu,
Apo 7:12
dizent: Amen. Benedictios e clartatz e saviesa e fazementz de gracias et onors e vertutz e fortalesa al nostre Deu els segles dels segles. Amen.
Apo 7:13
Et us dels velhs respos a mi, dizentz: Aquesti li quali so cubert de vestimentas blancas, qui so, e don ve[n]gro?
Apo 7:14
E dissi a lui: O, le meus Senher, tu o saps. E dix a mi: Aquist so qui vengro de la gran tribulacio, e lavero lors vestimentas, et enblanquiro elas el sanc de l’anhel.
Apo 7:15
Emperaisso, so denant le tro de Deu, e servo a lui per dia e per noitz el temple de lui. Et aquel que se el tro abita[3007] sobre lor;
Apo 7:16
no famejaran ni sedejaran d’aqui enant, ni no caira sobre lor solelhs ni alcuna calors.
Apo 7:17
Quar l’anhels, que es e meg del tro [279a/140a] governara els, e menara [3008] els a las fontz de las aigas de vida, e Deus terzera tota lagrema dels ulhs de lor.
Apo 8:1
E co agues ubert le sete segel, fo faitz calamentz el cel aissi co meja ora.
Apo 8:2
E vi .vii. angels estantz e l’esgardament de Deu, e foro dat ad els .vii. corns.
Apo 8:3
E autre angels venc et estec denant l’autar, aventz essesser d’aur[3009], e dat so a lui mout esses, que dones de las oracios de totz les sanhs sobre l’autar de l’aur, que es denant le tro[3010].
Apo 8:4
E montec le fums de l’esses de las oracios dels sanhs de la ma de l’angel denant Deu.
Apo 8:5
E pres l’angels l’essesser, et omplic le del foc de l’autar, e trames le en terra, e foro faitz troneire e fozer e vozes e movementz de terra grans[3011].
Apo 8:6
E li .vii. angel que avia[n] .vii. corns, aparellero se que cornesso ab le corn.
Apo 8:7
E·l primers angels cornec ab le [279b/140b] corn, e fo faita peiregada e fox mesclada e sanc, e fo gitat e terra; e la terza partz de la terra fo arssa, e la terza partz dels aibres fo[3012] arssi, e totz les fes versz fo arss.
Apo 8:8
E·l segons angels cornec ab lo corn, et enaissi coma[3013] grans puitz de foc ardentz es trames e la mar, e fo faita la terza partz de la mar sanx,
Apo 8:9
et es morta la terza partz de la creatura que avian armas e mar, e la terza partz de las naus destruzic.
Apo 8:10
E·l tersz angels corn[ec][3014] ab le corn. E grans estela cazec del cel, ardentz coma falha. E cazec e la terza part dels fums, et e las fonz de las aigas[3015].
Apo 8:11
E·l nom de la estela es ditz Aussentz. E fo faita la terza partz de las aigas en aussentz, e mouti home moriro e las aigas, quar so faitas amaras.
Apo 8:12
E·l cartz angels cornec ab le corn. E fo ferida la tersza partz del solelh, e la terza partz [280a/140c] de la luna, e la terza partz de las estelas, enaissi que[3016] fos escurzida la tersza partz de lor, e del dia que no luzis la terza partz, e de la noit eissament.
Apo 8:13
E vi, et auzi la votz d’una aigla volant per meg le cel, dizent ab gran votz: Gai, gai, gai als abitantz e la terra, de las autras votz dels .iii. angels que ero a cornar ab le corn.
Apo 9:1
E·l quintz angels cornec ab le corn, e vi la stela esser cazuta del cel e la terra. E fo dada a lui la claus del potz d’abiss.
Apo 9:2
E uberc[3017] lo potz d’abiss, e montec le fums[3018] del potz d’abiss, enaissi co fums[3019] de gran fornatz. E fo escurzitz le solelhs e l’aires del fum[3020] del potz.
Apo 9:3
E del fum del potz issiro lagostas en terra. E fo dada ad elas pozestatz aissi co an[3021] pozestat li escorpio de la terra.
Apo 9:4
E fo comandat ad elas que no nafresso … tota[3022] causa verd ni tot aibre, si no tant solament los homes que no an le senhal de Deu els lors frontz.
Apo 9:5
E fo dat az elas que no les aucizesso, mais [280b/140d] que·ls turmento .v. meses. E·ls turm[en]tz de lor, co turmentz d’escorpio, can fer home.
Apo 9:6
Et en aicels dias li home querran mort e no la trobaran, e desiraran morir, e mortz fugira d’els.
Apo 9:7
E·l[s] semblantz[3023] de lagostas, semblans a cavals aparelatz en batalha. E sobre les caps de lor, enaissi coma coronas semblantz ad aur, e las caras de lor, enaissi coma caras d’omes.
Apo 9:8
E avian cabelhs si cum cabelhs de femnas, e las dentz de lor ero si cum de[n]tz de leos.
Apo 9:9
Et avian ausbercx si cum ausbercx de ferr[3024], e la votz de las alas de lor, si cum votz de carrs e de montz[3025] cavals correntz en batalha.
Apo 9:10
E avian coas semblantz d’escorpios, et agulho eran e las coas de lor, e la pozestatz d’elas, nozer als homes .v. meses.
Apo 9:11
Et avian sobre si le rei[3026] dels angels[3027] d’abiss, al qual es noms en ebraic Abadon, mais en grec Apollion, et en lati a nom Destrozeire.
Apo 9:12
La us, gai anec, e vec vos encara [281a/141a] ve|no li doi gai apres aquestas causas.
Apo 9:13
E·l seizess angels cornec ab le corn, et auzi una votz dels .iiii. corns[3028] de l’autar de l’aur, lo quals es denant los ulhs de Deu,
Apo 9:14
dizentz al seize angel que avia le corn: Deslia les iiii. .angels que so liadi el gran flum Eufraten[3029].
Apo 9:15
E foro desliadi li .iiii. angels que eran apareladi en ora et en dia et e mes et en an, que aucizesso la terza part dels homes.
Apo 9:16
E·l nombres de la ost a caval, … .m. vegadas .x. milia[3030]. Auzi le nombres de lor.
Apo 9:17
Et enaissi vi les cavals e vesio. E aqueli que sezian sobre lor avia ausberx de foc, e de vent[3031], e de solpre. E li cap dels cavals eran si cum caps de leos, e de la boca de lor eiss fox e fums[3032] e solpres.
Apo 9:18
D’aquestas .iii. plagas fo auciza la terza partz dels homes, de foc e de fum e del solpre, que issian de la boca de lor.
Apo 9:19
Quar la pozestatz dels cavals es e la boca de lor et e las coas de lor. Quar las coas de lor, aventz caps semblantz a serpentz, [281b/141b] et en aquestz nozo.
Apo 9:20
E li autri home que no so aucis en aquestas plagas, ni penedensa no fero de las obras de las lors mas, que no azoresso les demonis e las emages[3033] d’aur e d’argent e d’eram e de peira e de fust, que no podo vezer ni auzir ni anar.
Apo 9:21
E no fero penedensa de lors homicidis, ni de lors faitilas[3034] ni de lor fornicatio ni de lors laironicis.[3035]
Apo 10:1
E vi autre angel fort deissendent del cel, cubert de nivol, et arcas[3036] el cap de lui, e la cara de lui era aissi cum le solelhs[3037], e li pe de lui aissi co coro[n]da de foc.
Apo 10:2
Et avia e sa ma libre ubert, e pausec le seu pe destre sobre la mar, mais le senestre sobre la terr[a].
Apo 10:3
E cridec ab gran votz enaissi co leos quan rugh[3038]. E co agues cridat, li .vii. troneire[3039] parlero lors vozes.
Apo 10:4
E co aguesso parlat li .vii. troneire las lors vozes, era escrivedors, et eu auzi la votz del cel dizent: Las signas[3040] que parlero li .vii. troneire, no las vulhas escriure.
Apo 10:5
[282a/141c] E l’angel que eu vi estant sobre la mar e sobre la terra, levec la sua votz al cel;
Apo 10:6
e jurec per le vivent els segles dels segles, le quals criec le cel et aquelas causas que so en lui, e la terra et aquelas causas que so en [e]la[3041], e la mar et aquelas causas que so en lui; quar temps no sera d’aici enant.
Apo 10:7
Mais els dias de la votz del sete angel, co comensara cantar[3042] ab lo corn, sera cosematz le secretz[3043] de Deu, enaissi co evangelizes per les seus servs prophetas.
Apo 10:8
E la votz la qual auzi del cel de rescaps parlant ab mi, e dizentz: Vai e pren le libre ubert de la ma de l’angel estant sobre la mar e sobre la terra.
Apo 10:9
Et anei a l’angel, dizentz a lui: Dones a mi le libre. E dix a mi: Pren le e devora·l; e fara amargar le teu ventre, mais e la tua boca sera douz coma mels.
Apo 10:10
E prezi le libre de la ma de l’angel, e devorei le; et era e la mi[a][3044] boca douz coma mels; e co eu l’agues devorat[3045], [282b/141d] amarguec le meus ventre.
Apo 10:11
E dis a mi: Cove te de rescaps profetizar als pobles et a las gentz e a las lengas et a moutz reis.
Apo 11:1
E fo dada a mi canavera semblantz a verga, dizentz: Leva sus[3046], e mesura le temple de Deu, e l’autar, e·ls azorantz en lui.
Apo 11:2
Mais le porge que es foras le temple, geta foras, e no·l mesuraras. Quar datz es a las Gentz, e la santa ciutat caucigaran per .xlii. meses.
Apo 11:3
E darei als dos testimonis meus esperit de prophecia, e prophetizaran .m. e .cclx. dias, cubert de sax[3047].
Apo 11:4
Aquest so doi oliver, e doi candelabre en esgardament del Senhor de la terra estant.
Apo 11:5
E si alcus lor volra nozer, fox issira de la boca de lor, e devorara les enemix de lor. E si alcus los volra destrozir[3048], enaissi cove lui esser aucis.
Apo 11:6
Aquesti an pozestat de claure le cel, que no plova els dias de la prophecia de lor. Et an pozestat sobre las aigas [283a/142a] de covertir elas e sanc, e ferir la terra[3049] de tota plaga per ca[n]tas vegadas volran.
Apo 11:7
E co auran fenit lor testimoni, la bestia que pujara d’abiss fara contra lor batalha, e vencera els, et aucira les.
Apo 11:8
E jazeran li corssi de lor e las plazas[3050] de la gran ciutat, la quals es apelada esperitalment Sodoma et Egiptes, el qual loc e·l Senhor de lor fo crucificatz.
Apo 11:9
E veiran dels pobles, e dels trips, e de las lengas, e de las gentz les corsses de lor per tres dias e demeg[3051]; e no laissaran les corsses de lor esser pausatz e moniment.
Apo 11:10
E li abitant e la terra esgauziran se sobre lor, e seran alegrat, e trametran […][3052] l’us a l’autre, quar aquesti doi propheta turmentero aicels que abito sobre terra.
Apo 11:11
E apres tres dias e demeg, esperitz de vida de Deu intrec en els; et estero sobre lors[3053] pes, e gran temors cazec sobre aicels que viro els.
Apo 11:12
Et auziro gran votz del cel, dizentz a lor: Pujaz [283b/142b] za. E pujero el cel e nivol, e viro els li enemic de lor.
Apo 11:13
Et en aicela ora fo faitz grans movementz de terra, e la dezena partz de la ciutat cazec, e foro aucis el movement de la terra, els noms dels homes .lxx.[3054] milia; e li autri foro messi en temor, e dero gloria[3055] a Deu del cel.
Apo 11:14
Le segons gai anec, e vec vos le tersz gai venra tost.
Apo 11:15
E·l setes angels cornec ab le corn; e foro faitas grans vozes el cel, dizentz: Faitz [es][3056] le regnes d’aquest[3057] mon del Senhor nostre e del Crist de lui, e renhara els segles dels segles.
Apo 11:16
E li .xxiiii. velhs que sezo en lors setis en esgardament de Deu cazero e lors caras[3058] et azorero Deu,
Apo 11:17
dizentz: Gracias[3059] fam a tu Senher Deus totz poderos, le quals est e·l quals eras[3060] e·l quals receubist la tua gran vertut, e renhest.
Apo 11:18
Et irasquero·s las gentz, e venc la tua ira, e·l temps dels [284a/142c] mortz esser jujatz, e redre le loguer als teus prophetas, et als sanhs, et als tementz[3061] le teu nom, als paux et als grans, e destermenar[3062] aicels que corumpero la terra.
Apo 11:19
E fo ubertz lo temples de Deu el cel, e fo vista l’arca [d]el[3063] testament de lui el temple de lui, e foro fait fozer e vozes e movementz de terra e grans greissels.
Apo 12:1
E grans signe aparec el cel: Femna cuberta de solelh, e la luna sotz les pes de lei, et el cap de lei corona de .xii. estelas.
Apo 12:2
Et el ventre aventz, e cridava efantantz, et es turmentada que efante.
Apo 12:3
E fo vistz autre signes el cel: E vec vos le grans drax ross, aventz .vii. cap[s] e .x. corns; et els seus caps .vii. coronas.
Apo 12:4
E la coa de lui trazia[3064] la terza part de las estelas del cel, e mes las en terra. E·l drax estec denant la femna que era efantadoira, que, co agues efantat, devores le filh de lei.
Apo 12:5
Et efantec fil mascle, lo quals sera regidors [de] totas las [3065] gentz e verga de ferr. E·l fils de [284b/142d] lei fo raubitz a Deu, et al tro de lui.
Apo 12:6
E la femna fugic el desert, on a loc aparelat de Deu, que aqui pascan lei per .m. e .cclx. dias.
Apo 12:7
E fo faita grans batalha el cel. Micaels e li angel de lui se cumbatian ab le drago; e·l drax cumbatia se e li angel de lui.
Apo 12:8
E no ago[3066] forza, ni·l lox de lor no fo atrobatz d’aqui enant el cel.
Apo 12:9
E fo gitatz aicel grans drax, serpentz antix, lo quals es apelatz Diables e Satanas, lo quals engana tot lo segle; e fo gitatz en terra, e li angel de lui foro messi ab lui.
Apo 12:10
Et auzi gran votz del cel, dizent: Ara es faita salutz e vertutz el regne del nostre Deu, e la pozestatz del Crist de lui. Quar gitatz es l’acusaire de nostres fraires, que acusava els denant l’esgardament del Senhor Deu nostre per dia e per noit.
Apo 12:11
E ili venzero lui per lo sanc de l’anhel, e per la paraula del seu testimoni, e no amero las lors armas entro a la mort.
Apo 12:12
Emperaisso, o, cel, alegratz vos, e li quali abitatz en els. Gai [285a/143a] a la terra et al mar, quar lo Diables deissendec a vos, aventz gran ira, sabentz quar a pauc te[m]ps.
Apo 12:13
E seguentre que vi lo drax que fo gitatz en terra, a encausada la femna que efantec lo mascle.
Apo 12:14
E foro dada a la femna doas alas de gran aigla, que voles el desert el seu loc, on es noirida per le temps e per les temps e per la meitat del temps, de la cara del [serpent[3067].
Apo 12:15
E·l][3068] serpentz gitec aiga enaissi co flum de la seua[3069] boca apres la femna, que fes lei esser tirada del flum.
Apo 12:16
E la terra ajudec a la femna, et uberc[3070] la terra la seua boca, e sorbit[3071] le flum, le qual gitec le drax de la sua boca.
Apo 12:17
E irasquec se lo drax contra la femna, et anec far batalha ab les autres de la semensa de lei, li quali gardan le mandament de Deu et an le testimoni de Jesu.
Apo 12:18
Et estec sobre l’arena del mar.
Apo 13:1
E vi la bestia pujant de la mar, avent .vii. caps e .x. corns, e sobre les corns de lei, .x. coronas, e sobre les caps de lei, noms de maldig.
Apo 13:2
E la bestia la qual vi [285b/143b] era semblantz a laupart, e li pe de lei aissi coma d’orss, e la boca de lei si cum boca de leo. E·l drax dec a lei la sua vertut e gran pozestatz.
Apo 13:3
E vi la .i. dels seus caps aissi coma aucis e mort, e la plaga de la mort de lui fo sanada. E tota la terra meravilhec se apres la bestia.
Apo 13:4
Et azorero le drago, que dec la pozestat a la bestia. Et azorero la bestia, dizent: Quals es semblantz a la bestia, e quals poira cumbatre ab lei?
Apo 13:5
E fo dada a lei boca parla[n]tz grans causas e maldigs. E fo dada a lei pozestatz far per .xlii. mes[3072].
Apo 13:6
Et uberc[3073] la sua boca e maldigs al Senhor, blastemar le nom de lui, e·l tabernacle de lui, et aicels que el cel abito.
Apo 13:7
E fo dat a lei[3074] far batalha ab les sanhs e vencer lor. E fo dada a lei pozestatz en tot trip et en pobles et en lenga et en gent.
Apo 13:8
E azorero lei tuit aicilh qui abito e la terra, li nom dels quals no so escriut el libre de vida [286a/143c] de[3075] l’anhel, lo quals fo aucis de la naisse[n]za[3076] del mon.
Apo 13:9
Si alcus a aurelhas d’auzir, auja.
Apo 13:10
Aquel que menara en caitivetat, en caitivetat va. Qui en glazi aucira, cove lui esser aucis ab glazi. Aissi es la sufrensa e la fes dels sanhs.
Apo 13:11
E vi autra bestia puja[n]t de la terra, et avia dos corns semb[l]antz d’anhel, e parlava si cum drax.
Apo 13:12
E fazia tota la pozestat de la primeira bestia en esgardament de lei. E fe la terra e·ls abitantz en lei adorar la bestia primeira, de la qual es curada la plaga de mort.
Apo 13:13
E fe grans signas, que neis foc fe[s][3077] del cel deissendre en terra en esgardament dels homes.
Apo 13:14
Et enganava les abitantz e la terra per las signas que foro dadas a lei far e l’esga[r]dament[3078] de la bestia, dizentz als abitantz e la terra que faszo emage a la bestia, la quals a la plaga de mort[3079], e visquet.
Apo 13:15
E fo dat a lei que des esperit a la emage de la [286b/143d] bestia, e que parle la emages de la bestia, e fasza que quals que no azorara la emage de la bestia sia aucis.
Apo 13:16
E que fara[3080] totz, les paux e·ls grans, e·ls rix e·ls paubres, e·ls franx e·ls sers, aver le senhal e la ma destra o e lors frontz[3081],
Apo 13:17
e que alcus no pusca cumprar o vendre, si no aquel que a[3082] le senhal del nom de la bestia, e·l nombre del nom de lei[3083].
Apo 13:18
Aici es la savieza. Cel que a entendement, cumte[3084] le nombre de la bestia. Quar nombres d’omes es, e·l nombres de leis es .d. e .clxxvii.[3085].
Apo 14:1
E vi; e vec vos l’anhels estava sobre le mont de Sion, et ab lui .cxliiii. milia, aventz le nom de lui e·l nom del Paire de lui escriut e lors frontz.
Apo 14:2
Et auzi votz del cel, enaissi co votz de moutas aigas et aissi co votz de gran troneire. E la votz la qual auzi, aissi co de viuladors viulantz en lors viulas.
Apo 14:3
E cantavo[3086] enaissi coma cant novel [287a/144a] de|nant la se de Deu, e denant las .iiii. bestias e denant les velhs. E degus no podia dire lo cant, si no aqueli .c. e .xliiii. milia, li quali foro cumpradi[3087] de la terra.
Apo 14:4
Aquesti so li quali ab femnas no so essems-laizadi[3088], quar verges so. Aquesti segran l’anhel en qualque loc ira. Aquesti so cumpradi[3089] de totz, primairias a Deu e a l’anhel.
Apo 14:5
Et e la boca de lor no es atrobada mesorga; senes lagesa so denant lo tro de Deu.
Apo 14:6
E vi autre angel volant per meg le cel, avent avangeli durable que evangelizes als seze[n]tz sobre la terra, e sobre tota gent e trip e lenga e poble,
Apo 14:7
dizentz ab gran votz: Temetz Deu, e datz a lui onor, quar ve la ora del jujament de lui, et adoratz lui que fe le cel e la terra e la mar e totas las causas que so en lor e las fontz de las aigas.
Apo 14:8
Et autre angels le seguia, dizentz: Cazec, cazec aicela grans [287b/144b] Babilonia, la quals del vi de la ira de la sua fornicatio abeurec totas gentz.
Apo 14:9
E·l tersz angels seguic les, dizentz ab gran votz: Si alcus adorara la bestia e la emage de lei, e recebra le senhal el seu front o e la seua ma,
Apo 14:10
et aquest beura del vi de la ira de Deu, lo quals es mesclatz ab pur el calici de la ira de lui, et er cruciatz e foc et e solpre e l’esgardament dels sanhs angels, e denant l’esgardament de l’anhel.
Apo 14:11
E·l fums[3090] dels turmentz de lor pujara els segles dels segles. E no an repaus per dia ni per noit, li quali azorero la bestia e la [e]mage[3091] de lei, e li quali receubro le senhal del nom de lei.
Apo 14:12
Aissi es la sufrensa dels sanhs, li quali gardo les mandamentz de Deu e la fe de Jesu.
Apo 14:13
Et auzi votz del cel, dizentz a mi: Escriu [3092]: Bonauradi li mort que moro el Senhor. Ja[3093] ditz l’Esperitz[3094], que d’aici enant se repaus[aran][3095] de lors trebalhs. Quar las obras de lor sego els.
Apo 14:14
[288a/144c] E vi; e vec vos una nivol blanca, e sobre la nivol sezent le semblant al Fil de l’home, avent e so cap corona d’aur, et e la su[a] ma[3096] fausz aguda e trencant.
Apo 14:15
Et autre angel issic del temple, cridantz ab gran votz al sezent sobre la nivol: Tramet la tua fausz, e meissona, quar venc la ora que sia meissonat, quar sequec la meissos de la terra.
Apo 14:16
E trames cel qui sezia sobre la nivol la sua fausz en terra, e meissonec la terra.
Apo 14:17
Et autre angel issic del temple lo quals es el cel, aventz el mezeiss fausz aguda.
Apo 14:18
Et autre angels issic de l’autar, le quals ha pozestat sobre·l foc, e cridec ab gran votz ad aicel que avia la fausz aguda, dizentz: Tramet la tua fausz aguda, e vendemia les razims[3097] de la vinha de la terra, quar maduri so li razim de lei.
Apo 14:19
E[3098] trames l’angels la sua fausz aguda en terra[3099], e vendemiec la vinha de la terra, e mes el gran lac[3100] de la [288b/144d] ira de Deu.
Apo 14:20
E·l lacs[3101] fo caucigatz foras la ciutat. E·l sanx issic del lac entro als fres dels cavals per .m. e .dc. astatz.
Apo 15:1
E vi autre signe el sel, gran e meravilhos: .vii. angels aventz .vii. plagas derraranas[3102]. Quar en aicelas es cossemada[3103] la ira de Deu.
Apo 15:2
E vi eissament co mar verrienca mesclada ab foc; et aicels que venquero la bestia, e la emage de lei, e·l nombre del nom de lei, estantz sobre·l mar veirienc, avent las viulas de Deu,
Apo 15:3
e cantant lo cant de Moysen, serv de Deu, e·l cant de l’Anhel, dizentz: Grans e meravilhosas so las[3104] tuas obras, o, Senher Deus totz poderos; dreitureiras e veras [so] las[3105] tuas vias, o, Reis dels segles.
Apo 15:4
Quals no temera tu, Senher, et engrandezira lo teu nom? Quar sols bos est, quar totas gentz venran et azoraran el teu esgardament, quar li teu jujament so manifest.
Apo 15:5
Et apres aquestas causas, eu vi. [289a/145a] E vec vos le temples del tabernacle del testimoni fo ubertz el cel.
Apo 15:6
Et issiro .vii. angels del temple, aventz .vii. plagas, vestit de peira munda candeza, e davant-cenht[3106] viro les peitz de centura[s] d’aur[3107].
Apo 15:7
Et una de las .iiii. bestia[s][3108] dec als .vii. angels .vii. fiolas d’aur plenas de la ira del Deu vivent els segles dels segles.
Apo 15:8
E·l temples fo de fum azemplitz de la magestat de Deu, e de la vertut de lui. E alcus no podia intrar el temple entro las .vii. plagas dels .vii.[3109] angels fosso cossumadas[3110].
Apo 16:1
Et auzi gran votz del te[m]ple, dizentz als .vii. angels: Anatz et esparzetz las seth fiolas de la ira de Deu e la terra.
Apo 16:2
E·l primers anec, et espars la sua fiola en terra, e fo faita nafra cruçels e mout mala els homes que an lo senhal de la bestia, et en aicels que azorero la emage de lei.
Apo 16:3
E·l segons espars la sua [289b/145b] fi|ola el mar, e fo faitz sanx enaissi co de mortz; e tota arma vivens es morta el mar.
Apo 16:4
E·l tersz espars la sua fiola sobre les f[l]ums[3111], e sobre las fontz de las aigas. E fo faitz sanx.
Apo 16:5
Et auzi le cart[3112] angel, dizent: Justz est lo quals est, e·l quals eras, …,[3113] que aquestas causas jugest.
Apo 16:6
Quar lo sanc dels sanhs e dels prophetas esparssero, e sanc dest ad els a beure. Quar digne so.
Apo 16:7
Et auzi de l’autar autre, dizent: O, Senher Deus totz-poderos, li teu judici, acertas ver e just.
Apo 16:8
E·l quartz espars la sua fiola el solelh. E fo dat a lui turmentar los homes ab calor et ab foc.
Apo 16:9
Et escalfero·s li home per la gran calor, e blastemero le nom de Deu, avent pozestat sobre aquestas plagas; ni no fero penedens[a][3114], que desso a lui gloria.
Apo 16:10
E·l quintz[3115] espars la sua fiola sobre·l seti de la bestia. E fo faitz le regnes de lui [290a/145c] tenebros, et essems-manjero[3116] las lors lengas per la dolor.
Apo 16:11
E blastemero Deu del cel per las dolor[s] e per las lors nafras; e no fero penedens[a][3117] de lors obras.
Apo 16:12
E·l sezes[3118] espars la sua fiola en aicel gran flum Eufraten, e sequec l’aiga de lui, que fos denant-aparelhada[3119] via als reis del naissement del solelh.
Apo 16:13
E vi de la boqua del drac e de la boca de la bestia e de la boca del fals propheta, .iii. esperitz ores issiro[3120] e semblansa de granoilas[3121].
Apo 16:14
Quar so esperit de demonis fazentz signas. Et eisso als reis de tota terra ajustar els en batalha al gran dia de Deu tot poderos[3122].
Apo 16:15
Vec vos, eu venc enaissi coma laire. Bonauratz es aquel que velha e garda las suas vestimentas, que no ane nutz, e veia[n][3123] la lagesa de lui.
Apo 16:16
Et ajustara els el loc que es apelatz en ebraic Magedon[3124].
Apo 16:17
E·l setes[3125] espars la sua fiola e l’aire. E grans votz [290b/145d] is|sic del temple, dizentz del tro: Fait es.
Apo 16:18
E foro fait fozer, e votz, e tronere, e movementz de terra es faitz grans, quals no fo des que li homi foro sobre terra, aitals movementz de terra, enaissi gran.
Apo 16:19
E fo faita la grans ciutatz en tres partz. E las ciutatz de las gentz cazero[3126], e la grans Babilonia venc en remembransa denant Deu, dar a lei le calez del vi [de l’]endenhanza [3127] de la ira de lui.
Apo 16:20
E tota ila fugi, e li poig[3128] no so atrobadi.
Apo 16:21
E grans peiregada enaissi coma bezanz deissendec del cel els homes, e li home blastemero Deu per la plaga[3129] de la peirega. Quar grans fo faita forssaigament.
Apo 17:1
Et us dels .vii. angels venc, lo quals avia .vii. fiolas, e parlec ab mi, dize[n]tz: Ven, e eu mostrarei a tu la dampnatio de la gran meretritz la quals se sobre[3130] moutas aigas,
Apo 17:2
ab la qual li rei de la terra forniquero, e so enioradi[3131] aquili que [291a/146a] ab|ito en terra de vi de la putairia de lei.
Apo 17:3
E portec me el desert en esperit. E vi la femna sezenz sobre la bestia vermelha, plena de noms de maldig, avent .vii. caps e .x. corns.
Apo 17:4
E la femna era revironada de polpra e de vermelho, e daurada d’aur e de peira preciosa e de margaridas, aventz copa d’aur e sa ma, plena d’escumerganza e de la lagesa de la fornicatio de lei.
Apo 17:5
Et el front de lei le noms es escriutz: Menesters: de Babilonia la grans[3132], maire de fornicatios, e de las escumergansas de la terra.
Apo 17:6
E vi la femna ebriaiga[3133] del sanc dels sanhs, e del sanc dels martirs de Jesu. E meravilhei me de gran meravilha co eu la agues vista.
Apo 17:7
E l’angels dix a mi: Per que·t meravilhas? Eu direi a tu le sagrament de la meretritz[3134], e de la bestia que porta lei, que ha .vii. caps e .x. corns.
Apo 17:8
[291b/146b] La bestia que vist fo e no es, et es pojadoira d’abiss, et ira e mort. E meravilhar-s’-an li abitant e la terra, li nom dels quals no so escriut el libre de vida de l’establiment del mon, vezent la bestia que era e no es.
Apo 17:9
Et aquest es lo sens le quals ha la saviesa[3135]. Li .vii. cap so .vii. pug sobre·ls quals la meretritz[3136] se, e .vii. rei so.
Apo 17:10
Li .v. cazero, la us es, e l’autre no venc encara; e co venra, cove le breu temps estar.
Apo 17:11
E la bestia, que era e no es, et ela meteissa es la .viii., e dels .vii. es, e va e mort.
Apo 17:12
E li .x. corns que vist, .x. rei so, li quali encara no receubo regne, mais recebran pozestat enaissi coma rei en una ora apres la bestia.
Apo 17:13
Aquesti an u cosselh, e liuraran lor vertut e lor pozestat a la bestia.
Apo 17:14
Aquesti se cumbatran ab l’Anhel, e l’Anhels vencera els, quar senher dels [292a/146c] senhors es, e reis dels reis, et aqueli que ab lui so, so apeladi eleit e fizel.
Apo 17:15
E dix a mi: Las aigas que vist, on la meretritz se, so pobles, e gentz, e lengas.
Apo 17:16
E·ls .x. corns que vist en la bestia, aquesti aziraran la fornicatio, e faran lei desolada e nuda, e ma[n]jaran las carns de lei, e cremaran lei e foc.
Apo 17:17
Quar Deus dec els corages de lor que faszo aquo que es plazers a lui, que dono le lor regne a la bestia, entro que sian cossumadas las paraula[s] de Deu.
Apo 17:18
E la meretritz[3137] la qual vist es la grans ciutatz que ha regne sobre les reis de la terra.
Apo 18:1
Et apres aquestas causas vi autre angel deissendent del cel, avent pozestat gran, e la terra fo[3138] illuminada de la gloria de lui.
Apo 18:2
E cridec en fort votz, dizentz: Cazec aicela grans Babilon[3139]. E fo faita[3140] abitacio de demonis, e garda de tot orre esperit, e garda de tot orre auzel[3141],
Apo 18:3
quar de la [292b/146d] ira de la fornicatio de lei begro totas gentz; e li rei de la terra forniquero ab ela; e li mercader de la terra so fait manent de la vertut de las riquezas de lei.
Apo 18:4
Et auzi autra votz del cel, dizentz: Issetz d’aicela pozestat[3142], le meus pobles. E no siatz parzoner dels forfaitz de lei, e de las plagas[3143] de lei no recepiatz.
Apo 18:5
Quar vengro li pecat de lei entro al cel, e Deus recordec se de las iniquitatz de lei.
Apo 18:6
Redetz a lei enaissi co ela redec a vos, e doblatz do[b]las causas, segon las obras de lei, e·l beurage[3144] ab que mesquet, meissetz a lei doble.[3145]
Apo 18:7
Aitant cant se glorifiquec e fo en deleitz, aitant datz a lei turment e plor. Quar e so cor ditz: Eu sezi regina, e no veuva; e no veirei plor.
Apo 18:8
Emperaisso, en u dia vendran las plagas de lei, mortz e plors e fams, e sera arsa e foc. Quar fortz es Deus [293a/147a] que jujara lei.
Apo 18:9
E ploraran e planheran se sobre lei li rei de la terra li quali forniquero ab lei, e visquero en deleitz, co veiran le fum[3146] de l’abrasament de lei,
Apo 18:10
estant lonh per la temor dels turmentz de lei, dizent: Gai, gai[3147] aquela ciutatz gran, Babilonia, la ciutatz aicela fortz. Quar en una ora venc lo teus judicis.
Apo 18:11
E li mercader de la terra ploraran e planheran se sobre lei. Quar las merszes[3148] de lor, degus no cumprara d’aqui enant.
Apo 18:12
La mersz[3149] d’aur e de l’argent[3150] e de peira preciosa e de margarida e de biss e de polpra e de cisclato e de vermelh, e tot lenh tim e totz les vaissels d’evori e totz les vaissels de peira preciosa, e d’eram e de ferr e de marme,
Apo 18:13
e·l basme[3151] e la canela e dels bon olentz[3152] e dels enguentz e de l’eces e del vi e de l’oli e de la farina e del froment e de las jumentas e de las ovelas e dels cavals e de las qu[a]rretas[3153] e dels[3154] macips, e las [293b/147b] ar|mas dels homes.
Apo 18:14
E las tuas pomas, desirer de l’arma[3155], se departiro de tu, e totas las causas grassas e fort claras[3156] periro de tu, e d’aqui enant ja no las atrobaran.
Apo 18:15
Li mercader de lor, li quali so fait ric de lei, lonh estaran per la temor dels turmentz de lei, plorantz e planhentz,
Apo 18:16
e dizent: Gai, gai ad aicela ciutatz granda[3157] que era cubertat de biss e de polpra e de vermelh e daurada d’aur e de peira preciosa e de margaridas.
Apo 18:17
Quar en una ora so destrozidas tantas riquezas. E totz governaire[3158], e totz aqueli que el loc[3159] navejan, e li nautoner et aqueli que obran e la mar, estero de lonh,
Apo 18:18
e cridero, vezent le loc de l’abrasament de lei, dizent: Quals es semblantz ad aquesta gran ciutat?
Apo 18:19
E mezero polvera en lors caps, e cridero, plorantz e planhentz e dizent[3160]: Gai, gai aicela grans ciutatz, e la qual so fait ric tuit aqueli que avia[n] naus e mar, dels presz de lei. Quar en una ora [294a/147c] es destrozida.
Apo 18:20
Alegratz vos sobre lei, li cel e li sanhs e li apostol e li propheta[3161]. Quar Deus jugec le vostre judici de lei.
Apo 18:21
E us angels fortz pres peira aissi co molar gran, e gitec la e mar, dizentz: Ab aquest embrivament sera messa Babilonia, aicela grans ciutatz, e ja d’aqui enant no er atrobada.
Apo 18:22
E votz de viuladors, e de cantantz ab musica, e cantantz ab caramel, et ab trompa, no sera auzida d’aqui enant en lei[3162]. E totz maestre de[3163] tota art no er atrobatz en lei d’aqui enant. E votz de mola no er auzida en lei d’aqui enant.[3164]
Apo 18:23
E lutz de luzerna[3165] no luzira a tu d’aqui enant. E votz d’espos e votz d’esposa no sera auzida encara en tu. Quar li tei mercader eran li princep de la terra; quar e las tuas faitilhas errero totas las gentz.
Apo 18:24
Et en lei le sanx dels prophetas e dels sanhs [294b/147d] es atrobatz, e de totz aquels que so aucisi e la terra[3166].
Apo 19:1
Et apres aquestas causas eu auzi enaissi coma gran votz de moutz corns[3167] el cel, dizentz: Alleluya![3168]. Lauzors[3169], e gloria, e vertutz es al nostre Deu.
Apo 19:2
Quar li seu judici so ver e just. Quar jugec[3170] la gran meretritz, la quals corumpec la terra e la seua putairia, e venguec le sanc dels seus servs de las mas de lei.
Apo 19:3
E de rescaps dissero: Alleluya! E·l fums[3171] de lei pugec els segles dels segles.
Apo 19:4
E li .xxiiii. velh cazero, e las .iiii. bestias, et azorero Deu, le sezentz sobre·l tro, dizentz: Amen. Alleluia!
Apo 19:5
E votz issic del tro, dizentz: Lauzor digaz al nostre Deu totz li servi de lui, e li quali temetz lui, pauc e gran.
Apo 19:6
Et auzi votz coma de gran corn, e si cum votz de moutas aigas, e si cum votz de grans troneires, dizentz: [295a/148a] Alle|lui[a]! Quar renhec lo Senher Deus totz poderos[3172].
Apo 19:7
Esgauziam nos et alegrem nos e donem gloria a lui. Quar las nupcias de l’Anhel ve[n]gro, e la moler de lui davant-aparelec[3173] se.
Apo 19:8
E fo dat a lui que essems se cobrisca[3174] de biss resplandent cande. Quar le biss, justificacios es[3175] dels sanhs.
Apo 19:9
E dix a mi: Escriu: Bonauradi li quali so apeladi a la cena de las nupcias[3176] de l’Anhel. E de rescaps dix a mi: Aquestas paraula[s] so de Deu, e so veras.
Apo 19:10
E cazei denant les pes de lui que azores lui. E diss a mi: Veias no faras. Eu so le teus co-sers[3177] e dels teus fraires aventz le testimoni de Jesu. Deu azora. Quar lo testimonis de Jesu es l’esperitz de la prophecia.
Apo 19:11
E vi le cel ubert. E vec vos le caval blanc, et aquel que sezia sobre lui era[3178] apelatz Fizels e Veraix, e juja [en] dreitura e cumbat[3179].
Apo 19:12
E li ulh de lui [295b/148b] si cum flamma de foc, et el cap de lui moutas coronas, aventz nom escriut, le qual degus no conoc si no el meteis.
Apo 19:13
Et era vestitz de vestimenta arrozada de sanc. E·l noms de lui era apelatz[3180] Fils de Deu[3181].
Apo 19:14
E las ostz que so el cel seguian lui en cavals blanx, vestitz de biss blanc e nede.
Apo 19:15
E de la boca de lui eiss glazis agutz, que en lui ferisca las gentz. Et el regira las e verga de ferr. Et el cauciga lo trulh[3182] del vi de la furor de la ira de Deu tot poderos[3183].
Apo 19:16
Et a e la vestimenta et e la sua coissa escriut: Reis dels reis, e senher dels senhoreja[n]tz.
Apo 19:17
E vi .i. angel estant el solelh, e cridec ab gran votz, dizentz a totz los auzels que volavan per meg le cel, dizentz: Vinetz, e siatz ajustadi a la gran cena de Deu,
Apo 19:18
que manjetz las carns[3184] dels [296a/148c] reis, e las carns dels tribuners, e las carns dels fortz, e las carns dels cavals e dels sezentz en els, e las carns de totz los franx e dels servs, e dels paux e dels grans.
Apo 19:19
E vi la bestia, e·ls reis de la terra[3185], e la ostz de lor ajustatz a far batalha ab lui que sezia el caval, et ab la ost de lui.
Apo 19:20
E la bestia fo preza e[3186] ab lui le fals propheta que fe signas denant lui, ab las quals enganec aquels que receubro le senhal de la bestia, et aquels que azorero la emage de lei. Viu so messi aquesti doi e l’estanh del foc ardent e del solpre.
Apo 19:21
E li autri so aucis el glazi del sezent sobre·l caval, lo quals eiss de la boca de lui. E tuit li auzel foro sadolat de las carns de lor.
Apo 20:1
E vi .i. angel deissendent del cel, avent la clau d’abiss e gran cadenat e la sua ma.
Apo 20:2
E pres lo drac, lo serpent antic, que es apelatz Diables e Satanas, e liad l’a per mil ans.
Apo 20:3
E mes le [296b/148d] e|n abiss, e claus, e senhec sobre lui que no engane d’aqui enant las gentz, entro que mil ans sian acabadi. Et apres aquestas causas, cove lui esser sout per pauc temps.
Apo 20:4
E vi les setis, e segro sobr’els, e·l jujamentz fo datz ad els. E vi las armas dels degolatz per le testimoni de Jesu e per la paraula de Deu, e li quali no azorero la bestia ni la emage de lei, ni no receubro le senhal de lei e lor frontz ni e las mas; e visquero e renhero ab Crist per mil ans.
Apo 20:5
E li autri dels mortz no viscro entro li mil an sian acabadi. Aquesta es la primeira resurectios.
Apo 20:6
Bonauratz es e sanhs[3187] lo quals ha part e la primeira resurectio. Et en aquestz la segonda mortz no ha pozestat; mas seran preveire de Deu e de Crist, e renharan ab Crist per mil ans.
Apo 20:7
E co li mil ans seran acabat, er soutz lo Satanas de la sua carcer, et issira·n et enganara las gentz que so sobre les [297a/149a] .iiii. angles[3188] de la terra, Gog e Magog, et ajustara les en batalha, le nombres dels quals [es] si cum[3189] l’arena del mar.
Apo 20:8
E pugero sobre la ladeza de la terra, e revironero las albergas dels sanhs e la ciutat amada.
Apo 20:9
E focs deissendec del cel de Deu, e devorec les. E·l Diables, lo quals enganava [les][3190], fo mes e l’estanh del foc e del solpre, el qual loc e[ra][3191] la bestia
Apo 20:10
e·l fals propheta, e seran cruciadi per dia e per noit els segles dels segles.
Apo 20:11
E vi le gran tro cande, e·l sezent sobre lui, de l’esgardament del qual fugi[3192] la terra e·ls cels, e·l lox no es atrobatz de lor.
Apo 20:12
E vi les mortz, les grans e·ls paux, estantz e l’esgardament del tro, e li libre foro ubert; e autre libre fo ubertz, le quals es de vida. E li mort foro jujadi d’aicelas causas que eran escriutas els libres, segon las obras de lor.
Apo 20:13
E·l mar dec les seus mortz que [297b/149b] eran en lui, e la mortz e l’iferns dero les mortz que en lor eran[3193]. E fo jujat de se[n]gles[3194] segon las obras de lor.
Apo 20:14
Et iferns e mortz foro messi e l’estanh del foc e del solpre. Aquesta [es][3195] la mortz segonda: l’estanh del foc e[3196] del solpre.
Apo 20:15
E cel que no es atrobatz escriutz el libre de vida fo mes e l’estanh del foc e del solpre[3197].
Apo 21:1
E vi le cel nou e la terra nova. Quar le primers cels e la primeira terra anec, e·l mar ja no es.
Apo 21:2
Et eu, Joan, vi la sancta ciutat, Jerusalem nova, deissendent del cel de Deu, aparelada aissi co espossa[3198] garnida a so baro.
Apo 21:3
Et auzi gran votz del tro, dizent: Vec vos le tabernacle de Deu ab les homes, et abitara ab els. Et eli seran pobles de lui, et el mezeiss Deus ab les sera Deus de lor.
Apo 21:4
E Deus terzera tota lagrema[3199] dels ulhs de lor, e mortz no sera d’aqui enant, ni plors ni cridors ni dolors no sera d’aqui enant, quar las primeira[s] causas anero.
Apo 21:5
E dix [298a/149c] aquel que sezia el tro: Vec vos eu fasz totas causas novas. E dix a mi: Escriu, quar aquestas paraulas so mout fizels e veras.
Apo 21:6
E dix a mi: Fait es. Eu so Alpha et O[3200], comensamentz e fis. Eu darei al sedejant de la font de l’aiga de vida, de grat.
Apo 21:7
Qui vencera, aquestas causas poçessira, et eu serei Deus de lui, et el sera filhs a mi[3201].
Apo 21:8
Mais als tementz, et als encrezols[3202], et als escumergatz[3203] et als homiciders et als putaners et als faitilhers et als servidors a las ydolas et a totz les mesorguers, la partz de lor sera en estanh ardent de foc e de solpre, que es la mortz segonda.
Apo 21:9
E venc us dels .vii. angels avent las .vii. fiolas plenas de las .vii. plagas derraranas, e parlec ab mi, dizentz: Ven, e eu mostrarei a tu la esposa, moler de l’Anhel.
Apo 21:10
E portec me en esperit en u [298b/149d] pu|ig gran e naut. E mostrec me la santa ciutat Jerusalem deissendent del cel de Deu,
Apo 21:11
avent la clartat[3204] de Deu; le lum de lei era semblant a peira preciosa, aissi co a peira de jaspi, enaissi cum cristal.
Apo 21:12
E avia gran mur e naut, aventz xii. portas, et e las portas .xii. angles[3205], e li nom escriut, que so li nom dels .xii. trips dels fils d’Israel.
Apo 21:13
D’Orient .iii. portas, d’Aquilo .iii. portas, devas Auta .iii. portas, devas le colcamentz del solelh .iii.[3206] portas.[3207]
Apo 21:14
E·l murs de la ciutat avent .xii. fonzamentz, et[3208] en aicels li nom dels .xii. apostols e de l’Anhel.
Apo 21:15
Et aquel que parlava ab mi avia mesura canavera d’aur, que mesures la ciutat, e las portas de lei e·l mur.
Apo 21:16
E la ciutatz es pausada en caire; la longueza de lei aitant es cant la ladeza. E mesurec la ciutat de la canavera [299a/150a] .xii.[3209] melia astatz; la lo[n]gueza e la ladeza e la auteza[3210] de lei so engals.
Apo 21:17
E mesurec les murs de lei ab mesura de [home] .cxliiii. coides, la quals es d’angel[3211].
Apo 21:18
E·l garnimentz del mur de lei era de peira jaspi, mais mezeissa la ciutat d’aur nede semblantz a veire nede.
Apo 21:19
Li fonzamentz del mur de la ciutat eran garnitz de tota peira preciosa. Le fo[n]zamentz[3212] primers, jaspis; le segons, safirs; le tersz, calcidonis[3213]; lo cartz, maragdes[3214];
Apo 21:20
lo quintz, sardonix; lo sezzes[3215], sardis; lo setes, crisolitz; lo otes[3216], berils; lo noves[3217], estopacis; lo .x., crisopas; lo .xi. jacintes[3218]; lo .xii., amatistz[3219].
Apo 21:21
E las .xii. portas .xii. margaridas so per senglas, e senglas portas eran de senglas margaridas. E las plazas de la ciutat, aurs nedes, aissi co veires nedes fort luzentz.
Apo 21:22
E no vi temple en ela. Quar le [299b/150b] Senhor Deus totz poderos es temples[3220] de lei, e l’Anhel.
Apo 21:23
E la ciutatz no besonha de solelh ni de luna que lusa[n][3221] en ela. Quar la clartatz de Deu la illumenara[3222], e la luzerna de lei es l’Anhel.
Apo 21:24
E las gentz iran el lum de lei; e li rei de la terra aportaran la lor gloria, e la honor en ela.
Apo 21:25
E las portas de lei no seran clausas per dia, quar noitz no sera la.
Apo 21:26
Et aportaran la gloria e la honor de las gentz en lei.
Apo 21:27
E no intrara en lei alcuna causa laizada ni degu fazentz escumergament e mesorga, si no aqueli que so escriut el libre de vida e[3223] de l’Anhel[3224].
Apo 22:1
E mostrec a mi le flum de l’aiga de vida resplandent coma cristal, issent de la se de Deu e de l’Anhel.
Apo 22:2
E meg de la plaza de lei, e de la una part e de l’autra del flum aibre de vida, aportantz .xii. fruitz, per sengles meses redent le seu fruit; e las fulhas de l’aibre, a [300a/150c] sa|netat de las gentz.
Apo 22:3
E totz maldigs no sera d’aqui enant; e la ses de Deu e de l’Anhel seran en ela. E li servi de lui serviran a lui.
Apo 22:4
E veiran la cara de lui, e li nom de lui els frontz de lor.
Apo 22:5
E noitz no sera d’aqui enant, e no an fraitura d’aqui enant de lum de luzerna ni de solelh, quar le Senher Deus illumenara [els][3225], e renharan els segles dels segles.
Apo 22:6
E dix a mi: Aquestas paraulas so mout fizels e veras. E·l Senher Deus, esp[er]itz[3226] dels prophetas, trames le seu angel[3227] demostrar als seus sers aquelas causas que cove esser faitas viasament.
Apo 22:7
Vec vos, eu venc viaceirament[3228]. Bonauratz cel que garda las paraulas de la prophecia d’aquest libre.
Apo 22:8
Et eu, Joan, que auzi e vi aquestas causas. E depuiss qu’eu agues auzi[t] et agues vist, cazei, que eu azores [300b/150d] da|vant les pes de l’angel que·m demostrava aquestas causas.
Apo 22:9
E co eu fos cazutz,[3229] dix a mi: Veias, no faras. Eu so lo teus co-sers[3230], e dels teus fr[air]es[3231] prophetas, e d’aicels que gardo las paraulas d’aquest libre. Deu azora.
Apo 22:10
E dix a mi: No senharas las paraulas de la prophecia d’aquest libre, quar le temps es prop.
Apo 22:11
Aquel que notz, nosza <en>cara; e qui es en lagezas, lajeziscas encara; e·l justz, faza dreitura encara; e·l sanhs, sia santificatz encara.
Apo 22:12
E vec[3232] vos, eu venc tost, e·l meus loguers es ab mi, redre ad u quec segon las obras de lui.
Apo 22:13
Eu so Alfa et O, primers e derrers, comensamentz e fis.
Apo 22:14
Bonauradi so li quali lava las lors vestimentas [al sanc de l’Anhel][3233], que sia la pozestat de lor e l’aibre[3234] de vida, et intro per las portas e la ciutat.
Apo 22:15
Deforas estaran li can[3235] e li faitiler e li no-cast e li homicider[3236] e li servent a las ydolas, e totz hom que ama mesorga e la fa.
Apo 22:16
[301a/151a] Eu, Jesu, tramesi le meu angel testimonijar aquestas causas a vos e las gleisas. Eu so razitz e linhages de David, estela matinals e resplandentz.
Apo 22:17
E l’espos[3237] e la esposa dizo: Ven: E qui au, diga: Ven. Qui sedeja, venga. Qui vol, recepia l’aiga de vida de grat[3238].
Apo 22:18
Eu testimoniegi a tot[z] auze[n]tz[3239] las paraulas de la profecia d’aquest libre. Si alcus davant-pausara[3240] az aquestas causas, Deus davant-pausara sobre lui las plagas escriutas en aquest libre.
Apo 22:19
E si alcus amermara de las paraulas de la prophecia d’aquest libre, Deus tolra la part de lui del libre de vida, e de la santa ciutat e d’aquestas causas que so escriutas en aquest libre.
Apo 22:20
Aquel ditz, lo quals dona testimoni d’aquestas causas: Acertas eu venc tost. Verament. Ve[n][3241], Senhor Jesu.
Apo 22:21
Gracia ab totz vos. Amen.[3242]
Fenit Apocalipsis.
[301b/151b]
Jam 1:1
Iacobus, servus Dei et Domini nostri Ihesu Christi, als .xii. linhages que so en despersio, salutz.
Jam 1:2
Tot gaug vos azesmatz, li mei frairi, cum vos cairetz en deguizadas temptatios,
Jam 1:3
sabent que l’esprovament de la vostra fe obra sufrenza.
Jam 1:4
Mais la sufrenza obra perfeit’ a[3243], que siatz perfeit et entier, no defalhent en deguna causa[3244].
Jam 1:5
Mais si alcus besonha de saviesa, requeira de Deu, lo quals dona a totz avondosament[3245], e no retra[3246], e sera dat az el.
Jam 1:6
Mais requera e fe, e no dopte en re. Quar qui dopta, semblans es a l’onda del mar que es moguda de vent et enaviro portada.
Jam 1:7
Per aiso, no azesme aicel hom que recepia alcuna causa del Senhor[3247].
Jam 1:8
Lo bar[3248] dobles de corage no es ferms en totas las suas vias. [302a/151c]
Jam 1:9
Mais glorije[3249] se le fraire umils el seu essausament,
Jam 1:10
mais le manentz e sa humilitat, quar aissi co flors de fe, traspassara.
Jam 1:11
Quar le solelh nasc ab ardor, e sequec le fe, e la flors de lui cazec[3250], e la beleza del volt de lui peric. Et enaissi le manentz els seus viages marcezira.
Jam 1:12
Bonauratz es le bar[3251] que sofre la temptacio, quar co sera esproatz, recebra corona de vida, la qual repromes Deus als amantz si[3252].
Jam 1:13
Degus, cum es temptatz, no diga que de Deu sia te[m]ptatz. Quar Deus no es temptaire de mals, quar el no tempta degu.
Jam 1:14
Mais us quex es temptatz de la sua cobezeza, detiratz et enlazatz.
Jam 1:15
Apres, la cobezeza, co aura coceubut, efanta·l pecat[3253]. Mais cum lo pecatz sera acabatz, engenra la mort.
Jam 1:16
Per aisso, no vulhatz erar[3254], mei frairi mout amadi.
Jam 1:17
Totz dos mout bos e totz donamentz perfeitz es de sus, deissendentz del Paire dels lums, evas lo qual[3255] no es trasmudamentz [302b/151b] ni azombramentz de vegada[3256].
Jam 1:18
Quar volenteirament nos engenrec ab paraula de veritat, que siam alcus comensament de la creatura de lui.
Jam 1:19
Vos o sabetz, li mei frairi mout amadi. Mais sia totz hom viacers az auzir, mais tart[3257] a parlar, e tart az ira.
Jam 1:20
Quar la ira del baro no obra la dreitura de Deu.
Jam 1:21
Per la qual causa, degitant de vos tota lagesa et aondansa de maleza, en suaveza recebetz la empeutada paraula, la qual pot salvar las vostras armas.
Jam 1:22
Mais siatz fazedor de la paraula e no auzidor tant solament, decebentz vos mezeisses.
Jam 1:23
Quar si alcus sera auzire de la paraula, e no fazeire[3258], aquest er cumparatz al baro cosirant lo volt de la sua nativitat e l’espelh.
Jam 1:24
Quar cossirec se et anec, e tost oblidec se quals fo.
Jam 1:25
Mais qui esgardara e la leg perfeita de franqueza et estara en ela,[3259] no faitz oblidos auzire, mas fazeire de la obra, aquest er [303a/152a] bona|uratz el seu fait.
Jam 1:26
Mais si alcus se pessa esser relegios, no refrenantz sa lenga, mais enganantz le seu cor, la relegios d’aquest es vana.
Jam 1:27
Relegios nedeza e no-solhada[3260] vas Deu e vas lo Paire[3261], es aquesta: Vesitar les orfes e las veuvas e la tribulatio de lor, e gardar si no-laizat[3262] d’aquest segle.
Jam 2:1
Li mei frairi, no vulhatz e recebement de presonas aver la fe del nostre Senhor Jesu Crist de gl[ori]a[3263].
Jam 2:2
Quar si intrara el vostre covent bar aventz annel d’aur e vestir cande, mais intrara us paubres en lait abit,
Jam 2:3
et entendatz[3264] en lui qu’es vestitz de vestimenta clara, e diretz ad el: Tu sei be aici. Mais al paubre digatz: Tu estai la, o: Se[3265] jos l’escaunel de mos pes;
Jam 2:4
doncas no jujatz ves[3266] vos mezeisses, et esz fait juge de cossirers felos?
Jam 2:5
Aujatz, mei frairi mout amadi: Doncas, Deus no elegic les paubres en aquest mon, manentz[3267] en fe, e heretiers del regne[3268], lo qual repromes Deus als amantz si[3269].
Jam 2:6
Mas [303b/152b] vos desonresz le paubre. Doncas, li ric, no·us apremo per podera[n]sa, et els no·us tiro als juezis[3270]?
Jam 2:7
Doncas, ili no blasmo lo bo nom que es apelatz sobre vos?
Jam 2:8
Pero si vos perfaitz la leg reial segon las escriptura[s]: Amaras le teu proisme si cum tu meteis; be faitz.
Jam 2:9
Mais si vos recebetz[3271] presonas[3272], obratz pecat, represi de la leg co traspassador.
Jam 2:10
Mais quals que tota la leg gardara, mais ofenda en u, faitz es[3273] encolpatz de totz.
Jam 2:11
Quar cel que dix: No avotraras, dix e: No auciras. Quar si no avoutraras, mais auciras, faitz est traspassadors de la leg.
Jam 2:12
Enaissi parlatz et enaissi faitz, aissi co per la leg de franquetat comensant esser jujat.
Jam 2:13
Quar judicis senes misericordia a celui que no fe misericordia. Mas la misericordia sobre-eissausa[3274] le judici.
Jam 2:14
Li mei frairi, que profeitara si alcus diga si aver fe, mas no aja las obras? Doncas, la fes poira lui salvar?
Jam 2:15
Mais si·l fraire o la sor so nudi, e besonho del viure de cada dia,
Jam 2:16
mais diga alcus de vos ad els: [304a/152c] Anatz[3275] en patz, siatz calfat e siatz sadolat, mais no daretz ad els aquelas causas que so besonhosas al cors, que profeitara ad els?
Jam 2:17
Enaissi e la fes[3276]; si no aja obras, morta es e si meteissa.
Jam 2:18
Mais dira alcus: Tu as fe, et eu ei obras, demostra a mi la tua fe senes obras, et eu demostrarei a tu de las obras la mia fe.
Jam 2:19
Tu creses quar us Deus es; be fas. E li diable o crezo, e n’an paor.
Jam 2:20
Mais vols saber, o, tu, hom vas, quar fes senes obras vana es?
Jam 2:21
Abraham, le nostre paire, doncas de las obras no fo justificatz, ofrentz lo seu fil, Ysaac, sobre l’autar?
Jam 2:22
Vezes quar la fes essems-obrava[3277] en las obras de lui, e de las obras la fes fo cosumada?
Jam 2:23
Et es azemplida la Escriptura, dizentz: Abraham crezec a Deu, e fo recumtat a lui a dreitura, et amix de Deu fo apelatz.
Jam 2:24
Vezetz quar de las obras es hom justificatz, e no de la fe solament?
Jam 2:25
Mais atressi e Raba la meretritz, [304b/152d] donc de las obras no fo justificada, recebentz les messages, e per autra via gitantz?
Jam 2:26
Quar enaissi cum le cors senes l’esperit mortz es, enaissi e la fes senes obras mort es.
Jam 3:1
No vulhatz esser fait plusor maestri, mei frairi, sabent que major judici penretz.
Jam 3:2
Quar en moutas causas ofendem tuit. Mais si alcus no ofen en paraula[3278], aquest es perfeitz bar. Quar hom pot neis ab le fre menar tot lo cors.
Jam 3:3
Mais si les fres dels cavals metem en las bocas a cossentir a nos, e tot le cors de lor enaviro-portam[3279].
Jam 3:4
Vec vos e las naus, cum sio grans e de ventz forsaix sio menadas, mais so enaviro-portadas d’u pauc govern la on l’embrivamentz de l’endressant volra.
Jam 3:5
Enaissi e la lenga, acertas paux menbres es, e grans causas eissausa. Vec vos, ta[n] pauquet foc tan gran selva abraza.
Jam 3:6
E la lenga fox es, et uni[versi]tatz[3280] de felonia. La lenga es [305a/153a] establida els nostres menbres, la quals laiza tot lo cors et aflama[3281] la roda de la nostra nativitat, aflamada de la pena.
Jam 3:7
Quar tota natura de bestias e d’auzels, de catrepes[3282] e de serpentz, e de las autras causas so dondadas, e foro do[n]dadas[3283] de natura umana.
Jam 3:8
Mais la lenga, alcus dels homes no pot dondar, mals es no-pazibles, plena de vere mortal.
Jam 3:9
En ela benezem Deu e·l Paire, et en ela maldizem les homes que a semblansa de Deu so fait.
Jam 3:10
De mezeissa la boca eiss maldiccios e benedictios. No cove, li mei frairi, aquestas causas enaissi esser faitas.
Jam 3:11
Doncas, la fons d’una mezeissa dotz decorr aiga doza et amara?
Jam 3:12
Doncas, li mei frairi, le figuers pot far razims, o la vitz figas? Enaissi e la salina[3284] no pot far aiga doza.
Jam 3:13
Quals es savis e disiplinatz entre vos? Demostre de la bona coversatio le bo estuzi[3285] en suavesa de saviesa.
Jam 3:14
Mais si vos avetz amara [305b/153b] en|veja, e contensso[s] so[3286] els vostres corages, no vos vulhatz gloriejar et esser messo[r]guer[3287] contra la veritat.
Jam 3:15
Quar aquesta saviesa no es de sus deissendentz, mais terrenal e bestials e diablenca.
Jam 3:16
Quar aqui on es eveja e contenso, aqui es no-fermessa e tota obra felonesa.
Jam 3:17
Mais la quals saviesa es desus, primeirament acertas es casta, enapres pazibla, atemprada, amonestabla, cossente[n]tz als bes, plena de misericordia e de bo fruitz, no jujantz e senes fenhement.
Jam 3:18
Mais le fruitz de dreitura es semenatz em patz als fazentz patz.
Jam 4:1
Don so las batalhas e las tenzos e vos? Doncas, no so d’aqui de las vostras cobezezas que cavalairejo els vostres menbres?
Jam 4:2
Vos cobezejatz e no avetz[3288]; aucizetz et evejaz[3289], e no podetz gazanhar; baralhatz vos[3290] e vos cumbatetz, e no avetz[3291], per la qual causa no requereguetz.
Jam 4:3
Queretz e no recebetz, [306a/153c] emperaisso, quar malament queretz, que dedinz prengatz en las vostras cobezezas.
Jam 4:4
Avoutrador, no sabetz que l’amistatz d’aquest mon enemiga es a Deu? Emperaisso, quals que volra esser amix d’aquest segle, enemix de Deu sera establitz.
Jam 4:5
O pessatz que la Scriptura diga vanament: Antz eveja e cobezeja l’esperit que abita en vos.[3292]
Jam 4:6
Mais el dona major gracia. Per la qual causa[3293] ditz: Deus contrasta als ergulhos, mas als humils dona gracia.
Jam 4:7
Emperaisso, siatz sotzmeissi a Deu, mas contrastatz al Diable, e fugira de vos.
Jam 4:8
Apropiatz vos al Senhor, et apropiar-s’-a a vos. Mondatz las mas, pecador; e purificatz los cors, vos doble de corage.
Jam 4:9
Siatz mesqui e ploratz, que·l[3294] vostre ris no·s vire[3295] en plor, e·l gaugs en tristor.
Jam 4:10
Siatz umiliadi en esgardament del Senhor, et eissaussara vos el temps de la tribulatio[3296].
Jam 4:11
No vulhatz detraire l’us l’autre, fraire. Qui detra al fraire, [306b/153d] o qui juja le seu fraire, detra a la leg e juja la leg. Mais si jujas la leg, no est façeire de la leg, mais jujes.
Jam 4:12
Quar us es le portaire de la leg e·l juges, le quals pot perdre e deliurar.
Jam 4:13
Mas tu, quals est que jujas le teu proisme? Vec vos que ara dizetz: Oi o dema irem en aicela ciutat, e farem acertas aqui an, e mercadejarem[3297], e farem gazanh;
Jam 4:14
li qual mesconoissentz que sia a vos e l’edema[3298].
Jam 4:15
Quar quals es la vostra[3299] vida? Fums[3300] es, u pauc apareissentz, e d’aqui enant sera destermenada. Per aisso, que digatz: Si·l Senhor volra e viurem[3301], farem aisso o aicelo[3302].
Jam 4:16
Mais vos alegratz e vostres ergulhs. Tota aitals alegransa es maligna.
Jam 4:17
Emperaisso, al sabent be far e no fazent, pecatz es ad el.
Jam 5:1
Ara fatz, manent. Ploratz, udola[n]tz[3303] en las vostras[3304] mesquinias que venran a vos.
Jam 5:2
Las vostras manentias so faitas [307a/154a] poiri|das, e las vostras vestimentas so manjadas d’arnas.
Jam 5:3
Le vostre aur e l’argent rozilhec, e·l rozilhs de lor sera a vos en testimoni, e manjara las vostras carns enaissi coma fox. Vos tessauregetz a vos ira els derairas dias.
Jam 5:4
Vec vos le loguer dels vostres obrers, li qual meissonero las vostras regios[3305], aicela qu’es bauzada de vos, crida. E la cridors de lor e las aurelhas del Senhor de las Ostz[3306] intrec.
Jam 5:5
Vos manjes[3307] sobre la terra, et en luxurias noiritz les vostres cors, el dia d’occizio[3308].
Jam 5:6
Amenesz, aucizesz le Just, e no contrastec a vos.[3309]
Jam 5:7
Emperaisso, frairi, siatz sufrent entro a l’aveniment del Senhor. Vec vos, le coutivaire espera le bel fruit de la terra paziblament, portantz entro recepia le temporral e·l deraira[3310].
Jam 5:8
Emperaisso, siatz sufrent vos; cofermatz[3311] les vostres cors, quar l’avenimentz del Senhor s’apropiara[3312].
Jam 5:9
No vulhatz engemezir, [307b/154b] fraire, en l’u et en l’autre, que no siatz jujat. Vec vos, le juges esta denant la porta.
Jam 5:10
Frairi, recebetz eissample del trebalh e de la sufrensa dels prophetas, li qual parlero e nom del Senhor.[3313]
Jam 5:11
Vec vos nos[3314] faim bonauradi aicels que sostengro. La sufrensa de Job auzisz, e la fi del Senhor visz, quar misericordios[3315] es lo Senhor e mercenejaire.[3316]
Jam 5:12
Mais denant totas causas, mei fraire, no vulhatz jurar ni per le cel ni per la terra ni alcu autre jurament. Mais sia la vostra paraula, es, es; no, no; que no caiatz sotz judici.
Jam 5:13
Si alcus de vos es contristat, ore. Ab engal corage[3317], alegre se.
Jam 5:14
Si alcus de vos es malautes, amene[3318] les preveires de la gleisa, et oro sobre[3319] lui, onhentz lui d’oli e nom del Senhor.
Jam 5:15
E las oracios de la fe salvara le malaute. Et aleujara lui le Senhor; e [308a/154c] si es em pecatz, seran perdonat a lui.
Jam 5:16
Doncas, cofessatz[3320] l’us a l’autre les vostres pecatz, et oratz l’us per l’autre, que siatz salvadi. Quar mout val la pregueira sovendeira del just[3321].
Jam 5:17
Elyas era us hom semblantz a nos, passionables, et orec orazo que no plogues sobre la terra, e no ploc per .iii. ans e .vi. mes.
Jam 5:18
E de rescaps orec, e·l cels dec la pluja, e la terra dec le seu fruit.
Jam 5:19
Li mei frairi, si alcus de vos errara de la veritat, e alcus covertira lui,
Jam 5:20
saber deu quar qui fara covertir lo pecador de la error de la sua via, salvara l’arma de lui de mort, e cobre la mouteza dels pecatz.
Aissi fenita[3322] pistola Jacabus.
[308b/154b]
1 Pe 1:1
Petrus apostolus Ihesu Christi[3323], als elegitz avenedisces de la despersio de Pont, de Galacia, de Cabadocia, d’Asia, e de Bitinia,
1 Pe 1:2
segon la davant-sabensa[3324] de Deu le Paire, e en la santificatio de l’Esperit, en obesiment et en l’esparzement del sanc de Jesu Crist: Gracia e patz sia a vos moltiplicada[3325].
1 Pe 1:3
Le benezectes Deus e·l Paire del Senhor nostre Jesu Crist, le [309a/155a] quals segon la sua gran misericordia nos reirengenrec[3326] en esperansa de vida, per la resurectio de Jesu Crist dels mortz,
1 Pe 1:4
en heretat no-corumpabla, e no-laizada, e no-marfezibla, coservada els cels e vos,
1 Pe 1:5
li qual en la vertut de Deu esz garda[t][3327] per la fe en salut, aparelhada esser revelada el temps derara[3328].
1 Pe 1:6
El qual vos alegratz[3329], u pauquet ara, si cove esser contristatz en deguisadas temptatio[s],
1 Pe 1:7
per zo que l’esprovamentz de la vostra fe, sia mout plus precios d’aur que per foc es esprovatz, siatz atrobatz[3330] en lauzor et e gloria et en honor e la revelatio de Jesu Crist.
1 Pe 1:8
Lo qual co no l’ajatz vist, amatz, el qual[3331] ara acertas no vezent, crezetz. Mais vos crezent, vos alegratz d’alegrier[3332] no-recumtable e glorificat[3333],
1 Pe 1:9
reportant la fi de la vostra fe, la salut de las vostras armas.
1 Pe 1:10
De la qual salut enquerigro[3334] et enquero[3335] li propheta, li qual de la gracia avenidoira a vos profetizero,
1 Pe 1:11
ecercant en qual o quin temps [309b/155b] se demostres en els l’esperit de Crist, davant-anonciantz[3336] aicelas passio[s] que so en Crist e las derraranas glorias.
1 Pe 1:12
Als quals fo revelat, quar no aministravo aicelas causas a lor meteisses, mais a vos las quals causas ara so anonciadas a vos, per aicels li qual preziquero a vos, Sanh Esperit trames del cel, el[3337] qual desziro li angel esgardar.
1 Pe 1:13
Per la qual causa sotz-cenhg[3338] les lombs de la vostra pessa, siatz atemprat e perfeit en totas causas, esperatz vos en aicela gracia que es prezicada a vos el descubriment de Jesu Crist,
1 Pe 1:14
aissi coma fil d’obeziment, no essems-afiguratz[3339] als primers desirers de la vostra mesconoissensa;
1 Pe 1:15
mais anatz segon aicel sanh lo qual vos apelec[3340], que vos meteisses siatz santi en tota coversatio.
1 Pe 1:16
Quar escriut es: Santi seretz, quar eu so sanhs.
1 Pe 1:17
E si apelatz lui Paire lo quals juja senes recebement de presonas[3341] segon la obra d’u quec, coversatz en temor el temps del vostre [310a/155c] coutivament[3342],
1 Pe 1:18
sabent que no esz rezemut … [3343] d’aur, ni d’argent, ni de causas corumpablas,
1 Pe 1:19
mais del precios sanc de Crist, aissi co d’anhel no-laizatz[3344] e no-solhat[3345],
1 Pe 1:20
davant-conogut[3346] acertas denant l’establiment del mon,[3347] mais d’el[3348] manifestat els derraras temps per vos,
1 Pe 1:21
li qual per lui esz fizel en Deu, le quals resucitec lui dels mortz, e dec li gloria, enaissi que la vostra fes e la esperansa fos en Deu.
1 Pe 1:22
Las vostras armas fazentz castas en obeziment de caritat, en amor cimpla de fraria, de nede cor entre vos, vos amatz entendudament[3349],
1 Pe 1:23
rerenat[3350], no de semensa corumpabla, mais de no-corumpabla, per la paraula[3351] de Deu viu e permanent[3352].
1 Pe 1:24
Quar tota carn es fes, e tota la gloria de lei aissi co flors de fe. Sequec le fes, e la flors de lui cazec.
1 Pe 1:25
Mais la paraula del Senhor esta en durable[3353]. Aquesta[3354] es la paraula que es prezicada en vos.
1 Pe 2:1
Emperaisso, depausatz[3355] tota malesa e tot engan e totas efenhetatz e totas [310b/155d] evejas e totz[3356] detrazementz,
1 Pe 2:2
enaissi co ara engenradi[3357] efanti, razonable senes engan cobezejatz le lait, que en lui crescatz en salut;
1 Pe 2:3
empero si tastes quar douz es le Senhor.
1 Pe 2:4
Al qual apropiant peira viva, dels homes acertas refudada, mais de Deu elegida et onrada;
1 Pe 2:5
e vos meteissi siatz sobre-endeficat[3358] aissi co peiras vivas, maisos esperitals, sanh preveirage, ofrir[3359] esperitals ostias acetablas[3360] a Deu per Jesu Crist.
1 Pe 2:6
Per la qual causa se conte[3361] la Escriptura: Vec vos, eu pausarei en Sion la peira sobirana anglar, elegida, preziosa. E totz cel que creira en el no er vergonhatz.
1 Pe 2:7
Emperaisso, a vos crezentz es onors; mais als no-crezentz, la peira que refudero li endeficant, aquesta es faita el cap de l’angle,
1 Pe 2:8
e peira d’ofendement e peira d’escandol az aquestz que ofendo em paraula, e no crezo el cal neiss so pausadi.
1 Pe 2:9
Mais vos, linhages elegiz, reials preveirial[3362], gentz [311a/156a] santa, pobles de gazanh[3363], per ço que las vertutz de lui anoncietz, lo quals de las tenebras vos apelec el seu lum meravilhos,
1 Pe 2:10
li qual a la vegada no pobles, mas ara pobles de Deu; li qual no cosseguda misericordia, mais ara misericordia cossegudi.
1 Pe 2:11
Mout cari, eu vos prec aissi co estranhs e pel[e]gris[3364] estenir[3365] vos dels carnals desirers, li qual cavalairejo encontra l’arma,
1 Pe 2:12
la vostra coversatio entre las Gentz aventz bona, que en aisso que detrazo de vos enaissi co de mals fazedors, de bonas obras vos cossiratz qu’en[3366] glorifico Deu el dia de visitatio.
1 Pe 2:13
Siatz sotzmessi[3367] a tota humana creatura per amor de Deu o al rei enaissi co adenant-anant[3368],
1 Pe 2:14
o als dux enaissi co de lui tramesses a ve[n]janssa[3369] dels mals fazedors, mais a lauzor dels bos.
1 Pe 2:15
Quar enaissi es volontatz de Deu bona[3370] que be fazent fassatz calar la mesconoissensa dels no-savis homes;
1 Pe 2:16
siatz coma franqui, e no aissi co avent cobriment franquetat de maleza,[3371] mas [311b/156b] si cum[3372] servi de Deu.
1 Pe 2:17
Totz onratz[3373], e amatz la frairia. Deu temetz. Le rei onorificatz.
1 Pe 2:18
Servi, siatz sotzmessi en tota temor als senhors, no solament als bos et als atempratz, mas neis als no-desciplinatz.
1 Pe 2:19
Quar aquesta es la gracia, si per la cossebenza[3374] de Deu soste alcus tristeza, sufrentz t[or]tureirament[3375].
1 Pe 2:20
Quar quals gracia es, si pecant e coladejatz, sufritz? Quar si be fazentz, paziblament sostenetz[3376], quar aquesta es gracia ves[3377] Deu.
1 Pe 2:21
Quar …, [quar] [3378] neis Crist sufric per nos, a vos laissantz eissample que seguiatz les esclaus de lui,
1 Pe 2:22
le quals no fe pecat, ni engantz no fo atrobatz e la boca de lui,
1 Pe 2:23
lo quals, co fo malditz, no maldizia, co el sufria, no menasava, mais liurava se als jujantz no-justament,
1 Pe 2:24
le quals el meteiss portec les nostres pecatz el seu cors sobre·l fust, que morti al pecat vivam a dreitura, per la plaga del cal em sanadi.
1 Pe 2:25
Quar ladonc eratz si cum ovelhas errantz, mais ara esz covertidi al pastor et [312a/156c] al bisbe de las vostras armas.
1 Pe 3:1
Atressi e las femmas sio sotzmessa[s] als lors baros, que si aqueli que no crezo per paraula, per la coversacio de las femnas, senes paraula, sian fait gazanhadi,
1 Pe 3:2
cossirant en temor la vostra santa coversatio.
1 Pe 3:3
De las quals no sia[3379] defora la cabeladura o revironament d’aur o decubriment[3380] de vestimentas de coutivament[3381],
1 Pe 3:4
mais[3382] lo quals es rescostz[3383] el cor, le quals es de no-corumpabletat, antz es[3384] de pazible e d’atemprat[3385] esperit,[3386] lo quals es manentz e l’esgardament de Deu.
1 Pe 3:5
Quar enaissi a la vegada, e las santas femnas esperantz en Deu garnian[3387] se sotzmessas als propis baros;
1 Pe 3:6
aissi co Sara[3388] obezida ad Abraham, apelanz lui senhor; de la qual be fazentz esz filhas, e no tementz alcuna temor.
1 Pe 3:7
Li baro atressi essems-abitant[3389] segon sciencia, enaissi co a plus frevol vaisselet feminienc dedintz partenz la onor, enaissi co et [312b/156d] ad essems-hereteira[3390] de la gracia de vida, per ço que las vostras oracios no sio embargadas[3391].
1 Pe 3:8
Mais e la fe, siatz toti d’engal corage e la oracio, essems-sofrent[3392], amador de la frairia, misericordiosi[3393], atempratz, humil,[3394]
1 Pe 3:9
no rendent mal per mal ni maldig per maldig, mais de contrari, bene[di]zent[3395]; quar en aisso esz apelatz que la benedictio posseziscatz per heretat.
1 Pe 3:10
Quar qui vol vida amar, e vezer les bos dias, casti la sua lenga de mal e la boca de lui, que no parle engan.
1 Pe 3:11
Gar se[3396] de mal e fassa be; enqueira patz, e seguia lei.
1 Pe 3:12
Quar li ulh del Senhor so sobre·l justz, e las aurelhas de lui a las pregueiras de lor; mais la cara del Senhor sobre·ls fazentz les mals.
1 Pe 3:13
E quals es que a vos noza, si bo evejador seretz?
1 Pe 3:14
Mais si vos sufretz alcuna causa per dreitura, bonaurat esz. Mais la temor de lor no temeretz, que no siatz conturbadi.
1 Pe 3:15
Mais santificatz le Senhor Jesu Crist els vostres corages; totas oras siatz aparelhatz az [313a/157a] e|mendament[3397] de far razo a tot requerent vos d’aicela espera[n]sa que es e vos.
1 Pe 3:16
Mais ab temor et ab atempranza, ajatz bona cociencia en aisso que mal parlan[3398] de vos, sian vergonhat li qual acusan la vostra bona coversacio en Crist.
1 Pe 3:17
Quar melher causa es be fazent sufriza[n]tz[3399] que mal fazent, si la volontat de Deu o volra sufrir.
1 Pe 3:18
Quar neis Crist per una vegada moric per les[3400] nostres pecatz, e·l justz per les[3401] no-justz[3402], per ço que nos ofris a Deu, mortificatz acertas en carn, mais vivificatz en esperit,
1 Pe 3:19
el qual az aquestz li qual ero en la carcer[3403], en esperit venentz preziquet[3404],
1 Pe 3:20
li qual avio estat encrezol[3405] a la vegada can esperavan la sufrensa de Deu els dias de Noe, cum l’arca era faragada, en la qual pauqui, so es .viii. armas, foro faitas salvas per l’aiga.
1 Pe 3:21
Mais e vos ara de sembla[n]t forma fe sals le baptismes, no le depausament de las lagesas de la carn, mas la enterocatios[3406] de la bona cosciencia [313b/157b] a Deu per la resurectio de Jesu Crist,
1 Pe 3:22
lo quals es e la destra de Deu, destrozentz[3407] la mort, per ço que fossem fait heretier de vida durabla, anatz el cel, sotzmesses a si les angels e las pozestatz, e las vertutz.
1 Pe 4:1
Emperaisso, Crist passionat en car[n], e vos siatz armadi d’aquel mezeis cossirer, quar cel que sufric en carn defalhic de pecatz,
1 Pe 4:2
que ja no viva en carn a dezirers d’omes, mais a la volontat de Deu zo que es remazutz en carn viva de temps.
1 Pe 4:3
Quar avonda[3408] le traspassatz temps az acabar la volontat de las Gentz, que anero en luxurias, en dezirers, en vinolensas, e manjairias, en bevedairias, et en no-legutz[3409] coutivament de ydolas,
1 Pe 4:4
en las quals causas blasmant ara s’estobezisso e·s meravilho; e vos no siatz correntz en aquela mezeissa vergonha de luxuria,
1 Pe 4:5
li qual redra razo a lui lo quals es parelhatz jujar les vius e·ls mortz.
1 Pe 4:6
Quar per aisso es prezicat als mortz l’evangeli, per [314a/157c] ço que sia jujadi acertas segon homes en carn, mais vivan segon Deu en esperit.
1 Pe 4:7
Mas la fis de totz s’apropiara. Emperaisso, siatz savi, e velhatz en oracios.
1 Pe 4:8
Mais denant totas causas ajatz entrecambiabla caritat contu[n]ia e vos meteisses[3410], quar caritatz cubre la moutesa dels pecatz;
1 Pe 4:9
siatz osdaler entre vos senes murmuratio;
1 Pe 4:10
us quex aissi co receub la gracia, aministrant aicela e l’u et en l’autre, enaissi co bo despessador de mouta forma de la gracia de Deu.
1 Pe 4:11
Si alcus parla, coma paraula de Deu, parle; si alcus de vos aministra, coma vertut que Deus aministra, que en totas causas sia Deus onratz per Jesu Crist; a lui es gloria et emperis els segles dels segles. Amen.[3411]
1 Pe 4:12
Mout cari, no vulhatz esser estranhat e l’enbolezement[3412] lo quals es a vos faitz a temptatio; e no·us vulhatz espaventar[3413], si cum alcuna causa de novel endevenga a vos.
1 Pe 4:13
Mais acomunalha[n]tz[3414] a las passios de Crist, vos esgauzesz, que en la revelatio de la gloria de lui, vos [314b/157d] esgauziatz alegrant.
1 Pe 4:14
Si esz azantadi[3415] el nom de Crist, bonauradi seretz, quar aco[3416] que es de la onor e de la gloria e de la vertut de Deu, et acel[3417] esperitz lo quals es de lui, sobre vos se repausa.
1 Pe 4:15
Mais degus de vos no sofria[3418] aissi co homicidiers, o coma laire, o coma maldizeire o requireire de causas estranhas.
1 Pe 4:16
Mais si sofre[3419] enaissi coma Crestias, no s’envergonhe, mais glorifique Deu en aquest nom.
1 Pe 4:17
Quar temps es que comence le judici de la maiso de Deu. Mais si·l judici es[3420] primeirament de nos sufre[n]t[3421], quals es la fis d’aicels li qual no crezo a l’avangeli de Deu?
1 Pe 4:18
E si le justz acertas apenas sera salvatz, e·l fels e·l pecaire, on aparan?
1 Pe 4:19
Emperaisso et aquesti que sofro segon la volontat de Deu, al fizel Creador comando las lors armas en befaitz[3422].
1 Pe 5:1
Emperaisso, les ancias li qual so en vos, pregui eu essems-ancias[3423] e testimonis de las passios de Crist lo quals es acomunalhaire[3424] d’aicela gloria [315a/158a] de Deu que es descuberta a vos per Jesu Crist en l’avenidor segle:
1 Pe 5:2
Paissetz le folc de Deu que es e vos, davant-vezent[3425], no forssadament mais de grat[3426], segon Deu; ni per gracia [de] lait[3427] gazanh, mais volonteirament,
1 Pe 5:3
ni enaissi co senhorejant els eleitz, mais faitz de forma al folc e de corage.
1 Pe 5:4
Que cum apara lo princeps dels pastors, vos recepiatz la no-marcesibla[3428] corona de gloria.
1 Pe 5:5
Eissament, vos, jovencel, siatz sotzmessi als ancias. Mais tuit demostratz entre vos humilitat, quar Deus contrasta als ergulhoses, mas als umils dona gracia.
1 Pe 5:6
Emperaisso, siatz umiliadi sotz la ma poderosa de Deu, que vos eissause el temps de la vesitatio,
1 Pe 5:7
tota vostra cura gita[n]tz en lui[3429], quar a lui es cura de vos.
1 Pe 5:8
Siatz amesuradi e velhatz, quar le vostre aversaris, lo Diables, venentz enaissi co leos ruge[n]tz[3430], revirona; querentz lo qual de vos devore.
1 Pe 5:9
Al qual contrastatz forti en fe, sabent esser faita aquela [315b/158b] me|zeissa passio de la vostra frairia que es el mon.
1 Pe 5:10
Mais Deus de tota gracia, lo quals nos apelec en la sua durabla gloria en Jesu Crist, u pauquet sufertz[3431], el mezeis perfara e cofermara e cosoudara.
1 Pe 5:11
A lui meçeis sia gloria et emperis els segles dels segles. Amen.
1 Pe 5:12
Per Silvan, le fizel fraire, aissi co eu m’albiri, escriussi a vos breument, pregans e testimoniantz aquesta esser la vera gracia de Deu, en la qual estatz.
1 Pe 5:13
Saluda vos la gleisa que es en Babilonia essems-elegida[3432], e Marcs, le meus fils.
1 Pe 5:14
Saludatz vos entre vos e sanh baizar. Gracia a vos totz li qual esz en Crist. Amen.[3433]
2 Pe 1:1
Simon Petrus, servus[3434] et apostols Jesu Christ, az aquestz li qual agro per electio [316a/158b] la fe essems-engal[3435] ab nos e la dreitura del nostre Deu e del Salvador Jesu Crist.
2 Pe 1:2
Gracia e patz a vos sia azemplida e la conoissenza del Senhor nostre Jesu Crist.
2 Pe 1:3
En qual mesura donec a vos totas causas de la sua devina vertut la quals a vida et a bontat fo donada per la conoissenza de lui lo[3436] quals nos apelec e la sua gloria et e vertut,
2 Pe 1:4
per lo qual mout grans promessa[s] e preciosas donec a nos que per aquestas siatz faitz cumpanho de la divina natura, fugent la corumptio d’aicela[3437] cobezesa la quals es el mon.
2 Pe 1:5
Mais vos tota cura sotzportant, aministratz e la vostra fe vertut, mais e la vertut siencia;
2 Pe 1:6
mais e la sciencia abstenencia, mais e l’abstenencia paciencia, mais e la paciencia piatat;
2 Pe 1:7
mas e la piatatz amor de frairia[3438], mais en amor de frairia caritat.
2 Pe 1:8
Quar si aquestas causas sio ab vos e vos sobro, no vos establiran vugs[3439] ni senes fruit en la conoissenza del Senhor nostre Jesu Crist.
2 Pe 1:9
Quar [316b/158d] al qual aquestas causas no so prezentz, cex es e tastantz ab la ma, recebentz oblit del nedejament dels seus vels forfaitz.
2 Pe 1:10
Per la qual causa, frairi, esforssaz vos majerment que per le bo estuzi fassatz[3440] le vostre apelament e l’electio certa[3441]. Quar aquestas causas fazentz, no pecaretz a la vegada.
2 Pe 1:11
Quar enaissi aondosament er aministratz a vos l’intrament el durable regne del nostre Deu e del salvador Jesu Crist.
2 Pe 1:12
Per la qual causa comensarei vos tota ora comonir[3442] d’aquestas causas, et acertas sabent vos, e cofermatz e la present veritat.
2 Pe 1:13
Mais eu albirei dreiturera[3443] causa vos suscitar en amonestament, certas qua longament[3444] eu so en aquest tabernacle,
2 Pe 1:14
[…][3445] segon aisso que·l nostre Senhor Jesu Crist demostrec a mi.
2 Pe 1:15
Mais eu darei estuzi neis aver vos sovendeirament apres la mia mort, per ço que fassatz[3446] remembransa d’aquestas causas.
2 Pe 1:16
Quar no segut las no-savias[3447] [317a/159a] faulas, fem conoguda a vos la vertut del Senhor nostre Jesu Crist e la davant-sabensa[3448], mas esgardadoresz[3449] faiti de la grandeza de lui.
2 Pe 1:17
Quar el recebentz de Deu le Paire onor e gloria, votz aportada[3450] ad el d’aquesta maneira de la faita gran gloria: Aquest es lo meus Fils amatz el[3451] qual a mi essems-plac[3452].
2 Pe 1:18
E aquesta votz nos auzim aportada del cel, co nos fossem ab lui mezeis el sanh puit.
2 Pe 1:19
Et avem plus ferm sermo prophetizable, al qual be faitz atendent aissi co a luzerna ardent en loc escur, entro le dias comence a luzir, e·l portaire de la lutz nasca els vostres corages.
2 Pe 1:20
Aisso primeirament entendent que tota profecia d’escriptura no es faita per propi entendement.[3453]
2 Pe 1:21
Quar per volontat umana no es aportada a la vegada la profecia, mais per Sanh Esperit espirat, parlero li santi home de Deu.
2 Pe 2:1
Mais foro neis falsi prophetas el poble, enaissi co en vos seran maestri messorguer, li qual [317b/159b] en|troduzeran sectas de perdet[i]o, et aicel Senhor que les cumprec abnego, sobre-aduzentz[3454] a si viacera[3455] perdecio.
2 Pe 2:2
E moti segran las luxurias de lor, per les quals la via de veritat sera blasmada.
2 Pe 2:3
Et en avareza ab fenhtas[3456] paraulas de vos mercadejaran, als qual le judicis ja en ades no cessa, e la perdecios d’els no becilha[3457].
2 Pe 2:4
Quar si Deus als angels pecantz no perdonec, mais ab las cordas d’ifern detiratz, liurec en ifern esser reservatz el judici cruciadors;
2 Pe 2:5
et al natural mon no perdonec, mais l’oche Noe[3458] cridador de dreitura gardec, amenantz l’endeluvi al mon sobre·ls felos,
2 Pe 2:6
e las ciutatz dels Sodomeus e dels Gomoreus retorna[n]tz en ce[n]re[3459] per trastornamentz dampnec, pausanz eissample d’aicels li qual so fazedor felonesament,
2 Pe 2:7
e·l just Loth, apremut de la no-justa e de la luxuriosa coversatio dels felos, deliurec;
2 Pe 2:8
quar per esgardament e per auziment era justz, abitantz ab aicels [318a/159c] li qual de dia en dia l’arma justa ab felonessas obras cruciavan.
2 Pe 2:9
Doncas, conoc Deus les bos de temptatio deliurar, mas los felos el dia del juzivi esser reservat a cruciar.
2 Pe 2:10
Mais majerment aicels li qual van apres la carn en cobezeza de lagesa e mesprezo la senhoria, [auzartz], a si plazent, sectas[3460] no temen entroduzer, maldizent,
2 Pe 2:11
el qual loc li angel per forssa e per vertut co sio major, no porto escontra si escumergable judici.
2 Pe 2:12
Mais aquest eissament co pegoras no-razonables, naturalment en prendement et en lor nualha, en aquestas causas que mesconoisso maldizent, en lor corumptio periran,
2 Pe 2:13
recebent le loguer de tortura, azesmant le deleit del dia, les deleitz de lagesa e de soladura[3461], de deleitz avondant, en lors covivis[3462] luxuriant ab vos,
2 Pe 2:14
les ulhs avent ples d’avouteri, e de no-cessable forfait, enlassant[3463] las armas no-establas, avent le cor uzat[3464] az avareza, [318b/159d] fil de maldiccio.
2 Pe 2:15
Desamparant la via dreita, errero, seguiro la via de Balaham de Bosor, le quals amec le loguer de felonia,
2 Pe 2:16
mais ac castier de la sua aurania[3465], la sozjoal muda bestia, et ab votz d’ome parlantz, devedec la no-saviesa[3466] al propheta.
2 Pe 2:17
Aquesti so fontz senes aiga e nivolas de ventz menadas, als quals l’escurtatz de tenebras es reservada.
2 Pe 2:18
Quar ab ergulh de vanetat parlant, enlaszo[3467] els desirers de la carn de luxuria, aicels li qual pauc e pauc defujo, li qual coversadi en error[3468],
2 Pe 2:19
prometent ad els franquetat, cum eli meteissi sio servi de corumptio[3469]. Quar del qual es alcus sobratz, d’aquest es neis servs.
2 Pe 2:20
Quar si refugent las lagesas de[l] mon[3470], en la conoissensa del Senhor nostre e del Salvador Jesu Crist, en aquestas de rescaps enplegat so sobrat, faitas so ad els las derreiras causas pejors de las primeiras.
2 Pe 2:21
Quar melhs era ad els no co[no]isser la via de dreitura que apres la conoissensa retornar atras d’aicel sanh mandament lo [319a/160a] quals fo liuratz ad els.
2 Pe 2:22
Quar ad els endevenc aicela causa del ver proverbi: Le cas retornatz al seu vomit, e: La porca lavada, el solador[3471] del brac.
2 Pe 3:1
O, karisme[3472], vec vos, eu escriu a vos aquesta segonda pistola, e las quals causas escomovi la vostra cencera pessa en comonicio[3473],
2 Pe 3:2
que siatz remembrador d’aicelas paraulas[3474], las quals denant-dissi[3475] dels sanhs prophetas e dels apostols vostre[s][3476], comandadors[3477] del Senhor e del Salvador nostre Jhesu Crist[3478].
2 Pe 3:3
Aisso primeirament sabent que, els derrairas dias, venran escarnidor en decebement, segon las propias cobezezas anant,
2 Pe 3:4
dizent: On es la promessios o l’avenimentz de lui? Quar des que li pairi dormiro, enaissi persevero[3479] totas causas del comensament de la creatura.
2 Pe 3:5
Quar rescon ad els aisso vole[n]tz, que li cel ero primeirament e la terra de l’aiga, e per l’aiga, la paraula de Deu permanentz,
2 Pe 3:6
per lo qual aicel mons ladonc[3480], sobrondatz d’aiga, peric.
2 Pe 3:7
Mais li cel li qual ara so e la terra per mezeisa la paraula so repausat, reservadi [319b/160b] a foc el dia del judici e de la perdecio dels homes felos.
2 Pe 3:8
Mais aquesta una causa no vos resconda[3481], mout cari, quar us dias vas[3482] le Senhor aissi co mil ans, e mil ans aissi co us dias.
2 Pe 3:9
Le Senher no tarza a las promessas enaissi co alquanti pesso, mais fa paziblament per vos, no volentz alcantz perir, mais totz retornar a penedensa.
2 Pe 3:10
Mais lo dias del Senhor avenra[3483] co le laire el[3484] qual li cel per gran embrivament traspassaran, mais li element seran deliat de la calor del foc[3485], e[3486] la terra e totas aicelas obras las quals so en ela seran arssas.
2 Pe 3:11
Emperaisso, co totas aquestas causas sio deliadoras, quals cove vos esser en santas coversatios et em bontatz,
2 Pe 3:12
espera[n]t et acoita[n]t e l’aveniment del dia del Senhor, per lo qual li cel ardent seran desliadi e li element per la ardor del foc poiriran[3487]?
2 Pe 3:13
Mais nos esperam cels nous e terra nova e las promessas de lui, els quals dreitura abita. [320a/160c]
2 Pe 3:14
Per la qual causa, karisme fraire, aquestas causas esperant, esforssatz vos, no-solatz[3488] e no-corumpudi, vas lui esser atrobatz em patz.
2 Pe 3:15
E la longa perseveransa del Senhor nostre, albiratz salut, enaissi co·l nostre mout car fraire Pauls, segon la saviesa dada a si, escrius a vos,
2 Pe 3:16
enaissi co et en totas las pistolas. parlantz en elas d’aquestas causas, en las quals so alcantas causas greus per entendement, las quals causas li no-savi, e li no-establi[3489] cambian, aissi co las autras escripturas al perdement de lor.
2 Pe 3:17
Emperaisso, vos, frairi, davant-sabent[3490], vos gardatz que otramenadi per la error dels no-savis[3491], no caiatz de la propia fermeza.
2 Pe 3:18
Mais creissetz e la gracia et e la conoissensa del Senhor nostre e del Salvador Jesu Crist. A lui mezeiss sia gloria, et ara et el dia de durabletat. Amen.
Aissi fenita[3492] pistola Petres.
[320b/160d] Inipsio pistola [prima] Iouannis | avang[e]liste[3493]
1 Jo 1:1
Aco que fo del comensament la qual causa nos auzim, la qual nos vim ab nostres ulhs, la qual nos esgardem e las nostres mas maneblero, de la paraula de vida.
1 Jo 1:2
E la vida es manifestada, e vim, e testimoniam et anonciam a vos la vida durabla, la quals era ab le Paire et aparec a nos.
1 Jo 1:3
Aco que vim et auzim, anonciam a vos, per ço que neis a vos ajatz cumpanhia ab nos, e la vostra cumpanhia sia ab le Paire et ab le filh de lui, Jesu Crist.
1 Jo 1:4
Et aquestas causas escrivem a [321a/161a] vos, que vos esgauziatz, e·l vostre gaugs sia ples.
1 Jo 1:5
Et aquesta es la anonciacios la qual auzim de lui et anonciam a vos, quar Deus es lutz, et alcunas tenebras no so en lui.
1 Jo 1:6
Si nos dizem[3494] que cumpanhia avem ab lui, et anam en tenebras, mentem e no fam veritat.
1 Jo 1:7
Mais si en lutz anam, enaissi co el es en lutz, cumpanhia avem entre nos e·l sanx de Jhesu, Fil de lui, monda nos de tot pecat.
1 Jo 1:8
Si dizem que pecat no avem, nos meteissi nos enganam, e veritatz e nos no es.
1 Jo 1:9
Mais si nos cofessam les nostres pecatz, fizels e justz es que perdone a nos les nostres pecatz e nos monde de tota felonia.
1 Jo 1:10
Si nos dizem que no pequem, messorguer fam lui, e la paraula de lui no es e nos.
1 Jo 2:1
O, mei filheti, aquestas causas escrivi a vos que no pequetz. Mais, e si alcus pecara, razonador avem ves[3495] lo Paire, Jesu Crist le justz.
1 Jo 2:2
Et el meteis es perdonantz per les nostres pecatz, mais no [321b/161b] so|lament par les nostres, mas neis per aicels de tot le mon.
1 Jo 2:3
Et en aisso sabem que conoguem lui, si les mandamentz de lui gardam.
1 Jo 2:4
Qui ditz aver conogut Deu e·ls mandamentz de lui no garda, mesorguers es, et en lui veritatz no es.
1 Jo 2:5
Mais qui garda la paraula de lui, verament es la caritatz de Deu perfeita en aquest. En aisso sabem que en lui mezeiss em.
1 Jo 2:6
Aquel que ditz si en lui esta[r][3496], deu[3497] et el meteis anar enaissi co el anec.
1 Jo 2:7
O, Karisme[3498], eu no escrivi a vos mandament novel, mais le mandament velh, lo qual aguesz[3499] del comensament. Le mandamentz velhs es la paraula la qual auzisz.
1 Jo 2:8
De rescaps mandament novel escrivi a vos, lo quals es vers et en lui et en vos, quar las tenebras traspassero e·l ver lums ja lutz.
1 Jo 2:9
Qui ditz si esser en lutz, e·l seu fraire azira, e tenebras es entro e[n]cara.
1 Jo 2:10
Qui ama lo seu[3500] fraire, esta en lum[3501], et escandol no es en lui.
1 Jo 2:11
Mais qui azira le seu fraire, en tenebras [322a/161c] es, et en tenebras va, e no sap on va, quar tenebras eceguero[3502] les ulhs de lui.
1 Jo 2:12
Eu escrivi a vos, filheti, quar li pecat so perdonat a vos per le nom de lui.
1 Jo 2:13
Eu escrivi a vos, paires, quar conogues lui lo qual es del comensament. Eu escrivi a vos, jovencel, quar venquess le maligne.
1 Jo 2:14
Eu escrivi a vos, efant, quar conogues le Paire. Eu escrivi a vos, joven omi, quar forti esz e la paraula de Deu esta e vos, e venques le maligne.
1 Jo 2:15
Karisme[3503], no vulhatz amar lo mon, ni aicelas causas que so el mon. Si alcus ama le mon, la caritatz del paire no es en lui.
1 Jo 2:16
Quar tot aquo que es el mon es cobezeza de carn e cobezeza d’ulhs et ergulhs de vida, la quals no es del Paire, mais del mon es.
1 Jo 2:17
E·l mons traspasara e la cobezeza de lui. Mais qui fa la volontat de Deu esta en durabletat.
1 Jo 2:18
O, li mei filheti, la derrairana ora es. Et enaissi co auzisz que Anticristz ve, mas aras so faiti mouti Anticristz, don nos sabem que la derreira ora es.
1 Jo 2:19
De nos issiro, mais no eran [322b/161d] de nos. Quar si fosso estat de nos, acertas eli foro permasut ab nos, mais que sio manifest[3504] que no so toti de nos.
1 Jo 2:20
Mais vos avetz la unctio del Sanh, e conoguetz totas causas.
1 Jo 2:21
Eu no escriusi a vos aissi co a mesconoissentz la veritat, mais aissi co a sabentz lei, e quar tota mesorga no es de la veritat.
1 Jo 2:22
E quals es mesorguers si no aquel que desnega que Jesu no es Crist? Aquest es Anticrist que desnega lo Paire e·l Fil.
1 Jo 2:23
Totz cel que[3505] desnega lo Fil no a·l Paire. E qui cofessa lo Fil, e·l Paire ha.
1 Jo 2:24
Aquo que vos auzisz del comensament, esti[3506] e vos. E si e vos estara ço que del comensament auzisz, e vos estaretz el Fil et el Paire.
1 Jo 2:25
Et aquesta es la repromessios la qual repromess el meteis a nos[3507], la vida durabla.
1 Jo 2:26
Aquestas causas escrivi a vos d’aquestz que vos egano[3508].
1 Jo 2:27
E aquela unctio la qual vos receubetz de lui esti[3509] e vos. E no avetz besonha que alcus vos essenhe, mas enaissi cum la unctios de lui vos essenha de totas causas, et es vers, e no es messorga. Et enaissi co [323a/162a] vos essenhec, estatz en lui.
1 Jo 2:28
Ara, fileti, estatz en lui, que co aparra, ajam fizansa, e no siam vergonhadi d’el el aveniment de lui.
1 Jo 2:29
Si sabetz que dreiturers es, sapiatz que neis totz cel que fa dreitura es natz de lui.
1 Jo 3:1
Veiatz qual caritat dec a nos[3510] lo Paire que siam nomnadi filhi de Deu, e o siam[3511]. Per aisso le monz no nos conoc, quar no conoc lui.
1 Jo 3:2
O, mout cari, ara em filh de Deu; et encara no aparec qual causa serem. Nos sabem[3512] que co apara, serem semblant a lui, quar veirem lui si cum el es.
1 Jo 3:3
E totz cel que ha aquesta esperansa en lui, santifica se, aissi co el es sanhs.
1 Jo 3:4
Totz cel que fa pecat, fa neis iniquitat, e pecatz es iniquitatz.
1 Jo 3:5
E sabetz[3513] qu’el aparec, que tolgues les nostres[3514] pecatz, e pecatz en el no es.
1 Jo 3:6
Totz cel que esta en el no peca; e totz cel que peca no vic lui ni no conoc lui.
1 Jo 3:7
Filheti, degus no vos engane. Qui fa dreitura, dreiturers es, enaissi co el es dreiturers.
1 Jo 3:8
Mais qui fa pecat es del Diable, quar le Diables peca[3515] [323b/162b] del comensament. En aisso aparec lo Fils de Deu, que deslie las obras del Diable.
1 Jo 3:9
Totz cel que es natz de Deu no fa pecat, quar la semensa de lui esta en el e no pot pecar, quar de Deu es natz.
1 Jo 3:10
En aisso so manifestat li fil de Deu, e li fil del Diable. Totz cel que no es justz no es de Deu, e qui no ama le seu fraire.
1 Jo 3:11
Quar aquesta es la anonciatios la cal auzisz del comensament, que vos ametz[3516] l’us l’autre.
1 Jo 3:12
No enaissi co Caym, que era del maligne et aucis le seu fraire. E per que aucis lui? Quar las obras de lui eran malas, mas del fraire, justas.
1 Jo 3:13
No·us vulhatz meravilhar, frairi, si·l mons vos azira.
1 Jo 3:14
Nos sabem quar nos em trasportadi de mort a vida, quar amam les fraires. Qui no ama, esta e mort.
1 Jo 3:15
Totz cel que azira le seu fraire, homicider es. E sabetz que totz homicider no a vida durabla estant en si meteiss.
1 Jo 3:16
En aisso conoguem la caritat de Deu, quar el pausec la sua arma per nos, e nos devem pausar las nostras armas per les nostres fraires.
1 Jo 3:17
Qui aura de la [324a/162c] su|bstancia del mon, e veira le seu fraire aver besonha, e claura las intralhas suas de lui, en qual maneira la caritatz de Deu esta en el?
1 Jo 3:18
Mei filheti, no·ns amem em paraula ni en lenga, mais en obra et en veritat.
1 Jo 3:19
En aisso[3517] conoissem que de la veritat em, et e l’esgardement de lui amonestarem les nostres corages.
1 Jo 3:20
Quar si le cor nostre nos repenra, majer es Deus del nostre cor e conoc totas causas.
1 Jo 3:21
O, mout cari, si·l nostre cor no·ns repenra, fizanza avem a Deu.
1 Jo 3:22
E qualque causa requerem, recebrem de lui, quar les mandamentz de lui gardam, et aicelas causas que so plazent denant lui fam.
1 Jo 3:23
Et aquest es le mandamentz de lui, que crezam el nom del Fil de lui Jesu Crist, et amem l’u l’autre, aissi co dec mandament a nos.
1 Jo 3:24
E qui garda les mandamentz de lui, esta en el et el en lui. Et en aisso sabem que esta en nos, e nos en lui, car del seu Esperit donec[3518] a nos.
1 Jo 4:1
Karisme, no vulhatz creire [324b/162d] a tot esperit, mais esproatz les esperitz si so de Deu, quar mouti falsi prophetas issiro el mon.
1 Jo 4:2
En aisso es conogutz[3519] l’esperitz de Deu: totz esperitz que cofessa Jesu Crist esser vengut en car[n][3520] es de Deu.
1 Jo 4:3
E totz esperit que deslia Jesu, no es de Deu. Et aquest es Anticrist, del qual auzisz quar ve, et ara ja es el mon.
1 Jo 4:4
Vos, filheti, esz de Deu, e venques lui[3521]. Quar majer es Deus[3522] que en vos es que aicel que es el mon.
1 Jo 4:5
Eli so del mon; e per aisso parlan del mon, e·l mons au els.
1 Jo 4:6
Nos em de Deu. E qui[3523] conoc Deu, au nos. Qui no es de Deu, no au nos. En aisso coneissem[3524] l’esperit de veritat e l’esperit d’error.
1 Jo 4:7
O. mout cari, amem nos entre nos, quar la caritatz es de Deu. E totz cel que ama, [de] Deu[3525] es natz e conois Deu.
1 Jo 4:8
Qui no ama, no conoc Deu, quar Deus es caritatz.
1 Jo 4:9
En aisso[3526] aparec la caritatz de Deu e nos, quar le seu filh u-engenrat[3527] trames Deus en aquest mon[3528], que vivam per lui.
1 Jo 4:10
En aisso es la caritatz, no aissi co nos ajam amat Deus, mais quar el primers [325a/163a] amec nos, e trames le seu filh perdonador per les nostres pecatz.
1 Jo 4:11
Karisme, enaissi co Deus amec nos, e nos devem amar l’us l’autre.
1 Jo 4:12
Deu no vi anc degus[3529]. Si nos amam entre nos, Deus esta e nos, e la caritatz de lui es perfeita e nos.
1 Jo 4:13
En aisso conoissem quar en lui estam et el e nos, quar del seu esperit donec a nos.
1 Jo 4:14
E nos vim e testimoniam quar lo Paire trames lo seu Fil, Salvador del mon.
1 Jo 4:15
Quals que cofessara que Jesu es Fils de Deu, Deus esta en lui, et el en Deu.
1 Jo 4:16
E nos crezem e conoguem[3530] a la caritat la qual Deus ha en nos. Deus es caritatz. E qui esta en caritat, esta en Deu, e Deus en lui.
1 Jo 4:17
En aisso es perfeita la caritatz de Deu ab nos, que ajam fizansa el dia del judici. Quar aissi co el es, e nos em en aquest mon.
1 Jo 4:18
Temor no es en caritat, quar perfeita caritat foras met la temor, quar temors ha pena. Mais qui tem, no es perfeitz en caritatz.
1 Jo 4:19
Doncas, nos amem Deu, quar Deus amec nos primers.
1 Jo 4:20
Si alcus [325b/163b] di|ra: Qu’eu ami Deu, e·l seu fraire azirara, mesorguers es. Mais qui no ama le seu fraire que ve, Deu que no ve, en qual maneira pot amar?
1 Jo 4:21
Et aquest mandament avem de Deu que cel que ama Deu, ama e neis le seu fraire.
1 Jo 5:1
Totz cel que cre que Jesu es Crist, de Deu es natz. E totz cel que ama lui que engenrec, ama neis[3531] aicel lo quals es natz de lui[3532].
1 Jo 5:2
En aisso conoissem que amam les natz de Deu: cum nos amem Deu e·ls mandamentz de lui faszam.
1 Jo 5:3
Quar aquesta es la caritatz de Deu, que·ls mandamentz de lui gardem. E li mandament de lui no so greu.
1 Jo 5:4
Quar tot aco que es nat de Deu ventz le mon. Et aquesta es la forsa que ventz lo mon, la nostra fes.
1 Jo 5:5
Mais quals es que ventz lo mon, si no cel que cre que Jesu es Fils de Deu?
1 Jo 5:6
Aquest es que venc[3533] per aiga e per sanc, Jesu Crist, no en aiga solament, mais en aiga et en sanc. Et esperitz es[3534] que testimonieja que Crist es veritatz.
1 Jo 5:7
Quar tres so que dono testimoni en terra: Esperitz, aiga e sanx, et aquesti tres so u.[3535]
1 Jo 5:8
E tres so que testimoni dono el [326a/163c] cel: Le Paire, e·l Fil, e l’Esperitz Sanh, et aquesti tres so u.[3536]
1 Jo 5:9
Si·l testimoni dels homes recebem, le testimonis de Deu es majer. Quar aquest es lo testimonis de Deu que es majer, que testimoniec del seu Filh.
1 Jo 5:10
Qui cre el Fil de Deu ha le testimoni de Deu en si. Qui no cre el Fil de Deu, messorguer fa lui, quar no cre el testimoni que testimoniec Deus del seu Fil.
1 Jo 5:11
Et aquest es le testimonis, quar vida durabla dec a nos Deus. Et aquesta vida es el Fil de lui.
1 Jo 5:12
Qui ha le Fil de Deu[3537], ha vida. Qui no ha lo Fil de Deu, no a vida durabla.
1 Jo 5:13
Aquestas causas escrivi a vos que sapiatz que vos avetz vida durabla, li qual crezetz el nom del Fil de Deu.
1 Jo 5:14
Et aquesta es la fizansa la qual avem de lui, a Deu,[3538] quar qualque causa requerem segon la volontat de lui, au nos.
1 Jo 5:15
E sabem que au nos qualque causa querrem. E sabem que nos avem las requerrensas las quals requerrem de lui.
1 Jo 5:16
Qui sap le seu fraire pecar pecat no a mort, requeira de Deu[3539], e dara vida az acel[3540] pecant no a mort. Es [326b/163d] pecatz a mort: no dic que alcus p[r]egue[3541] per aicel.
1 Jo 5:17
Tota felonia es pecaz. Et es pecatz a mort.
1 Jo 5:18
Nos sabem que totz cel qu’es natz de Deu no peca. Mais la generatios de Deu coserva lui, e·l malignes no toca lui.
1 Jo 5:19
Nos sabem que em de Deu, e totz le mons es pausatz el maligne.
1 Jo 5:20
E sabem que·l Fil de Deu venc e vestic carn per nos, e moric per nos, e resucitec dels mortz per nos, e pres nos a si, e dec a nos sen que conoscam le ver Deu, e siam el ver Fil de lui, Jesu Crist. Aquest es vers Deus, e vida durabla.[3542]
1 Jo 5:21
Filheti, gardatz vos de las emages. Amen[3543].
2 Jo 1:1
L’ancias a la eleita dona[3544], e als fils de lei, les quals eu ami en veritat, e no eu sols, mas neis toti aquili que conogro la veritat,
2 Jo 1:2
per la veritat que esta e nos et ab nos sera[3545] en [327a/164a] durabletat.
2 Jo 1:3
Sia ab vos gracia e misericordia e patz de Deu lo Paire, e de Jesu Crist, Fil del Paire, en veritat et en caritat.
2 Jo 1:4
Eu m’esgauzigui fortment quar atrobei dels teus fils ana[n]tz[3546] en veritat, enaissi cum lo mandament receubem del Paire.
2 Jo 1:5
E ara prec te, dona, no aissi co mandament novel escrive[n]tz a tu, mais lo qual aguem del comensament: que nos amem l’us l’autre.
2 Jo 1:6
Et aquesta es la caritatz de Deu, que anem segon les mandamentz de lui. Quar aquest es le mandamentz de lui que, aissi co auzisz del comensament, anetz en el.
2 Jo 1:7
Quar mouti enganador[3547] issiro el mon que no cofesso Jesu Crist esser vengutz en carn. Aquest es enganaire et Anticristz.
2 Jo 1:8
Veiatz vos mezeisses que no perdatz aicelas causas que obresz[3548], mais qu’en recepiatz plener loguer.
2 Jo 1:9
Totz hom que va denant e no esta e la doctrina de Crist, no ha Deu. Cel qui esta e la doctrina aquesta, aquest ha le Fil e·l Paire.
2 Jo 1:10
Si alcus ve a vos, et aquesta doctrina no aporta, no vulhatz lui recebre e maiso, ni no [327b/164b] dir|etz a lui: Deus te salve.
2 Jo 1:11
Quar qui dira a lui: Deus te salve, acomunala se[3549] a las obras de lui malignas.[3550] Vec vos eu o dissi dena[n]t a vos, que el dia del Senhor nostre no siatz vergonhadi.[3551]
2 Jo 1:12
Eu aventz plusors causas a vos escriure, no volgui per carta e per tenta, quar eu esperi mi venidor a vos, e parlar boca a boca, que·l vostre gaux[3552] sia ples.
2 Jo 1:13
Saludo te li fil de la tua seror eleita[3553]. Amen[3554].
3 Jo 1:1
L’ancias a·N Gai mout quar[3555], lo qual eu ami en veritat.
3 Jo 1:2
O, carisme, eu fasz oracio de totas causas bonament tu int[r]ar e valer, aissi co bonament fa la tua[3556] arma.
3 Jo 1:3
Eu me esgauzigui fortment, venentz les fraires e testimoni donantz a la tua veritat, si cum tu en veritat vas[3557].
3 Jo 1:4
Majer gracia d’aquestas causas no ei que eu auja[3558] [328a/164c] les meus fils en veritat anar.
3 Jo 1:5
Karisme, fizelment fas qualque causa obras els fraire[s] et aisso els pelegris,
3 Jo 1:6
li qual redero testimoni a la tua caritat en l’esgardament de la gleisa, les quals be fazenz amenaras dignament a Deu.
3 Jo 1:7
Quar per le nom de lui anero, nient recebent dels Gentils.
3 Jo 1:8
Doncas, nos devem recebre les homes d’aquesta mesura que essems-obrer[3559] siam de la veritat.
3 Jo 1:9
Eu agra escriut per aventura a la gleisa. Mais aquest que ama senhoreja portar en els, Diotrepes, no recep nos.
3 Jo 1:10
Per aisso, si eu venrei, comonirei las obras de lui, las quals fa ab paraulas malignas, gragelantz e nos. E coma si aquestas causas no avondo[3560] az el, ni el no recep les fraires, e deveda aicels que recebo e geta de la gleisa.
3 Jo 1:11
Karisme, no vulhatz ressemblar le mal, mais majerment zo que bes es. Qui be fa, de Deu es. Qui mal fa, no ve Deu.
3 Jo 1:12
A·N Demetriu es testimonis redutz de totz, e de mezeissa la veritat, mais e nos donam testimoni. E [328b/164d] conogui|st quar le testimonis nostre vers es.
3 Jo 1:13
Moutas causas acertas[3561] agui a tu az escriure, mais no volgui per tenhta ni per rauzel escriure a tu.
3 Jo 1:14
Mais eu esperi mi viasz tu vezer, e parlarem boca a boca.[3562] Patz a tu. Saludo te li amic. Saluda tu les amix nomnadament[3563]. Amen[3564].
Jud 1:1
Judas, servs de Jesu Crist, mas fraire de Jacme, az aicels amatz que so en Deu lo Paire, et als coservatz et apelatz en Jesu Crist.
Jud 1:2
Misericorida a vos e patz, e caritatz sia azemplida.
Jud 1:3
O, karisme, eu fazentz tota[3565] cura d’escriure a vos de la comuna salut vostra, agui ops escriure a vos, pregantz sobre-tensonar[3566] a la fe liuarada per una vegada al[s] sanhs.
Jud 1:4
Quar sotz-intrero[3567] alcant home, li qual sa en reire so denant-escriut[3568] felo en aquest juzivi, trasportant la gracia del [329a/165a] nostre Deu en luxuria, e desneganz le sol enhorejador, le Senhor nostre, Jesu Crist.
Jud 1:5
Mais comonir vos vulh, fraires[3569], sabentz totas causas, quar Jesu per una vegada salvantz lo poble de la terra d’Egipte, mas a la segonda destrozic aicels que no crezero.
Jud 1:6
Mais les angels que no gardero le lor principat, mas desamparero lor maisoneta, e·l juzivi del gran Deu[3570] ab liams durables sotz escureza reservec[3571].
Jud 1:7
Enaissi co Sodoma e Gomorra, e las vezinas ciutatz per semblant maneira fornicadas, et anantz apres autra carn, foro faitas eissemple del foc durable, sostenent la pena.
Jud 1:8
Eissament et aquesti li qual acertas[3572] solho la carn, mas la senhoria mesprezo, mas[3573] la majesta[t][3574] blastemo.
Jud 1:9
Co Micahels arcangels, ab le Diable despuntantz, tensones[3575] del cors de Moisen, no es auzartz[3576] aportar juzivi de maldig, mais dix: Le Senher comande a tu.
Jud 1:10
Mais aquesti acertas[3577] blastemo quals que causas [329b/165b] mesconoisso. Mais qualsque causas conogon[3578] naturalment, enaissi co mudas bestias, en aquestas so corumpudi.
Jud 1:11
Gai az aicels, que[3579] anero[3580] per la via de Caym, et en la error de Balam per loguer foro esparsi, et a la contradictio de Core periro.
Jud 1:12
Aquesti so soladuras[3581] en lors manjars[3582]; so manjant[3583] senes temor lor meteisses paissent; nivols senes aiga, que de ventz so enaviro-portadas[3584], a[i]bre[3585] avostenc[3586] no-fruitosi, per doas vegadas morti, derazigadi,
Jud 1:13
ondas de la cruzel mar, escumant lors vergonhas, estelas errantz a las quals la tempesta de las tenebras es coservada en durable.
Jud 1:14
Mais profetizec d’aquestz Enoch, setes d’Azan[3587], dizentz: Vec vos, le Senher ve els seus sanhs milhers,
Jud 1:15
far juzivi contra totz, e repenre totz les felos de totas las obras de la felonia de lor, en las quals fero felonesament, e de totas las duras paraulas[3588] que parlero contra lui[3589] li pecador felo.
Jud 1:16
Aquesti so murmurador, querelhosi, segon lors desirers anantz, e la boca de lor parla [330a/165c] ergu|lhosament, meravilant[3590] las personas per causa de gazanh.
Jud 1:17
Mais vos, mout cari, siatz remembrador de las paraulas que so davant-ditas[3591] dels apostols del Senher nostre Jesu Crist,
Jud 1:18
li qual diz[i]o[3592] a vos, quar el derraira temps ve[n]ran[3593] escarnidor, anant segon les desirers lor de felonias.
Jud 1:19
Aquesti so li qual departo lor mezeisses, bestial, no avent Sanh Esperit.
Jud 1:20
Mais, vos, karisme, sobre-endeficant vos mezeisses a la mout santa fe vostra, en Esperit Sanh orantz,
Jud 1:21
vos meteisi gardatz vos en l’amistat de Deu, esperant la misericordia del Senhor Jesu Crist, en vida durabla.
Jud 1:22
Et aquestz acertas reprendetz jujatz;
Jud 1:23
mais els, salvatz, raubentz del foc; mais als autres, mercenejatz e la temor de Deu, azirant aicela solhada gonela, la quals es carnals.
Jud 1:24
Mais a celui lo quals es poderos vos coservar ses pecat, et establir denant l’esgardament de la sua gloria no-laizatz[3594] en alegransa[3595],
Jud 1:25
al sol Deu Salvador nostre per Jesu Crist, le Senhor nostre, gloria e grandeza, emperis e pozestatz davant totz les segles et en totz les segles[3596]. Amen.
[330b/165d]
Inipsio pistola Paulis | als Romas.
Rom 1:1
Pauls serv[u]s Iesu Christi[3597], apelatz apostols, departitz e l’avangeli de Deu,
Rom 1:2
ço que davant avia promes per les seus prophetas e las Santas Escripturas,
Rom 1:3
del seu Fil, lo quals es faitz a lui de la semensa de David[3598] segon carn,
Rom 1:4
lo quals[3599] es davant-azordenatz[3600] Fils de Deu en vertut, segon l’esperit de la santificatio de la resurectio dels mortz de Jesu Crist, lo Senhor nostre,
Rom 1:5
per lo qual recebem gracia et apostolat ad obezir a la fe, en totas gentz, per lo nom de lui,
Rom 1:6
e las quals [331a/166a] causas e vos esz apelat de Jesu Crist, le Senhor nostre[3601],
Rom 1:7
a totz les amatz de Deu, apelatz[3602] sanh, li qual so a Roma. Gracia a vos e patz de Deu, lo Paire nostre, e del Senhor Jesu Crist.
Rom 1:8
Primeirament, acertas[3603] fasz gracias al meu Deu per Jesu Crist, le Senhor nostre[3604], per totz vos, quar la fes vostra es anonciada en tot lo mon.
Rom 1:9
Quar Deus es a mi testimonis, al qual servisc el meu esperit e l’avangeli del Fil de lui, que senes derumpement[3605] fasz remembransa de vos,
Rom 1:10
tota ora e las mias oracios pregantz[3606] en qual maneira a la perfi eu aja a la vegada bo viage en la volonta[t][3607] de Deu de venir a vos.
Rom 1:11
Quar eu deziri vezer vos per zo que partisa[3608] a vos alcuna causa de la gracia esperital a cofermar vos,
Rom 1:12
so es essems cofortar en vos per aicela fe vostra e la mia que es entre nos.
Rom 1:13
Mais eu no vulh vos mesconoisser, fraires, quar soendeirament prepausei venir a vos, e so devedatz entro encara, qu’eu alcu fruit haja en vos, aissi co et en [331b/166b] las autras gentz.
Rom 1:14
Als Grex et als estranhs, als savis et als no-savis[3609] son deveire.[3610]
Rom 1:15
Enaissi que en mi es aparelat et a vos que esz a Roma, evangelizar.
Rom 1:16
Quar eu no vergonhi l’avangeli, quar vertutz de Deu es[3611] a tot crezent, a Judeu primeirament et a Grec.
Rom 1:17
Quar la dreitura de Deu en aisso es revelada de fe en fe, si co es escriut[3612]: Mais lo meus justz viu de la meua[3613] fe.
Rom 1:18
Quar la ira de Deu es revelada del cel sobre tota la felonia e la no-dreitura d’aicels homes li qual la veritat de Deu[3614] desteno[3615] en no-dreitura;
Rom 1:19
quar aco que es conogut de Deu es manifest en els, quar Deus manifestec ad els.
Rom 1:20
Quar las no-veziblas causas de lui, de la creatura del mon, per aicelas que so faitas entendudas so esgardadas[3616], acertas sempiternas la vertutz de lui e la divinitatz, enaissi que sio no-escusable.
Rom 1:21
Quar co aguesso quonogut[3617] Deu, no·l glorifiquero enaissi coma Deu, ni fero gracias, mais evaneziro en lor cossirers, e·l cor de lor no-savis es escurçitz.
Rom 1:22
Quar dizens[3618] se esser savis, so faiti fol.
Rom 1:23
E mudero la gloria del [332a/166c] no-corumpable Deu en sembla[n]za d’emage d’ome corumpable e d’aucels e de cadrupedias e de serpentz.
Rom 1:24
Per la qual causa liurec els Deus els desirers del cor de lor, e no-mundicia[3619], que d’auntas[3620] tormenten lor [cor]sses[3621] en lor meteisses,
Rom 1:25
li qual essems mudero la veritat de Deu en mesorga, e colgro e serviro a la creatura majorment que al Criador, lo quals es benezectes Deus[3622] els segles. Amen.
Rom 1:26
Per aquestas causas Deus liurec els en passios de malvestat. Quar las femnas de lor mudero le natural us en aicel us que es contra natura.
Rom 1:27
Mais e li mascle eissament, laissat le natural us de femna, eissarssero e lors desirers entr’els, li mascle [els] mascles[3623] obrant lageza, e·l loguer que·s covenc de lor error e lor meteisses recebent.
Rom 1:28
Et enaissi cum[3624] no lauzero Deu aver en conoissensa, liurec els Deus en refudat sen, que faszo aicelas causa[s] que no coveno,
Rom 1:29
repletz de tota iniquitat, de malesa de cor[3625], de fornicatio, de no-castetat, d’avareza, [332b/166d] de nequici|a[3626], d’ociosetat, ples d’eveja, d’omicidis, de contenzo, de bauzia, de malignetat, murmurador, bislengos, grondilhador,
Rom 1:30
detrazedor, a Deu azirable, azautos[3627], ergulhos, eslevat[3628], atrobador de mals a si plazent, als parentz no-obedient,
Rom 1:31
no-savi, enposti, senes bona volontat, senes covenenza[3629], senes misericordia.
Rom 1:32
Li quali, co aguesso conoguda la dreitura de Deu, no entendero, quar celi que aitalas causas fan so digni[3630] de mort; mais no solament aiceli que las fan, mais neis aiceli que cossento als fazentz.
Rom 2:1
Per la qual causa est no-escusables, o, tu, totz hom que jujas. Quar en la causa que autre jujas, tu meteis cumdanpnas[3631], quar aicelas mezeissas causas fas que jujas.
Rom 2:2
Quar nos sabem que·l juzivis de Deu es segon la veritat en aicels que fan aitals causas.
Rom 2:3
Mais azesmas aisso, o, tu, totz hom[3632] que jujas aicels que fan aitals causas, e tu las fas, que tu fugiscas lo juzivi de Deu?
Rom 2:4
O las mane[n]tias de la bontat de lui, e de la sufrensa, e de la [333a/167a] longa persevera[n]sa mesprezas? Mesconoisses que la benignitatz de Deu te aduiss a penetensa?
Rom 2:5
Mais tu segon la tua dureza e·l cor no-penedent, tesaurizas a tu ira, el dia de la ira e de la revelatio del just juzivi de Deu,
Rom 2:6
lo quals redra ad u quec segon las obras de lui.
Rom 2:7
Ad aquestz acertas que segon la sufrensa de bona obra, gloria et honor e no-corumptio, mais als quere[n]tz[3633] vida durabla.
Rom 2:8
Mais ad aquestz que so de contenso, e no se repauso a la veritat, mas crezo a la iniquitat, ira et endenansa[3634].
Rom 2:9
Tribulatio et engoissa[3635] en tota arma d’ome obrant mal, del Juzeu primeirament, e del Grec.
Rom 2:10
Mais gloria et onor e patz a tot obrant be, al Juzeu primeirament, et al Grec.
Rom 2:11
Quar no es recebementz de presonas[3636] vas Deu.
Rom 2:12
Quar qual que pequero senes leg, senes leg periran, e qual que en la leg pequero, per la leg seran jujat.
Rom 2:13
Quar li auzidor de la leg no so just vas[3637] Deu, mais li fazedor de la leg seran justificadi. [333b/167b]
Rom 2:14
Quar cum las Gentz, que no an leg naturalment, fan aicelas causas que so de la leg, no avent leg d’aquesta mesura, ili meteissi so leg a si,
Rom 2:15
q[ui][3638] demostro la obra de la leg escriuta e lors corages, quar la cosiensa de lor redent testimoni ad els, et entre lor l’us l’autre dels cossirers, dels acusantz, o neis dels defe[n]dentz,
Rom 2:16
el dia el qual Deus jujara las causas rescostas dels homes segon le meu avangeli per Jesu Crist, lo Senhor nostre[3639].
Rom 2:17
Mais si tu est essems-nomnatz[3640] Juzeus, e te repausatz e la leg, et gloriejas en Deu,
Rom 2:18
e conoguist la volontat de lui[3641], e lauzas las causas plus profeitosas, essenhatz per la leg,
Rom 2:19
cofizas tu mezeis esser guizador de cex, lum d’aicels que so en tenebras,
Rom 2:20
essenhador de no-savis, maestre d’efantz, avent forma de scie[n]cia e de veritat en la leg[3642].
Rom 2:21
Doncas, tu essenhas autre, tu meteis no essenhas? Qui prezicas no panar, panas?[3643]
Rom 2:22
Qui dizes no avoutrar, avoutras? Qui escumergas las ydolas, fas sacriligi?[3644]
Rom 2:23
Qui en la leg te gloriejas, per la [334a/167c] prevari|catio de la leg, Deu no-onras?[3645]
Rom 2:24
Quar lo noms de Deu es malditz per vos entre las Gentz, aissi co es escriut[3646].
Rom 2:25
La circu[m]cisios[3647] acertas profeita, si la leg gardes[3648]; mais si tu sias prevaricaire de la leg, la circu[m]cisios tua es faita paganemes[3649].
Rom 2:26
Emperaisso, s’il paganeme garde las dreituras de la leg, doncas lo paganemes de lui er recumtatz en circu[m]citio[3650]?
Rom 2:27
Et aquel paganemes que es de natura jugara, la leg cosemantz tu, que per la letra e per la circuncicio est prevaricaire de la leg.
Rom 2:28
Quar no es Juzeus cel que es en manifest, ni circuncicios cela que es en manifest en carn.
Rom 2:29
Mais cel que es Juzeus en rescost, e circuncicios de cor en esperitz, no per letra, la lauzor del cal no d’omes, mais de Deu es.
Rom 3:1
Doncas[3651], quals causa es plus del Juzeu, o quals profeitz de la circuncitio?
Rom 3:2
Acertas mout, per tota maneira. Quar las paraulas de Deu acertas[3652] so crezudas ad els.
Rom 3:3
Quar per qual causa si alcanti de lor no crezero? Doncas, la no-crezensa de lor esvojara la fe de Deu? [334b/167d]
Rom 3:4
No sia.[3653] Mais Deus es veraix, mas totz hom es messorguers[3654], aissi co es escriut: Que sias justificatz els teus sermos, e vencas co tu auras jujat.
Rom 3:5
Mais si la iniquitatz nostra lauza la dreitura de Deu, que dizerem? Doncas, es Deus inix[3655], que aporta la ira? Eu dic, segon home[3656].
Rom 3:6
No sia. D’autra guisa, en qual mesura jujara Deus lo mon?
Rom 3:7
Quar si la veritatz de Deu e la mia mesorga avondec e la gloria de lui meteis, per que encara et eu si cum pecaire so jujatz?
Rom 3:8
E no aissi co em maldit, et aissi co alquanti dizo acertas[3657] nos dizer[3658], faszam mals que vengo li be? La dampnatios dels quals es dreitureira[3659].
Rom 3:9
Emperaisso, per que? Sobre-pojam els?[3660] No. Quar nos avem plaidejatz les Juzeus e·ls Grex, totz sotz pecat esser.
Rom 3:10
Aissi co es escriut: Quar no es justz alcus.
Rom 3:11
No es entendentz, no es requerentz[3661] Deu.
Rom 3:12
Tuit declinero esssems, no-profeitos so faiti; no es qui fasa be, no es entro ad u.
Rom 3:13
Sepulcres azubrentz es le golairos de lor; ab lor lengas fazian bauziosament; veres de serpe[n]tz sotz las [335a/168a] labias de lor;
Rom 3:14
dels quals la boca es plena de malediccio e d’amareza;
Rom 3:15
li pe de lor viacer d’esparzer sanc.
Rom 3:16
Contritios[3662] e no-bonauranza en las vias de lor;
Rom 3:17
e la via de patz no conogro.
Rom 3:18
No es la temor de Deu denant les ulhs de lor.
Rom 3:19
Mais nos sabem quar qualque causas la legs parla, ad aquestz que en la leg so, parla, que tota boca sia enclauza, e totz lo mons sia faitz sotzmes a Deu.
Rom 3:20
Quar de las obras de la leg no sera justificada tota carns denant lui, quar per la leg[3663], la conoissensa de pecat.
Rom 3:21
Mas ara ses la leg la dreitura de Deu es manifestada, testimoniada per la leg e per les prophetas.
Rom 3:22
Mais la dreitura de Deu, per la fe de Jesu Crist, sobre totz cels que crezo en lui ...[3664].
Rom 3:23
Quar tuit pequero e besonho de la gloria de Deu,
Rom 3:24
justificadi de grat p[er] la gracia de lui mezeis per la rezemptio que es en Jesu Crist,
Rom 3:25
lo quals prepausec Deus perdonador per la fe el sanc de lui, a demostrament de la sua dreitura per la perdonansa dels denant-anantz[3665] forfaitz,
Rom 3:26
en la sostene[n]sa de Deu, a la demostransa de la dreitura de lui, en [335b/168b] a|quest temps, que sia el mezeiss justz e justificantz aicel lo quals es de la fe de Jesu Crist.
Rom 3:27
On es donca la tua gloriejansa? Esclausa es. Per qual leg? Dels faitz? No, mais per la leg de la fe.
Rom 3:28
Quar nos albiram[3666] l’ome esser justificat pe[r] la[3667] fe, senes las obras de la leg.
Rom 3:29
O dels Juzeus es Deus solament? Doncas e no es de las Gentz? Sobre que tot e de las Gentz.
Rom 3:30
Quar acertas us Deus que justifiquet de la fe la circuncitio, e·l paganeme per la fe.
Rom 3:31
Doncas destruzem la leg par la fe? No sia, mais la leg establem.
Rom 4:1
Doncas, que direm esser[3668] atrobat Abraham, lo nostre paire, segon carn?
Rom 4:2
Quar si Abraham de las obras de la leg es justificatz, a gloria, mais no vas Deu.
Rom 4:3
Quar qual causa ditz la Escriptura? Abraham crezec a Deu, et es recumtat a lui a dreitura[3669].
Rom 4:4
Mais ad aicel que obra le loguers, no es cumtatz segon gracia, mais segon deute.
Rom 4:5
Mais a celui que no obra, mais al crezent en lui lo quals justifica lo felo, es recumtada la fes de lui a dreitura, sego[n][3670] lo prepaussament de la gracia de Deu[3671].
Rom 4:6
Enaissi co David [336a/168c] ditz la bonauransa de l’home al qual receut[3672] Deus aporta dreitura senes obras de la leg[3673]:
Rom 4:7
Bonauradi dels quals las iniquitatz so perdonadas[3674], e dels quals li pecat so cubert.
Rom 4:8
Bonauratz lo bar al qual lo Senhor no recumtec[3675] le pecat.[3676]
Rom 4:9
Doncas, aquesta bonauransa esta solament e la circuncitio o ne[i]s[3677] el paganeime[3678]? Quar dizem que recumtada es [a][3679] Abraham la fes a dreitura.
Rom 4:10
Doncas, en qual manera es recumtada? E la circumcitio o el paganeme? No e la circuncitio, mas el paganeime.
Rom 4:11
E la signa receub de la circuncitio, lo senhal de la dreitura de la fe que es el paganeme, que sia paire de totz les crezentz per le paganeme, que sia recumtat neiss ad els a dreitura
Rom 4:12
e sia paire de la circuncitio, no tan solament ad aquestz que so de la circuncit[i]o, mais neis ad aquestz que segon les esclaus de la fe, que es el paganeime del nostre paire Abraham.
Rom 4:13
O, fraire,[3680] quar per la leg no es la promessios ad Abraham, o a la semensa de lui, que fos hereters del mon, [336b/168d] mais per la dreitura de la fe.
Rom 4:14
Quar si aquili de la leg que tan solament so hereter, evanezida es la fes, esfasada es la promessios.
Rom 4:15
Quar la legs obra ira. Quar aqui on no es [legs, no es] prevaricatio[3681].
Rom 4:16
Emperaisso, de la fe, que segon gracia, sia frema[3682] la promessios a tota semensa, no ad aicel que es de la leg solament, mas ad aicel que de la fe es d’Abraham, le quals es paire de nos totz,
Rom 4:17
aissi co es escriut: Quar paire de moutas gentz te pausei denant Deu, al qual crezest[3683], lo quals vivifica los mortz et apela aicelas causas que no so, enaissi co aicelas que so. Quar cum Abraham no agues esperansa d’engenrar, crezec a Deu, aventz fe contra esperansa enge[n]rar, mais sabentz totas causas poder Deu.[3684]
Rom 4:18
Lo quals crezec en esperansa contra esperansa que fos faitz paire de moutas gentz, segon que fo[3685] dig a lui: Enaissi sera la tua semensa[3686] si cum las estelas del cel, et enaissi cum l’arena del mar.
Rom 4:19
E no es afrevolitz[3687] de fe, ni no cosirec [337a/169a] le seu cors mort co ja fos a be prop de .c. ans, e morta la vulva de Na Sarra.
Rom 4:20
Mais en la repromessio de Deu no dobitec per mescrezensa, mais cofortatz fo per fe, donantz gloria a Deu,
Rom 4:21
sabentz pleneiramentz quar qualsque causas promes a lui, Deus poderos es de far[3688].
Rom 4:22
Et emperaisso fo recumtat ad el a dreitura.
Rom 4:23
Mais no es escriut tan solament per lui, quar fo recumtat a lui a dreitura,
Rom 4:24
mais neis per nos, als quals sera recumtat crezentz en lui, lo quals resuscitec Crist, le Senhor nostre, dels mortz,
Rom 4:25
le quals fo liuratz per les nostres forfaitz, e resuscitec per la justificatio nostra.
Rom 5:1
Emperaisso, justificadi de la fe, ajam patz a Deu per Jesu Crist. le Senhor nostre,
Rom 5:2
per lo qual avem apropiament per la fe en la gracia aquesta, en la qual estam, e·ns gloriejam en la esperansa de la gloria[3689] dels fils de Deu.
Rom 5:3
Mas no solament, mais neis nos gloriejam en la[s][3690] tribulatios, sabent que la tribulatios obra sufrensa,
Rom 5:4
mas la sufrensa, esproansa; mais la [337b/169b] es|proansa, esperansa;
Rom 5:5
mais la speransa no se vergonha[3691], quar la caritatz de Deu es espanduda els nostres corages per le Sanh Esperit, que fo datz a nos.
Rom 5:6
Per que quar Crist, co encara fossem no-frem[3692], segon le temps per los felos moric?
Rom 5:7
Quar a penas alcus mor per lo justz, quar per le bo per aventura quals auze morir?
Rom 5:8
Mais Deus lauza la sua caritat e nos, quar co encara fossem pecador, segon lo temps[3693] Crist moric per nos.
Rom 5:9
Emperaisso, mout majorment, justificadi ara el sanc de lui, salvi serem de la ira per lui meteis.
Rom 5:10
Quar si cum nos fossem enemigui, em reconsiliadi a Deu per la mort del Fil de lui, mout majerment reconsiliadi serem salvi e la vida de lui mezeiss.
Rom 5:11
Mais no solament en aisso[3694], mais neis nos gloriejam en Deu per lo Senhor nostre, Jesu Crist, per lo qual ara recebem reconsiliament.
Rom 5:12
Per aisso enaissi co per .i. home le pecatz intrec en aquest mon, e per lo pecatz la mortz, enaissi et en totz los homes la mortz trespassec el qual [338a/169c] tuit pequero.
Rom 5:13
Quar entro a la leg era lo pecatz en aquest mon, mais lo pecatz no era recumtatz, cum legs no fos.
Rom 5:14
Mais la mortz renhec d’En Adam entro a Moysen, neis en aicels que no pequero en la semblansa de la prevaricacio[3695] d’En Adam, lo qual es forma de l’avenidor.
Rom 5:15 Mais no si cum lo forfait, enaissi e·l[3696] do: quar si per lo forfait d’u mouti moriro, mout majerment la gracia de Deu e·l dos avondec en plusors e la gracia d’u home, Jesu Crist.
Rom 5:16
E no si cum per u pecant[3697], enaissi e·l dos. Quar le juezis[3698] acertas[3699] d’u en cumdampnacio[3700], mais gracia de moutz forfaitz en justificacio de vida[3701].
Rom 5:17
Quar si el forfaitz d’u per u home renhec la mortz, mout majerment acertas[3702] li recebent l’avondansa de la gracia, e de la donansa, e de la dreitura, renharan per u, Jesu Crist, e vida durabla[3703].
Rom 5:18
Emperaisso, enaissi cum per lo forfait d’u en totz homes en cumdampnacio, enaissi e[3704] per la dreitura d’u en totz homes en justificatio de vida.
Rom 5:19
Quar si cum per le desobeziment d’u home so mouti establit pecador, enaissi e per l’obeziment d’u [338b/169d] mouti so establit just.
Rom 5:20
Mais la legs sotz-intrec[3705] que·l forfaitz avondes. Mais el qual loc avondec lo forfaitz, sobre-avondec e la gracia[3706].
Rom 5:21
E si cum lo pecatz renhec e mort, enaissi e la gracia renhec per dreitura e vida durabla, per Jesu Crist, le Senhor nostre.
Rom 6:1
Adonc, que direm? Permanrem em pecat, que la gracia avonde?
Rom 6:2
No sia. Quar li qual em morti a pecat, en cal maneira encara viurem en el?
Rom 6:3
O mesconoissetz, frairi[3707], quar qual que qual em batejat en Jesu Crist, e la mort de lui em batejatz?
Rom 6:4
Quar essems-sebellidi[3708] em ab lui per lo baptisme en mort, que, per qual mesura Crist resuscitec dels mortz per la gracia del Paire, enaissi e nos e la noveleza de vida anem[3709].
Rom 6:5
Quar si em faiti essems-plantadi[3710] a la semblansa de la mort de lui, essems e de la resurectio serem.
Rom 6:6
Aisso sabent, quar lo vels hom nostre essems es crucificatz, que·l cors [del][3711] pecat sia destrozitz, que d’aqui enant no serviam al pecat.
Rom 6:7
Quar cel que moric es justificatz de pecat.
Rom 6:8
Quar si em morti ab Crist, crezem neis que essems viurem ab lui [339a/170a] mezeis;
Rom 6:9
sabent que Crist, ressorzentz dels mortz, ja no mor. Mortz a lui d’aqui enant no senhorejara.
Rom 6:10
Quar zo qu’es mort al pecat [3712], moric per una vegada; mais zo que viu, viu a Deu.
Rom 6:11
Enaissi acertas e vos azesmatz esser mortz a pecat, mais viventz a Deu en Jesu Crist, le Senhor nostre[3713].
Rom 6:12
Emperaisso, no renhe pecatz el vostre mortal cors, que obeziatz a las cobezesas de lui.
Rom 6:13
Mais ni no donetz les vostres menbres armas d’eniquitat al pecat, mais aparelhatz vos a Deu aissi coma viventz dels mortz, e les vostres menbres armas de dreitura a Deu.
Rom 6:14
Quar pecat no senhorejara a vos d’aqui enant. Quar no esz sotz leg, mas sotz gracia.
Rom 6:15
Doncas, qual causa? Pecarem, quar no em sotz la leg, mais sotz la gracia? No sia.
Rom 6:16
O[3714] no sabetz quar al qual vos aparelhetz sers ad obezir, esz servi de lui al qual vos obezitz, o de peccat e mort[3715], o d’obeziment a la dreitura e vida durabla?[3716]
Rom 6:17
Mais gracias a Deu que fos[3717] servi de pecat, mais vos [339b/170b] o|bezitz de cor en acela[3718] forma de dotrina[3719] en la qual esz liuradi.
Rom 6:18
Mais deliuradi de pecat, ara esz faiti servi de dreit[ur]a.
Rom 6:19
Humana causa dic per la efermetat de la vostra carn. Quar si cum aparelhetz les vostres menbres servir ad inmundicia et a la iniquitat a la felonia[3720], enaissi ara aparelhatz les vostres menbres servir a dreitura en santificatio[3721].
Rom 6:20
Quar co fossetz servi de pecat, fosz franc de dreitura.
Rom 6:21
Doncas, qual fruit aguesz ladonc en aquestas causas e las quals ara vergonhatz? Quar la fis de lor es la mortz.
Rom 6:22
Mais aras, afranquidi de pecat, mais servi faiti a Deu, avetz le vostre fruit en santificatio[3722], mas la fi, vida durabla[3723].
Rom 6:23
Quar la soudada[3724] de pecat es la mortz, mas la gracia de Deu, vida durabla en Jesu Crist, le Senhor nostre.
Rom 7:1
O mesconoissetz, fraire — quar als sabentz la leg parli —, quar la legs senoreja e l’home per ca[n]t temps viu?
Rom 7:2
Quar la femna que es sotz baro, vivent le baro, es liada a la leg; mais si le bar de lei sera mortz, deliada es [de la leg][3725] del baro.
Rom 7:3
Emperaisso, vivent le baro, sera [340a/170c] apelada avoutra si sera ab autre baro; mais si er mortz le bar de lei, afranquida es de la leg del baro, que no sia avoutra si sera ab [autre b]aro[3726].
Rom 7:4
Emperaisso, li mevi[3727] fraire, e vos esz mortificadi a la leg per lo cor de Crist, per ço que siatz d’autre, lo quals resuscitec dels mortz que fructif[i]quem[3728] a D[e]u.
Rom 7:5
Quar co fossem en carn, las passios dels pecatz, que ero per la leg, obravo els nostres menbres, per zo que fructifiquesso a mort.
Rom 7:6
Mais ara em deliadi de la leg de mort e la qual eram dete[n]gudi, enaissi que serviam e la noveletat de l’esperit, e no e la veluna[3729] de la letra.
Rom 7:7
Doncas, que direm? La leg es pecatz? No sia. Mais le pecatz no conogui si no per la leg, quar eu no sabia cobezeza, si no disses la legs: No cobezejes.
Rom 7:8
Mais la ocaizo receubuda, le pecatz per le mandament obrec e mi tota cobezeza. Quar senes leg le pecatz era mortz.
Rom 7:9
Mais eu vivia senes leg a la vegada. Mais [340b/170d] cum lo mandamentz fos vengutz, lo pecatz reviscolec.
Rom 7:10
Mais eu so mortz; et atrobatz es a mi le mandamentz que era a vida, aquest esser a mort.
Rom 7:11
Quar le pecatz, la ocazo receubuda, per le mandament me enganec, e per aicel aucis.
Rom 7:12
Emperaisso, la leg acertas santa, e le ma[n]damentz sanh, e justz e bos.
Rom 7:13
Doncas, aco que es bo a mi es fait mortz? No sia. Mas lo pecatz, per zo que aparesca lo pecatz, per be a mi obrec mortz, per zo que peca[n]tz sobre mesura le pecatz sia faitz per lo mandament.
Rom 7:14
Mais nos sabem que la legs es esperitals. Mais eu so carnals, vendutz sotz pecat.
Rom 7:15
Quar aco que eu obri, no entendi. Quar eu no fasz aicel be que eu vulh, mais fasz aicel mal le qual aziri.
Rom 7:16
Mais si eu fasz aicela causa que eu no vulh, cossentisc a la leg, quar bona es.
Rom 7:17
Mais aras ja eu n’obri aicela causa, mas lo pecatz que abita e mi.
Rom 7:18
Quar eu sei que no abita e mi, so es a la mia carns, bes. Quar[3730] . . . . . . .
Rom 8:28
. . . . . . [341a/171a] lo prepausament, so apeladi santi.[3731]
Rom 8:29
Quar les quals davant-saub[3732] e predestinec[3733] esser faitz essems-formatz[3734] de la emage del Fil de lui, que sia el mezeis primers-engenratz[3735] en moutz fraires.
Rom 8:30
Mais le quals predestinec, aquestz et apelec. E les quals apelec, aquestz e justifiquec. [E les quals justifiquec][3736], aicels e magnifiquec.
Rom 8:31
Doncas, que direm ad aquestas causas? Si Deus per nos, quals contra nos?
Rom 8:32
Lo quals neis no parci[3737] al seu propi Fil, mais per totz nos le liurec, en qual manera neis no perdonec[3738] ab lui totas causas a nos?
Rom 8:33
Quals acusara contra les elegitz de Deu? Deus lo quals justifica.
Rom 8:34
Quals es que cumdampne[3739]? Jesu Crist que moric, sobre que[3740] tot lo quals resuscitec, lo quals es a la destra de Deu, lo quals neis prega per nos.
Rom 8:35
Doncas quals nos departira de la caritat de Crist? Tribulatios o angoissa o persecutios o fams o nudeza o perilhs o glazis?
Rom 8:36
Aissi co es escriut: Quar per tu em mortificadi tot dia. Azesmadi em aissi coma ovelhas d’aucizement.
Rom 8:37
Mais en totas[3741] aquestas causas sobram, per lui, [341b/171b] lo quals nos amec.
Rom 8:38
Quar eu so certas quar ni mortz, ni vida, ni angel, ni principat, ni pozestat, ni causas presentz, ni avenidoiras, ni vertutz[3742] ni forteza
Rom 8:39
ni auteza, ni preondeza ni l’autra creatura no nos poira departir de la caritat de Deu, la quals es en Jesu Crist, le Senhor nostre.
Rom 9:1
Eu dic veritat en Crist, no menti, la meua cosciencia donant testimoni a mi e Sanh Esperit,
Rom 9:2
quar tristeza es a mi granda[3743], e continua dolors al meu cor.
Rom 9:3
Quar eu mezeis desirava esser devezitz[3744] de Crist per les meus fraires, li qual so mei parent segon carn,
Rom 9:4
li qual so Isr[ae]litie[n]c[3745], l’afilhamentz dels quals es dels fils de Deu, e la gloria e·l testamentz e la portansa de la leg e·l servizis e las promesas,
Rom 9:5
dels quals li Paire, dels quals Crist, segon carn, lo quals es sobre totas las causas Deus benezectes els segles. Amen.
Rom 9:6
Mais no que sia cazucha[3746] la paraula de Deu. Quar tuit cilh que so de la circu[m]cisio[3747] d’Israel, aquesti no so Isr[ae]litie[n]c[3748].
Rom 9:7
Et aquili que so de la semensa d’Abraham, no so tuit [fil][3749]. Mais en Ysaac sera apelada [342a/171c] a tu semensa.
Rom 9:8
So es: aiceli que so fil de carn, aquesti no so fil de Deu, mas aqueli que so fil de promessio so azesmadi e la semensa.
Rom 9:9
Quar la paraula de la promessio es aquesta: Segon aquest temps venrei, e sera a Sarra fils.
Rom 9:10
Mais no solament a lei, mas neis a Rebecca d’u jazement[3750] aventz dos fils a Ysaac, nostre paire.
Rom 9:11
Quar co encara no fosso estat nadi, o alcuna causa aguessen[3751] faita de be o de mal, que segon la eleccio le prepausamentz de Deu estes,
Rom 9:12
no d’obras, mas de l’apelant, fo dit ad el[3752]: Quar lo majer servira al menor;[3753]
Rom 9:13
si co es escriut: Jacob amei, mas Esau en odi[3754] hagui.
Rom 9:14
Doncas que direm? Doncas es iniquitatz vas[3755] Deu? No sia.
Rom 9:15
Quar a Moysen ditz: Eu mercenejarei al qual aurei merce, e donarei misericordia al qual mercenejarei.
Rom 9:16
Emperaisso, no es del volent ni del corent, mas del merceneja[n]t[3756] de Deu.
Rom 9:17
Quar la Scriptura ditz a Farao: Quar en aisso mezeiss te escomogui, que eu demostre en tu la mia vertut, e que le meus noms sia anonciatz [342b/171d] en tota terra.
Rom 9:18
Adonc Deus mercenejara a cui se vol, et aquel que·s vol, endurziss.
Rom 9:19
Emperaisso, dizes a mi: Per que encara es queregut? Quar quals que contrasta a la volontat de lui?
Rom 9:20
O, hom, tu quals est, que respondas a Deu? Doncas, dira le fazementz a lui que·l fe: Per que me fezist enaissi?
Rom 9:21
O no a pozestat l’olers, de mezeissa la massa[3757] del lot, far l’autre acertas vaissel en onor, mas l’autre en anta?
Rom 9:22
Mais si Deus volentz demostrar la ira e far conoguda la sua poderansa, sostenc e mouta sufrensa les vaissels d’ira, aparelhatz e mort,
Rom 9:23
per ço que demostres las riquezas de la sua gloria els vaissels de misericordia, les quals davant-aparelec[3758] en gloria,
Rom 9:24
les quals et apelec nos, no solament dels Juzeus, mais neis de las Gentz?
Rom 9:25
Aissi co es [en] Osee ditz[3759]: Eu apelarei[3760] le no-meu poble le meu poble; e la no-misericordia coseguda, misericordia cosseguda[3761].
Rom 9:26
E sera el loc on fo dig ad els: Vos no le meus pobles. Aici[3762] seran apeladi fil del viu Deu.
Rom 9:27
Mais Ysaias crida [343a/172a] per Israel: Si sera le nombres dels fils d’Israel aissi co l’arena del mar, las remazilhas[3763] seran faitas salvas.
Rom 9:28
Quar cossemantz et abreujantz paraula[3764] en egaleza[3765], quar le Senhor fara paraula abreujada sobre la terra.
Rom 9:29
Et aissi co Ysaias davant-dix[3766]: Si·l Senher de las Ostz[3767] no agues laissada[3768] a nos semensa, nos foram faiti aissi co Sodoma, et agram estat semblant aissi coma Gomorra.
Rom 9:30
Doncas, que direm? Que las Gentz, que no seguio dreitura, denant-preiro[3769] la dreitura, mas la dreitura que es de la fe.
Rom 9:31
Mais Israel, seguen[3770] la leg de dreitura, e la leg de dreitura no pervenc.
Rom 9:32
Per que? Quar no es de la fe, mais coma d’obras. Quar ofendero en peira d’ofendement,
Rom 9:33
aissi co es escriut: Vec vos eu pausi en Sion peira d’ofendement e peira d’esca[n]dol; e totz aicels que creira en lui no er vergonhatz.
Rom 10:1
Fraire, volontatz acertas del meu cor, e pregueira es faita a Deu per els e salut.
Rom 10:2
Quar testimoni doni ad els[3771] que evejansa an de Deu, mas no segon sciencia.
Rom 10:3
Quar, mesconoisent la dreitura de Deu e la lor querent establir, a la dreitura de Deu [343b/172b] no so sozmessi.
Rom 10:4
Quar la fis de la leg es Crist, a dreitura a tot crezent.
Rom 10:5
Quar Moyses escrius, quar aicel hom que fara la dreitura que es de la leg, viura en ela.
Rom 10:6
Mais la dreitura que es de la fe ditz enaissi: No diras el teu cor: Quals pojara el cel, so es Crist amenar[3772],
Rom 10:7
o: quals deissendra en abiss?, so es, Crist dels mortz rei-apelar[3773].
Rom 10:8
Mais que ditz la Scriptura? Prop es la paraula e la tua boca et el teu cor, so es la paraula de la fe, la qual prezicam.
Rom 10:9
Quar si cofesses le Senhor Jesu ...[3774] et el teu cor creiras que Deus resuscitec lui dels mortz, seras sals.
Rom 10:10
Quar ab le cor es crezut a dreitura[3775], mas ab la boca es faita cofessios a salut.
Rom 10:11
Quar la Escriptura ditz: Totz cel que cre en lui no er vergonhatz.
Rom 10:12
Quar no es detriansa del Judeu e del Grec. Quar el mezeis le Senhor de totz, manentz en totz aquels que apelo lui.
Rom 10:13
Quar aicel quals que apelara le nom del Senhor sera [344a/172c] sals.
Rom 10:14
Adoncas, en qual maneira crezero lui el qual no apelaran? O en qual maneira creiran a lui le qual no auziro? Mais en quals maneira auziran senes prezica[n]t[3776]?
Rom 10:15
Mais en qual maneira[3777] prezicaran si no sio tramessi? Aissi co es escriut: O[3778], quan belh so li pe dels evangelizantz la patz e[3779] dels prezicantz les bes.
Rom 10:16
Mas tuit no obezisso a l’avangeli. Quar Isaias ditz: Senher, quals crezec al nostre auziment?
Rom 10:17
Adonc la fes [es] de l’auziment[3780], mas l’auziment per la paraula de Crist.
Rom 10:18
Mais eu dic: Doncas, no auziro? Et acertas, en tota terra issic le sos de lor, et e las fis de la redondesa de la terra las paraulas de lor.
Rom 10:19
Mais eu dic: Doncas, Israel no conoc? Le primers, Moyses dix: Eu ad evejansa vos amenarei en no-gent[3781]; en gent no-savia[3782], en ira vos metrei.
Rom 10:20
Mas Ysaias auza[3783] e ditz: Atrobatz so dels no-querentz mi. A pales[3784] aparegui ad aquestz que no me enterogavo.
Rom 10:21
Mais a Israel ditz: Tot dia estendei las mias mas al poble no crezent e contradizent a mi.
Rom 11:1
[344b/172d]
Emperaisso, eu dic: Doncas, Deus casec le seu poble? No sia. Quar et eu so Israelitienc[3785], de la semensa d’Abraham, del trip de Be[n]jamin[3786].
Rom 11:2
No casec Deus le seu poble lo qual denant-saup[3787]. O, no sabetz en Helya que ditz la Scriptura, en qual maneira Deu es contra Israel dizentz[3788]?
Rom 11:3
Senher, les teus prophetas aucizero, les teus autars fossero, et eu so remasutz sols, e quero la mia arma.
Rom 11:4
Mais que ditz a lui, le divinals[3789] respos? Eu laissei a mi .vii. milia de baros, li quali no encorbero les lors genols denant Baal.
Rom 11:5
Adonc, enaissi et en aquest temps las remazilhas segon la electio de la gracia so faitas salvas.
Rom 11:6
Mais si per gracia, ja no d’obras; d’autra guisa la gracia ja no es gracia.
Rom 11:7
Qual causa, doncas? Aisso que queria Israel, no cosseguet[3790], mas la electios acosseguet[3791]; mais li autri so ecegadi.
Rom 11:8
Aissi co es escriut: Deus dec ad els esperit de cumpunctio[3792], ulhs que no vejo et aurelhas que no aujo, entro el dia d’oi.
Rom 11:9
E David dix: Sia faita la [345a/173c] tau|la de lor en lasz et en prendement et en escandol et en regazerdonansa ad els.
Rom 11:10
Li ulh de lor sio escurzidi que no vejo, et encorba tota hora lo doss de lor.
Rom 11:11
Emperaisso, eu dic: Doncas, ofendero enaissi que cazesso? No sia. Mais per le forfait de lor es salutz a las Gentz, per ço que les evejo.
Rom 11:12
Mais si le forfaitz de lor so manentias [del mon e l’amermament de lor manentias][3793] de las Gentz, en quant majerment la pleneza de lor?
Rom 11:13
Quar eu dic a vos, Gentz: Quan[3794] lo[n]gament acertas eu so apostols de las Gentz, le meu menester onorificarei,
Rom 11:14
si, en qual mesura, ad evejansza eu escomova la mia carn, per ço que neis eu fasa sals alcantz de lor meseisses[3795].
Rom 11:15
Quar si la perdoa de lor es reconciliamentz del mon, quals prendementz es si no vida dels mortz?
Rom 11:16
Que si le gostamentz[3796] es sanhs, e la massa[3797] e si la razitz es santa, e li ram.
Rom 11:17
Que si alca[n]ti dels rams so frait, mais tu, cum fosses olivers salvages, est empeutatz en els, et est faitz cumpanhs de la razitz [e][3798] de la graissa de l’oliver,
Rom 11:18
no vulhas gloriejar escontra los rams. [345b/173b] Que si tu gloriejas, tu no portas la razitz, mas la razitz tu.
Rom 11:19
Adonc, tu dizes: Fraiti[3799] so li ram qu’eu sia empeutatz.
Rom 11:20
Be. Empero per no-crezenza so frait li ram. Mais tu estai e la fe. No vulhas aut saber, mas tem.
Rom 11:21
Quar si Deus als naturals rams no parci[3800], que per aventura, eu temi[3801] que a tu no parca.
Rom 11:22
Emperaisso, veias la bontat e la cruzautat de Deu: en aicels acertas que cazero la cruzaltat, mas en tu la bontat de Deu, si permanras[3802] en bontat; d’autra guisa e tu sera[s] trencatz.
Rom 11:23
Mas et els, si no permanran e no-crezensa, seran empeutatz. Quar Deus es poderos de rescaps empeutar els.
Rom 11:24
Quar si tu del natural oliver salvage[3803] est trencatz, e contra natura est empeutatz el bo oliver, cant[3804] majerment aquesti, segon natura, seran e[m]peutadi a lor oliver.
Rom 11:25
Quar eu no vulh vos mesconoisser, fraire, aquest secret, que no siatz a vos mezesses savi, quar cegueza esdevenc[3805] de part e[n][3806] Israel, entro que la pleneza de las Gentz intres.
Rom 11:26
Et enaissi totz Israel fos faitz salvs, aissi co es escriut: [346a/173c] Venra de Sio[n][3807], lo quals deliure e vire de Jacob la felonia.
Rom 11:27
Et aquest ad els de mi le testament, co eu aurei ostatz los pecatz de lor, dix lo Senher[3808].
Rom 11:28
Segon l’avangeli, acertas enemigui per vos; mas segon la electio, mout cari per les paires.
Rom 11:29
Quar senes penedensa[3809] so li do e la apelansa[3810] de Deu.
Rom 11:30
Quar aissi co a la vegada e vos no crezesz a Deu, mas ara esz cossegudi misericordia per la encredulita[t][3811] de lor,
Rom 11:31
et aquesti enaissi ara no crezero en la vostra misericordia, que els mezessi cosego misericordia.
Rom 11:32
Quar Deus enclaus totas causas en encredulitat[3812], per zo que de tot[z] mercenege[3813].
Rom 11:33
O, auteza de las manentias de la saviesa e de la sciencia de Deu! Co so no-cumprendable[3814] li juezi[3815] de lui, e no-esclavablas[3816] las vias de lui!
Rom 11:34
Quar quals conoc lo sen del Senhor? O quals fo cosselhaire de lui?
Rom 11:35
O quals dec primers ad el, esser gazerdonat a lui?
Rom 11:36
Quar de lui e per lui et en lui so totas causas. A lui sia gloria el segles dels segles. Amen.
Rom 12:1
Emperaisso, eu vos prec, fraires, per [346b/173d] la misericordia de Deu, que vos donetz les vostres corsses ostia vivent, santa, plazent a Deu, razonable le vostre servizi.
Rom 12:2
E no vulhatz esser essems-formadi[3817] az aquest segle, mas siatz reformadi e la noveletat del vostre sen, qu’esprovetz quals sia la volontat de Deu, bona, e be plazent e perfeita.
Rom 12:3
Quar eu dic, per la gracia que es dada a mi, a totz aquels que so entre vos, no pus saber que cove a saber, [mais][3818] saber a mesuransa, et aissi co Deus devecic ad u quec la mesura de la fe.
Rom 12:4
Quar enaissi co en u cors avem moutz menbres, mas tuit li menbre no au u mezeis fait,
Rom 12:5
enaissi moti em us cors en Crist, mais sengles menbres l’us de l’autre.
Rom 12:6
Aventz las donansas[3819] destriantz segon la gracia que es dada a nos, o[3820] sia prophecia, segon la razo de la fe;
Rom 12:7
o le menester, e[n][3821] aministran[3822]; o aquel que essenha, en doctrina;
Rom 12:8
qui amonesta, en amonestan; qui dona, e simpleza; qui denant es, en cura; qui merceneja, en alegransa.
Rom 12:9
Amistat ses fenhement; [347a/174a] azi|rantz le mal, aherzentz[3823] al be;
Rom 12:10
la caritat de frairia entre vos amantz; davantz-venenz[3824] entre vos en onor;
Rom 12:11
no nualhosi[3825] per cura; bolhent en esperit, servent al Senhor;
Rom 12:12
esgauzentz per esperansa; e la tribulatio sufrent; a la oracio apreissant[3826];
Rom 12:13
a las besonhas dels sanhs acomunallant[3827]; seguent la osdalairia.
Rom 12:14
Benezetz, e no vulhatz maldire. Benezetz[3828] als perseguentz vos.[3829]
Rom 12:15
Esgauzetz[3830] ab les esgauzentz; plorar ab les plorantz.
Rom 12:16
Aisso[3831] mezeis sentent entre vos, no las autas causas sabent, mais a las humils cossentent. No vulhatz esser savi vas[3832] vos mezeisses.
Rom 12:17
No az alcu mal per mal redent; pervezent les bes, no tan solament denant Deu, mais neis denant totz homes.
Rom 12:18
Si pot esser fait, zo que de vos es, ab totz homes patz avent.
Rom 12:19
No vos mezeisses defendent, carisme, mais[3833] datz loc a la ira, quar escriut es: A mi la venjansa, et eu regazerdonarei, ditz lo Senhor.
Rom 12:20
Si famejara le teus [347b/174b] ene|mix, da li a ma[n]jar; si sedeja, da li a beure. Quar aquestas causas fazentz, carbos de foc ajustaras sobre·l cap de lui.
Rom 12:21
No vulhas esser vengutz del mal, mais ventz le mal em be.
Rom 13:1
Tota arma sia sotzmessa a las pus autas pozestatz, quar no es pozestatz si no de Deu, mais aicelas causas que so, de Deu so azordenadas.
Rom 13:2
Emperaisso, aiceli que contrasto a la pozestat, a l’azordenament de Deu contrasta. Mais aqueli que contrasto, ili mezeissi gazanho dampnatio a si.
Rom 13:3
Quar li princep no so a temor[3834] de bona obra, mas de mal. Mais vols no temer la pozestat? Fai be, et auras lauzor de lei.
Rom 13:4
Quar ministres de Deu es a tu, em be. Mais si mal faras, tem. Quar senes causa no porta le glazi. Quar le ministre de Deu es venjaire en ira ad aicel qui mal fa.
Rom 13:5
Emperaisso, per la necessitat siatz messi no solament per la ira, mas neis per la cossiencia.
Rom 13:6
Quar emperaisso e vos donatz traiutz[3835]. Quar li ministre de Deu so en aisso mezeiss servent.
Rom 13:7
Emperaisso, redetz a totz los deutes: [348a/174c] al qual traiut, traiut[3836], al qual carret, carrret[3837]; al qual temor, temor; al qual onor, onor.
Rom 13:8
A negus alcuna causa no dejatz, si no qu’entre vos vos amatz. Quar qui ama le seu proisme, azemplic la leg.
Rom 13:9
Quar no avoutraras, no auciras, no panaras, no diras fals testimoni; no cobezejara[s] la causa del teu proisme. E si alcus autre mandamentz es, en aquesta paraula es restaurada: Amaras le teu proisme si co tu meteis.[3838]
Rom 13:10
Quar la delectios[3839] del proisme no obra mal. Adonc la pleneza de la leg es delectios.
Rom 13:11
E sabent aquest temps, quar ora es ja nos levar del son. Mais ara es pus pres la nostre salutz que cum nos crezem.
Rom 13:12
La noitz davant-anec[3840], mais lo dias s’apropiec[3841]. Adonc degitem las obras de las tenebras, e viscam las armas de lutz.
Rom 13:13
Enaissi que el dia anem onestament, no e manjairias et en ebria[n]sa[3842], no en colgas et e no-castetatz[3843], no en contenso et en evejansa.
Rom 13:14
Mais vistetz le Senhor[3844] Jesu Crist, et emperaisso[3845], la cura de [348b/174d] la carn no perfaretz els dessirers vostres[3846].
Rom 14:1
Mais lo frevol recebetz e la fe, no en tensos de cossirers.
Rom 14:2
Quar l’autre cre si manjar totas causas; mais cel que es frevols, manenh[3847] la ortaleza.
Rom 14:3 Aquest que manja[3848], no mespreze le no-manjant; e aicel que no manja, no juje le manjant. Quar Deus le receup.
Rom 14:4
Quals est tu que jujas l’estranh servo[3849]? Al seu senher esta, o ca. Mais estara, quar Deus es poderos establir lui.
Rom 14:5
Quar l’autre juja le dia entre·l dia, mais l’autre juja tot le dia. Us quex avonde el seu se[n][3850].
Rom 14:6
Qui sap le dia, sap al[3851] Senher; e qui manja, al Senhor manja, quar fa gracias a Deu. E qui no manja, al Senhor no manja[3852], gracia[s][3853] fa a Deu.
Rom 14:7
Quar degus de nos no viu a si, e degus no mor a si.
Rom 14:8
Adoncas, o si nos vivem, al Senhor vivem, o si nos morem, al Senhor morem. Adoncas, o si vivem, o si morem, del Senhor em.
Rom 14:9
Quar en aisso moric Crist, [e] resucitec[3854], que sennoreges dels mortz neiss e dels vius.
Rom 14:10
Mais tu, per que jujas le teu fraire? [349a/175a] O per [3855] que mesprezas lo teu fraire? Quar tuit estarem denant le tribunal de Crist.
Rom 14:11
Quar escriut es: Eu vivi, ditz le Senhor, quar a mi sera flechezitz totz genols, e tota lenga cofessara al Senhor.
Rom 14:12
Emperaisso, us quex de nos redra per si razo a Deu.
Rom 14:13
Emperaisso, [no][3856] jugem d’aici enant l’us l’autre. Mais aisso jujatz majerment, que no pausetz ofendement ni escandol als fraires.
Rom 14:14
Eu sei e·m cofizi el Senhor Jesu, quar deguna causa no es orreza per lui, si no a celui que azesma alcuna causa orreza esser, a celui es orre.
Rom 14:15
Quar si per le manjar lo teus fraire es contristatz, ja no vas segon caritat. No vu[l]has[3857] per le teu manjar destrozir aicel per le qual Crist moric.
Rom 14:16
Adoncas, no sia malditz le bes nostre.
Rom 14:17
Quar no es le regnes de Deu manjars ni beures, mais dreitura e patz e gaugs e[3858] Sanh Esperit.
Rom 14:18
Quar cel que en aisso servis[3859] a Crist, platz a Deu, et es lauzatz dels homes.
Rom 14:19
Emperaisso, aquelas causas que so de patz seguiam, e aicelas causas que so [349b/175b] az endeficament, gardem entre nos.
Rom 14:20
No vu[l]has[3860] per le ma[n]jar[3861] destrozir la obra de Deu. Totas causas acertas so nedezas, mais mal [es] ad home que per ofendement manja.
Rom 14:21
Bona causa es no manjar la carn, ni beure vi, ni e la cal causa le teu fraire ofen, o es escandelizatz o es efrevolitz.
Rom 14:22
La fe la qual tu as vas tu mezeis[3862], ajatz denant Deu. Bonauratz cel que no juja si mezeis en aisso que lauza.
Rom 14:23
Mas qui detria, si manjar[a][3863], dampnatz es, quar no es de la fe. Tot aquo que no es de la fe es pecatz.
Rom 15:1
Mais nos plus frem[3864] devem las frevolezas dels frevols sostenir, e no a nos mezeisses plazer.
Rom 15:2
Us quex de vos plaza al seu proisme en bona endeficansa.
Rom 15:3
Quar Crist no plac a si, mas si cum es escriut: Las antas dels azantantz[3865] a tu cazero sobre mi.
Rom 15:4
Quar qualsque causa[s] so escriutas, a la nostra[3866] doctrina so escriutas, que per la sufrensa e per lo conort de las Escripturas ajam esperansa.
Rom 15:5
Mais Deus de sufrensa e de cofortz do a vos aisso [350a/175c] mezeis saber en l’u et en l’autre segon Jesu Crist,
Rom 15:6
que d’engal corage ab una boca onorifiquetz Deu e·l Paire del Senhor nostre, Jesu Crist.
Rom 15:7
Per la qual causa recebetz l’us l’ature, enaissi co e[3867] Crist receup vos[3868], e la onor de Deu.
Rom 15:8
Quar eu dic Jesu Crist ministre esser estat de la circumcisio per la veritat de Deu, a cofremadoiras[3869] las promessios dels paires,
Rom 15:9
mas las Gentz sobre la misericordia onorar Deu, aissi co es escriut: Per aisso cofessarei a tu, Senher, e las Gentz, e cantarei al teu nom.
Rom 15:10
E de rescaps ditz: Alegratz vos, Gentz, ab le poble de lui.
Rom 15:11
E de rescaps: Totas Gentz, lauzatz lo Senhor, e tuit poble macnificatz lui.
Rom 15:12
E de rescaps Ysaias dix: La razitz de Jesse sera, e las Gentz se esperaran en lui, lo quals se levara regir las Gentz.
Rom 15:13
Mais Deus d’esperansa replenisca vos de tot gaug e de patz en crezentz, que avondetz e la speransa, et e la vertut[3870] de Sanh Esperit.
Rom 15:14
Mais eu mezeiss, li mei fraire, so certz de vos, quar neis vos meteissi esz ple de dilectio[3871], replet [350b/175d] de tota sciencia, enaissi que puscatz[3872] l’u e l’autre amonistar.
Rom 15:15
Mais plus ardidament, fraire, escriussi a vos de part, enaissi co retornantz vos e remembransa per la gracia que es dada a mi de Deu,
Rom 15:16
que eu sia ministre de Jesu Crist e las Genz, santifica[n]tz l’avangeli de Deu, que la uferta de las Gentz sia faita receubuda e santificada en Sanh Esperit.
Rom 15:17
Emperaisso, ei gloria en Jesu Crist a Deu.
Rom 15:18
Quar no ausi parlar alcuna causa d’aicelas que Crist no fa[3873] per mi, e la obediencia de las Gentz en paraula et e faitz,
Rom 15:19
e la vertut[3874] de las signas e de las meravilhas en vertut de Sanh Esperit, enaissi que de Jerusalem per enviro entro ad Illiric, eu aja replenit l’avangeli de Crist.
Rom 15:20
Mais enaissi preziquei aquest avangeli, no aqui on es nomnatz Crist, qu’eu no endefiques sobre estranh fonzament, mais si cum es escriut:
Rom 15:21
Aicilh veiran als quals no es anonciat de lui, e li quali no auziro entendran.
Rom 15:22
Per la qual causa eu era mout enbargatz[3875] venir a vos.
Rom 15:23
Mais ara d’aici enant eu no aventz loc [351a/176a] en aquestas regios, mais aventz cobezeza de venir a vos ja de moutz ans traspassatz,
Rom 15:24
co eu comensarei anar en Espanha, esperi que traspassanz veia vos, e de vos sia menatz la, si aurei usat de vos primeirament de part.
Rom 15:25
Emperaisso, ara anarei en Jerusalem ministrar als sanhs.
Rom 15:26
Quar Macedonia et Acaia lauzero far alcuna culhicha[3876] els paubres dels sanhs que so en Jerusalem.
Rom 15:27
Quar plac ad els, e deutor so de lor. Quar si li Gentil so faiti partirer de las esperitals causas de lor, devo neis e las carnals ministrar ad els.
Rom 15:28
Emperaisso, co aurei acabat aisso et aurei demostrat ad els aquest fruit, anarei per vos en Espanha.
Rom 15:29
Mais eu sei que, venentz a vos, venrei e l’avondanza de la benediccio de Crist.
Rom 15:30
Emperaisso, fraires, eu vos prec per lo Senhor nostre, Jesu Crist, e per caritat del Sanh Esperit, que vos me ajudetz e las oracios a Deu,
Rom 15:31
per zo qu’eu sia deliuratz dels no-fizels[3877] que so en Judea[3878], e la uferta del meu servisi sia faita receuta[3879] en [351b/176b] Jerusalem als sanhs,
Rom 15:32
qu’eu venha a vos en gaug per volontat de Deu, e sia resaziondatz ab vos.
Rom 15:33
Mais Deus de patz sia ab totz vos. Amen.
Rom 16:1
Mais eu comandi a vos Phebem, la seror nostre, que es el menester de la gleisa que es a Cenchris,
Rom 16:2
que recepiatz lei el Senhor dignament ab les sanhs, e serviatz a lei en qual que fazenda besonhara. Quar ela meteissa atressi servic a moutz et a mi meteiss.
Rom 16:3
Saludatz Na Prisca e N’Aquila[3880], los meus ajudadors en Jesu Crist,
Rom 16:4
li qual per la mia arma sotz-pausero[3881] las lor cervitz, als quals no sols eu fasz gracias, mas neiss totas las gleisas de las Gentz,
Rom 16:5
e la domesja[3882] gleisa de lor. Saludatz Ephener, amat a mi, le quals es primitius[3883] d’Asia en Jesu Crist.
Rom 16:6
Saludatz Na Maria, la quals mout laborec en vos.
Rom 16:7
Saludatz Andronic e Julia[3884], les meus cosis et essems-caitius[3885], li quali so noble els apostols, li quali neis denant mi foro en Crist.
Rom 16:8
Saludatz Ampliat, lo mout amat a mi el Senhor.
Rom 16:9
[352a/176c] Sa|ludatz Urba, lo nostre ajutori en Crist, e Stachim, lo meu amat.
Rom 16:10
Saludatz Apellem[3886] lo pro[3887] en Crist.
Rom 16:11
Saludatz aicels que so de la maso[3888] d’En Aristobol. Saludatz Erodia[n][3889], le cosi meu. Saludatz aicels que so de la maiso d’En Narces, li quali so el Senhor.
Rom 16:12
Saludatz Na Trifena e Na [Tri]phosa[3890], las quals mout laborero[3891] el Senhor. Saludatz Na Persida, mout cara, la quals mout laborec el Senhor.
Rom 16:13
Saludatz Ruphun[3892], elegit el Senhor, e la maire de lui e la mia.
Rom 16:14
Saludatz Assineret[3893], Flegoncia, Hermen, Patrobam, et Ermam e·ls fraires que so ab lor.
Rom 16:15
Saludatz Philologum e Julian et Nerum e la seror de lui, et Olimpladem, e totz les sanhs que so ab lor.
Rom 16:16
Saludatz vos entre vos en sanh baizar. Saludo vos totas las gleisas de Crist.
Rom 16:17
Mais eu vos prec, fraires, que gardetz aicels que fan descordia et ofendement, esters la doctrina la qual vos aprezes, e departetz vos d’els.
Rom 16:18
Quar d’aquesta mesura no servo a Crist, lo Senhor nostre, mas al lor ventre, e per douszas paraulas e benedictios, engano les [352b/176d] cora|ges dels no-noze[n]tz[3894].
Rom 16:19
Quar la vostra obediencia en tot loc es poblejada. Emperaisso, eu m’esgauzisc e vos. E vulh vos esser savis en be, e simples e mal.
Rom 16:20
Mas Deus de patz s’atrussara[3895] lo Sathan sotz los vostres pes viaceirament[3896]. La gracia del Senhor nostre Jesu Crist sia ab vos.
Rom 16:21
Saluda vos Timotheus, le meus ajudaire, e Lucas, e [J]ason[3897] e Sosipater, li mei cosi.
Rom 16:22
Saludi vos eu Tersz, que escriussi la pistola, el Senhor.
Rom 16:23
Saluda vos Gais, lo meus osdes, e totas las gleisas de las gentz[3898]. Saluda vos Erastus, arquers[3899] de la ciutat, e Quartz, lo fraire.
Rom 16:24
La gracia del Senhor nostre, Jesu Crist, sia ab totz vos. Amen.[3900]
Rom 16:25
Mais a lui lo quals es poderos vos cofermar segon lo meu avangeli, e la prezicatio de Jesu Crist, segon la revelatio del secret, calat per durables temps,
Rom 16:26
lo quals ara es faitz adubertz per las escripturas[3901] dels prophetas, segon lo comandament del durable Deu, az obediment de la fe en totas gentz al conogut
Rom 16:27
sol savi Deu, per Jesu Crist, al qual es onors e gloria[3902] els segles dels segles. Amen.
[353a/177a]
1 Co 1:1
Paulus vocatus apostolus Ihesu Christi per volontat de Deu, e Sostenes lo fraire,
1 Co 1:2
a la gleisa de Deu que es a Corinti, als santificatz en Jesu Crist, als apelatz sanhs ab totz aicels que apelo le nom del Senhor nostre, Jesu [Crist][3904], en tot le loc de lor et el nostre.
1 Co 1:3
Gracia a vos e patz de Deu lo Paire nostre, e del Senho[r] Jesu Crist.
1 Co 1:4
Eu fasz gracias al meu Deu tota ora per totz vos, e la[3905] gracia de Deu, que es dada a vos en Jesu Crist,
1 Co 1:5
quar en totas causas esz faiti ric en lui, en tota paraula, et en tota [353b/177b] cien|cia.
1 Co 1:6
aissi cum le testimonis de Crist es cofermatz e vos,
1 Co 1:7
enaissi que alcuna causa no defalhisca en alcuna gracia a vos, esperant[3906] la revelatio del Senhor nostre, Jesu Crist,
1 Co 1:8
lo quals neis vos cofermara entro e la fi senes crim, el dia de l’aveniment del Senhor nostre, Jesu Crist.
1 Co 1:9
Fizels es Deus, per lo qual esz apeladi e la cumpanha del Fil de lui, le Senhor nostre, Jesu Crist.
1 Co 1:10
Mais eu vos prec, fraires, per le nom del Senhor nostre, Jesu Crist, que aisso mezeiss digatz tuit, e no sia e vos trencamentz, mas siatz perfeit en .i. mezeis sen et en una mezeissa ciencia.
1 Co 1:11
Quar demostrat[3907] es a mi de vos, li mei fraire, d’aicels que so a Cloes, que contensos so entre vos.
1 Co 1:12
Mais eu dic que us quex de vos ditz: Eu acertas so de Paul, mais eu de Apollo, mas eu de Peire, mas eu de Crist.
1 Co 1:13
Devezitz es Crist? Doncas, Pauls fo crucificatz per vos? O el nom de Paul esz batejadi?
1 Co 1:14
Eu fasz gracias al meu Deu que degu de vos no batejei, si no Crisp[3908] e Gai,
1 Co 1:15
que alcus no diga que el meu nom es[z][3909] batejadi.
1 Co 1:16
Mais batejei la maiso de Na Stevena[3910]. Mais no sei si alcu autre de vos [354a/177c] eu aja batejat.
1 Co 1:17
Quar Crist no me trames batejar, mas prezicar, no en saviesa de paraula, que la crotz de Crist no sia esvojada.
1 Co 1:18
Quar la paraula de la crotz acertas als perentz es foleza, mais ad aquestz que so fait sa[l]vi[3911], so es a nos, vertutz de Deu es.
1 Co 1:19
Quar escriut es[3912]: Eu destrozirei la savieza dels savis, e la [provezensa dels][3913] provezentz refudarei.
1 Co 1:20
On es [lo savi]? [On es] l’escrivas[3914]? On es le q[ue]reire[3915] d’aquest segle? Doncas, no fe Deus fola la savieza d’aquest mon?
1 Co 1:21
Mais quar e la savi[e]za[3916] de Deu no conoc aquest mons per la sua saviesa Deu, plac a Deu per la foleza de la prezicatio far[3917] sals les crezentz.
1 Co 1:22
Quar neis li Juzevi quero signas, e li Grec quero[3918] saviesa,
1 Co 1:23
mais nos prezicam Crist crucificat, als Juzeus acertas escandol, mas a las Gentz foleza,
1 Co 1:24
mais els mezeisses apelatz, Juzeus e Grex, Crist vertut de Deu e saviesa de Deu.
1 Co 1:25
Quar zo[3919] que es fol de Deu, es plus savi dels ho[m]es[3920]; et aco que[3921] es frevol de Deu es pus fort dels homes.
1 Co 1:26
Mais veiatz le vostre apelament, [354b/177d] fraires, quar no esz mout savi segon[3922] carn, no mout fort[3923], no mout poderozi, no mout noble.
1 Co 1:27
Mas aicelas causas que folas so del mon, elegic Deus, que vergonhe los savis[3924]; e las frevols causas del mon elegic Deus, que vergonhe las fortz.
1 Co 1:28
E las no-noblas[3925] causas del mon, e las mensprezadas elegic Deus, et aicelas causas que no so, que aicelas que so, destruzis,
1 Co 1:29
que no se gloriege tota carns e l’esgardament de lui.
1 Co 1:30
Quar vos esz de lui mezeiss en Jesu Crist, lo quals es faitz saviesa a nos de Deu e dreitura e santificacios e redemptios,
1 Co 1:31
que, en qual maneira es escriut: Qui se glorieja, el Senhor se gl[or]iege[3926].
1 Co 2:1
Et eu, co fos vengutz a vos, frairi, vengui no [en][3927] auteza de paraula o de saviesa, anonciantz a vos le testimoni de Crist.
1 Co 2:2
Quar no jugei mi saber alcuna causa entre vos, si no Jesu Crist, et aquest crucificat.
1 Co 2:3
Et eu en efermetat[3928] et en temor et en mouta tremor, fui vas[3929] vos.
1 Co 2:4
E la mia paraula e la [355a/178a] mi|a prezicatios no en amonestablas paraulas d’umana saviesa, mais en demostransa d’Esperit e de la vertut de Deu,
1 Co 2:5
que la fes vostra no sia e saviesa d’omes, mas en la vertut de Deu sia.
1 Co 2:6
Mais nos parlam saviesa entre los perfeitz, mas no la saviesa d’aquest segle, ni dels princeps d’aquest segle, li quali so destrozit.
1 Co 2:7
Mais parlam la saviesa de Deu el menester de Crist, la quals es rescosta, la qual Deus davant-azordenec[3930] denant le segles e la nostra gloria,
1 Co 2:8
la qual negus dels princeps d’aquest segle no conoc. Quar si la aguesso conoguda, oncas le Senhor de gloria no agro crucificat.
1 Co 2:9
Mais si co es escriut en Ysaias[3931]: Quar ulhs no vi, ni aurelha no auzi[3932], ni en cor d’ome no pojec aquelas causas que Deus denant-aparelhec[3933] ad aquestz que lui amo.
1 Co 2:10
Mais a nos o revelec Deus per le seu Esperit. Quar l’Esperitz cerca totas causas, neis las preondezas de Deu.
1 Co 2:11
Quar quals dels homes sap aquelas causas que so d’ome, si no l’esperitz de l’home que es en lui? Enaissi [355b/178b] aquelas causas que so de Deu, negus no conoc, si no l’Esperitz de Deu.
1 Co 2:12
Mais nos no receubem l’esperit d’aquest mon, mas l’Esperit lo quals es de Deu, que sapiam aicelas causas que so donadas a nos de Deu,
1 Co 2:13
las quals neis parlam, no e savias paraulas d’umana saviesa, mais en doctrina d’Esperit, cumparant esperitals causas als esperitals.
1 Co 2:14
Mais lo bestials hom no percep aicelas causas que so de l’Esperit de Deu, quar foleza es a lui, e no pot entendre, quar esperitalment es esprovatz.
1 Co 2:15
Mais l’esperitals juja totas causas, et el no es jujatz de negu.
1 Co 2:16
Quar quals conoc le sen del Senhor, si no l’Esperitz del Senhor, le quals garniss lui? Mais nos avem le sen de Crist.
1 Co 3:1
Et eu, fraires, no pogui a vos parlar aissi co az esperitals, mais co a carnals, enaissi co a parvols en Crist.
1 Co 3:2
Dei a vos lait a beure, no a manjar. Quar encara no podiatz. Mas ara acertas no podetz, quar encara esz carnal.
1 Co 3:3
Quar co sia entre vos eveja, [356a/178c] e contensos e descordia[3934], doncas no esz carnal, e anatz segon home?
1 Co 3:4
Quar co alcus ditz: Eu acertas so de Paul, mais l’autre: Eu, d’En Apollo, doncas no esz home? Emperaisso, que es Apollo? O que es Pauls?[3935]
1 Co 3:5
Ministri de lui, al qual crezetz, enaissi cum lo Senher ad u quec donec.
1 Co 3:6
Eu plantei, Apollo azaguec, mas Deus donec le creissement.
1 Co 3:7
Emperaisso, aquels que planta no es alcuna causa, ni aquel que adaga, mas Deus, lo quals dona le creissement.
1 Co 3:8
Mais cel que planta e cel que azaga[3936] so u. Mais us quex recebra propi loguer segon le seu labor.
1 Co 3:9
Quar ajudador em de Deu; vos esz coutivamentz[3937] del canp de Deu; vos esz endificatios de Deu.
1 Co 3:10
Segon la gracia de Deu que dada es a mi, aissi co savis maestre, pausei fonzament; mas autre sobre-endifica[3938]. Mais us quex veia en qual maneira sobre-endifique[3939].
1 Co 3:11
Quar autre fonzament degus no pot pausar, esters aquest que pausatz es, lo quals es Jesu Crist.
1 Co 3:12
Mais si alcus sobre-endifica[3940] sobre aquest fo[n]zament[3941], aur, argent, peiras preciosas, lenhas, fen, restolh,
1 Co 3:13
la obra d’u [356b/178d] quec er manifesta. Quar le dias del Senhor declarara, quar e foc sera descubert. E la obra d’u quec, quals sia, fox l’esprovara.
1 Co 3:14
Si la obra del qual estara, la causa que sobre-e[n]difiquet[3942] recebra loguer.
1 Co 3:15
Si obra del qual ardra, sofrira destruziment. Mais el sera salvs, enaissi empero coma per foc.
1 Co 3:16
No sabetz quar temples esz de Deu, e l’Esperitz de Deu abita e vos?
1 Co 3:17
Mais si alcus corumpra le temple de Deu, Deus destruzira lui. Quar lo temples de Deu es sanhs, lo quals esz vos.
1 Co 3:18
Degus no·us engane. Si alcus es vistz entre vos esser savis en aquest segle, sia faitz fols, que sia savis.
1 Co 3:19
Quar la saviesa d’aquest mon foleza es vas[3943] Deu. Quar escriut es[3944]: Eu essems-penrei[3945] les savis en la saviesa de lor[3946].
1 Co 3:20
E de rescaps: Le Senhor conoc los cossirers dels savis, quar vani so.
1 Co 3:21
Emperaisso, negus no se glorieg[e][3947] els homes.
1 Co 3:22
Quar totas causas so vostras, o sia Pauls o Apollo, o Sephas[3948], o·l mons, o vida, o mortz, o las presentz causas, o las avenidoiras, quar totas causas [357a/179a] so vostras;
1 Co 3:23
mas vos de Crist, mas Crist es de Deu.
1 Co 4:1
Enaissi nos azesme hom aissi co ministres de Crist e despessador dels menesters de Deu.
1 Co 4:2
Aissi es ja queregut entre·ls despessadors que alcus sia atrobatz fizels.
1 Co 4:3
Mais a mi es per pauc que de vos sia jujatz, o de l’huma dia. Mais eu mi mezeiss no jugi.
1 Co 4:4
Quar nient so a mi cossabe[n]tz[3949]; mas en aisso no so justificatz. Mais cel que juja mi, lo Senhor es.
1 Co 4:5
Emperaisso, no vulhatz denant temps jujar entro que·l Senher venga, lo quals neiss illuminara las causas rescostas de tenebras, e manifestara les cosselhs dels corages. E ladonc er lauzors ad u quec de Deu.
1 Co 4:6
Mais aisso, fraires, trasfigurei e mi et en Apollo per vos, que e nos aprengatz que, sobre que escriut es, la us contra l’autre no sia eflatz per autre.
1 Co 4:7
Quar quals te detriec? Quar qual causa as que no receubist? Mais si receubist, per que·t gloriejas aissi co no ajas receubut?
1 Co 4:8
Ja[3950] esz sadoladi[3951]; ja esz faiti ric; senes nos [357b/179b] renh|atz; e per la mia volontat renhariatz, per ço que neiss nos ab vos renhessem.
1 Co 4:9
Quar eu me pessi que Deus demostrec nos derrairas apostols[3952] aissi co endestinatz a mort, quar esgardamentz em fait ad aquest mon e ad angels e ad homes.
1 Co 4:10
Nos fol propter Christum[3953], mais vos savi en Crist; nos frevol, mais vos fort; vos noble, mas nos no-noble.
1 Co 4:11
Entro en aquesta ora famejam e[3954] sedejam et em nudi et em batut de coladas et em no-establi[3955];
1 Co 4:12
e laboram, obrant ab nostras mas; em maldit e benezem; sofrem encausz e sostenem;
1 Co 4:13
em blastemadi e pregam; et em faiti enaissi coma escobeler d’aquest mon, mondaduras[3956] de totas cauzas tro az ara.
1 Co 4:14
Eu escrivi aquestas causas no que vos vergonhe, mas amonesti vos aissi co les meus mout cars fils.
1 Co 4:15
Mais si vos ajatz .x.[3957] milia de noiricers en Crist, mas no moutz paires[3958]. Quar eu vos engenrei p[er][3959] l’avangeli en Jesu Crist.
1 Co 4:16
Emperaisso, vos prec, fraires[3960], siatz [358a/179c] ressemblador[3961] de mi, aissi co eu de Crist.
1 Co 4:17
Emperaisso, tramessi a vos Timotheu, lo quals es mos fils mont[3962] cars e fizels el Senhor; que vos amoneste[3963] las mias vias que so en Jesu Crist, aissi co en cada u loc et en tota gleisa essenhi.
1 Co 4:18
Aissi co eu no sia venidor a vos, enaissi so efladi alcant.
1 Co 4:19
Mais eu venrei tost a vos si le Senhor volra, e conoisserei no la paraula de lor que so efladi, mas la vertut.
1 Co 4:20
Quar em paraula no es lo regnes de Deu, mas en vertut.
1 Co 4:21
Que[3964] voletz? Venrei a vos en verga, o en caritat et en esperit de suaveza?
1 Co 5:1
De tot en tot ja es auzida entre vos fornicatios, e tals fornicacios quals entre Gentz no es nomnada, enaissi que alcus aja la moler del paire.
1 Co 5:2
E vos esz eflatz, e no agues majerment plor, que sia toutz de meg de vos, qui aquesta obra fe.
1 Co 5:3
Eu acertas desesta[n]tz[3965] en cors, mais presentz en esperit, ja jugei, enaissi co presentz, aicel que [358b/179d] enaissi obrec,
1 Co 5:4
el nom del Senhor nostre, Jesu Crist, vos ajustatz el meu esperit, ab la vertut del Senhor nostre, Jesu Crist,
1 Co 5:5
liurar d’aquesta mesura al Sathanas en atrussament[3966] de carn, que l’esperitz sia salvs el dia del senhor nostre Jesu Crist.
1 Co 5:6
No es bona la vostra gloriejanssa. No sabetz que us paux levams tota la massa corump?
1 Co 5:7
Emperaisso, nedejatz le velh[3967] levam, que siatz novels arrosamentz, aissi co esz aime[3968]. Quar la nostra Pasca es Crist sacrificatz.
1 Co 5:8
Emperaisso, mangem, no e velh levam, ni e levam de maleza e de malvestat, mas en aimes[3969] de cenceretat e de veritat.
1 Co 5:9
Eu escriussi a vos e la pistola que no siatz mescladi ab les fornicadors.
1 Co 5:10
E no acertas ab les fornicadors d’aquest mon o ab les avars o ab les maldizedors o ab les raubadors o ab les sirventz a las ydolas; d’autra guiza deuratz[3970] d’aquest mon esser issidi.
1 Co 5:11
Mais ara escriussi a vos no esser [359a/180a] mescladi, si aquest que es nomnatz fraire entre vos, es fornicaire o avars o az ydolas sirventz o maldizeire o ebriaix o raubaire; ab aquel d’aital maneira no prendre manjar.
1 Co 5:12
Quar quals causa es a mi d’aquestz que so deforas jujar? Doncas no jujatz vos d’aquestz que so dedinz?
1 Co 5:13
Quar Deus jujara aicels que so deforas. Ostatz lo mal de vos mezeises.
1 Co 6:1
Ausa[3971] alcus de vos, aventz fazenda escontra autre, esser jujat vas[3972] les felos, e no vas les sanhs?
1 Co 6:2
O no sabetz que li santi jujaran d’aquest mon? E si e vos sera jujatz le mons, no digne esz que jugetz de las paucas causas?
1 Co 6:3
No sabetz quar nos jujarem[3973] les angels? E cant majerment las causas seglars?
1 Co 6:4
Emperaisso, si auretz seglars judizis, les mesprezables que so e la gleisa, aicels establetz a jujar.
1 Co 6:5
A la vostra vergonha o dic. Enaissi no es entre vos savis alcus que pusca jujar entre le seu fraire[3974]?
1 Co 6:6
Mais le fraire conten ab le fraire el judizi, et [359b/180b] aisso es vas[3975] les no-fizels[3976] e no vas les sanhs[3977].
1 Co 6:7
Ja[3978] acertas es le forfaitz de tot en tot entre vos, que juezis[3979] avetz entre vos. Per que majerment no …. sufretz la bauzia?[3980]
1 Co 6:8
Mais vos faitz le tort e bauzatz, et aisso als fraires.
1 Co 6:9
O no sabetz quar li felo le regne de Deu no pozesiran? No vulhatz errar, que li fornicador ni li serventz a las ydolas ni li avoutre
1 Co 6:10
ni li mol ni li jazedor de mascles ni li lairo ni li avar ni li ebriaic ni li maldizedor ni li raubador[3981] le regne de Deu no poseziran[3982].
1 Co 6:11
Et aquestas causas acerta[3983] foss, mais lavadi esz, …. [3984], mas justificadi esz el nom del Senhor nostre, Jesu Crist, et en l’Esperit del nostre Deu.
1 Co 6:12
Totas causas lezo a mi, mas totas no coveno. Totas causas lezo a mi, mas totas causas no endifico[3985], mas eu no serei retornatz sotz la pozestat de negu.
1 Co 6:13
Las manjairias al ventre e·l ventre a las manjairias. Mas Deus destruzira et aquest et aquestas. Mais le cors no a [360a/180c] fornicatio, mas al Senhor, e le Senher al cors.
1 Co 6:14
Mais Deus neis resuscitec le Senhor, e nos resucitara per la sua vertut.
1 Co 6:15
No sabetz que li vostre corssi so menbres de Crist? Adoncas, prendentz les menbres de Crist, farei menbres de meretritz? No sia.
1 Co 6:16
O no sabez quar lo quals[3986] s’ajusta a la meretritz, us cors es faitz? Quar seran, so dix, doi en una carn.
1 Co 6:17
Mais qui s’ajusta al Senhor, us esperitz es.
1 Co 6:18
Fugetz la fornicatio. Quar totz pecatz qual que hom fara, fora le cors es; mais qui fornica, el seu cors peca.
1 Co 6:19
O no sabetz quar li vostri menbre temple es de Sanh Esperit, le quals es e vos, le qual avetz de Deu, e no esz de vos?
1 Co 6:20
Quar cump[r]adi[3987] esz de gran pretz. Glorificatz e portatz Deu el vostre cors.
1 Co 7:1
Mais de las quals causas escriussesz a mi. Bona causa es a l’home no tocar la femna.
1 Co 7:2
Mais per la fornicatio us quex aja la sua moler, et una quega[3988] aja so baro.
1 Co 7:3
Le bar reda le deute a la[3989] moler, mas atressi e la moler al[3990] baro.
1 Co 7:4
Mais la femna no a pozestat de so cors, mas le bar. Mais [360b/180d] atressi e·l[3991] bar no a pozestat de so cors, mas la femna.
1 Co 7:5
No vulhatz bauzar entre vos, si no per aventura de cosse[n]timent[3992] a temps, que vos alezeretz a la oracio. E de rescaps retornatz en aisso mezeiss, que per aventura le Satanas no vos asaje per la vostra no-continencia[3993].
1 Co 7:6
Mais aisso dic segon perdo, no segon comandament.
1 Co 7:7
Mais vulh totz homes esser aissi co mi mezeiss, mas us quex a propi do de Deu, l’us[3994] acertas enaissi, mais l’autre enaissi.
1 Co 7:8
Mais eu dic als no-nocejatz et a las vedoas: Bo es ad els si enaissi perma[n]ran[3995] aissi co eu.
1 Co 7:9
Mais si no se conteno[3996], nocejo. Quar melhs es nocejar que esser usclatz.
1 Co 7:10
Mais ad aquestz que so ajustadi a matremoni, comandi no eu, mas le Senher, la moler no departir del baro;
1 Co 7:11
mais si·s departira, comandi estar no-nocejada, o al seu baro esser reconciliada. E lo bar no laisse la moler.
1 Co 7:12
Mais eu dic als autres, no le Senhor. [361a/181a] Si alcus fraire a moler no-fizel[3997], et aquesta cossent abitar ab lui, no laisse lei.
1 Co 7:13
E si alcuna femna fizel a baro no-fizel, et aquest cossent abitar ab ela, no laisse·l baro.
1 Co 7:14
Quar santificatz es le bar no-fizels per la femna fizel; e santificada es la femna no-fizels per le[3998] baro fizel; d’autra guisa li vostre fil no-nede[3999] foro, ….[4000].
1 Co 7:15
Mais si le no-fizels se depart, departas[4001]. Quar no es a servitut sotzmes le fraire o la sor en aquesta mesura. Mais Deus nos apelec en patz.
1 Co 7:16
Quar don saps tu, femna, si faras salv le baro? O don saps tu, bar, si faras salva la femna?
1 Co 7:17
Si no aissi quo ad u quec devezic le Senher, et aissi co le Senher apelec u quec, enaissi ane[4002]. Enaissi co essenhi en totas las gleisas.
1 Co 7:18
Circu[m]cis[4003] alcus es apelatz? No amene prepuci. En prepuci alcus es apelatz? No sia circumcis.
1 Co 7:19
Circumcisios nie[n]tz[4004] es, e le prepucis nientz es; mas la gardansa dels mandamentz de Deu.
1 Co 7:20
Us quex, el qual apelament es apelatz, en aicel [361b/181b] es|tia vas Deu[4005].
1 Co 7:21
Sers est apelatz? No sia a tu cura de franquetat[4006]; mas si potz esser faitz franx, majerment usa.
1 Co 7:22
Quar qui sers es apelatz el Senhor, afranquitz es del Senhor. Atressi qui franx es apelatz, sers es de Crist.
1 Co 7:23
De pretz esz cumpradi; no vulhatz esser fait servi d’omes.
1 Co 7:24
Us quex e la qual apelansa[4007] es apelatz, fraire, en aicela estia vas Deu.
1 Co 7:25
Mais de las verges no ei comandament del Senhor; mas cosselh doni, aissi co misericordia cossegutz del Senhor qu’eu sia fizels.
1 Co 7:26
Emperaisso, azesmi aisso esser bo per la besonha apreissant[4008], quar a l’home es bo enaissi esser.
1 Co 7:27
Liatz a moler? No vulhas querre deliament. Deliatz est de moler? No vulhas querre moler.
1 Co 7:28
Mas si prezist moler, no pequest. E si la verges nocejara, no peca. Emperaisso, auran tribulatio de carn d’aquesta mesura[4009]. Mais eu parci a vos.
1 Co 7:29
Emperaisso, eu dic, fraires: le temps es breus; autra causa es que aquest que an molers, atressi coma no avent sio;
1 Co 7:30
e cels que ploro aissi coma[4010] no plorant; et aicels que s’esgauzisso, aissi co no esgauzentz; e cili que cumpro, [362a/181c] aissi co no possezentz;
1 Co 7:31
et aiceli que uso d’aquest mon aissi coma si no l’usavo, quar traspassa la figura d’aquest mon.
1 Co 7:32
Mais eu vulh vos esser senes curiosetat. Qui ses moler es, curios es d’aquelas causas que del Senhor so, co plasza al Senhor.
1 Co 7:33
Mais qui ab moler es, curios es d’aquelas causas que so del mon, co plasza a la moler, et es devezitz[4011].
1 Co 7:34
E la femna no-nocejada, e la verges, cossira aicelas causas que so del Senhor, que sia santa en cors et en esperit. Mais la quals es nocejada cossira aicelas causas que so del mon, co plasza al seu baro.
1 Co 7:35
Acertas, eu dic aisso al vostre profeit, no que eu comence a vos lasz, mas ad aisso que honest es[4012], e que done poder ses empait[4013] de pregar al Senhor[4014].
1 Co 7:36
Mais si alcus se azesma vist laid[4015] sobre la sua verge, que sia sobre-creguda[4016] et enaissi cove esser fait; que·s vulha, fasza; no peca, si noceja.
1 Co 7:37
Quar qui establic e so cor ferms, no aventz necessitat, mas aventz pozestat de la sua volontat, et aisso [362b/181d] jugec el seu cor servar la sua verge, be fa.
1 Co 7:38
Emperaisso, et aicel que ajusta a matremoni la sua verge, be fa; e qui no la i ajusta, melh fa.
1 Co 7:39
La femna es liada a la leg del baro per cant temps lo bar[4017] de lei viu. Mais si dormira le bar de lei, afra[n]quida[4018] es de la leg del baro al qual vol noceje tan solament el Senhor[4019].
1 Co 7:40
Mas plus bonaurada sera si enaissi estara, sego le meu cosselh. Mais eu me pessi que eu aja neis l’Esperit de Deu.
1 Co 8:1
Mais d’aicelas causas que a las ydolas so sacrificadas, sabem que tuit avem scientia. Quar la sciencia efla, mas caritatz endifica.
1 Co 8:2
Mais si alcus azesma si saber alcuna causa, encara no conoc en qual maneira covenga lui saber.
1 Co 8:3
Mas si alcus ama Deu, aquest es co[no]gutz de lui.
1 Co 8:4
Mais d’aicelas causas que a las ydolas so sacrificadas, sabem que nientz es la ydola[4020] el mon, e que alcus Deus no es si no us.
1 Co 8:5
Quar e si so li qual sio dig deu, o en cel o en terra, [363a/182a] acertas mouti deu so e mouti senhor.
1 Co 8:6
Empero, a nos es us Deus Paire, del qual totas causas, e nos en lui; et us Senher Jesu Crist, per lo qual totas causas, e nos per lui.
1 Co 8:7
Mais sciencia no es e totz. Mais alcanti an cosciencia[4021] d’ydolas entro ad ara, coma si manjo la causa[4022] sacrificada a la ydola; e la cosciencia d’els, co sia frevols, es laizada.
1 Co 8:8
Mais lo manjars no nos lauza[4023] a Deu. Quar si no manjarem, no defalhirem; e si manjarem, no avondarem[4024].
1 Co 8:9
Mas veiatz que per aventura aquesta vostra licencia no sia faita ofe[n]dementz als frevols.
1 Co 8:10
Quar si alcus veira celui que a la cossiencia[4025], repausant en ydola, doncas la cossciencia de lui, cum sia frevols, no es endeficada a manjar las causas sacrificadas a la ydola?
1 Co 8:11
E lo frevols fraire perira e la tua cosciencia, per lo qual Crist moric?
1 Co 8:12
Mais si vos pecant els fraires e firent la cosciencia frevol de lor, vos pecatz en Crist.
1 Co 8:13
Per la qual causa, si lo manjars esquandaliza le meu fraire, [363b/182b] no manjarei carn en durable, per zo qu’eu no esca[n]dalize[4026] le meu fraire.
1 Co 9:1
No so eu franx? No so apostols? Doncas no vi eu le Senhor nostre Jesu Crist? Doncas, vos no esz la mia obra el Senhor?
1 Co 9:2
E si als autres no so apostols, mais emp[er]aisso[4027] a vos o so. Quar le senhals del meu apostolat[4028] esz vos el Senhor.
1 Co 9:3
E la mia defensios vas[4029] aicels que me enterogo es aquesta.
1 Co 9:4
Doncas, no avem pozestat de manjar e de beure?
1 Co 9:5
Doncas, no avem pozestat de menar enaviro la femna seror, aissi co e li autri apostol, e li fraire del Senhor, e Cephas?
1 Co 9:6
O eu sols e Barnabas, no avem pozestat d’obrar aisso?
1 Co 9:7
Quals ca[va]laireja[4030] unquas a las suas despessas? Quals plantec vinha e del fruit de lei no manjec? Quals paiss lo folc, e del lait del folc no[4031] manja?
1 Co 9:8
Doncas, no dic aquestas causas segon home? O la legs[4032] no ditz aquestas causas?
1 Co 9:9
Quar escriut es ….:[4033] No liaras la boca al bou trilhant. Doncas, dels bous es [364a/182c] cura a Deu?
1 Co 9:10
O per nos acertas ditz aquestas causas? Quar per nos acertas so escriutas: Quar cel que ara, deu arar en esperansa ….[4034] de recebre les fruitz.
1 Co 9:11
Quar si nos semenem a vos las causas esperitals, es grans causa si nos meissonem las vostras carna[l]s[4035]?
1 Co 9:12
E si autri so parcerer de la vostra pozestat, per que no majorment[4036] nos? Mais nos no usem d’aquesta pozestat. Mas totas causas sostenem que no dem alcu ofendement a l’avangeli[4037] de Crist.
1 Co 9:13
No sabetz quar aiceli que obro el sacrari manjo aquelas causas que so del sacrari? Et aiceli que servo a l’autar parcenejo ab l’autar?
1 Co 9:14
Enaissi e·l[4038] Senhor azordenec ad aquestz que anoncio l’avangeli viure de l’avangeli.
1 Co 9:15
Mais eu no ei usat de neguna causa d’aquestas. Mais eu no escriussi aquestas causas que enaissi sia fait e mi. Bona causa es a mi majerment morir, que alcus esvoge la mia gloria.
1 Co 9:16
Quar si eu[4039] prezicarei, no es a mi gloria, quar necessitatz jatz a mi; quar gai es a mi [364b/182d], si eu no prezicarei!
1 Co 9:17
Quar si volentz fasz aisso, ei loguer; mais si no-volontos[4040], la despessa es crezuda a mi.
1 Co 9:18
Doncas, quals es le meus loguers[4041]? Qu’eu prezicantz l’avangeli, senes despessa pause l’avangeli de Crist, qu’eu no use[4042] de la mia pozestat e l’avangeli.
1 Co 9:19
Quar, co eu franx fos de totz, eu me fi sers de totz, que eu plusors gazanhes.
1 Co 9:20
E so faitz a Juzeus aissi co Juzeus, qu’eu les Juzeus gazanhes.
1 Co 9:21
Ad aquestz que so sotz leg, aissi co si eu fos sotz leg — co eu no fos sotz leg — que aicels que eran sotz leg gazanhes; az aquestz que ses leg eran, atressi co eu fos ses leg, — co eu no fos ses la leg de Deu, mas eu era en la leg de Crist — qu’eu gazanhes aicels que eran ses[4043] leg.
1 Co 9:22
E so faitz frevols als frevols, que eu les frevols gazanhes. Totas[4044] causas so faitz a totz, que totz les fes[4045] sals.
1 Co 9:23
Mais eu faitz totas causas per l’avangeli, qu’eu sia faitz parzoners de lui. [365a/183a]
1 Co 9:24
O no sabetz que aquesti que corro e l’estadi, acertas totz corro, mas us recep le loguer? Enaissi corretz que essems-prengatz[4046].
1 Co 9:25
Mas totz aicels que cumten e la fazenda, de totas causas s’este[4047]. Et ili acertas que recepian corona corumpabla[4048], mas nos no-corumpabla.
1 Co 9:26
Emperaisso, eu corri enaissi, no coma en no-certa[4049], enaissi cumbati no coma batentz aire.
1 Co 9:27
Mas casti lo meu cors, e retorn e servitut, que per aventura co eu aja prezicat als autres, eu mezeiss no sia faitz refudatz.
1 Co 10:1
Quar eu no vulh vos mesconoisser, fraires, quar li nostre paire tuit foro sotz la nivol, e tuit traspassero mar.
1 Co 10:2
E tuit e Moysen foro batejatz e nivol et e mar,
1 Co 10:3
e tuit u mezeis manjar esperital manjero,
1 Co 10:4
e tuit u mezeis beure esperital begro; mas bevian de l’esperital peira cosegue[n]tz[4050] els, mas la peira era Crist.
1 Co 10:5
Mais en plusors d’els no fo be-plagut[4051] a Deu, quar foro escreba[n]dadi[4052] el desert.
1 Co 10:6
Mais aquestas [365b/183b] causas foro faitas en figura de nos que no siam cobezejant dels mals, aissi co et eli cobezejero.
1 Co 10:7
Ni no siatz faiti servidor ad ydola aissi co alcanti d’els, en cal manera es escriut: Lo pobles cec[4053] manjar e beure, e levero se joguar.
1 Co 10:8
Ni no forniquem, aissi co alcanti d’els forniquero, e cazegro en u dia .xx. e .iii. milia.
1 Co 10:9
Ni no essajam Crist, aissi co alcanti de lor essajero[4054] e de serpentz periro.
1 Co 10:10
Ni no murmuraretz, aissi co alcanti de lor[4055] murmurero e periro del destermenador[4056].
1 Co 10:11
Mais totas aquestas causas en figura endevenia[n] ad els, mais escriutas so a la nostra castia[n]sa[4057], els cals las fis dels segles esdeve[n]gro.
1 Co 10:12
Emperaisso, cel que azesma si estar, veia que no caia[4058].
1 Co 10:13
Te[m]ptatios[4059] no·us prenda si no umana. Mais Deus es fizels que no sufrera vos esser essajatz sobre aisso que podetz, mas fara neiss ab l’esajamentz bo ajutori[4060], per zo que puscatz sostener.
1 Co 10:14
Per la qual causa, carisme, fugetz de la coutivadura de las ydolas.
1 Co 10:15
Enaissi co a savis parli; vos mezeissi[4061] jujatz zo que eu dic. [366a/183c]
1 Co 10:16
Lo calitz de la benedictio, al qual benezem, doncas no es acomunalhansa del sanc de Crist? E·l pas lo qual franhem, doncas [no] es[4062] parcenejansa del cors del Senhor?
1 Co 10:17
Quar us pas, us cors em mouti, tuit que d’u pa e d’u calitz[4063] parcenejam.
1 Co 10:18
Veiatz Israel segon carn. Doncas, cili que manjo las ostias no so parzoner de l’autar?
1 Co 10:19
Adonc, que dic? Aco que sia sacrificat a ydolas, alcuna causa? O que ydola[4064] sia alcuna causa?
1 Co 10:20
Mas las causas que las Gentz sacrifico, a demonis sacrifico e no a Deu. Mais no vulh vos esser faitz cumpanhos de demonis.
1 Co 10:21
No podetz beure lo calitz del Senhor e·l calitz dels demonis; no podetz eser parçoner de la taula del Senhor e de la taula dels demonis.
1 Co 10:22
O evejam le Senhor? Doncas, em nos pus fort de lui?[4065]
1 Co 10:23
Totas cauzas lezo a mi[4066], mais totas causas[4067] no·m coveno;[4068] totas causas lezo a mi, mas totas causas no endifico[4069].
1 Co 10:24
Degus no queira zo que es seu, mas [366b/183d] szo que es d’autre.
1 Co 10:25
Tot aquo que ven el mazel, manjatz, nient enterogantz per la cossiencia.
1 Co 10:26
Del Senhor es la terra e la plenetatz de lei.
1 Co 10:27
Si alcus dels no-fizels[4070] vos apela a cena, e voletz anar, tot ço que a vos denant es pausat, manjatz, nient enterocantz[4071] per la cosciencia.
1 Co 10:28
Mais si alcus dira: Aisso es sacrificat az ydolas; no vulhasz manjar per lui que o demostrec, e per la cossiencia.
1 Co 10:29
Mas la cosciencia dic, no la tua, mas de l’autre. Quar per que es jujada la mia franquetatz de la estranha cosciencia?
1 Co 10:30
Si eu ab gracia parcenegi, per que so blasmatz per aisso que fasz gracias?
1 Co 10:31
Adonc, o si manjatz o bevetz, o alcuna autra causa faitz, totas causas faitz e la gracia de Deu.
1 Co 10:32
Senes ofendement siatz als Juzeus et als pagas e a la gleiza de Deu,
1 Co 10:33
enaissi co et eu per totas causas plazi a totz, no querentz zo que es profeitos a mi, amis zo que a moutz, que sio fait salvi.
1 Co 11:1
Siatz [367a/184a] ressemblador de mi, enaissi co eu de Crist.
1 Co 11:2
Mais eu vos lauzi, fraires, que per totas causas esz remenbrant de mi e tenetz les meus comandamentz enaissi quo eu liurei a vos.
1 Co 11:3
Mais eu vulh vos saber que·l caps de tot baro es Crist; mas lo caps de la femna, le bar; mas lo caps de Crist, Deus[4072].
1 Co 11:4
Totz bar orantz o prophetizantz ab velat cap, laiza lo seu cap.
1 Co 11:5
Mais tota femna orantz o prophetizantz ab no-velat cap, laiza lo seu cap. Quar una causa es co si era esc[al]vairada[4073].
1 Co 11:6
Quar si no sia velada la femna, sia tonduda. Mais si laja causa es a la femna esser tonduda o esser escalvairada, vele le seu cap.
1 Co 11:7
. . . . . . ,[4074] quar emage es e gloria de Deu; mais la femna es gloria del baro.
1 Co 11:8
Quar lo bar no es de la femna, mas la femna del baro.
1 Co 11:9
Quar lo bar no es criatz per la femna, mas la femna per le baro.
1 Co 11:10
Emperaisso, la femna deu aver velam[4075] sobre·l cap per les angels.
1 Co 11:11
Mais empero ni·l [367b/184b] bar ses la femna, ni la femna ses le baro el Senhor.
1 Co 11:12
Quar si co la femna del baro, enaissi e·l bar per la femna, mais totas causas de Deu.
1 Co 11:13
Vos mezeissi jujatz. A la femna cove no-velada orar Deu?
1 Co 11:14
Ni mezeissa natura no·us[4076] essenha, mais lo bar acertas si noirisca cri, anta[4077] es a lui?
1 Co 11:15
Mais la femna si noirisca cri, gloria es a lei, quar li cabelh so dat a lei per velam.
1 Co 11:16
Mas si alcus es vistz esser contendeire[4078], nos no avem aital costuma, ni la gleisa de Deu.
1 Co 11:17
Mais aisso comandi, no lauzans; que no vos ajustatz e melh, mais en peitz[4079].
1 Co 11:18
Primeirament, acertas, vos ajustantz e la gleisa de Deu, aut[z][4080] esser trencamentz [entre vos][4081], e de partida o crezi.
1 Co 11:19
Quar cove neiss eregias esser, que aqueli que provadi so sian fait manifest en vos.
1 Co 11:20
Emperaisso, ajustantz vos en u, ja no es la senhoril cena manjar.
1 Co 11:21
Quar us quex denant-pren[4082] la sua cena a manjar; e l’autre acertas fameja, mas l’autre es ebriax[4083].
1 Co 11:22
[368a/184c] Don|cas, no avetz a maisos a manjar et a beure? O la gleisa de Deu mespreza[tz] e vergonhatz aicels que no an? Que[4084] direi a vos? Lauzi vos? En aisso no·us lauzi.
1 Co 11:23
Quar eu receubi del Senhor et aquo que eu liurei a vos, quar le Senhor nostre, Jesu Crist, e la cal noit era trazitz, pres le pa,
1 Co 11:24
e, fazentz gracias, benezic e frais e dix: Recebetz, e manjatz. Aquest es le meus cors que per vos er trazitz; aisso faitz e la mia remembransa.
1 Co 11:25
Atressi e·l calitz, depuiss que cenec, dizenz: Aquest calitz es le novels testamentz el meu sanc; aisso faitz per cantas vegadas beuretz e la mia remembransa.
1 Co 11:26
Quar per ca[n]tas vegadas manjaretz aquest pa e beuretz le calitz, la mort del Senhor anonciaretz entro que venga.
1 Co 11:27
Emperaisso, quals que manjara lo pa e beura lo calitz del Senhor no-dignament, encolpatz sera del cors e del sanc del Senhor.
1 Co 11:28
Mais esprove hom si mezeiss; et enaissi manenh[4085] d’aicel pa e beva[4086] del calitz.
1 Co 11:29
Quar qui manja e [368b/184d] beu no-dignament[4087], lo judici manja a si e beu, no jujans lo cors del Senhor.
1 Co 11:30
Emp[er]aisso[4088], entre vos mouti efrem e frevol, e dormo mouti.
1 Co 11:31
Mais si nos jujavam nos[4089] meteisses, acertas, no[4090] eram jujadi.
1 Co 11:32
Mais domentre em jujadi, del Senhor em castiadi, que ab aquest mon no siam dampnadi.
1 Co 11:33
Emperaisso, mei fraire, co vos ajustatz a manjar, esperatz l’us l’autre.
1 Co 11:34
Si alcus fameja, a maiso manenh[4091], que en judici no·us ajustetz. Mais las autras causas, co eu serei vengutz, adordenarei a vos.
1 Co 12:1
Mais de las esperitals causas no vulh vos messconoisser, fraires.
1 Co 12:2
Quar vos sabetz com fossetz[4092] Gentz, aissi co anant eratz[4093] menadi a las emages mudas.
1 Co 12:3
Emperaisso, fasz conogut a vos que degus hom, parlantz e l’Esperit de Deu, no ditz: Escumergansa[4094] de Jesu. E degus no pot dire: Le Senhor Jesu, si no e Sanh Esperit.
1 Co 12:4
Mais devezimentz de gracia so, mas us mezeis Esp[er]itz. [369a/185a]
1 Co 12:5
E devezimentz de ministracios so, mas us mezeis[4095] Senher.
1 Co 12:6
E devezime[n]tz d’obras so, mas us mezeiss Deus lo quals obra totas causas en totz.
1 Co 12:7
Mais ad u quec es dada manifestanza d’Esperit ad utilitat.
1 Co 12:8
A l’autre acertas per Esperit es datz sermos de savieza; mais a l’autre acertas es datz sermos de sciencia, segon aquel mezeiss Esp[er]itz;
1 Co 12:9
a l’autre, fes en aquel mezeis Esperit; a l’autre, gracia de sanetatz en u Esperit;
1 Co 12:10
a l’autre, obransa de vertutz; a l’autre, prophetia; a l’autre, destriansa d’esperitz; a l’autre, linhage de lengas[4096]; a l’autre, enterpretatios de sermos.
1 Co 12:11
Mais totas aquestas causas obra us et aquel mezeis Esperit, devezentz a sengles aissi co vol.
1 Co 12:12
Quar aissi co·l cors es us et a moutz menbres, mais tuit li menbre del cors, co sio mouti, us cors so, enaissi e Crist.
1 Co 12:13
Quar nos em tuit en u Esperit, en u cors em batejadi, o Juzevi o paga[s][4097], o servi o franqui; e tuit em abeuradi [369b/185b] d’u Esperit.
1 Co 12:14
E quar lo cors no es us menbres, mas mouti.
1 Co 12:15
Si dira lo pes: Qu’eu no so mas, no so del cors. No, emperaisso, no es del cors?[4098]
1 Co 12:16
E si dira l’aurelha: Que no so ulhs, no so del cors, no, emperaisso, no es del cors?
1 Co 12:17
Si totz lo cors es ulhs, on es l’auzimentz? Si totz es auzimentz, on es l’odoramentz?
1 Co 12:18
Mais ara pausec Deus les menbres u quec de lor el cors aissi co volc.
1 Co 12:19
Mais si fosso tuit us menbres, on fora lo cors?
1 Co 12:20
Mais aras, acertas mouti[4099] menbre, mas us cors.
1 Co 12:21
No pot dire l’ulhs a la ma: No besonhi las tuas obras, o de rescaps lo caps als pes: No esz a mi besonhos.
1 Co 12:22
Mais mout majerment aicilh menbre del cors que so vistz esser pus frevol, so plus besonhosi.
1 Co 12:23
Et aquels menbres del cors que nos pessam esser plus no-noble[4100], ad aquestz donam enaviro[4101] pus avondant onor. Et aicelas causas nostras que so no-honestas[4102] an plus aondant honestat.
1 Co 12:24
Mais las nostras onestas[4103] no besonho d’alcuna [370a/185c] causa. Mais Deus atemprec[4104] lo cors, donan[t] ad aicel[4105] al qual defalhia pus aondant onor;
1 Co 12:25
que no sia trencamentz el cors, mas en aisso meteiss sio curiosi li menbre l’us de l’autre.
1 Co 12:26
E si alcuna causa sofrec l’us menbres, tuit li menbre essems-sofro[4106], o si·s glorieja l’us menbres, tuit li menbre essems s’engauzisso.
1 Co 12:27
Mais vos esz cors de Crist, e menbre del membre.
1 Co 12:28
E alcantz, acertas, pausec Deus e la gleisa: primeirament les apostols, el segon loc les prophetas, el tersz los doctors; d’aqui endreit las vertuzes, d’aqui endreit[4107] gracias de sanamentz, los ajutoris, las governansas, linhages de lengas, enterpretamentz de sermos.
1 Co 12:29
Doncas, so tuit apostols? Doncas, tuit prophetas? Doncas, tuit doctor?
1 Co 12:30
Doncas, tuitz vertuzes? Doncas, an tuit gracias de sanamentz? Doncas, parlo tuit ab lengas? Doncas, tuit enterpreto?
1 Co 12:31
Mais evejatz los melhors dos. Et encara demostrarei a vos plus auta via.
1 Co 13:1
Si eu [370b/185d] par|larei ab lengas d’omes e d’angels, mas caritat no aja, faitz so aissi co erams[4108] sonantz, o cimbols tindentz[4109].
1 Co 13:2
E si aurei prophetia, et aja conogut totz les secretz e tota sciencia, e si aurei tota fe enaissi que traporte[4110] los putz, mas karitat no aja, nientz so.
1 Co 13:3
E si devezirei e manjars de paubres totas las mias manentias, e si liurarei le meu cors enaissi que arga[4111], mas caritat no aurei, re no profeita a mi.
1 Co 13:4
Karitatz es sufre[n]tz, benigna es; karitat[4112] no eveja, no fa felonessament, no es eflada,
1 Co 13:5
no es doptosa, no quer aquelas causas que so suas, no es escomoguda, no cossira mal,
1 Co 13:6
no s’e[s]gauziss[4113] sobre iniquitat[4114], mais essems s’esgauziss a la veritat;
1 Co 13:7
totas causas sofre, totas causas cre, totas causas espera, totas causas soste.
1 Co 13:8
Anc caritatz no cazec, o si las prophetias seran esvojadas, o las lengas cessaran, o la[4115] sciencia sera destrozida.
1 Co 13:9
Quar de part conoissem, e de part prophetizam.
1 Co 13:10
Mas [371a/186a] co venra aco que perfeit es, sera esvojat aquo que de part es.
1 Co 13:11
Co eu foss parvols, eu parlava enaissi coma parvols, sabia aissi co parvols, cossirava aissi co parvols. Mas can fui faitz bar, esvogei aicelas causas que eran de parvols.
1 Co 13:12
Ara vezem per l’espelh e l’escurtat[4116], mas ladonc cara e cara. Ara conosc de part, mas ladonc conoisseriei enaissi co neiss so conogutz.
1 Co 13:13
Mais ara estan fes, esperansa, caritatz; mais la major[4117] d’aquestas es la caritatz.
1 Co 14:1
Seguetz la caritatz, evejatz las esperitals c[aus]as[4118]; mais majerment, que prophetizes.
1 Co 14:2
Quar cel que parla ab lenga, no parla ad omes mas a Deu, quar degus hom no o au. Mas l’esperitz[4119] parla les secretz.
1 Co 14:3
Quar qui propheti[z]a, parla als homes az endificatio[4120] et amonestanza, et a cossolatio.
1 Co 14:4
Qui parla ab lenga si mezeis endifica; mais qui prophetiza, la gleisa endifica.
1 Co 14:5
Mais eu vulh vos totz parlar ab lengas, mas [371b/186b] majerment prophetizar. Quar majer es qui prophetiza que cel que parla ab lengas, si no per aventura enterprete, que la gleisa recepia endificament.
1 Co 14:6
Mais ara si venrei a vos, fraires, parlantz ab lengas, que profeitara a vos si eu no parlarei a vos o en revelatio o en sciencia o en prophetia o en doctrina?
1 Co 14:7
Empero aquelas causas que so senes arma donantz votz, o caramels o viula, si no dara destriansa de sos, en qual manera er saubut zo que es cantat o zo que es viulat?
1 Co 14:8
Quar si la tuba done votz no-certa[4121], quals se aparelhara a batalha?
1 Co 14:9
Enaissi e vos per lenga, si no daretz azuberta[4122] paraula, en qual maneira sera saubut aisso que es dig? Quar vos seretz parlant els aires[4123].
1 Co 14:10
En tant aissi co mout linhage de lengas so en aquest mon, e nientz es senes votz.
1 Co 14:11
Adonc si eu no sabrei[4124] la vertut de la votz, serei a lui a cui parli, estranhs; e cel que parla a mi, estranhs.
1 Co 14:12
Enaissi e vos, quar esz evejador d’esperitz, queretz az endificament [372a/186c] de la gleisa, que avondetz.
1 Co 14:13
Et emperaisso cel que parla ab lenga, ore[4125] que enterprete.
1 Co 14:14
Quar si eu ori ab lenga, le meus esperitz ora, mas la mia pessa es senes fruit.
1 Co 14:15
Adonc, que es? Orarei en esperit, orarei en pessa; lauzarei en esperit, lauzarei en pessa.
1 Co 14:16
Mais si beneziras en esperit, quals azemplira le loc de l’ydiota, en qual maneira dira: Amen, sobre la tua benedictio? Quar no sab que digas.
1 Co 14:17
Quar tu acertas fas be gracias, mas autre no es endificatz.
1 Co 14:18
Gracias fasz al meu Deu que en la lenga de vos totz parli.
1 Co 14:19
Mais e la gleisa vulh majerment parlar .v. paraulas[4126] per le meu sen, qu’eu garnisca les autres, que .x. milia de paraulas en lengas.
1 Co 14:20
Li mei fraire, no vulhatz esser fait efant per sens; mas per malesa siatz parvol, mas que siatz perfeiti per sens.
1 Co 14:21
Quar e la leg es escriut: Quar en autras lengas, et en autras labias parlarei ad aquest poble, et enaissi no eissauziran mi, ditz le Senhor.
1 Co 14:22
[372b/186d] Em|peraisso las lengas so e signe, no als fizels mas als no-fizels; mas las profecias, no als no-fizels, mais als fizels.
1 Co 14:23
Adoncas, si tota la gleisa s’ajuste en u, e tuit parlo en lengas, mas intre[nt] ydiotas o no-fizel[s][4127], doncas no diran que forsenatz?
1 Co 14:24
Mais si tuit prophetizo, mas intre alcus no-fizels o ydiota[4128], es covencutz de totz, es jujatz de totz.
1 Co 14:25
Las causas recostas del cor de lui so faitas manifestas, et enaissi cazentz e la cara, azorara[4129] Deu, prenoncians[4130] que verament sia Deus en vos.
1 Co 14:26
Adonc, fraire, que es? Co vos ajustasz, us quex de vos a salm, a lenga, ha doctrina, ha apocalipsi, ha enterpretatio; totas las causas sio faitas az endificatio.
1 Co 14:27
O si alcus parla[4131] en lenga, segon dos, o mout tres, e per partz, et us e[n]terprete[4132].
1 Co 14:28
Mais si [no] sera[4133] enterpretaire, cale e la gleiza, mas parle a si et a Deu.
1 Co 14:29
Li propheta, doi o trei, digo; e li autri jujo.
1 Co 14:30
Mais si sera revelat ad autre sesent, lo primers [373a/187a] cale.
1 Co 14:31
Quar tuit per se[n]gles[4134] podetz prophetizar, que tuit apre[n]go[4135], e tuit amonesto.
1 Co 14:32
E li esperit dels prophetas so sotzmessi als prophetas.
1 Co 14:33
Quar no es Deus de discordia, mas de patz, enaissi co eu essenhi en totas las gleisas dels sanhs.
1 Co 14:34
Las femnas calo e las gleisas, quar no es autrejat az elas parlar, mas esser sotzmessas, aissi co ditz la legs.
1 Co 14:35
Mais si alcuna causa volo aprenre, a maiso enterogo les lors baros. Quar laida causa es a la femna parlar e la gleisa.
1 Co 14:36
O de vos issic la paraula de Deu? O e vos sols pervenc?
1 Co 14:37
Si alcus es vistz esser propheta o esperitals, conosca aquelas causas que escrivi a vos, quar mandament del Senhor so.
1 Co 14:38
Mas si alcus mesconoiss, sera mesconogutz.
1 Co 14:39
Emperaisso, fraires, evejatz profetizar; e parlar e lengas no vulhatz devedar.
1 Co 14:40
Mas totas causas onestament e segon orde sio faitas e vos.
1 Co 15:1
Mais eu fasz conogut a vos, fraires, l’avangeli lo qual [373b/187b] prezi|quei[4136] a vos, lo qual receubesz, et el qual estatz,
1 Co 15:2
per lo qual esz salvadi, per qual razo eu aja prezicat a vos si retenetz, si e va no crezetz.
1 Co 15:3
Quar eu liurei a vos e las primairias zo que eu recebi: quar Crist moric per les nostres pecatz, segon las Escripturas,
1 Co 15:4
e que fo sebelhitz[4137], e quar resucitec al tertz dia, segon las Escripturas,
1 Co 15:5
e quar fo vistz a Peire, et apres aquestas causas als .xi..
1 Co 15:6
D’aqui endreit fo vistz a plus de .ccccc. fraires essems, dels quals mouti estan entro encara, mais alcanti[4138] dormiro.
1 Co 15:7
D’aqui endreit fo vistz a Jacme[4139], d’aqui endreg a totz les apostols.
1 Co 15:8
Mais derairanament de totz, enaissi co az avorto, fo vistz a mi.
1 Co 15:9
Quar eu so menre dels apostols, que no so dignes esser apelatz apostol, quar encauçei la gleisa de Deu.
1 Co 15:10
Mais per la[4140] gracia de Deu so aisso que so; e la gracia de lui e mi voja no fo, mais plus avondosament de totz els laborei, mas no eu, mas la gracia de Deu ab mi.
1 Co 15:11
Quar o eu o ili, enaissi preziquem, et enaissi cre[ze]tz[4141].
1 Co 15:12
[M]ais[4142] si Crist es prezicatz, que [374a/187c] resu|citec dels mortz, en qual maneira alcanti dizo e vos que resurectios de mortz no es?
1 Co 15:13
[Mais si resurectios de mortz no es][4143], Crist no resucitec.
1 Co 15:14
Mais si Crist no resucitec, vana es nostra prezicatios, e vostra[4144] fes vana.
1 Co 15:15
Mais nos atrobadi neiss falsi testimoni de Deu, quar dissem testimoni escontra[4145] Deu, que resucitec Crist, lo qual no resucitec, si li morti no resucito.
1 Co 15:16
Quar si li morti no resucito, ni Crist no resucitec.
1 Co 15:17
Mais si Crist no resusitec, vana es vostra[4146] fes, quar encara esz e vostres pecatz.
1 Co 15:18
Adoncas, celi que dormiro en Crist periro.
1 Co 15:19
Si en aquesta vida tan solament em esperant en Crist, pus mesqui em de totz homes.
1 Co 15:20
Mais ara Crist resucitec dels mortz, primairias dels dormentz.
1 Co 15:21
Quar acertas per home, mortz, e per home, resurrectio de mortz.
1 Co 15:22
E aissi co en Adam tuitz moro, enaissi et en Crist tuit seran vivificadi.
1 Co 15:23
Mais us quex el seu orde: primairias Crist, d’aqui endreit[4147] aquesti que so de Crist, li qual [374b/187d] crezero e l’aveniment de lui.
1 Co 15:24
D’aqui endreit, la fis, co aura liurat lo regne a Deu, et al Paire, co aura esvojat tot lo principat, e la pozestat e la vertut e la senhoria.
1 Co 15:25
Mais cove renhar lui entro que pause totz los seus enemix sotz los pes de lui.
1 Co 15:26
Mais a la derrairia la enemiga mortz sera destruzida. [4148]Quar totas causas sotzmes sotz les pes de lui. Mais co diga:
1 Co 15:27
Totas causas so sotzmessas ad el; ses dobte esters lui que sozmes a lui totas causas.
1 Co 15:28
Mais co seran totas causas sozmessas a lui, ladonc el mezeiss lo Fils er sozmes a celui[4149] lo quals sozmes a si totas causas, que sia Deus totas causas en totz.
1 Co 15:29
D’autra guisa, que faran cilh que so batejadi per[4150] los mortz, si de tot en tot li morti no resucito? Per que so batejadi per els?
1 Co 15:30
Per que e no[s] perilham[4151] per tota ora?
1 Co 15:31
A cada dia mori, fraires, per la vostra gloria, la qual ei en Jesu Crist, lo Senhor [375a/188a] nostre.
1 Co 15:32
Si, segon home, cumbatei a las bestias en Ephesia, que profeita a mi si morti no resucito? Mangem e bevam, quar dema morrem.
1 Co 15:33
No vulhatz esser enganadi. Li mal parlament corumpo las bonas costumas.
1 Co 15:34
Velhatz, just, e no vulhatz pecar. Quar alcanti an la mesconoissensa de Deu; a vergonha parli a vos.
1 Co 15:35
Mais alcus dira: En qual maneira resucito li morti? Mais en qual cors venran?
1 Co 15:36
Tu, no-savis[4152], aquo que semenas no es vivificat, si primeirament no mor.
1 Co 15:37
Et aco que semenas, no semenas le cors qu’es a venir, mas lo nud gra, aissi co de froment, o d’alcuna semensa de las autras.
1 Co 15:38
Mais Deus dona a lui cors aissi cum el vol, e az una quega[4153] de las semensas, propi cors.
1 Co 15:39
Tota carns no es una mezeissa carns; mais autra es dels homes, autra de las bestias, autra carns dels auzels, mais autra dels peisses.
1 Co 15:40
E corssi [375b/188b] cele|stial, e corssi terrenal. Mais autra es acertas la gloria dels celestials, mais autra es dels terrenals.
1 Co 15:41
Mais autra es la clartatz del solelh, mais autra la clartatz de la luna, autra la clartatz de las estelas; quar la stela se destria de la stela[4154] en clartat.
1 Co 15:42
Enaissi e la resurreccio dels mortz. Semenat em[4155] en corumpcio, resucitarem[4156] e no-corumpcio[4157].
1 Co 15:43
Semenat em[4158] e no-nobleza[4159], resucitarem[4160] en gloria. Semenat em[4161] en frevolesa, resucitarem[4162] e vertut.
1 Co 15:44
Semenat em[4163] e corsses bestials, resucitarem[4164] en corsses esperitals. Si es cors bestials, es cors esperitals, aissi co es escrig:
1 Co 15:45
Faitz fo le primers hom[4165] Adam en arma vivent; lo derrers Adam en esperit vivificant.
1 Co 15:46
Mais no primers aquel que es esperitals, mais lo qual es animals, d’aqui endreit cel que es esperitals.
1 Co 15:47
Lo primers hom terrenals, de terra; lo segons del cel, celestials.
1 Co 15:48
Quals lo terre[nal]s, aitali li terrenal; [376a/188c] e qual lo cel[e]stials, aitali e li celestial.
1 Co 15:49
Emp[er]aisso aissi co portem[4166] la emage del terrenal, portarem la emage del celestial.
1 Co 15:50
Mais eu dic aisso, fraires, quar carns e sanx lo regne de Deu no podo possezir, ni corumptios no possezira no-corumptio[4167].
1 Co 15:51
Vec vos, eu dic a vos secret: Tuit acertas resucitarem, mas tuit no serem mudadi.
1 Co 15:52
El movement[4168], el colp de l’ulh, e la derreira tuba; car[4169] cantara la tuba, e li morti resucitaran no-corumpudi[4170], e nos serem mudadi.
1 Co 15:53
Quar cove aisso corumpable vestir no-corumptio[4171], et aisso mortal vestir no-mortaletat[4172].
1 Co 15:54
Mais cum aisso corumpable aura vestit no-corumptio[4173], et aisso mortal aura vestit no-mortalitat [4174], ladonc sera faitz lo sermos que es escriutz: Sorbida es la mortz e la victoria.
1 Co 15:55
On es, mortz, la tua victoria? On es, mortz, lo teus agulhos?
1 Co 15:56
Mais l’agulhos de mort es lo pecatz; mas la vertutz del pecatz, la legs.
1 Co 15:57
Mais [376b/188d] gracias a Deu lo quals dec a nos victoria per lo Senhor nostre, Jesu Crist.
1 Co 15:58
Emperaisso, mei fraire mout amadi, siatz estable e no-movable[4175], avondant e la obra del Senhor totz temps, sabent que·l vostre labors no es vas el[4176] Senhor.
1 Co 16:1
Mais de las culhitas[4177] que so faitas els sanhs, aissi co azordenei a las gleisas de Galasia, enaissi e vos faitz.
1 Co 16:2
Per u del sabte, us quex de vos aprop si repause[4178], estojantz zo que a lui be plazera, que no, co venrei, ladonc sio faitas las culhitas.
1 Co 16:3
Mais co serei presentz, los quals provaretz per las pistolas, trametrei portar la vostra gracia en Jerusalem.
1 Co 16:4
Mais si digna causa sera que et eu ane, iran ab mi.
1 Co 16:5
Mais eu venre a vos, co eu traspassarei per Macedonia. Quar eu[4179] traspassarei per Macedonia.
1 Co 16:6
Ab vos per ave[n]tura estarei, o neiss yvernarei, per ço que vos me menetz a qualque loc anarei.
1 Co 16:7
Quar no vos vulh ara en traspassament vezer, quar eu esperi [377a/189a] mi alcant de temps estar vas[4180] vos, si lo Senhor o autrejara.
1 Co 16:8
Mas estarei en Efesia entro a Pentacosta.
1 Co 16:9
Quar uss es a mi ubertz grans et apareissentz, et aversari mouti.
1 Co 16:10
Mais si Timotheus venra, veiatz que senes temor sia ab vos, quar la obra del Senhor obra, aissi co et eu.
1 Co 16:11
Emp[er]aisso, alcus no mespreze lui, mais amenatz le em patz, que venha a mi, quar eu esperi lui ab los fraires en Efesia[4181].
1 Co 16:12
Mais eu demostri a vos del nostre fraire Apollo, que mout preguei lui que vengues a vos ab los fraires, et acertas no fo volontat de lui que aras vengues. Mais venra quan sera a lui lezers.
1 Co 16:13
Velhatz, estatz e la fe, baronilment faitz, e siatz cofortadi el Senhor.
1 Co 16:14
E totas las vostras causas sio faitas en caritat.
1 Co 16:15
Mais pregui vos, fraires; vos conoguesz la maiso de Na Stivena[4182] e d’En Fortunat e d’En Acaici, quar so primairias d’Acaia, et el menester dels sanhs azordenero lor [377b/189b] mezeisses,
1 Co 16:16
que e vos siatz sotzmessi neiss a tot essems-obrant[4183] e laborant d’aicela mesura e vos[4184].
1 Co 16:17
Mais eu m’engauzisc e la presencia de Na Stivena[4185] e d’En Fortunat e d’En Acaici, quar ili azempliro aisso que a vos defalhia,
1 Co 16:18
quar ressasiondero el meu esperit e·l vostre. Emperaisso, conoissetz cels que so d’aquesta mesura.
1 Co 16:19
Saludo vos las gleisas d’Asia. Saludo vos el[4186] Senhor mout Aquila e Prisca, ab la lor privada gleisa[4187], ab les quals et eu albergui.
1 Co 16:20
Saludo vos tuit li fraire. Saludatz vos entre vos e sanh baizar.
1 Co 16:21
La mia saludansa ab la ma de Paul.
1 Co 16:22
Si alcus no ama lo Senhor nostre, Jesu Crist, sia devezitz e l’aveniment del Senhor[4188].
1 Co 16:23
La gracia del Senhor nostre, Jesu Crist, sia ab vos.
1 Co 16:24
La mia caritatz ab vos[4189] totz en Jesu Crist. Amen.
1 Co EXPLICIT: Aissi fenita[4190] pistola Corintias .i..
[378a/189c]
2 Co INCIPIT: Inipsio pistola Paulis als Cori[n]tianis .ii..
2 Co 1:1
Paulus, apostolus Ihesu Christ, per volontat de Deu, e Timotheus, lo fraire, a la gleisa de Deu que es a Corinti, ab totz les sanhs que so en tota Acaia,
2 Co 1:2
gracia a vos e patz de Deu lo Paire nostre, e del Senhor, Jesu Crist.
2 Co 1:3
Le benezectes Deus e·l Paire del Senhor nostre, Jesu Crist, Paire de las misericordias e Deus de tot cofort,
2 Co 1:4
lo quals nos coforta en tota la tribulatio nostra, que e nos meseisses puscam cofortar[4191] aicels que so en tot apremement per l’amonestansa de [378b/189d] la qual nos mezeissi em amonestadi de Deu.
2 Co 1:5
Quar enaissi co avondo las passios de Crist e nos, enaissi e per Crist avonda le nostre cofortz.
2 Co 1:6
Mas o si em trebalhadi per la vostra amonestansa e per la salut; o si em cofortadi per lo vostre cofort; o si em amonestadi per la vostra amonestansa e per la salut la quals obra la sofretanssas[4192] de m[et]eissas[4193] las passios las quals e nos [so]frem[4194],
2 Co 1:7
per zo que la vostra esperansa sia ferma per vos, [sabent] quar[4195] enaissi co esz cumpanho de las passios, enaissi seretz e del cofort.
2 Co 1:8
Quar no volem vos mesconoisser, fraire, de la nostra tribulatio que fo faita en Asia, quar sobre mesura fom agreujadi sobre vertut, enaissi que neiss nos enoges viure.
2 Co 1:9
Mais nos messeissi aguem respos de mort, e nos mezeissi que no siam fizant e nos, mas en Deu, le quals resucita les mortz,
2 Co 1:10
e que de tantz perilhs nos deliurec e deliurara, el qual esperam quar encara deliurara,
2 Co 1:11
ajudant e vos en oracio per [379a/190a] nos, que de las personas de moutas caras, d’aicela donanssa que en [n]os[4196] es, per moutz sian faitas gracias per nos[4197].
2 Co 1:12
Quar la nostra gloria es aquesta, lo testimonis de la nostra cosciencia, que en simpleza et e la senceretat de Deu, e no e saviesa carnal, mas e la gracia de Deu coversem[4198] en aquest mon; mas plus avondosament a vos.
2 Co 1:13
Quar no escrivem autras causas a vos, mas aicelas que legisz [e] conogues[4199]. Mais eu esperi que entro e la fi conoisseretz,
2 Co 1:14
enaissi [co e][4200] conoguesz nos de part, quar vostra gloria em, aissi co e vos e la nostra, el dia del Senhor nostre, Jesu Crist.
2 Co 1:15
E per aquesta cofizansa volgui primeirament venir a vos, que aguessetz la segonda gracia,
2 Co 1:16
e per vos traspassar e Macedonia, e de rescaps de Macedonia venir a vos, e de vos esser amenatz en Judea.
2 Co 1:17
Emperaisso, co eu agues volgut aquestas causas, doncas usei de leujairia? O aquelas causas que cossiri, segon carn cossiri, que sia vas[4201] mi “Es” e “No”?
2 Co 1:18
[379b/190a] M|ais fizels es Deus, quar le nostre sermos que fo vas[4202] vos, no es en lui, “Es” e “No”. Mais “Es” en lui es.[4203]
2 Co 1:19
Quar le Fils de Deu, Jesu Crist, que per nos es prezicatz e vos, per mi, e per Silva, . . . . . .[4204], no fo en lui, “Es” e “No”, mas “Es” en lui fo.
2 Co 1:20
Quar cantas que cantas promessios so de Deu en lui “Es”; emperaisso e per lui mezeiss dizem “Amen” a Deu, a la nostra gloria.
2 Co 1:21
Mais Deus, que nos coferma ab vos en Crist, e lo quals nos oiss,
2 Co 1:22
e·l quals no[s] senhec e donec la penhora del Sanh Esperit els nostres corages.
2 Co 1:23
Mais eu apeli testimoni Deu e la mia arma, que, parcentz a vos, no vengui otra Corinti,
2 Co 1:24
no quar senhorejam[4205] de vostra fe, mas essems-obrer et ajudador[4206] del vostre gaug, quar estaz e la fe.
2 Co 2:1
Mais eu establi aisso mezeiss vas[4207] mi, qu’eu de rescaps en tristeza no vengues a vos.
2 Co 2:2
Quar si eu contristei vos, quals es que me fassa alegre[4208], si no cel que es contristatz de mi?
2 Co 2:3
Et aisso mezeiss escriussi a vos, que, cum venrei, no aja [380a/190c] tristeza sobre tristeza dels quals me covenia esgauzir, cofizantz en totz vos, quar lo meus gaugs es de vos totz.
2 Co 2:4
Quar de mouta tribulatio e de destressa de cor esscriussi a vos per moutas lagremas, que no siatz contristatz, mas que sapiatz qual caritat eu aja plus avondosament e vos.
2 Co 2:5
Mais si alcus me contristec[4209], no contristec mi, mas de part, qu’eu no afaisses vos totz.
2 Co 2:6
Aquesta tensos, que es faita de plusors, avonda[4210] ad el que es d’aquesta mesura,
2 Co 2:7
enaissi que del contrari majerment perdonetz e siatz cofortat, que per aventura cel que es d’aq[ue]sta[4211] mesura no sia sorbitz de plus avondant tristeza.
2 Co 2:8
Per qu’eu vos prec que cofermetz en lui caritat.
2 Co 2:9
Quar per aisso escriussi aquesta pistola[4212], que conosca lo vostre esprovament, o en totas causas siatz obedient.
2 Co 2:10
Mais si az alcu alcuna causa donesz, et eu. Quar et aisso que donei, si eu alcuna causa donei, per vos en presona[4213] de Crist,
2 Co 2:11
que no siam enganadi de Satanas. Quar nos no mesconoissem[4214] las [380b/190d] guis|cosias[4215] e·ls cosirers de lui.
2 Co 2:12
Mais co eu fos vengutz a Troia per l’avangeli de Crist, et uss fos a mi ubertz el Senhor,
2 Co 2:13
no agui repaus al meu esperit, emperaisso quar no atrobei Tit, le meu fraire. Mais fazentz lo saludament ad els, anei e Macedonia.
2 Co 2:14
Mais gracias a Deu, lo quals tota ora nos victorieja en Jesu Crist, e la odor de la sua conoissensa manifesta per nos en tot loc.
2 Co 2:15
Quar bona odors de Crist em a Deu en aquestz que so fait salvi, et en aquestz que perisso.
2 Co 2:16
Als autres, acertas, odor de mort e mort; mais als autres, odor de vida [e vida][4216]. E az aquestas causas, quals esta covinentz?
2 Co 2:17
Quar no em aissi co mouti, avoutrant la paraula de Deu; mas de senceretat, mais aissi coma de Deu, denant Deu, parlam en Crist.
2 Co 3:1
Mais comensam de rescaps lauzar nos mezeisses? O doncas besonham, aissi co alca[n]ti, ab pistolas lauzablas a vos o de vos?
2 Co 3:2
Vos esz nostra pistola escriuta els nostres corages, la quals es saubuda e [381a/191a] le|gida de totz homes;
2 Co 3:3
manifestadi, quar pistola esz de Crist, aministrada de nos et escriuta no ab tenhta, mas ab l’Esperit del viu Deu, no en taula[s][4217] de peira, mais en las taulas carnals del cor.
2 Co 3:4
Mais aital fizansa avem per Crist a Deu,
2 Co 3:5
no que aondant siam cossirar alcuna causa de nos, caiss coma de nos, mas la nostra aondansa es de Deu,
2 Co 3:6
lo quals neis fe nos azautz[4218] ministres del novel testame[n]t no per letra mas per esperit. Quar la letra auci, mais l’esperitz vivifica.
2 Co 3:7
Mais si la ministransa de mort, ab letras formada e las peiras, fo en gloria, enaissi que li fil d’Israel no poguesso entendre e la cara de Moysen per la gloria del volt de lui, que es devojada,
2 Co 3:8
en qual manera no er majerment la ministransa de l’esperit en gloria?
2 Co 3:9
Quar si l’aministransa de dampnatio es en gloria, mout majerment aonda lo menesters de dreitura en gloria.
2 Co 3:10
Quar no es glorificat zo que esclarzic en aquesta partida, per la sobre pojant[4219] gloria.
2 Co 3:11
Quar [381b/191b] si aiso[4220] que es esvojat per gloria es, mout majerment ço que esta es en gloria.
2 Co 3:12
Emperaisso, aventz aital esperanza, usam de mouta fizansa;
2 Co 3:13
e no aissi coma Moyses pausava velam sobre la sua cara, enaissi que li fil d’Israel no entendeso e la cara de lui, que es esvojada.
2 Co 3:14
Mais reborcadi[4221] so li sen de lor. Entro el dia d’oi, mezeiss lo velams e la leizo del velh testament esta no descubertz, quar en Crist es esvojatz.
2 Co 3:15
Mais entro el dia d’oi, co es ligitz Moyses, velams es pausat sobre·l cor de lor.
2 Co 3:16
Mas co seran covertit a Deu, le velams sera ostatz d’els.
2 Co 3:17
Mas le Senher es Esperit. Mais aqui on es l’Esperitz del Senhor, aqui es franquetatz.
2 Co 3:18
Mais nos tuit, descuberta la cara de Crist esgardant la gloria del Senhor, en aquela mezeissa emage em trasformadi de clartat en clartat, enaissi coma de l’Esperit del Senhor.
2 Co 4:1
Emperaisso, nos avent aquesta aministransa, segon que cosseguem[4222] misericordia, no defalhem.
2 Co 4:2
Mas abnegam las causas amagadas de desonor, no [382a/191c] anant en guiscozia, ni avoutrant la paraula[4223] de Deu, mas e manifestansa de veritat lauzant nos meteisses a tota cosciencia d’omes davant Deu.
2 Co 4:3
Quar si acertas le nostre avangelis es cubertz, en aquestz que perisso es cubertz,
2 Co 4:4
els quals lo Deus d’aquest segle eceguec las pessas dels no-fizels[4224], per zo que no resplandisca la illuminansa de l’avangeli de la gloria de Crist, lo quals es emages del Deu no-vezible[4225].
2 Co 4:5
Quar no prezicam nos[4226] meteisses, mas Jesu Crist, le Senhor nostre, mas nos, vostres sers per Jesu Crist.
2 Co 4:6
Quar Deus, lo quals dix de las tenebras le lum resplandir, luzic els nostres corages a la illuminansa de la sciencia de la clartat de Deu, e la cara de Jesu Crist.
2 Co 4:7
Mais nos avem aquest thesaur els vaissels terrienx, que l’auteza sia de la vertut de Deu, e no de nos.
2 Co 4:8
Quar en totas causas sufrem tribulatio, mas no em engoissat; em empaubrezit, mas no em laissat;
2 Co 4:9
sufrem [382b/191d] en|causz, mas no em desamparat; em decasat, mas no perem,
2 Co 4:10
tota ora, la mortificatio de Jesu e nostre cors enaviro-porta[n]t[4227], que la vida de Jesu els nostres cors sia manifestada.
2 Co 4:11
Quar nos que vivem, em liuradi per tota ora en mort per Jesu, per ço que la vida de Jesu sia manifestada e la nostra carn mortal.
2 Co 4:12
Adonc, mortz obra e nos, mais vida e vos.
2 Co 4:13
Mais aventz aquel meteiss esperit de fe, aissi co es escriut: Eu crezei, per la qual causa parlei; e nos crezem, per la qual causa parlam,
2 Co 4:14
sabent quar cel que resucitec Jesu, e nos resucitara ab Jesu ….[4228].
2 Co 4:15
Quar totas causas per vos, que gracia aondantz per moutz fazementz de gracias avonde e la gloria de Deu.
2 Co 4:16
Per la qual causa no defalhem; mais jasiaisso aquest hom nostre que deforas es, es corumputz, empero aquest que dedinz es, es renovelatz de dia en dia.
2 Co 4:17
Quar aisso que es present es traspassador e leu de la nostra tribulatio, sobre mesura en [383a/192a] aute|za obra durabla pes[4229] de gloria e nos.
2 Co 4:18
No esgardant nos aicelas causas que so vistas, mas aquelas que no so vistas. Quar aquelas que so vistas[4230] so temporals, mas aquelas que no so vistas so durablas.
2 Co 5:1
Quar nos sabem que si la nostra maiso terrenals d’aquesta abitatio sia desfaita, que endificament avem de Deu, maiso durabla no ma-faita[4231], els cels.
2 Co 5:2
Quar en aisso planhem, cobezejant esser sobre-vestit[4232] la nostra abitatio que es del cel;
2 Co 5:3
empero si vestit, e no nudi siam atrobadi.
2 Co 5:4
Quar e li qual em en aquest tabernacle, engemezem agreujadi, per aisso que no volem esser desp[u]lhadi[4233], mais esser sobre-vestidi[4234], que aisso que mortal es sia sorbit de la vida.
2 Co 5:5
Mais cel que nos perfa en aisso mezeiss, Deus, lo quals dec a nos lo penhs de Sanh Esperit.
2 Co 5:6
Emperaisso, nos ausardi[4235] tota ora, e sabent quar domentre que em el cors, em estranhadi del Senhor,
2 Co 5:7
quar per fe anam e no per semblansa,
2 Co 5:8
mais nos ausam et avem [383b/192b] bona volontat majerment esser estranhadi del cors, et esser present a Deu.
2 Co 5:9
Emperaisso, cumtendem, o lonhda[4236] o present, plazer a lui.
2 Co 5:10
Quar totz nos cove esser manifestatz denant le tribunal[4237] de Crist, que recumte us quex las propias causas del cors, enaissi co fe, o be o mal.
2 Co 5:11
Adoncas, sabent, amonestam la temor del Senhor als homes, mas a Deu[4238] em manifest. Mais eu esperi neiss vos esser manifestz [en] las cosciencias vostras[4239].
2 Co 5:12
De rescaps nos no lauzam nos a vos, mas donam a vos ocaizo de gloriejar per nos, que ajatz az aicels que en cara se gloriejo e no el cor.
2 Co 5:13
Quar o ssi em pessa sobre-pojam[4240] a Deu; o em amesuradi [a vos].
2 Co 5:14
Quar la caritatz de Crist nos costrenh; azesmant aisso, quar si us moric per totz, adonc tuit em mort;
2 Co 5:15
e[4241] Crist moric per totz, que aqueli que vivo ja a si no vivan, mas a lui que per els moric e resucitec.
2 Co 5:16
Emperaisso, d’aisso nos no conoguem alcu segon carn. E si conoguem segon carn Crist, mas ara ja no [384a/192c] conoguem.
2 Co 5:17
Adonc, si alcuna nova creatura [es][4242] en Crist, las velhas causas traspassero, e vec vos, totas causas so faitas novelas.
2 Co 5:18
Mais totas [causas so][4243] de Deu, que nos reconciliec a si per Crist e donec a nos lo menester del reconciliament.
2 Co 5:19
Quar, acertas, Deus era en Crist, reconcilians le mon a si, no recumtantz ad els les forfaitz de lor mezeisses; e pausec e nos la paraula del reconciliament.
2 Co 5:20
Emperaisso, usam de legatio[4244] per Crist, aissi coma Deu amonesta[n]tz per nos. Pregam vos per Crist; siatz reconciliadi a Deu.
2 Co 5:21
Cel que no avia conogut pecat, fe per nos pecat, per zo que nos fossem fait dreitura de Deu en lui.
2 Co 6:1
Mais ajudant vos[4245] amonestam que no recepiatz e voig[4246] la gracia de Deu.
2 Co 6:2
Quar el dix: El temps receubut te eissauzigui, et el dia de salut te ajudei[4247]. Vec vos, ara lo temps recep[t]able[4248]; vec vos, ara les dias de salut.
2 Co 6:3
No donant a negu alcu ofendement, que·l nostre menester[4249] no sia vituperatz.
2 Co 6:4
Mas en totas causas donem nos [384b/192d] meteis|ses aissi co ministres de Deu, e mota[4250] sufrensa, en tribulatios, en besonhas, en destrezas,
2 Co 6:5
en plagas, en carcers, en tensos, e labors, e vegilias, en dejunhs[4251],
2 Co 6:6
en castetat, e sciencia, e longa perseveransa, e suaveza, en Sanh Esperit, en caritat no fe[n]cha[4252],
2 Co 6:7
em paraula de verita[t], en vertut[4253] de Deu; per armas de dreitura de las destras e de las senestras[4254],
2 Co 6:8
per gloria e no-nobleza[4255], per mala fama e bona fama; enaissi co enganador e vertader, enaissi co no-conogudi[4256] e conogudi,
2 Co 6:9
enaissi co morent, e vec vos nos vivem, enaissi coma castiadi e no mortificadi,
2 Co 6:10
aissi coma trist, mais tota ora esgauzent, aissi co fraiturant, mas moutz enriqueçentz, aissi coma no avent deguna causa, e totas causas possezenz.
2 Co 6:11
La nostra boca s’azubre[4257] a vos, o, Corintia, lo cor nostre es alargatz e vos.
2 Co 6:12
No siatz destreiti e nos, mais siatz destreiti e las vostras intralhas.
2 Co 6:13
Mais avent aquel mezeiss regazerdonament de loguer, eu dic enaissi co a fils, siatz [385a/193a] ala|rgadi neiss vos.
2 Co 6:14
No vulhatz menar le jo ab les no-fizels. Quar quals parcenejansa es a la dreitura ab iniquitat? O quals cumpanha a lutz a las tenebras.
2 Co 6:15
Mais quals ajustansa de Crist al Diable[4258]? O quals part a·l[4259] fizel ab le no-fizel[4260]?
2 Co 6:16
O quals cossentimentz a·l[4261] temple de Deu ab las ydolas? Mais vos esz temples de Deu[4262] lo viu. Aissi co Deus dix per Ysaias[4263]: Quar eu dedinz abitarei en els, e dedinz anarei ab els, e serei Deus de lor, et eli mezeissi seran pobles a mi.
2 Co 6:17
Per la qual causa, issetz de meg de lor, e siatz departit, ditz lo Senhor, e la causa oreza no tocaretz[4264],
2 Co 6:18
et eu recebrei vos; e serei a vos e paire, e vos seretz a mi en fils et en filas, ditz le Senhor totz poderos.
2 Co 7:1
Emperaisso, karisme, avent aquestas promessios, mondem nos de tot laizament de carn e d’esperit, perfazentz la santificatio e la temor de Deu.
2 Co 7:2
Perdonatz[4265] nos. Degu no nafrem, degu no corumpem, degu no enganem.
2 Co 7:3
No o dic a vostra [385b/193b] cumdampna|cio[4266]. Quar denant-dissem que els nostres[4267] corages esz, ad essems-morir, e ad essems-viure.
2 Co 7:4
Mouta[4268] fizanza es a mi vas[4269] vos, mouta gloria es a mi per vos. Eu so replenitz de cofort; sobre-avondi[4270] de gaug en tota la nostra tribulatio.
2 Co 7:5
Quar co nos fossem vengudi e Macedonia, degu repaus no ac la nostra carns[4271], mas en totas causas[4272] sufrim tota tribulatio: deforas las batalhas, dedinz las temors.
2 Co 7:6
Mais Deus, lo quals coforta les umils, nos cofortec e l’aveniment de Tit,
2 Co 7:7
mais no solament e l’aveniment de lui, mas neis[4273] el cofortz el qual fo cofortatz e vos, recuntantz a nos[4274] le vostre desirer, le vostre plor, la vostra evejansa per mi, enaissi que pus m’en esgauzis.
2 Co 7:8
Quar e si vos contristei e la pistola, no m’en penedi, e si eu m’en penedes, vezentz que aicela pistola e si a la ora vos contristec[4275],
2 Co 7:9
ara m’en esgauzisc; no quar esz contristat, mais quar esz contristat a [386a/193c] pene|densa. Quar vos esz contristat segon Deu, que [vos][4276] en alcuna causa no sufriatz detriment[4277] de nos.
2 Co 7:10
Quar la tristeza que es sego[n] Deu obra penedensa, e salut establa; mas la tristeza del segle obra la mort.
2 Co 7:11
Quar vec vos aisso mezeis, segon Deu esser contristat vos, tan gran cura obra e vos, mas defendement, mas endenha[n]sa[4278], mas temor, mas dezeig, mas evejansa, mas ve[n]janza[4279]; en totas causas vos aparelhetz esser no-laizatz[4280] a la fazenda.
2 Co 7:12
Emperaisso e si eu escriussi a vos, no per lui que fe la injuria, ni per aicel[4281] que sufrio, mas a manifestar la nostra cura la qual per vos avem a vos[4282]
2 Co 7:13
denant Deu; emperaisso em cofortadi. Mais en lo cofort nostre plus avondosament majorment nos esgauzim sobre·l gaug de Tit, quar ressaziondatz es l’esperitz de lui de totz vos.
2 Co 7:14
E si alcuna causa vas[4283] lui de vos me gloriegei, no so vergonhatz; mais enaissi cum totas [386b/193d] causas a vos parlem e veritat, enaissi e la nostra gloriejansa que fo a Tit, es faita veritatz.
2 Co 7:15
E las intralhas de lui, remembrant la obediencia de vos totz, so plus avondosament e vos, per qual maneira ab la temor de Deu[4284] et ab tremor receubetz lui.
2 Co 7:16
Eu m’esgauzisc que en totas causas me cofizi e vos.
2 Co 8:1
Mais nos fam conoguda, frairi, a vos la gracia de Deu que es dada e las gleisas de Macedonia.
2 Co 8:2
que l’aondansa del gaug de lor fo, e mout esproament de tribulatio, e la mout auta[4285] paupreira de lor avondec e las manentias de la simpleza de lor.
2 Co 8:3
Quar segon vertut redi ad els testimoni, que sobre vertut foro volontosi,
2 Co 8:4
ab mouta amonestansa pregant nos la gracia e l’acomunalhansa[4286] del menester que es faitz els sanhs.
2 Co 8:5
E no enaissi co nos esperem, mas lor mezeisses dero primeirament a Deu, d’aqui endreit a nos per volontat de Deu,
2 Co 8:6
enaissi que preguesem Tit, que, per qual [387a/194a] maneira comencec, enaissi e perfasza e vos neiss aquesta gracia.
2 Co 8:7
Mais enaissi co en totas causas avondatz, e fe et en paraula et en sciencia et en tota cura, sobre que tot et en la vostra caritat e[4287] nos, per zo que en aquesta gracia avondetz[4288].
2 Co 8:8
No o dic caiss commandantz, mas per la cura [dels] autres, essems-lauzantz[4289] neiss le bo engenh de la vostra caritat.
2 Co 8:9
Quar vos sabetz la gracia del Senhor nostre, Jesu Crist, quar fraituro[s][4290] fo faitz per nos co el fos manentz, que per la fraitura de lui vos fossetz manenti.
2 Co 8:10
E doni cosselh en aisso; quar aisso es profeitos a vos li qual comencetz no solament far, mais neis e·l voler, del primer an.
2 Co 8:11
Mas ara et ab fait acabatz, que per qual maneira lo corages es aparelhatz de la volontat, enaissi sia de l’acabar [4291] d’aisso que avetz.
2 Co 8:12
Quar si la volontatz es aparelhada, segon aisso que ha receubuda es, no segon zo que no a.
2 Co 8:13
Quar no dic [387b/194b] que als autres sia perdos, mas a vos tribulatios, mas d’egaleza[4292].
2 Co 8:14
El present temps la vostra avondansa cumplisca la fraitura de lor, que la avondansa de lor sia cumplimentz a la vostra fraitura, que sia faita engaleza,[4293] aissi co es escriut:
2 Co 8:15
Le quals ac mout no avondec, e lo cals ac pauc no amermec.
2 Co 8:16
Mais gracias a Deu lo quals dec aquela mezeissa cura per vos el cor de Tit.
2 Co 8:17
Quar receub acertas amonestansa; mas, co el fos pus curios, per sa volontat anec a vos.
2 Co 8:18
Nos tramezem neiss ab lui lo nostre fraire Luc, del qual la lauzors es e l’avangeli per totas las gleisas.
2 Co 8:19
Mais no solament, mas neis de las gleisas es azordenatz cumpanhs del nostre peregrinage, en aquesta gracia la quals de nos es aministrada, enaissi co a la gloria[4294] del Senhor et a la adordenada volontat nostra,
2 Co 8:20
esquivant aisso, que alcus no nos[4295] vitupere en aquesta pleneza que es ministrada de nos e la gloria del Senhor. [388a/194c]
2 Co 8:21
Quar nos pervezem les bes no solament denant Deu mais neis denant totz[4296] les homes.
2 Co 8:22
Mais nos tramezem ab lor Apollo[4297], lo nostre fraire, lo qual esprovem e moutas causas soen esser curios, mas ara es mout pus curios de mouta cofizansa e vos,
2 Co 8:23
o per Tit, le quals es mos cumpanhs et e vos ajudaire, o li mei fraire, apostol de las gleisas, de la gloria de Crist.
2 Co 8:24
Adoncas, la demostranza que es de la caritat vostra e de la gloria nostra per vos, demostratz en els e la cara de las gleisas.
2 Co 9:1
Mais del menester que es faitz els santz[4298], de l’avondant a mi es escriver[4299] a vos.
2 Co 9:2
Quar eu sei aparelhat le vostre corage per le qual eu me gloriegi de vos vas[4300] les Macedoni[e]nx, quar et Acaia es aparelhadi de l’an traspassat, e la vostra evejansa escomoc moutz.
2 Co 9:3
Mais nos tramezem los fraires, que zo que nos gloriejam de vos, no sia esvojat en aquesta partida, que, per cal maneira eu dissi, siatz aparelhadi,
2 Co 9:4
que, cum seran vengut ab mi li [388b/194d] Mace|donienc, e no atrobaran vos aparelhatz, no nos vergonhem en aquesta part, que no digam vos totz[4301], en aquesta substancia.
2 Co 9:5
Emperaisso, azesmei causa besonhosa pregar los fraires que denant-vengon[4302] a vos, e denant-aparelhero[4303] la repromessa benediccio[4304] aquesta aparelhada esser, enaissi co benedictio, no coma avareza.
2 Co 9:6
Mais aisso dic, fraires[4305]: Qui escassamemt semena, escassament meissonara; e qui semena en benedictios, de benedictios meisonara.
2 Co 9:7
Us quex, aissi co adordenec e so cor, no de tristeza o de besonha; quar Deus ama alegre donador.
2 Co 9:8
Mais Deus es poderos tota gracia far aondar e vos, que avent tota ora, tota avondansa[4306] en totas causas, avondetz[4307] en tota bona obra,
2 Co 9:9
aissi co es escriut: Espars, dec als paubres; la dreitura de lui esta en durable.
2 Co 9:10
Mais cel que aministra la semensa al semenant, e dara lo pa a manjar, e moltiplicara[4308] la vostra semenza et acreissera les acreissement[z][4309] de las mess[4310] de la vostra [389a/195a] dreitura,
2 Co 9:11
que enriquezit en totas causas, avondetz en tota simplesa que obra per nos fazementz de gracias a Deu.
2 Co 9:12
Quar le menesters d’aquest ofici no solament cumpliss[4311] aicelas causas que defallo als sanhs, mais neiss avonda per moutz[4312] fazementz de gracias el Senhor,
2 Co 9:13
per l’esproament d’aquest menester, glorifica[n]t Deu e la obedientia de la vostra cofessio e l’avangeli de Crist et e la simpleza de la comunalhansa en els et en totz,
2 Co 9:14
e la pregueira de lor mezeisses, desirantz nos per vos[4313], per la sobre-apareissent[4314] gracia de Deu e vos.
2 Co 9:15
Mas gracia a Deu sobre·l no-recumtable[4315] do de lui.
2 Co 10:1
Mais eu mezeiss, Pauls, vos prec, per la suavesa e per la atempransa de Crist, lo quals acertas so umils ….[4316] entre vos, mais desestantz, me cofizi e vos.
2 Co 10:2
Mais pregui qu’eu presentz no ause per aicela cofizansa per la qual eu so azesmatz ausar en alquantz, li qual albiro nos eissament coma si anem segon carn.
2 Co 10:3
Quar anant en carn, no cavalairejam segon carn.
2 Co 10:4
Quar[4317] las armas de la nostra [389b/195b] ca|valairia no so carnals, mas poderoses de Deu al destruziment de las garnizos, destruzentz los cosselhs,
2 Co 10:5
e tota auteza eslevant, si escontra la sciencia de Deu et en caitivetat retornant tot entendement el servizi de Crist,
2 Co 10:6
et avent en aparelhament venjar tot desobeziment, co sera azemplida la vostra obedientia.
2 Co 10:7
Veiatz aquels que so segon cara. Si alcus cofiza a si esser[4318] de Crist, aisso cossire de rescaps vas[4319] si, quar aissi co et el es de Crist, enaissi e nos.
2 Co 10:8
Quar e si, d’aici, enaissi alcuna causa me gloriejarei[4320] de la nostra pozestat, la qual lo Senher dec a nos e vostre[4321] endeficament, e no en destruziment, no m’en vergonharei.
2 Co 10:9
Mais qu’eu no sia azesmatz atresi co espaventar vos per las pistolas,
2 Co 10:10
quar acertas las pistolas, so dizo, so greus e fortz, mas la presentia del cors frevols e la paraula mesprezabla.
2 Co 10:11
Aisso, doncas, cossire aquel que d’aquesta mesura es, quar aital co em en paraula, [390a/195c] per las pistolas desestant, aital em neiss present el fait.
2 Co 10:12
Quar no ausam empeutar o cumparar nos ad alcus[4322] que lauzo lor mezesses, mas nos mezeissi e nos mesurant nos mezeisses, e cumparant nos mezeisses a nos.
2 Co 10:13
Mais nos, no·ns gl[or]iejam[4323] encontra mesura, mas segon la mesura de la regla, la qual Deus mesurec a nos, mesura pertengen[4324] entro a vos.
2 Co 10:14
Quar no aissi coma no pertengen[4325] entro a vos sobre-estendem[4326] nos. Quar entro a vos pervengu[e]m e l’avangeli de Crist,
2 Co 10:15
no encontra mesura gloriejantz en estranhs labors, mais avent esp[er]ansa[4327] de la vostra fe creissent, e vos esser engrandezidi segon la nostra regla e l’avondansa,
2 Co 10:16
neis en aicelas causas que otra vos so, en autras gentz prezicar[4328], no en estranha regla gloriejar, en aquestas causas que so denant-aparelhadas[4329].
2 Co 10:17
Mais qui se glorieja, el Senhor se gloriege.
2 Co 10:18
Quar aicel que lauza si [390b/195b] mezeis, el no es lauzatz, mas aquel que Deus lauza.
2 Co 11:1
Per la mia volontat sufririatz u pauquet alcant de la mia no-saviesa[4330]! Mais e sotz-portatz[4331] me.
2 Co 11:2
Quar eu vos evegi ab la evejansa de Deu. Quar eu espozei vos ad u baro, verge casta aparelhar a Crist.
2 Co 11:3
Mais eu temi que[4332] aissi cum le serpentz enganec Na Eva ab la sua guiscozia, enaissi sio corumpudi li vostre sen, e caio[4333] de la simpleza que es en Jesu Crist.
2 Co 11:4
Quar si aquest que venc autre Crist prezica, lo qual nos no preziquem, o autre esperit recebetz lo qual no receubetz, o autre avangeli lo qual no receubetz, dreitament sufriratz;
2 Co 11:5
quar eu azesmi mi nient aver fait mens[4334] dels grans apostols.
2 Co 11:6
Quar si eu so no-savis[4335] en paraula, mas no e sciencia; mas en totas causas so manifestatz a vos.
2 Co 11:7
O doncas fi pecat humiliantz mi mezeiss per ço que vos siatz eissauzatz, quar de grat [391a/196a] pre|ziquei a vos l’avangeli de Deu?
2 Co 11:8
Eu despolhei[4336] las autras gleisas, recebentz la despessa al vostre menester.
2 Co 11:9
E co eu fos ab vos e besonhes, ad alcu no fui faissux[4337]; quar ço que a mi defalhia, cumpliro li fraire que vengon de Macedonia; et en totas causas ses carg me gardei a vos, e·m gardarei.
2 Co 11:10
La veritatz de Crist es e mi, quar aquesta gloriejansa no er efrancha[4338] e mi e las regios d’Acaia.
2 Co 11:11
Per que? Quar eu no ami vos? Deus o sab.
2 Co 11:12
Mais la qual fasz, e farei, qu’eu denant trenque[4339] la ocaizo d’aicels que volo occaizo, que el qual se gloriejo, aitali sian atrobadi[4340] aissi co nos.
2 Co 11:13
Quar d’aquesta maneira so falsi apostol, obrer sotz-engan[4341], trasfigurant lor mezeisses en apostols de Crist.
2 Co 11:14
E no es meravilha; quar el mezeis lo Satanas se trasfigura en angel de lutz.
2 Co 11:15
Doncas, no es grans causa si li ministre de lui sian trasfiguradi aissi co ministre de dreitura, la fis dels quals seran segon las obras de lor mezeisses. [391b/196b]
2 Co 11:16
De rescaps dic que alcus no pesse mi esser no-savi[4342]: d’autra guisa aissi co no-savi[4343] recebetz mi, per zo que eu u pauquet alcant me gloriege,
2 Co 11:17
la qual causa parli, no parli segon Deu, mas enaissi co en no-saviesa[4344], en aquesta substancia de gloria.
2 Co 11:18
Quar mouti se gloriejo segon carn, et eu gloriejar-m’-ei.
2 Co 11:19
Quar volonteirament sufretz les no-savis[4345], cum vos mezeisi siatz savis.
2 Co 11:20
Quar vos sostenetz si alcus vos retorna e servitut, si alcus devora, si alcus recep, si alcus es eslevatz, si alcus vos fer e la cara.
2 Co 11:21
Segon no-noblesa[4346] dic, caiss nos ajam estat[4347] frevol en aquesta part. En la qual causa, quals ausa, e no-saviesa[4348] dic, ausi neis eu.
2 Co 11:22
Ebreu so, et eu; Israelite[n]c[4349] so, et eu; semensa d’Abraham so, et eu.[4350]
2 Co 11:23
…. [4351] enaissi co mens sabentz direi[4352], …. en plusors trebalhs, en carcers pus avondozament[4353], en plagas sobre mesura, e mortz [392a/196c] sovendei|rament.
2 Co 11:24
Dels Juzeus receubi per .v. vegadas carantenas, una mens[4354].
2 Co 11:25
Per tres vegadas so batutz ab vergas, per una vegada fui lapidatz, per ·iii. vetz fi naufrait, en noit et en dia fui e la preondeza del mar;
2 Co 11:26
en viages sovendeirament, en perilhs de flums, en perilhs de lairos, en perilhs de linhage, en perilhs de gentz, en perilhs en ciuta, en perilhs e solitut, en p[er]ilhs[4355] e mar, en perilhs e falses frares;
2 Co 11:27
e labor et en fraitura, en vigillas moutas, e fam et e sed, e moutz dejunhs[4356], e freit et en nudeza[4357];
2 Co 11:28
esters aicelas causas, que so deforas, la mia apreissansa[4358] de cada dia, la cura de totas las gleisas.
2 Co 11:29
Quals es efrevolitz, et eu no so efrevolitz? Quals es escandalizatz, et eu no so usclatz?
2 Co 11:30
Si gloriegar[4359] cove, en aicelas causas que so de la mia frevoleza me gloriejarei.
2 Co 11:31
Deus e·l Paire del Senhor nostre, Jesu Crist, sap, lo quals es benezectes els segles, qu’eu no menti.
2 Co 11:32
Le prebostz de Damasc de la gent del rei Areth gardava la ciutat d’aquels de [392b/196d] Da|masc, que me preses.
2 Co 11:33
E per fenestra en esporta fui baissatz per le mur, et enaissi fugi de las mas de lui, e nom del Senhor.[4360]
2 Co 12:1
Si gloriejar cove, no cove acertas, mais vendrei a las vesios et a las revelatios del Senhor.
2 Co 12:2
Eu sei home en Crist, denant .xiiii. ans, o en cors o fora cors, eu no o sei; Deus o sap, raubit d’aquesta mesura entro al tersz cel.
2 Co 12:3
E sei home d’aquesta mesura, o en cors, o fora cors, eu no o sei, Deus o sap[4361],
2 Co 12:4
quar fo raubitz en paradis, et auzic secretas paraulas, las quals no cove ad home parlar.
2 Co 12:5
Per aquel d’aquesta mesura me gloriejarei, mas per mi nient[4362] si no e las mias frevolezas.
2 Co 12:6
Quar e si·m volrei gloriejar, no serei no-savis[4363], quar eu dic veritat. Mas eu parci, que alcus no me azesme sobr’aizo que ve e mi, o au alcuna causa de mi.
2 Co 12:7
E que la grandesa de las revelatios no me esleve, datz es a mi agulhos de la mia carn, angels del Satanas que·m coladeje.
2 Co 12:8
Per la qual causa preguei per tres vegadas lo Senhor que·s departis [393a/197a] de mi.
2 Co 12:9
E diss a mi: Aonda[4364] a tu la mia gracia, quar la vertutz es acabada e la frevolesa. Emperaisso, me gloriejarei volonteirament e las mias frevolezas, que dedinz abite e mi la vertutz de Crist.
2 Co 12:10
Per la qual causa plazerei e las mias frevolesas, e las antas, e las besonhas, e las persecucios, e las destresas per Crist. Quar co eu so efrevolitz, ladonc so poderos.
2 Co 12:11
Faitz so no-savis[4365], vos me forces. Quar eu degui esser lauzatz de vos, quar nient fi mens d’aquestz que sobre mesura so apostol, jasiaisso eu so nientz.
2 Co 12:12
Pero las signas del meu apostolat so faitas sobre vos e tota sufrensa et en signas et e meravilas et en vertutz.
2 Co 12:13
Quar quals causa es que vos agues mens[4366] denant las autras gleisas, si no qu’eu mezeiss no vos agreugei? Perdonatz a mi aquesta injuria.
2 Co 12:14
Vec vos, en aquesta terza vegada so aparelhatz venir a vos; e no serei a vos greus. Quar no queri aicelas causas que so vostras, mas [393b/197b] vos. E quar li fil no devo[4367] tesaurejar als pairos, mais li pairo als fils.
2 Co 12:15
Mais eu darei mout volonteirament, et eu mezeiss serei sobre-donatz[4368] per las vostras armas, jasiaisso eu amantz pus vos, eu sia mens amatz de vos.
2 Co 12:16
Mais sia. Eu no vos agreugei, mas co eu fos guiscos, eu vos presi ab saviesa.
2 Co 12:17
Doncas, per alcu d’aicels los[4369] quals tramesi a vos, enganei vos?
2 Co 12:18
Eu preguei Tit, et ab lui tramesi Luc, le nostre fraire[4370]. Doncas, Titz engana vos? Doncas, no anem en aquel mezeis esperit? Doncas, en aqueli [mezeis]si esclaus no[4371]?
2 Co 12:19
Pessatz vos ara[4372] que nos escusem vas[4373] vos? Denant Deu parlam en Crist; mais totas causas, carisme, per le vostre endificament.
2 Co 12:20
Quar eu temi que per aventura, co eu vendrei, no vos atrobe quals eu vulh, et eu sia atrobatz de vos qual vos no·m voletz, que, per aventura, contenszos, evejansas, corajansas, descordias, detrazementz, grondilhamentz, eflamentz, tensos no sian entre vos,
2 Co 12:21
que co eu vendrei de [394a/197c] rescaps, Deus me humilie vas[4374] vos, e plore moutz d’aquestz que denant pequero e no fero penedensa sobre la lageza e la fornicatio e la no-castetat[4375], la qual fero.
2 Co 13:1
Vec vos, en aquesta tersza vetz venc a vos. Que e la boca de dos o de tres testimonis esti[4376] tota la paraula.
2 Co 13:2
Eu dena[n]tz-dissi, e denant-dic[4377], aissi co presens a vos, et ara desestantz ad aquestz que denant pequero et a totz les autres, quar si vendrei de rescaps, no parcerei.
2 Co 13:3
O queretz l’esproament de lui lo quals parla e mi Crist, lo quals no es frevolitz e vos, mais poderos es e vos?
2 Co 13:4
Quar e si fo crucificatz de la nostra frevolesa, mas viu de la vertut de Deu. Quar si nos em frevol en lui, mais viurem ab lui de la vertut de Deu e vos.
2 Co 13:5
Essajatz vos meteisses si esz e la fe; esproatz vos mezeissi. O no conoissetz vos meteisses quar Jesu Crist es e vos, si no esz per aventura refudat[4378]? [394b/197d]
2 Co 13:6
Mais eu esperi que conoissetz[4379] que nos no em refudadi.
2 Co 13:7
Mais nos pregam Deu que deguna causa de mal no fassatz, no que nos proadi parescam, mas que vos fassaz zo que bo es, mas nos que siam refudat.
2 Co 13:8
Quar no podem alcuna [causa][4380] escontra la veritat, mas per la veritat.
2 Co 13:9
Mais nos nos engauzem cant nos em frevol, mais vos esz poderosi. Aisso neis pregam la vostra cossematio[4381].
2 Co 13:10
Emperaisso, desestantz escrivi aquestas causas, qu’eu present no fassa pus durament segon la pozestat la qual lo Senhor dec a mi el vostre[4382] endificament, e no en destruziment.
2 Co 13:11
D’aici enant, fraire, esgauzes vos, siatz amonestat, siatz perfeit, siatz cofortadi[4383], una mezeissa causa sapiatz, ajatz patz. E Deus de patz e d’amistat sera ab vos.
2 Co 13:12
Saludatz vos entre vos e sanh baizar. Saludo vos tuit li sanh.
2 Co 13:13
La gracia del Senhor nostre, Jesu Crist e la caritatz de Deu, e l’acomunalhansa[4384] de Sanh Esperit sia totz temps ab totz vos. Amen.
[395a/198a]
Gal 1:1
Paulus apostolus, no d’omes ni per home, mas per Jesu Crist e Deu le Paire, lo quals resucitec lui dels mortz,
Gal 1:2
et tuit li frairi, li quali so ab mi, a las gleisas de Galacia[4386].
Gal 1:3
Gracia a vos, e patz de Deu lo Paire nostre, e del Senhor Jesu Crist[4387],
Gal 1:4
lo quals dec si mezeis per le nostre pecatz, que nos deliures del present segle felo, segon la volontat de Deu e del Paire nostre,
Gal 1:5
al qual es gloria[4388] els segles dels segles. Amen.
Gal 1:6
Eu me meravilh que enaissi [395b/198b] tantost esz trasportadi de lui lo quals vos apelec e la gracia de Jesu Crist, en autre avangeli,
Gal 1:7
que no es autre, si no que s[o][4389] autri que vos conturbo, e volo trastornar l’avangeli de Crist.
Gal 1:8
Mais jasiaisso nos, [o] angels[4390] del cel, prezique a vos ester[4391] aisso que preziquem a vos, escumergat[4392] sia.
Gal 1:9
Enaissi co dena[n]t-dissem[4393] a vos, ara de rescaps dic: Si alcus prezicara a vos esters[4394] aisso que receubetz, escumergatz sia.
Gal 1:10
Quar ara amonesti als homes o a Deu? O queri plazers als homes? Si eu encara plagues als homes, no fora servs de Crist.
Gal 1:11
Quar eu fasz a vos conogut, fraires, l’avangeli lo quals es de mi prezicatz, quar no es segon home.
Gal 1:12
Quar eu d’ome no·l receubi ni l’aprezi, mais per la revelatio de Jesu Crist.
Gal 1:13
Quar vos auzisz a la vegada la mia coversatio el judaisme, quar sobre mesura perseguia la gleisa de Deu e la cunbatia[4395].
Gal 1:14
E profechava el juzevesc[4396] sobre moutz teirals meus el meu linhage, permanens plus aondosament evejaire de las mias [396a/198c] pairo|nals liuransas[4397].
Gal 1:15
Mais cum plac a lui lo quals me departit[4398] del ventre de la mia maire, et apelec me per la sua gracia,
Gal 1:16
que reveles le seu Fil per mi, qu’eu preziques lui e la[s] Gentz, viassament no repausei a carn et a sanc.
Gal 1:17
Ni no vengui en Jerusalem als apostols los meus ancesors, mas anei en Arabia, e de rescaps retornei a Damasc.
Gal 1:18
D’aqui endreit apres tres ans vengui en Jerusalem vezer Peire, et estei ab lui .xv. dias.
Gal 1:19
Mais autre dels apostols no vi alcu si no Jacme, fraire del Senhor.
Gal 1:20
Mais aquelas causas qu’eu escrivi a vos, vec vos davant Deu, quar no menti.
Gal 1:21
D’aqui endreit vengui e las partz de Siria e de Cilicia.
Gal 1:22
Quar no era conogutz de cara a las gleisas de Judea que ero en Crist.
Gal 1:23
Mas tan solament auziment avio de mi: Quar cel que nos perseguia a la vegada, a[ra][4399] prezica la fe la qual a la vegada cumbatia.
Gal 1:24
Et e mi esclarzio[4400] Deu.
Gal 2:1
D’aqui endreit apres .xiiii. ans de rescaps pojei en Jerusalem ab [396b/198d] Bar|naba, receubut et ab Tit.
Gal 2:2
Mas pojei segon revelatio, et aportei ab els l’avangeli, lo qual preziqui e las Gentz, mais a part az aquestz que eran vist esser alcuna causa, que per aventura no corregues e voig[4401], o essems agues corregut.
Gal 2:3
Mais Titz, que era ab mi, quo el fos pagas, no fo forsatz esser circuncis.
Gal 2:4
Mas per los dedinz-amenatz[4402] falses fraires, li qual soz-intrero[4403] espiar la nostra franquetat, la qual avem en Jesu Crist, per ço que nos retornesso e servitut,
Gal 2:5
als quals no cessem a la ora a sotzmetement, que la veritatz de l’avangeli estia vas[4404] vos.
Gal 2:6
Mais d’aquestz que ero vist esser alcuna causa, qu’eli foro a la vegada, re no m’en aperte[4405], quar Deus no recep presona[4406] d’omes, quar cels que ero vist a mi esser alcuna causa, re no profeitero.
Gal 2:7
Mais de contra, co aguessen[4407] vist que l’avangeli del paganeme[4408] fo crezut a mi, aissi co a Peire de la circuncisio,
Gal 2:8
quar cel que obrec a Peire e l’apostolat de circuncisio, obrec et a mi entre las Gentz,
Gal 2:9
e co aguessen [397a/199a] cono|guda la gracia que fo dada a mi entre las Gentz, Peire e Jaco e Joan[4409], li quali ero esser vist corondas, dero a mi et a Barnabas las destras de la cumpanhia, que nos entre las Gentz, mas ili e la circuncisio,
Gal 2:10
tan solament que fossem remembrant dels paubres de Crist, la qual causa neiss fui curios aisso mezeiss[4410] far.
Gal 2:11
Mais co Peire fos vengutz en Antioca, e la cara contrastei a lui, quar reprendables era.
Gal 2:12
Quar enantz que ve[n]guessen de Jaco alcanti, el manjava ab las Gentz; mas co fosso vengudi, sotz-trazia se e·s departia, temens aicels que ero de la circumcisio.
Gal 2:13
Et al fenhement de lui cossentiro li autre Juzevi, enaissi que Barnabas fos amenatz de lor en aicel fenhement.
Gal 2:14
Mais co eu agues vist que dreitament no anesso a la veritat de l’avangeli, dissi a Peire denant totz: Si tu, co sias Juzeus, vius paganilment e no juzagament[4411], per qual maneira costrenhes las Gentz judaizar[4412]?
Gal 2:15
Nos per natura Juzeus, e no de las Gentz pecador.
Gal 2:16
Mais sabentz [397b/199b] que no es justificatz hom de las obras de la leg, si no per la fe de Jesu Crist, e nos crezem en Jesu Crist, que siam justificadi de la fe de Crist e no de las obras de la leg; per la qual causa, de las obras de la leg no sera justificada tota carns denant lui.
Gal 2:17
Mais si querent justificadi esser en Crist de las obras de la leg[4413] em atrobadi e nos mezeissi pecador, doncas, Crist es ministre de pecat? No sia.
Gal 2:18
Quar si aquestas causas que destruzigui de rescaps rei-endifiqui[4414], establisc mi prevericador.
Gal 2:19
Quar eu so morz a la leg, per la leg, qu’eu viva a Deu. A Crist so essems-ficatz[4415] a la crotz.
Gal 2:20
Mais ja eu no vivi, mas Crist viu e mi. Mais ço qu’eu vivi en carn, vivi e la fe del Fil de Deu, lo quals amec mi, e liurec si mezeiss per mi.
Gal 2:21
No decasei la gracia de Deu; quar si per la leg es la dreitura, doncas, Crist moric de grat.
Gal 3:1
O, no-senadi[4416] Galatienc, quals vos efolezic no creire a la veritat, denant les ulhs dels quals es Jesu Crist denant-escriutz[4417] e vos crucificatz?
Gal 3:2
Aisso [398a/199c] solament vulh de vos apenre: Receubetz de las obras de la leg Esperit, o de l’auziment de la fe?
Gal 3:3
Enaissi esz foli que quo vos ajatz come[n]zatz en Esperit, ara siatz degastadi[4418] en carn?
Gal 3:4
Tantas[4419] causas sufritz ses causa? Empero si senes causa.
Gal 3:5
Doncas, quals donec a vos Esperit et obra vertutz e vos, de las obras de la leg o de l’auziment de la fe?
Gal 3:6
Aissi co es escriut: Abraham crezec a Deu, e fo recumtat a lui a dreitura.
Gal 3:7
Doncas, conoissetz quar aqueli que so de la fe, aquesti so fil d’Abraham.
Gal 3:8
Mais davant-vezentz[4420] la Scriptura quar de la fe justifica Deus las Gentz, denant-anonciec[4421] ad Abraham: Quar en tu sera benezidas totas gentz.
Gal 3:9
Empero, aqueli que so de la fe seran benezit ab lo fizel Abraham.
Gal 3:10
Quar qual que so de las obras de la leg, sotz maledictio so. Quar escriut es: Malazectes[4422] totz aquel que no estara en totas las causas que so escriutas el libre de la leg que fasa elas.
Gal 3:11
Mais quar e la leg negus hom no es justificatz vas[4423] Deu, manifest es: Quar lo justz [398b/199d] viu de la fe.
Gal 3:12
Mais la legs no es de la fe, mas: Qui fara aicelas causas viura en elas.
Gal 3:13
Mais Crist nos rezemec de la maledictio de la leg, faitz per nos malazeitz[4424]; quar escriut es: Malazetz totz cel que pen en lenh,
Gal 3:14
que la benedictios d’Abraham fos faita[4425] e las Gentz en Jesu Crist, que per la fe recepiam la promessa de l’Esperit.
Gal 3:15
Fraires, segon home o dic; empero lo testament cofermat de l’home, alcus no·l mespreza ni le sobre-azordena[4426].
Gal 3:16
Ad Abraham foro ditas las promessios et a la semensa de lui. No ditz; Et a las semensas, aissi co en moutz, mais aissi co en u; Et a la tua semensa, que es Crist.
Gal 3:17
Mais aquest testament dic cofermat de Deu, la qual legs fo faita apres .ccccxxx. ans no fa va le testament, a esvojar la promessio.
Gal 3:18
Mais si de la leg es la heretat, ja no es de repromessio. Mais Deus donec ad Abraham per repromessio.
Gal 3:19
Ladoncas, per [399a/200a] que es legs? Per les traspassador[s][4427] fo paussada, entro que vengues la semensa, a la qual avia promes, adordenada per angels e la ma del mejancer.
Gal 3:20
Mais mejancers no es de u, mas Deus es us.
Gal 3:21
Doncas, la legs contra las promessas de Deu? No sia. Quar si la legs fos dada que pogues vivificar, verament de la leg fora la dreitura.
Gal 3:22
Mais la Scriptura enclaus totas causas sotz pecat, que la promessios fos dada als crezentz de la fe de Jesu Crist.
Gal 3:23
Mais primeiramentz que la fes vengues, soz la leg eram gardat, enclausi en aicela fe que era reveladoira.
Gal 3:24
Emperaisso, la legs fo nostre noiricers[4428] en Jesu Crist, que de la fe siam justificadi.
Gal 3:25
Mais, poiss que la fes venc, ja no em sotz noiricer.
Gal 3:26
Quar tuit esz fil de Deu, per la fe que es en Jesu Crist.
Gal 3:27
Quar qual que esz batejadi en Crist, avez vestit Crist.
Gal 3:28
No es Judeus ni Grex, ni pagas; no es sers ni franx; no es mascles [399b/200b] ni femna. Quar vos tuit esz us cors[4429] en Jesu Crist.
Gal 3:29
Mais si vos en Jesu Crist es u[4430], adoncas esz semensa d’Abraham, segon promessio hereter.
Gal 4:1
Mais eu dic, per cant temps l’ereters es parvols, neguna causa no·s destria de serv, co sia senher de totz;
Gal 4:2
mas sotz defendedors e sotz auctors es entro al denant-fenit[4431] temps del paire.
Gal 4:3
Enaissi e nos, co fossem parvol, soz les elementz del mon eram servent.
Gal 4:4
Mais depuiss[4432] que venc la pleneza del temps, Deus trames le seu Fil, nat[4433] de femna, fait soz leg,
Gal 4:5
que aicels que eran soz la leg rezemes, que receubessem afilhament de fils.
Gal 4:6
Mais quar esz fil de Deu, Deus trames l’Esperit del seu Fil el vostre[4434] cors, cridant: Paire, Paire!
Gal 4:7
Emperaisso, ja no es servs, mas fils. Mais si fils, et hereters de Deu.
Gal 4:8
Mais ladonc, acertas vos mesconoissent de Deu, ad aquestz que no so deu per natura serviatz.
Gal 4:9
Mais ara cum ajatz conogut Deu, sobre que tot esz conogutz de Deu, per qual [400a/200c] maneira vos covertetz de rescaps als frevols et als besonhoses elementz, als quals de rescaps voletz servir?
Gal 4:10
Vos gardatz les dias e·ls mezes e·ls temps e·ls ans.
Gal 4:11
Quar eu temi, que per aventura senes causa aja laborat e vos.
Gal 4:12
Siatz aissi co eu, quar et eu si cum vos. Mais pregui vos, fraires. Nient me nafresz.
Gal 4:13
Mais vos sabetz que per la efermetat de la carn preziqui a vos ja a pessa, e la temptatio vostra e la mia carn
Gal 4:14
no mesprezes ni refudetz, mais enaissi co angel de Deu me receubetz, aissi co Jesu Crist.
Gal 4:15
On es donc la vostra bonauransa? Quar testimoni doni a vos, que si pogues esser fait, les vostres ulhs agratz traitz[4435] et agratz donatz a mi.
Gal 4:16
Adonc, so faitz enemix a vos, ver dizentz a vos?
Gal 4:17
Ili vos evejo no be; mas gitar vos volo, per ço que·ls evejetz.
Gal 4:18
Mas lo be[4436] evejatz tota ora en be, e no tan solament co eu so presentz vas[4437] vos. [400b/200d]
Gal 4:19
O, li mei filheti, les quals de rescaps efanti entro Crist sia reformatz e vos.
Gal 4:20
Mas eu volgra esser ab vos ara e canbiar[4438] la mia votz, quar vergonhatz so e vos.
Gal 4:21
Digatz a mi, vos que voletz esser soz la leg, no legitz la leg?
Gal 4:22
Quar escriut es quar Abraham ac dos fils, .i. de la serventa et .i. de la franca.
Gal 4:23
Mas aquel de la sirventa nasc segon carn, mais aquel de la franca per repromessio.
Gal 4:24
Las quals causas so ditas per estranh sen[4439]; quar aquestas causas so doi testame[n]t: la .i. acertas el mont de Syna, enge[n]rantz e servitut, que es Agar.
Gal 4:25
Quar Syna es pugz en Arabia, que es ajustatz a lei que ara es Jerusalem, e serv ab los seus fils.
Gal 4:26
Mais aicela que es desus[4440], Jerusalem, franca es, la quals es nostra maire.
Gal 4:27
Quar escriut es: Alegra te, toriga, la quals no efantas; derump e crida, la quals no parturisses; quar mouti so li fil de la deserta, plus que de lei que a baro.
Gal 4:28
Mas nos, fraire, segon Ysaias em fil de promessio.
Gal 4:29
Mais per qual maneira ladonc aquest que segon carn avia estat natz, [401a/201a] perse|guia aicel que segon Esperit; enaissi et ara.
Gal 4:30
Mais que ditz la scriptura? Geta·n[4441] la sirventa e·l fil de lei, quar no sera hereters le fils de la sirventa ab le fil de la franca.
Gal 4:31
Emperaisso, fraires, nos no em fil de la sirventa, mas de la franca; per la qual franquetat Crist nos afranquic.
Gal 5:1
Estatz, e no vulhatz de rescaps esser essems‑tengudi[4442] al jo de servitut.
Gal 5:2
Vec vos, eu, Pauls, dic a vos, quar, si vos siatz circuncis, Crist no profeitara re a vos.
Gal 5:3
Mais eu testimoniegi a tot home qu’es circunci, quar deutors es de far tota la leg.
Gal 5:4
Esvojadi esz[4443] de Crist, vos que e la leg esz justificatz; de la gracia cazeguesz.
Gal 5:5
Quar nos, per esperit, esperam de la fe la [es]peransa[4444] de dreitura.
Gal 5:6
Quar en Jesu Crist, circu[m]cisios[4445] no val alcuna causa, ni paganemes, mas la fes que caritat obra.
Gal 5:7
Vos corriatz be. Quals vos efoletic[4446] no obezir a la veritat? A negu no cossentiretz.[4447]
Gal 5:8
Quar aquesta amonestansa no es de lui que vos apela.
Gal 5:9
Us paux levams corump tota la massa.
Gal 5:10
Eu me cofizi e vos el [401b/201b] Senhor, que deguna autra causa no sabretz[4448]. Mais cel que vos conturba, portara judici, quals que el es.
Gal 5:11
Mais eu, fraires, si eu encara preziqui circu[m]cisio[4449], per que encara sufrisc persecutio? Adonc esvojatz es l’escandols de la crotz de Crist.
Gal 5:12
Per la mia volontat, sio trencadi aquili que vos conturbo.
Gal 5:13
Quar vos, frairi, esz apeladi e franquetat; tan solament que no detz la franquetat vostra en ocaizo de la carn, mais per la caritat de l’Esperit servetz l’us l’autre.
Gal 5:14
Quar tota la leg es azemplida en una paraula: Amaras lo teu proisme aissi co tu meteiss.
Gal 5:15
Mais si vos mordetz e manjatz l’us l’autre, veiatz que no siatz degastadi l’us de l’autre.
Gal 5:16
Mais eu dic a vos[4450]: Anatz per Esperit, e·ls desirers de la carn no perfaretz.
Gal 5:17
Quar la carns cobezeja escontra l’Esperit, mais l’Esperitz escontra la carn; quar aquest contrariejo a si l’us a l’autre, per zo que no fassatz aicelas causas quals que quals voletz.
Gal 5:18
Mais si per Esperit es guizat, no esz soz la leg. [402a/201c]
Gal 5:19
Mais manifestas so las obras de la carn, quals so: fornicatios, lagesa, luxuria, avareza,
Gal 5:20
servimentz d’ydolas, faitilhas, enemistatz, comte[n]sos[4451], evejansas, iras, baralhas[4452], descordias, sectas,
Gal 5:21
evejas, homicidis, ebriairias, manjairias e las semblantz causas ad aquestas. Las quals denantz-dic[4453] a vos, aissi co denant-dissi[4454], quar aqueli que aitals causas fan, le regne de Deu no quosegran.
Gal 5:22
Mais le fruitz de l’Esperit es: caritatz, gaugs, patz, sufrensza, longa perseveransa, bontatz, benignetatz,
Gal 5:23
suavesa, fes, atempransa, continencia[4455], castetatz. Encontra aquels d’aquesta mesura no es legs.
Gal 5:24
Mais aquili que so de Crist, crucifiero[4456] la lor carn ab les vizes[4457] et ab las cobezezas.
Gal 5:25
Si vivem per Esperitz, anem per Esperit.
Gal 5:26
No siam fait cobe de vana gloria, escomovent l’us l’autre, evejant l’us l’autre.
Gal 6:1
O, fraire, e si hom sera denant-pres[4458] en alcu forfait, vos que esz [402b/201d] es|perital, essenhatz d’aquesta mesura en esperit de suavesa, cossirantz tu meteiss, que en tu no sias temptatz.
Gal 6:2
Portatz les faisses l’us de l’autre, et enaissi azempliretz la leg de Crist.
Gal 6:3
Quar si[4459] alcus azesma si alcuna causa esser, co el sia niens, el mezeiss se engana.
Gal 6:4
Mais us quex esprove la sua obra, et enaissi e si mezeiss tan solament aura gloria, e no en autre.
Gal 6:5
Quar us quex portara le seu faiss.
Gal 6:6
Mais acomunalhe se aquest que es garnitz en paraula a celui que es garnitz en totz bes.
Gal 6:7
No vulhatz errar; Deu no es escarnitz.
Gal 6:8
Quar aquelas causas que hom semenara, aquestas meissonara. Quar qui semena e la sua carn, de la carn meissonara corumptio; mais qui semena en Esperit, de l’Esperit meissonara vida durabla.
Gal 6:9
Mas be fazent, no defalhiscam. Quar el seu temps meissonarem, no defalhent.
Gal 6:10
Adonc, domentre avem [403a/202a] temps, obrem be a totz, mas majorment als privatz de la fe.
Gal 6:11
Veiatz ab quals letras escriussi a vos ab la meua ma.
Gal 6:12
Quar qual que volo plazer en carn, aquesti vos forsso esser circuncis, tan solament que no sofrio[4460] la persecutio de la crotz de Crist.
Gal 6:13
Quar aqueli que so circuncis no[4461] gardo la leg; mas volo vos esser circuncis, que e la vostra carn se gloriejo.
Gal 6:14
Mais a mi no sia gloriejar, si no e la crotz del Senhor nostre, Jesu Crist, per le qual a mi es le mons crucificatz, et eu al mon.
Gal 6:15
Quar en Jesu Crist circumcisios no val alcuna causa ni paganemes, mais la novela creatura per la fe de Jesu Crist[4462].
Gal 6:16
E qual que aquesta regla de la fe segran, patz sobre lor e misericordia e sobre Israel de Deu.
Gal 6:17
D’aici enant, degus a mi no sia tristz; quar eu porti las nodas del Senhor Jesu el meu cors.
Gal 6:18
La gracia del Senhor nostre Jesu Crist ab le vostre esperit, fraires. Amen.
[403b/202b]
Eph 1:1
Paulus apostulus Ihesu Christi[4464] per volo[n]tat de Deu, a totz les sanhs que so a Efesia, et als fizels en Jesu Crist.
Eph 1:2
Gracia a vos e patz de Deu lo Paire nostre, e del Senhor Jesu Crist.
Eph 1:3
Benezectes[4465] Deus e·l Paire del Senhor nostre, Jesu Crist, lo quals benezic nos en tota benedictio esperital els celestials en Crist.
Eph 1:4
Enaissi co elegic nos en lui meteiss denant l’establiment del mon, que fossem santi e no-laizat[4466] en esgardament de lui en caritat,
Eph 1:5
lo quals [404a/202c] davant-azordenec[4467] nos en afillament de fils per Jesu Crist en aisso meteiss, segon le prepausament de la sua volontat,
Eph 1:6
e la lauzor de la gloria de la sua gracia, e la qual nos fe agradables el seu amat Fil[4468];
Eph 1:7
el qual avem redemptio per le sanc de lui, em perdo de pecatz, segon las riquezas de la gracia de lui,
Eph 1:8
las quals sobre-avondec[4469] e nos en tota[4470] saviesa et en pervezensa,
Eph 1:9
que fes conogut a nos le secret[4471] de la sua volontat, segon le be-plazement[4472] de lui, lo qual prepausec en el,
Eph 1:10
e la despessa de la plenessa dels temps, restaurar totas causas en Crist, las quals so els cels e las quals so en terra, en lui mezeiss;
Eph 1:11
en la qual sort neis em apeladi, denant-azordenat[4473] segon le prepausament de lui, le quals obra totas causas segon le cosselh de la sua volontat,
Eph 1:12
que nos[4474] siam e la lauzor de la gloria de lui, nos li cali denant esperem en Crist;
Eph 1:13
el qual e vos, carisme[4475], co aguessez auzida la paraula[4476] de veritat, l’avangeli de la vostra salut, el qual vos crezent esz senhadi e l’Esperit Sanh [404b/202d] de la promesio,
Eph 1:14
lo quals es penhs de la nostra heretat, en recobrament de gazanh, e la lauzor de la gloria de lui.
Eph 1:15
Emperaisso et eu, auzentz la fe vostra, la quals es el Senhor nostre, Jesu Crist, e la dilectio en totz les sanhs,
Eph 1:16
no cessi gracias fazentz per vos, fazentz remenbransa de vos e las mias oracios,
Eph 1:17
que Deus, del Senhor nostre Jesu Crist Paire de gloria, done a vos esperit de saviesa e de revelatio e la conoissensa de lui;
Eph 1:18
illuminatz les ulhs del vostre cor, que sapiatz quals sia la speransa de l’apelament de lui, e quals riquezas de la gloria de la heretat de lui els sanhs,
Eph 1:19
e quals sia la sobre-apareissentz[4477] grandeza de la vertut de lui e nos, li quali[4478] crezerem segon la obransa de la poderansa de la vertut de lui,
Eph 1:20
la qual obrec en Crist, resucitantz lui dels mortz, et establentz lui e la sua destra els celestials,
Eph 1:21
sobre tot principat e pozestat e vertut e senoria, e sobre tot nom que es nomnatz, no solament en aquest segle mas neis e l’avenidor.
Eph 1:22
E [405a/203a] totas causas sotzmes sotz les pes de lui, e lui mezeiss dec cap sobre tota la gleisa,
Eph 1:23
la quals es cors de lui mezeis, pleneza de lui lo cals totas causas azemplic en toz.
Eph 2:1
E vos, co fossetz morti els forfaitz et els vostres pecatz,
Eph 2:2
els quals anetz a la vegada segon lo segle d’aquest mon, segon le princep de la pozestat d’aquest aire, l’esperitz que ara obra els fils de mescrezensa,
Eph 2:3
els quals e nos a la vegada coversem els dezirers de la nostra carn, fazentz la volontat de la carn e de las cogitatios, et eram per natura fil d’ira, aissi co li autri.
Eph 2:4
Mas Deus, que es manentz e misericordia, per la sua mout gran caritat e la qual nos amec,
Eph 2:5
co nos fossem morti els pecatz, essems nos vivifiquec en Crist per la gracia del qual esz salvadi,
Eph 2:6
et essems resucitec, e fe essems sezer els celestials en Jesu Crist,
Eph 2:7
que demostres els segles sobrevenentz[4479] las avondantz riquezas de la seua gracia en bontat sobre nos en Jesu Crist.
Eph 2:8
Quar per gracia esz salvadi en [405b/203b] Jesu Crist per la fe, et aisso no es de vos, quar dos es de Deu;
Eph 2:9
no d’obras, que per aventura alcus no s’en gloriege.
Eph 2:10
Quar nos em fazementz de lui, criadi en Jesu Crist en bonas obras, las quals Deus davant-aparelhec[4480] que en elas anem.
Eph 2:11
Per la qual causa siatz remenbrant que vos, que a la vegada eratz Gentz en carn, que eratz dit paganemes d’aicela que es dita circuncisios en car[n][4481] mafaita[4482],
Eph 2:12
que eratz en aquel temps senes Crist, alianadi de la coversatio d’Israel, et osde dels testamentz de lui, no avent esperansa de promessio, e senes Deu en aquest mon.
Eph 2:13
Mais ara en Jesu Crist, vos que eratz a la vegada lonh, esz faiti prop el sanc de Crist.
Eph 2:14
Quar el mezeiss [es][4483] la nostra patz, lo quals fa las unas causas e las autras u[na][4484], e la meja par[e]t[4485] de la maceria[4486] solventz, las enemistansa[s] e la sua carn,
Eph 2:15
esvojans la leg dels mandamentz e·ls decretz, que fasa les dos e si mezeis en .i. novel home, fazentz patz,
Eph 2:16
que reco[n]cilie ambidos[4487] en u cors a Deu per la crotz, aucizentz la [406a/203c] enemis|tansa e si mezeis.
Eph 2:17
E venentz, evangelizec patz a vos que fos lonh, e patz ad aquestz que so pres.
Eph 2:18
Quar per lui avem apropiament ambidoi en u Esperit al Paire.
Eph 2:19
Adonc, ja no esz osde ni aveneditz[4488]; mas esz ciutada dels sanhs e privatz de Deu,
Eph 2:20
sobre-endificat[4489] sobre le fonzament dels apostols e dels prophetas, lui mezeiss sobirana peira anglar Jesu Crist,
Eph 2:21
el qual totz endificamentz essems-garnitz[4490] creiss el sanh temple el Senhor,
Eph 2:22
el cal e vos siatz essems-endificat[4491] en abitatio de Deu e Sanh Esperit.
Eph 3:1
Per la gracia d’aquesta causa, eu, Pauls, liatz de Jesu Crist per vos, Gentz;
Eph 3:2
si empero auzitz la despessa de la gracia de Deu, la quals es dada a mi e vos;
Eph 3:3
quar segon la revelatio es faitz conogutz a mi le secretz[4492], aissi co sobre escrivissi em breu;
Eph 3:4
enaissi co, legent, podetz entendre la mia saviesa el menester de Crist,
Eph 3:5
que a las autras generatios[4493] no es conogut als fils dels homes, enaissi coma ara es revelat [406b/203d] als sanhs apostols de lui et als prophetas en Esperit:
Eph 3:6
esser las Gentz et essems-hereteiras[4494] et essems-corporals[4495] et essems-parçoneras[4496] de la promessio de lui en Jesu Crist per l’avangeli:
Eph 3:7
del qual eu so faitz ministre, segon le do de la gracia de Deu, que es dada a mi segon la obransa de la vertut de lui.
Eph 3:8
Mais a mi, menor de totz les sanhs, es dada aquesta gracia e las Gentz evangelizar las no-esclavablas[4497] manentias de Crist,
Eph 3:9
et enluminar toz quals sia la despessa del secret, rescost dels segles en Deu, lo quals criec totas causas,
Eph 3:10
que fassa conoisser als princeps et a las pozestatz els celestials per la gleisa de mouta forma savieza de Deu,
Eph 3:11
segon lo denant-feniment[4498] dels segles que fe en Jesu Crist, lo Senhor nostre,
Eph 3:12
el qual avem fizanza et apropiament[4499] per la fe de lui.
Eph 3:13
Per la qual causa pregui que no defalhiscatz[4500] e las mias tribulatios per vos, que es la vostra gloria.
Eph 3:14
Per la gracia d’aquesta causa, frechezisc les meus genolhs al [407a/204a] Paire del Senhor nostre, Jesu Crist,
Eph 3:15
del qual tota paironia[4501] els cels et e la terra es nomnada,
Eph 3:16
que do a vos, segon las riquezas de la sua gloria, vertut esser esforsat per l’Esperit de lui e l’home dedinzsa[n][4502],
Eph 3:17
abitar[4503] Crist per la fe els vostres corages, en caritat razigat[4504] e fonzat,
Eph 3:18
que puscatz[4505] essems prenre ab totz los sanhs, quals sia la ladeza e la lo[n]gueza e l’auteza e la preondeza,
Eph 3:19
saber[4506] neis la sobre-apareissent[4507] caritat de la sciencia de Crist, que siatz azemplit en tota la pleneza de Deu.
Eph 3:20
Mais a lui que es poderos far totas causas sobre-avondantment[4508] que querem o entendem, segon la vertut que obra e nos,
Eph 3:21
a lui meteiss gloria et e la gleisa et en Jesu Crist et en totas las generatios del segle del[s] segles. Amen.
Eph 4:1
Emperaisso, vos pregui, fraires[4509], eu liatz el Senhor, que dignament anetz e l’apelament en que esz apelat,
Eph 4:2
ab tota humilitat, et ab suavesa, ab sufrensa, soz-portant[4510] entre vos en caritat,
Eph 4:3
corajosi [407b/204b] gardar l’[uni]tat[4511] de l’Esperit e liam de patz.
Eph 4:4
Us cors et us esp[er]itz, enaissi co es[z][4512] apelat en una esperansa del vostre apelament.
Eph 4:5
Us Senhor, una fes, us babtismes.
Eph 4:6
Us Deus e Paire de totz, lo qual sobre totz e per totas causas et en totz nos.
Eph 4:7
Mais ad u quec de nos es dada gracia, segon la mesura de la donansa de Crist.
Eph 4:8
Per la qual causa ditz Crist: Pojantz en aut, menec la caitiva caitivetat; dec do als homes.
Eph 4:9
Mais que pogec[4513] que es si no quar deissendec primeirament acertas e las sotiranas partz de la terra?
Eph 4:10
Lo quals deissendec el mezeis es e·l quals pogec[4514] sobre totz les cels, que azemplis totas causas.
Eph 4:11
Et el mezeis dec alcantz, acertas, apostols, mais alcantz prophetas, mas les autres avangelistas, mas les autres pastors e doctors,
Eph 4:12
a la cosematio[4515] dels sanhs e la obra del menester, et en edeficatio[4516] del cors de Crist,
Eph 4:13
entro que tuit corram e l’unitat[4517] de la fe e de la conoissensa del Fil [408a/204c] de Deu, en baro perfeit, e la mesura de la etat de la pleneza de Crist,
Eph 4:14
que ja no siam parvol ondejant e siam enaviro-portat[4518] de tot vent de doctrina e la felonia dels homes, et e la guiscozia ad engan d’error.
Eph 4:15
Mais veritat fazent en caritat, crescam en lui per totas causas, lo quals es caps, Crist,
Eph 4:16
del qual totz lo cors essems-ajustatz[4519] et essems-laszatz[4520] per tota juntura desotz-aministrament[4521] segon la obranza e la mesura d’u quec menbre, fa acreissement del cors en edificament de si en caritat.
Eph 4:17
Emperaisso, dic aisso e testimoniegi el Senhor, que ja no anetz enaissi co las Gentz van e la vanetat de lor sen,
Eph 4:18
avent l’entendement escurzit de tenebras, alianadi[4522] de la via de Deu per la mesconoissenza que es en els, per la ceguessa del cor[4523] de lor,
Eph 4:19
li quali, dezesperant, lor mezeisses se liurero a no-castetat[4524], en obransa de lagesa tuit, en avareza.
Eph 4:20
Mas vos no aprezes enaissi Crist.
Eph 4:21
Empero, si lui auzitz et en lui esz essenhadi, si co [408b/204d] es veritat en Jesu,
Eph 4:22
depausar vos segon l’anciana coversatio le velh home, lo quals es corumputz segon les desirers d’error.
Eph 4:23
Mais siatz renoveladi[4525] e l’esperit de la vostra pessa,
Eph 4:24
e vestetz le novelh home que segon Deu es criatz en dreitura et en santetat de veritat.
Eph 4:25
Per la qual causa, depausant la mesorga[4526], parlatz veritat us quex ab le seu proisme, quar nos em menbre l’us de l’autre.
Eph 4:26
Iraissetz vos e no vuolhatz pecar; le solels no·s colque sobre la vostra ira.
Eph 4:27
No vulhatz dar loc al Diable.
Eph 4:28
Cel que panava, ja no pane, mas majerment labore, obran[t] ab las suas mas la qual causa es bona, que aja don done al sufrent la besonha.
Eph 4:29
Tota mala paraula no eisca de vostra boca; mais si alcuna es bona az endificatio de la fe, que done gracia als auzentz.
Eph 4:30
E no vulhatz contristar[4527] le Sanh Esperit de Deu el qual esz senhadi el dia de redemptio.
Eph 4:31
Tota amareza et ira et endenhansa e cridors e maldigs sia toutz[4528] de [409a205a] vos, ab tota maleza.
Eph 4:32
Mais siatz entre vos benigne, misericordiosi[4529], perdonant entre vos enaissi co Deus perdonec a vos[4530] en Crist.
Eph 5:1
Emperaisso, siatz ressemblador de Deu, aissi coma filh moutz car;
Eph 5:2
et anatz en amistat enaissi co Crist amec nos e liurec si mezeis per nos, oblatio et uferta a Deu en odor de suavesa.
Eph 5:3
Mais fornicatio[4531] e tota lagesa o avareza no sia nomnada e vos, aissi co cove a sanhs,
Eph 5:4
o orrezeza o fols parlamentz o garssonia, que no perte a la causa, mas majerme[n]t fazementz de gracias.[4532]
Eph 5:5
Mais aisso sapiatz entendent que totz fornicaire o orres o avars, que es servimentz d’ydolas, no a heretat el regne de Crist e de Deu.
Eph 5:6
Negus no vos engane ab vanas paraulas, quar per aquestas ve la ira de Deu els fils de mescrezensa.
Eph 5:7
Emperaisso, no vulhatz esser fait parzoner de lor.
Eph 5:8
Quar vos eratz a la vegada tenebras, mas ara esz lutz el Senhor. Anatz enaissi coma fil de lutz.
Eph 5:9
Quar le fruitz de lutz es en tota bonta et en dreitura et en veritat,
Eph 5:10
[409b/205b] espro|vant quals causa sia be-plazentz[4533] a Deu.
Eph 5:11
E no vos vulhatz acomunalhar a las obras no-frutosas[4534] de tenebras, mais majerment neis reprendetz.
Eph 5:12
Quar aquelas causas que d’els so faita[s] en rescost, es laida causa e dizer.
Eph 5:13
Quar tota[s] las causas que so reprezas del lum so manifestadas. Quar tot ço que es manifestat es lums.
Eph 5:14
Per la qual causa ditz: Leva sus, que dorms, e leva sus dels mortz, e Crist illuminara te.
Eph 5:15
Emperaisso, veiatz, frairi, en cal maneira anetz saviament, no coma no-savi[4535],
Eph 5:16
mas aissi coma savi, rezement le temps, quar li dia[4536] so mali.
Eph 5:17
Emperaisso, no vulhatz esser fait no-savi[4537], mas entendent quals sia la volontatz de Deu.
Eph 5:18
E no vulhatz esser eniurat[4538] del vi, el qual es la luxuria; mais siatz azemplit de Sanh Esperit,
Eph 5:19
parlant a vos mezeisses en salms, et en lauzors[4539] et en cantz esperitals, cantant[4540] e lauzant els vostres corages al Senhor,
Eph 5:20
fazentz gracia tota ora per totz el nom del Senhor nostre Jesu Crist, a Deu et al Paire,
Eph 5:21
sotzmessi entre vos e la temor de Crist. [410a/205c]
Eph 5:22
Las femnas sio sotzmessas als lors baros, enaissi co al Senhor,
Eph 5:23
quar lo bar es caps de l[a] femna, aissi coma[4541] Crist es caps de la glesa[4542]. El mezeiss es[4543] salvaire del cors de lei.
Eph 5:24
Mais enaissi co la gleisa es sotzmessa a Crist, enaissi e las femnas als lors baros en totas causas.
Eph 5:25
Baro, amatz vostras molhers, aissi coma Crist amec la gleisa, e si mezeiss liurec per ela,
Eph 5:26
que la santifiques[4544], mondantz lei ab le lavament de l’aiga e la paraula de vida,
Eph 5:27
que el la aparelhes a si gloriosa[4545] gleisa, no avent malha ni rua ni alcuna causa d’aquesta mesura, mais que sia santa e
no-laizada[4546].
Eph 5:28
Enaissi e li baro devo amar lors molhers aissi co lors corsses. Quar qui sa moler ama, si mezeiss ama.
Eph 5:29
Quar anc degus no ac la sua carn en odi, mas noiriss la e la engraissa[4547], aissi co Crist la gleisa,
Eph 5:30
quar menbre em del cors de lui, de la carn de lui e dels osses de lui.
Eph 5:31
Per aisso laissara hom le seu paire e la seua maire, et ajustara [410b/205d] se ab sa molher, e seran dos en una carn.
Eph 5:32
Aquest es grans secretz[4548], mas eu dic en Crist, et e la gleisa.
Eph 5:33
Mais empero e vos sengle, us quex ame la seua molher aissi co si mezeiss; mas la molher, que temia le seu baro.
Eph 6:1
O, filh, obezetz als vostres[4549] parentz el Senhor, quar aisso es dreitureira causa.
Eph 6:2
Onra le teu paire e ta maire, que es le primers ma[n]damentz e la promessio;
Eph 6:3
que sia bes a tu, e sias de longa vida sobre la terra.
Eph 6:4
E, paire, no vulhatz ad ira escomoure vostres filh[s], mas noiretz les e la disciplina et el castier del Senhor.
Eph 6:5
Servi, obezetz als senhors carnals ab tota temor et ab tremor et e la cimplesa del vostre cor, aissi coma a Crist;
Eph 6:6
no ad ulh servent, aissi co plazentz ad homes, mas aissi co servi de Crist, fazentz la volontat de Deu de corage,
Eph 6:7
ab bona volontat servent, aissi co al Senhor, e no ad homes,
Eph 6:8
sabent que us quex, qualque be fara, aquel recebra del Senhor, o sers o franx.
Eph 6:9
E vos, senhor, aquelas mezeissas causas faitz [411a/206a] a|d els, perdonant[4550] las menassas, sabent quar el Senhor vostre e de lor es els cels, e recebementz de presonas no es vas[4551] Deu.
Eph 6:10
D’aici enant, fraire, siatz cofortat el Senhor et e la poderansa de la vertut de lui.
Eph 6:11
Vestetz vos la armadura de Deu, que puscatz estar contra les agaitz del Diable.
Eph 6:12
Quar no es a nos batalha contra carn e sanc, mais encontra les princeps e las pozestatz, encontra les regidors del mon d’aquestas tenebras, encontra las[4552] esperitals causas de felonia els celestials[4553].
Eph 6:13
Emperaisso, recebetz l’armadura de Deu, que puscatz contrastar el mal dia, et en totas causas estar perfeit.
Eph 6:14
Doncas, estatz soz-cent[4554] les vostre[s] lombs en veritat, e vestit l’auberc de dreitura,
Eph 6:15
e caussatz les pes el preparament[4555] de l’avangeli de patz,
Eph 6:16
en totas causas prendentz l’escut de la fe, el qual puscatz destenher totz les dartz foguienx del felo.
Eph 6:17
E l’elm de salut prendetz e·l glazi de l’Esperit, lo quals es la paraula de Deu,
Eph 6:18
per tota oracio e[4556] preguera orant en totz [411b/206b] te|mps en Esperit, et en lui velantz tota ora en tota apreissansza[4557] e en pregaria per totz les sanhs,
Eph 6:19
e per mi, que sermos sia datz a mi en ubriment de la mia boca ab fizansa far conogut le secret de l’avangeli,
Eph 6:20
per le qual eu usi de messagairia[4558] en aquesta cadena, enaissi que e lui auze aissi co me cove parlar. Mais la paraula de Deu no pot esser liada.[4559]
Eph 6:21
Mais que vos sapiatz aquelas causas que so viro mi, qu’eu fassa, totas las fara a vos conogudas Titicus, lo mout cars fraire e fizels ministre el Senhor,
Eph 6:22
lo qual tramesi a vos en aisso mezeiss, que conoscatz aquelas causas que so viro nos, e li vostre cor sio conortat.
Eph 6:23
Patz als fraires e caritatz ab la fe, de Deu le paire nostre e del Senhor Jesu Crist.
Eph 6:24
Gracia[4560] ab totz li cal amo le Senhor nostre, Jesu Crist, en nedeza[4561]. Amen.
[412a/206c]
Php 1:1
Paulus et Timotheus, servi de Ihesu Crist, a totz les sanhs en Jesu Crist, li quali so a Filips, ab totz les avesques e·ls diaques.
Php 1:2
Gracia a vos, e[4562] patz de Deu, lo Paire nostre, e del Senhor Jesu Crist.
Php 1:3
Eu fasz gracias al meu Deu en tota remembranza de vos,
Php 1:4
tota ora en totas las mias oracios per totz vos ab gaug fazentz pregueira,
Php 1:5
sobre la vostra acomunalanza e l’avangeli de Crist, del primer dia tro ad ara,
Php 1:6
cofizans aisso mezeis, quar cel [412b/206d] que comencec e vos la bona obra perfara entro el dia de Jesu Crist.
Php 1:7
Enaissi coma a mi es sentir aquesta causa dreitureira per vos totz, emperaisso qu’eu aja vos el cor, et els meus liams et e la defensio et e la cofermatio de l’avangeli, vos totz esser cumpanhos del meu gaug.
Php 1:8
Quar Deus es a mi testimonis de qual maneira eu cobezege totz vos esser e las intralhas de Jesu Crist.
Php 1:9
Et aisso pregui, que la vostra caritatz mais e pus avonde en tota sciensia[4563] et en tot sen,
Php 1:10
que esproetz las majors causas, que siatz sencer e senes colpa el dia de Jesu Crist,
Php 1:11
replet de fruit de dreitura, per Jesu Crist, e la gloria et e la lauzor[4564] de Deu.
Php 1:12
Mais eu vulh saber vos, fraires, quar aquelas causas que so viro mi plus pervengro a profeit de l’avangeli,
Php 1:13
enaissi que li mei liam fosso fait manifest [en Crist][4565] en tot prebostat et en totz les autres,
Php 1:14
que plusor dels fraires el Senhor, cofizans els meus liams, auzesso pus aondosament ses temor parlar la parau[la] de Deu.
Php 1:15
Alcanti, acertas, per eveja [413a/207a] e per contenzo, mais alcanti per bona volontat, prezico Crist;
Php 1:16
alca[n]ti de caritat[4566], sabent quar eu so pausatz en defensio de l’avangeli,
Php 1:17
mais alcanti de te[n]zo anoncio Crist, no sencerament, azesmant si escomoure apremement[4567] als meus liams.
Php 1:18
Quar qual causa? Domentre que en tota maneira, o per ocaizo o per caritat, Crist sia anonciatz, et en aisso m’en gauzisc e m’en esgauzirei.
Php 1:19
Quar eu sei que aisso pervendra a mi a salut per la vostra oracio e per lo sotz-aministrament[4568] de l’Esperit de Jesu Crist,
Php 1:20
segon la espetansa e la esperansa mia[4569], en alcuna[4570] causa no so vergonhatz, mas en tota fizansa, aissi co tota ora, et ara er engrandezitz Crist el meu cors, o per vida o per mort.
Php 1:21
Quar Crist es a mi viures; e morirs, gazanhs.
Php 1:22
Mais si viures en carn, aici es a mi fruitz d’obra; e qual causa eu eligisca mesconosc.
Php 1:23
Quar costreitz so de doas causas, aventz desirer esser deliatz et esser ab Crist, mout majerment es melhs.
Php 1:24
Mais permaner en carn pus es besonhosa causa per vos.
Php 1:25
Et enaissi cofizantz, sei quar permani e [413b/207b] permanrei ab totz vos al vostre profeit et al gaug de la fe,
Php 1:26
que la vostra alegranza avonde en Jesu Crist e mi, per lo meu aveniment de rescaps a vos.
Php 1:27
Tan solament coversetz dignament e l’avangeli de Crist, qu’eu cum[4571] venre e veirei vos, ….[4572] auja de vos, quar estatz en u esperitz, d’engal corage essems-laborant[4573] a la fe de l’avangeli.
Php 1:28
Et en alcuna causa no siatz espaventat dels aversarisz; quar aicela causa que es ad els causa de perdetio, mais a vos es de salut, et aisso de Deu.
Php 1:29
Quar a vos es donat per Crist, no solament que en lui crezatz, mas que neis sufriatz per lui,
Php 1:30
aquest mezeis tensonament avent cal visz e mi, et ara auzisz de mi.
Php 2:1
Emperaisso, si alcus conortz en Crist, si alcus solasz de caritat, si alcuna cumpanhia d’esperit, si alcunas intralhas de mercenejansa,
Php 2:2
azempletz lo meu gaug, que una mezeissa causa sapiatz, la mezeissa caritat[4574] avent, unial de corage, sentent aisso mezeis;
Php 2:3
no fazent alcuna causa per contenzo ni per vana gloria; mas en humilitat albirant sobiran a si l’us [414a/207c] l’au|tre,
Php 2:4
no[4575] cosirant sengle aquelas causas que suas so, mais aicelas que so dels autres.
Php 2:5
Quar aisso sentetz e vos, que en Jesu Crist,
Php 2:6
lo quals co foss e forma de Deu, no albirec raubairia esser si engal a Deu,
Php 2:7
mais si mezeiss abaissec, recebentz forma de serv, e sembla[n]sa d’omes faitz, et en[4576] abit atrobatz coma hom.
Php 2:8
Humiliec si mezeis, faitz obedientz tro a la mort, mais a la mort de la crotz.
Php 2:9
Per la qual causa e Deus eissaucec lui e donec a lui nom que es sobre tot nom,
Php 2:10
que el nom de Jesu totz genolhs sia plegatz, dels celestials, dels terrenals e dels efernals,
Php 2:11
e tota lenga cofesse que·l Senhor Jesu Crist es e la gloria de Deu lo Paire.
Php 2:12
Emperaisso, li mei mout car[4577], aissi co tota ora obezisz, no aissi co en presencia de mi tan solament, mas mout majerment ara e la mia desestansa, ab paor et ab tremor[4578] obratz la vostra salut.
Php 2:13
Quar Deus es aquel que obra e vos e·l voler e l’acabar per bona [414b/207d] volontat.
Php 2:14
Mais totas causas faitz ses mumuratios e ses dubitatios,
Php 2:15
que siatz ses querelha e simple fil de Deu, ses repressio, e meg de la natio felonessa e perverssa, entre·ls quals luzetz aissi co lumneiras el mon,
Php 2:16
essems-tenent[4579] la paraula de vida a la mia gloria el dia de Crist, quar eu no corregui e va ni laborei e va.
Php 2:17
Mais si eu so sacrificatz sobre·l sacrifici e·l servizi de la vostra fe, eu m’esgauzisc et essems m’alegrarei ab totz vos.
Php 2:18
Mais aisso mezeis e vos vos engauzetz, et essems vos alegraretz a mi.
Php 2:19
Eu esperi el[4580] Senhor Jesu Crist mi trametre viassament Timotheu a vos, que eu ab bo corage sia, conogutz aquelas causas que so viro vos.
Php 2:20
Quar eu no ei negu tan d’engal corage, que ab sencera volontat sia curios per vos.
Php 2:21
Quar tuit quero aquelas causas que lor so, no aquelas que so de Jesu Crist.
Php 2:22
Mais l’esproament de lui conoissetz, quar aissi coma fil a paire servic ab mi e [415a/208a] l’avan|geli de Crist.
Php 2:23
Emperaisso, esperi mi trametre aquest a vos, enapres que aurei vist aquelas causas que so viro mi.
Php 2:24
Mais eu me cofiçi el Senhor, quar eu mezeiss vendrei a vos viasz.
Php 2:25
Mais eu azesmei besonhos Epafrodit, le fraire essems-obrer[4581] et essems-cavalairos[4582] meu, mas vostre apostol e ministre de la mia besonha, viasz[4583] trametre a vos.
Php 2:26
Quar acertas totz vos desirava et era tristz, emperaisso quar aviatz auzit lui eferm.
Php 2:27
Quar el malavegec tro a mort; Deus mercenejec de lui; mas no solament de lui, mas neis de mi, qu’eu no agues tristeza sobre tristeza.
Php 2:28
Per aisso, plus coitosament tramesi lui, que lui vist, de rescaps vos esgauziscatz et eu sia ses tristeza.
Php 2:29
Emperaisso, recebetz lui ab tot gaug el Senhor; et ajatz ab honor d’aquesta mesura,
Php 2:30
quar per la obra de Crist s’aproismec tro a la mort, liurantz la sua arma, qu’el azemplis zo que defalha de vos vas le meu servizi.
Php 3:1
D’aici enant, li mei fraire, esgauzetz vos el Senhor. Aquestas [415b/208b] mezeissas causas no nualhos[4584], acertas, a mi escriver[4585] a vos, mas a vos besonhos.
Php 3:2
Veiatz les cas, veiatz los mals obrers, veiatz lo trencament[4586].
Php 3:3
Mais nos em circumcisios, li qual en esperit servem a Deu, e nos gloriejam[4587] en Jesu Crist, e no en carn aventz fizansa.
Php 3:4
Jasiaisso eu aja fiza[n]za en carn. Si alcus autre es vistz cofizar en carn, eu majerment[4588],
Php 3:5
circumcis el octau dia, del linhage d’Israel, del trip de Benjamin, Ebreus dels Ebreus; segon la leg, Far[is]eus;
Php 3:6
segon evejansa, perseguens la gleisa de Deu; segon la dreitura, que e la leg de Deu es[4589], coversatz ses querella.
Php 3:7
Mais aquelas causas que a mi foro gazanh, a[l]birei aquestas detrimentz per Crist.
Php 3:8
Mais, empero, eu azesmi totas causas esser detriment per la apareissent sciencia de Jesu Crist, lo Senhor nostre, per lo qual fi totas causas detriment, et albiri coma fems, per zo qu’eu gazanhe Crist,
Php 3:9
e sia atrobatz e lui, no aventz la mia dreitura, que es de la leg, mas aicela que es de la fe de Jesu Crist, la quals dreitura[4590] es de Deu e la fe,
Php 3:10
a conoisser lui, e la vertut de la [416a/208c] resurectio de lui, e la cumpanhia de la passio, essems-afiguratz[4591] a la mort de lui,
Php 3:11
per qual maneira si eu correi a la resurectio que es dels mortz.
Php 3:12
No qu’eu ja aja[4592] receubut o ja sia perfeitz, mas segui, si eu essems-penrei[4593], el qual so essems-pres[4594] de Jesu Crist.
Php 3:13
Fraires, eu no albiri mi mezeis encara aver essems-pres[4595]. Mais una causa: eu, oblidantz, acertas, aquelas causas que so en rere[4596], mas ad aquelas[4597] que so primeiras estendentz mi mezeis,
Php 3:14
persegrei a l’endestinat, loguer de la sobirana apelansa de Deu en Jesu Crist.
Php 3:15
Doncas, qual que em perfeit en Jesu Crist, aisso sentiscam; e si alcuna causa d’autra guiza sabetz, et aisso revelec Deus a vos.
Php 3:16
Mais, empero, a la qual causa pervenguem, que una mezeissa causa sapiam, et estiam en aquesta mezeissa regla.
Php 3:17
Fraires, siatz ressemlador de mi, e gardatz[4598] aicels que enaissi van, enaissi co avetz nostra forma.
Php 3:18
Quar mouti va[n][4599], lo quals soven dizia a vos, mas ara plorantz dic, los enemix de la crotz de Crist,
Php 3:19
la fis [416b/208d] dels quals es atrussamentz, e dels quals lo ventres es deus, e la gloria e vergonha de lor, que sabo las terrenals causas.
Php 3:20
Mais la nostra conversatios es els cels, don neiss esperam le Salvador, le Senhor nostre, Jesu Crist,
Php 3:21
lo quals reformara le cors de la nostra umilitat, essems-afigurat[4600] al cors de la sua clartat, segon la obransa de la sua vertut, ab la qual pusca neiss sotzmetre a si totas causas.
Php 4:1
Emperaisso, li mei mout car e mout dezejadi, le meus gaugs e la mia corona, enaissi estatz, o, karisme, el Senhor.
Php 4:2
Eu pregui Euchodia e pregui Sinticen aquesta causa mezeissa saber el Senhor.
Php 4:3
Neiss e pregui tu, germa essems-par[4601], ajuda aicelas que ab mi laborero e l’avangeli, ab Clemens et ab les autres ajudador[s] meus, li nom dels quals so el libre de vida.
Php 4:4
Esgauçetz vos el Senhor tota ora; de rescaps dic, esgauzetz vos.
Php 4:5
La vostra atempranza sia conoguda a totz homes. Lo Senher es prop.
Php 4:6
Neguna causa no siatz coriosi; mais en tota oracio, et [417a/209a] en preguera, ab fazementz de gracias, las vostras requerenssas sian azubertas vas[4602] Deu.
Php 4:7
E la patz de Deu, que sobra tot se[n][4603], garde les vostres corages e·ls vostres[4604] entendementz en Jesu Crist, le Senhor nostre.
Php 4:8
D’aici enant, fraires, qualsque causas so veras, qualsque so justas, qualsque so castas, calsque so santas, qualsque so amablas, qualsque so de bona fama, si alcuna vertutz, si alcuna lauzors de disciplina[4605], aquestas causas cossiratz.
Php 4:9
E faitz aquesta[s][4606] causas las quals prezesz e receubetz et auzitz e vistz e mi, e Deus de patz sera ab vos[4607].
Php 4:10
Mais eu m’esgauzigui el Senhor forment, quar a la vegada reflorisz per mi a la perfi sentir, aissi co e sentiatz; mais perpres[4608] eratz.
Php 4:11
No o dic caiss per fraitura. Quar eu aprezi esser avondantz[4609] en aicelas causas e que eu so.
Php 4:12
Eu sei esser umiliatz, eu sei et avondar; e so establitz en totas causas, e cada u loc, et esser assazio[n]datz[4610] e famejar, et avondar e sufrir fraitura.
Php 4:13
Totas causas pusc en aicel que me [417b/209b] co|forta.
Php 4:14
Mais, empero, be fazesz[4611] acomunalhant a la mia tribulatio.
Php 4:15
Mais e vos, Filippenses, sabetz[4612] que el comensament de l’avangeli, quan anei de Macedonia, deguna gleisa a mi no se acomunalhec e la razo del donat e del rent, si no vos soli[4613].
Php 4:16
Quar vos tramezesz a mi en us[4614] a Tessalonic per una vegada e per doas.
Php 4:17
No quar queri lo do, mais requeri le fruit avondant e la vostra razo.
Php 4:18
Mas eu ei totas causas et avo[n]di[4615]. Eu so repletz de las causas receubudas de Epafrodit, lo qual tramezesz, en odor de suaveza, uferta receubuda, plazent a Deu.
Php 4:19
Mais lo meus Deus cumplisca tot lo vostre desirer, segon las suas manentias en gloria en Jesu Crist.
Php 4:20
Mais a Deu et al Paire nostre sia gloria els segles dels segles. Amen.
Php 4:21
Saludatz totz los sanhs en Jesu Crist.
Php 4:22
Saludo vos li fraire que so ab mi. Saludo vos tuit li sanhs, mas majerment li qual so de la maiso de Cesa[r].
Php 4:23
La gracia del Senhor nostre Jesu Crist sia ab le vostre esperit. Amen.
[418a/209c]
1 Th 1:1
Paulus et Silvanus et Timotheus a la gleisa dels Tessalonicens en Deu lo Paire et el Senhor Jesu Crist. Gracia a vos de Deu, lo Paire nostre, e del Senhor Jesu Crist.[4617]
1 Th 1:2
Nos fam gracias a Deu tota ora per totz vos, fazentz remembransa de vos en nostras oracios, ses derumpement,
1 Th 1:3
remembrant de la obra e de la fe vostra, e del trebalh e de la caritat e de la sostenensa de la speransa del Senhor nostre, Jesu Crist, denant Deu e·l Paire nostre,
1 Th 1:4
sabent, [418b/209d] fraire mout amadi de Deu, la vostra electio;
1 Th 1:5
quar l’avangelis nostre no fo a vos en paraula tan solament, mais en vertut et en Sanh Esperit et e mout[a] pleneza, si co vos sabetz qual ajam estat ab vos per vos.
1 Th 1:6
E vos esz fait ressemblador de nos, e del Senhor, resebe[n]t la paraula e mouta tribulatio, ab lo gaug de Sanh Esperit,
1 Th 1:7
enaissi que siatz fait forma a totz los crezentz e Macedonia et en Acaia.
1 Th 1:8
Quar de vos es diffamada[4618] la paraula del Senhor, no solament e Macedonia et en Acaia, mais en tot loc la fes vostra, que es a Deu, profeita es, enaissi que no sia a nos besonha alcuna causa parlar.
1 Th 1:9
Quar ili anoncio de nos qual intrament aguem[4619] a vos, et en qual maneira esz covertit de las emages a Deu, que serviatz al viu Deu et al ver,
1 Th 1:10
et esperant Jesu; Fil de lui, dels cels, lo qual resucitec[4620] dels mortz, lo cals nos deliurec de la ira avenidoira.
1 Th 2:1
Quar vos mezeissi, fraire, sabez [419a/210a] lo vostre intrament a vos, quar no fo vas.
1 Th 2:2
Mas denant sufertat[z] e turmemtatz d’antas[4621], si co vos sabetz, e Filipentz, qual fizansa aguem el Senhor nostre, parlar a vos l’avangeli de Deu e mouta curiansa.
1 Th 2:3
Quar la nostra amonestansa no fo d’error ni de lageza ni en engan.
1 Th 2:4
Mais aissi co em esprovat de Deu que l’avangelis fos crezutz a nos, enaissi parlam, no aissi co plazentz ad homes, mas a Deu, lo quals esprova les nostres corages.
1 Th 2:5
Quar no fom a la vegada en paraula de lauzenga, si cum sabetz; ni en occaizo d’avareza, Deus es testimonis;
1 Th 2:6
ni querent dels homes gloria, ni de vos, ni d’autres,
1 Th 2:7
co poguessem a vos esser a faiss, aissi co apostol de Crist; mas fait em parvol e meg de vos, aissi co noiriza noirisca los seus fils.
1 Th 2:8
Enaissi nos desirant vos, cobezament voliam liurar a vos, mas no solament l’avangeli de Deu, mais neiss las nostras armas, car mout cari esz fait a nos.
1 Th 2:9
Quar vos esz remembrant, [419b/210b] fraire, del nostre labor e de lasset; per noit e per dia obrant, que alcu de vos no agreujessem, preziquem a vos l’avangeli de Deu.
1 Th 2:10
Vos esz testimoni, e Deus, que santament[4622] e dreiturament e ses querelha fom a vos que crezetz;
1 Th 2:11
si co vos sabetz de[4623] qual maneira u quec de vos, aissi co paire los seus fils,
1 Th 2:12
pregant vos e conortantz, testimoniejem, que anessetz dignament a Deu, lo quals vos apelec[4624] el seu regne et en gloria.
1 Th 2:13
Emperaisso e nos fam gracias a Deu senes derumpement, quar co aguessetz receubut de nos la paraula de l’auziment[4625] de Deu, receubetz lei no aissi co paraula d’omes, mas aissi co es verament, paraula de Deu, le quals obra e vos que crezetz.
1 Th 2:14
Quar vos, fraire, esz fait ressembla[n]t[4626] de las gleisas de Deu, las quals so en Judea en Jesu Crist; quar aquelas mezeissas causas sufritz e vos de vostres parentz, aissi co e ili dels Judeus,
1 Th 2:15
li quali neiss auciro lo Senhor Jesu e·ls proph[et]as[4627], e nos [420a/210c] perseguiro, et a Deu no plazo, et a totz homes contrariejo,
1 Th 2:16
devedant nos parlar a las[4628] Gentz, que no sio faitas salvas, que azempliscan lors pecatz tota ora; quar la ira de Deu denant-venc[4629] tota ora sobr’els entro e la fi.
1 Th 2:17
Mais nos, frairi, desolat de vos a temps per boca[4630], per esgardament, no per cor, plus avondosament nos acoitem la vostra cara vezer ab gran dezeig.
1 Th 2:18
Quar, acertas, volguem venir a vos, eu acertas Pauls, e per una vegada e de rescaps; mas lo Satanas nos embarguec[4631].
1 Th 2:19
Quar quals es la nostra esperansa, o·l gaugs o la corona de gloria[4632]? Doncas, no esz vos denant le Senhor nostre Jesu Crist e l’aveniment de lui?
1 Th 2:20
Quar vos esz la nostra[4633] gloria e nostre gaugs.
1 Th 3:1
Per la qual causa, no sostenent[4634] plus, plac a nos remaner [a][4635] Atenas sols.
1 Th 3:2
E tramezem Timotheu, lo fraire nostre e ministre de Deu e l’avangeli de Crist, a cofermar vos et ad amonestar per la fe vostra[4636],
1 Th 3:3
que degus no sia mogutz en aquestas tribulatios, quar vos [420b/210d] mezeissi sabetz que en aisso em pausadi.
1 Th 3:4
Quar, co fossem vas[4637] vos, prezicavam a vos, sufridors nos, tribulatios, aissi co fait es, e vos sabetz.
1 Th 3:5
Per aisso, et eu plus no sostenens, tramesi a conoisser la fe vostra, que per aventura no vos aja essajatz aquestz que essaja, e sia faitz vas le nostre[4638] labors.
1 Th 3:6
Mais ara, vinent Timotheu de vos a nos, e anonciant a nos la fe e la caritat vostra, e quar avetz bona remenbransa de nos, dezejant tota ora vezer nos, aissi co nos acertas vos;
1 Th 3:7
emperaisso, frairi, nos em cofortat e vos, en tota besonha et e la tribulatio[4639] nostra per la vostra fe[4640].
1 Th 3:8
Quar ara vivem, si vos estatz el Senher.
1 Th 3:9
Quar qual fazement de gracias podem a Deu regazerdonar per vos en tot lo gaug el qual nos esgauzem per vos denant lo Senhor nostre,
1 Th 3:10
per noit e per dia plus avondosament orant que veiam la vostra cara, e cumpliscam aicelas causas que defalho de la vostra fe?
1 Th 3:11
Mais el mezeis Deus e·l Paire nostre e·l Senhor Jesu Crist, endrece la nostra via a vos.
1 Th 3:12
Mais [421a/211a] lo Senhor vos moltiplique[4641] e faza avondar la vostra caritat entre vos et en totz, per qual maneira e la nostra e vos,
1 Th 3:13
a cofermar les vostres corages ses querelha, e santetat denant Deu e·l Paire nostre, e l’aveniment del Senhor nostre, Jesu Crist, ab totz les sanhs. Amen.
1 Th 4:1
Emperaisso, d’aici enant, fraires, pregam vos el Senhor Jesu, que per qual maneira receubetz de nos, co vos cove[n]ga anar e plazer a Deu, enaissi et[4642] anetz, que avondetz plus.
1 Th 4:2
Quar vos sabetz quals comandamentz dei a vos per lo Senhor nostre, Jesu Crist.
1 Th 4:3
Quar aquesta es la volontatz de Deu, la vostra santificatios; que vos abstengatz de fornicatio;
1 Th 4:4
que sapia us quex de vos le seu vaissel pozeszir e santificatio et en honor;
1 Th 4:5
no en passio de desirer, aissi co las Gentz, que mesconoisso Deu;
1 Th 4:6
e que alcus no sobre-ane[4643] ni no engane e l’afar lo seu fraire, quar venjaire es le Senher de totas aquestas causas, aissi coma denant-dissem[4644] a vos e testimoniejem.
1 Th 4:7
Quar Deus no apelec nos e lageza, mas e santificatio.
1 Th 4:8
Emperaisso, qui mespreza aquestas causas, no [421b/211b] mespre|za home, mas Deu, lo quals neis dec le seu Sanh Esperit e nos[4645].
1 Th 4:9
Mais de la caritat de la fraria, no aguem besonha escriure a vos, quar vos mezeissi apreses de Deu que vos ame[t]z[4646] entre vos.
1 Th 4:10
Quar vos faitz aicela causa en totz los fraires en tota Macedonia. Mais pregam vos, fraires, que vos avondetz majerment,
1 Th 4:11
….[4647] e que fazatz lo vostre afar, e que obretz ab vostras mas, enaissi coma comandem a vos;
1 Th 4:12
e que honestament anetz az aicels que defora so; e no desiret[z] alcuna causa d’alcu.
1 Th 4:13
Mais no volem vos meisconoisser[4648], fraires, dels durmentz, que no siatz contristat, aissi co li autri que no an essperansa.
1 Th 4:14
Quar si crezem que Jesu moric e resucitec, enaissi e Deus aicels li qual dormiro per Jesu adurra ab lui.
1 Th 4:15
Quar nos dizem aisso a vos e la paraula del Senhor[4649], quar nos que vivem, li quali em remazudi e l’aveniment del Senhor, no denant-vindrem[4650] aicels li quali dormiro.
1 Th 4:16
Quar el mezeiss lo Senhor en [422a/211c] comandament et en votz d’arcangel et el corn[4651] de Deu d[e]issendra[4652] del cel; e li morti que so en Crist resuscitara primer.
1 Th 4:17
D’aqui endreit nos que vivem, que em laissatz, essems serem raubit ab els e las nivols encontra a Crist els aires[4653], et enaissi tota ora serem ab lo Senhor.
1 Th 4:18
Emperaisso, conortatz vos entre vos en aquestas paraulas.
1 Th 5:1
Mais dels temps e dels movementz[4654], fraires, no besonhaz que escrivam a vos,
1 Th 5:2
quar vos mezeissi sabetz amorosamentz[4655] quar lo dias del Senhor, enaissi co laire e noit, enaissi vendra.
1 Th 5:3
Quar co li homi diran: Patz e segurtatz; ladonc sobre-vendra[4656] en els soptos atrussamentz, enaissi coma dolors el ve[n]tre de la avent, e no fugiran.
1 Th 5:4
Mais vos, fraire, no esz de tenebras, que aicel dias vos essems-pre[n]ga[4657] aissi coma laire.
1 Th 5:5
Quar vos[4658] tuit esz fil de lutz e fil de dia; no em de la noit ni de las tenebras.
1 Th 5:6
Emperaisso, no durmiam aissi co li autri, mais velhem e siam [422b/211d] amesurat.
1 Th 5:7
Quar cels que dormo, e la noit dormo; e cels que so ebriaic, e la noit so ebriaic.
1 Th 5:8
Mais nos, li quali em del dia, siam amesurat, vestidi l’ausberc de fe e de caritat, e l’elm d’esperansa e de salut.
1 Th 5:9
Quar Deus no nos pausec en ira, mas en gazanh ….[4659] per le Senhor nostre, Jesu Crist,
1 Th 5:10
lo quals moric per nos; o velhem o dormiam, essems ab lui vivam.
1 Th 5:11
Per la qual causa, cofortatz vos entre vos et endificatz l’u e l’autre[4660], enaissi co faitz.
1 Th 5:12
Mais pregam vos, fr[air]es, enaissi co vos conoisseretz [4661] aicels que laboro entre vos, e[4662] denant so a vos el Senhor, e vos amonesto,
1 Th 5:13
que vos ajatz els pus aondosament en caritat per la obra de lor; ajatz patz ab els.
1 Th 5:14
Mais, fraires, pregam vos, castiatz los no-pazibles[4663], cofortatz los de pauc corage, recebetz los frevols, sufrent siatz a totz.
1 Th 5:15
Veiatz que alcus no reda mal [423a/212a] per mal ad alcu[4664]; mas tota ora seguetz ço que es bes entre vos et en totz.
1 Th 5:16
Tota ora vos esgauzetz el Senhor[4665].
1 Th 5:17
Ses derompement[4666] oratz.
1 Th 5:18
En totas causas faitz gracias; quar aquesta es la volontatz de Deu en Jesu Crist en totz vos.
1 Th 5:19
L’esperit no vulhatz desten[h]er[4667].
1 Th 5:20
No vulhatz mesprezar les prophetas.
1 Th 5:21
Mais totas causas esprovatz; aco que es bo tenetz.
1 Th 5:22
De tota mala semblansa vos abstenetz.
1 Th 5:23
Mais el mezeiss Deus de patz vos santifique per totas causas, que·l vostre esperitz enters[4668], e l’arma, e·l cors ses querelha e l’aveniment del Senhor nostre, Jesu Crist, sia gardatz.
1 Th 5:24
Fizels es cel que vos apelec, le quals neiss fa[ra][4669].
1 Th 5:25
Fraires, oratz per nos.
1 Th 5:26
Saludatz totz les fraires el sanh baizar.
1 Th 5:27
Eu vos conjuri[4670] pel Senho[r][4671] que aquesta pistola sia ligida a totz les sanhs fraires.
1 Th 5:28
La gracia del Senhor nostre, Jesu Crist, ab totz vos. Amen.
[423b/212b]
Ad Tessalonicenses .II.
2 Th 1:1
Paulus, et Silvanus, et Timotheus, a la gleisa[4672] dels Tessalonienx en Deu lo Paire nostre, et el Senhor Jesu Crist.
2 Th 1:2
Gracia a vos e patz de Deu lo Paire nostre, e del Senhor Jesu Crist.
2 Th 1:3
Fraires, nos devem far gracias a Deu tota ora per totz vos, enaissi co digna causa es, quar la vostra fes sobre-creiss[4673], e avonda la caritatz d’u quec de totz vos entre vos,
2 Th 1:4
enaissi que nos mezeissi nos gloriejem e vos e las gleisas de Deu, per la [424a/212c] sufr|ensa vostra e per la fe en totas las vostras tribulatios et en les encauses[4674] los quals sostenetz
2 Th 1:5
en eissample del dreiturer juzivi de Deu, que siatz a[g]ut[4675] digni el regne de Deu, per lo qual neis sufretz.
2 Th 1:6
Empero, si dreitureira causa es vas[4676] Deu regazerdonar tribulatio az aquestz que vos trebalho,
2 Th 1:7
et a vos que esz trebalat, repaus ab nos e la revelacio del Senhor Jesu del cel ab los angels de la vertut de lui,
2 Th 1:8
e flama de foc, donant venjansa az aquestz que no conogro Deu e li quali no obeziro a l’avangeli del Senhor nostre, Jesu Crist,[4677]
2 Th 1:9
li qual daran neis penas durablas en atrussament de la cara del Senhor e de la gloria de la vertut de lui,
2 Th 1:10
co vendra esser glorificatz els seus sanhs, et esser faitz meravilhos en totz cels que crezero; quar crezutz es lo testimonis nostre sobre vos en aicel dia.
2 Th 1:11
El qual neis pregam tota ora per vos, que·l nostre Deus vos denhe apelar ab le seu sanh[4678] apelament e azemplisca tota la volontat de bontat e la obra de la fe en bona[4679] vertut,
2 Th 1:12
enaissi que sia clarificatz e vos le noms del Senhor nostre Jesu Crist, e vos en lui, segon la gracia del [424b/212d] nostre Deu e del Senhor Jesu Crist.
2 Th 2:1
Mais nos vos pregam, fraires, per l’aveniment del Senhor nostre, Jesu Crist, e de la nostra[4680] congregatio e lui mezeis,
2 Th 2:2
que no siatz viazament mogut de vostre sen ni no siatz espaventat, ni per esperit ni per paraula ni per pistola, aissi co tramessa per nos, aissi co s’aproisme lo dias del Senhor.
2 Th 2:3
Alcus no vos engane en lunha maneira, quar si no vendra primeirament lo departimentz, e sera descubertz l’om de pecat, le fils de perdetio,
2 Th 2:4
lo[4681] quals contrarieja et es elevatz sobre tot aco que es ditz Deus, o que es coutivat, enaissi que el temple de Deu seja, demostrantz si aissi co sia Deus.
2 Th 2:5
No retenetz que co eu encara vas[4682] vos, aquestas causas dizia a vos?
2 Th 2:6
Et ara sabetz qual causa detenga, qu’el sia descubertz el seu temps.
2 Th 2:7
Quar ja obra lo menester d’iniquitat; tan solament que aicel que te ara tenga entro que del meg sia fait.
2 Th 2:8
Et ladonc sera descubertz aicel fels[4683], lo qual lo Senhor Jesu l’aucira ab l’esperit de la sua boca, e destruzira lo ab le revironament del seu [425a/213a] aveni|ment,
2 Th 2:9
del qual es l’avenimentz segon la obransa de Satanas en tota vertut et e signes et e meravilhas mesorgueiras,
2 Th 2:10
et en tot engan d’iniquitat az aquestz que perisso; emperaisso que no receubro la caritat de veritat, que fosso fait salvi.
2 Th 2:11
Emperaisso metra ad els Deus la obransa d’error, que crezan a la mesorga,[4684]
2 Th 2:12
e sian jujadi tuit cilh que no crezero a la veritat, mais cossentiro a la iniquitat.
2 Th 2:13
Mais nos devem far gracias a Deu tota ora per vos, fraires amadi de Deu, que Deus elegic nos primairias en salut, e la santificatio de l’Esperit, et e la fe de veritat,
2 Th 2:14
e la qual apelec vos per lo nostre[4685] avangeli, en gazanh de la gloria del Senhor nostre, Jesu Crist.
2 Th 2:15
Emperaisso, fraire, estatz e tenetz las liuransas las quals apresesz o per paraula o per la nostra[4686] pistola.
2 Th 2:16
Mais el mezeis, lo Senhor nostre, Jesu Crist, e Deus lo Paire nostre, lo cals nos amec e dec a nos[4687] cossolatio durabla, et esperansa bona en gracia,
2 Th 2:17
amoneste les vostres corages, e coferme en tota obra bona et [425b/213b] en paraula.
2 Th 3:1
D’aici enant, fraires, pregatz per nos que·l sermos de Deu corra e sia esclarzitz, aissi co ab vos,
2 Th 3:2
e que siam deliurat dels engres homes e dels mals; quar de totz no[4688] es la fes.
2 Th 3:3
Mais Deus es fizels, lo quals cofermara vos e gardara de mal.
2 Th 3:4
Mais nos nos cofizam, frairi, de vos el Senhor, quar aquelas causas que comandem a vos, e fezesz[4689] e faitz e faretz.
2 Th 3:5
Mais lo Senher endresz les vostres corages e la caritat de Deu, et e la paciencia de Crist.
2 Th 3:6
Mais nos denonciam a vos, fraires, el nom del Senhor nostre, Jesu Crist, que vos sotz-tragatz[4690] de tot fraire anant desazordenadament e no-paziblament[4691] e no segon la liuransa la qual aprezero de nos.
2 Th 3:7
Quar vos mezeissi sabetz per qual maneira vos covenga ressemblar nos, quar no fom senes afan entre vos,
2 Th 3:8
ni no ma[n]gem lo pa d’alcu de do, mas en trebalh et en fadiga, per noit e per dia obrant, que alcu de vos no agreujessem.
2 Th 3:9
No quaiss[4692] nos no ajam pozestat, mas [426a/213c] que nos mezeisses dessem[4693] forma a vos a ressemblar nos.
2 Th 3:10
Quar co nos fossem vas[4694] vos, aisso denunciavam a vos: Quar si alcus no vol obrar, no manenh[4695].
2 Th 3:11
Quar nos auzim entre vos alcantz anar no-paziblament[4696], nient obrantz, mas cortesament fasentz[4697].
2 Th 3:12
Mais ad aquestz que so d’aquesta mesura, denonciam e pregam el Senhor Jesu Crist, que ab calame[n]t obrant, manjo lor pa.
2 Th 3:13
Mais vos, fraires, no vulhatz defalhir be fazentz.
2 Th 3:14
Mais si alcus no obezira a la nostra paraula per la pistola, aquest notatz, e no[4698] siatz mesclat ab lui, que sia vergonhatz.
2 Th 3:15
E no vulhatz azesmar lui aissi coma enemic, mas castiatz lo enaissi coma fraire.
2 Th 3:16
Mais el mezeiss Deus de patz do a vos patz durabla en tot loc. Le Senher sia ab totz vos. Verament[4699].
2 Th 3:17
La mia saludanza ab la ma de Paul, que es senhals en tota pistola; enaissi eu escrivi.
2 Th 3:18
La gracia del Senhor nostre, Jesu Crist, ab totz vos. Amen.
[426b/213d]
Col 1:1
Paulus, apostolus de[4700] Jesu Crist per volo[n]tat de Deu, e Timotheus, lo fraire,
Col 1:2
ad aicels que so a Colosis, als sanhs e fizels fraires en Jesu Crist.
Col 1:3
Gracia a vos, e patz de Deu, lo Paire nostre, e del Senhor nostre, Jesu Crist[4701]. Nos fam gracias a Deu et al Paire del Senhor nostre, Jesu Crist, orant tota ora per vos,
Col 1:4
au[v]ent[4702] la fe vostra en Jesu Crist, e la delectio la qual avetz en totz les sanhs,
Col 1:5
per la speransa que es repausada a vos els cels, la cal[4703] auzisz e la paraula de la veritat de l’avangeli, [427a/214a]
Col 1:6
que pervenc a vos, aissi co es en tot le mon, e fructifica e creis, aissi co e vos, d’acel dia que auzisz e conoguesz la gracia de Deu en veritat;
Col 1:7
aissi co aprezesz de Epafrodit[4704] le mout car co-serv[4705] nostre, lo quals es fizels ministre de Jesu Crist per vos,
Col 1:8
lo quals neis manifestec a nos la vostra dilectio en esperit.
Col 1:9
Emperaisso e nos d’aicel dia que auzim, no cessem per vos orant e pregant, que siatz azemplit de la conoissensa de la volo[n]tat de lui en tota saviesa et en e[n]tendement esperital,
Col 1:10
que anetz dignament a Deu, per totas causas plazent, en tota bona obra fructificant, e creissent e la sciencia de Deu,
Col 1:11
en tota vertut cofortadi, segon la poderansa de la clartat de lui en tota sufrensa et e longa perseveransa ab gaug esperital,
Col 1:12
fazent gracias a Deu et al Paire, lo quals nos fe dignes e las partz de la sort dels sanhs el lum de veritat,
Col 1:13
lo quals nos deliurec de la pozestat de las tenebras, e·ntz[4706] [427b/214b] trasp|ortec el regne del Filh de la sua deleccio,
Col 1:14
el qual avem redemptio em perdo de peccatz,
Col 1:15
lo quals es emages del Deu no-vezible[4707], primers-engenratz[4708] de tota creatura;
Col 1:16
quar en lui so faitas totas causas els cels et e la terra, veziblas e no-veziblas no-veziblas[4709], o tro o senhorias o principat o pozestatz; totas causas per lui et en lui so criadas.
Col 1:17
Et el mezeis es denant totz, e totas causas e lui permano.
Col 1:18
Et el mezeis es caps del cors de la gleisa, lo quals es comensament, primers-engenratz[4710] dels mortz, qu’el mezeis sia tenentz primairia en totz,
Col 1:19
quar en lui essems-plac[4711] tota la pleneza de la divinitat dedinz abitar corporalment[4712],
Col 1:20
e per lui esser reconciliadas totas causas e lui, pacificantz per lo sanc de la crotz de lui, o aquelas que so els cels o aquelas que so e las terras[4713].
Col 1:21
E vos, co fossetz a la vegada alianadi de la fe et[4714] enemic per sen, e malas obras,
Col 1:22
mais ara reconciliec el cors de la carn de lui per la mort de lui mezeis, [428a/214c] a|parelhar vos sanhs e no-laizatz[4715] e no-reprendables[4716] denant lui;
Col 1:23
Empero, si vos estatz e la fe fonzat et estable e no-movable[4717] de la speransa[4718] de l’avangeli[4719] lo qual auzisz, le quals es prezicatz en tota creatura que es soz le cel, del qual eu, Pauls, so faitz ministre.
Col 1:24
Que ara m’esgauzisc e las passios per vos, e azemplisc aicelas causas que defalho de las passios de Crist, e la mia carn, per lo cors de lui, que es la gleisa,
Col 1:25
de la qual eu so[4720] faitz ministre, segon la despessa[4721] que es dada a mi e vos, qu’eu cumplisca la paraula de Deu,
Col 1:26
le secret de Crist[4722] que fo rescostz dels segles e de las generatio[s], mas ara es manifestatz als sanhs de lui,
Col 1:27
als quals Deus volc far conogudas las riquezas de la gloria d’aquest secret[4723] e las Gentz, lo quals es Crist, e vos esperansa de gloria,
Col 1:28
lo qual nos anonciam, castiant tot home et essenhant tot home en tota saviesa esperital[4724], que aparelhem tot home perfeit …. [4725],
Col 1:29
el qual labori, tensonan segon la obransa de lui que obra e mi e vertut.
[428b/214d]
Col 2:1
Quar eu vulh vos saber, fraires[4726], qual cura eu aja per vos e per aquestz que so a Laudicia, e qual que no viro la mia cara en carn,
Col 2:2
que li cor de lor sio cofortat, garnit en caritat et en totas las manentias de la plentat d’entendement, e la conoissensa[4727] del secret de Deu lo Paire, e del Senhor nostre, Jesu Crist,
Col 2:3
el qual so totz li tesaur de saviesa e de sciencia rescosti.
Col 2:4
Mais aisso dic que degus no vos decepia en autesa de paraulas.
Col 2:5
Quar, si eu so e cors desestantz, mais en esperitz so a vos, esgauzentz [e vezentz][4728] lo vostre orde e·l fermament d’aicela fe que es en Crist,[4729] e cumplentz aisso que defalh de la vostra[4730] fe.
Col 2:6
Emperaisso, aissi co receubetz Jesu Crist, le Senhor nostre, anatz en lui obrant[4731],
Col 2:7
razigat e sobre-endificat[4732] en Crist, e cofermadi e la fe, aissi co aprezesz: avondant e fazement de gracias.
Col 2:8
Veiatz que alcus no vos decepia per filosofia e per va decebement, segon la liuransa dels homes, segon les elementz del mon, e no [429a/215a] segon Crist.
Col 2:9
Quar en lui dedinz abita tota la plenesa de divinitat corporalment.
Col 2:10
Et esz replet en lui, lo quals es caps de tot principat e de pozestat.
Col 2:11
El qual esz circumcis de circumcisio no mafaita[4733], el despollament del cors de la carn, mas e la[4734] circumcisio de Jesu Crist;
Col 2:12
quar essems-sebelhidi[4735] esz a lui el babtisme, el qual essems-resuscitesz[4736] per la fe de la obranssa[4737] de Deu, lo quals resuscitec lui dels mortz.
Col 2:13
E vos, co fossetz morti els forfaitz et el paganeme de la vostra carn, essems vos fe viure ab lui, perdonantz a vos totz les forfaitz,
Col 2:14
esfaszantz la scriputra del decret que era escontra nos, lo quals era contraris a nos. E lui mezeis pres de meg, ficantz[4738] lui a la croz,
Col 2:15
despolhantz los principatz e las pozestatz, outra-amenec[4739] cofizament[4740], victoriejans aicels a pales e si mezeiss.
Col 2:16
Emperaisso, negus no vos juge e manjar o e beure o en partida de dia de festa o de luna novela[4741] o de sabtes[4742],
Col 2:17
las quals causas so ombra de [429b/215b] las causas avenidoiras, mais lo cors de Crist.
Col 2:18
Negus no vos engane, volentz en humilitat et e religio d’angels, la qual no vi, anantz e va, eflatz del sen de la sua carn,
Col 2:19
e no tenentz lo cap, del qual totz lo cors, per enlassament e per ajustamentz, sotz-ministratz e garnitz [4743], el Senhor creiss e l’acreissement de Deu.
Col 2:20
Adoncas, si vos esz morti en Crist dels elementz d’aquest mon, per que encara aissi co vive[n]t[4744] el mon esgardatz?
Col 2:21
No tocaretz, ni no tastaretz, ni maneblaretz[4745]
Col 2:22
totas aicelas causas[4746] las quals so en atrussament per mezeiss l’usage, segon los comandamentz e las doctrinas dels homes.
Col 2:23
Las quals acertas so aventz razo de saviesa[4747] en vana relegio et en umilitat, a no parcer al cors, no en alcuna honor, mais al sadolament del ventre et a la amor[4748] de la carn.
Col 3:1
Emperaisso, si essems-resuscitesz[4749] ab Crist, aquelas[4750] causas que so desus querretz, on es Crist e la destra de Deu sezens.
Col 3:2
Aquelas causas que so desus sapiatz, no aquelas que so sobre terra.
Col 3:3
Quar mortz es[4751], e la vostra vida es rescosta ab Crist en [430a/215c] Deu.
Col 3:4
Mais cum Crist aparra, la vostra vida, ladonc e vos aparetz ab lui essems en gloria.
Col 3:5
Doncas, mortificatz les vostres menbres que so sobre la terra: fornicatio, lagesa, …. [4752] cobezesa mala, e avareza, que es servimentz d’ydolas.
Col 3:6
per las quals causas ve la ira de Deu els fils de mescresensa,
Col 3:7
e las quals e vos anetz a la vegada, co visquessetz en elas.
Col 3:8
Mais e vos ara depausatz totas causas: ira, detrazementz, endenhanza, maleza, esquern, laja paraula de vostra boca no gitaretz.
Col 3:9
No vu[l]hatz[4753] mentir entre vos, despulha[n]tz[4754] vos lo velh home ab les faitz de lui,
Col 3:10
e vestent aicel novel, lo quals es renovelatz[4755] en la conoissensa de Deu[4756], segon la emage de lui que criec lui.
Col 3:11
El qual loc no es pagas e Juzeus, e circumci[si]os[4757] e paganemes, mascles e femna, estranhs e saubutz[4758], servs e franx, mas Crist totas causas et en totz.
Col 3:12
Emperaisso, vistetz vos, enaissi co eleit santi de Deu et amatz, [430b/215d] las intralhas de misericordia, benignitat, humilitat, atempransa, sufrensa,
Col 3:13
sotz-portant[4759] entre vos e perdonant a vos mezeisses, si alcus ha querelha encontra alcu; et aissi co·l Senhor perdonec a vos, enaissi e vos,
Col 3:14
mas sobre totas aquestas causas avent[4760] caritat, que es liams de perfectio.
Col 3:15
E[4761] la patz de Crist s’alegre els vostres corages, e la qual esz apeladi en .i. cors; e siatz agradable.
Col 3:16
La paraula de Crist abite e vos aondosament en tota saviesa, essenhant et amonestant vos meteisses e salms et en lauzors et en cantz esper[i]tals[4762], en gracia cantantz els vostres corages a Deu.
Col 3:17
Tota causa, qual que qual faitz en paraula o en obra, totas causas[4763] e nom del Senhor nostre Jesu Crist, fazenz gracias a Deu et al Paire per lui mezeiss.
Col 3:18
Femnas, siatz sozmessa[s][4764] als baros, enaissi coma cove el Senhor.
Col 3:19
Baros, amatz vostras molers, e no vulhatz esser amar az elas.
Col 3:20
Filh, obezetz als parentz [431a/216a] per totas causas, quar aisso es plagut denant Deu.
Col 3:21
Paire, no vulhatz escomoure[4765] az enden[h]ament[4766] les vostres fils, que no sio fait de pauc corage.
Col 3:22
Servi, obezetz per totas causas als senhors carna[l]s, no ad ulh sirvent, aissi co plazent ad homes, mas e simplesa de cor, tement le Senhor.
Col 3:23
Qualque causa faitz, de corage obratz, aissi co al Senhor, e no ad homes,
Col 3:24
sabe[n]t que del Senhor recebretz regazerdonansa[4767] d’eretat. Servetz al Senhor nostre, Jesu Crist.
Col 3:25
Quar aquel que fa le tort recebra aisso que felonesament fe. E no es recebementz de presonas[4768] vas Deu.
Col 4:1
Senhor, aquo que es dreiturera causa et engals donatz als servs, sabent quar e vos avetz Senhor el cel.
Col 4:2
A la oracio dedintz-estatz[4769], velhantz en lei e fazement de gracias,
Col 4:3
orant essems e per nos, que Deus azobria a nos l’uss de la paraula a parlar le secret de Crist, per lo qual neis eu so liatz,
Col 4:4
qu’eu lo manifeste enaissi coma me cove [431b/216b] p|arlar.
Col 4:5
Anatz e saviesa ad aicels que so deforas, rezement lo temps.
Col 4:6
La vostra paraula en gracia tota ora sia de sal cundita[4770], que sapiatz en qual maneira vos covenga ad u quec respondre.
Col 4:7
Aquelas causas totas[4771] que so viro mi fara a vos conogudas Titicus[4772], le mout cars fraires e fizels[4773] ministre e cosers[4774] el Senhor,
Col 4:8
lo qual tramesi a vos ad aisso mezeis, que conosca aquelas causas que so viro vos, e li vostre cor sio cofortat,
Col 4:9
ab Honesimo, carisme e fizel fraire, lo qual es de vos, lo quals totas las causas que aici so faitas, fara conogudas [a][4775] vos.
Col 4:10
Saluda vos Aristares, lo meus essems-catius[4776], e Marcs[4777], los cosis de Ba]nabas[4778], del [qual][4779] receubesz los mandamentz, si vendra a vos, recebetz le,
Col 4:11
e Jesu, lo quals es digs Justz; li quali so de la circumcisio, aquesti soli so mei ajutori el regne de Deu, li qual foro a mi a solasz.
Col 4:12
Saluda vos Epafras lo quals es de [432a/216c] vos, sers de Jesu Crist, tota ora curos per vos en oracios, que siatz perfeitz e ple en tota la volontat de Deu.
Col 4:13
Quar testimoni doni a lui, qu’el ha mout trebalh per vos e per aicels que so a Laudicia, e totz cilh que so de Ierapoli[4780].
Col 4:14
Saludo vos Lux, lo metges mout cars, e Demais.
Col 4:15
Saludatz les fraires que so a Laudicia e Nimpha e la gleisa que es en la maso[4781] de lei.
Col 4:16
E co sera ligida aquesta pistola vas[4782] vos, faitz que e la gleisa dels Laudicenx[4783] sia ligida; et aicela que es dels Laudicenx sia ligida a vos.
Col 4:17
E digatz ad Archip: Veias le menester le qual receubist el Senhor, que le azempliscas.
Col 4:18
La mia saludansa ab la ma de Paul. Siatz remembrador dels meus liams. La gracia del Senhor nostre, Jesu Crist, sia ab vos. Amen.
[432b216d]
Lau 1:1
Paulus apostolus, no d’omes ni per home, mais per Jesu Crist, als fraires que so a Laudicia.
Lau 1:2
Gracia a vos e patz de Deu lo Paire nostre e del Senhor Jesu Crist.
Lau 1:3
Eu fasz gracias a Crist per tota la mia oracio[4785] emperaisso que esz permanent en lui e perseverant en bonas obras, esperant la promessa el dia del judici.
Lau 1:4
E no vos destorbo li va parlament d’alcantz demostrantz, que vos trastorno de la veritat de l’avangeli lo quals es de mi [433a/217a] prezicatz.
Lau 1:5
E Deus fara ara que aqueli que so de mi al profeit de la veritat de l’avangeli sio sirvent e fazent la benignitat de las obras que so de salut de vida durabla.
Lau 1:6
Et ara so p[a]les[4786] li meu liam los quals sufri en Crist els quals m’alegri[4787] e m’esgauzisc.
Lau 1:7
Et aisso es a mi a salut durabla, que aicela mezeissa causa faita per las vostras oracios[4788], et aministrant Sanh[4789] Esperit, o [per][4790] vida o per mort.
Lau 1:8
Quar a mi es viures vida en Crist, e morir gazanhs.[4791]
Lau 1:9
Et el fara en vos la sua misericordia, que aquela mezeissa dilectio ajatz e siatz essems d’u coraje.
Lau 1:10
Emperaisso, mout amadi, aissi co auzisz la presencia del Senhor, enaissi retenetz e faitz e la temor de Deu, e sera a vos vida en durable;
Lau 1:11
quar Deus es que obra e vos.
Lau 1:12
E faitz senes retraig e ses pecat[4792] qualsque causas faitz.
Lau 1:13
Et aquela causa que es mout bona, o mout amadi, engauzetz vos en Crist, e denant-esquivaz[4793] totz los laitz en gazanh[4794].
Lau 1:14
Totas [433b/217b] las vostras requerensas sian palesas[4795] vas Deu, e siatz ferm el sen de Crist.
Lau 1:15
E faitz aicelas causas que so enteiras, e veras, e nedezas, e[4796] castas e dreitureiras et amablas.
Lau 1:16
E retenetz el cor aquelas causas que auzisz e receubetz, e patz sera a vos.
Lau 1:17
Saludatz totz les fraires en sanh baizar.
Lau 1:18
Saludo vos totz li sanh.
Lau 1:19
La gracia del Senhor nostre, Jesu Crist, ab le vostre esperit sia. Am[en][4797].
Lau 1:20
Et aquesta faitz esser ligida als Colocens; [e][4798] dels Colocens, a vos.
A Timotheu .I..
Inipciom pistola Pauli apostoli a Timoteu.[4799]
1 Ti 1:1
Paulus, apostolus Ihesu Cristi, segon lo comandament de Deu e del Salvador nostre Jesu Crist lo quals es la nostra esperansa,
1 Ti 1:2
a Timotheu, amat fil e la fe. Gracia, misericordia e patz de Deu lo Paire, e de Jesu Crist, nostre [434a/217c] Sen|hor.
1 Ti 1:3
Aissi co eu te preguei que remazesses en Efesia cum eu anes e Macedonia, que denunciesses ad alcantz que d’autra guiza no essenhesso,
1 Ti 1:4
ni no entendesso a las faulas et a las paraulas de las linhadas no-termenadas[4800], las quals dono majerment questios que endificament de Deu, que es e la fe.
1 Ti 1:5
Mais la fis del comandament es caritatz, de cor nede, e de cosciencia bona, e de fe no-fenhta[4801].
1 Ti 1:6
De las quals, alquanti errantz so viradi e va parlament,
1 Ti 1:7
volent esser doctor de la leg, no entendent ni aquelas causas que parlo ni de las quals afermo.
1 Ti 1:8
Mais nos sabem que bona es la legs, si alcus use de lei leialment,
1 Ti 1:9
sabentz quar al justz no es pausada legs, mais als no-justz[4802] et als no-sotzmesses[4803], als felos, als escumergatz, als laizatz, als pecadors, als patricidis, als matricidis, als homicidis,
1 Ti 1:10
et als fornicadors, als jazedors dels mascles, als aglaziadors, als mesorguers, als [434b/217d] perjurs, e si alcuna autra causa contrarieja a la sana doctrina,
1 Ti 1:11
la quals es segon l’avangeli de la gloria del bonaurat Deu, lo quals es crezutz a mi.
1 Ti 1:12
Eu faz gracias a lui lo quals me cofortec en Jesu Crist nostre Senhor, quar fizel[4804] me azesmec, pausantz el menester,
1 Ti 1:13
qui fui primeirament mals dizeire et encauzaire et aontos. Mais eu so acossegutz misericordia, quar mesconoissentz fi aquestas causas e no-crezenssa[4805].
1 Ti 1:14
Mais sobre-avondec la gracia[4806] del Senhor nostre ab la fe et ab la amistanssa que es en Jesu Crist.
1 Ti 1:15
Fizels sermos e dignes de tot recebement, quar Jesu Crist venc en aquest mon far salvs los pecadors, dels quals eu so primers.
1 Ti 1:16
Mais, emperaisso, acoseguei misericordia, que e mi primeirament demostres Jesu Crist tota sufrensa, ad enformatio d’aicels que so crezedor a lui e vida durabla.
1 Ti 1:17
Mais al rei dels segles, al no-mortal[4807], al no-vezible[4808], a sol Deu, honors e gloria els segles [435a/218a] dels segles. Amen.
1 Ti 1:18
Aquest comandament comandi a tu, o, fil Timotheu, segon las denant-anantz[4809] en tu prophecias, que cavalairejes en elas[4810] la bona cavalairia,
1 Ti 1:19
aventz fe e bona cosciencia, la qual alcanti refudant enaviro la fe perilhero.
1 Ti 1:20
Dels quals es Ymeneus et Alixandres, los qual liurei al Satanas, que aprengon no maldire.
1 Ti 2:1
Emperaisso, pregui primeirament de totas esser fait pregueiras, requerensas, oracios[4811], fazement de gracias, per totz homes,
1 Ti 2:2
per les reis, e per totz les princeps que so establidi en auteza, que fassam suau vida e pazibla, ab tota pietat e castetat.
1 Ti 2:3
Quar aisso es bo e receubut denant Deu lo nostre Salvador,
1 Ti 2:4
lo quals vol totz homes esser fait salvs, et a la conoissensa de veritat venir.
1 Ti 2:5
Quar us Deus, us e mejansers de Deu e d’omes, hom Jesu Crist,
1 Ti 2:6
lo quals dec rezenzo[4812] si mezeiss per totz, del qual [435b/218b] le testimonis els seus temps es datz.
1 Ti 2:7
El quals eu so pauzatz prezicaire et apostols, eu dic veritat en Crist, no menti, doctor de las gentz e fe et en veritat.
1 Ti 2:8
Emperaisso, vulh les baros orar en tot loc, levantz nedezas mas ses ira e ses tenzo[4813].
1 Ti 2:9
Eissament e las femnas en abit garnit, ab vergonha et ab amesuranssa, garnentz si no en tortatz[4814] cris, o d’aur o de margaridas o de vestir precios,
1 Ti 2:10
mais zo que cove a femnas prometens bontat e castetat per bona coversatio [4815].
1 Ti 2:11
La femna aprenga en calament, ab tot sozmetement.
1 Ti 2:12
Mais no autorgui a la femna essenhar ni senhorejar el baro, mas esser en calament.
1 Ti 2:13
Quar Adam fo primers formatz; enapres Eva.
1 Ti 2:14
Et Adam no es enganatz, mas la femna fo enganada e la prevaricatio.
1 Ti 2:15
Mas la femna[4816] sera salvada per la generatio dels fils, si estara e la fe et e la dilectio et e la santificacio, ab tota[4817] [436a/218c] amesuranssa.
1 Ti 3:1
Fizels sermos e dignes de tot recebement[4818]: Si alcus desira avescat, bona obra desira.
1 Ti 3:2
Emperaisso, cove l’avesque esser no-reprendable[4819], baro d’una molher, amesurat, savi, cast, garnit, osdaler, essenhaire,
1 Ti 3:3
no vinolent, no feridor, mais atemprat, no baralhos, no de doas lengas[4820], no maldizent, no cobe,
1 Ti 3:4
a la sua maiso be denant-pausat[4821], avent fils sozmesses ab tota castetat.
1 Ti 3:5
Mais si alcus no sap denant-esser[4822] a la sua maiso, en qual maneira aura amistat[4823] a la gleisa de Deu?
1 Ti 3:6
No novel covertit, que eslevatz[4824] en ergulh no caia el juzivi del Diable.
1 Ti 3:7
Mais cove a lui aver bo testimoni d’aicels que so deforas, que la doctrina del nostre Deu garnisca en totas causas,[4825] que no caia en anta et el latz del Diable.
1 Ti 3:8
Les diaques eissament: castz, no de doas lengas, no donatz a mout vi, no seguentz[4826] lait gazanh,
1 Ti 3:9
aventz le secret de la fe en [436b/218d] pura cosciencia[4827].
1 Ti 3:10
Mas et aquist sio esprovat primeirament; e aissi ministro[4828], no aventz alcu crim.
1 Ti 3:11
Las femnas eissament castas, no detrazentz, amesuradas, fizels en totas causas.
1 Ti 3:12
Li diaque sio baro d’una moler, li quali be denant sio a lors fils e[4829] a lors maisos.
1 Ti 3:13
Quar cels que be aministraran, bo gra gazanharan a si, en tota fizansa e la fe que es en Jesu Crist.
1 Ti 3:14
Aquestas causas escrivi a tu[4830], esperantz mi venir a tu viasament.
1 Ti 3:15
Mais si eu me tarzarei, que sapias per qual maneira te covenga a coversar e la maiso de Deu, la quals es gleisa[4831] del viu Deu, coronda e fermament de veritat.
1 Ti 3:16
E manifestament es grans le secret[4832] de bontat, lo quals es manifestz en carn[4833], justificatz es en esperit, aparec als angels, prezicatz es a las Gentz, crezutz es en aquest mon, receubutz es en gloria.
1 Ti 4:1
Mais l’Esperit ditz manifestament, quar els derraras temps se departaran alcanti de la fe, [437a/219a] a|tendentz als esperitz d’eror et a doctrinas de demonis,
1 Ti 4:2
parlantz messorga en enga[n], aventz lor pessa corumpuda,
1 Ti 4:3
devedant nocejar, essenhant estener dels manjars, que Deus criec a recebre als fizels ab fazement de gracias, et ad aquestz[4834] que conogro la veritat.
1 Ti 4:4
Quar tota la creatura[4835] de Deu es bona, e re no fa[4836] a refudar, la quals es receubuda ab fazement[4837] de gracias,
1 Ti 4:5
quar santificada[4838] es per la paraula de Deu e per la oracio.
1 Ti 4:6
Aquestas causas denant-pausantz[4839] als fraires, seras bos ministre de Jesu Crist, essenhatz de las paraulas de la fe e de la bona doctrina, la qual est acossegutz.
1 Ti 4:7
Mais las no-profeitosas[4840] e las velhas faulas esquiva; mas usa tu m[ez]eis[4841] a pietat.
1 Ti 4:8
Quar la corporals usanssa a pauquet es profeitosa; mais la pietat a totas causas es profeitosa, aventz la promessio de la vida que ara es e de la avenidoira.
1 Ti 4:9
Fizels sermos e dignes de tot recebement.
1 Ti 4:10
Quar en aisso laboram et em maldit, quar esperam [437b/219b] en Deu lo viu, que es Salvaire de totz homes, majerment dels fizels.
1 Ti 4:11
Doncas, comanda aquestas causas et essenha.
1 Ti 4:12
Degus no mespreze le teu jovent; mas eissample sia dels fizels en paraula et en coversatio, en caritat, e fe, en castetat.
1 Ti 4:13
Domentre qu’eu venc, aten a la leizo et a l’amonestansa de la doctrina.
1 Ti 4:14
No vulhas mesprezar la gracia[4842] que es en tu, la quals es dada a tu per la prophecia, ab la empositio de las mas del preveire.
1 Ti 4:15
Aquestas causas perpessa, en aquestas causas sias, que·l teus profeitz sia manifestz a totz.
1 Ti 4:16
Aten a tu et a la doctrina; dedinz estai en aicelas causas. Quar fazentz aquestas causas, e tu faras tu mezeis salv, et aicels que te auziran.
1 Ti 5:1
Le velh no blasmaras, mas prega le coma paire; les joves, coma fraires;
1 Ti 5:2
las velas coma maire, las jovencelas coma serors, en tota castetat.
1 Ti 5:3
Las veuvas onra, aquelas que so veras veuvas.
1 Ti 5:4
Mais si alcuna veuva a fils[4843] o nebotz, aprenga premeirament regir la seua maiso et entrecambiabla vegada[4844] redre als [438a/219c] parentz. Quar aisso es receubut denant Deu.
1 Ti 5:5
Mais la[4845] quals es verament veuva, e desolada, espera en Deu, e persevera em pregu[e]iras[4846] et en oracios per noit e per dia.
1 Ti 5:6
Mais aquela que es viventz en deleitz es morta.
1 Ti 5:7
Et aisso comanda que sio[4847] no-prendablas[4848].
1 Ti 5:8
Mais si alcus no a cura dels seus, e majerment dels fizels[4849], abneguec la fe, et es pejer del no-fizel[4850].
1 Ti 5:9
La veuva sia elegida no mens de .lx. ans, la quals sera moler d’u baro,
1 Ti 5:10
ave[n]tz testimoni en bonas obras, si noiric los fils, si receup e l’alberc[4851], si lavec les pes dels sanhs, si soz-ministrec[4852] als sufrentz tribulatio, si soz‑seguic[4853] tota bona obra.
1 Ti 5:11
Mais las pus joves veuvas esquiva. Quar co auran luxuriat en Crist, volo nocejar,
1 Ti 5:12
aventz dampnatio, quar la primeira fe fero vana.
1 Ti 5:13
Mais essems elas ociosas aprendo anar viro las maisos, mas no solament las ociosas, mas neiss las parleiras e las cordejantz[4854], parlantz aquelas causas que no [438b/219d] cove.
1 Ti 5:14
Emperaisso, eu vulh las plus joves nocejar, fils engendrar, esser maires de mainnada, no dar alcuna ocaizo a l’aversari per gracia de maldig.
1 Ti 5:15
Quar alquantas so covertidas ja reire le Sathan.
1 Ti 5:16
Emperaisso, si alcus fizels o si alcuna fizels ha veuvas[4855], soz-ministre[4856] az elas, que la gleisa no sia agreujada, que avonde[4857] ad aquestas que so verament veuvas.
1 Ti 5:17
Aquili que be denant-so[4858] preveire, de dobla onor sio agut digne, majerment cels que laboro e la paraula et e la doctrina de Deu[4859].
1 Ti 5:18
Quar la Scriptura ditz: No liaras la boca al bou trilhant; e, L’obrers es dignes del seu loguer.
1 Ti 5:19
Encontra·l preveire acusatio no vulhas recebre, si no so dos o tres testimonis.
1 Ti 5:20
Les pecantz, repren denant totz, que neis li autri ajo temor.
1 Ti 5:21
Eu testimoniegi denant Deu e denant Jesu Crist e denant les angels eleitz, que aquestas causas gardes, senes denant-jujament[4860], no fazentz alcuna causa en autra partida declinan[4861].
1 Ti 5:22
Las mas no empausaras viasament az alcu, e no [439a/220a] te acomunalaras als pecatz estranhs. Tu mezeis garda cast.
1 Ti 5:23
No vulhas encara beure l’aiga, mais usa de pauc vi per lo teu estomac[4862], e per las tuas soendeiras efermetatz.
1 Ti 5:24
Li pecant d’alcantz homes so manifest, denant-anantz[4863] a jujament; mas alcantz soz-segon[4864].
1 Ti 5:25
Mais atressi e li bo fait so manifest; et aquelas causas que d’autra guiza sian, no podo esser rescostas.
1 Ti 6:1
Qual que qual so servi soz jo, lors senhors albire dignes de tota onor, que·l noms del Senhor e la doctrina no sia maldigs.
1 Ti 6:2
Mais aquili que au fizels senhors, no·ls mespreze, quar fraire so; mas majerment servisco, quar fizel so et amat, quar del befait[4865] so parzoner. Aquestas causas essenha et amonesta.
1 Ti 6:3
Si alcus autrament essenha e no se repausa[4866] a las sanas paraulas[4867] del Senhor nostre, Jesu Crist, e ad aquela doctrina que es segon pietat,
1 Ti 6:4
ergulhos es e nient sabentz, mas languentz entorn las questios e las batalhas de las paraulas[4868], de las quals naisso evejas, contensos, [439b/220b] esquern, malas suspicios,
1 Ti 6:5
tormentansas d’omes corumputz per pessa, e li quali so estranhat de la veritat, azesmantz lo gazanh esser bontat.
1 Ti 6:6
Mais grans gazanhs es bontatz ab avondansa[4869].
1 Ti 6:7
Quar deguna re no aportem en aquest mon, no es doptes quar alcuna causa no·n podem[4870] portar.
1 Ti 6:8
Aventz noirimentz, e de las quals causas siam cubert, d’aquestas causas siam avondosi.
1 Ti 6:9
Quar aqueli que volo esser fait manent cazo e la temptatio et el lasz del Diable, et e moutz desirers e no-profeitos[4871] e nozables, li qual cabusso los homes e mort et en perdicio.
1 Ti 6:10
Quar razitz de totz mals es cobezeza, la cal alcanti[4872] requerent errero de la fe, et empeutero se a moutas dolors.
1 Ti 6:11
Mais tu, hom de Deu, fug ad aquestas causas, mas sec dreitura, pietas, fe, caritat, sufrensa, suavesa[4873].
1 Ti 6:12
Tenzona la bona tenzo de la fe, que prengas[4874] la vida durabla, e la qual est apelatz e cofessatz la bona cofessio denant moutz testimonis.
1 Ti 6:13
Eu comandi a tu davant Deu lo quals , . . . . . .[4875] redec testimoni soz Pons Pilat, la bona cofessio, [440a/220c]
1 Ti 6:14
que tu gardes aquest mandament senes lagesa, no pecan, no-reprendable[4876] entro e l’aveniment del Senhor nostre, Jesu Crist,
1 Ti 6:15
lo quals per sos temps demostrara lo bonauratz e sols poderos, Reis dels reis, e·l Senhor dels senhoreja[n]tz,
1 Ti 6:16
lo qual[s][4877] sols ha no-mortaletat[4878] et abita en lutz no-apropiabla[4879], lo qual alcus dels homes no vi, mais ni vezer no pot; al qual sia gloria, onors et emperis durables. Amen.
1 Ti 6:17
Als manentz d’aquest segle comanda no auta[s][4880] causas saber ni esperar e no-certaneza[4881] de manentias, mas el Deu viu, le quals dona a nos totas causas aondosament ad usar,
1 Ti 6:18
essenha[4882] be far, esser faitz manentz en bonas obras, leujeirament donar, acomunalar,
1 Ti 6:19
tesaurejar a si bo fo[n]zament[4883] e l’avenidor, que prengon la vera vida.
1 Ti 6:20
O, Timotheu, garda le comandament, esquivanz las escumergadas noveletatz de vozes, e las opposs[it]ios[4884] de fals nom de sciencia,
1 Ti 6:21
la qual alcanti prometent enaviro la fe cazegro. Gracia ab tu. Amen.
[440b/220d]
Inipciom pistola Pauli apostoli a Timotheu .ii..
2 Ti 1:1
Paulus, apostolus[4885] de Jesu Crist, per volontat de Deu, segon la promessio de vida, que es el Senhor nostre, Jesu Crist,
2 Ti 1:2
a Timotheu, mout car fil, gracia, misericordia, patz de Deu lo Paire[4886], e de Jesu Crist, nostre Senhor.
2 Ti 1:3
Gracias fasz al meu Deu, al qual servisc de mos pairos en pura cosciencia, quar senes derumpement eu aja remembransa de tu e las mias oracios per noit e per dia,
2 Ti 1:4
dezejantz tu vezer, remembrantz de las tuas lagremas, qu’eu [441a/221a] sia azomplitz[4887] de gaug,
2 Ti 1:5
recebentz recordansa d’aicela fe que es en tu no fenta, la quals abitec primeirament e la tua joventut[4888], et e la tua maire, Eunice; mas eu so certas qu’e en tu.
2 Ti 1:6
Per la qual causa te amonesti que resuscites[4889] la gracia de Deu que es en tu per la empositio de las mias mas.
2 Ti 1:7
Quar Deus no dec a nos esperit de temor, mas de vertut e d’amistat e d’amesuransa.
2 Ti 1:8
Emperaisso, no vulhas vergonhar le testimoni del Senhor nostre, Jesu Crist, ni mi, liat de lui; mais essems labora e l’avangeli, segon la vertut de Deu,
2 Ti 1:9
lo quals nos deliurec e nos apelec ab lo seu sanh apelament, no segon nostras obras, mas segon lo seu prepausament e la gracia que es dada a nos en Jesu Crist denant les temps seglar[s][4890],
2 Ti 1:10
mas ara es manifestada per la illuminansa del Salvador nostre, Jesu Crist, lo quals acertas destruzic la mort, mais illuminec la vida e la no‑corumptio[4891] per l’avangeli,
2 Ti 1:11
el qual eu so pausatz [441b/221b] pre|zicaire, et apostols, e maestre de las Gentz.
2 Ti 1:12
Per la qual causa acertas eu sofri aquestas causas; mais no so vergonhatz. Quar eu sei al qual crezei, e so certas, quar poderos es gardar lo meu depausament en aicel dia.
2 Ti 1:13
Haventz forma de las sanas paraulas que auzist de mi, e la fe et e la dileccio en Jesu Crist.
2 Ti 1:14
Garda la bona comanda per lo Sanh Esperit que abita e nos.
2 Ti 1:15
Quar tu saps aisso, que trastornat so de mi tuit aquili que so en Asia, dels quals es Figollus et Ermogenes.
2 Ti 1:16
Lo Senhor done misericordia a la maiso de Honesifor, quar soven me resaziondec, e la mia cadena no vergonhec,
2 Ti 1:17
mais co el fos vengutz a Roma, curiosament[4892] me queric e m’atrobec.
2 Ti 1:18
Le Senhor done ad el atrobar misericordia del Senhor en aicel dia; e cantas causas aministrec en Efesia a mi, tu mezeis conoguist.
2 Ti 2:1
Emperaisso, o, tu, lo meus fils mout cars[4893], sias cofortatz e la gracia que es en Jesu Crist,
2 Ti 2:2
et aquelas causas que auzist de mi per moutz [442a/221c] testimo|nis, aquestas comanda als fizels homes, li qual seran covinent e·ls[4894] autres essenhar.
2 Ti 2:3
Labora aissi co bos cavaers de Jesu Crist.
2 Ti 2:4
Degus cavalairejantz en Deu[4895], no se emplegue[4896] e las seglars fazendas; que plasza a lui al qual se lauzec.
2 Ti 2:5
Quar qui tenzona e la tenzo no sera coronatz, si no aquel que tenzonara leialment.
2 Ti 2:6
Le laborant coutivador del camp[4897] cove primer dels fruitz recebre.
2 Ti 2:7
Enten aquelas causas que eu dic; quar le Senhor dara a tu en totas entendement.
2 Ti 2:8
Sias remembraire le Senhor Jesu Crist esser resuscitat dels mortz, de la semensa de David, segon le meu avangeli,
2 Ti 2:9
el qual labori entro als liams quaiss[4898] coma mal obra[n]tz; mais la paraula[4899] de Deu no es liada.
2 Ti 2:10
Emperaisso, sostenc totas causas per les eleitz, per ço que et eli coseguio la salut que es en Jesu Crist ab la gloria celestial.
2 Ti 2:11
Fizels sermos: quar si essems em morti, et essems viurem.
2 Ti 2:12
Si sostenrem, et essems renharem; si abnegarem, et el abnegar[a][4900] nos.
2 Ti 2:13
Quar si no crezem, el esta fizels; [442b/221d] no pot si meteiss[4901] abnegar.
2 Ti 2:14
Eu essems[4902] amonesti aquestas causas denant lo Senhor. No vulas contendre per paraula, quar a deguna causa no es profeitable, si no al trastornament dels auzentz[4903].
2 Ti 2:15
Curiosament garda tu meteiss lauzable obrier no-vergonhable[4904] donar a Deu, dreitureirament cosirant la paraula de veritat.
2 Ti 2:16
Mais les escumergables e·ls vas parlamentz esquiva, quar mout profeitaran a felonia,
2 Ti 2:17
e·l sermos de lor creis enaissi coma crancs, dels quals es Ymeneus e Phihetz[4905],
2 Ti 2:18
li quali cazero de la veritat de la fe[4906], dizentz ja esser faita[4907] la resurectio, e trastorno la fe d’alca[n]tz.
2 Ti 2:19
Mais lo ferms fonzament de Deu esta, aventz aquest senhal: quar le Senhor conoc qui so de lui; adonc deparca·s[4908] de tota iniquitat totz cel que apela le nom del Senhor.
2 Ti 2:20
Mais e la gran maiso no solament so vaissel d’aur e d’argent, mas neis de fust e de terra; et alcanti acertas en onor, mas alcanti en desonor.
2 Ti 2:21
Adonc, si alcus se mondara d’aquestas causas, sera [443a/222a] va|issels santificatz en onor e profeitables al Senhor et a tota bona obra aparelhatz.
2 Ti 2:22
Mais les jovenils desirers fug[4909], mais sec dreitura[4910], fe, e la caritat de Deu e del proisme, e patz[4911], ab [a]questz[4912] que apelo le Senhor de cor pur.
2 Ti 2:23
Mas las folas questios e senes disciplina esquiva, sabentz quar engenro tenzos.
2 Ti 2:24
Mais lo serv del Senhor no cove tenzonar, mais esser suau a totz, essen]able[4913], sufrent,
2 Ti 2:25
castiant ab atempransa aicels que contrasto a la veritat; quar a la vegada done Deus ad els penedensa …. [4914],
2 Ti 2:26
e que escapo dels laces del Diable, del qual so tengudi presi a la volontat de lui.
2 Ti 3:1
Mais aisso sapias que els derairas dias seran temps perilhosi,
2 Ti 3:2
e seran homi amant lor meteisses, cobe, eslevadi, ergolhosi, blasmador, no-obedient[4915] als pairos, no-agradable[4916], escumergat, no-fizel[4917],
2 Ti 3:3
senes bona uolontat, senes patz[4918], encriminador[4919], no-gardant covinesa[4920], no-contenent[4921], no-humil[4922],
2 Ti 3:4
traitor, engressi, efladi, [443b/222b] amador de lors deletz[4923] mas que de Deu,
2 Ti 3:5
acertas avent semblansa de bontat, mais la vertut de lui abnegan[4924]. Et aquestz esquiva.
2 Ti 3:6
Quar d’aquestz so aquili que trauco las maissos, e meno las femnetas caitivas cargadas de pecatz, las quals so menadas de deguizatz desirers,
2 Ti 3:7
tota ora aprendentz, et onquass[4925] a la scientia de veritat no pervenentz.
2 Ti 3:8
Per qual maneira Janmes e Mambres contrastero a Moysen, enaissi et aquisti contrasto a la veritat de l’avangeli, homi corumpudi per pessa, refudadi viro la fe.
2 Ti 3:9
Mais d’aqui enant no profeitara[n][4926], quar la no-saviesa[4927] de lor sera manifesta a totz homes, enaissi co de lor fo.
2 Ti 3:10
Mais tu seguist la mia doctrina, l’establiment, le prepausament, la fe, la longa perseveransa, la dilectio, la paciencia,
2 Ti 3:11
las persecusios, las passios, las quals foro faitas a mi az Antioca, ad Yconi, a Listris; quals persecucios so[s]tengui[4928], e de totas me deliurec le Senhor.
2 Ti 3:12
E tuit[4929] aqueli que bonament volo viure en Jesu Crist sufriran encausz.
2 Ti 3:13
Mais li mali homi e li enganador[4930] profeito en peitz, errantz, e en error[4931] metentz les autres. [444a/222c]
2 Ti 3:14
Mais tu estai en aquestas causas que aprezist, e so crezudas a tu, sabentz del cal aprezist,
2 Ti 3:15
e quar d’efantiliarga conoguist las santas letras[4932], las quals te podo garnir a salut per la fe que es en Jesu Crist.
2 Ti 3:16
Tota escriptura aspirada de Deu[4933] divinalment es aprofeitabla az essenhar, a reprenre[4934], a castiar, ad essenhar a dreitura a desiplina[4935],
2 Ti 3:17
que l’om de Deu sia perfeitz a tota bona obra garnitz.
2 Ti 4:1
Eu testimoniegi denant Deu e denant Jesu Crist, lo quals es[4936] jujadors les vius e·ls mortz[4937], e per l’aveniment de lui e·l regne de lui,
2 Ti 4:2
prezica la paraula, estai covinablament, no-covinablament[4938], repren, blasma, castia ab tota sufrensa et ab doctrina.
2 Ti 4:3
Quar temps sera co no sostendran la sana doctrina; mas als lors desirers ajustaran a si maestres, pruzentz en aurelhas,
2 Ti 4:4
e de la veritat acertas trastornaran l’auziment tornaran a [f]aulas[4939].
2 Ti 4:5
Mais tu velha; en totas causas labora; fai obra d’avangelista; le teu menester azomplis; [444b/222d] si|as amesuratz[4940].
2 Ti 4:6
Quar eu ja so sacrificatz, e·l temps del meu deliament s’apropia.
2 Ti 4:7
La bona tenzo tenzonei; le cors acabei; la fe gardei.
2 Ti 4:8
Mais e l’autre es repausada a mi corona de dreitura, la qual redra a mi le Senher, dreiturers juges, en aicel dia, mas no solament a mi, mais neis ad aquestz que amo l’aveniment de lui. Aco[i]ta[4941] te a mi venir viassament.
2 Ti 4:9
Quar Demas me laissec, amans aquest segle[4942], et anec a Tessalonica;
2 Ti 4:10
Creissens en Galathia, Titz en Dalmacia.
2 Ti 4:11
Lucas es ab mi sols. Marc pren et amena ab tu, quar a mi es profeitables el menester.
2 Ti 4:12
Mais Titicum tramesi[4943] en Ephesia.
2 Ti 4:13
La vestimenta que laissei a Troia, aprop d’En Carp, venentz a mi aporta ab tu, e·ls libres, mais majerment las cartas.
2 Ti 4:14
Alixandre, le maestre del coire, moutz mals demostrec a mi. Le Senhor rendra a lui segon las obras de lui,
2 Ti 4:15
lo qual e tu esquiva, quar forment contrastec a las nostras[4944] paraulas.
2 Ti 4:16
E la mia [445a/223a] primeira defensio, negus no[4945] i fo[4946] a mi, mais tuit me desamparero[4947], no sia recumtat d’els.
2 Ti 4:17
Mais le Senhor denant-estec[4948] a mi e·m cofortec, que la prezicatios fos azemplida per mi, et aujan las Gensz[4949]; quar eu so deliuratz de la boca del leo.
2 Ti 4:18
Lo Senhor me deliurec de tota mala obra, e fara me salv [4950] el seu regne celestial, al qual es gloria els segles dels segles. Amen.
2 Ti 4:19
Saluda Prisca et Aquila, e la maiso de Onesifor.
2 Ti 4:20
Erastz romas a Corint. Mais Trofim laissei eferm[4951] a Milet.
2 Ti 4:21
Acoita te ans de l’yvern a mi venir. Saluda[n][4952] te Eubolus et Prudens, et Linus e Claudia, e tuit li fraires.
2 Ti 4:22
Le Senhor Jesu Crist sia ab lo teu esperit. Gracia sia ab vos. Amen.
[445b/223b]
Tit 1:1
Paulus, servs de Deu, mais apostols de Jesu Crist, segon la fe dels elegitz de Deu, e la conossensa de veritat que es segon pietat,
Tit 1:2
e la speransa de vida durabla, la qual promes Deus, que no ment, davant les temps seglars,
Tit 1:3
mas manifestec els seus temps la sua paraula e la prezicatio, que es crezuda a mi segon lo comandament de Deu, le nostre Salvador,
Tit 1:4
a Tit, amat fil, segon la comunal fe; gracia e patz de Deu le Paire e [446a/223c] de Jesu Crist, nostre Salvador.
Tit 1:5
Per gracia d’aquest causa te laissei a Cret, que aicelas causas que defalho casties, et establiscas preveires per las ciutatz, enaissi co eu azordenei a tu.
Tit 1:6
Si alcus es ses crim, bar d’una moler, si fils aventz fizels, no en acusament[4953] de luxuria, o no sozmesses.
Tit 1:7
Quar cove le bisbe senes crim esser, enaissi co baile de Deu, no ergolhos, no iros, no de dobla lenga[4954], no vinole[n]t, no feridor[4955], no cobe de lait gazan,
Tit 1:8
mais osdaler, benigne[4956], pervezent, amesurat, just, sanh, continent[4957],
Tit 1:9
abrassant aicel fizel sermo que es segon doctrina, que sia poderos amonestar e sana doctrina, et aicels que contradizo reprenre.
Tit 1:10
Quar mouti so no-obedient, va parler et enganador, mas majerment li qual so de la circumcisio,
Tit 1:11
les quals cove esser repres, li quali trastorno totas las maisos, essenhantz aquelas causas que no cove per gracia de laid gazanh.
Tit 1:12
Mais us d’els dix, propis propheta de [446b/223d] lor: Li Cretienc tota ora mesorguer, malas bestias, de ventre perezos.
Tit 1:13
Aquest testimonis vers es. Per la qual causa les blasma durament, que sio savi[4958] e la fe,
Tit 1:14
no e[n]tendent a las juza[i]gas [4959] faulas, et als mandamentz dels homes, trastorna[n]tz lor de la veritat.
Tit 1:15
Totas causas so nedezas als nedes; mas als essems-laizatz[4960] et als no-fizels[4961] re no es nede; mais laizadas so la[s] pessas e la coscientia de lor.
Tit 1:16
Mais cofesso si aver conogut Deu, mas ab faitz le abnego, co sian escumergat et encredol[4962], et a tota bona obra refudat.
Tit 2:1
Mais tu parla aquelas causas que·s cove a sana doctrina.
Tit 2:2
Li velh, que sian amesurat[4963], onesti, cast, savi, sa[4964] e fe, en dilectio, e paciencia.
Tit 2:3
Las velhas, essament en sanh abit, no encriminarises, no cirventz a mout vi; be essenhantz[4965];
Tit 2:4
que essenho savisa[4966] las jovenselas, que amo lors baros, amo lors fils;
Tit 2:5
savias, amesuradas, castas, aventz cura de la maiso, benignas[4967], sozmessas [447a/224a] a lors baros, que la paraula de Deu no sia blasmada.
Tit 2:6
Les joves, eissament, amonesta, que sian amesurat.
Tit 2:7
En totas causas dona tu meteis eissample de bonas obras, en doctrina, en entegretat[4968],
Tit 2:8
paraula sana, no-reprendabla[4969], que aquestz que es de contra redopte, no aventz alcu mal dire de nos.
Tit 2:9
Les sers esser sozmesses a lors senhors, en totas causas plazent, no contradizent,
Tit 2:10
no bauzantz, mais en totas causas bona fe demostrantz, que la doctrina de Deu, lo nostre Salvador, garnisco en totas causas.
Tit 2:11
Quar la gracia de Deu, le nostre Salvador, aparec a totz homes,
Tit 2:12
essenhantz nos, que, denegantz la felonia e·ls seglars desirers, amesuradament e dreitureirament e bonament vivam en aquest segle,
Tit 2:13
esperant la bonaurada esperansa e l’aveniment de la gloria del gran Deu, e del Salvador nostre, Jesu Crist,
Tit 2:14
le quals dec si meteiss per nos, que nos rezemes de tota iniquitat, e mondes a si le poble agradable, seguidor de bonas obras.
Tit 2:15
[447b/ 224b] Aque|stas causas parla et amonesta, e repren ab totz comandament. Negus no te mespreze.
Tit 3:1
Amonesta els esser sozmesses als pri[n]ceps et a las pozestasz, obezir al digh[4970], esser aparelhatz a tota bona obra,
Tit 3:2
no alcu blastemar, no esser baralher[4971], mas atempratz, demostrantz tota suavesa a totz homes.
Tit 3:3
Quar nos eram a la vegada no-savi[4972] et encrezol[4973], errant, sirvent als desirers[4974] et als deleitz deguizatz, e malesa et en eveja fazent, azirable, azirant entre nos.
Tit 3:4
Mais cum aparec la benignitatz e la humanitatz[4975] de Deu, lo nostre Salvador,
Tit 3:5
no de las obras de la dreitura, las quals nos fem, mais segon la sua misericordia, nos fe sals per lo lavament del reir-engenrament e del renovelament del Sanh Esperit,
Tit 3:6
lo qual espars e nos aondosament per Jesu Crist, Salvador nostre,
Tit 3:7
que, justificadi per la gracia de lui, siam hereter, segon la speransa de vida durabla.
Tit 3:8
Fisels sermos es, e d’aquestas causas vulh te cofermar, que trachen a bonas obras [448a/224c] denant-|esser[4976] aqueli[4977] que crezo a Deu. Quar aquestas causas so bonas e profeitablas als homes[4978].
Tit 3:9
Mais las folas questios e las paraulas de linhadas[4979] e las contensos e las batalhas de la leg esquiva, quar so no-profeitablas[4980] e vanas.
Tit 3:10
L’ome[4981] erege apres la primeira e la segonda castiansa esquiva;
Tit 3:11
sabentz quar trastornatz es lo qual es d’aquesta mesura e peca, co el sia cumdampnatz per propri juezi[4982].
Tit 3:12
Cum eu aurei trames a tu, Arteman o Titicum, coita·t a mi venir e Nicopolim, quar aqui establi yvernar.
Tit 3:13
Davant-tramet[4983] Zenan[4984] lo savi de la leg et Apolo curosament, que alcuna causa no defalhisca d’els.
Tit 3:14
Mais aprengo[4985] et a las nostras bonas obras denant-esser[4986] als us besonhoses, que no sio no-frutosi[4987].
Tit 3:15
Saludo te tuit aqueli que so ab mi. Saluda[4988] aicels que nos amo e la fe. La gracia de Deu sia ab totz vos. Amen.
[448b/224d]
Inipciom Pistola Pauli a Felemonem.
Phm 1:1
Paulus, liatz de Jesu Crist, e Timotheus, lo fraire, a Filemon, amat fraire et ajudador nostre.
Phm 1:2
et ad Appia seror mout cara et ad Archip[4989] essems-cavaer[4990] nostre et a la glesa[4991] que es e la tua maiso.
Phm 1:3
Gracia a vos e patz e misericordia de Deu[4992], lo Paire nostre, e del Senhor Jesu Crist.
Phm 1:4
Gracias fasz al meu Deu tota ora, fazentz reme[m]bransa de tu e las mias oracios.
Phm 1:5
Aventz la caritat tua e la fe e la delectio[4993] la qual as el [449a/225a] Sen|hor Jesu et en totz los sanhs.
Phm 1:6
Quar la comunalhansa de la tua fe sia faita apareissentz e la[4994] conoisensa de tota la bona obra que en vos es en Jesu Crist.
Phm 1:7
Quar eu agui gran gaug e cofort e la tua caritat, o, fraire, quar las intralhas dels sanhs repausero per tu.
Phm 1:8
Per la qual causa aventz mouta fizansa en Jesu Crist de comandar a tu ço que a la causa aperte.
Phm 1:9
Per la caritat majerment pregui, co sias tals aissi co Pauls, le velhs, mais ara e liatz de Jesu Crist.
Phm 1:10
Pregui per le meu fil Onesimo, lo qual engenrei els meus liams,
Phm 1:11
lo quals a tu a la vegada fo no-profeitables[4995], mas ara et a mi et a tu es profeitables;
Phm 1:12
lo qual retramesi a tu. Mais tu recep lui, so es las mias intralhas;
Phm 1:13
le qual eu avia volgut ab mi detener, que per tu aministres a mi els liams de l’avangeli.
Phm 1:14
Mais ses le teu cosselh no volgui re far, enaissi que·l teus bes no fas aissi coma de besonha, mas volontos.
Phm 1:15
Emperaisso, quar per aventura se departic a la ora de tu, que·l [449b/225b] receubeses [en] durable[4996],
Phm 1:16
no ja aissi coma serv, mas per serv, mout car fraire, majorment a mi, mais en ca[n]t majorment a tu et en carn et el Senhor.
Phm 1:17
Emperaisso, si as mi cumpanho, recep lui enaissi co mi.
Phm 1:18
Mais si alcuna causa noc[4997] a tu o deu, aisso cumta a mi.
Phm 1:19
Eu, Pauls, escriussi ab la meua ma: eu redrei; que eu no direi que aisso mezeis deves a mi.
Phm 1:20
Enaissi, fraire, usarei eu de tu el Senhor; refai las mias intralhas en Crist.
Phm 1:21
Eu cofizantz el teu obeziment escriussi a tu, sabentz que sobre aisso qu’eu dic faras.
Phm 1:22
Mais et aparelha essems a mi l’alberc. Quar eu esperi per las vostras oracios mi esser donat[4998] a vos.
Phm 1:23
Saluda te Epafras[4999] le meus essems-caitius[5000] [en][5001] Jesu Crist.
Phm 1:24
Marx, Aristarcs e Demas e Lucas, li mei ajudador.
Phm 1:25
La gracia[5002] del Senhor nostre, Jesu Crist, sia ab le vostre esperit. AMEN.
[450a/225c]
Inipciom Pistola Paul[i] apostoli al[s] Ebreus.
Heb 1:1
Mout parlablament et en moutas maneiras sza en reire Deus parlantz als paires els prophetas,
Heb 1:2
derrairanament en aquestz dias parlec a nos el Fil, lo qual establic hereter de totas causas per[5003] le qual fe neiss les segles;
Heb 1:3
le quals, cum sia resplandor de gloria e figura de la substancia de lui, e portantz totas causas
ab la paraula de la sua vertutz, fazent le nedejament dels pecatz, se a la destra de la magestat e las autezas.
Heb 1:4
en tant es melher faitz dels angels, en cant plus detriadament heretec nom denant els.
Heb 1:5
Quar al qual dels angels dix a la vegada: Tu est [450b/225d] le meus fils, eu engenrei tu oi? E de rescaps: Eu serei ad el em paire, et el sera a mi em fil?
Heb 1:6
E cum de rescaps, dedinz-amena[5004] lo primer engenrat[5005] e la redondeza de la terra[5006], ditz: E tuit li angel de Deu adore[n] lui.
Heb 1:7
Et el que fa les seus angels esperitz e·ls seus ministres flamma de foc, acertas ditz als angels.
Heb 1:8
Mais al fil: O, Deus, le teus tros es segle del [se]gle[5007], verga de dreitura, la verga del teu regne.
Heb 1:9
Tu amest dreitura et azirest iniquitat; emp[er]aisso[5008], o, Deus, lo teus Deus te oiss d’oli d’alegransa denant los teus parçoners.
Heb 1:10
E tu, Senher, el comemsament[5009] fonzest la terra e las obras de las tuas mas so li cel.
Heb 1:11
Eli p[er]iran, mas tu estaras, e tuit velheziran aissi co vestimenta,
Heb 1:12
et aissi coma cubriment mudaras els, e seran mudat. Mais tu mezeiss est una mezeissa causa[5010], e li teu an no defalhiran.
Heb 1:13
Mais al qual dels angels dix a la vegada: Se de las mias destras entro qu’eu pause les teus [451a/226a] ene|mix escaunel dels teus pes?
Heb 1:14
Doncas, no so tuit aministrador li esperit, tramessi el menester per aicels que prendo l’eretat de salud[5011]?
Heb 2:1
Emperaisso, plus aondosament nos cove gardar aicelas causas que auzim, que per aventura no decorram[5012].
Heb 2:2
Quar si le sermos que per les angels es ditz, es faitz ferms, e tota prevaricatios e desobezimentz[5013] receup dreitura loguer del regazerdonament,
Heb 2:3
en qual maneira defugirem si ta gran salut mensprezarem? La quals co agues pres comensament esser recumtat per lo Senher, …. [5014]
Heb 2:4
Deus[5015] essems-testimoniejant[5016] ab signas et ab meravilhas et ab deguizadas vertutz et ab les dos detriatz[5017] de Sanh Esperit segon la sua volontat.
Heb 2:5
Quar Deus no sozmes als angels le segle avenidor de la terra, del qual parlam.
Heb 2:6
Mais alcus testimoniejec en u loc, dizentz: Quals causa es hom que tu est remenbraire de lui, o·l fils de l’home, quar visitas [451b/226b] lui[5018]?
Heb 2:7
Tu amermest lui u pauquet mens[5019] dels angels: de gloria e d’onor coronest lui, et establist lui sobre las obras de las tuas mas.
Heb 2:8
Totas causas sozmesist soz les pes de lui. Quar en aisso que a lui sozmes totas[5020] causas, neguna re no laissec no sozmes ad el. Mais aras encaras no vezem totas causas sozmessas ad el.
Heb 2:9
Mais nos vezem aicel Jesu, que es amermatz u pauquet que li angel per passio de la mort, coronat de gloria e de onor, que per la gracia de Deu per totz tastes la mort.
Heb 2:10
Quar covenia lui, per[5021] lo qual totas causas e per lo qual totas causas, lo quals avia amenatz montz[5022] fils en gloria, l’acreissedor de la salut de lor per las passios esser cosemat.
Heb 2:11
Quar cel que santifica et aqueli que so santificadi, tuit so de u. Per la qual causa no es vergonhatz apelar els fraires, dize[n]tz:
Heb 2:12
Eu anonciarei lo teu nom als meus fraires; e meg loc de la gleisa te lauzarei.
Heb 2:13
E de rescaps: Eu serei fizantz en lui. E [452a/226c] de rescaps: Vec vos, eu e li mei efant les cals dec a mi Deus.
Heb 2:14
Emperaisso, quar li efant s’acomunalhero[5023] a la carn et al sanc, e el mezeiss parcenejec eissament a lor mezeisses, que per la mort destruzis lui que avia comandament de mort, ço es lo Diable,
Heb 2:15
per ço que deliures aicels li quali, per temor de mort, per tota vida ero encolpadi[5024] a servitut.
Heb 2:16
Deus[5025] no pres en alcu loc les angels, mas la semensa d’Abraham pres.
Heb 2:17
Don el dec tantas causas esser assemblantz als fraires, que fos faitz misericordios[5026] e fizels avesques a Deu per ço que perdones les forfaitz del poble..
Heb 2:18
Quar en aisso en que el suferc et es temptatz, es poderos ajudar az aicels que so temptadi.
Heb 3:1
Per la qual causa[5027], o, sanh fraire, parzoner del celestial apelament, cossiratz l’apostol et avesque de la nostra cofessio, Jesu;
Heb 3:2
le qual es fizels ad el que fe lui, aissi co e Moyses en tota la maiso de lur.
Heb 3:3
Quar aquest[5028] es agutz dignes [452b/226d] de plus ampla gloria denant Moysen, en cant aicelh a plus ampla onor de la maiso lo quals fargec lei.
Heb 3:4
Quar tota maisos es fargada d’alcu[5029]. Mais cel lo quals criec totas causas es Deus.
Heb 3:5
E Moyses, acertas, era fizels en tota la maiso de lui coma sirventz, en testimoni d’aicelas paraulas que dizedoiras eran;
Heb 3:6
mais Crist es enaissi coma fils e la sua maiso, la quals maisos em nos, si la fizansa e la esperansa de gloria rete[n]rem ferm entro[5030] a la fi.
Heb 3:7
Per la qual causa Sanh Esperitz ditz enaissi: Si vos auziretz hoi la votz de lui,
Heb 3:8
no vulhatz endurzir les vostres corages, aissi co e l’agrejament segon le dia de la temptatio el desert,
Heb 3:9
el qual loc me temptero li vostre paire, esprovero e viro las mias obras,
Heb 3:10
per .xl. ans, per la qual causa fui iratz ad aquesta generatio, e dissi: Aquesti erro tota ora el cor. Mais ili no conogro las mias vias,
Heb 3:11
als quals jurei e la mia ira: [453a/227a] No intraran el meu repaus.
Heb 3:12
Emperaisso, fraire, veiatz que per aventura no sia en alcu de vos mals cor de mescrezensa de departir del viu Deu.
Heb 3:13
Mais amonestatz vos meteises per se[n]gles[5031] dias entro hoi es essems-nomnatz[5032], que alcus de vos no sia endurzitz per decebement de pecat.
Heb 3:14
Quar parzoner em fait de Crist, pero[5033] si retenrem ferm le comensament de la substancia de lui entro a la fi.
Heb 3:15
Domentre es dig: Hoi, si auziretz la votz de lui, no vulhatz endurzir les vostres corages per qual maneira en aicela agrejansa.
Heb 3:16
Quar alcanti[5034] auzent, agrejero; mais no tuit li qual anero d’Egipte per Moysen.
Heb 3:17
Mas als quals fo iratz per .xl. ans? Doncas, no ad aicels que pequero, li cors[5035] dels quals so escrebantadas el desert?
Heb 3:18
Mais als quals jurec no intrar el repaus de lui si no ad[5036] aicels que foro encrezol? [453b/227b]
Heb 3:19
E vezem que no i pogon intrar per la mescrezensa.
Heb 4:1
Doncas, temiam que, per aventura laissada la promessa d’intrar el repaus de lui, no sia azesmatz alcus de vos desesser[5037].
Heb 4:2
Quar nonciat es a nos en qual maneira, et a lor. Mais[5038] no profeitec a lor le sermos de l’auziment, no mesclatz a la fe de las paraulas que auziro.
Heb 4:3
Quar nos intrarem el repaus li quali crezem[5039]; per qual maneira dix: Enaissi co eu jurei e la mia ira: no intraran el meu repaus; et acertas las obras acabadas de l’establiment del mon.
Heb 4:4
Quar dix en u loc enaissi: E Deus repausec el sete dia de totas las sua[s] obras.
Heb 4:5
Et en aquest de rescaps: No intraretz el meu repaus.
Heb 4:6
Emperaisso, quar sobre es alcantz intrar en aicel, et aquist als quals primers fo anonciat, no intre[r]o[5040] per la mescrezensa,
Heb 4:7
de rescaps termena autre dia en Davi, dizentz: Apres tant de temps enaissi co es sobre dig: Hoi si auziretz[5041] la votz [454a/227c] de lui, no vulhatz endurzir les vostres corages.
Heb 4:8
Quar si Jesu Nave[5042] agues dat ad els repaus, oncas no parlera d’autre apres aquest dia.
Heb 4:9
Emperaisso, es laissatz repaus al poble de Deu.
Heb 4:10
Quar aquel que intrec el repaus de lui, neis el mezeis repausec de las suas obras, enaissi coma Deus de las suas.
Heb 4:11
Doncas, coitem nos intrar en aicel repaus, que alcus de nos no caia en aquel mezess eissemple de mescrezensa.
Heb 4:12
Quar vius es le sermos de Deu e perfazables[5043] e plus traucables[5044] de tot glazi doptos e pertenge[n]s[5045] entro a la divisio de l’arma e de l’esperit, eissament de las juncturas e de las meulas, e detriaire[5046] de las cogitatios e de las ententios del [c]or[5047].
Heb 4:13
E no es alcuna creatura no-vesibla[5048] e l’esgardament de lui. Mais totas causas so nudas et ubertas[5049] als ulhs de lui, al cal es a nos sermos.
Heb 4:14
Emperaisso, nos aventz lo gran avesque, Jesu, le Fil de Deu, le [454b/227d] quals trauquet les cels, tengam la cofessio de lui[5050].
Heb 4:15
Quar no avem avesque que no pusca essems‑sufrir[5051] e las nostras frevolesas, mas temptat[5052] per totas causas per semblansa senes pecat.
Heb 4:16
Emperaisso, anem ab fizansa al tro de la gracia de lui, que cosseguiam misericordia et atrobem gracia en ajutori covinable.
Heb 5:1
Quar totz avesques receubutz d’omes per homes es establitz en aquelas causas que so a Deu, que ofria dos e sacrificis[5053] per pecatz.
Heb 5:2
Le quals pusca essems-doler[5054] ab aquestz que mesconoisso et erro, quar et el es revironatz de frevoleza[5055].
Heb 5:3
E per aisso deu per qual maneira e per lo poble enaissi neis per si mezeis ofrir pels pecatz.
Heb 5:4
Ni alcus no prenga a si onor, mais cel que es apelatz de Deu, aissi coma Aaron.
Heb 5:5
Enaissi e Crist no clarifiquet si mezeis que fos faitz avesques[5056], mas le quals parlec[5057] ad el: Tu est le meus Fils, eu te engenrei hoi.
Heb 5:6
En qual maneira et en autre loc ditz: [455a/228a] Tu est preire en durable[5058] segon l’orde de Melchisedec.
Heb 5:7
Le quals els dias de la sua carn ufrenz pregueiras e suplicatios a lui lo quals pusca far salv de mort ab gran cridor et ab lagremas, e fo essauzitz per la sua revere[n]tia[5059].
Heb 5:8
E acertas, co el fos Fils[5060], apres d’aicelas causas que sufric, obediencia[5061].
Heb 5:9
E cossumatio fo faitz a totz les obedientz a si[5062] causa de salut durabla,
Heb 5:10
apelatz[5063] de Deu avesques[5064] segon l’orde de Melchisedec.
Heb 5:11
Del qual es a nos grans sermos et [no] entrepretables a dizer, quar frevol esz fait ad auzir,
Heb 5:12
quar co vos deguessetz esser maestre per temps, de rescaps besonhatz que vos siatz essenhatz qual sian li element del comensament del sermos de Deu[5065]; et esz fait als quals[5066] sia obs de lait, no de frem manjar.
Heb 5:13
Quar totz cel que es parzoners de lait senes partida es del sermo de dreitura, quar parvols es.
Heb 5:14
Mas dels perfeitz es le frems manjars, d’aicels que per costuma an les sens [455b/228b] usatz[5067] al destriament del be, del mal.
Heb 6:1
Per la qual causa entrelaissant lo sermo del comemsament[5068] de Crist, siam portat a la perfectio, no gitantz de rescaps lo fonzament de penedensa e de la fe a Deu, de las obras mortas,
Heb 6:2
dels baptismes de la doctrina e de la emposicio de la[s][5069] mas e de la resurectio dels mortz e del judici durable.
Heb 6:3
Et aquestas causas acertas farem, si Deus o autrejara.
Heb 6:4
Quar no-poderosa[5070] causa es aicels que per una vegada so illuminat, neis[5071] mangeron le do celestial, e parzoner[5072] foro fait de Sanh Esperit.
Heb 6:5
Manjero nient mens la bona paraula[5073] de Deu, e las vertutz del segle avenidor,
Heb 6:6
e so elenegadi[5074] esser renovelatz a penedensa[5075], de rescaps crucificantz[5076] a lor meteisses[5077] le Fil de Deu et aventz a demostrament[5078].
Heb 6:7
Quar la terra bevenz soven la ploja venent sobre si e germenantz erba covenabla ad aicels dels quals es coutivada, [456a/228c] recep benedicio de Deu.
Heb 6:8
Mais la foras metentz espinasz e cardos es refudada e propdana a la maldictio, le cossementz de la qual es en ardement.
Heb 6:9
Mais nos cofizam de vos, o, mout amadi, melhor e plus vezinas causas a salut; jasiaisso enaissi parlam.
Heb 6:10
Quar Deus no es torturers, que s’oblide de la vostra obra e la amistat, la qual demostres el nom de lui, quar aministres als sanhs e aministratz.
Heb 6:11
Mais nos cobezejam u quec de vos demostrar aquela mezeissa cura a cumpliment de la speransa tro e la fi,
Heb 6:12
que no siatz fait nualhosi, mais resemblador d’aicels que per fe e per sufrenssa heretaran las promessios.
Heb 6:13
Quar Deus prometentz ad Abraham, quar no ac alcun major per lo qual juress, jurec per si meteis,
Heb 6:14
dizentz: Acertas, benezetz benezirei tu, e moltiplicantz, [456b/228d] mol|tiplicarei [5079] tu.
Heb 6:15
Et enaissi longament sufrentz, gazanhec la repromessio.
Heb 6:16
Quar li home juro per major de lor, e·l juramentz es fis de tota la contrarietat[5080] de lor a cofermament.
Heb 6:17
El qual Deus volentz demostrar als ereters de la promessio la no-movabletat[5081] del seu cosselh, entre-pausec[5082] le jurament,
Heb 6:18
que per doas causas no-movablas[5083] per las quals es no-poderosa[5084] causa mentir a Deu, ajam mout fort solasz, li qual essems-fugem[5085] a tener la prepausada esperansa,
Heb 6:19
la qual avem aissi ancora de l’arma segura e ferma, et anant entro a las interiors del cubrim[ent][5086],
Heb 6:20
el qual loc Jesu davant-correire[5087] intrec per nos, faitz avesques en durable segon l’orde de Melchisedec.
Heb 7:1
Quar aquest Melchisedec, reis de Salem, preire del sobira Deu, lo quals venc encontra ad Abraham retornant de la mort dels reis, e benezic a lui, [457a/229a]
Heb 7:2
al qual Abraham devesic las deumas de totas las causas, primeirament, acertas, la quals es enterpretatz reis de dreitura, mais d’aqui endreit reis de Salem, que es reis de patz,
Heb 7:3
senes paire, senes maire, senes sermo de linhada, no aventz comensament de dias ni fi de vida, mais assemblatz al Filh de Deu, esta preire en durable.
Heb 7:4
Mais esgardatz tan grans sia aquest al qual et Abrahams patriarca donec las deumas de las majors causas.
Heb 7:5
Et acertas dels fils de Levi[5088] recebentz lo preveirage an mandament prenre del poble las deumas segon la leg, so es de lors fraires, jasiaisso et eli issiro dels lombs d’Abraham.
Heb 7:6
Mais la generatios del qual no es nomerada en els, mas pres las deumas d’Abraham, e benezic aquest que avia las repromessios.
Heb 7:7
Mais senes alcu contradizement[5089] aco que es [457b/229b] me|nor es benezit del major.
Heb 7:8
Et aissi, acertas, li home morent prendo las deumas, mas aqui testimonieja que viu.
Heb 7:9
E que enaissi sia dig, per Abraham e per Levi, cel que pres las deumas es deumatz[5090],
Heb 7:10
quar enquara era els lombs del Paire quan s’encontrec a lui Melchisedec.
Heb 7:11
Doncas, si l’acabamentz era per lo preveirage levitenc[5091], quar lo pobles receub la leg soz lui, per que enquara fo besonha segon l’orde de Melchisedec levar autre preveire, e no segon l’orde d’Aaron dit?
Heb 7:12
Quar traportat[5092] lo preveirage, es besonha que e·l traportantz de la leg sia faitz,
Heb 7:13
quar el qual aquestas causas so ditas d’autre linhage es, del qual alcus no fo presentz a l’autar[5093].
Heb 7:14
Quar manifesta causa es que de Juda[5094] sia natz le Senher nostre, e la qual trip Moyses no parlec alcuna causa dels preveires.
Heb 7:15
Et encara [458a/229c] es plus manifest, si segon la semblansa de Melchisedec agues estat levatz autre preire,
Heb 7:16
lo quals no fo faitz segon la leg del carnal mandament, mais segon la vertut de la no-desliabla[5095] vida.
Heb 7:17
Quar testimonieja: Quar tu est preire en durable[5096] segon l’orde de Melchisedec.
Heb 7:18
Acertas, refudamentz es faitz del mandament denant-anant[5097], per la frevolesa de lui e per le no-profeit[5098],
Heb 7:19
quar la legs no amenec degu a profeit, mais la [en]troductios[5099] de melhor esperansa, per la cal nos aproismam a Deu.
Heb 7:20
E cant es no senes jurament, autri[5100] acertas so fait preveire senes jurament.
Heb 7:21
Mais aquest ab jurament per lui, le quals dix ad el: Le senher [jurec][5101] e no·s penedra: Tu est preire en durable[5102].
Heb 7:22
En tant es faitz Jesu prometeire de melhor testament.
Heb 7:23
E autri acertas plusor so fait preveire[5103], emperaisso[5104] que per mort serio[5105] devedat estar.
Heb 7:24
Mais aquest, emperaisso que estia en durable, ha durable preveirage.
Heb 7:25
Per la qual causa et el [458b/229d] p|ot salvar en durable per si meteis les apropiantz a Deu, viventz totz temps a pregar per nos.
Heb 7:26
Quar aitals avesques covenia que fos a nos, sanhs, no-nozentz[5106], no-laizatz[5107], departitz de pecadors, e plus nautz faitz dels cels,
Heb 7:27
lo quals no a besonha a cada dia ofrir [ostias][5108] enaissi co li preveire, primeirament[5109] per lors pecatz; d’aqui endreit per lo poble; quar el fe aisso per una vegada se ofrentz a Deu[5110].
Heb 7:28
Quar la legs establiss les homes preveires aventz frevoleza; mais le sermos del dreiturer[5111] jujament, le quals es apres la leg, le Fil perfeit en durable.
Heb 8:1
Mais le capitol sobre aquelas causas que so ditas; aital avesque avem lo quals essems-s’assetiec[5112] a la destra de la grandeza els cels,
Heb 8:2
ministre dels sanhs, e del ver tabernacle, le qual fe Deus e no hom.
Heb 8:3
Quar totz avesques es establitz ad ofrir les dos e las ufertas; don es ops et aquest aver alcuna causa que [459a/230a] ofrisca.
Heb 8:4
Doncas, si fos preire, non fora sobre terra[5113], co ero aicilh que ofrio segon la leg les dos,
Heb 8:5
li quali servo al pairo et a la ombra dels celestials, aissi co fo annonciat a Moysen, co agues cossemat le tabernacle: Veias, zo dix, fai totas las causas segon le pairo que es a tu demostratz el mont.
Heb 8:6
Mais ara ac per sort melhor menester, en quant es mejancers de melhor testament, le qual es afermatz e melhor repromessios.
Heb 8:7
Quar, si aicel primers agues sessat de colpa[5114], acertas, le lox del segon no fora enqueregutz.
Heb 8:8
Quar es ditz, vituperantz els. Vec vos, dia veno, ditz lo Senher, e cossumarei sobre la maiso d’Israel e sobre la maiso de Juda[5115] testament novel,
Heb 8:9
no segon le testament lo qual d[on]ei[5116] als paires de lor el dia el qual denant-prezi[5117] la ma de lor qu’eu los amenes de la terra d’Egipte. Quar ili no estero el meu testament, et eu [459b/230b] m|esprezei les, ditz lo Senher.
Heb 8:10
Quar aquest es le testament le qual azordenarei a la maiso d’Israel[5118] …., ditz le Senher, donan[t] las mias legs e la pesa de lor, et el cor de lor sobre-escriurei[5119] elas, e serei a lor en Deu, et eli seran a mi e poble.
Heb 8:11
Et us quex no essenhara le seu proisme, et us quex le seu fraire dizentz: Conoiss le Senhor, quar tuit me sabran del menor tro al major[5120] de lor[5121].
Heb 8:12
Quar serei perdonaire[5122] a las iniquitatz de lor, e dels pecatz de lor ja no remenbrarei.
Heb 8:13
Quar dizen[t] le novel, lo primers[5123] evelhezec. Mais aco que es ancianejat e velheziss es prop a la mort[5124].
Heb 9:1
E·l primers acertas ac justificatios de coutivadura e santa causa seglar.
Heb 9:2
Quar le tabernacles fo faitz primers, el qual ero li candelabre e la taula e la prepositios dels pas, que es dita santa.
Heb 9:3
Mais apres lo segon tabernacle, que es disz las santas causas dels sanhs,
Heb 9:4
aventz essesser d’aur e l’arca del testament enaviro[5125] [460a/230c] cuberta de tota part d’aur, e la qual era la urna de l’aur, avenz la manna e la verga d’Aaron, que avia folhat, e las taulas del testament,
Heb 9:5
sobre las quals neis ero li cherubin de gloria adombrantz le propiciatori[5126], de las quals causas no es dizedor ara per senglas.
Heb 9:6
Mais aquestas causas enaissi azordenadas, acertas, el primers tabernacle intravo li preveire tota ora acabantz los oficis dels sacrificis.
Heb 9:7
Mais el segon sols l’avesques per una vegada e l’an, no senes sanc, lo qual ofre per la sua ignorantia e per aquela del poble.
Heb 9:8
Sanh Esperit significant aquesta causa; no encara aduberta la via dels sanhs, encara lo primer tabernacle avent estazi[5127].
Heb 9:9
La quals es semblansa del temps[5128] apropiant, dejosta la qual li do e las ostias so ufridas, las quals no podo, segon la coscientia, far perfeit lo sirvent, solament en manjars et en beures,
Heb 9:10
et en deguizatz [460b/230d] baptismes et en dreituras enpa[u]sadas[5129] de carn entro al temps del restaurament.
Heb 9:11
Mais Crist davant estantz bisbes dels bes endevenidors plus ample e plus perfeit tabernacle no mafait[5130], so es no d’aquesta creatio,
Heb 9:12
ni per sanc de box ni de vedels, mas per lo propi sanc intrec[5131] per una vegada e las santas causas durabla[5132], atrobada la reze[m]ptio[5133].
Heb 9:13
Quar si lo sanx dels box o dels taurs e la cenres de la vedela arozatz, santificatz los laizatz a mondament de la carn,
Heb 9:14
en cant majorment lo sanx de Crist lo quals per lo Sanh Esperit uferc si mezeis no laizat a Deu[5134], mondec la nostra coscientia de las obras mortas a servir a Deu vivent?
Heb 9:15
Et, emperaisso, es mejancers del novel testament, que la mort entre-anant[5135] en redemptio[5136] d’aicelas prevaricatios que ero soz lo primer testament, aqueli que so apeladi recepio la repromessio de la durabla heretat.
Heb 9:16
Quar aqui on es [461a/231a] le testament, es besonha que la mortz[5137] entre-ane[5138] del testador.
Heb 9:17
Quar le testamentz els mortz es cofermatz; d’autra guisa encara no val aquel que testec domemtre que viu.
Heb 9:18
Per la qual causa, acertas, el primers no fo sagratz senes sanc.
Heb 9:19
Quar legit de Moysen tot lo mandament de la leg a tot lo poble, recebentz lo sanc dels vedels e dels box ab l’aiga et ab lana vermela et ab l’ysop, arrosec mezeis lo libre, acertas, e tot lo poble,
Heb 9:20
dizentz: Aquest es lo sanc del testament que Deus mandec a vos.
Heb 9:21
Neis le tabernacle e totz les vaissels del menester arrosec eissament de sanx.
Heb 9:22
E totas causas a be prop so mundadas en sanc, segon la leg e senes esparzement de sanc no es faitz perdos.
Heb 9:23
Doncas, es ops acertas los pairos de las celestials per aquestas ostias esser mondat, mas meseissas las celestials de melhors ostias que d’aquestas.
Heb 9:24
Quar Jesu no intrec e santas [461b/231b] causas mafaitas[5139] que so pairo de las veras, mas e mezeis lo cel, que aparesca ara a la cara de Deu per nos;
Heb 9:25
ni que soven ofrisca si mezeis, enaissi coma l’avesques intra per sengles ans e las santas[5140] en estranh sanc;
Heb 9:26
d’autra guisa covenia lui sofrir sovendeirament de la generatio del mon. Mais ara aparec per una vegada per la sua ostia e la cossumatio dels segles a destruziment de pecat.
Heb 9:27
E per qual maneira es establis als homes morir una vegada, mais apres aisso le jujament;
Heb 9:28
enaissi e Crist una vegada es ufertz a pauzar les pecatz de moutz; mais a la segonda vegada aparra ses pecat als esperansz si en salut.
Heb 10:1
Quar la legs aventz ombra dels avenidors bes, no aicela emage de las causas, per sengles ans ab aquelas mezeissas ostias las qual[s] ofro no-defalhidament[5141] oncas no pot far perfeitz les [462a/231c] apro|piantz.
Heb 10:2
D’autra guisa agro cessat esser ofrit, emperaisso que no agro d’aqui enant lunha cossientia de pecat li coutivador per una vegada mondat.
Heb 10:3
Mais la remembransa dels pecatz es faita en lor per sengles ans.
Heb 10:4
Quar causa no-poderoza[5142] es esser toutz les pecatz per sanc de taurs e de box.
Heb 10:5
Emperaisso, intrantz el mon, ditz: Ostia et uferta no volguist, mais le cors aparelhest a mi;
Heb 10:6
olocaustz e per pecat no plac a tu.
Heb 10:7
Ladonc, diisi[5143]: Vec, eu venc, o Deus, el cap del libre es escriut de mi qu’eu fasza la tua volo[n]tat.
Heb 10:8
Desobre dizentz: Quar ostias et ufertas et olocaustz neis per pecatz no volguist, ni aicelas causas que so ofridas segon la leg no so plagudas a tu;
Heb 10:9
ladonc, dissi: O, Deus, vec te eu venc qu’eu fasza la tua volontat. El osta le primer per zo que establisca l[o] [s]eguent[5144].
Heb 10:10
E la qual volontat em santificadi per la uferta[5145] del cors de Jesu Crist per una vegada. [462b/231d]
Heb 10:11
E totz preire acertas es prezentz a cada dia aministrantz et ofre[n]tz[5146] aquelas mezeissas ostias, las quals oncas no podo tolre pecatz.
Heb 10:12
Mais aquest ofrentz una ostia per les pecatz, se e la destra de Deu en durable.
Heb 10:13
D’aqui enant, esperans[5147] entro que li enemix de lui sian pausat escaunel dels pes de lui.
Heb 10:14
Quar ab una uferta consemec[5148] en durable les santificatz.
Heb 10:15
Quar Sanh Esperitz essems nos testimonieja. Quar depuiss que dix:
Heb 10:16
Mais aquest es le testamentz lo[5149] qual testarei a lor apres aicels dias, ditz lo Senher, donan[t] las mias legs els corages de lor et e las pessas de lor sobre-escriurei[5150] elas;
Heb 10:17
e dels pecatz e de las iniquitatz de lor ja no·m recordarei d’aqui enant.
Heb 10:18
Mais aqui on es perdos d’aquestas causas, ja no es uferta per pecat.
Heb 10:19
Emperaisso, fraire, nos aventz fizanza en l’intrament dels sanhs el sanc de Crist,
Heb 10:20
la qual comencec a nos la via novela e vivent per lo cubriment, so [463a/232a] es per la seua carn;
Heb 10:21
e gran preveire sobre la maiso de Deu.
Heb 10:22
Apropiem nos ab pur cor en pleneza de la fe, arrosadi les corages de la coscientia mala, e lavadi le[s] cors[5151] ab aiga nedeza.
Heb 10:23
Tengam la cofessio no-declinabla[5152] de la nostra esperansa, — quar fizels es lo quals repromes —
Heb 10:24
e cossirem entre nos en escomovement de caritat e de bonas obras,
Heb 10:25
no desamparantz la nostra culhita, aissi co es de costuma ad alcantz, e conortantz, et en cant majerment en cant veiretz apropiant le dia.
Heb 10:26
Quar nos pecant volonteirament apres la conoissensa receubuda de veritat, ja no es laissada a nos ostia per pecatz,
Heb 10:27
mais una esperansa espaventabla de judici et evejanza de foc la quals es degastadoira les aversaris[5153].
Heb 10:28
Alcus fazentz vana la leg de Moysen, ses alcuna mercenejansa mor sotz dos o tres testimonis;
Heb 10:29
en cant majorment vos pessatz merir pejors [463b/232b] turmentz qui le Fil de Deu aura caucigat, e·l sanc del testament aura menat laizat, el qual fo santificatz et al Sanh Esperit de gracia aura faita anta?
Heb 10:30
Quar nos sabem lo quals dix: A mi la ve[n]jansa[5154], et eu regazerdonarei. E de rescaps: Quar le Senhor jujara le seu poble.
Heb 10:31
Espaventabla causa es cazer[5155] e las mas del Deu vivent.
Heb 10:32
Mais remenbratz vos los ancias dias els quals, illuminadi, soste[n]guesz gran tenzonament de passios,
Heb 10:33
et en a[u]tre[5156] acertas faita esgardament d’antas e de tribulatios, mais en autre fait cumpanho dels coversatz d’aital maneira.
Heb 10:34
Quar ab les liatz essems-sofritz[5157], e la raubairia[5158] dels vostres bes ab gaug receubetz, vos cono[i]ssentz[5159] aver melor substantia e permanent els cels.
Heb 10:35
Emperaisso, no vulhatz perdre la vostra cofizansa, la qual a gran regazerdonansa.
Heb 10:36
Quar la sufrenza es a vos besonhosa, que, fazentz la volontat de Deu, reportetz la promessios. [464a/232c]
Heb 10:37
Quar encara u pauquet, alcant[et][5160], aquel que es venidors venra e no tarzara.
Heb 10:38
Mais lo meus justz viu de la fe; mais si se soz-traira[5161], no plazera a la mia arma.
Heb 10:39
Mais nos no em fil de soz-trament[5162], mas de la fe en gazanh de l’arma.
Heb 11:1
Mais fes es substancia de las causas esperadoiras, argumentz de las no apareissentz.
Heb 11:2
Quar li velh cosseguiro testimoni en aquesta.
Heb 11:3
Per fe entendem esser aparelatz les segles per la paraula de Deu, que de las no-vesiblas[5163] causas foso faitas las vesiblas.
Heb 11:4
Per fe Abel ofric melhor ostia que Cayms a Deu, per la qual coseguic testimoni esser justz, e Deu donant testimoni als dos de lui; e per aicela defuntz[5164], parla[5165] encara.
Heb 11:5
Per fe Enoc fo trasportatz, que no vis mort, e no era atrobatz, quar Deus trasportec lui; quar lo
trasportament avia testimoni esser plagutz a Deu.
Heb 11:6
Quar senes fe es causa no-poderosa[5166] plazer a Deu; quar creire [464b/232d] cove l’apropiantz a Deu quar es, et als enquerentz si es faitz regazerdonaire.
Heb 11:7
Per fe Noe, receubuda reposta d’aicelas causas que encara no eran vistas, temens, aparelhec l’arca en salut de la sua maiso, per la qual dampnec lo mon, et es establitz hereters de la dreitura que es per la fe.
Heb 11:8
Per fe aquel que es apelatz Abraham obezic issir el loc, lo qual era recebedors e heretat, et issic no sabens on anes.
Heb 11:9
Per fe demorec e la terra de repromessio aissi co en estranha en cabanas abitan[t][5167] ab Ysaac et ab Jacob essems-hereters[5168] d’aquela mezeissa repromessio.
Heb 11:10
Quar esperava[5169] la ciutat avent fonzament, de la qual es Deus maestre e façeire.
Heb 11:11
Per fe et ela Sara[5170], toriga[5171], el cocebement receup la vertut de la semensa, neis estres[5172] lo temps de la etat, quar crezec lui esser fizel lo quals avia repromes.
Heb 11:12
Per la qual causa e d’u nasquero, et aquest mort, atressi co las estelas del cel en mouteza, et aissi co la arena que es a l’or de la mar [465a/233a] no-recumtabla[5173].
Heb 11:13
Dejosta la fe so defunht tuit aquisti, no receubudas las repromessios, mais esgardantz elas de lonh, e saludantz e cofessantz, quar pelegri et osde so sobre la terra.
Heb 11:14
Quar li qual dizo aquestas causas significa[n] lor enquerre lo pays.
Heb 11:15
E si, acertas, si fosso remembradi d’aicela[5174] de la qual issiro, acertas avio temps de retornar.
Heb 11:16
Mas ara requero la melor, ço es la celestial. Emperaisso Deus [no][5175] es vergonhatz esser apelatz Deus de lor; mas aparelhec[5176] ad els la ciutat.
Heb 11:17
Per fe Abraham ofric Ysaac, co fos temptatz; et ofric l’un-engenrat[5177], lo qual avia receubudas las repromessios,
Heb 11:18
al qual fo dit: Quar en Ysaac sera apelada a tu sememsa[5178],
Heb 11:19
albirantz que Deus es neis poderos resuscitar dels mortz, per la qual causa et el receub lui e semblansa.
Heb 11:20
Per fe et Ysaac benezic de las avenidoiras causas Jacob et Esau.
Heb 11:21
Per fe Jacob morens, les sengles fils de Josep benezic e adorrec [465b/233b] sobre[5179] la auteza de la verga de lui.
Heb 11:22
Per fe Josep morentz se remembrec de l’anament dels fils d’Israel, e dels seus osses mandec.
Heb 11:23
Per fe Moyses natz fo amagatz per tres mes de sos parentz, emperaisso que aguesso vist l’efant azaut[5180] e no temsero le mandament del rei.
Heb 11:24
Per fe Moyses faitz grans, neguec si esser fil de la filha de Farao,
Heb 11:25
eligens[5181] majorment esser turmentatz ab le poble de Deu, que aver l’alegrer del temporal pecat,
Heb 11:26
azesmantz majors manentias l’aunta[5182] de Crist que·l tesaur dels Egiptias. Quar esgardava e la regazerdonansa de Deu.
Heb 11:27
Per fe desamparec Egipte no redoptantz la corajansa del rei, quar le no-vesible[5183] sostenec enaissi coma vezentz.
Heb 11:28
Per fe celebrec la Pasca e l’esparzement del sanc, per zo que aquel que degastava les primers engenratz no toques els.
Heb 11:29
Per fe traspasero la Mar Roja enaissi coma per terra seca, la qual causa esproat, li Egiptias foro devoradi. [466a/233c]
Heb 11:30
Per fe li mur de Jerico trabuquero per le revironament de .vii. dias.
Heb 11:31
Per fe Raab la mer[e]tritz[5184] no peric ab los encrezols[5185], recebentz las espias[5186] ab patz.
Heb 11:32
E que direi encara? Quar temps defalhira a mi recumtant de Gedeom, Barac, Samson, Jepte, David[5187] e Samuel, e dels prophetas
Heb 11:33
li qual per fe ve[n]quero les regnes, obrero dreitura, gazanhero las repromessios, clausero las bocas dels leos,
Heb 11:34
et amortero l’embrivament del foc, encausero[5188] la agudeza del glazi, essems-pogro[5189] de la efermetat, fort foro fait en batalha, trastornero las albergas dels estranhs.
Heb 11:35
Las femnas prezero de la resurectio les lors mortz; mais li autri foro detengut, no recebent rezenso[5190] per zo que atrobesso melhor resurrectio.
Heb 11:36
Mais li autri esproat esquerns e batementz, sobre que tot e liams e carcers.
Heb 11:37
Lapidatz foro, ressegat foro, essajat foro, et en aucizement de glazi moriro, revironero se en pels de taissos[5191], en pels de [466b/233d] cabras, besonhant, destreit, turmentat,
Heb 11:38
als quals le mons no era dignes, errant els montz e las solezas et e las balmas et e las crotas de la terra.
Heb 11:39
E tuit aquisti, per testimoni de fe provadi, no receubro la repromessio,
Heb 11:40
Deu pervezentz alcuna causa melhor per nos, que senes nos no fosso cossemadi.
Heb 12:1
E emperaisso e nos aventz tanta nivol empausada de testimonis, depauzant tot faiss e·l pecat enaviro nos estant, corram per sufrenza [a][5192] la tenzo pausada a nos,
Heb 12:2
esgardant e l’acreissedor de la fe, et el cossemador Jesus[5193] le quals, denant-pausat[5194] a si lo gaug, sostenc la crotz, memsprezada[5195] la vergonha, e se e la[5196] destra de la see[5197] de Deu.
Heb 12:3
Quar recossiratz lui lo quals sostenc dels pecadors aital contradizement[5198] contra si mezeis, que defalhent no siatz lassi els vostres corages.
Heb 12:4
Quar encara no contrastesz entro al sanc, recumbatent escontra·l pecat.
Heb 12:5
Et oblidesz vos de la cossolatio que [467a/234a] parla a vos enaissi coma a fils, dizentz: O, le meus fils, no vulhas mesprezar la disciplina del Senhor, ni no sias alassatz dom[en]ntre que est de lui repres.
Heb 12:6
Quar le Senher castia aquel que ama; mas el bat tot le filh que recep.
Heb 12:7
Perseveratz e la disciplina. Deus se ofre a vos aissi coma a fils. Quar quals es le fils le qual lo paire no castia?
Heb 12:8
Mais si vos esz fora la disciplina de la qual tuit so fait parzoner, doncas esz avoltre e no fils.
Heb 12:9
D’aqui endreit acertas nos aguem les paires de la nostra carn essenhadors, e redoptavam les. En quant majorment obezirem al Paire dels Esperitz e viurem?
Heb 12:10
Et ili acertas en temps de paux dias essenhavo nos, segon la lor volontat. Mais aquest ad aisso que es profeitable en receben la santificatio.
Heb 12:11
Mais tota disciplina en present acertas es vista no esser de gaug, mais de tristor; mais apres redra[5199] als azusatz per lei fruit mont[5200] apagable de dreitura.
Heb 12:12
Per la qual causa endresatz las mas vagas e·ls genols deliatz,
Heb 12:13
e [467b/234b] faitz dreitz viages ab les vostres pes, que alcus no erre ranquejantz, mas majerment sia sanatz.
Heb 12:14
Siguetz patz ab totz e scentat[5201], ses la qual negus no veira Deu:
Heb 12:15
esgardant que alcus no defalha de la gracia de Deu, ni alcuna razitz d’amareza de rescaps germenantz no vos empache e per ela sia[n] laizat mouti,
Heb 12:16
ni alcus no sia fornicaire ni escumergatz, aissi coma N’Isau[5202], le quals per u manjar vendec les seus primers enge[n]ramentz.
Heb 12:17
Quar sapiatz que, enapres cobezejantz la benedictio heretar, fo refudatz, quar no atrobec loc de penedensa, jasiaisso que ab lagremas l’agues quis.
Heb 12:18
Quar vos no·us aproismes al[5203] tocable [mont] et a l’apropiable foc, et al torbilh et a l’escurtat et a la tempesta,
Heb 12:19
et al so del corn, et a la votz de las paraulas, la qual aquili que la auziro se escusiro que no fos faita ad els la paraula.
Heb 12:20
Quar no portavo aco que era dig: E si la bestia tocara lo mont, sera lapidada.
Heb 12:21
Et enaissi era espaventable aquo [que] era vist, [468a/234c] Moyses[5204] dix: Espaventatz so e tremolos.
Heb 12:22
Mais vos vos aproismes al mont de Syon et a la ciutat de Deu vivent, Jerusalem celestial, et a la soendejansa[5205] de moutz milhers d’angels,
Heb 12:23
gleisa ad els primairas li quali so essems-escriut[5206] els cels, et a Deu, lo juge[5207] de totz, e dels esperitz justz perfeitz,
Heb 12:24
et a Jesu, mejancer del novel testament, e l’esparzement de sanc parlant melhs que [aquel] d’Abel[5208].
Heb 12:25
Veiatz que no refudetz lo parlant a vos. Quar si ili no defugiro, refudant lui que parlava sobre la terra, mout majerment nos, que trastornam lo parlant a nos dels cels.
Heb 12:26
La votz del qual ladonc moc la terra; mais ara repromes, dizentz: Et eu mourei per una vegada encara no solament la terra, mas neis le cel.
Heb 12:27
Mais que encara ditz, “per una vegada”, demostra le trasportament de las causas movablas enaissi co faitas, que estian aicelas que so no-movablas[5209].
Heb 12:28
Emperaisso, nos recebentz regne[5210] no-movable[5211], ajam gracia, per la qual serviam a Deu ab paor et ab reverencia[5212].
Heb 12:29
Quar lo nostre Deus es focx degastantz. [468b/234d]
Heb 13:1
La caritatz de la fraria esti[5213] e vos.
Heb 13:2
E la osdalairia no vulhatz oblidar; quar per aquesta, alcanti plagro a Deu, les angels receubutz el ossdal.
Heb 13:3
Membre vos dels liatz, enaissi coma essems-liadi[5214], e dels laborantz eissament co e vos mezeiss demorant el cors.
Heb 13:4
Onrables nocejamentz en totz e leitz no-laizatz[5215]; quar Deus jujara los fornicadors e·ls avoutradors.
Heb 13:5
Las costumas sian senes avareza, avondosi de las causas presentz; quar el mezeis dix: No te desampararei ni te laissarei,
Heb 13:6
enaissi que digam fizanzosament: Le Senher es ajudaire a mi. No temerei qual causa fasa hom a mi.
Heb 13:7
Remembre vos dels vostres denant-pausantz[5216], li quali parlero a vos la paraula de Deu, dels quals ressemblatz la fe esgardant la fi de la coversatio.
Heb 13:8
Jesu Crist er et hoi el mezeiss es, et els segles estara[5217].
Heb 13:9
No vulhatz[5218] esser demenadi de las doctrinas deguizadas et estranhas, quar es mout bona causa lo cor esser establit de gracia, no [469a/235a] dels manjars, li quali no profeitero als anantz en els.
Heb 13:10
Nos avem autar[5219] del qual no an pozestatz manjar aquili que servo al tabernacle.
Heb 13:11
Quar de las quals bestias lo sanx es dedinz per le pecat e las santas causas per l’avesque; li corssi d’aicelas so cremadi fora las albergas.
Heb 13:12
Per la qual causa e Jesu, per ço que santifiques[5220] per lo seu sanc lo poble, fora la porta suferc.
Heb 13:13
Emperaisso, issiam a lui fora las albergas portant l’aunta[5221] de lui.
Heb 13:14
Quar no avem aici ciutat estant, mas la avenidoira enquerem.
Heb 13:15
Emperaisso, per lui ofriam ostia de lauzor tota ora a Deu, so es lo fruit de las labias cofessantz al nom de lui.
Heb 13:16
Mais de la be-fazenza[5222] e de la comunalha no·us vulhatz oblidar, quar d’aitals ostias es Deus servitz.
Heb 13:17
Obezetz als vostres davant-pausatz[5223], e sozmetetz vos[5224] ad els. Quar ili velho fortment aissi coma rededor razo per las vostras armas, que aisso fazo ab gaug e no gement, quar aisso no se cove a vos.
Heb 13:18
Oratz per nos, mais nos nos cofizam quar bona [469b/235b] coscien|tia avem, e totz be volentz coversar.
Heb 13:19
Mais eu vos pregui mais far aisso que plus viaceirament[5225] eu sia restauratz de vos.
Heb 13:20
Mais Deus de patz, le quals amenec dels mortz lo gran pastor de las ovelhas el sanc del testament durable, le Senhor nostre, Jesu Crist,
Heb 13:21
aparelhe vos en tot be que fassatz la volontat de lui, el mezeiss fazenz e vos zo que plasza denant si per Jesu Crist, al qual es gloria els segles dels segles. Amen.
Heb 13:22
Mais pregui vos, fraires, que sufriatz la paraula del solasz, car per paucas causas escriussi a vos.
Heb 13:23
Conoissetz le nostre fraire Timotheu laissat, ab lo qual, si venra plus tost, veirei[5226] vos.
Heb 13:24
Saludatz totz les nostres denant-pausatz[5227] e totz los sanhs. Saludo vos li fraire li quali vengro de Lombardia[5228].
Heb 13:25
Gracia ab totz vos. Amen.
Aissi es fenida pistola als Ebr[e]us.
Mat | Mar | Luk | Joh | Act | Apo | Jam | Pe | Jo | Rom | Co | Gal | Eph | Php | Th | Col | Lau | Ti | Tit | Phm | Heb
1. del filh.
2. fraires, a plural object. Note in Jam 5:10 the plural subject Frairi written in full. The vertical surmounted inverted question mark sign over the -r- or fr- can represent in NTL more than the letters given in A. Cappelli’s list of Latin and Italian resolutions (1928, p. XXIV), namely “r, re, ra, ar, a” to which NTL er can be added, as in ueritat; note that Cappelli’s sign lies flat rather than running diagonally from top to bottom. NTL’s sign over -r- extends beyond Cappelli’s list; cf. NTL Joh 4:20 nri for nostri (Cappelli 1928, p. 241b nri), Joh 6:49 ure for vostre, Joh 6:59 uri for vostri, Joh 13:14 ures for vostres, Joh 3:11, 6:31, 49 nre for nostre’, and Joh 7:51, 10:24 nra for nostra. See also in Cappelli 1928, p. 144a, -tr- in fratres with the flat sign over the -r- of fres. Cappelli 1928, p. 153b, shows a diagonal sign on the -r- of gra for Latin gratia and Italian grazia similar to NTL Joh 1:14 gra with the sign over -r- for gracia(s). Wendelin Foerster’s resolution of fre with the sign over -r- as fraire in his edition of the Gospel of John (Foerster, 1878) is quite acceptable in spite of his correction of Joh 7:3 frare as fra[i]re; note in NTL Act 15:3 and 2 Co 11:26 frare written in full. Whereas NTZ has only frayre, NTP has both frayre and fraire as does NTC except for one instance of Rom 12:1 frares.
3. fraires, abbreviated as fres with surmounted inverted question mark over -r- for -air- for fraires, a mistake for the name Phares.
4. anrnadab. Aminadab.
5. eng with a surmounted u-shaped wavy line over -g found here and some twenty times again into v. 16 for the translation of Vg. P3 pret. genuit ‘engendered’ is expanded as engendrec, the form found eight times previously; cf. also Act 7:8 engendrec and the alternate spelling Jam 1:18, 1 Jo 5:1 engenrec. Despite the fact that a surmounted u-shaped wavy line normally indicates [a], often with other letters implied, the resolution as present tense engenra ‘engenders’ is rejected since a shift from past tense engen(d)rec to present tense engenra seems unlikely. Support for the resolution of eng + a surmounted by a u-shaped wavy line is found in Cappelli (1928), p. XXIV, no. IV a surmounted u-shaped wavy line = r, re, ra, ar, a; cf. -re in facere abbreviated as face with a surmounted u-shaped wavy line over -ce (beginning of 13th c.).
6. taba.
7. Cf. Vg. “Obed ex Ruth”.
8. rg, abbreviation occurring only here and in v. 1:6 expanded as reig because reg, the more prevalent spelling with -g, is not found in Matthew; cf. written in full Mat 2:1 reig, 2.2 reigs, and Joh 4:46 reigz in which -ig notes the same unvoiced affricate as the simple -g of Mar 6:25 reg, 26 regs. Wunderli r[e]g, here and 1:6. Of course, the usual NTL rei(s) greatly outnumbers the less common forms with -(i)g. The inherited intervocalic voiced affricate in the root of such words as regeime, -eme, -esme, -isme ‘kingdom’, and regina (variant reïna) ‘the king’s consort’ has brought about the ultracorrection of rei as re(i)g. TdF, s.v. rèi, registers modern rèig in Ariège. There can be no doubt as to the pronunciation of -(i)g in Catalan Reig which survives today as a family and a place name, q.v. DCVB reig [réʧ]. A similar ultracorrection is seen in lei > le(i)g; see the note for Mat 5:17 leig.
9. Wunderli a quela.
10. titulus for -n is barely visible in Clédat.
11. azechias
12. enzi.
13. desos sai/ro.
14. A jump from babilonis (babilonia) to babilonis (babilonia); cf BnF, lat. 343 “et post transmigratio/nem babilonis” BnF, lat. 342, “Et post transmigratio”.
15. missing [Eliachim. Eliachim engendrec] is explained by a jump from the verb in “Abiud engendrec” to the same in “engendrec Azor”; cf. Vg. “Zorobabel autem genuit Abiud Abiud autem genuit Eliachim Eliachim autem genuit Azor”.
16. -ar first written as -or, then corrected.
17. A jump from Davit to Davit requires the reconstruction [so .xiiii. jeneratios, e de Davit]; cf. Mat. 1:18 jeneratios and BnF, lat. 343 (4b11-17) “generationes .xiiii. Et a david”, followed by “usque ad transmigrati/onem babilonis. genera/tiones .xiiii. Et a trans/migrationes babilonis usque ad Xristum. generationes .xiiii.” with Crist instead of NTL Jesu.
18. Note the Douay Vg. Christi instead of Jesu. The name is obscured in both BnF, lat 342 and 343.
19. ara, instead of era for Lat. erat.
20. primer engenrat, calqued on Lat. primogenitum ‘first born’.
21. pren/ueires, for preveires ‘the chief priests’.
22. naisseria, with -e- correcting an original pointed i.
23. Vg. diligenter ‘diligently, assiduously’, translated as amorossament here and in Mat 2:8, Luk 1:3, 15:8, Act 18:25, 1 Th 5:2, seems to be due to a faulty association of that adverb with the Lat. inf. diligere ‘to love, esteem, prize’. Such also would explain 1 Ti 3:5 amistat for Vg. diligentia ‘care’. Vg. sollicite ‘insistently, earnestly’ is also badly translated as Luk 7:4 amorosament. Note that NTP has Luk 1:3 amorosament (diligenter) and Act 18:25 amorozament (diligenter), 18:26 plus amorozament (diligentius), 22:30 plus amorozament (diligentius). Because Vg. diligenter is correctly rendered in NTC Act 16:23 as curiosament ‘diligently’, it could be that amorosament was considered to be synonymous with curiosament. Note NTL Act 5:23 “cum omni diligentia” rendered as “ab tota cura”, Act 18:26 “et diligentius” as “e curiosament”, Act 22:30 diligentius as ‘plus curiosament’, and both Jam 1:12 and 2:5 as “diligentibus se” as “als amantz si”.
24. See the note for Mat 2:7 amorossament.
25. recumtatz; cf. for cum Luk 1:1 recum/tament.
26. torrenesso, for tornesso.
27. elamare, with mare written in full instead of customary maire in Matthew and elsewhere in NTL. The spelling mare occurs another five times in Matthew (2:21, 10:35, 12:46, 13:55, 15:4) but nowhere else in NTL.
28. Wunderli teu, although the ms. clearly reads ten.
29. per lui a destrozir lui.
30. elamare, with a superscribed -i- over the -a- of mare; cf. mare in Mat 2:13, 2:21, 10:35, 12:46, 13:55, 15:4.
31. Vg. Rama ‘height’, hence Aut ‘high’, proof of the translator’s recourse to a gloss.
32. udolulament, for udolament. Ms. reading kept by Wunderli.
33. pren, for required preterite. Wunderli retains pren.
34. dot under l in le/fant is surely an ink blot.
35. uec, for venc. Wunderli vec.
36. cuitat, with pointed -i-.
37. root apelh-, not in PD, s.v. apelar, occurs four more times in NTL (Mat 4:18, 10:2; Luk 7:19, 9:1).
38. Wunderli Joans (and elsewhere).
39. apropiar(a)sa: tmetic future of se apropiara; Vg. perf. adpropinquavit; fut. in BnF, lat. 342 appropinquabit (2a23), BnF, lat.343 apropinquabit (5c22).
40. et el/ Joan, with loss of mezeis after el at the end of the line; cf. Vg. “ipse autem Iohannes”, BnF, 343 (5d2) and 342 (2a28) “Ipse autem Iohannes”, and NTC “Mas el meseyme Iohan”. Wunderli “Et el Joan”.
41. see also lagostas in Mar 1:6, Apo 9:3, 9:7; in PD as langosta ‘langouste’.
42. dela avenadoira ira, the conditional more vivid future perfect tense, as seen in avenadoira, is frequent in NTL; see “quis demonstravit vobis fugere a futura ira” ‘who hath shewed you to flee from the wrath to come?’.
43. Also in Mat 3:10, 12:33. The -ic of fruic, if not pronounced [jk] or simple [k], may have the value of c cedilla [ts] of fruiç in two poems in a manuscript in Wolfenbüttel, Germany (Brunel 9, Bibl. du duc Auguste, Extravagantes 268 written in 1254 in Italy); cf. COM2 PRW2 257 1959-1960 “... et dels pecaç per fruiç de penedença/ mi don talen et cors et ferm voler ...”; see Luk 7:24 P5 issiç for issitz. Otherwise, the -ui- of fruic may reflect an analogical hybridization of fruc (see Mar 4:19) and fruit (see Mat 7:16).
44. podos, with a missing sign for -er- over the second o for poderos.
45. suseitar, for suscitar ‘to raise up’.
46. destals, for destrals ‘hache’. Cf. NTC destral. Wunderli destals.
47. aga, for aiga. Wunderli retains aga “forme … exceptionnelle dans notre texte” (vol. 2, p. 111).
48. destenhable, calqued on Lat. inextinguibilis ‘inextinguishable’.
49. P2 ves < vens < VENIS ‘(thou) comest’; see note for Luk 13:35 ve.
50. essa ora eissihic, with uncancelled -ih- for eissic. As regards essa ora, understand ‘in that very hour’; see Mat 8:3, Mar 1:10, 12, 18, 20 which have the same meaning. See in the “Evangile de Saint Jean”, located at 11:37 d’eissa ora ‘aussitôt’, in Karl Bartsch, 1904.
51. apropiantz. PD, s.v. apropiar, apropriar ‘s’approcher’, is treated in NTL without a second -r-. For that choice, see the note at Mat 25:15 for propia.
52. astas, with the interlinear sign between -as- for que, missing. Wunderli astas, and see his note (t. 2, p. 57), where he relates the two examples of a form astas (here and in Joh 1:50) to a “forme hybride sur la base de estas”. He has found no other examples anywhere else in the literature, and none have been found in COM. There does not seem to be any development in Romance on the basis of a form giving accu iste/ille.
53. respon/detz, with the straight line for -n- over the second -e-.
54. lo lo; cf. NTZ “Adonca lo diavol pres luy e lo porte”, NTC “Adonca lo diavol pres lui”.
55. e las; cf. NTC “en las mans”. Wunderli “elas mas”.
56. ofentas, for ofendas. Wunderli ofentas.
57. uentz, with an unwanted straight line for -n- over -e-.
58. laissada, with a cancelled -e- for -a-, added interlinearly.
59. gentz, with capital G-, and other spellings beginning with Gen-, refers in this rendition of NTL to “Gentiles”, i.e. unbelievers, pagans.
60. dot under -a is an ink blot.
61. anatz, with missing -n- over -a-. Wunderli anatz.
62. dels, mistaken for sg. del.
63. lagor, with missing -n- for langor.
64. los malauentz; Nüesch’s NTC “li mal avent” here and in Mar 1:32 is based on Vulgate “male habentes” and supported by NTC Luk 7:2 “avent mal”; cf. however the NTL copyist’s Mar 1:32 malauens.
65. turmentz with -ur- in full here and in Act 22:5, 24; Apo 18:7, 15 are few compared to twenty-five cases of abbreviated -ur-; cf. only three forms with -or- in full (Act 13:13; Rom 1:24; 1 Ti 6:5).
66. eles, with cancelled -e- between -l- and -s.
67. palalizi; cf. Luk 5:18 palalizi ‘paralysis’.
68. Uezetz.
69. lo<re>gns, with interlinear -re- written above -og- and a straight line for -e- above -n-.
70. terera, mistaken for tenran; NTC “ilh possessiren (NTZ possesiren) la terra”.
71. encausz, in which sz can have the values [ts] and [s], as in Mat 14:18 Aportasz los a mi sza, as well as [z,] as in Mat 25:16 gaszanhec. Six forms of the Latin noun persecutio ‘persecution’ are translated as sg. encausz (Mat 5:10, 13:21; Act 8:1, 13:50; 1 Co 4:12, 2 Th 3:12), and one as pl. encauses (2 Th 1:4). Levy would have done well in PD, s.m. poursuite, to add also stronger ‘persécution’ since he gives for encausador ‘persécuteur’as well as ‘poursuivant’, but only ‘poursuite’ for encausamen. Add to his active verb encausar ‘poursuivre’ also ‘persécuter’. In NTL encaus(z) overwhelmingly means ‘persecution’. See Luk 6:28 encausadors translating Lat. calumniantibus from calumnior (-ari), meaning ‘calumniate; oppress, accuse falsely, slander’, which can be viewed as ‘persecution’.
72. propheta, missing final pl. -s.
73. englorifico, for e glorifico, consistent with the readings in the Carpentras and Zurich versions, supported by the Vulgate “e glorificent”.
74. leig and Mat 7:12 subj. leigz ‘law’ occur only in Matthew with the one exception of Joh 12:34 leig; the spelling -ig is equivalent to -g in leg(s), the prevalent spelling elsewhere. As explained in the note for the unvoiced affricate -g in Mat 1:6 reig, the change lei > le(i)g came by ultracorrection from the adoption of the root leg- in legal terms such as adj. legitime (SAV, 1829) and legisme (LAB 1798) ‘legitimate’; and legista (CCA, str. 133 l. 8) ‘one learned in the law’.
75. madamentz, with missing straight line over the first -a- for -n-.
76. enpcolpatz, with -p- cancelled.
77. A partially erased and unreadable word following ladoncs.
78. ueira, with -i- added interlinearly.
79. prene autra, for pren, e avoutra; cf. Mat 19:9.
80. que escaunels es dels pes de lui; cf. Vg. “quia scabillum est pedum eius. escaunel” ‘footstool’ would be a diminutive of PD, escanh, escaun ‘banc; escabeau; étagère’.
81. contendre; for con-, see the related noun Jam 3:14 contensso with co- in full.
82. dEmansz, P2 present subjunctive of demandar used in a negative command; cf. Luk 6:30 “no las demantz”.
83. encauzador; an awkward long -s added by a later hand?
84. enoiustz, with no-iustz calqued on Lat. iniustos ‘the unjust’.
85. naure, for n’auretz.
86. certanamet, for certanamen, with expuncted final t.
87. PD lists only carriera ‘rue, voie; quartier d’une ville’. KJV translates forms of Vg. vicus as ‘street(s), lanes, town(s), villages’. NTL translates forms of Lat. vicus six times as careira, -s (Mat 6:2, 36, 56; Mar 8:23, 26; Luk 14:21), once as carreira, where it is curiously rendered doubly as una carreira o borg (Act 12:10), once as borc (Act 9:11), and twice as vilas (Mar 1:38, 6:36).
88. uerament, largely covered by an ink blot.
89. mont, meaning ‘much’, Wunderli mout; cf. PD, molt, mon, mot ‘beaucoup de; maint’, but not mont.
90. exauzit, Lat. exaudiantur ‘they may be heard’, not found in PD.
91. scificatz with a supercribed line over -ci-. The spelling sanct- is never found in NTL. The abbreviations sci-, sca-, sce- with a superscribed straight line over the vowel alone or extending also over the -c- are taken to be latinizing abbreviations containing the vernacular root sant- in words such as santificatz (Mat 6:9), santificatio (Heb 12:10), santitat (Luk 1:75) santetat (1 Th 3:13). It is on the basis of santa (Jud 1:20) and fully written santas (Act 19:37) that the -c- in sca (Mat 27:53) and scas (Act 13:34) is dropped. The absence of -c- in preconsonantal sg. m. adj. sant (Act 6:13, 13:35, 21:28) invites the resolution of sci as pl. santi (Rom 8:28, 1 Co 6:2, Col 3:12) even though no fully written santi appears in NTL. The most common abbreviation for translated Lat. sanctus is .S. surmounted by a superscribed straight line. The resolution as sanh in frequently occurring Sanh Esperit and Esperit Sanh is based on prevocalic plural sanhs written in full in sanhs apostols (Eph 3:5); cf. also sg. sanh written in full in preconsonantal sanh baizar (1 Th 5:26).
92. pa qui es sobre tota causa; cf. BnF, lat 343 “Panem nostrem supersubstantialem” (9a19), but NTC “lo nostre pan cotidian”, NTZ “lo nostre pan cottidian”.
93. Both NTC and NTZ add Amen.
94. gazerdor, without -r for gazerdo ‘reward’.
95. roziss, for rozils as in 6:20 rozils.
96. etarn/as, et arnas with an interlinear sign for -r- between a- and -n-.
97. degaste, for pl. 6 pr. ind. degastar, which can be degastan (-on, -en) where we have the NTL usual loss of -n-.
98. rarnas, with a cancelled initial r-.
99. Lunlhs, with unwanted -l-.
100. aver. Wunderli reads aur, against Vg. mammonae. Cf. NTC riqueças.
101. auzel + a surmounted stray dot after l.
102. semennan.
103. cossiratz, with missing straight line for -n—over -a-.
104. cap, with missing curved line for -m- over -a-.
105. fillan, PD gives only filar, with single -l-.
106. cap, with missing curved line for -m- over -a-.
107. Omission: reconstructed [que beurem], lost due to a jump from -em in manjerem, to the same in beurem; cf. BnF, lat 342 (5a1) “... quit bibemus aut quo operiemus”, 343 (9d17-18) “... quid bibemus. aut quo hoperiemur”. NTL “que vestrem?” assumes, instead of quo, the reading quid cited in the Stuttgart Vulgate (Weber 1979) apparatus in the Codex Cavensis (9th c. Spain) among other codices. Note “¿Qué comeremos, o qué beberemos, o qué vestiremos?” in the Spanish Reina-Valera 1960 and 1995 Spanish translations.
108. sera, with missing straight line over -a- for -n-
109. Although PD, s.v. abondar, gives no meaning resembling Lat. sufficere ‘to be sufficient, enough, adequate’, one finds s.v. adj. abondos, avondos, with the meanings ‘suffisant; satisfait’, and s.v. abondansa ‘suffisance; satisfaction’. NTL has 16 instances in 15 verses of forms of sufficere and deverbal derivatives and all are translated with forms of avondar, aondar or derivatives (avonda, avondo, avondaria, avonde, avondantz; aonda, aondant, aondansa, avondansa). Waldensian NTC prefers forms of bastar (once Php 4:11 abastant) ‘to suffice’ and derivatives (2 Co 3:5, 1 Ti 6:6 abastança).
110. ela, with cancelled -la.
111. poix, with pointed i where -r- is needed.
112. Empeietz, with missing -nh- between -i- and second -e-.
113. empeihentz.
114. demandava, but cf. opening clause.
115. add. O … escorpio; not in Vg. or NTC, but in BnF, lat 342 (5b4-5): “Aut si pecierit ouum. numquit porriget ei scorpionem?”, 343: “Aut si petierit ouum. numquid porriget illi scorpionem?” (10b5-6); cf. Luk 11:12: “aut si petierit ovum numquid porriget illi scorpionem”.
116. mali, with masc. pl. -i; see Anglade (1921, p. 229) treatment of this verb and others in NTL with - i, where he lists, in addition to mali, also soli, toti, eli, aqueli, aquesti, maduri, in Leys d’Amors (version A) (Gatien-Arnoult 1842, II, 204).
117. ade/ls quilsi demandam; Vg. “petentibus se” ‘to those asking of him’ requires pl. -n; cf. syntax in NTC: “als querentz a si”, but without prep. a in NTC Luk 11:13 “a li demandant si”.
118. Vg. “in vestimentis ovium”: fedas with the ms. Wunderli reads sedas, and speaks of a semantic extension of ‘soie du porc’, ‘crin du cheval’ (cf. PD), which he admits to being clumsy. This is clearly fedas; cf. NTC feas.
119. dintz. Wunderli reads “dreitz”, whilst noting Vg. intrinsecus. Cf. NTC dedinç.
120. Wunderli omits the question mark.
121. uengro with r indicated by superscribed o; cf. Mat 2:1 vengro in full.
122. fum, for flum (PD ‘fleuve’); cf. Mat 19:1 fum emended also as f[l]um.
123. Etespeissero: there is no documentation found for a verb espeis(s)ar here or in Mat 7:27, presumably translating inruerunt in Vg. “et inruerunt in domum illam” ‘and they (i.e., the winds) beat upon that house’; see NTC “embriveron en”, for which Nüesch gives no meaning; perhaps ‘beat upon’? However, if it is a variant of PD espesar ‘mettre en pièces, détruire’, it is nonsensical here since this house does not fall, though quite suitable in v. 7:27 where it does fall; cf. translations of inruerunt in Mar 3:10 as s’espenhian and in Luk 5:1 as corio.
124. sobre ferma peira; cf. NTC “sobre la peyra”, but NTZ “sobre la ferma peyra”, and BnF, lat. 342 (f. 5c20-21) and 343 (f. 10b11) “supra firmam petram”.
125. pairaula, with cancelled -i-.
126. missing text; see NTC “e li vent buferon”.
127. missing text; see NTC “en aquella”.
128. See the note for v. 7:25. Since this house fell, the winds had blown it to pieces, possibly making of espeissero a variant of espessero in this reconstruction: “[e bufero li vent], et espeissero [la maiso]” based on BnF, lat 342 (5c25-26) “... flauerunt uenti et inruerunt in domum illam”, 343 (10d17-19) “... flauerunt uenti et irruerunt in domum illam”.
129. E, reconstructed as “[E vec vos]” due to loss of text; Vg. “et ecce”, NTC “e ve vos”, BnF, lat 342 (5d4-5) “Et ecce”, 343 (11a3-4) “et ecce”.
130. uol, requires 2 pr. ind. vols; cf. NTC voles.
131. eissa, with a lost e before the e- of eissa.
132. For the meaning of eissa (la) ora, see Mat 3:16.
133. ihu inserted above co.
134. uec, with a missing the straight line above -e- for -n-.
135. depalalisi, ‘of paralysis’; cf. also in PD under the entry erba, for the name in Mat 9:2 of the plant “erba de paralizi”.
136. sotz, followed interlinearly by lo before meu.
137. al, followed by “al lau”.
138. Sg. imperative uei, a rather rare form continuing Lat. VENI, occurs in NTL 16 times (Mt 8:9, 9:18, 19:21; Mr 5:23, 10:21; Lu 7:8, 18:22; Joh 1:46, 4:16, 11:34, 11:43, Ac 7:3; Apo 6:1, 6:3, 6:5, 6:7). We have found uei in manuscripts GHL of Matfre Ermengaud’s Breviari d'Amor (BDA 2004, line 20816 and note). The segmentation of uei as ue plus loc. adv. i, meaning ‘come here’ in NTL is ruled out by Joh 4:16 Vei za, in which loc. adv. za ‘here’ would duplicate i. It is possible that an original ve < ven < VENI acquired its i by analogy with vai < VADE ‘go’.
139. missing e.
140. alceturios, with the straight line over -e- for centurios.
141. elamaso, with maso ‘house’, a variant of usual NTL maiso; see maso elsewhere in Mat 13:57, Mar 2:15, Luk 5:25, Rom 16:11, Col 4:15, and Mat 17:4 maizos once.
142. laisc, lais[e]c.
143. montz ohomes, for montz homes where montz means ‘many’, found also in Joh 2:12, Act 18:10, Apo 9:9, Heb 2:9, all written as motz with a straight tilde on -o- for -n-. PD, mon, refers to molt, which gives molt, mon, mot. Wunderli moutz.
144. -x; could have either the value [s] seen in Luk 7:2 malaves (cf. Mar 2:7 escarnix for escarnis) or [ts] in Luk 8:2 pl. malavetz. Though clearly a noun here, malavet is labelled in PD as an adjective.
145. portara, for expected pret. portec; cf. Vg. portauit, also in BnF, lat 343 (11c10-11), 342 (6a23) and NTC pret. porte. Wunderli retains portara.
146. madec, with missing straight line -n- over -a-
147. Vg. sg. imperative salva ‘save’, translated guirex (from guerir) in which -ex has the same value as in pl. n. Mat 8:17 malavex, q.v.
148. venttz.
149. asu/uamentz, with missing -a- before the second -u-.
150. BnF, lat. 343 in “regionem gerasenorum” (11d17), 342 “in regione gerasenorum” with n above cancelled r (6b21); cf. NTC “en la region de li Generesio”, the region called Genesar in NTL Mar 6:53, Luk 5:1 and NTC Genesareth.
151. ecoregro in which r is inferred from superscribed -o; cf. Vg. occurrerunt, translated in KJV as ‘there met him’, and NTC “contracorrogron a lui”; cf. PD, s.v. encorre, the meaning ‘venir à la rencontre’.
152. forr, for, fort.
153. Vg. “ut nemo posset”, but BnF 343 “nemo possit” (11d20-21); BnF, lat. 342 (6b24) omits posset/ -it before transir(et?) the end of which is barely visible on our printout; PD, s. v. auzar, has both the meanings ‘oser’, and ‘pouvoir’.
154. ant, for antz; cf. Mat 26:35, 75 versus 2 Ti 4:21 ans.
155. tontz, with unwanted -n- over -o-.
156. palalisi; see the note for palalisi in Mat 8:6.
157. almalaute, with interlinear -la- between -a- and -u-.
158. dixro, with missing -e- for dixero. Wunderli retains dixro.
159. podre in full, for poder.
160. eseguilo, with P3 pret. segui instead of more prevalent NTL seguic (Lat. “secutus est”); cf. Mar 1:36 “E seguic lo”. There are at least nine other -ir verbs with a P3 preterit ending -i (Mat 9:19, 9:26, 11:2; Act 7:10, 13:25, 17:31; Apo 20:11; 1 Co 2:9), instead of the -ic that is characteristic of the region of Foix.
161. depcipols, for cancelled -p- in decipols.
162. pecador, missing pl. -s.
163. uegui, with missing straight line for -n- over -e-.
164. podol, with unwanted -l; cf. “podo li fil”.
165. qua, a variant of prevailing quan, written in full here and in Joh 9:5, supports resolved qua for q and a surmounted u-shaped wavy line in Mar 2:19 (bis) and Mar 9:18 (bis); cf. Breviari d’amor (BRV vol. 3) v. 15287, “Qua fortmen …”.
166. ink blot under e, not an expunction mark; hortatory subjunctive meta, but Vg. pr. ind. inmittit in BnF, lat. 343 (12c20) and 342 (6d30); cf. NTC pr. ind. met.
167. Metan: hortatory subjunctive, but pr. ind. mittunt in Vg., BnF, lat. 343 (12c25) and 342 (7a3); cf. NTC pr. ind. meton.
168. uec, with wavy line for -n- over -e-.
169. See the note for Mat 9:9 segui.
170. fefremias, for Lat. fimbriam, with cancelation of fe in favor of fre- in fremias. The -i following -m is to be interpreted as j as in PD, s.v. fremja ‘frange’, as should also be interpreted in the scribe’s Mat 23:5 fremias, Mar 6:56 fremi/a, and Luc 8:44 fremias; note Mat 14:36 fermia with metathesized -re- for fremia > fremja.
171. issi; see the note for Mat 9:9 segui regarding -i instead of -ic.
172. nome<na>tiuasa, with -na- written above -et-.
173. traspassatz; cf. Vg. transeunte. Wunderli retains trapassatz.
174. elei, with the second -e- cancelled.
175. dixro, retained by Wunderli.
176. senheii Senher, with senheii cancelled and rewritten as Senher.
177. si fait, with -a- written interlinearly in the space between si and fait.
178. quengus, with no interlinear straight line over -n- for the following -e-.
179. issirdi, with -r- cancelled between -i- and -d-.
180. diable jeta diable; cf. the plural nouns in Vg. “daemoniorum eicit daemones.” Wunderli retains diable.
181. alternate spelling of meisso; cf. usual dixero for lesser used dissero.
182. postat, with -ze- written interlinearly between -o- and -s-.
183. nonedes, calqued on Lat. immundorum, ‘unclean’.
184. Barto/lomeus with -ar- abbreviated by a surmounted inverted question mark; cf. Cappelli (1928), p. xxxiv barbigeri, p. xxxix cytara, but Act 1:13 Ber- in full.
185. intratretz, with the cancellation of -t- between -a- and -r-.
186. los, cancelled for repeated los.
187. la, inserted interlinearly between saludatz and dize[n]tz.
188. dizetz, with missing straight line over -e- for -n-.
189. uerera, without a straight line over the first -e- for -n- followed by unwanted interlinear surmounted inverted question mark for er.
190. serpetz, with missing straight line over -e- after -p- for serpentz.
191. single case of Vg. praesides translated as princeps, rendered elsewhere as prebost; Vg. “et ad praesides et ad reges” and BnF, lat. 342 (6d25-26) “ad presides et reges”, whereas NTL gives first reis, then princeps, the order in 343 (14a6/7) “ad reges et presides” and NTC “a li rey e a li prevost”.
192. nocosumaretz, negative no plus cosumaretz. Note this first instance of the verb cosumar in which co- is written in full rather than the full con- of Lat. consummare, as also in PD, s.v. consumar ‘consumer; consommer’. For the NTL abbreviation with the shape of ‘9’ for con-, com-, co-, we choose co- because of the frequency with which it is fully written in NTL in these words.
193. See note for Mat 6:34 avonda.
194. Vg. Beelzebub meaning ‘lord of flies’, an indication of the translator’s recourse to a glossary here; see Mat 12:24, 27, Mar 3:22, Luk 11:15, 18, 19 for variations.
195. descuberta .ni. where Wunderli reads ni as an. Although this is a possible interpretation, the marked -i is decisive.
196. Wunderli el. The form e·l is clearly required; cf. Vg.: “… qui occidunt corpus, anima autem non possunt occidere”; NTC “l’arma e lo cors”.
197. cazec, pret. not the fut. cadet in Vg. BnF, lat 343 (14b24) and 342 (8a30) “cadet super terram sine” where conj. et before sine is missing; cf. NTC fut. “cagire sobre la terra sença”.
198. dauat, with a missing straight line for -n- between the -a- and -t.
199. parti, with missing final -r of the verb.
200. digns with straight titulus on -n- for a following -e-.
201. calit; found also in Mat 20:23, 26:27; Mar 9:40, 10:39. NTL has calitz most often and calici once, the only forms in PD, s.v. calitz, -ici, ‘calice’. Is calit a back-formation of calitz taken as a plural?
202. paraula, for pl. paraulas.
203. see the note for Mat 9:9 segui.
204. E/ las, best without e.
205. e disso li ‘and they say to him [John]’, but NTC dis a lui, neither of which can be a translation of BnF 343 (14b24) and 342 ait illis (8c7) ‘he says to them’; cf. P6 pr. ind. disso in NTL Luk 9:18, and in NTC diçon ‘they say’ for Vg. dicunt.
206. Wunderli “on esperarem”.
207. acelas, with a small raised -i- between a- and -c-.
208. contrait; plural ‘the lame’; also in Act 8:7 pl. contraiti. See in PD, s.v. contrach adj. ‘perclus’ (i.e., ‘paralyzed’) alongside contrait, derived from Lat. contractus, past perfect of contrahere. Since all NTL forms of this noun begin with the ‘9’ sign, we choose to expand it here as con- because of the frequency of -o- in con- before -t-. Variant forms are Mat 21:14 pl. contrat, Mar 9:44 contraiz and contratz ‘lame’. Note that a scribe or a reader has twice altered contrat by placing an interlinear -i- between -a- and -t- in Mat 13:14 and Act 14:7 to read as contrait. Cf. these examples from COM: Vie de Sainte Enimie, VSE, ll. 1987-1988 “malaute, cec, contrach e clop/, sortz e lebros e d’altres trop”; Vangeli occitani dell’infanzia di Gesù ENF1 ll. 1975-1976 “contratz e sortz e clops e rancs/, despoderatz e cecs e mancs”, Versos proverbials PRO, ll. 4051-4052 “Sans Mertis gari·l sec/ mal son grat, e ·l contrayt”, Vie de saint Georges, VSG ll. 512-513 “E l’enfant, davant contrach/, mantenent s’es en pes levat”. See in TDF countrech, s.v. countra, adj. ‘contracté, estropié (vieux)’ ‘a cripple, person’.
209. Omitted text that can be reconstructed thus: [Vec vos, aquels que son vestitz de mol]; cf. NTC “Ve vos aquilh que son vesti de mol …” and BnF, lat 343 (15a16) ... “Ecce qui mollibus uestiuntur …”.
210. so| las maisos dels reis, requires en between so and las; cf. BnF, lat 343 (15a16-17) “in domibus regum sunt”.
211. dauamt, with a curved line for -m- instead of the straight line for -n-.
212. forzadament; BnF, lat (15b5/6) “et violenti rapiunt illud” in which pl. n. violenti could be misread as adv. violenter, especially if a superscribed -i was mistaken for a tilde en fouet abbreviating -er; cf. NTC “li sforçant” ‘the violent (ones)’. Understand NTL ‘and they take it away by violent force’.
213. ink blot under l; not an expunction.
214. quantem, alternate spelling of cantem.
215. pa ‘bread’and vi ‘wine’are missing in our Vulgate, the two Latin control texts, and NTC; both NTL and NTC have m. pl. demonis ‘demons, devils’, but one finds Vg. sg. neut. n. daemonium and BnF, lat. 342 (8d14), 343 (15b20) demonium.
216. publicas, understand the masc. pl. publicans, the lost of -n- being normal in NTL.
217. See also Sidonia in Mat 11:22, 23 and 15:21 where one would normally expect Sidon; cf. NTC Tiri and Sidonia here and elsewhere; Sidon never occurs in NTP, only Sajet. With the exception of latinate Luk 4:26 Sidonis, the region of Sidon receives variations of the name Sagetz; see the note in Mar 7:24. The city and region of Tyre (Lat. Tyrus) rendered here and in v. 22 as Tir becomes subsequently Sur.
218. cara ‘sackcloth’ has a small ink spot above the onset of final -a. Levy’s PD has cara as the main entry with variants cheira, chiera, quieira designating a coarse dark colored cloth usually made of goat’s hair; cf. another variant in NTL Luk 10:13 quaira. See also COM2 PC 335 042 135 “e non vos cal cheira portar”, PC 335 024 001 “Ieu trazi pietz que si portava chieira”, and Deux Manuscrits provençaux (DMP31, XXXI, 30: “Fam e setz e portar chiera”, written in Toulouse in the 14th c. (Brunel 265). Given NTL Luk 10:13 quaira, and Apo 6:12 queira, the ch- of these COM2 forms would surely be pronounced [k]. The forms cara, quaira and queira do not come for the Lat. noun cilicio (< cilicium) or the Apo 6:12 adj. cilicinus modifying saccus. They come from Lat. Caria, the name of a region in Asia Minor in which goats’ hair was made into a coarse dark cloth. We know for certain that Latin has the adjectives cilix, -icis and cilicius, -a, -um ‘Cilician’. Adjectival cilicium was substantivized, giving the noun cilicium, -ii ‘a coarse cloth, or covering made of Cilician goats’ hair’. The region of Caria could have likewise given the Late Latin name caria to a coarse goats’ hair cloth. Anglade (1921), p. 49, says that the suffix -ária according to the dialects became -iera, -ieira, -era, and -eira. Though not a suffix, -aria in caria could well have assumed the same linguistic variation.
219. si esidonia/ Fosos in which e Sidonia (cf. 18:21) replaces Vg. “in Sodomis” ‘(city of) Sidon’, the latter also in BnF, lat 343 (15c18) and 342 (9a1); cf. NTC “en li Sodomienc” ‘among the Sodomites’.
220. e Sanh Esperit is not in Vg., NTC, or BnF, lat 342 (9a5), lat 343 (15c25).
221. denant vezentz, calqued on Lat. providentes ‘foreseers’, synonym of prudentes; cf. NTC “li long vesent” for Vg. prudentibus.
222. d’aquest mon, not in Vg., NTC or BnF, lat 343 (15c24-d3), 342 (9a7-12)
223. demostra, with missing -r. Wunderli demostra; cf. Vg. “et cui voluerit Filius revelare”, NTC “al cal lo Filh o volre revelar”.
224. qui vos treballatz, with expunged tre + unfinished sl after vos.
225. rumpre; the abbreviation sign resembling Arabic ‘4’ (Cappelli (1928), pp. xxiv, xxvii f.) is consistently resolved here as rum despite the “o” of unabbreviated rom in 1 Th 5:17 derompement, and “ron” in Mar 2:22 deronp, Mat 9:17 ronpo and Luk 5:36, 37 ronp; the missing nasal consonant in Mar 2:23 Ms ropian can be emended either as [m] or [n] before -p-.
226. lipreuere, with an interlinear -i- between the second -e- and -r-.
227. franio; cf. Oc. franher ‘briser’ and NTL Mat 12:20 franhera.
228. basmeso, with an interlinear -l- between b- and -a-.
229. cum/damnatz; cf. cu- in full and curved tilde for m in Luk 11:32 cumdam/naran and Rom 5:16 cumdampnacio for the expansion of the ‘9’ sign as cum.
230. nonozentz, calqued on Lat. innocens ‘innocent’.
231. Vg. Filius hominis, BnF, lat 343 (16a16), 342 (9b13) filius hominis; NTC “lo Filh de la vergena”.
232. article + saluaire not in Vg. or the BnF control texts; cf. NTC has only m. pron. el.
233. uec, with missing straight line for -n- over -e-.
234. a space between sa and nar shows signs of an n by scraping. Interrogative “Si letz als sabtes sanar?” is an exact translation of a Latin construction with si (in the sense of Fr. si and Eng. whether) introducing an indirect question. The same interrogative construction occurs also in Act 7:1, 19:2, 21:37, and 22:25.
235. ysa, with a vertical mark over -y-.
236. contendra.
237. el.
238. Vg. omnes turbae; BnF, lat 343 (16c6), 342 (9c17) “omnes turbe”; cf. NTC “totas las compagnias”.
239. abbr. david.
240. bennhebuc BnF, lat 343 (16c10) belzebub, 342 (9c20) beelzebub; NTC Belçabuc.
241. saitanas, with unwanted -i-.
242. BnF 342, lat (9c28) belzebub and also 343 (16c19/20); NTC Belçebuc.
243. pl. pron. quals, but singular pronoun in BnF, lat 342 (9c29), 343 (16c21) in quo; NTC sg. en cal.
244. E|peraisso, with a missing surmounted wavy line over E- for -m- at the beginning of the next line. Wunderli reads: “E per aisso”. Cf. NTC Emperço.
245. Wunderli el.
246. intar, with a missing surmounted u-shaped wavy line between -t and -a- for -r-.
247. lamoiso, with the incorrect first -o- for -a- for la maiso.
248. emals ditz; cf. Mat 15:19 mals ditz and 1 Ti 1:13 mals dizeire ‘a sayer of evil things ‘a blasphemer’. NTL should read maldig, following verb sg. sera, and in accord with maldig later in the verse. Wunderli retains mals ditz.
249. frurc, for fruic ‘fruit’.
250. libre, with an open a above the -i- for l’aibre.
251. demostra, in which an original -u- has been awkwardly changed to two minims for m, and a raised open -a- becomes -ra-.
252. del seu cor; Vg. and NTC lack correspondences for both occurrences of those words whereas BnF, lat 343 (16d23d-17a2) has cordis sui in both places: “Bonus ho/mo de bono thesauro cor/dis sui profert bona. Et/ malus homo de malo thes| auro cordis sui profert ma/la”. BnF, lat 342 (9d22) omits the second occurrence and has profert bonum instead of profert bona.
253. sera: tuas requires sera, as in later seras cumdannatz.
254. cumdannatz; see note for Mat 12:7.
255. dizetz, with missing straight line over -e- for -n-.
256. sigene, in which the first -e- is cancelled.
257. quar, in which the open interlinear -a- should be -ue- for quer from Lat. quaerit ‘seeketh’.
258. mbalena, with a cancelled -m- an original -a- overwritten by b-.
259. cumdanpnaran; see note for Mat 12:7.
260. daustrei; cf. Luk 11:31 da/ustri, without -e- before -i.
261. cumdampna/ra; see note for Mat 12:7.
262. nonedes, calqued on Lat. immundus ‘unclean’.
263. dom, with surmounted u-shaped wavy line for -m-, not the needed straight line for -n-
264. ua|gueiant translating Vg. uacantem ‘being vacant, unoccupied’; PD vaguejar ‘divaguer’ is built on vagare, -ari ‘to wander about, ramble, rave’ and is a different verb from this one; not in PD, which comes from vacare ‘to be empty’(VAC- + -IDIĀRE > vaguejar) and is used here for the metaphor of a human body as a vacant house; cf. NTC vagueiant, for which Nüesch gives no definition.
265. derairannas, with obras added in the margin.
266. cumpaihas, with -i- instead of -n-.
267. omission of Vg. “in parabolis dicens ecce”, which can be reconstructed as [e semblansas, dizent: Vec vos].
268. semensa, with a straight titulus over -m- resolved as -men-; cf. Cappelli 1928, p. 348b sem, with the straight titulus over -m-, translating Lat. semen ‘seed’, here and in Mat 13:3, 27, 32 and Mat 22:24, 25. In NTL, -m- under a straight or a curved titulus is expandable as -m-; cf. Mat 13:24, 37, and 38 where the wavy titulus denotes -men-. Neither BnF, lat 343 (17c13-16) “Et locutus est eis in parabolis di/cens .multa. Ecce exiit/ qui seminat seminare semen” nor 342 (10b16-18) “et locutus est eis multa in para/bolis dicens. Ecce exiit qui semi/nat seminare” offers a perfect match with our reconstructed text. Ms. 343 has semen, but with no possessive pronoun, and displaces multa ‘many things’; 342 agrees with Vg. “... exiit qui seminat seminare” ‘the one who sows went out to sow’; cf. NTC “E el parle a lor motas cosas en semblanças, diçent: Ve vos aquel que semena eysic semenar lo sio semenç”.
269. uiazamet, with the missing straight line over -e- for -n-.
270. omission of Vg. “quia non habebant altitudinem terrae” reconstructed [quar no avia auteza de terra]
271. omission of Vg. “sole autem orto aestuaverunt”, reconstructed as [mas lo solelh nat, escalfero].
272. auia, with a missing straight line over -a for following -n-.
273. omission of Vg. ceciderunt, reconstructed [cazero].
274. The phonetic value of -ch in this single instance of fruch (Mat 13:8) is uncertain. Elsewhere -ch is found in word-final position in the names Acheldemach (Mat 27:8), Enoch (Vg. Jud 1:14 Enoc), Iarech (Vg. Luk 3:37 Iared) where it would have been pronounced as [k]. Intervocalic -ch-, as in Act 7:6 tracharan, Gal 1:14 profechava, and Heb 12:15 empache, was surely pronounced as the voiceless affricate [tS]. However the postconsonantal -ch- in archa (Luk 17:27), rivaling arca (Mat 24:38), and the surprising interconsonantal -ch- certainly represented [k] in junchturas (Act 27:40), for expected junctura (Eph 4:16). fruch may simply be an alternate spelling of fruc; see the note at Mar 4:19.
275. losecrt, in which -c- is well oversized; missing is -e- between -r- and -t- secrt for secret.
276. entendran.
277. bonanurat, with unwanted -n- between -a- and -u- for bonaurat.
278. Eporta, with an interlinear -a- added between E- and -p-.
279. semenn, with a superfluous -n, requiring a 3rd per. pret. semenec, for Vg. seminavit.
280. esobrese/menec; cf. BnF, lat 342 (10d18/19), 343 (18b16) “super seminauit” (better written as superseminauit ‘oversowed’), but written in NTC, NTZ as sobresemene.
281. juls, spelled as julh in vv. 13:26, 27 for any of several unwelcome weedy plants that grow in gardens and grain fields, and translating Lat. zizania (rendered French as ivraie and in English as cockle, darnel, or tares), the learned Latin name being Lolium temulentum. Though julh or juls are not not found in PD, Coromines has in his Catalan DVBC the entry jull, the word used by the monks of Montserrat in their New Testament.
282. iulh, see Mat 13:25 juls.
283. mannadas, with an unwanted straight line for -n- after the first -a- where there should be an -i- in mainadas ‘the people of the house, domestics, servants’; cf. NTL Mat 10:25 mainadas.
284. a/uetura, with the lack of a straight line over -e- for -n-.
285. los, for lor, cf. NTC. Wunderli retains los and adds Mas from the next verse.
286. primerament, with a small -i- raised interlinearly between -e- and -r-.
287. semnblansa, with an unwanted straight line for -n- over -m-.
288. del, should be dels as in Mat 13:47 dels cels.
289. del, should be dels as in Mat 13:47 dels cels.
290. lacumpanas, in which pl. -s is inserted interlinearly for las.
291. semmsa, in which the wavy line over -m- must be resolved as -em-, but pronounced as -en- before -s-.
292. semmsa; see the note for Mat 13:37 sememsa.
293. sobresemmsa, calqued on Lat. superseminavit ‘sowed over’as found in BnF, lat 343 (18d20)”super seminauit”, but without super in 342 (18d18) seminauit; cf. NTC, NTZ semene.
294. lamessos, with a raised interlinear -i- between -n- and -s-.
295. delsegel, mistake for del segle.
296. lidreiturre.
297. resplandran with -n inferred from a surmounted u-shaped wavy -a- over -r.
298. del, should be dels as in Mat 13:47 dels cels.
299. cumpra written in full; cf. Mat 13:44 cumpra in full, and with cu- Mat 27:7 cum|prero and Joh 13:29 cumpra.
300. del, should be dels as in Mat 13:47 dels cels.
301. Li, must be sg. lo; cf. “quam cum impleta esset”, and NTC Mat 13:48 “La cal cun ilh fossa plena”. Wunderli li quals.
302. saluaire; both BnF, lat 342 (11c14) and 343 (19b15) have abbreviated Jesus; cf. Vg. Iesus and NTC Yhesu.
303. pa/raula, instead of pl. paraulas.
304. See note for Mat 8:14 maso.
305. la no crezensa, calqued on Lat. incredulitatem ‘unbelief, incredulity’.
306. atemps, with cancelled a-.
307. lo … terra translates Vg. tetrarcha here and in Luk 3:1, 19 and 9:7, giving evidence of access to a marginal gloss or a glossary; cf. Act 13:1 “En Herode lo cartaner”, pointing to a different translator.
308. eliec, requires the masc. object ·l, i.e. ‘him’; cf. NTC “e ligue lui”.
309. uoletz, with a missing straight line for -n- above -e-.
310. co, most of the second stroke of o is missing.
311. natiuetat, only the top and bottom of -e- are visible in the Clédat reproduction.
312. lopalaitz, for Lat. triclinio ‘eating couch; parlour, dining room’, missing in the Stutt. Vg., but found in BnF, lat 342 (11d19), 343 (19c24); not found in NTC or NTZ.
313. denant anuncia/da, calqued on fem. Lat praemonita ‘to advise before, forewarn’.
314. contristatz; cf. Joh 21:17 contristatz and Jam 5:13 contristat with con- written in full.
315. desec.
316. elmo/niment; note that el moniment is not found in Vg, BnF, lat 343 (19d13), 342 (11d23) or NTC.
317. uent, with a second [en]; cf. Stutt. Vg. venientes.
318. El saluaire takes the place of Vg. et + unexpressed pronoun as also in BnF, lat 342 (11d27), 343 (19d19); cf. NTC E isent with no pronoun.
319. Omitted [e misericordia ac de lei]; cf. Vg. “et misertus est eius” with pl. eius, but NTC “e marceneie de ley” with sg. ley as found in BnF, lat 342 (11d28) sg. eis referring to sg. turbam and likewise in 343 (19d20), hence our choice of f. sg. lei in our reconstruction.
320. lonx, with unwanted straight line for -n- in lox ‘place’.
321. epreso, with a missing surmounted u-shaped wavy line between -s- and -o for -er-.
322. rema/sullas < *REMA(N)SUCULAS with accented long U of past part. remasut; cf. Rom 11:5 remazilhas and Rom 9:27 romazilhas translating forms of Vg. reliquia, rendered in Luk 24:43 as sobras and omitted in Mar 6:43; cf. OSp. remasaja, remasija and It. masc. rimasuglio.
323. frahmentas, a synonym found in Levy’s PD only as franhementa ‘morceau’. We retain the manuscript’s spellings for this word because of -hm- here and in Mat 15:37, Mar 8:8, 19, and originally in Mar 6:43 frah<e>mentas, subsequently corrected with the interlinear e; cf. Luk 9:17, Joh 6:12, 13 franementas with -n- for -nh-. The -h- may represent a devoiced and slightly aspirated [g]; the devoicing is quite visible in four cases of fracment in NTP Mar 6:43, 8:8, 20, and Joh 6:13 f<r>acment.
324. The con- of this variant of pl. contraris and the related forms of vb. contrariejar and n. contrarietat is always abbreviated by the ‘9’ sign. Expanded con- is based on prep. contra; see note for contradizent at Rom 10:21.
325. uengelia, by correcting an erroneous straight line over the first -e- for -n- gives vegelia; see NTL Luk 2:8, 2 Co 6:5 vegilias and Mar 6:48 vigilia, Luk 12:38 vigillia (bis), 2 Co 11:27 vigillias, supported by PD, s.v. vegilia, vigilia ‘vigile’.
326. division of ms. vene is suggested by adv. ne ‘here’ and in NTL Luk 18:37 “Mais dixero a lui que Jesu de Nazare ne passava”, in which ne has no Vg. counterpart; cf. Act 7:34, Apo 22:20 ve. Wunderli: “Vene!”.
327. uenent, where, for Lat. uedent, vezent is required. Wunderli: venent.
328. era, where pl. eran is required.
329. Wunderli: Genesarret.
330. adorero lui. E; an insertion not found in our searches.
331. lafermia, for la fremja; see the note for Mat 9:20 fremjas. Wunderli: fermja.
332. maian, with missing straight line over the first -a- for -n-.
333. dira mal; Vg. dixerit and likewise BnF, lat 342 (12c7) and 343 (20d4); cf. NTC dire.
334. ondrara, ond + surmounted inverted question mark -ara, where the mark is simple r rather than -er-.
335. beprofeti/ze, with -c over -e-.
336. senes/ gazerdo, ‘without reward’; Vg. and both BnF control texts have “Sine causa” ‘in vain’, translated correctly in NTL Rom 13:4, Gal 4:11 senes causa, Gal 3:4 ses causa; cf. BnF, lat 342 (12c13), 343 (10d14) Sine causa, NTC sença cayson. As for gazerdo, a noun found in PD only as gazardo(n), gui-, guier- ‘récompense’, it appears however in La Chanson de la Croisade albigeoise (CCA) as gazerdo, gazerdon, gazerdos.
337. aissi, mistaken for a si, i.e. ‘to himself’.
338. laissa, mistake for laisa; cf. PD, s.v. laizar ‘souiller’; cf. in this same verse, laisa.
339. efant, in “Saup que li efant”, reconstructed as [Saps que li Fariseu]; saup, retained by Wunderli, can only be the singular 1st or 3rd pers. pret. instead of the sg. 2nd pers. pr. ind. saps ‘dost thou know’ (cf. Joh 16:30 saps); pl. li efant has inexplicably replaced li Fariseu; BnF, lat 342 (12c23) “Scis quia farisei”, 343 (20d23/24) “Scis quia/ pharisei”, and NTC “Tu sabes car li farisio”.
340. derazida; cf. Jud 1:12 derazigadi and PD derazigar, s.v. desrazigar.
341. ep, with a surmounted inverted question mark over p, thus cancelled, so leaving endepartiment. According to the KJV version, the Latin “et in secessum emittitur” is translated as ‘and is cast out into the draught’, in other versions, ‘privy’, the definition ‘cabinet’ being missing in PD, s.v. departimen. Note parallel NTC “No entendetz que tot aquo que intra per la boca va el ventre et es mes en departiment”. Regrettably, Nüesch does not define the various meanings of departiment in his list of verbs. The NKJV Greek-English Interlinear New Testament (1994) offers ‘into a latrine is cast out’. The Catalan monks of Montserrat give us “i és llençat a l’excusat”, the excusat being a latrine.
342. homcidis, for homicidis, with -i- added between -m- and -c-.
343. mals ditz/ detracios, translating blasphemiae in the sense of ‘speaking slanderous evil of someone’. Detracios occurs in NTL only here; see NTC 2 Co 12:20 detraçions, 1 Pe 2:1 detracio<s>; NTZ 2 Co 12: detracions. Though it is not in Levy’s PD, detraction appears once in Six Vaudois Poems (in COM2 SPV3 159) “li van regardement, detracion e pigricia”. One finds detraction in Greimas’ Old Fr. dictionary defined as ‘action de dénigrer, calomnie’. The PD defines calomnie thus: ‘Imputation mensongère qui attaque la réputation, l’honneur’, sending the reader to détraction, ‘action de rabaisser le mérite de qqch.’.
344. Içissitz, retained by Wunderli, for Içitz (“et egressus inde Iesus”); cf. Mat 18:28 issiz (“egressus autem servus”).
345. desur; see note at Mat 11:21 for Tir and Sidonia.
346. Vg. “dimitte eam” ‘send her away’; cf. PD, s.v. perdonar, ‘faire cesser, se désister de’.
347. mouta, for moutas.
348. aluentz, for auentz ‘having’.
349. contratz, with an -i- placed interlinearly between -a- and -t-.
350. low part of Tironian 9 barely visible in Clédat.
351. defaliis/can, with -ii- twice dotted, instead of expected defalhiscan.
352. frahmenta; see the note for frahmentas at Mat 14:20.
353. lisarduceu, followed by the omission of [li Fariseu e]; cf. BnF, lat 342 (13b8-9), 343 (21d14) “pharisei et saducei”.
354. roitz, where it is not impossible that -tz is the hypercorrect spelling for -s in the subjective case for normal rois ‘red’; cf. -tz in ms. 1 Co 9:22 “Totatz causas” and ms. 1 Ti 2:9 “tortatz cris” ‘plaited hair’ (f. torta, p.p. of torser; crin m. and f.). However, given the voiced afficate -j- fem. roja in Ac 7:36, Heb 11:29 “Mar Roja”, it is more probable that the -itz of roitz does not spell rois ‘red’. It is more likely to be a variant spelling of subj. case -igs or -igz noting a voiceless affricate, as in Mat 2:2 reigs and Joh 4:46 reigz with the same pronunciation as -gs in Mar 6:26 regs.
355. quar; see note in Mat 12:39.
356. NTC has receopen for BnF, lat342 (13b27) and 343 (22a9) accepimus; avem is normally the translation of habemus.
357. Wunderli Felipet, as if et forms part of it. However, cf. Vg. “in partes Caesareae Philippi, et …”.
358. lofil dedeu, an interpretative translation of Vg. “Filius hominis”, also in BnF, lat 342 (13c14), 343 (22b3-4).
359. cars, with the omission of a straight line over -a- for -n- in carns; see the same at Luk 3:6. Wunderli: cars.
360. liara, requires P2 liaras
361. terera, er an interlinear addition.
362. enat, with missing straight line over -a- for -n-.
363. isl’m, for usual isrl’m.
364. el, with cancelled -l.
365. commsçec, with the wavy tilde over -m- that must be read as -em-, but pronounced as -en-.
366. segra, fut. tense; Vg. et sequatur me: the scribe probably saw on seg a flying “a” which he read as -ra. Wunderli retains segra.
367. This sentence following “e sega mei”, ending in Lat. “et sequatur me”, is not in the Vg., in BnF, lat. 343 (22c21), 342 (13d18) or in NTC, NTZ.
368. fem. art. la becomes a pronoun with the omission of following [sua arma] as in Vg. animam suam and in BnF, lat 342 (13d21), 343 (12c24), and NTC, NTZ “la soa arma”.
369. The addition “e vida durabla” is not in Vg., BnF, lat 342 (22c23), 343 (13d21), NTC or NTZ.
370. quin, quin in which q is surmounted with i with -n understood. That interpretation is supported by 1 Pe 1:11 q + surmounted i + n in quin temps; cf. also Mar 13:4 subj. case quins signes with q + surmounted i + n + s. The presence of quin and quins, rather than quinh and quinhs, ‘in what manner’, is well represented in COM2. PD gives only quinh. Wunderli: que.
371. Quar lofil dedeu, Vg. “Filius enim hominis”, also in BnF, lat 342 (13d25-26), 343 (22d3-4); cf. however the translation “Fil de l’home” in juxtaposed v. 28.
372. angles; Peter Ricketts (LDVC) retains ms. arcangles alongside angels in a prayer to the Virgin (p. 847). He also keeps angles alongside expected angels and arcangels in a letter come from heaven (LDVC, p. 847). Brunel’s more recent date for the manuscript and its copy, preserved in the Archives départementales du Gers (I, 4066), is 15th c., in the Hautes-Pyrénées.
373. E fo fait seguentre me.| vii. dias, a less than accurate reading for Vg. “post dies sex” and in BnF, lat 342 (14a1), 343 (22d12) and NTC “Enapres .VI. dias”, NTZ “Enapres 6 dias”. Wunderli retains the ms. reading.
374. canzero, with mistaken straight line for -n- over -a-.
375. Jhus, with missing -es-.
376. Vg. “Filius hominis”, also in BnF, lat 342 (14a26), 343 (23a16-17); cf. NTC, NTZ “lo Filh de la vergena”.
377. restaura, with a flow of ink on a second -ra for fut. restaurara; Vg. fut. restituet; cf. NTC, NTZ fut. restaurare. Wunderli: restaura.
378. uegutz, with a missing straight line for -n- over -e-.
379. lofil dedeu, Vg. Filius hominis, also in BnF, lat 342 (14b3), 343 (23b1).
380. ihesu, but Jesus’s name is not in Vg, BnF, lat 342 (14b6), 343 (23b5) or NTC.
381. Since the remainder of this verse becomes v. 15 in Nüesch’s NTC, the remaining numbers in this chapter are one greater than ours, which follow the Stuttgart Vulgate numbering.
382. demi e; missing from Vg, BnF, lat 342 (14b8), 343 (13b8) and NTC (= v. 17:15).
383. foc es pessament with conj. et omitted; the bad separation in es pessament may suggest the reading e spessament for ‘frequently, repeatedly’. The question mark can now be removed from PD espesamen “souvent?”.
384. encrezols: strangely, Wunderli interprets here and elsewhere as necrezols (see vol. 2, p. 208), but it is the only in- form to be treated thus. The abbreviation ē is habitually resolved in NTL as en. In addition, Wunderli (vol. 2, p. 165) has an entry, encrezol, for three examples, encrezol (Heb 3: 18), encrezols (Heb 11:31) and encredols (Joh 3:36), in which the forms are written in full.
385. sera, mistaken for required cond. serei; cf. NTC sarei.
386. omission here of Vg. “usquequo patiar vos”, but present in BnF, lat 342 (14b15), 343 (23b16); for reconstructed [qua lun(c) vos sufrirei?], cf. the translations of quamdiu as Mat 9:15 qua lunc ‘how long’ and of usquequo as Luk 9:41 qua lun ‘how long’.
387. nocrezensa, calqued on Lat. incredulitatem ‘unbelief’.
388. daci, with a raised -i- between -a- and -c-.
389. nopoderosa, calqued on Lat. inpossibile ‘impossible’.
390. oro, with a straight line over -r- could stand for oratio or oracio. However, given two instances of oratio(s) with the root orat- written twice in full (Act 10:4, Act 16:13) versus four cases in full of oracios (Mat. 21:22, Luk. 9:44, Jam. 5.15, Cathar Ritual oracio, p. 472b1), oracio(s) has been chosen for the NTL resolution. The most frequent abbreviation, namely oro with a straight line over -r-, is likewise resolved as oracio(s). See the note in Mar 11:17 for the 9 unabbreviated orazo(s).
391. de iuntz, for dejuntz in which -ntz is pronounced [ns]; cf. Lat. sg. ieiunus ‘fasting’. See Act 27:9 sg. dejuns.
392. contristatz with the a surmounted inverted question mark symbol for -ri- instead of superscribed i; see Mat 14:9 on con-.
393. uenguez, with a straight line for -n- over -e-.
394. dragina with pointed -i- here and again at the end of the verse, show a copyist’s misreading of the minims in dragma. The absence of di- in didragma, ‘double drachma, half shekel’, or the alternate spelling didrachma, appears to be an error here and at the end of this verse. Wunderli retains dragina.
395. In a misreading of the ms., Wunderli here gives No, against the sense of the text; cf. Vg. “Ait: Etiam”.
396. ses, < Lat. CENSU(M).
397. See note for Mat. 1:25.
398. ezobrel laboca, with an unwanted -l at the end of obre.
399. quals es ma/gers, with NTL agreeing with NTC and NTZ “Qual es maior”, as opposed to Vg. “quis putas maior est” and BnF, lat 342 (14c19-20), 343 (23b8-9) “Quis putas maior est in regno celorum?”.
400. dix, a mistake for 1 pr. ind. dic. Wunderli: dix.
401. mola asenaria, for Lat. mola asinaria ‘millstone’.
402. verb omitted; cf. Vg. demergatur ‘be cast down, plunged’and NTL Luk 10:15 baissaras for demergeris.
403. de Deu, not in Vg., BnF, lat 342 (14d12), 343 (24a9) or NTC.
404. de Deu, not in Vg., BnF, lat 342 (14d17), 343 (24a16), or NTC.
405. que crezo e mi, though not in Vg. or NTC, are in BnF 342 (14d21), 343 (24a19) “qui in me credunt”, repeating words in v. 6.
406. qs, with an -i- over the q- for qui- but not -e- for -es.
407. Vg. “Filius hominis”, also in BnF, lat 342 (14d24), 343 (24a22-23).
408. puitz ‘mountains, hills’ occurs as pl. m. obj. case in Mat 18:12, 24:16; Mar 5:5; Luk 21:21; Apo 6:14, 6:16; and sg. m. subj. case in Apo 8:8. The tonic short O of PODIU(M) gives an open o in pog (Mat 14:23) that has closed to u in pug (Mat 8:1) and subj. case m. sg. pugz (Gal 4:25). The i of puig (Mat 4:8) and poig (Mar 5:11, Apo 16:20) is part of the grapheme -ig for an unvoiced affricate, and it is probable that the -itz of puitz has that same phonetic value; cf. sg. m. subj. case roitz ‘red’ (Mat 16:2) with -itz replacing -g in rog, the main entry in PD; cf. the numerous NTL spellings noitz ‘night’ and nuitz (Mat 28:13, 2:14), not registered in PD, s.v. noch, nuch, nuit, etc. The spelling puit (in Luk 4:28 and numerous other places), whatever its grammatical case, most probably derives from the dropping of -z as an orthographic back-formation of puitz and would have the same pronunciation as pug. The back-formation would have been facilitated by the identical pronunciation of sg. puig and pl. puigs, as heard in the Catalan of the Pyrénées Orientales and other dialects of today (DVBC, s.v. puig).
409. esi tu au, another case of accented preverbal objective tu is seen in Joh 13:37 “Senher, per que no pusc tu segre ara?”; cf. accented postverbal tu in NTC “si el auvire tu, tu as gagna lo tio frayre” and “Per que non poys ara segre tu?”. Wunderli: te.
410. There is here a contorted translation of BnF, lat 342 (15a12-13), 343 (24b19-21) “ut in ore duorum uel trium testium stet omne uerbum”; cf. NTC “que tota parola iste en la boca de dui o de tres testimoni”.
411. Vera rament; first -ra poorly cancelled with pen strokes.
412. There is here a condensed version of BnF, lat 342 (15a25-27) 343 (24a14-16) “... Domine quotie[n]s peccabit (342 peccauerit) in me frater meus. et dimittam ei usque: septies?”; cf. NTC “... per canta via lo mio frayre pecare en mi, perdonarei a lui? Entro a set?”.
413. uegada, requires pl. vegadas.
414. seus/ ssers, with missing co- in co-ssers, calqued on Lat conservus ‘fellow servant’; see Mat 18:29, 33 co-ssers, but 31 co-ser.
415. locossers, for co-ssers, see Mat 18:28.
416. dizetz, with missing straight line for -n- over -e-.
417. licoser, for li co-ser, see Mat 18:28.
418. contristatz; see Mat 14:9 on con-.
419. srers, with the erasure of -re- for sers ‘servant’.
420. cosser, for co-sser, see Mat 18:28.
421. usquex, m. subj. case meaning ‘each one of you (individually)’; understand ‘if each one of you does not forgive his brother’. PD has only the entry quec, indef. pron., ‘chaque; chacun’, indicating Levy’s preference for segmented u(n) quec; cf. NTL m. obj. case uquec < Vg. unusquisque in a single word.
422. auostrE/ fraire with E for expected e in abbreviated vostre for Vg. fratri suo and the same in BnF, lat 342 (15c2) and 343 (26a12); cf. NTC “al sio fraire”.
423. fum; see note at Mat 7.25 where ms. fum is also emended as f[l]um; Vg. Mat 19:1 “trans Iordanen” translated as “part f[l]um Jordan”.
424. Omission; reconstructed [fe lor.] “on fecit eos” in BnF, lat 342 (15a10-12) “Qui respondens ait eis. Non legistis quia qui fecit ab inicio masculum. et feminam fecit eos?” and 343 (25a23-26); cf. addition of l’ome in NTC “… Non leges car aquel lo cal fei l'ome del començament, lo mascle e la fena, fei lor”, also in NTZ.
425. uma, with the last minim of original um- expunged, and then the addition of open a above reconstructed -n-.
426. soparca: read soparta, 3 p. pres. subj. of sopartir.
427. uostras, in which -e- in original uostres has been changed to -a-.
428. laissar lasua, in which laissar should be the future tense laissara. Wunderli considers laissar la to be “laissar l’a”, in spite of the usage in the previous verse.
429. prene/ autra; cf. Mat 5:32.
430. noseiiar, for noseijar, whereas the NTL root elsewhere is nocej-.
431. crasta, in which a final flying -a at the end of the line would seem to be crastat; cf. crastat twice thereafter in this verse. Wunderli: crasta.
432. equal causa | farei with addition of conj. e and omission of [de be]; cf. BnF, lat 342 (15d12-13), 343 (25c14-16), “quid boni faciam”, and NTC “cal cosa farei de ben”.
433. us deus es bos; cf. the same NTC, NTZ “Un Dio es bon”, obviously not the precise interpretation of Vg. “unus est bonus, Deus” rendered as ‘one is good, God’.
434. paraulas, requires sg. paraula.
435. Wunderli: le.
436. no/ poderosa, calqued on Lat. inpossibile ‘impossible’.
437. The addition “desamparetz totas causas e” is not in Vg; cf. BnF, lat 342 (20a11-13), 343 (26a5-7) “... amen dico uobis quod uos qui reliquistis/ omnia. et secuti estis me”, but cf. NTC, NTZ “layses totas cosas e segues mi”.
438. regenaratio, misspelled, regeneratio.
439. fil dedeu, versus Vg. “Filius hominis”, also in BnF, lat 342 (16a14), 343 (26a9).
440. laisara, the future ‘will leave’ versus the perf. tense Vg. reliquit ‘hath left’; cf. BnF, lat 342 (20a17), 343 (26a13) fut. perf. reliquerit ‘will have left’.
441. ofils. ofillas, note that Lat. filios is expanded to sons and daughters while NTC, NTZ have only “o filh”.
442. maisos. o canps; note the displacement of maisos, Lat. domus, before canps, Lat. ager.
443. enauiro, in which the off-stroke of r is not visible in Clédat.
444. onzena; Wunderli, mistakenly: ozena.
445. estatz, with a raised interlinear -i- above -a-.
446. loguet; Wunderli: loguec.
447. foro, a mistaken reading of fero; cf. Vg. fecerunt and NTC, NTZ feron. Wunderli retains foro.
448. couen<g>st, with a raised interlinear -g-, but missing -ui- for covenguist. Wunderli: “coven<e>st”.
449. sera, requires pl. seran. Wunderli: sera.
450. isrl’m, abbreviation for Jerusalem.
451. elfil dedeu, Vg. “Filius hominis”, also in BnF, lat 342 (16c5), 343 (26c4).
452. ecumdamnaran; see note for Mat 12:7.
453. la gentz, requires pl. “las Gentz”.
454. eacurzi/ficar, for e a cruzificar. Wunderli: curzificar.
455. lui, referring to la maire in the previous verse, is a rather frequent strong feminine personal pronoun in NTL. Although most often missing from grammars, Povl Skårup (1997) treats it in his volume, taking an example from René Lavaud and René Nelli’s edition of Flamenca, ll. 4948-50 “E que d’autrui a lui no-m clame,/ Et a lei sui del tot rendutz/ E per leis sui aissi vencutz” with lui side by side with two other more usual feminine pronouns: “Le sg. lui peut egalement servir de fém.: dans Flamenca 4948-50, on lit lui - lei - leis, tous fém. sg.” (p. 49); cf. also a male speaking of a woman as lui in COM2 PC 242 071 037 “amics sui de lui”. Though Karl Bartsch (1904) in his edition of of the Petit bestiaire changes ms. luy to ley in col. 306, l. 28, treating it as an error, he confirms in note 28 ms. lui, the form that Carl Appel kept in his edition of that text (Appel (1895), no 125, ll. 33-34)] “vas luy”. The language of Petit Bestiaire is close to that of NTL, and Brunel (194, fol. 140) assigns it to XIVth c. Languedoc. Lui in Perdigon’s COM2 PC 370 010 056 “De lui on es pretz vers” refers to a lady as does also luy in COM2 EAM 601-02 “anc no n’amey autrui/ la quarta part de luy” in Arnaut de Marsan’s Ensenhamen.
456. calit; see note on calit in Mat 10:42.
457. col fil dedeu; see Vg. “Filius hominis”, also in BnF, lat 342 (16d1-2), 343 (27a14-15).
458. Here begins an interpolation known as “de primis accubitibus” found in very few bibles; see Berger, Rom. 18 (1889), p. 361, in which his insertion of is between accedens and qui is unwarranted). This text adheres closely to BnF lat, 342 (16d4-15) and 343 (27a18-b7): “Vos autem queretis de pusillo crescere, et de magnis maiores esse. Intrantes autem ad cenam nolite recumbere in locis eminentibus (342 he-). ne forte clarior te superueniat. et accedens qui ad cenam uocauit te. [erroneous 342 + et] dicat tibi: adhuc deorsum accede, et confundaris. Si autem in loco inferiori recubueris. et superuenerit humilior te dicet tibi qui te ad cenam (342 ad cenam te) inuitauit. accede adhuc sursum. et hoc erit tibi utilis (342 hu-)”.
459. sobre-apareisens, calqued on Lat. superapparens ‘appearing above’.
460. sobre uenga, calqued on Lat sobreuenire ‘to come in’.
461. taseiras; TdF registers modern assèire ‘asseoir, établir’, but cites only medieval Oc. asesir, assezer, assire ‘asseoir’. PD gives only asezer, asire, asir ‘asseoir, placer’, though one finds there seire ‘être assis’, s.v. sezer. Anglade (p. 345) has inf. seire and P1 fut. seirai, but no inf. asseire (only assezer, assire). NTL aseiras documents as(s)eire as COM2, FLA 7526 “e josta leis vos asseirai”.
462. Added insertion of “e dix ad els: Segon la vostra fe, sia fait a vos” that is not in Vg., BnF, lat. 342 (16d28), 343 (27b22) or NTC, NTZ; cf. Mat 9:29.
463. enboscage; cf. BnF, lat. 342 (16d31) & 343 (27c1) bethfage, and NTC Betfaiet, NTZ Betfaget. Wunderli: Boscage, without explanation.
464. laissaran, should be singular according to Vg. and BnF, lat 342 (17a8), 343 (27c11) dimittet, but NTC and NTZ have pl. laysaren, envisaging the two men loosening the ass and her colt mentioned in v. 2.
465. dizetz, with missing straight line -n- over -e-.
466. PD gives sotzjoal as an adjective meaning ‘that carries the yoke’; cf. Vg. “filium subiugalis ...” translated as Douay “the foal of her that is used to the yoke” in which “used to the yoke” is an adjectival phrase?
467. Lauzor, and lauzors; cf. Vg. osanna and Douay Hosanna and osanna in Mat 21:15 also reflecting a gloss for Hosanna; for other translations see notes in Mar 11:9, 11:10, and Joh 12:13. See PD, s.v. lauzor ‘louange, hymne (d’église)’.
468. elas, in which de, instead of e, best fits “de las” in “dels vendentz de las colombas”.
469. contrat, variant of contrait; see Mat 15:30 contraitz and Act 14:7 in which superscribed -i- is probably the scribe’s alteration of 9tratz as an afterthought.
470. escriptura, mistake for ‘the scribes’.
471. lauzor; see Mat 21:9 note on lauzor.
472. endenhro, with a missing -e- between -h- and -r-.
473. efanitz, with an unwarranted -i-. Wunderli: efaintz.
474. The phrase “et essenhava los del regne de Deu”, is not in the Vg., but is in NTC and BnF, lat. 342 (17b18) & 343 (288a10-11) “et docebat eos de regno dei”.
475. lanlunhaora, with lan- cancelled.
476. This verse gives only this NTL example in SW; localizable today in Languedoc, meaning ‘plante ou rejeton de figuier’(Alibert 1965, TdF); cf. Mat. 21:21, Mar 11:20, 21, Luk 13:7.
477. uezetz, with missing straight line for -n- over the second -e-.
478. oracio, written in full; see the three other instances of oracio(s) written in full in Luk. 9.44, Jam. 5.15, Cathar Ritual oracio, (Clédat, p. 472b1).
479. crez/etz, with missing straight line for -n- over the second -e-.
480. auos, usual notation of a vos; the dot under a must be accidental.
481. direm, with a overwritten as e.
482. crezet, crez/etz, with missing straight line for -n- over the second -e-.
483. obra, the infinitive is required; cf. NTC “vay encoy obrar”. Wunderli: “vai oi, obra …”.
484. uolotat, with a missing straight line for -n- over the second -o-.
485. denat, with the missing straight line for -n- over -a-.
486. de dreitat, for iustitiae ‘of justice’ dreit + -tat > *dreit(t)at with reduction of -tt-; cf. the translation of cognatio ‘kindred’ by the Occitan creation of pairetat with paire + -tat (Act 7:14).
487. crezetz; pret. aguesz and conj. que require imperf. subj. crezessetz (Vg. crederetis); cf. pluperf. subj. cresesa in NTC “non agues penedença, que enapres cresesa a lui”. Wunderli: crezetz.
488. Mss. BnF, lat. 342 (17d8) and 343 (28d1) mark the beginning of this verse as the beginning of a paragraph with a large A- in Aliam.
489. trulh; PD has only trolh with an open o which could have become truelh, and then trulh; cf. NTL and NTZ Apo 19:15 trulh.
490. letes, with a straight line over the second -e- for -n- instead of the wavy line for -m-.
491. one of the definitions in PD, s. v. vergonhar is ‘respecter’ which fits the meaning of Vg. verebuntur; cf. the same verb vergonharan in Mar 12:6 for Vg. reverebuntur.
492. “clauses et aucizero lo” and “e gitero lo de la vinha” are reversed with respect to the order in the Vulgate and BnF, lat. 342 (17d23/23) and 343 (23d18-19).
493. uendra, with -r- inserted above and between -d- and -a-.
494. the second r in fut. redran (cf. NTC fut. rendren) is rendered by a tilde en fouet, indicating perhaps an original pres. ind. redan (cf. Vg. reddant).
495. escripturas, with an original -u- overwritten by -p-.
496. Wunderli: ulh.
497. regnes, with an unerased -g- in the space before regnes.
498. co/nogo, written in full. Note the absence of -r- between -g- and -o, and also between -o- here and in Luk 9:11, Joh 10:5 conogo; cf. also no -r- in Mar 6:54, Jud 1:10 conogon. See CCA str. 204 ll. 91-92: “cadaüs e son cor s’es fort meravilhatz, / can lo rei Saladi se conogon de latz”. The occurrence of conogro and conogron prevails in NTL.
499. equeretz, with a missing straight line over the last -e- for -n-, thus, e querentz.
500. There is here the same chapter division found in BnF, lat. 342 (18a19) which includes Vg. 22:1 at the end of the paragraph before the capital S- of Simile marking a new paragraph at Vg. 22:2 (18a21); see, however, the chapter symbol inserted in the margin before line 18a19 to align the division with that of the Vulgate, which is found in BnF, lat. 343 (29a22).
501. autres, bad copy of antas ‘insults’ as in Act 14:5 “ab antas turmentesso”; cf. NTC “tormentessan lor cun vergogna” for Vg. “contumelia adfectos”. Wunderli retains autres.
502. homescidiers; note that ms. homescidiers was originally written as homescadiers in which the original -a- was overwritten as -i-, but with an incomplete erasure of the bowl of the a; for this reason -sc- of the ms. is written as -c-. Note the vowel -e- in home- versus homi- in 1 Pe 4:15 homicidiers; cf. in Lat. homicida, the first -i- being short and the second -i- being long.
503. era, with no straight line stroke over -a- for -n-.
504. anantz, with an unwarranted -n-.
505. presessos, with an unwarranted -s.
506. Noreceps; cf. for receps Vg. respicis ‘look at, regard; consider’; cf. NTL recep ‘receive’ in Luk 20:21 (Vg. accipis) and Gal 2:6 (Vg. accipit) regarding the divine treatment of the “person of men”.
507. Engannador, with an unwanted straight line for -n- on the first -a-.
508. ses, for ces, i.e the census.
509. Vg. pr. ind. dicunt; cf. NTC “ilh diseron”.
510. edise, requires pl. diso; cf. Vg. qui dicunt, NTC li cal diçon.
511. resus/reccio, spelling retained because of Mar 12:18 resu/srectios. Most likely the s of -sr- here and in Mar 12:18 resusrectios is taken from the s of -sc- in NTL’s 38 instances of verbal root resuscit- (versus 71 of resucit-) in which adverbial sus ‘up’ has been introduced with no alteration of the pronunciation. Wunderli resurreccio.
512. enterognero, the two minims of n in -gn- being clearly joined at the top.
513. ues, for Vg. apud (Douay ‘with’) rendered here as prep. ves. The meaning ‘with’ is conspicuously absent from the definitions ‘vers, envers, contre; en comparaison de’ for PD vas, ves, vais, vaus, vert. Of the three other instances of ves in NTL, Jam 2:4, 1 Pe 2:20, 1 Jo 2:1, note that the first two verses also have ves for apud in NTP (BnF, fr. 2425). Levy's SW citation of the variant vays from the Occitan Archives de Narbonne, 112b, 33 “prometem ... que nos ni nostres successors la senhoria que avem en Narbona nulh temps en pluzors successors no partirem, mas vays .i. successor tan solament per sos temps la dicha senhoria ...” alongside the Latin original “... set apud unum solummodo successorem ... dictum dominium debeat remanere” leaves no doubt as to the meaning ‘with’ for apud. Where the Douay version renders apud as ‘with’, NTL has aprop in 2 Ti 4:13 and a in Mar 10:27 (bis), Luk 1:37, 18:11; 2 Jo 1:12. Not unexpectedly, ab is the most common NTL translation of apud. Wunderli corrects to vec.
514. sabetz, with a missing straight line above -e- for -n-. Wunderli: sabetz.
515. dizetz, with a missing straight line above -e- for -n-.
516. delu; cf. lu for lui also in tonic position in Act 26:26 a lu (ms. alu). See in COM2 an ample number of cases of lu for lui.
517. asaiatz, with a missing straight line for -n- above the third -a-.
518. See Vg. and BnF, lat. 342 (18d12-14) “... ex toto corde tuo. et ex tota anima tua. et in tota mente tua”, as opposed to the order here and in BnF, lat. 343 ((30b2-4) “... ex toto corde tuo. et in tota mente tua. et in tota anima tua” (30b2-4) to which NTL adds “e de totas las tuas forsas” inspired from Mar 12:30.
519. mandametz, with a missing straight line for -n- above -e-.
520. sei; P2 imper. sei (Mat 22:44, Mar 12:36, Luk 20:42, Heb 1:13, Jam 2:3) reflects inf. seire, undocumented in NTL, just as P2 imp. se (Act 2:34, Jam 2:3) belongs to inf. sezer (Mar 12:39, Apo 3:21).
521. sotz ‘under’ added for clarity; cf. NTC “… entro que yo pause li tio (NTZ teo) enemic scamel de li tio (NTZ teo) pe”.
522. Wunderli and Nüesch (NTC) omit the question mark.
523. Vg. and NTC omit in spiritu found in Mat 22:43; BnF, lat. 342 (18d26) inserts it here after David whereas BnF, lat. 343 (30b20) adds it in the margin with an insertion point before David.
524. Ni nofo ausartz, ‘nor dared’; see Jud 1:9 auzartz. Wunderli emends to ausatz, but admits Act 2:29 ausardament, “forme nulle part attestée” (II, p. 122). While this is true, the form ausarde and auzarda are found in COM2. As to auzart, there are several examples, the majority confirmed by being at the rhyme.
525. The paragraph division for chapter 23 begins in the Vulgate here and also in BnF, lat. 342 (18d30) and 343 (30b25).
526. dix, translating Vg. dicens, opens v. 2.
527. enganador, ‘deceitful’, is not in Vg. or BnF 342, 343 or NTC.
528. quel, should be pl. queli; cf. vos diran.
529. noportables, calqued on Lat. importabilis ‘unbearable’.
530. emacnifican, see -cn- for -gn- in 15:11 “poble macnificatz” and Luk 10:7 dicnes.
531. cadeira, requires -s for pl. as for “las primeiras”.
532. Crist, not in Vg., NTC or either of the BnF control texts; cf. note for missing Mat 23:10.
533. v. 10 missing; cf. BnF, lat. 342 (19a18-20) and 343 (30d1-3) “ne uocemini magistri quia magister vester unus est Christus” and NTC “Ni sia appela maistre, car Christ es un lo vostre Maistre”. See, also, Wunderli’s note.
534. clauzentz, with unwanted -n-; cf. NTC, NTZ clauve.
535. orant, omitted and a tilde over -a in longa is poorly erased; cf. Vg. “orationes longas orantes”, whereas BnF, lat. 343 (30d11-12) “simulantes longam orationem”, also in 342 (19a25-26). Wunderli prefers the order (and form) “longa orazo [orantz]”, but we follow NTC “orant longa oracion”.
536. damnament, omitted from Vg. text but included in the apparatus; located between vv. 12 and 13. The BnF control texts more closely parallel our Occitan text: 343 (30d8-13): “Ve autem uobis scribe et pharisei ypocrite. qui deuoratis domos uiduarum. et simulantes longam orationem. ideo accipietis dampnationem maiorem”, also in 342 (19a23-27) with more punctuation.
537. folli, cec; cf. BnF, lat. 342 (19b8) “Stulti ceci”, but 343 (31a3-4) “O stulti. et ceci”.
538. sacrifica: corrected following Vg. and NTC.
539. sacrifica: cf. 23:17.
540. ei-; ei and the beginning of another letter, all cancelled.
541. primirament, incorrect spelling of primeirament.
542. en/de, mistaken for nede, unless a straight line over -e- can be ne-.
543. delabatz, for correct dealbatz ‘whited’.
544. sembatz, mistake for semblatz.
545. e/ deraubairia, instead of raubairia; see PD raubaria ‘vol, brigandage’.
546. eazoratz, for e azornata translating Vg. ornatis; see NTC orna.
547. perai, with missing -sso for per aisso.
548. Wunderli: “ed aquels”.
549. sax, with a missing straight line above -a- for sanx ‘blood’.
550. deeicarias, i.e. de Eicarias for de Zacarias. Wunderli: Ejacarias.
551. generaracio, mistake for generacio.
552. profestas, mistake for profetas.
553. enaua, for e naua with an -a- placed interlinearly between -e- and -n-.
554. dix, after which an expunged ade.
555. ca, clearly in the scribe’s hand, followed by a very small raised n, perhaps added by another hand.
556. PD, s.v. adesmansa, defined as ‘opinion, pensée?’, translates Vg. opiniones ‘reports, rumors’.
557. getz, with a missing straight line above -e- for -n-.
558. mau/ti, a mistake for mouti meaning ‘much’, mont(z) being frequent in NTL; cf. PD, molt, mon, mot ‘beaucoup de; maint’, but not mont.
559. escandalizadi, with an upper part of a scraped z remaining visible between -a- and -l-.
560. omission reconstructed on Vg. and BnF, lat. 342 “et odio habebunt invicem”; verb in NTC “e auciren en eyrament l'un l’autre” is a corruption of original auren as evidenced by NTZ “e auren en yrament l’un l’autre” (Salvioni 1890, p. 33).
561. enganarann, minus the straight line for -n- before final -n for enganaran.
562. deregne, with an interlinear -l- written above -r-.
563. sanch, written in full; the only occurrence in NTL.
564. el, written with interlinear -el- written above the space and -l-.
565. fos; sg. fos is a mistake for pl. fosso. Wunderli: fos.
566. seran, where an ink blot covers the tilde for -n.
567. Vg. Filii hominis, also in BnF, lat 342 (20b14), 343 (32c21-22).
568. Vg. Filii hominis, also in BnF, lat 342 (20b21), 343 (32b5).
569. del.
570. Vg. Filius hominis, also in BnF, lat 342 (20b23), 343 (32b8).
571. del, with an unusual off-stroke at the bottom of l; should be dels as in Mat 13:47 dels cels.
572. co ialiram. de/ lui er tendres (with an ink blot above the m of ram) for Vg. “cum iam ramus eius tener fuerit”, also in BnF controls 342 (20b30-31), 343 (32d17-18). Occ. 3rd pers. fut. er ‘will be’ can only be singular as also tendres with the subjective case marker -s. Note, however, plural forms in both NTC “Cun li ram de lui saren ia tenre”, and NTZ “cum li ram de luy seren ia tenre”.
573. faitaas, with an open -a- above -a-.
574. tras/sara, with the omission of -pas- for traspassara.
575. See the agreement with NTC “entro que totas cosas sian faytas” and the control texts “generatio hec donec omnia fiant” 343 (32d24-25) and 342 (21a4/5) without the second haec of Vg. “haec generatio donec omnia haec fiant”.
576. paraula, should be pl. paraulas.
577. There follows here a scraped space of the width of two or three letters.
578. There follows here another scraped space of the width of two letters.
579. fil de deu, translating Vg. Filii hominis as also BnF, lat 342 (20a10), 343 (33a5-6).
580. Noe is missing before “ante diluvium” in Vg. and NTC but present in BnF, lat. 343 (33a6-11) as nohe and 342 (20c11) as noe.
581. maniatz, with a straight line for -n- over the second -a- for manjantz.
582. enoceiantz, with pr. part. nocejantz of the inf. nocejar ‘to marry’, the infinitive being derived from Late Lat. *nocidiare (*noc- from nuce, in which long -u- > -o-, plus suffix -idiare); note pl. noszas ‘marriage’ in PD, s.v. nosas, pl. noces.
583. delfil dedeu, translating Vg. “Filius hominis” as also BnF, lat 342 (20c16), 343 (33b14)
584. doi el leit lauser pres elautre sera laissatz, not in Vg, but in 343 (33a16-18) and 342 (20d20-21) as “Duo in lecto: unus assumetur. et unus relinquetur” translated and numbered by Nüesch as v. 42 in NTC.
585. eluellera, originally -a- written between -ll- and -r- in -vellera has been deliberately changed to -e- to form the less usual conditional -era, seen also in laissera.
586. lofil dedeu, translating Vg. Filius hominis, also in BnF, lat 342 (20c28), but note BnF, lat 343 “dominus vester” (33b3); NTC has “lo Filh de la vergena”, the typical Waldensian substitution for “filius hominis”.
587. Quals es; Vg, and both BnF control texts, 342 (20c23-24) and 343 (33b4-5) have “Quis putas est” ‘who thinkest thou is’, but NTC has “Cal es” and NTZ “Qual es”; cf. Mat 18:1.
588. cosers; see the Lat. calque in Mat 18:28.
589. Note; ms. pres. ind. comensa and inf. beure made to agree with fut. manjara; the translation avoids the awkard subjunctives of NTC v. 49 (Nüesch’s v. 50) “e començare ferir li sio eygal serf, mas manie e beva cun li ubriart”, closely rendering Vg. “et coeperit percutere conservos suos manducet autem et bibat cum ebriis” (BnF, 342, 20d8 and 343, 33b19, (with ebriosis).
590. econtra, with a missing straight line over -e- for -n-.
591. The scribe has written .v. in the space between the columns.
592. adomiro, with a raised interlinear -r- between o and m.
593. sodesten/ tas, with an awkward erasure between sodesten/ and -tas at the beginning of the next line.
594. See note for Mat 6:34 avonda.
595. docmentre, undocumented in PD, occurs only in Matthew, here and in 28:13; cf. dementre once in Luk 8:5 versus the many examples of domentre. The presence a second time of “docmentre” in Mat 28:13 prompts its retention.
596. dix, omitted; cf. BnF, lat 342 (21a6), 343 (33d6) ait, and NTC dix, NTZ dis.
597. befantz, for besantz, instead of the required long -s-.
598. elautre, in which prep. a is omitted; cf. NTC, NTZ a.
599. sapropia, with propia translating the Lat. fem. adj. propriam of proprius ‘one’s own, proper; private’. The root of the Occ. translation of Lat. proprius is always written in NTL as ppi with a line coming off the bowl of the second -p- and running back across the bottom line of the first -p- before curving downwards and then slightly backwards. The very same double pp- crossed with the same lines just described appears in Heb 9:5 for the noun propiciatori (Clédat, page 460, col. 1, line 7) translating Stutt. Vg. propitiatorium ‘propitiatory, mercy seat’ can only be propi-, thereby securing our scribe’s intended propi instead of propri.
600. besatz, without the expected straight line for -n- over -a-.
601. presetec, without the expected straight line for -n- over -e-.
602. liuresz, written first with a -tz then afterwards converted into an interlinear arched line turning the top -t- into a long -s- linked to the -z, as opposed to Mat 25:20 liurest.
603. sabta or sabia with a badly formed i; Vg. and BnF, lat 342 (21b6), 343 (34a24) have pr. ind. scio; cf. NTC, NTZ yo say.
604. respondetz, with missing straight line for -n- above -o- for respondentz.
605. níuallos, with unwanted -i-, which should be nuallos, in which -ll- has the value -lh-; cf. PD, nualhos ‘paresseux, indolent’. Wunderli retains nivallos.
606. noco/uengra; note the presence of no in no covengra, a negative not found in the texts usually consulted in our research; for example BnF lat (34b8-12) “Oportuit ergo te mittere [342 (21b14) comitere] peccuniam meam numulariis. et ego ueniens recepissem utique quod meum est cum usura”. Note however NTL covengra no and NTC, NTZ non covenia, and especially Salvioni’s punctuation of this verse: “Donca non covenia a tu metre la mia pecunia a li cambiador? E acer yo venent aguesso receopu czo que era meo con gang”. Note nit ‘not’ in the first printed German bible (ca. 1466): “Dorumb gezame dir nit mein gut zelegen zu den wechslern”, etc.: see W. Kurrelmeyer, Die Erste Deutsche Bibel, vol. 1, Tübingen, 1904, p. 98.
607. toletz, withough the interlinear straight line for -n- over -e- for tolentz.
608. nopro/feitos, calqued on Lat. inutilis ‘unprofitable, profitless’.
609. Vg. tenebras exteriores is translated in Mat 8:21 as “las tenebras plus preondas” and 21:13 as “las tenebras pus preondas”; cf. NTC “las foranas tenebras”.
610. lofil dedeu; cf. Filius hominis in BnF, lat 342 (21b24), 343 (34b23).
611. epozes/ezetz; with unwanted -ze- for pos/ezetz; cf. NTC P5 imper. possese.
612. onut/ equet cubrisem. ocante uim os/de equet alberguesem; the surmounted inverted phrases beginning with o ‘or’ have been redistributed here for understanding; cf. BnF, lat. 342 “Quando autem te uidimus hospitem et collegimus te? Aut nudum.et cooperuimus te?” (21c10-15) with the same syntax in BnF, lat. 343 (34c25-d1-2). O ‘or’ in “O can te vim osde” may come from a bad reading of aut + titulus for autem ‘but’; cf. NTC “Mas cant veguen nos tu oste e reculhen tu, o nu e cuberguen tu?”. Wunderli retains the order in the ms.
613. Vg. has aut ‘or’, but registers in the apparatus et ‘and’ in several manuscripts; BnF, lat 342 (21c16), 343 (34d4) both have aut, which agrees with NTC o and the other Waldensian translations.
614. elfil de/de; Vg. “et Filius hominis”, also in BnF, lat 342 (21d12), 343 (35a14).
615. ne; a copy of the Vg. Lat. conj. ne ‘lest’ as in “ne forte tumultus fieret in populo”, ‘lest perhaps there should be made a tumult’, with the subjunctive, vs. non, in ‘if by chance there should be made a tumult’, cf. NTC “non fossa faita”, NTZ “non fos fayta”, in which there is Occ. expletive non, where “per aventura” has the force of ‘if’. For the construction, see Jensen (1994, §§ 588, 666-668, 671, 672). Wunderli retains ne, which can be justified, given the presence of the indicative, seria, not as an expletive ne (inadmissible as a negative in Occ.), but as the completive ne, which is the translator’s subtle solution in NTL.
616. elamaso, in which maso has a superscribed -i- over the -a- for maiso.
617. Vg. alabastrum; cf. NTC vaysel meaning ‘vase made of alabaster’.
618. sonbrel cap dels repausantz; BnF, lat. 343 “super caput ipsius re/cumbentis” (35b4-5) and 342 “super caput ipsius re/cumbentis” (21d, 24-25); NTC “sobre lo cap de lui meseyme repausant”. Wunderli retains the plural.
619. lui; understand “sera dig ad aisso que aquesta fe en remenbransa de lei” as ‘it will be spoken of that which this woman did, in remembrance of her’.
620. princep, for which pl. princeps is required.
621. argetz, with a missing straight line for -n- over -e- for argentz.
622. Vg. Filius … hominis, also in BnF, lat 342 (22b1), 343 (35d6).
623. Vg. Filius hominis, also in BnF, lat 342 (22b3), 343 (35d8).
624. farais, with a superfluous first -a-.
625. localit; see note on calit in Mat 10:42.
626. dizetz, with a missing straight line for -n- across -e- for dizentz.
627. beuretz, clearly a mistake for 1st pers. beurai.
628. The omission of the string “uobiscum nouum in regno patris mei” in a Latin model seems less probable than the loss of the string “... novel ab vos el regne del meu paire” which possibly occupied a whole line in an Occitan model; cf. the syntax of NTC “... novel cun vos al regne del mio Paire”. See the comments on mio Paire at Mar 14:25.
629. edic un/ne, in which the p. part. dit is required for Lat. “hymno dicto”. Note the translation of Lat. hymnus as imne here, but as lauzor(s) in Mar 14:26, Eph 5:19 and Col 3:16, and also for this verse in NTC and NTZ. Wunderli reads unne correctly in the ms., however, he fails to find the form elsewhere, and it is not present in the COM database.
630. e, inserted interlinearly, is unwarranted, given that et is absent from both Latin control texts as well as from NTC and NTZ.
631. The locative adverb celà ‘yonder’, written with an accent on the oxytonic syllable to distinguish it from the fem. dem. adj. cela (in Rom 2:28), may well be a hapax legomenon. It derives from the Latin emphatic particle ECCE + adv. ILLAC ‘that way, on that side, there’; cf. the synonymous Gasc. adv. acerà, which Simin Palay defines in his dictionary as ‘au loin, là-bas, là-haut’, with a- that could be from *ACCE ILLAC, with rhotacism of -LL-, or from ECCE ILLAC giving *ecerà, the e- of which was changed to a- under the influence of antonymous acì ‘here’; cf. Occ. ailà, ailai, synonyms of là, lai, which have probably taken the ai- of aicì.
632. dix asos decipols; cf. Vg. and BnF, lat. 343 (36b7-8) and 342 (22c7) have “ait illis”, and NTC, NTZ “dis a lor”.
633. o/ratz, with a missing straight line for -n- over -a- for orantz.
634. La meus, requiring Lo for meus.
635. enperaisso, a variant spelling of emperaisso translating Lat. verumtamen ‘nevertheless’. Note the absence of emperaisso in PD, where one finds empero with the same meaning.
636. doment, with an -r- inserted interlinearly between -o- and -m-.
637. cairs, with stroked -i-, for carns ‘flesh’. Wunderli has retained cairs, against the normal forms, car, carn and carns. Carn is the resolution of Vg. caro across the textual tradition in all Occ. versions. Should cairs be emended? No other example of such a form has been found in the COM database, but this may be a hapax, under the influence of Fr. chair. It is written so deliberately that it may well be authentic.
638. als seus/ decipols, an insertion not found elsewhere in our searches; cf. 342 (22c23-24) and 343 (26c2-4) “Et uenit iterum et inuenit eos dormentes”: cf. NTC, NTZ “E venc dereco e trobe lor dorment”.
639. Elfil dedeu, for Vg. “Filius hominis”, also in BnF, lat 342 (22c31), 343 (36c12).
640. ai cel, with the -e- written over an imperfectly erased -a-.
641. uec, with a missing straight line for -n- over -e- for venc.
642. qual causa uols, an interpretative translation of BnF, lat. 343 (34d4) “ad quod venisti?”; cf. NTC’s literal “a la cal cosa venguis?”, NTZ “a la qual cosa venguies?”.
643. A poorly executed erasure follows, the last two letters of which are os (vos?)
644. tenquesz. Wunderli retains tenquesz.
645. Mais … tenebras; BnF, lat. 343 (27a2-3) and 342 (22d27-28) “Set hec est hora uestra. et potestas tenebrarum”; cf. Vg. Luk 22:53 53 “cum cotidie vobiscum fuerim in templo non extendistis manus in me sed haec est hora vestra et potestas tenebrarum”.
646. coniuri; cf. co- in Mar 5:7 con- and con- in Act 19:13 coniuri written in full.
647. enperisso; cf. Mat 26:39.
648. The letter A is expunged before daici.
649. Vg. “Filius hominis”, also in BnF, lat 342 (23a23), 343 (37b13).
650. The reconstructed omission can be explained as a jump from Vg. blasphemavit to word-final blasphemiam or, as assumed here, from an Occitan model with a jump from mal a dig to maldig, hence the choice to reconstruct maldig here; cf. also Mat 15:19 blasphemiae, and NTC: “perque besognen encara de testimoni? Ve vos ara auves blastema”.
651. veiare, with missing -i- between -a- and -r-, in a question meaning ‘What does it seem to you in this matter?’. Note the reduced form ·us, itself a reduced form of vos; cf. “quid vobis videtur”, translated thus by Louis Segond: “Que vous en semble?” See BnF, lat 342 (23a29), 343 (37b21-22) “Quid uobis uidetur?”. Note Mat 26:66 NTC “Cal cosa es vista a vos?” and NTZ “Qual cosa es vist a vos?”. Wunderli: “que·us es vejare?”.
652. latu, with missing -a for tua.
653. escumergar translates Vg. detestari ‘to curse, execrate’, which occurs in the New Testament only in this verse; PD, s. v. escomengar, defines it only as ‘excommunier’. Although that entry includes adj. escomengat ‘profane’, Peter’s cursing does not involve profane language (Fr. “jurons”). The meaning ‘to curse’ (Fr. “maudire”) here is synonymous with that of Church Latin anathematizare in Mar 14:71 ‘to invoke upon oneself a curse from God’; Peter is calling upon himself a divine curse if what he is about to say is not true, in order to underscore the credibility of his oath. Oddly, NTC and NTZ render detestari as testimoniiar (PD, s. v. testimoniar ‘témoigner’), an error introduced by someone who misread detestari as testari ‘to bear witness’.
654. senhor ihesu; the two Latin control texts, BnF, lat 342 (23b18), 343 (37c25), have only abbreviated ih’u for Jesu without the honorific title “Dominus Iesus” found in NTL “Senhor Jesu”. Note NTC Yhesu and NTZ Yesus, but Spanish Ms. Escurialense I.j.6 “Ihesu Christo”.
655. Emenerone, in which a missing dir. obj. l for the noun ‘him’ is required; cf. NTC “E meneron lui”. Wunderli: “E menero ne”.
656. Pontz omitted, and reinstated (cf. NTC, NTZ). pre- in 13 of our 14 instances of prebost and preboide have -re- abbreviated with a surmounted inverted question mark. Act 23:26 per|bost with per- written in full at the end of the line does not compel us to expand the surmounted inverted question mark here and elsewhere as -er- despite that abbreviation in word final position in primer (see note for Mar 13:9 preboides); cf. impossible ms. Mar 14:22 pret. P3 of penre, pers for pres at the end of a line, and see the note for Act 23:26 prebost. Initial per- with abbreviated -er- is typically written as p- with a line through the descender, and that is never the case in the initial syllable in prebost and preboide.
657. airgent, with a cancelled -i-.
658. princep, pl. -s required.
659. lasz, ‘snare, halter’ for laqueus; cf. PD, s.v. latz ‘lacs, lacet’.
660. uo/letz, instead of no letz; cf. BnF, lat. 342 (23c4), 343 (37d23) “Non licet”, and NTC “Non lei”, NTZ “Non ley”.
661. ela lengua delor, cf. “lingua eorum” in BnF, lat. 343 (f. 38a2), but not in BnF, 342 (f. 23c8-10). This insertion can be compared to Act 1:19 “apelatz Acheldemac en la lenga de lor”.
662. argetz, with the omission of a straight line for -n- above -e-.
663. eteroquec, the -q- being unmistakeable; cf. the -c- in verb stem enteroc- in Luk 9:45, Joh 21:12, 1 Co 10:27 and in the sg. noun 1 Pe 3:21 enterocatios. The twenty-two NTL roots with [g] in enterog- outnumber the four with [k]; cf. Lat. interrogare ‘to ask, question, inquire, interrogate’. The substitution of [k] for Lat. [g] requires further investigation.
664. maioals, with an interlinear -r- inserted between -o- and -a-.
665. azalcu/na paraula, a literal translation of “ad ullum uerbum”; cf. BnF, lat. 343 (38a22-23) “Et non respondit ei ad ul/lum uerbum ...” and the English Douay version: “And he answered to him never a word, ...”.
666. BnF, lat. 343 (38b2-4) “habebat autem tunc unum uinctum insignem qui dicebatur Barabbas” does not have the phrase “qui propter homi/idium missus fuerat in carcerem” in 342 (23c27-28); cf. NTC “lo cal era mes en carcer per homecidi”.
667. destrozis.
668. NTL reconstruction: 2Qual [dels .ii. voletz esser laissat a vos? Mais eli dixero: Baraban. Dix Pilat ad els: Donca qual] causa”, etc.; cf. Vg. “respondens autem praeses ait illis quem vultis vobis de duobus dimitti at illi dixerunt Barabban dicit illis Pilatus quid igitur faciam de Iesu qui dicitur Christus”. A jump from qual to qual seems more probable in an Occitan model than a jump from quem to quid in a Latin text being translated into Occitan; cf. cal twice in NTC: “Mas lo prevost respondent dis a lor: Cal de li dui vole esser laisa a vos? Mas ilh diseron: Barabam. Pilat dis a lor: Donca cal cosa farei de Yhesu, lo cal es dit Christ?”, etc.
669. quid.
670. Mais.
671. no-zentz; see the note at Mat 12:7.
672. omits [batut]; cf. BnF, lat. 343 “Ihesum| autem flagellatum tradi|dit eis”, etc. (38c14-16) and NTC “mas Yesu liore a lor batu”.
673. p<l>egantz corana, in which the first -a- of corana should be -o- for corona.
674. canp, with an unwarranted straight line for -n- above -a-, is a mistake for cap; cf. Lat. caput ‘head’.
675. iuzeseu, a mistake for iuzeus.
676. lauesti/menta uermella, with no mention of the color vermella just as is its absence also in BnF, lat 342 (24a5) and 343 (28d7).
677. eissetz, in which an original -a- in issetz was changed to -e- so imperfectly that the remaining bowl of the -a- before -e- can be mistakenly read as the digraph æ; a similar correction in the Ritual has led to the bad reading moutæza (see Clédat, p. 472b13).
678. entrepretatz, missing in 342 (24a9-10) and 343 (38d15-16) “quod est caluarie locus” rendered in NTC simply as “lo cal es luoc de calvaria”. The addition of entrepretatz may have been taken from Mat 1:23.
679. abfel, ‘with gall’.
680. The Stuttgart Vulgate omits the text following “sortem mittentes”. What follows in NTL is found in both our BnF control texts and in NTC.
681. denezare, in which the first -e- of nezare has been expunged and changed to an interlinear superscribed -a-.
682. The Latin interjection vah ‘ah!, oh!’, omitted in the Stuttgart Vulgate, is seen as BnF, lat. 342 (24a25) Va and 343 (39a11) Vah, and is rendered in NTC as vac and in NTZ as uach (p. 40, line 6; p. 62, l. 31). Should vai be understood as the imperative of anar? Matfre Ermengaud’s “e vai t’en” at the end of his description of the scene described here may indicate that interpretation; cf. BRV, vv. 23603-23611: “Mantenen ilh tengro via/, et, adoncs, silh que passavo/ per la via lo trufavo/ e dizian, lur cap moven/ e lur isquern de lui fazen/: “Iest tu cell que·l temple desfass/ e dedins .iii. iorns lo refass/? Si est filhs de Dieu, fai o parven!/ Dichen de la crotz e vai t’en!”. See Mar 15:29 for the translation of va as vai also in the parallel passage.
683. nompot with curved tilde for [m] before bilabial [p] for non pot.
684. adautauam, from inf. adautar ‘to please’, a mistake for adantar ‘to cover with shame, dishonour; to reproach’, q. v. PD; cf. BnF, lat. 342 (24b6), 343 (39b2-3) “impropera|bant ei” ‘insulted him’. Wunderli: adautavan.
685. auzetz, with a missing straight line -n- over -e- for auzentz.
686. muplic, for umplic.
687. umplic una espongia de vinagre, a happy translation of “accepta spongia impleuit aceto” ‘having taken a sponge, filled [it] with vinegar’; cf. the added object pronoun la in NTC “receopua sponga, umplic la d’aci”.
688. Wunderli: li.
689. Mais … sanc, added in BnF 342 (24b18-20) and 343 (39b22-24), but not in NTC or NTZ; cf. in the W-W apparatus, the codex Armachanus “+ alius autem, accepta lancea, pupugit latus eius; et exiit aqua et sanguis”.
690. derescanps, with unwanted -n- as a straight line above -a- for rescaps.
691. sanhs; one of the rare instances where sanhs is written in full.
692. o of lo hidden by a “fuite d’encre”.
693. gardantz, first written with -sz, then corrected to -tz, as seen by the incomplete erasure of the upper stroke of long s.
694. e/ra, required as pl. eran.
695. s/irrentz, with a first clear -r-, then a second -r- that is probably a minim followed by the very beginning of another minim intended to form the -u- of siruentz.
696. uec, with a missing straight line for -n- over -e- for venc. Wunderli: vec.
697. euolopec; see note for Mar 15:46 avolopec.
698. reuos, with an interlinear raised -l- between -o- and -s.
699. la/parellament; the day on which the Jews made preparations for the observance of the Sabbath; cf. Vg. Lat. parasceve, Gr. paraskevé, variously translated as Mat 27:62 “l’aparellament”, Mar 15:42 venres, Luk 23:54 pareisse[n]tz (see pertinent note), Joh 19:14 “lo vendres de Pasca”, 31 “vendres, l’aparelhamentz”.
700. recordat, from an ink blot probably covering an -e- before incorrect recordet, in which the -e- before -t is expunged and replaced by superscript -a- to give recordat.
701. uim, a mistaken translation of Lat. vivens ‘living’; cf. NTC, NTZ vivent. Wunderli emends to viu.
702. loues per, with an ink blot above and between u- and -e- for lo uespre.
703. appears to be iemer instead of temer because the upper part of the t- is not visible.
704. dels mortz, found in the Codex Fuldensis, but not in the Stuttgart Vulgate or BnF, lat 342 (24d21), 343 (40b9), NTC or NTZ.
705. odenant dig, containing denant-dig, calqued on Lat. praedixi ‘told before, foretold’.
706. contra corec, calqued on Lat occurrit ‘ran toward’.
707. etanu|ciero, in which anuciero is missing the interlinear straight line for -n- above -u-.
708. cauai|res, for cauaiers ‘soldiers’, a spelling absent from PD, but well documented in NTL and COM2.
709. eues, translated in the Douay version as ‘among’; cf. in PD, s.v envers, prep. enves and envas, the likely sources of NTL eves (only instance), and evas (7 instances).
710. E per aisso a|naz eissenhatz, in which anaz is missing the interlinear straight line -n- over the second -a-; cf. Vg. “euntes ergo docete”.
711. The Gospel of Mark begins with v. 1:20 in the very fragmented manuscript of BnF, fr. 2425.
712. INi.ci om. scancti, sci- with a titulus over -ci for sancti for Lat. “Initium sancti”; Lat. sancti is omitted in BnF, lat 342 (25b1-2): “Inicium euangelii ihesu christi filii dei” and 343 (41c15-20) “Inicivm evangelii ihesv christi filii Dei”.
713. del fil de daui, corruption of filii dei; cf. Vg. Dei (and BnF, lat 342 (25b2), 343 (41c19-20)) and NTC, NTZ Dio.
714. eu, mistake for en. Wunderli retains Davi.
715. 715 Wunderli corrects to regio.
716. “procumbens” in Vg. and BnF, lat. 342 (25b21), 343 (41d23); NTC “en caient”, NTZ “en cagent”.
717. dia, pl. dias required.
718. apropiara; cf. the future tense in BnF, lat. 342 (25c10), 343 (43a20/21) “adpropinquabit” against Vg. “adpropinquavit”. See NTC, NTZ fut. “s’apropiare”.
719. dddelor, with cancelled dd- for de lor.
720. Qui for Que. Wunderli retains Qui.
721. Vg.: Simonis, which NTC and NTZ follow.
722. malavens. Wunderli malaves.
723. See NTC “tuit li mal avent e li avent demoni”, and BnF, lat. 343 (42d2-3) “omnes male habentes. et demonia habentes”, whereas BnF, lat. 342 (25d21) omits “et demonia habentes”, as does NTP “tot los malautes”.
724. lai/ssauan, with a straight line for -n- over -a, but read sg. laissava; cf. Vg.: sinebat.
725. el, preserved here and in Mar 4:33 as a subject P6 pl. pron.; cf. the same in Mar 4:33; Anglade 1921, p. 245, cites pl. elh given as rare. Perhaps pronounced as in -lh; cf. single l for -lh- in Mar 1:34 trebaladi and Luk 4:18 trabalatz.
726. presenteirament; cf. PD, s.v. prezentament ‘présentation’, Vg. adv. manifeste ‘openly’, translated elsewhere in NTL as manifestament.
727. ms. menan as a translation of Vg. venerunt is inexplicable. Cf. NTC, NTZ vengron.
728. escarnix; -x for -s, common in pr. ind. dix < dicit ‘he says’; cf. Mat 9:3 escarnis.
729. cf. also NTP “per lo Sant Esperit”, as in BnF, lat 342 (26b7) “spiritu sancto” opposed to BnF, lat. 343 (43b17-18) “spiritu suo” with Vg. “spiritu suo” and NTC “per lo sio sperit”.
730. que lo; lo, with diminished form of o.
731. e dix, but no conj. before “ait paralitico” in BnF, lat. 342 (26b14) or 343 (43b26-43c1); lacking also in Vg., NTP “dis al paraliticat” and NTC “dis al paralatic”.
732. aital meraujlha for Vg., BnF, lat. 342 (26b19), 343 (43c8-9) “Quia numquam sic uidimus” in which sic is rendered as NTP “son senblant” and NTC “enaisi”.
733. ms. Torrnatz.
734. leui alphei; Vg. “Levin Alphei”, BnF, lat. 342 “leui alfei” (26b23), 343 “leui alphei” (43c13).
735. pausavan; but cf. Vg. “cum accumberet”.
736. see note for Mat 8:14 maso.
737. qualun; see note for Mat 9:15 qua; lun with -n for -nh.
738. qua long tenps; see note for Mat 9:15 qua.
739. Noment.
740. dauant anar, calque on Vg. praegredi.
741. ane.
742. coita ‘need’; cf. PD, s.v. cocha, ‘besoin’; cf. Vg. “necessitatem habuit et esuriit”, NTC “ac besogna e fameie”.
743. Lobsabtes.
744. gardaua, with a missing straight line for -n above final -a for a required plural; see pl. acuseso.
745. et esgardansz euirosi els alaira, in which the al- of alaira should be ab ira; cf. BnF, lat. 342 (26b20), 343 (11-12) “et circumspiciens eos cum ira”, and NTC “E encerque regardant lor cun ira”; cf. the syntax of Mar 3:34 “Et esgardantz viro si cels …”.
746. de, erased to accommodate following “e de”.
747. etabidumea, with Lat. ab ‘from’ brought into the Occitan text instead of de; cf. Vg. “et ab Hierosolymis et ab Idumea”.
748. sur esaiet; Vg. “Tyrum et Sidonem” ‘Tyre and Sidon’ called in Mat 11:21 and 22 Tir and Sidonia, but in Mat 15:21 Sur and Sidonia. For the spelling Sajet, cf. Luk 6:18 Sagetz.
749. vengo; in place of vengro; cf. Vg. venerunt. See Grafström 1968, pp. 129, 131-132.
750. cf. NTC “mas alcanti alcanti avian plagas”, where mas corresponds to NTL mais, both reflecting BnF, lat. 343 (44c10) quotquot enim rather than 342 (27a6) et quot quot, which differ from Vg. “quotquot habebant plagas”. Note the NTL translation toti for quotquot ‘as many as’ versus NTC “alcanti alcanti”.
751. es < IPSE.
752. [ab lui] missing; cf. NTC “cun lui”, NTZ “con luy”, Vg. “cum illo”, and BnF, lat. 342 (27a13) and 343 (44c21) “cum illo”.
753. leuangeli; not in NTC, NTZ or the Vg. and BnF, lat. 342 (27a14) and 343 (44c22/23) after predicare.
754. traiss, with a surmounted u-shaped wavy line over t- for tr-.
755. sg. obj. case [diable] skipped over; BnF, lat. 342 (27b3-4), 343 (44d24-25) “Quomodo potest sathanas sathan eicere?”; cf. NTC “Lo Setenaç, en cal maniera po gitar lo Satanaç?”.
756. esi, understand “e si” as “en si”; cf. Vg. “in se”.
757. cum seleuara; cum is suppressed here because it is a faulty reading of Lat. consurrexit; note the end of line separation of cum- and con- in BnF, lat. 342 (27b8-9) “et si sathanas cum/surrexit” and 343 (45a4-5) “et si Satanas con/surrexit”. Elsewhere in Mat 2:14, 24:7 and Mar 13:12 consurgere is translated correctly as forms of se levar; cf. NTP “s’eslevara” and NTC “se levare”. Wunderli retains cum.
758. maissia. Cf. Vg. “sed finem habet”, NTC “mas a fin”.
759. dels, added interlinearly above homes.
760. Vet/ te, for “Vec te”; cf. in Mar 3:34 “Vec te”.
761. in which the unerased bowl of the first -a- in sezaa is pointed and the second is surmounted with a straight line for -n.
762. Wunderli wrongly indicates the folio reference as f. 34ra, instead of f. 34rb.
763. dizia, minus ad els; cf. Mar 3:23 “dizia ad els” for Vg. “dicebat eos”, BnF, lat. 342 (27c5), 343 (45b15) “dicebat illis”, NTP “dizia lur”, NTC “dicia a lor”.
764. loseme/nantz, literal translation of Vg. seminans ‘one sowing’; cf. NTP semenaire, NTC semenador.
765. This discussion centers on the Gospel of Mark since the three instances of the form frug only appear there (4:7, 4:8, 12:2). There can be no doubt that the -g in Mark in gaug (4:16, etc.) and meg (3:3, etc.) is pronounced as the voiceless affricate [ts]. The -ig in poig (5:11), puig (9:8, etc.), and trastoig (1:27, etc.) probably has the same pronunciation; cf. the rime in COM2 in Daude de Pradas’ Quatre vertutz cardinals (QVC, ll. 115-16): “Et un proverbi dizon tuig/ que sens rescost non porta frug”. reg (6:25) and regs (6:22, 26) surely have the pronunciation [ts] found in modern Catalan toponyms retaining reig ‘king’; cf. Mat 2:1 reig. Past participial escrig (Mat 7:6, etc.) gets its analogical -g from dig (Anglade 1921, p. 138). None of those words with affricate -g comes from Lat. -CT-. However, past participle dig < DICTU (Mar 13:23, 14:16) could share that etymological group with frug, if it derives from FRŪCTU, but that is by no means certain. Inasmuch as the -g can only be pronounced [k] in the two instances of P3 pr. ind. and impt. seg (Mar 9:37, 10:21) from segre and P3 pret. seg (Mar 11:2) from sezer, frug could be an alternate spelling of fruc < *FRŪGU discussed in the note on fruc in Mar 4:19.
766. See the note for frug at Mar 4:7.
767. qui. Whereas NTC and NTZ read que, we follow Wunderli’s emendation. He cites Vg. “ut videntes videant et non videant”. The presence of the definite article, li, accompanying vezentz and auzent (absent in NTC and NTZ), justifies this reading.
768. qui.
769. Wunderli’s emendation, necessary to a clear reading, is provided by reference to Vg.: “nequando convertantur et dimittantur eis peccata”. The force of nequando perhaps accounts for the absence of the second “[non]” in NTC and NTZ.
770. enonarazitz, in which the first a is noted by a surmounted u-shaped wavy line, in which n’ has the meaning of Fr. en; understand: ‘and there are no roots’. See no n’es in Luk 17:18.
771. This form is preferable to Wunderli’s “qu·e”.
772. Unfortunately, the four occurrences of fruc in NTL (Mar 4: 19, 20, 28, 29) were missed in an earlier study of the origin of fruc and its geographic extent in Harris 1982. The rime fruc / suc (ll. 15, 17 of La Vida de sant Honorat (RICKETTS & HERSHON 2007, p. 147) leaves no doubt as to the pronunciation [fryk / syk]. Since we have [fryk] in the 4 verses in NTL, book of Mark, that pronunciation may not be limited to the region postulated in the study, namely the western region of Provence, extending northward into the Dauphiné (at Embrun), and then eastwardly into the area of the Cottio-Alpine regions, home of the Dauphinais mystery plays, and finally into the Transalpine Valleys from which our few surviving medieval Waldensian religious texts come. Having made a case for the original translation of the New Testament of Ms. PA 36 being the work of Waldensians rather than Cathars (HARRIS 2006a), it leads us to think that the copyist brought fruc over into his copy from the Occitan line written underneath the Latin line in the Waldensian manuscript before him. fruc cannot derive from FRŪCTUM, acc. of m. FRŪCTUS, as others have postulated. Nor does it derive directly from rarely used FRŪX (commonly cited as FRŬX) or its accusative FRŪGEM, displaced most often by f. pl. FRŪGĒS. In Rhetia and adjacent northern Italian provinces, one finds forms akin to Trentine frua ‘produce’ which must come from *FRŪGA; see Meyer-Lübke, REW 3546 FRUX (for FRŪX). In later Latinity, m. FRŪCTUS took on the neuter gender opening the way for a neuter pl. FRŪTA, source of the feminine collective nouns Oc. fru(i)ta and frucha, Cat., Sp., Ptg. fruta; cf. It. sg. and pl. frutta. Likewise, fem. pl. FRŪGĒS (nom. and acc.) became a collective neuter noun, thereby giving birth to neut. pl. *FRŪGA, from which inevitably came the singular counterparts nom. *FRŪGUS and acc. *FRŪGU(M), source of Oc. fruc; cf. for -c Lat. VAGU(M) > vac ‘roaming, wandering’, etc. and the proper name of Germanic origin, HUGO > Uc. For a detailed discussion, see the HARRIS 1982, pp. 155-167.
773. lunieira; cf. Luk 11:34 lumneira, 12:35 lumneiras; Php 2:15 lum/neiras, and also in COM2 PAV15 lumneira. PD gives only luminiera, lumniera ‘lumière’.
774. Wunderli omits the question mark.
775. ereissedase for Vg. exsurgat; exsurgere is elsewhere translated as (se) levar; cf. NTP leve, NTC se leve. PD, s.v. reisidar, refl. vb. ‘se réveiller’, gives no variant reisedar, nor does Anglade 1921 (p. 60) who, citing A. Thomas, Mélanges d’étymologie française (Paris, 1902) p. 124, postulates for EXCǏTĀRE a Vulgar Latin doublet EXCĪTĀRE to account for the -i- of eissidar; cf. -i- in NTP Mar 4:38 reycidar and OFr. esciter. The tonic -e- of NTL reisseda reflects the form with -ǐ-; the vowel in question is lost in Mar 4:38 reixdero.
776. Acu asemblarei, for a cu plus P1 fut. asemblarei meaning ‘to what shall I compare’, found also as P1 fut. also in NTP a cui asenblaray. See however P4 in Vg., BnF, lat. 343 (46b7) adsimilabimus, 342 (28a12) asimilabimus, and NTC resimilharen. See Luk 7:43 acu, for a cu meaning ‘to whom’.
777. oacui, for o a cui, that is, ‘or to what’; see in COM2 a cu and a cui ‘to whom’ and ‘to what’, both very well represented.
778. es faita; Vg. et fit, BnF, lat. 342 (28a18), 343 (26b14) et fit, and NTC, NTZ e es fait. Wunderli omits et.
779. el, P6 pl. pron.; see note for Mar 1:34 el. Wunderli’s interpretation, “que·l” betrays the sense of the verse.
780. que eran enau. et autras naus/ eran; cf. Vg. “ut erat in navi et aliae naves erant”.
781. el flum; for various translations of Lat. fluctus, see note at Mar 7:25.
782. ceruigal; PD defines cervigal as ‘crâne’; the word in Vg. “supra cervical dormiens” denotes, not the cranium, but a pillow or bolster.
783. reix/dero with loss of e or i at the end of the line; -x- in reix- is a variant spelling of [s] as in dixeron that follows and Mat 8:30 paixian but Mar 5:14 paissian; see the note at Mar 4:27 reisseda. Wunderli retains reixdero.
784. Maestre … que periam; cf. Vg. “magister non ad te pertinet quia perimus” ‘Master, does it not concern thee that we perish’, as in NTC “O maistre, non se perten a tu, car nos peren?”; NTL ‘Master, we awaken thee because we were perishing’ is a meaning that finds no support in BnF, lat. 342 (28b3-4), 343 (46c11-12).
785. eleutz, with only the bottom of a surmounted u-shaped wavy line over -ut-, for -n- between -u- and -t- for e levantz. Wunderli: “Elevantz”.
786. uetz, with a missing interlinear straight line for -n- over -e-, thus ventz.
787. See note to Mar 3:8.
788. Vg. “in regionem Gerasenorum”, BnF, lat. 342 (28b13/14) “in regione ge/rasenorum”, 343 (46c25/26) “in regio/nem gerasenorum”; cf. NTC “en la region de li Gerasenio”.
789. Issiro delanau. Eissa ora correc; BnF, lat 342 (28b14-15), 343 (46c26-d2) “et exeunti ei de naui. statim occurrit”.
790. rumpia; see Mat 12:1 note.
791. domd/ra.
792. ablas peira.
793. delun; lun, a variant of lon or lonh does not appear in PD, s.v. lonh; cf. lun ‘far’. The -nh- in Mat 11:27 lunh, Luk 23:53 lunhs, fem. Mat 21:19, Mar 8:23, Luk 23:14 lunha, et al. may indicate the palatalization of -n in lun; cf. also lun for lunh < NŪLLU(M) ‘not any, none, no’, discussed in a note at Luk 23:41.
794. con/iuri.
795. See the discussion of -ig in the note for Mar 18:12 puitz.
796. Missing paissentz, reconstructed on Luk 8:32 paissentz; cf. Vg. and BnF, lat 342 (28c4), 343 (47a2) pascens.
797. egardauan los li diabli, emended on Mar 5:10 “pregava lo” for “deprecabatur eum”; cf. Vg. “et deprecabantur eum spiritus”, BnF, lat 342 (28c5) “et deprecabantur eum demones”, 343 (47a2-3) “Et deprecabantur eum multum spiritus”, and NTP “E·l demoni pregavan lo”, NTC “E li sperit pregavan lui”. Wunderli retains gardavan.
798. Alternate spelling of P6 obj. elhs, form never replacing usual NTL els; cf. Mat 9:17 veils for more common velhs.
799. intreo.
800. duna lega; quite different from Vg. “ad duo milia”, which also differs from 342 (28c10-11), 343 (47a10) “erant autem duo milia”; NTC “encerque duy milha” appears to offer a distance of two miles (one league being 3.0 statute miles or 4.8 kilometers) to the sea instead of an account of the number of pigs, as also NTP “et eran entorn doa milia”.
801. enumciero, with a wavy tilde for -m- replacing the usual -n- before -ci- in numciero.
802. pfait.
803. Cumptero.
804. ecumta.
805. ela terra de .x.ciutatz; Vg. “in Decapoli”, the translation perhaps made from a marginal gloss for Decapolis.
806. nostre se/nher; Vg. Iesus, BnF lat (28c29), 343 (47b7) ihesus; NTC Yhesu, NTP Jesus.
807. prin/cep.
808. ianus; Vg. Iairus, BnF, lat 342 iairus (28d4), 343 yayrus (47b13); NTP Jarus, NTC Jairus.
809. avia emperfudi; corrected to “era em perfudi”, ‘had an issue of blood’. Wunderli retains “avia emperfudi”, and comments: “Il semble que la forme préfixée ne soit attestée nulle part ailleurs”. Among the mss. of the Waldensian tradition, NTL alone uses perfudi, here and in Luc 8:43, which gives the amended form. Wunderli accepts “era em perfudi” in Luc, but neither comments on it nor shows an entry in the glossary. In all mss., the verb era is to be found, whether the noun following en is enferme(t)a, corament or decorament.
810. r.xii.
811. sufretas, with -re- in full; cf. p. part. Mat 27:19 sufertas with -er- written in full. Wunderli retains sufretas.
812. esgardantz uiro/ si uezer lui que aisso fe; cf. NTC “E encerque regardava veser lei la cal avia fait ayço”. Vg. “et circumspiciebat videre eam quae hoc fecerat”, the reading in BnF, lat 342 (28d26-27), 343 (47d19-21) with que for quae. There is no reason, however, to change the reading, retained also by Wunderli.
813. empatz for en patz with assimilation of [n] to bilabial [p] as [m].
814. trebalas lomaestre; omitted, is the translation for Vg. ultra, translated in Mar 7:12 as “d’aqui enant”; cf. ultra in BnF 342 (29a4), 343 (47d6).
815. Selon Vg.
816. Tabita cumi./aisso es tosa atu dic. Leuasus; cf. Vg. “talitha cumi quod est interpretatum puella tibi dico surge”; BnF, lat. 342 (29a19-20) “Tabita cumi. quod est interpretatum …”, 343 (47d25-26) “Thabita cummi. quod est interpretatum …”; the absence of a translation for interpretatum appears to be intentional since aisso es alone translates Lat. “quod est interpretatum” also in Mar 15:34.
817. paro; cf. temor ‘fear’ in NTC “... e s’estabusiron de grant temor”, and BnF, lat 342 (29a23-24), 343 (48a4-5) “et obstupuerunt stupore maximo”.
818. Vg. “et egressus inde”, BnF, lat 342 (29a26), 343 (48a8), NTP “Et issit d’aqui”, NTC “E issi d’aqui”.
819. Vg. scandalizabantur, BnF, lat 342 (29b6-7) scandalizabantur, 343 schandalizabantur (48a23), NTP “eran escandalizat”, NTC “eran scandeleia”.
820. ornor.
821. The scribe first wrote ca- and then changed -a- to -o- in conoissensa, the translation of Vg. cognatione, BnF, Lat. 342 (29b9), 343 (48a26/b1) ‘kindred’, a definition not found in PD, s.v. conoisensa ‘connaissance, etc.’; cf. NTP Mar. 6:4 conoysensa. The same word likewise appears in NTL Luk 1:61 and Act 7:3 conoissenza; cf. NTC Act 7:14 conoysença and NTZ conoysencza where NTL has pairetat ‘kindred’.
822. Vg. “virtutem ullam”, with BnF, lat 343 “uirtutem ullam” (48b2-3) and NTC “alcuna vertuç”, but with NTL BnF, lat 342 “uirtutes multas” (29b11), NTP “mantas vertutz”.
823. meraujllauan. Wunderli retains meravillavan; cf. Vg. mirabatur.
824. Ni monedas euostras; cf. Vg. “neque in zona aes”, BnF, lat 342 (29b20), 343 (48b15-16) “neque in zona es”, NTC “ni monea en la centura”. Here, direct speech has been chosen by the translator, running into the next verse.
825. Vg. P6 induerentur and both BnF witnesses; cf. NTC “non fossan vesti”, NTP “que non fossan vestit”.
826. que expuncted before aqui, but retained by Wunderli.
827. issacatz.
828. retz; the only such NTL spelling for ‘king’; cf. the note for Mat 1:6 reig. The pronunciation of reiz ‘king’ (COM2, COM2 CSF 45, 113, 114, 587) in Antoine Thomas’ La Chanson de Sainte Foi d’Agen, is unquestionably [ts], as seen in the rimes asaz / ciutaz (34-35 ff.). Since the pronunciation of -tz would normally be [ts], retz instead of reg or reig requires more study.
829. The second minim of us is damaged in Clédat’s reproduction; Mar 8:28 coma us.
830. Quar el eros; “Quar el [meteis] Eros” reconstructed on Vg. “ipse enim Herodes”, BnF, lat 342 (29c11), 343 (48c17-8); NTP “Quar el meteis”, NTP “Car el meseyme”.
831. sabia hon; [lo] for eum in Vg. “sciens eum virum”; BnF, lat 342 “sciens eum uirum” (29c18-19), 343 (48d3-4).
832. PD, s.v. sautar, has no meaning ‘to dance’.
833. alui; probably a missing straight tilde on a for n, but “a[b] lui” is possible (cf. Mar 6:26).
834. see the note in Mat 1:6 for r[ei]g.
835. pronounced [retʃ]; see note for Mat 1:6.
836. queades dos, where dos < dons, pr. subj. P2 of donar, instead of more usual NTL dones; cf. another case of dos in Luk 7:4.
837. siruentz, possibly as seen in PD, sirven ‘officier de justice’, though ‘executioner’ would be more appropriate; cf. NTC “lo carnacier”. Note Vg. spiculatore ‘executioner’, as written in BnF, lat 342 (29d6), 343 (49a4).
838. Recumptero.
839. Auia.
840. repausauan; Vg. rediebant, BnF, lat 342 (49a20), 343 (29d17); NTP retornavan, NTC “s’en retornavan" (Nüesch (1979) “s’enretornavan”). Wunderli retains repausavan.
841. pujatz; Vg. ascendentes, NTP pujant, NTC montant. Wunderli: pujatz.
842. eco/regrola: initial e expuncted; Vg. “concurrerunt illuc”; NTP missing, NTC “ensemp corogron lay”; cf . PD, s.v. encorre ‘venir à la rencontre’.
843. Cf. NTC, NTZ, “l’ora”.
844. cumparauam.
845. Vg. ends at manducare, but there follows in BnF, lat 342 (30a2-5) “Et dixerunt ei. Si euntes emamus denariis ducentis panes et demus eis manducare. Numquid sufficiunt eis.”; 343 (49b19-23) “Et dixerunt ei. Si euntes emamus denariis ducentis panes. et dabimus eis manducare numquid sufficiunt eis?”; cf. NTP “auran en pro?”.
846. e/ leuero delas frah<e>mentas; Vg. “et sustulerunt reliquias fragmentorum”, BnF, lat 343 (49c15-16), and 342 (30a17-18) have the same except for the spelling fracmentorum. Restored [remazilhas] from NTL Rom 11:5 is preferable to Mat 14:20 remasullas (see note), a rare form rejected here as well as Rom 9:27 romazilhas; cf. NTP and NTC remasilhas. Wunderli retains the original text without comment.
847. -n inferred from a surmounted u-shaped wavy line.
848. eissegat; cf. 1 Jo 2:11 eceguero with e- corresponding to en- in NTP ensegat and NTC enceca for Vg. obcaecatum, BnF, lat. 342 obce/catum (30b9/10), and 343 ob/cecatum (49d23/24) meaning ‘blinded, numbed’. PD, which has the verb encegar, -car from Lat. IN + CAECU(S), lacks synonymous eicegar < EXCAECARE; cf. however synonymous eisorbar < *EXORBARE. NTL eissegat shows confusion of -c- and -s- before e, seen also in NTP 1 Jo 2:11 ensegueron versus NTC encequerun; cf. NTL Mat 12:3 seli for celi ‘those persons’ and Apo 15:1 sel for cel ‘heaven’.
849. For vengron.
850. Vg. “in terram Gennesareth”, BnF, lat 342 (30b11) “in terram genesaret”, 343 (49d25/26) “in terram ge/nesareth”.
851. conogon, written with a straight titulus over -o for -n. See the note for conogo in Mat 21:45 and the example of conogon in COM2.
852. onera; on [auziro que] era; Vg., BnF, lat 342 (30b16), 343 (3a6-7) “ubi audiebant eum esse”; cf. NTC “al cal luoc ilh auvian lui esser”. Wunderli quotes the text of Vg., but retains the original reading.
853. plas here and in Luk 10:10, 13:26, 14:21 is the plural of pla < plan < PLANU(M) and must be synonymous with f. sg. and pl. plas(s)as, plaszas in Mat 6:5, 12:19, Act 5:15, and Apo 11:8, 21:21, 22:2 plaza(s) derived from Vg. Lat. *PLATTEA < Cl. Lat. PLATEA, always rendered in NTC plaça(s) ‘a square laid out on a level surface (Fr. place)’; cf. COM2 FLA 4093 “... em pla ni en carriera” ‘on the square and in the street’.
854. E cum uengro; Vg. “et conveniunt” is written in BnF, lat 343 (50a14) as “Et conueniunt”, but in 342 (30b21/22) as “Et 9ueni/unt”. The Occitan translator’s Latin model probably had the reading 9ueniunt with the 9 sign for con- which he misinterpreted as cum ‘when’, the first word in v. 7.2. His translation as “cum uengro” distorts the meaning and mangles the syntactic link with v. 7:2, remedied here by the deletion of cum before vengro; note the NTL choice of simple vengro for Mar 6:30 BnF, lat 342 (29d12/13) “Et 9ue/nientes” and 343 (49a13) “Et conuenientes”. Wunderli: Et cum vengro”.
855. souedeirement.
856. sonbateiat.
857. deca/lice, Vg. pl. calicum. Wunderli: calice.
858. Wunderli: “de ram” (without comment).
859. naujusta, with justa. Vg. iuxta is translated in the Douay version as ‘according to’, ‘according as’, and ‘after’; cf. among the more common translations of Lat. iuxta / juxta the meanings ‘according to’ and ‘immediately after’. Elsewhere the Douay translates iuxta with those two meanings by NTL lonc (Act 3:22, 22:3) and segon (2 Pe 3:3, Rom 16:25, 2 Co 4:1, Heb 5:10, 9:9, 11:13).
860. eua/melocolo.
861. fait.
862. Understand “entrec de la cumpanha e la maiso” ‘from the crowd into the house’; cf. Vg. “introisset in domum a turba”.
863. edeforas eiss, a euphemism for Vg. “et in secessum exit” ‘and into a privy exits’ translated in Mat 15:17 as “et es mes en departiment”.
864. PD, s.v. purgar ‘purger’, does not give porgar, found in Breviari d’amor (BRV, l. 5520), “ab porgar o ab sancnia” ‘with purging and blood letting’; cf. NTP and NTC purgant.
865. Quar dinz; Vg. “ab intus enim”.; cf. NTC “de dinç” and NTZ “dedincz”. Wunderli: “dinz”.
866. pl. homes agrees with Vg. and BnF, lat 342 (30d14) pl. hominum versus 343 (50d13) hominis.
867. auoteris; PD has only the root avout-, the most common form, but NTL has avot- four other times (Mat 5:27, 28, 32, Jam 2:11); cf. NTC Mar 7:21 avoteri.
868. escarni ‘blasphemy’, not in PD, s.v. escarn, translates Vg. blasphemia, which is rendered three other times as esquern; note initial v- before u in vul, an alternate spelling of Mat 12:7 vulh < ulh < olh < OCULU(M), not in PD, s.v. vuelh or olh ‘eye’, also with v- Mar 8:18 Vuls. The order of the sins enumerated is identical in NTL and NTP Mar 7:21-22, with the exception of the last one: cf. NTP 21. “malas cogitacions, aulteri, fornicacions, omicidi, [22.] laironici, avaricia esquerns, erguels, follias, nequicias, engans, orreesas, maldig” in which maldig ‘curse, malediction’ is somewhat akin to NTL “mals vuls” ‘evil eyes’ in that the aim of both is to to anathematize. Of the several Latin words translated by maldig in NTP, there can be no doubt that ‘curse’ is one of them: cf. Gal 3:13 “Crist. nos re|semet [f. 138d] el maldig de la ley, fatz maldig per nos (car escrig es lo maldig lo cals pendia el fust)”. Douay 13 “Christ hath redeemed us from the curse of the law, being made a curse for us (for it is written: Cursed is every one that hangeth on a tree)”. NTC, unlike NTL, follows the Vulgate: “21. Car de dinç del cor de li ome eyson malas cogitacions, avoteri, fornigacion, homecidi, [22.] furt, avaricias, felonias, engan, non-castita, mal olh, blastemas, superbia, mateça”. Neither of the two control Latin texts (BnF) follows the NTL order, but one follows the Vulgate order: BnF, lat 343 (50d12-19) “[21.] ab intus autem de corde hominis cogitationes male procedunt. Adulteria. fornicationes. homicidia [22.] furta. avaricia. nequicie dolus. inpudicicia occulus malus. blasphemia. superbia. Stulticia”. BnF, lat 342 (30d13-18) does not: “21. ab intus enim de corde hominum male cogitationes procedunt. Adulteria. fornicationes. homicidia. [22.] Furta. Avaricia. <nequicie. dolus. inpudicicia.> blasphemia. Superbia. stulticia. Oculus malus”. The words in angle brackets were first omitted and then inserted in the bottom margin of column c; note misplaced “oculus malus”.
869. malas/ Dinz. Wunderli: “malas dinz”.
870. desur edesagetz; Sagetz also in Luk 6:17 with variations in Mar 7:13 Saget, Luk 10:13 Sageth, 10:14 Sageths, Act 12:20, 21 Sayet.
871. filsa; cf. fila (v. 29) for filla (v. 26) or filha, the latter spelling not found in Matthew or Mark.
872. Quar la femna/ era deplagas; cf. NTC “Car la femena era gentil” for Vg. “erat autem mulier gentilis”. Wunderli retains plagas, which he considers to be a variant of pagan (vol. 2, p. 220).
873. sic: tochec has intervocalic -ch- presumably pronounced [k] as is the -qu- in Mar 1:41 toquec. It must be noted that whereas no forms of tocar in the Carpentras Waldensian N.T. have -ch-, instances of -ch- for -qu- appear in that manuscript in Act 25:8 “yo non pechey” (cf. Mat 27:4 “Yo pequei”), in Heb 11:30 trabucheron (cf. Mar 5:13 trabuque), and in 1 Ti 3:12 Li diache (cf. Php 1:1 li diaque).
874. PD has only adubrir ‘ouvrir’; cf. Mat 13:35 adubrirei, Act 16:14 aduberc, Rom 3:13 azubrentz, 2 Co 6:11 azubre, but Luk 2:23 adobrentz, Col 4:3 azobria.
875. Vg. praedicabant.
876. auzir; for the surmounted inverted question mark with the value -ir, see Cappelli 1928, xxxiv ff.
877. added; cf. NTP “et il doneron a las companhas”, Vg. “et adposuerunt turbae”. Wunderli retains the original reading.
878. Cf. Vg. “in partes Dalmanutha”, NTP “en las partz de Manuta”, but NTC “en las parç Dalmamitha”. Wunderli: “las encontradas Dalmanuta”.
879. demandauan, -n inferred from a surmounted u-shaped wavy line.
880. qr with flying superscribed a; Cappelli 1928, pp. xxiv and xxvii r, re, ra, ar, a as the only values, but our scribe seems to treat it also as er.
881. Understand: ‘no sign will be given’. According to NTL and Vg. “si dabitur generationi isti signum”, precisely the reading in BnF, lat 342 (31b20-23) and 343 (51d6-11) “et ingemescens spiritu ait. Quid generatio ista querit signum? Amen dico vobis. si dabitur generationi isti signum”. NTP “non er datz signes ad aquesta generacions” and NTC “ensegna non sare dona a questa generacion” are at variance with those texts.
882. derror; cf. BnF, lat 342 (31b29), 343 (51d19) herodis, and NTP d’Erode, NTC de Herode.
883. que pas/ Nopresem; BnF, lat. 342 (31b30) “non habemus”, 343 (51d21/22) “quar panes non ha/bemus”; NTP Mar “... dizent que non avian pa”, NTC “... diçent: Car non aven pans”.
884. Wunderli: Uuls.
885. We have here and in NTP “e can prezi los .vii. pans”, with the introduction of a verb not in Vg. “quando et septem panes”, nor in BnF, Lat. 342 (31c8-9) “quando et .vii. panes” or 343 (52a9-10) “Quando .vii. panes”, the latter reflected in NTC “Cant set pans”.
886. pregaua. Vg. rogabant. Wunderli keeps pregava.
887. Vg. “extra vicum”; cf. NTP “fora la vila”, NTC “fora del borc”.
888. P1 pr. ind. of vezer is veg with the one exception of Joh 4:19 veig.
889. .de. joan baptista . eli autri delias, with de by the attraction of “dels profeta[s]”; cf. Vg. “Iohannem Baptistam alii Heliam”, NTP “Johan Baptista, li autre Helias”.
890. etesprobar; cf. Vg. “et reprobari”, better translated as NTP “et esser refujatz”, NTC “e esser refuda”. Wunderli: esproar.
891. seguenter, with -er written in full; cf. Mar 8:34.
892. cf. BnF, lat. 342 (31d18) “faciet”, 343 (52c17/18) “fa/ciet eam”, NTP “fara”, NTC “fare”.
893. Cf., as more readily understandable, Mat 16:26 “O quals cambis dara hom per la sua arma?”.
894. cf. BnF, lat 342, 343 (52d2) “angelis sanctis”, NTC “au li sant angel”.
895. so tals ni a daquels: Vg. “sunt quidam”; as Wunderli points out, too, the text translates sunt twice: so and i a.
896. see note for Mar 9:1 for the numbering 8:38.
897. set; our chapter division follows BnF, lat. 342 (31d29) “Et post dies sex”; it is clearly marked here with “IX”, the same chapter division as the Stuttgart Vulgate. Waldensian NTZ chapter 9 begins at our verse Mar 8:39, as does also BnF, lat. 343 (52d3) with “.IX.” before “Et dicebat illis”. Nüesch’s enclosure of “IX” in square brackets before “E diçia a lor” indicates the absence of the chapter number in NTC.
898. PD has only neviera, ‘nappe de neige’.
899. Cf. Vg. “et erant” and NTC, NTZ “e eran”.
900. Wunderli ques. There is abundant evidence for this reflexive construction. See COM2.
901. era. Wunderli retains this form, while noting Vg. erant.
902. resuscitaran. Vg. resurrexerit.
903. Qui; cf. BnF, lat. 342 (32a21), 343 (53a17) “Quid”. Probably a mistaken calque on the Latin, but rendered in NTC and NTZ by “per que”.
904. el: emended following NTC, NTZ al. Wunderli el.
905. sufretz, with -re- in full.
906. Wunderli ques. See note to Mar 9:5.
907. sera. Vg. ero. NTC and NTZ serei. Wunderli retains the P3 form.
908. qualun sera abuos qualun; for “Qua lun”; see notes for Mat 9:15 and Mar 2:19.
909. demaua.
910. auec. Wunderli interprets as anec. NTC and NTZ devenc.
911. mesi; cf. Vg. misit. Wunderli retains mesi.
912. Crezesa.
913. correr with first r indicated by surmounted o on c.
914. Efantz es sicomortz; cf. NTC “e fo fait coma mort”.
915. te with superscript c from which -n- is inferred.
916. etendeiunis, in which sg. dejunis renders Lat. ieiunium ‘fasting’, dejunis being absent in PD.
917. enouolian que || home lisaubes; NTP “e non o volia saber alcu”, and NTC “e non volia alcun saber o” are closer to the Latin “nec volebat quemquam scire”. Wunderli retains “li saubes”.
918. Wunderli takes this sentence as being in indirect speech.
919. daquesta mesura, translating Lat. huiusmodi ‘of such, such a one, such a kind’. With the exception of Mar 7:13 “semblantz d’aquesta” and Act 2:20 “d’aquesta manera”, huiusmodi is translated nine times as “d’aquesta mesura” (Mar 9:36, Joh 8:5, Rom 16:18, 1 Co 5:5, 1 Co 7:28, 2 Co 12:3, Gal 5:23, Gal 6:1, 3 Jo 1:8). NTC and NTZ prefer “d’aquesta maniera”. Note that PD, s.v. mezura, gives the meaning ‘mesure’ as well as ‘sorte, manière’.
920. jouhan, written in full.
921. Vg. “qui enim non est adversum vos pro vobis est”; BnF, lat. 342 (32d4-5), 343 (54a25-26) “Qui enim non est aduersum uos. per uobis est”; cf. NTC “es contra nos es per nos”; NTP “car cel es per nos que non es contra nos”.
922. See note on calit in Mat 10:42.
923. enifern, with the -e- of ifern rewritten over an original r; the only case of ifern written in full. Previously in Matthew (5:22, 29, 20, 11:23, 16:18), the -n of ifern has been noted by a surmounted straight tilde over r, the more common notation that will be seen later in 2 Pe (2:4), and in iferns in Apo (20:13, 14). The straight tilde is placed over -e- in Acts (2:24, 27, 31), reminiscent of its placement over the vowel in car for carn (see both ifern and carn in Apo 2:31); it straddles e and r in Apo 1:18. The straight tilde gives way here to a surmounted inverted question mark over r in Mar (9:44, 46) and Luk (10:15, 12:5, 16:22), a quite unexpected notation for -n since the surmounted inverted question mark typically stands for er or re. The surmounted inverted question mark doubtlessly replaces the straight tilde for -n, since it is hardly believable that a fatigued scribe added in five places a redundant surmounted inverted question mark for -er to ifer instead of the tilde for -n.
924. ifer + a surmounted inverted question mark; see note for Mar 9:42 ifern.
925. qui.
926. ifer + a surmounted inverted question mark; see note for Mar 9:42 ifern.
927. NTL badly translated Vg.”omnis enim igne sallietur” as “trastotz fox sera salatz” is correct in NTP, NTC “tot sare sala de fuoc”; note the omission in all three versions of Vg. “et omnis victima sallietur”, and the addition of “de sal” in NTC, NTZ.
928. qui for quin ‘what’, for Lat. quid, as below Mar 10,36; cf. NTC “cal cosa”. For the form, see Skårup 1997, p. 39, 2.1.1.3. Wunderli emends to que.
929. carns; retained by Wunderli.
930. so parca. Wunderli rightly emends to soparta. Vg. gives separet. NTC and NTZ read departa. The form soparca may be influenced by P 3 pres. subj. parca, from parcer. Cf. Skårup 1997, p. 89, 3.3.1.2, and PD parcer, parcir, ‘écarter’. For a comparison of the two forms, see COM, LCOA 87 020-021, given as se parta and parcha.
931. etamaire.etoproisme coma tume/zeis; not in Vg. or BnF, lat. 342, 343. Omitted [amaras] reflects diliges in Vg. Mat 19:19 “honora patrem et matrem et diliges proximum tuum sicut te ipsum”, the source of this addition. Wunderli does not include the omitted form.
932. mannetias; a tilde misplaced on a instead of e.
933. Ta < TAM; Grafström (1958), § 76, 3, b, p. 222 finds adv. ta in the area of Foix; see 10:24 for NTL’s only other occurrence of adv. ta, not recorded in PD.
934. ta; see note for Ta in Mar 10:23.
935. intrar.
936. intrar.
937. Vg. “aut matrem aut patrem aut filios”; BnF, lat. 342 (33c6-7) and 343 (55c14-15) “aut patrem. aut matrem. aut uxorem. aut filios”, with the addition of “la moler”, which is missing in NTC.
938. e/ serorrs.epaire.emaire.efils; cf. BnF, lat. 342 (33c8-12) and BnF, lat. 343 (55c17-23) “et sorores. et matres. et filios”, with no mention of sg. or pl. pater, but with pl. matres.
939. BnF, lat. 342 (55c11-12) “et in seculo futuro: uitam eternam”, and 343 (55c-22-23) “in hoc seculo. et in futuro uitam eternam”; cf. NTC “e al segle avenador vita eterna”.
940. Vg. “et sequentes” ‘and following’; cf. NTC “e seguent”, words omitted in NTP.
941. An unusual translation of ecce in Vg. “quia ecce ascendimus in Hierosolyma”; cf. expected “ve vos” in NTP “Ve vos que pujam en Jerusalem”; NTC “Car ve vos nos monten en Ierusalem”.
942. escu/pir; cf. Vg. “et conspuent”, NTP “et escupiran lo”, NTC “e scuriren lui”. Wunderli retains escupir, noting that it is a form of haplology (under the influence of tmesis).
943. Qui for quin, as in Mar 10:3 (see note). Wunderli emends to que.
944. destre; cf. Mar 10:40 “a la mia destra”.
945. segam, in full; Anglade (1921, p. 345), s.v. sezer, seire, sezir, hesitatingly hypothesizes pres. subj. seza. NTL root seg- also appears in pr. subj. P6 sego in Mat 20:21 “Digas que aquesti mei .ii. fil sego” (Vg. “dic ut sedeant hii duo filii mei”). Those two occurrences plus solid documention in DVBC, s.v. seure (old seer and siure) of the Catalan pr. subj. root seg- (cf. “E seguem-nos en un pedriç”, Pere IV, Cròn. 148), verifies the validity of P3 pr. subj. segam. Moreover, we find in an area adjacent to Foix, in Roussillon, the Catalan root seg- (pret. segren): cf. Vides (vol. 3., p. 129, 152v2) “e vesec gran multitut de demonis qui segren en la taula en forma d’omes”. P3 pr. subj. sedeat of Lat. SĔDĒRE becomes NTL 2 Th 2:4 seja; the continuation of Vg. Luk 22:30 P5 pr. subj. sedeatis is unknown, having been on a lost folio.
946. See note on calit in Mat 10:42.
947. Wunderli omits e.
948. anpodre, with -re written in full, doubless a bad copy of pod + the surmounted inverted question mark for -er.
949. si/ruetz.
950. queel seruiz edar; instead of writing pr. subj. “el servis[ca] e d[es]”, the translator has shifted from the preceding subjunctive (“que fos servi”) to the indicative if we understand serviz to be P3 pr. ind. servis; cf. Joh 12:26 P3 pr. ind. serviss. In any event, his inf. dar, retained by Wunderli, cannot stand.
951. Cf. Vg. proficiscente. Wunderli retains issetz.
952. Wunderli “fils Timei”. [de] added following NTC and NTZ.
953. issetz … lofils ti meibartimeus (cf. Vg. “filius Timei Bartimeus”) “… loc … memdigantz”.
954. fil de dauid, with abbreviated dd with a diagonal stroke through the ascenders; cf. in full Mar 10:48 daui; note the order of NTL “Fil de David, Jesu” in agreement with Vg. “Fili David Iesu miserere mei” and Mar 10:47 BnF, lat. 342 (33d25-26) and 343 (56b11-12) “ihesu fili dauid miserere mei”, as opposed to NTC “O Yesu, Filh de David”.
955. fil dedaui ihes/u; the name of Jesus, seen in the previous verse, does not appear in the Vulgate, in BnF, lat. 342 (33d28-29), 343 (56b15-16) or NTC.
956. Qui for Quin, as in Mar 10:3 (see note). Wunderli: Que.
957. appi[n]quarent iheroso/limam, with the city name in full for customary NTL iherusalem; cf. BnF, lat. 342 (34a7-8), 343 (53c5) “ihrosolime” for Vg. “Hierosolymae” and NTC “Ierusalem”.
958. missing adv. la ‘there’ for Vg. illuc, restored: cf. BnF, lat. 342 (34a11), 343 (56c11) illuc, Occ. Mar 6:33 la for illuc, and NTC intrant lai. Wunderli retains original reading.
959. enclitic pronoun not in Vg. or NTC; cf. however BnF, lat. 342 (34a14) mihi, which is inserted interlinearly by the scribe in 343 (56c15)
960. Clearly singular; cf. Vg. “dimittet huc”, NTC “laisare lui viaçament”. NTZ “laysaren [for laysare·n] viaczament”. Wunderli interprets the verb as plural.
961. desli/atz.
962. Ecome/nero, with syntactically awkward co for Lat. cum not found in the Latin texts consulted. Wunderli comenero.
963. Eliautri autri with the first autri expunged.
964. an/an denant, with -au- lost when going to the new line; cf. Vg. imperf. praeibant.
965. The translator perhaps found a gloss giving ‘save us now’ for Hosanna, addressed to a coming saviour, given here and in Mat 11:10 as Salvaire. Understand: “Blessed Saviour, thou who comest”, differing from Vg. “osanna benedictus qui venit in nomine Domini”, ‘Hosanna: Blessed is he that cometh’: cf. “qui uenit” in BnF, lat. 342 (34a29-30), 343 (56d12-13) “qui uenit in nomine domini”, with domini instead of dei as in the Vulgate. For ves ‘cometh’, see the note on Mat 3:14 ves.
966. see note on Salvaire at Mat 11:9.
967. figure, a bad resolution in model of figu + diacritic, which can abbreviate both -re and -er.
968. adegu/naisel.
969. -crig lost at end of the line. Thus structured, following other examples in NTL. Wunderli renders as “es[criut]”.
970. dorazo, with orazo written in full as are 6 other instances of orazo(s) in Mar. 11.25, 12.40; Luk. 6.12, 19.46, 20.47; Jam. 5.17.
971. ecum.
972. “Quippe” ‘verament’ and “(et) erit ei quidcumque pecierit” ‘[e sera] a lui ço que requera’ are not in the Stuttgart Vulgate or BnF, lat. 343 (57b10-16). They are, however, in BnF, lat. 342 (34c2-7): “Amen quippe dico uobis: quia quicumque dixerit. huic monti tolle te. et mitte te in mare. et non esitauerit in corde suo. sed crediderit: quia quodcumque dixerit fiet. et erit ei quidcumque pecierit [= petierit]”. Although NTC has “verament”, it has the ending “lo sare fait a lui” (Vg. fiet ei) rather than NTL “ço que requera”.
973. esera auos; cf. BnF, lat. 342 (34c9-10) “et erit uobis” instead of Vg. “et veniet vobis”, BnF, lat. 343 (57b19-20) “et uenient uobis” and NTC “e venre a vos”.
974. ecomes/tatz, with embedded com, one of two translations of Vg. cum written in full as com, the other in 1 Co 12:2.
975. uengada.
976. temple + a badly written terminal letter which could be a long s or an r.
977. Ink splatter over fa-.
978. See the note for frug at Mar 4:7.
979. Lopre liqual.
980. volgant ‘empty’, for Vg. vacuum; cf. synonymous Luk 20:10 volcant, for Vg. inanem ‘empty’, the latter translated in Luk 20:11 as va, i.e. va(n). To date we have found no other instance of volgar ‘to empty’ or volgant meaning ‘empty’; cf. NTC voit.
981. Reading unclear: could be m or ni. The latter makes most sense. Wunderli interprets un.
982. mou.
983. eretantz.
984. coutiuado + a surmounted inverted question mark over final -o for -r.
985. cf. Luk 11:36 pl. alsquantz and Luk 9:7 alscantz with an internal plural marker -s- seen also in COM2 LAB 956 alscus, 4288T.1 alscunas, and JGS 25.001 Alscuns.
986. uenia E/ dizia; the clause “la via ... essenhantz” is misplaced with regard to Vg., BnF, lat. 342 (35a1-2), 343 (58a23-b5) and NTC, which place it at the end of the first sentence.
987. a poor translation of Vg. versutiam, meaning ‘cunning, craftiness’, as in NTC engan. Vg. vitium (vitii) is translated in Gal 5:24 as vecis, which may well be a misspelling of vice; PD records only learned vici in the sense of ‘vice’; cf. NTP Gal 5:24 vizis and COM2, BRV 33873, 34539 vizi ‘vice’.
988. Apparently, quei, which leads Wunderli also to read “que i”. Vg. “ut videam”, NTC, NTZ “que yo vea”, leave the problem unresolved.
989. e[s]ardu/ceu, with the top of long s missing; spelling with -r- retained because of Luk 20:27 Sarduzeus. The addition of scribes (escriva) and conj. e linking them with the Sadducees is not found in the Vulgate, BnF, lat. 342 (35a15-17) “Et uenerunt ad eum saducei qui di/cunt resurrecionem non esse. et interrogabant eum dicentes” or 343 (58b16); cf. NTC “E li sadusio, li cal dion non esser ressuresion, vengron e demandavan lui, dicent”.
990. See note for this spelling in Mat 22:23.
991. diziann.
992. escrig; for emended pret. escrius instead of escris, see note at Luk 1:63.
993. Per aisso erratz nosabetz; cf. NTC “Non emperço erra non sabent”, BnF, lat. 343 (58c16-17) “... Nonne ideo erratis non scientes ...”, 342 (35b2) “... Nonne ideo erratis neque scientes ...”. The structure of this sentence clearly requires the addition of negatives, and the formation of a present particple. Wunderli retains the original wording.
994. Besides gavarr, NTL has Luk 20:37 gavar, and Act 7:30, 35 gavarer rendering forms of Vg. rubus ‘bramble bush, dog-rose’; cf. also Luk 6:44 rometz, PD ‘ronce’ from Vg. rubus. Wunderli prefers the latter form, gavarer. A feminine form of gavarer is found in DCVB, s.v. gavarrera, defined as a rosaceous plant of the genus Rubus, the Rosa canina ‘dog-rose’, and localized in the Pyrénées Orientales among other areas; cf. a medieval masculine counterpart in PD, s.v. gavarrier, ‘ronce, buisson’ with no other forms cited. These words, doubtless of pre-Romance origin, are related to Basque gaparra ‘touffe de ronces’ ‘clump of brambles, of blackberry bushes’; cf. DCVB antiquated Cat. gavarrer and modern gavarrera (a thorny Rosa canina plant of the Rosaceae family).
995. inquiens ‘saying’ in Vg., BnF, lat. 342 (35b8/9), 343 (58c26) has been expanded as “enaissi Deus o dix”; cf. NTC diçent.
996. Abrahan.
997. dels, Vg. Deus lost in a jump from de to de.
998. demandauan.
999. eihesus with unnecessarily expunged -s.
1000. Comma, missing in Wunderli, is required here.
1001. Note the reversal here of the last two requirements with respect to Vg., BnF, lat. 342 (35b20-21), 343 (58d16-18) “et ex tota mente tua. et ex tota uirtute tua”, NTP “de tota ta pensa e de tota ta vertut”, NTC “e de tota la toa pensa e de tota la toa vertuç”.
1002. Semblatz.
1003. Vg. “quia unus est”, BnF, lat. 342 (35b26/27) “quia unus/ deus” (without est), but 343 (58d26-59a1) “quia|| unus est deus”, NTC “lo es un Dio”; NTP missing verse.
1004. tarma.
1005. Mager detotz olocaustz sacr-fizis; cf. Vg., BnF, lat. 342 (35b31-35c1), 343 (59a7-9) “maius est omnibus (h)olocaustomatibus et sacrificiis”; cf. NTC “es maior de tot holocaust e sacrificis”.
1006. despondia.
1007. d/izio; Vg. P6 pr. ind. dicunt. Wunderli retains dizio.
1008. Saludey, retained by Wunderli, but read -x for -tz, as in Mat 8:17 malavex and Mat 8:25 guirex.
1009. sezers ‘principal reclining places’; pl. substantivized inf. sezer also in Luk 20:46 “primers sezers e·ls manjars”.
1010. Wunderli: meszi.
1011. aueret ‘little money’; not in PD, but diminutive of noun aver translating Vg. penuria.
1012. [tot so viure] reconstructed on Luk 21:4 “omnem victum suum”, rendered “tot so viure ...”; cf. Vg., BnF, lat. 342 (35d2), 343 (59c3-4) “totum uictum suum”, NTC “tot lo sio viore”. Wunderli ends the sentence with “trastot so que ac”.
1013. Vg. does not mention “of the temple”, but “+ templi” is cited in the apparatus in codex Z = Harleianus, P = Split, Bibl. Capituli sine num. and is found also in BnF, lat. 342 (35d6), 343 (59c9) templi; though not in NTC, NTP has “son en aquest temple”.
1014. emonten; cf. Vg. “in montem”: as elsewhere, traces of a Latin version at the beginning of chapters.
1015. a eandreus.
1016. quins signes er: Vg. “quod signum erit”. Strangely, Wunderli interprets quins as “qui·ns”. “Di a nos” occurs earlier in the sentences, but there is no reference to nos here.
1017. Note the absence of Christ following “ego sum” here and in Vg., but in BnF, lat. 342 (36a27), 343 (59c26) “quia ego sum. xristus.”, and NTC “Car yo soy Christ”, and, as an indirect statement, NTP “diran que son Crist”.
1018. levar-s’-an: the form, here and elsewhere, follows the practice in COM of marking tmesis in fut. and cond. tense forms.
1019. preboides, not found in PD s.v. prebosde, -bost, per-, pro- ‘prévôts’, occurs only here and in Luk 21:12 for Vg. praesides; cf. COM2 CCA at str. 179 014, preboide, also showing the change of [s] to yod. See Luk 20:46 “primers sezers”, with a surmounted inverted question mark for -er- in primers where the resolution *primres is impossible.
1020. vos menaran liura[ntz]: Vg. “duxerint vos tradentes” and NTC “vos auren amena liorant”, which both indicate the preferred form. Wunderli: “liura[r]”.
1021. fu/giran; cf. the hortatory subjunctive verbs in BnF, lat. 342 (36a14), 343 (60a10) fugiant with Vg. and NTC fugian. These and the verbs deissendra, intrara, tornara in vv. 15-16 are translated in the future tense indicating a command.
1022. comensamen at the end of the line; -men instead of -ment is uncharacteristic of the NTL dialect.
1023. The verb in Vg. BnF, lat. 342 (36a23), 343 (a22-23) “quam condidit Deus” and NTC “la cal Dio fey” is omitted.
1024. Vg. pret. breviavit and NTC abrevie, but BnF, lat. 342 (36a26), 343 (60b1) fut. breuiabit with NTL and NTP abreujara.
1025. desus de/ la terra, an adaptation of Vg. “a summo terrae”, BnF, lat. 342 (36b11) “a sommo terre”, 343 (60a23-24) “a ssummo terrae”; cf. the NTC adaptation “de l’estremeta de la terra”.
1026. gneraci/os.
1027. edqquela, with a written above expunged q.
1028. NTC order, “sera, matin, meça-noit, cant del gal” is at odds with NTL and the Latin texts consulted.
1029. lauzcizesso.
1030. gabs, subj. case of gab; cf. PD, s.v. gap ‘bruit’ and NTC rumor.
1031. bos/tia dela bastre enguent despig denar/di, meaning ‘an alabaster box of unguent of spikenard’; note “alabastrum unguenti” rendered in Luk 7:37 as “una bostia d’onjentz” ‘a box of ointments’ and in Mat 26:7 as “vaissel d’enguent” ‘a vessel of unguent’. The form nardi here and in Joh 12:3 is documented in old Catalan in DCVB, s.v. nardi, taking its form from the genitive of nardus; cf. NTC Mar 14:3, Joh 12:3 nart < NARDUM, also in COM2 HER p. 134 “lo nart de Franssa”. PD does not register nardi, nart nor labastre. NTP has both Mar 14:3 nardi and Joh 12:3 nart.
1032. Neither NTL “e scampec sobre·l cap de lui” nor NTC “e scampe sobre lo cap de lui” have the pronoun referring to the ointment; cf. NTP “et escampet lo sobre lo cap”.
1033. Vg. “Quod habuit haec fecit”; cf. NTC “Aquesta fey ço qu’ilh ac”, NTZ “Ilh a fait czo qu’ilh a pogu”.
1034. Calque on Vg. praevenit ‘(she) is come beforehand’.
1035. remenbran/sa.
1036. aver; not aur, as read by Wunderli. Cf. Vg. pecuniam, NTC, NTZ pecunia.
1037. querian. BnF, lat. 342 (36d5) querebant, but 343 (61a24) querebat agreeing with Vg. sg. quaerebat, referring to Judas.
1038. Wunderli apparelem, but, clearly, aparelem.
1039. PD gives only solier ‘upper room’.
1040. metra.; emended to trazira, with -z- given 12 forms of the verb trazir and two instances of the noun trazidors versus 4 forms of traïr, and 1 instance of the noun traïtor (not in PD, s.v. trachor). For the future tense, cf. Vg. tradet and NTC, NTZ liorare.
1041. home: e expuncted.
1042. pers, written in full at the end of the line; cf. Act 23:26 p[re]bost.
1043. calieze. Wunderli retains “caliez e”
1044. el regne del meu/ paire; cf. Vg., BnF, lat 342 (37a10), 343 (61d3) “in regno Dei”, and NTP “el regne de Dieu”, NTC “al regne de Dio”. It is possible that the copyist’s model was damaged at this place causing him to fill in missing words from the parallel verse Mat 26:29 (q.v.). If so, he would have done that from memory since it is certain that he did not return to that verse in his manuscript given that the wording is missing there. The misplacement at the end of v. 25 of the opening words belonging to the following paragraph, “e la lauzor” and garbled wording, requiring correction, support the conjecture of a problem in the scribe’s model.
1045. Dinha issiro; cf . Mat 26:36 ditha for dita. See the note at Mar 14:25 on the beginning of the paragraph. Vg. Mar 14:26 “et hymno dicto exierunt in montem Olivarum”.
1046. Ferira; cf. NTP Mar 14:27 “Firay lo pastor”, NTC “Yo ferei lo pastor” 342 (37a13) “percuciam”, 343 (61d8-9) “percutiam”. The parallel verse in Matthew Mat 26:31 has “Ferei” for percutiam rather than syncopated ferrei. NTL has no future or conditional forms of ferir with -rr-.
1047. E uegro en.i.loc.
1048. Q followed by a surmounted -i which could be resolved as Qui or Quin (with -n inferred), neither of which gives a good translation of Vg. ut ‘that’.
1049. abba pater; cf. Vg., BnF 342 (37b1) and 343 (62a12-13), and NTP “Paire”, NTC “O Paire, Paire”, the latter translation found in Gal 4:6 as “Paire, Paire”.
1050. comtu ouols; NTL adds “o vols”; cf.Vg., BnF, lat. 342 (37b3-4), 343 (62a16) “sed quod tu”, and NTP “mas so que tu”, NTC “mas ço que tu”.
1051. dormes.
1052. pros, lone translation of Lat. promptus ‘prepared, ready; forward’, once rendered as Mat 26:41 “amarvitz”, four times as forms of the verb aparel(h)ar (Rom 1:15, 2 Co 8:11, 12, 9:2), and in the noun aparelhament (2 Co 10:6).
1053. See note for Mat 6:34 avonda.
1054. parlaitz, followed by a wavy line filling the remaining space shows that the scribe has taken this to be the last line of the paragraph. However, “Et aisso encara parlantz”, translating “Et adhuc eo loquente” in Vg., BnF 342 (37b17-18) and 343 (62b13) begins next paragraph. The sign within the sentence marks the starting point of the new paragraph without retaining the scribe’s large capital U and small e of Uenc and his new line.
1055. tramesi; not in Vg., but cf. BnF, lat. 342 (37b20), 343 (62b18) missi, and NTC trames.
1056. Both BnF, lat. 342 (37c1) and 343 (62c12) have the question mark at the end of this verse, but NTC does not.
1057. uestimenta so/utbresi; according to the Latin texts the young man’s wrap was made of sindon, rendered here only as a covering with no regard to the fabric (also in 14:52). Surely it was not made of ‘silken cloth’, the definition in PD, s.v. cendat, but of muslin, a kind of fine cotton stuff, as defined in Latin dictionaries, s.v. sindon; cf. Mat 27:59 cendat, Mar 15:46 toala, touala, and Luk 23:53 “touala monda”. The Douay N.T. translates sindon as a “linen cloth” in both Mar 14:51 and 52.
1058. uestimentz; Vg. “sindone”, for which see the note at Mar 14:51. Wunderli: vestimentz.
1059. Qui with interlinear i, error for quar; cf NTC and NTZ. Wunderli: Que.
1060. mafait, and again nomafait at the end of the line, for which we prefer a joined mafait rather than a divided ma fait. Vg. “manufactum” and “non manufactum”; cf. NTC “fait de man … non fait de man”.
1061. dela/ uertut euinentz; note the addition of dei after uertut in BnF, lat. 342 (37d2), and 343 (63a11) “uirtutis dei” (cf. NTP “vertut de Dieu”, NTC “vertu de Dio”), evidence that the text of NTL was not taken from either of the two BnF control texts, but from a text without dei as read in the Stuttgart Vulgate, the Sixtine and the Clementine recensions, as well as in the Spanish Ms. Escurialense I-j-6 “…. estando a la diestra de uertut, e uiniendo con las nuues del cielo”. Though the v- of virtut is capitalized in the Stuttgart Vulgate, it is left here in lower case, as is uirtutis in the BnF control texts.
1062. Wunderli: “es coissenduda”.
1063. Bnf, lat. 342 (37d5), 343 (63a15) desideramus, also P4 pr. ind. in NTP querem, NTC desiren. P5 imperf. demandavatz reflects a Latin model with a P5 imperf. desiderabatis.
1064. mensorga; the only case of this translation for Vg. blasphemiam.
1065. Qui for quin, as in Mar 10:3 (see note). Qui retained by Wunderli.
1066. cumdamnero; see note for Mat 12:7.
1067. aduna/ part; a bad translation of deorsum ‘below’. At some point in the transmision deorsum must have been misread as seorsum ‘apart’.
1068. quet dixzes, emended as “que dizes”; presumably the scribe intended to write first “que·t dixero”, and, on realizing his mistake, completed dix as dixzes forgetting to cancel his -t and -x-. Wunderli: “que·t dixses”.
1069. Qui with interlinear i, error for quar; cf NTC and NTZ. Wunderli: Que.
1070. [autra vegada] … [autra vegada], both missing, are reconstructed on the identical translations in Mar 14:72 of iterum and in Mar 14:69 of rursus; cf. BnF, lat. 342 (37d20-22), 343 (63b13-16) “At ille iterum negauit. Et post pusillum rursus qui adstabant dicebant petro”, and NTC Mar 14:70 “Mas el denegue dereco. Enapres un petit aquilh que istavan diçian dereco a Peire”.
1071. escumergar; translates Vg. anathematizare ‘to curse’, a definition not found in PD, s.v. escomengar ‘excommunier’; cf. NTC scuminigar.
1072. encandaste; unknown candas emended as cantas with added causas, NTL “cantas causas” being common in the translation of forms of quantus, as in Mar 5:19, 20 abl. neut. pl. quanta ‘cantas causas’; cf. NTP Mar 15:4 “en cantas cauzas”, NTC “en cantas cosas” for in quantis. Wunderli: “en candas te”.
1073. mescla; prep. en omitted, but could also be emended, following NTC “en la tançon”, as “[en la]”.
1074. laisses badels.
1075. An unusual abbreviation consisting of a q surmounted with a straight tilde and a diagonal stroke though the descender, not found in Cappelli (1928), is developed here as qual for quid in BnF, lat. 342 (38a26), 343 (63d19-20) “quid enim mali fecit?”; cf. in parallel Luk 23:22 “Qual mal fe aquest?”, though with missing enim. Wunderli: Que.
1076. BnF, lat. 342 (38a27-28) “clamabant dicentes. Crucifige eum”, but 343 (63d21) omits dicentes.
1077. rusi, with long s mistaken for -f-, Rufi being the Latin genitive of Rufus; cf. the literal translation NTC Ros ‘red’.
1078. Note the harmonization with the past tense verbs of the surrounding verses and in NTP meneron; cf. Vg. pr. ind. perducunt, also BnF, lat 342 (38b13), 343 (64a23), and NTC amenan.
1079. sobre lui should read sobre lor as in NTC “las vestimentas de lui, metent sort sobre lor” since NTL “la vestimenta” indicates a plurality of garments (cf. the collective nouns Eng. clothing and Fr. habillement); note the variation of the pronouns in Vg. “super eius”, BnF, lat. 342 (38b18) “super eam”, 343 (64b5) “super ea”. The person responsible for lui may have been influenced by the parallel verse Mar 15:24 “deveziro las vestimentas de lui, metentz sortz” where lui does in fact refer to Jesus, whereas lor refers here to la vestimenta ‘the garments’. Wunderli: lui.
1080. lairo.
1081. Vg., BnF, lat. 342 (38b22), 343 (64b13) + eius, NTC “de lui”, but NTP “.i. a drech et autre a senestre”.
1082. Vg. va and BnF, lat. 342, 343, rendered as NTL vai but as NTC vach; see the note for Mat 27:40.
1083. Vg. “Heloi Heloi lama sabacthani”, BnF, lat. 342 (38c7-8) “heloy. heloy. Lama zabac/tani” with interlinear hac straddling the m of Lama and the z of zabac, 343 (64c13-14) “Heloy. heloy. Lema/ zabactani”.
1084. See note at Mar 5:41 on translation of Vg. “quod est interpretatum”.
1085. laissist; laissar, an -ar verb requires laissest; cf. Heb 2:7 “Tu amermest”. Wunderli: laissist.
1086. [gran] reconstructed on Vg. “voce magna”, BnF, lat. 342 (38c15/16), 343 (64c26/d1) “uoce mag/na”, and NTC “grant voç”, NTP “gran vous”.
1087. uenres; Vg. parasceve, NTC l’aparelhament.
1088. Wunderli here gives “e·l era”.
1089. [a Pilat] reconstructed on Vg. “ad Pilatum”, the same in BnF, lat. 342 (38c31|d1), 343 (64d25-26), and NTP, NTC “a Pilat”.
1090. PD, s.vv. envelopar, envol- and volopar ‘envelopper’ (the latter found in Luk 2:7, 23:53 volopec) records neither evelopar (Mat 27:59 evolopec) or avolopar. Note in TdF, s.v. evouloupa, etc., a modern form with a- in avaroupa, which Mistral locates only in the the dialect of the Alps without giving any specific location(s); cf. COM3 DLMF avolopas from Basses-Alpes (Digne) and VMJB avolopava from Provence.
1091. touala, variant of earlier toa/la, renders Vg. sindonem, sindone; see Mar 14:51. Wunderli: tovala.
1092. BnF, lat. 343 (65a13) agrees with Vg. “ad ostium” ‘to the door’ against 342 “ab ostio” ‘from the door’(38d9).
1093. The verb [regardavan] lost in going to new line is reconstructed on Vg. aspiciebant: cf. Vg. Mar 12:41 aspiciebat / regardava. Wunderli: “[gardavan]”.
1094. Meaning ‘the sabbath’, not found in PD; cf. NTC “lo sabba”, but NTP “lo sapte” ‘Saturday’; cf. pl. saptes in v. 16:2.
1095. Latinizing maria ia/cobi from Vg. “Maria Jacobi” ‘Mary, mother of James’.
1096. Vg. “valde mane una sabbatorum”; cf, NTC “un de li sabba forment de matin”.
1097. With interlinear a.
1098. Vg. “Nazarenum”; cf. NTC “Naçere”.
1099. Vg. tremor, NTC tremor. Wunderli: remors.
1100. lui: cf. Vg., fem. sg. ea, also in BnF, lat. 342 (39a8), 343 (65d9), and NTC ley.
1101. elauia; cf. Vg. “in villam”, also in BnF, lat. 342 (39a9), 343 (65d13) “in uillam”, and NTC “en la vila”. Wunderli: “e la via”.
1102. The retention of the untranslated Latin words probably goes back to the Latin line of a Latin manuscript with interlinear Occitan text as suggested by Samuel Berger, La Bible romane au moyen âge (Genève, Slatkine Reprints, 1977), pp. 16-18; cf. BnF, lat. 342 (39a12-16) “Nouissime recumbentibus illis .ix. apparuit illis ihesus. et exprobrauit incredulitatem illorum et duriciam cordis quia his qui uiderant eum resurrexisse a mortuis non crediderant”, and 343 (65c16-23) which differs from 342 in having autem after “Nouissime, undecim” in full, and in the lack of a mortuis between resurrexisse and non. The Stuttgart Vulgate does not have “illis Jesus” or “a mortuis”, whereas NTP has both “Jesus” and “de mort”.
1103. auianun/st resucitar; u plus straight tilde /st instead of i above u at the end of the line gives impossible unst; cf. NTP “quar aquest que avian vist resuscitar de mort non avian crezut”.
1104. cumdampnatz; see note for Mat 12:7.
1105. Interlinear q with straight tilde.
1106. BnF, lat. 342 (39a22-23), 343 (65d8-9) “linguis loquentur nouis”; cf. NTC “parllaren per novas lengas”.
1107. BnF, lat 342 (39a25-26), 343 (65d14) “Et dominus quidem ihesus”; cf. NTC “E acerta lo Segnor Yhesu”.
1108. Vg. “ubique” ‘everywhere’; variously translated as Mar 16:20 “per tot”; Luk 9:6 “per totz locs”; Act 17:30, 21:28, 24:3, 28:22 “en tot loc”; 1 Co 4:17, Php 4:12 “en cada u loc”. Are the four distinct translations evidence of four different translators?
1109. se/girolo segnes; read -g- + -i- as hard [g].
1110. Verament; translating Amen found in BnF, lat. 342 (39a30) but not in 343.
1111. jnipsiom sequeci: garbled “Initium sequentis” ‘the beginning of the following’.
1112. Quo njam/ quedemout; see the note on mixed Latin and Occitan text, Mar 16:14. Wunderli: “Quoniam que de mout”.
1113. Understand: ‘it seems to me (to have) attained’; cf. PD asegre ‘atteindre’.
1114. See note for Mat 2:7 amorossament; note also NTP amorosament vs. NTC curiosament.
1115. us paire, with no abbreviations, retained by Wunderli; Vg. BnF, lat. 342 (39b14), 343 (67a24/25) sacerdos, NTC prever, NTZ preyre. The translation of Luk 10:31 us preire for Vg. sacerdos indicates the copyist’s bad reading of preire as paire.
1116. N.B. the identical translation of Vg. “et iustificationibus” in NTP as “e las drechuras” ‘in the just ordinances’, and in Sp. Escorial ms. I.j.6 “en los derechos”; cf. NTC “e las iustificacions”.
1117. Wunderli: an.
1118. usses an zacharias; his name is not in Vg., but is in BnF, lat. 342 (39a22), 343 (67b12) “fungeretur zacharias”.
1119. eteissamentz ‘and likewise’, an unwarranted error; cf. BnF, lat. 432 (39a4) “et exultacio”, 343 (67c5) “et exultatio”, and NTC “e alegreça”. PD, s.v. eisausamen, es-, gives ‘éloge; approbation’. The introduction of eissamentz is all the more mystifying since exultatio is elsewhere translated as alegrer (Act 2:46) and alegransa (Heb 1:9, Jam 4:16, Jud 1:24).
1120. pomada ‘fermented apple cider’; Vg. sicera ‘intoxicating beverage’, BnF, lat. 342 (39c6), 343 (67c9) siceram, NTC serveça ‘barley beer without hops’ while NTP omits the word, mentioning only wine.
1121. etcaira; misreading of encara, the NTC and NTZ word translating Vg. adhuc ‘yet, already’. The scribe may have misread because of the following “ex utero matris suae”. Wunderli retains this reading.
1122. delei; BnF, 342 (39c11) elie, 343 (67c15) helye, and NTC “de Elya”.
1123. lapleu; PD, s.v. pleu s. f., gives hesitantly ‘peuple? multitude?’; cf. Vg. plebem ‘the people’.
1124. cf. Vg. Gabrihel, BnF, lat. 342 (39c17/18) ga/briel, missing from 343 because the large decorated introduction to Luke was cut out.
1125. lamia paraulas que sera/ cumplida; Vg., BnF, lat 342 (39c22) pl. “verbis meis que implebuntur”, and NTC “las mias parolas las cals saren complias”.
1126. temps.
1127. cenantz; for senhantz, ‘making signs’; cf. other forms of senhar with cen- at Luk 1:62 cenavo, Act 12:17 cenantz, 24:10 cenant, with -n- for -nh-.
1128. form lacking in PD, s.v. reprovier.
1129. cabrils; cf. Luk 1:19 for subj. case Gabriels.
1130. BnF, lat. 342 (39d10-11) “gratia plena”, but 343 (68a7) “maria gratia plena”; cf. NTC “Maria plena de gracia”, but NTZ “plena de gracia” without Maria.
1131. Nopoders; calqued on Lat. inpossibile as opposed to Luk 18:27 “no es poders” for “quae inpossibilia sunt”.
1132. Ex urgens autem; see note on untranslated Lat. text in Mar 16:14 and NTP “Et en aicels jorns levant Maria”.
1133. Repeated subject Elisabet is missing; cf. Vg. “... Spiritu Sancto Elisabeth” as also BnF, lat. 342 (40a9-10) “et repleta est spiritu sancto elisabet”, 343 (68c1-3) “Et repleta est spiritu sancto elisa/beth”, and NTP “et Helizabet fon adumplida del Sant Esperit”, NTC “e Elisabet fo replania del Sant Sperit”.
1134. Estu. Wunderli: “es tu”.
1135. sen/hor del.
1136. nostre; not in Vg., BnF, lat. 342 (40a19), 343 (68c18), NTP or NTC.
1137. Vg. “in Deo salutari meo”; cf. NTP “lo mieu salut”; NTC “lo mio Salvador”.
1138. queami so grans causas; Vg., BnF, lat. 342 (40a23), 343 (68c24-25) “quia fecit mihi magna”, and NTP “Quar fes en mi grans cauzas”, NTC “Car … fey en mi grant cosas”. The copyist appears to have taken a difficult-to-read fe ‘made’(Vg. fecit) to be so, written as long s + o.
1139. eteneliha/ges.
1140. lauolontat desocor; cf. the Spanish Ms. Escurialensis I-j-6 “la uoluntat de so coraçon” against Vg., BnF, lat. 342 (40a26-27), 343 (68d4-5) “superbos mente cordis sui”, and NTC “la pensa del lor cor”, NTP “la pessa de son cors”.
1141. uas, from Lat. vanus ‘empty’; cf. NTC van.
1142. remembratz.
1143. autem es cumplitz; note that Lat. autem is copied after the translation “Mas Elisabet”.
1144. circumcizer, in which the wavy tilde above -u- denotes with certainty an -m-; cf. Lat. circumcisio. circumcizer is the first occurrence in NTL of 45 verbal and nominal forms concerning circumcision. There is another larger group having a straight tilde for -n- over -u-, as in Joh 7:22 circuncizetz. That very same verse gives a good example of the presence of two kindred words with tildes, one with -m- in circumcisio and another with -n- in circuncizet; cf. also Rom 4:10 with both circuncitio and circumcitio. It is of interest that NTL has a third group that has a sign which in principle could be deciphered as the Latin abbreviation for con, com, cum, cun. That sign has the shape of the numeral 9 with the bottom of the bowl resting on the line; see Cappelli (1928, p. XXIV, number II). For a good NTL example, see Clédat, p. 237a, line 10: Act 15:37 circumcises. We have resolved the vowel in the 9 sign as -u- because one never finds -o- in the circumcizer family. Since NTL -m- and -n- are nearly equal in number in this family, -m- has been chosen due to the scribe's tendency to use Latinate spellings. It is of interest that NTL Act alone makes use of the 9 abbreviation in this word family; see Act vv. 7.8, 7:51, 10.45, 15:1, 15:5, 16:3. Finally, there is a small group in which the scribe or copyist presumably forgot to add a tilde over -u-. Again, the tendency for Latinate spellings governs the choice of the insertion of -m- rather than -n-; cf. Act 7.8, 21.21; Rom 2:25 twice, 2:26, 9:6; 1 Co 7:18; Gal 5:6, 11. It is quite possible that -m- before the sibilant [s] in circumci- was pronounced [n]; cf. redemcio (Mar 1:4, 10:45) showing a traditional -m- pronounced [n] in redencio (Luk 2:38).
1145. lama/ire "e dix "delui", the sign resembling a quotation mark directing the reader to place de lui after maire.
1146. See note for Mar 6:4 conoissensa; cf. Vg., BnF, lat. 342 (40b13), 343 (69a6) cognatione.
1147. canauera ‘reed’, a bad translation of pugillarem ‘writing tablet’ in Vg., BnF, lat. 342 (40a15/16), 343 (69a10); cf. NTC tauleta.
1148. escriuss, with superscribed i interpreted as iu since 7 occurrences of P3 pret. escrius are written as escrius with superscribed i above c + written u; NTL has no instance of escris(s) written in full. Wunderli: escriss.
1149. sussitec; Vg. visitavit, BnF, lat. 342 (40b27), 343 (69b2) uisitauit, and NTC visite.
1150. remenbrar.
1151. Vg. iusiurandum.
1152. sia donar anos; Vg., BnF, lat. 342 (40c5), 343 (69b17) “daturum se nobis”; cf. NTC “si donar a nos”. Wunderli rightly corrects, given the presence of a clause taking the subj., against the infinitive construction in NTC. NTZ “qu’el lo nos donera”, in an active construction.
1153. seruia; Vg. serviamus, BnF, lat. 342 (40c7), 343 (69b20) seruiamus; cf. NTC P4 servan.
1154. sus apelatz; Vg. vocaberis, BnF, lat. 342 (40c9/10), 343 (69b24) uocaberis; cf. NTP “seras appellat”, NTC “sares apella”.
1155. uolontatz, perhaps a touch of modesty, since it is translated in 8 other places as intralhas; cf. Vg. uiscera, BnF, lat. 342 (40c13), 343 (39c3) uiscera ‘bowels’, and NTC intralhas.
1156. uissitec nos naissentz daut, translating Vg. “visitavit nos oriens ex alto”; cf. NTP “nos visitet, naisent d’aut” NTC “vesite nos naisent d’aut”, oriens interpreted as pres. part. of orior with the meaning ‘to rise, to be born’.
1157. Rather than alumenar, adopted by Wunderli as one word. Cf. NTC, NTZ “a enlumenar”.
1158. etennom/bra, with n abbreviated and written in full.
1159. Vg. describeretur, one meaning of which is ‘to delineate, to describe’. PD, s.v. departir, gives, among others, the definition ‘faire connaître?’; cf. NTC “fos scrita”, a better translation for the taking of a census.
1160. Scribe first wrote, after ap-, the downstroke of a second p and then changed it to -e-, the root always being apel-.
1161. Scribe first wrote aissi and then expunged the first -i-.
1162. Reflects Lat. primogenitum.
1163. que/ era, where no was lost in passing to the following line; cf. Vg., BnF, lat. 342 (40d4), 343 (69d11) “non erat”, and NTC “non era”.
1164. eso/bre; cf. Vg., BnF, lat. 342 (40d7), 343 (69d16) supra, and NTC sobre. Wunderli: sobre.
1165. preziqui with surmounted i over p instead of the surmounted inverted question mark sign for -re- as seen in NTP “ieu prezique” for Vg. “evangelizo”; see the same pre- in Luk 2:12 presepi, spelled thus in 2:16 presepi with the zigzag sign for -re- as expected in PD prezepi ‘manger’. Proof that a surmounted vertical line above p can stand for pre- will be found in a digital photograph from the Cotton Nero A.x manuscript at http://www.ucalgary.ca/~scriptor/cotton/transcription/abbreviations.htm.
1166. qui.
1167. de davi, crossed out, but correctly reinstated here, as in Wunderli. Vg. “in civitate David”.
1168. prisepi with surmounted vertical line over p instead of the surmounted inverted question mark for -re-; see the note for Luk 2:10 preziqui. Wunderli: prisepi.
1169. caualairia, for Vg. militiae ‘host, army’, also translated cavalairia in NTL Act 7:42, 2 Co 10:4, 1 Ti 1:18; cf. NTP cavallaria (Luk, 2:13 Act 7:42, 2 Co 10:4), and NTC cavalaria (Luk 2:13, Act 7:42, 2 Co 10:4, 1. Ti 1:18).
1170. p under a surmounted inverted question mark for pre- + sepi.
1171. diia; cf. Luk 2:17 diia, 2:18 díía, 2:33 dí/ías, which could be rewritten as meaningless dija(s). The emendation dii[t]a(s) is supported by COM2 CCA str. 131 v.9 “A totz a la paraula diita e devizea” with diita < DĪCTA with the conversion of [k] to a yod in the cluster [kt], as in faita < FACTA. See Luk 2:37 oianta emended as oi[t]anta. Wunderli: dija.
1172. See note for Luk 2:17 dii[t]a. Wunderli: dijas.
1173. first written ta-, then changed to to-.
1174. lonoms/; a blank space at the beginning of the next line probably indicates an erasure.
1175. understand ‘her’, another example of fem. lui.
1176. Qui: error for quar.Wunderli: que.
1177. prophetia; cf. Vg., BnF, lat. 342 (41a16), 343 (70b24) hostiam, and NTC hostias. PD lacks ostia ‘sacrifice’. Wunderli: prophetia.
1178. Upareli. Wunderli: pareli.
1179. Espantz. Wunderli: esperantz.
1180. aíua receubu.
1181. BnF, lat. 342 (41b3-4) “Et erat ioseph et ma/ria mater eius”, and NTC “Mas Iosep e Maria, la mare de lui, eran” but Vg. and 343 (40d2-3) “et erat pater eius et mater”.
1182. meraujla/lantz.
1183. See note for Luk 2:17 dii[t]a. Wunderli: dijas.
1184. traspausara: tras in superscript, u expunged.
1185. de; corrected form, following Vg. “revelentur … cogitationes”. Wunderli chooses les, in spite of the dominance of las in NTL; cf. his remark, II, p. 44, 3.2.1.
1186. Wunderli maintains de.
1187. oíanta, for oitanta; cf. the discussion of Luk 2:17 dii[t]a. Wunderli: ojanta.
1188. dede/iunis, in which de + pl. dejunis translates Lat. ieiuniis ‘from fastings’.
1189. Wunderli “cofesava nostre Senher”, while quoting Vg. “confitebatur Domino”.
1190. Jerusalem agrees with Iherusalem in the Spanish Escurialense I.j.6 versus Vulgate, BnF, lat. 342 (41b22), 343 (41a5), and NTC Israel.
1191. Retornant, which Wunderli keeps. Cf. Vg. “reversi sunt”, NTC “s’enretorneron [sic]”.
1192. ecoforzaua with an ink blot above the first a; the only case of coforz-; all other forms translating Vg. late Lat. confortare ‘to strengthen’ have cofort-. The only definition in PD, s.v. conforsar, is ‘forcer’; cf. Act 16:15 coforcec rendering Lat. coegit ‘she constrained’. PD esforsar, v. réfl. ‘prendre des forces’, and reforsar, v. a. ‘renforcer, fortifier’, are of more interest here; cf. NTL, NTP Eph 3:16 “esser esforsat”. Likewise, NTC Eph 3:16 “esser reforça”, translating corroborari ‘to be strengthened’. Cf. COM2 BRV vv. 20571-72 “la sancta fes dona coforss/ contra·l poder del Enemic” with the noun cofors ‘strength’ derived from coforsar < *CONFORTIĀRE supports our coforzava. Note, however, Act 16:15 coforcec.
1193. Et cum fos fait econtra ihesu/ de .xii. ansz anero doi deissendentz ls (underlined elements expunged).
1194. dels.
1195. el cirecundia, with the 9 sign for possible cun, cum, cun, com, con; cf. BnF, lat 342 (41c3-6) and BnF, lat 343 (71a23-71b1) “Existimantes autem illum esse in comitatu. Venerunt iter diei. et requirebant eum inter cognatos. et notos”. Any match between unintelligible “el cirecundia” with “Venerunt iter diei” is impossible save perhaps un dia matching diei ‘of a day’; cf. Act 1:12 “viage d’un sabte” for un instead of expected u. By extracting un dia, it is possible to reconstruct [vengro lo viage d’un dia] on the basis of NTC “vengron lo viage del dia”; reworded NTP “e can foron en lur luoc” is of no help. demandar for Vg. requirebant, but cf. NTC “vengro lo viage del dia”. Wunderli adapts the original reading: “el tir [d]e us dia”.
1196. apres: in margin.
1197. que lui: in margin.
1198. es so geit deeels. Vg. “et erat subditus illis”; Lat. subiectus, adj. ‘subjected, subject’, p. part. of subiicere; It. soggetto, adj. ‘subject, subjected (sottomesso)’; cf. OFr. sosgit, adj. ‘assujetti, soumis’ (see git, giet, p. part. of gesir). Wunderli corrects to sogeit. However, essogeit could be a form with prosthetic e-.
1199. edegrat, in which grat is the translation of Vg. gratia ‘grace’. See Luk 6:32, 33, 34 and 1 Pe 5:2 for gratia translated as ‘grat’ with other meanings.
1200. An no autem quentodo cimo imperil abreu: understand: ‘Now in the fifteenth year of the reign of Tiberius Caesar’, a bad copy of the Latin line, especially the deformation of Tiberii as Abreu; cf. BnF, lat 342 (41c24) and 343 (71c6-7) “Anno autem quinto decimo imperii tiberii”. Wunderli brings “de Cesar” into the Latin quotation as Caesaris. See his note, p. 153, 74, for further emendations, especially Latin against vernacular forms.
1201. ga/rdatz, translating Vg. procurante, ‘governor’.
1202. Lat. tetrarcha being translated as ‘the quarter part of a region’ here and twice more in this verse as well as in Luk 3:19 and 9:7; see note to Mat 14:1.
1203. phlip.
1204. etraico iudissi, read as ‘Traico a judge’ (cf. PD juzizi ‘jugement’) for Vg. “et Trachonitis”.
1205. With superscript e.
1206. lapairaula.
1207. ebea lauals/ sera cumplida etotz lo mons, in which “E be a” means ‘and there are many’ instead of Vg., BnF, lat. 342 (41d7), 343 (71d1) omnis; cf. NTP, NTC Tota. Wunderli corrects “ebea” to “E totas”, and retains lo before mons.
1208. las/ felontatz causas, felontatz not in PD; cf. Vg., BnF, lat. 342 (41d9), 343 (71d3/4) prava ‘crooked, deformed; irregular, perverse, bad’, and NTP “las fellonias”, NTC “las perversas cosas”.
1209. linalges.
1210. entre uos, is not in our Latin control texts.
1211. dizian.
1212. Wunderli: “non a”.
1213. ueg + surmounted o for -on.
1214. que, maintained by Wunderli.
1215. nofaretz; cf. NTC “non ferre”. Cf. Vg. concutiatis.
1216. Understand ‘wages, salary’, a meaning not in PD, s.v. uzatge.
1217. ardran.
1218. eforzantz. Cf. Vg. exhortans, NTC “confortant motas autras cosas”, NTP “amonestant motas autras cauzas”.
1219. See note at Luk 3:1, la quarta ….
1220. Aquest; cf. Vg, BnF, lat. 342 (42a27), 343 (72b22) “Tu es”, and NTP “Tu iest”, NTC “Tu sies”. Wunderli: “Aquest [es]”.
1221. el Jesu, translates Vg. “ipse Iesus” here and in Luk 24:15; cf. NTP “el meteis era Jesus”, NTC “el meseyme Yesu era”.
1222. que era natz filh/ de iosep, in which “era natz” ‘he was born (of)’ can in no way translate “ut putabatur”, meaning ‘as it was supposed’ in Vg. “ut putabatur filius Ioseph”, and in BnF, lat. 342 (42a30), 343 (72b26-c1). With that one exception, nine other accurate translations of forms of putare in Luke (1:66, 8:18, 25, 12:40, 42, 51, 13:2, 4, 18:8) assure us that the translator would have had no problem in interpreting putabatur. It appears that a copyist has deliberately altered at some point in the transmission of NTL a correct original reading that would have pointed out that the fatherhood of Joseph was a belief, as in NTP, as “filh de Joseph si con era cujat” and NTC as “qu’el era pensa filh de Iosep” (NTG: “qu’el fossa pensa”, NTD: “qu’el era pensa Sosoph”). The biological fatherhood of Joseph seems to be intended by the substitution of “era natz” (fatherhood) for “filh de Josep”, a legal title found in NTL Joh 1:45 “Jesu, fils de Josep de Naçaret”. See in this genealogy another important alteration in the name Elim at the end of 3:38.
1223. The scribe leaves untranslated Lat. “qui fuit” throughout the genealogy; understand ‘of’ before the ancestor’s name as in NTC “fo de Heli”, etc. Badly copied names are so pervasive in the list that little attempt has been made to correct them. Initial I- if unstroked is changed to J-, but is kept if stroked.
1224. iomna.
1225. saros, written first then o changed to e.
1226. ioiacob.
1227. sech written first and then c altered to t.
1228. Qui fuit eliz: Duvernoy has misread the name as Enlitz, having taken the on-stroke at the top of l for a tilde over e; cf. the on-stroke of the l in ples in the following line. The last name in the enumeration, God (“Qui fuit Dei”), is given in NTL as 3:38 eliz (Clédat, p. 106b, l. 11), a name that does not appear in the Vulgate, or any other Bible to our knowledge; cf. NTC “lo cal fo de Dio” and NTG, NTD, NTZ “lo qual fo de Dio”. We have here an important name, the creator of Adam, the first one of the lineage. Wunderli reads Eliz. Having for a long time read the last letter of the name as -z, after doing some research in Cappelli (1928), we are now of the opinion that what appears to be a -z in NTL stems from an original -m, making the name Elim. That -m is what might be called a “rotated m” because it is rotated a 90 degree angle to the right, which results in a figure 3, the off-stroke of which is a straight line slanted downward to the left. There is a good example of internal -z- in Clédat p. 106a, l. 13 in elizarr for Biblical Eliezer). Some copyist seems to have read the rotated -m in his model as a -z, as occurs in general in the vernacular Occitan manuscript tradition. In Cappelli (1928), there are examples of final rotated -m in aliam (xiv, p. 2, col. 1,) Deum (xiv f., p. 87, col. 2), and dominum (xv f., p. 104, col. 1). The substitution of Elim for God had doctrinal significance for the Cathars in that Elim could refer to God or gods as well as to angels, the latter being the preferred translation of Elim in Job, a book accepted by some Cathar communities in Italy; cf. Vg. Iob 41-16 “cum sublatus fuerit timebunt angeli et territi purgabuntur”. Those (fallen) angels taken to be responsible for the emprisonment of the spirit in human flesh would account for replacing Deus with Elim in the genealogy. Since the Cathar responsible for the substitution would not have learned of Elim in a Hebrew text, he would have got Elim from a Latin gloss, itself taken from a Greek text, perhaps by Bosnian Cathars who took it into Italy.
1229. Vg. and BnF, lat. 343 (73a6/7) “nihil manducauit” against 342 (42b29) “nichil manducaueit neque bibit”; cf. NTP “Et en aicellos jorns, nenguna cauza non manje ni bec”.
1230. es.
1231. doujla.
1232. Vai sa/tanas seguentre mi, not in Vg. or either of the two BnF texts, 342 and 343.
1233. queregardes; cf. Vg. “ut conservent te”, thus pl. gardesso. Wunderli: “que regardes[o]”; he carries it over to Luk 4:11.
1234. NTL adheres to BnF, lat. 342 (42c18-19) “ne forte offendas ad lapidem pedem tuum”, absent the beginning phrase in BnF, lat. 343 (73b11-13) “et quia in manibus tollent te. ne forte offendas ad lapidem pedem tuum”; cf. NTC “e car ilh penren tu en las mans que per aventura non offendas lo tio pe a la peira”.
1235. nop: p expuncted.
1236. ab, which Wunderli keeps. Cf. NTC “a temp”.
1237. BnF, lat. 342 (42c27-28), 343 (73b26/c1) “ab hominibus”, but Vg. “ab omnibus” and NTC “de tuit”.
1238. aibres.
1239. Read as franhz ‘broken’, p.p. of franher; cf. Vg. confractos ‘broken ones’.
1240. PD, s.v. pauzar, p(auzar) en alcun ‘soumettre au jugement’; Vg. “in remissionem”. Wunderli: empauzar.
1241. prezicar lauia dedeu/ ad couinable with unintelligible ad. Wunderli: adcovinable.
1242. daquels; in margin.
1243. edix adire
1244. og, read oc ‘yea’, translating Vg. utique.
1245. semensa.
1246. simeteis; Vg. “te ipsum”.
1247. uesios; Vg. viduae.
1248. elautres ans; Vg. “clausum est caelum annis tribus”.
1249. disrael; Vg. missing, but BnF, lat. 342 (42d27-28), 343 (73d20) “terra israel”; cf. NTC “la terra” without “d’Israel”.
1250. Abbreviated et before a vowel explains the loss of a, which is also a grammatical necessity.
1251. uos.
1252. ensarepta sidonis, with Lat. Sidonis; cf. Vg. “in Sareptha Sidoniae”, BnF, lat. 342 (42d29), 343 (73d22/23) “in sarepta sy/donie”, and NTC “Sareta de Sidonia”.
1253. lapropheta.
1254. see note for Mat 18:12 puitz.
1255. traspassatz; cf. Vg. transiens.
1256. e/ laciutat degalilea; cf. Vg. “civitatem Galilaeae”.
1257. [dizentz] missing; cf. Vg. dicens.
1258. sanhs, with abbreviated n.
1259. leis; Wunderli: lei.
1260. sobre luiss; Vg. “super illam”, with fem. illam translated as fem. lui. Wunderli: “sobre l’uiss”.
1261. Qui, error for quar. Wunderli: Que.
1262. abbr. .X. with superscribed i for Christ (here and at end of verse); the name is not in Vg., NTP or NTC, but is in both BnF, lat. 342 (43b8) and 343 (74c4).
1263. que, error for Quar. Wunderli: Que.
1264. lor
1265. so trames. prezi/car, is at odds with Vg. 4:43 “... missus sum [4:44] et erat praedicans” and BnF, lat. 342 (43b16), 343 (74c17-18); cf. NTC 4:43 “… soy trames. [4:44] E era predicant”. The infinitive construction “a predicar” in NTP 43 “… E per aquo era vengut [4:44] a predicar en las sinagogas de Galilea” bears a strong resemblance with the NTL text of the two verses.
1266. estantz; cf. Luk 5:2 estanh, and NTC estang. Wunderli: estantz.
1267. eleuauan; Vg. lavabant.
1268. Nauetat, retained by Wunderli.
1269. mou/tiduna ‘multitude’; PD has neither moltidu(n) nor moltedu(n). See Luk 6:17 moutedu[n]tz and note.
1270. adenols; PD, s.v. genolh, gives the variant denolh, the only occurrence here in NTL, the other plural forms being jenols (Mat 17:14) genols (Mar 15:19, Act 7:59, Rom 11:4, Heb 12:12) in which the -l- may be palatalized as indicated in Eph 3:14 genolhs. Wunderli: “ad [g]enols”.
1271. Quar pecaz/ lauiau, in which the attraction of pecadors immediately preceding explains the incorrect translation of Vg. stupor as pecaz; cf. NTL Luk 5:26 paors for Vg. stupor and in particular NTP “Quar paors l’avia environat”.
1272. See PD, s.v. preizon, ‘prise, capture’.
1273. et ezeissament, which Wunderli retains. For choice of ez-, cf. Luk 20:31 ez eissament.
1274. Et aduas enterra/ lanaus; Vg “et subductis ad terram navibus”. Wunderli: “la naus”.
1275. denonciate; cf. Vg. “vade ostende te sacerdoti”, NTP 5:14 “Vay e mostra te al preveire”, and NTC “vay e demostra te a li prever”. Of the 11 occurrences in Luke of forms of Vg. ostendere, all are translated with the verb demostrar with the exception of 5:14 here and Luk 22:12, lost due to a missing folio. denoncia is surely a bad copy of demostra; cf. especially NTL Luk 17:14 “Anatz, demostratz vos als preveires”. denoncia ‘to announce, declare’, though less suitable here than demostra, is a good Occitan word that is unfortunately missing from PD; cf. NTP Mar 16:10 denunciar, 16:13 denuncieron, Joh 16:15 denunciara, where NTL prefers forms of nunciar and NTC of anunciar. Wunderli: “denoncia te”.
1276. Interlinear que.
1277. efermen/tat. Wunderli: efermetat.
1278. delsi
1279. a Jesu, in margin.
1280. cumloleit; a marginal note in the copyist’s hand and a good example of cum ‘with’ with cu- in full.
1281. The beginning letters of both lines of an insertion in the left margin have been lost (Clédat. p. 110a), perhaps by the trimming of the pages when rebinding the manuscript. One sees on the first line in Clédat’s reproduction a bit of ink just before q plus a surmounted as a u-shaped wavy line plus les for qual es. The trace of ink before qual must be the off-stroke of the bar of -t in dizent. On the next line, there is missing a very small part of the bowl of a readable letter a belonging to [p]arla, introduced by que. The terminal -a surmounted as a u-shaped wavy line over the -m of blastem- is expanded as -as; see NTC blastemas. The Stutt. Vg. has six plural forms of blasphemia (Mt 15:19, Mr 3:28, Lu 5:21, 1Ti 6:4, Re 13:5, 13:60), but it is only here that we find NTL blastemas; cf. Mat 15:19 “mals ditz”, Mar 3:28 “esquern”, Luk 5:21 “blastemas”, 1 Ti 6:4 “esquern”, Apo 13:5 and 13:6 “maldigs”. Of those six, NTC has “blastemas” save all except sg. “blastema” in Mat 15:19.
1282. Qui. Wunderli: Que.
1283. Interlinear mals.
1284. See note for Mat 8:14 maso.
1285. BnF, lat. 342 (44a2) and NTP lack the subject Jesus, unlike 343 (75d10) “hexiit ihesus”; cf. NTC “Yesu issic”.
1286. Missing in Vg., BnF 342 (44a6); 343 (75d17) Levi; cf. NTP, NTC Levi.
1287. Wunderli: “ed els”.
1288. eluis es/campa; Vg. “et ipsum effundetur”.
1289. Wunderli: ves.
1290. Interlinear el.
1291. primeira/ment.
1292. fariseusi, with plural -i.
1293. qui; Wunderli: Que.
1294. elel, with an ink drop on the first e.
1295. mesrira mesura.
1296. delapreposio; cf. Mat 12:4 prepozesio, Mar 2:26 prepositio, Heb 9:2 prepositios.
1297. etes/<e>meg; the undersized <e> extends slightly into the margin; cf. Luk 11:1 essenhec and Vg. 6:6 et doceret; NTC e ensegnes, and NTP et ensenant els. Wunderli: “et es<e>nieg”.
1298. Wunderli mistakes the folio number: not “[56ra]”, but [56va].
1299. Et cilh calero, with unusual Et before consonant; not in NTC, but in BnF, lat. 342 (44c1-2); 343 (76c25) “Ipse uero tacebant”.
1300. ennorazo.
1301. For Iudam, read Juda, brother of James.
1302. elloc estec/ canpa; cf. Vg., BnF, lat. 343 (76d25-26) “stetit in loco campestri”, ‘he stood in a flat place’, but with et in 342 (44c19-20): “et stetit in loco campestri”, as in NTZ “e iste al luoc campestre”. Copulative e is also missing in NTC “E montant cun lor, iste a luoc campestre”; note erroneous montant replacing deysendent. The unintelligible phrase “el loc estec canpa” requires the repositioning of estec and the emendation of canpa in “estec el loc canp[estre]” ‘he stood in the flat place’. The emendation of canpa in “el loc estec canpa[t]” ‘in the place he stood camped (or established)’ would be quite awkward. Wunderli adopts the form campal.
1303. moutedutz, the sg. subj. case (as is grans) continuing Lat. MŬLTĬTŪDĬNEM > *molteduðin > moltedun > moutedun. The objective case would be moutedu(n), the masculine form of feminine Luk 5:6 moutiduna with an -i- due to Lat. multitudinem or to Oc. m. pl. mouti. The presence of -tz following the accented oxytonic vowel u indicates the omission of a tilde for n, hence the correction here. Luke has indisputable examples of the scribe's omission of n before -tz after -n- in two other nouns in pare[n]tz (Luk 18:29) and ge[n]tz (Luk 21:24). Wunderli: “moutedutz”.
1304. que|ro; cf. NTP “E cels que eran”, NTC “e aquilh que eran”.
1305. trobar; Vg. tangere et NTC, NTZ tocar. Wunderli retains trobar.
1306. peresperit, added in the upper margin, is not in NTC or NTZ, neither is it in Vg. “beati pauperes quia vestrum est regnum Dei”; but cf. BnF, lat. 342 (44c), where there is abbreviated spiritu after pl. pauperes with an expunction dot under s- and -u (perhaps from a reader?) and also in 343 (77a14) an interlinear abbreviation of spiritu after pauperes, which appears to be in the scribe’s hand. NTL singular paubre is supported by sg. paure in NTP “Benaurat est paure quar lo regne de Dieu es vostre”. Wunderli does not take note of the presence of per esperit.
1307. logregne.
1308. quiriiretz; Vg. “quia ridebitis”.
1309. falses prophetas, with the adjective missing in Vg., NTP, and NTC, but in BnF, lat. 342 (44d16), 343 (77b12) “pseudoprophetis”.
1310. etzelui, for expected e celui.
1311. Quar Qui.
1312. demantz, P2 present subjunctive of demandar used in a negative command; cf. Mat 5:42 “no li o demansz”.
1313. gart in full, surely a bad expansion of gt in a model with a surmounted u-shaped wavy line as in 6:34 gart ‘thanks’; cf. Vg. gratia translated as Luk 6:33 grat in full.
1314. renouol, with enclitic l for lo; cf. Mat 21:39 “E preso·l fil” with another enclitic 1. Whereas PD records, s.v. renoier, the noun renovier ‘usurier’ (cf. NTL Luk 7:41 renover), there is no entry for the verb renovar, which Alibert (1965) defines as ‘faire l’usure’. Cf. NTC “li pecador prestan a li pecador”. Wunderli interprets, with damage to the syntax, as “re no vol”.
1315. miscderois, here and again at the end of this verse, both with an impossible notation of Occ. misericordios ‘merciful’, well supported in COM2 and found in Alibert (1965), s.v. misericordia, with the derivative misericordios. Note also the confused abbreviations in Jam 5:11 and in Heb 2:17. Wunderli reads as “misericordois”, twice in the ms.
1316. [No vullas jujar, e no seretz jujat.] has been omitted; cf. Vg. “nolite iudicare et non iudicabimini”, also in BnF, 342 (45a14-15), 343 (77c-d2).
1317. cumdamnar, cumdamnat; see note for Mat 12:7.
1318. larga ‘liberal, generous’, corresponding to NTC abondiant and NTZ habondiant; cf. BnF, lat. 342 (45a18) conferta[m], 343 (77d7) confertam ‘stuffed, filled full’, confertus being the participle of confercio (com + farcio).
1319. sera dada esobre uer/zetz; scribal “sera dada” appears to be an error for calcada (PD calcar ‘fouler’); cf. Vg.. BnF, lat. 342 (45a19), 343 (77d7) coagitatam. NTC “ensemp calca e sobrevercent”, NTG (f. 66 r a) “calcaa e sobreverçent”, NTD (f. 34 r a) “calca e sobrevertzent”, but NTZ (p. 74) “ensemp calca e sobre habondiant” translating Vg. “coagitatam et supereffluentem” ‘shaken down and overflowing (or superabundant)’, supports the emendation of “esobre uer/zetz” as “e sobreverze[n]tz”; cf. PD sobreversar ‘déborder’. Wunderli retains the reading of the ms.
1320. aurau; reconstructed donaran on the basis of NTC donaren for Vg. dabunt. Wunderli: aura.
1321. ses for sen, ‘bosom, breast’ for Vg. “in sinum”, for which Wunderli retains ses.
1322. Eneiss/a la messura, erroneously by Duvernoy and Wunderli as “E neissa la mesura”, it should read as “E neiss a la mesura” meaning ‘in the same measure’. Note the misplaced cancellation dot under -u in ms. messura instead of under the adjacent second -s. See BnF, lat 342 (45a), 343 (77d9-11) “Eadem uero mensura (342a20 quippe mensuram) qua mensi fueritis remetietur (342 remicietur) uobis”. A Basque document at klasikoak.armiarma.com/idazlanak/K/KardaberazOndoiltzen009.htm cites “Eadem quippe mensura, qua mensi fueritis, remitietur vobis. Lucae 6.” with remitietur against BnF, lat 342 remicietur instead of 343 remetietur.
1323. ueedemia nirazimz, Vg. “vindemian uvam”; cf. BnF, lat. 342 (45b9/10), 343 (78a13) “uindemiant uuam”, and NTC “vendemian ua”. Note also NTP razim with NTL instead of uva. Wunderli: “vendemian razimz”.
1324. Interlinear senhor.
1325. fo, for P3 pret. of foire ‘to dig’; cf. fos(s) for Vg. perf. fodit in Mat 25:18 “e fos en terra”, Mar 12:1 “e foss i u cros”. Wunderli: fo.
1326. fonzament, in PD fonsamen ‘fondement’; cf. for -nz- COM2 Peire Espanhol PC 342, 3 ll.2-3: “e la clardat on deuria fonzar/ mos bastimens ...” and C. Chabaneau PDJE p. 44 “Neys las fonzamentas derocavo …”.
1327. sobrumdamentz; cf. PD sobrondar ‘inonder’ and 2 Pe 3:6 sobrondatz.
1328. empentz, a reduction of empeintz, cf. Anglade 1921, p. 330, past part. empeint.
1329. fonzada, with -nz- also in Eph 3:17, Col 1:23 fonzat, and Heb 1:10 fonzest from inf. fonzar, the infinitive being absent in NTL; cf. PD, s.v. fonsar, without the meaning ‘to lay a foundation’.
1330. fozament; cf. the same spelling in Act 16:26, 1 Co 3:12, 1 Ti 6:19, Apo 21:19 for fonzament < FUNDAMENTUM. Missing straight tilde on -o- accounts for the five spellings as fozament the eleven correct spellings of fonzament(z).
1331. Note BnF, lat. 342 (45b28-29), 343 (78b13-15) “et facta es ruina domus illius magna” and NTP “e fo fah grans trabucaments d’aycella mayzo” against abbreviated NTC, NTZ “e lo trabucament de lei (NTZ ley) fo fait grant”.
1332. ma/laues, written in full on two lines; given Mar 1:32 malauens for Vg. “male habentes”, it is possible that the copyist failed to put a tilde over the e here and there. However, we also have NTL Luk 9:2 malaves and COM3 CSF 305 “gueri·lz malaves e·ls lebros”.
1333. que uollia morir ‘was ready to die’ for Vg. “erat moriturus”. NTC “avent mal, car era a morir”, and NTZ “hauent mal era a morir”. Like Wunderli, we suppress initial que.
1334. see note on amorossament at Mat 2:7.
1335. que dos, with P2 pr. subj. dos from donar ‘to give’; see another case of dos in Mar 6:25. Here Wunderli corrects, inexplicably, to “do[na]s” (cf. use of subj. after dignes in Luk 7:6 and 7:7), whereas in Mar 6:25, he maintains the ms. reading.
1336. di/ eparaula; cf. Vg. “dic verbo” ‘say in a word’.
1337. daqui enrer in which rer, surely a variant of reire, is not found anywhere else in NTL; cf. NTP “pueis”, NTC “d’aqui enant” for Vg. “deinceps” ‘afterwards’.
1338. Qui, error for quar. Wunderli: Que.
1339. Interlinear seu.
1340. entota la/ regio delui; cf. BnF, lat. 342 (45d12), 343 (79a3-4) “in uniuersam iudeam de eo”, and NTP “de lui (issi) en tota Judea”, NTC “de lui en tota Iudea”. Wunderli maintains regio, in spite of the repetition.
1341. Capital E overlooked by the rubricator.
1342. Interlinear a.
1343. ape/lhc, with -c on the line instead of superscribed for -ec.
1344. uezer, noun meaning ‘sight, vision’, as in Luk 4:19 “lo vezer”; PD, s.v. vezer ‘voir’ has only the verb.
1345. re/cumtatz, witten as -cum- in Luk 1:1 recum/tament.
1346. econtraitz; see note for contrait in Mat 11:5.
1347. etels auers, understand ‘riches, luxuries’; cf. NTP “en delichozas”, NTC “e en deleit”, Vg. “et deliciis” from deliciae. avers elsewhere refers to ‘wealth, riches’: Luk 8:3 “de lors avers” = “de facultatibus suis”, 18:24 “los avers” = “pecunias”; Act 8:20 “lo teus avers” (subj. case) = “pecunia tua”.
1348. Vg. “iustificaverunt Deum”, BnF, lat. 342 (46a15), 343 (79c5) “iustificauerunt Deum”; N.B. Spanish Escorial ms. I.j.6, [241d] Luk 7:29 “loaron a Dios”, loar ‘to praise’ being cognate with Oc. lauzar against NTP “justifiqueron Dieu” and NTC “justifiqueron Dio”.
1349. daquestas.
1350. lost in jump from -tz in beventz to the same in dizentz; cf. Vg. “et dicitis”.
1351. (d)onientz. Whereas the usual NTL translation of Vg. unguentum is enguent with en-, we find here on- in NTC “porte vaisel d’onguent” and un- in NTP “aportet una bostea plena d’unguent” for Vg. “adtulit alabastrum unguenti”. The interpretation of scribal -ni- as -nj- in onjentz has support from -ni-, with -i- (pointed or not) in scribal Luk 4:2 maniec, Luk 17:8 maniem; Act 7:24 veniec, Luk 18:7 veniansa; Act 19:13 coniuri (in full with a point on each i); 2 Co 7:12 iniuria. The affricate -j- in NTL onjent can be equated with the affricate -g- in Luk 6:4 mangec; cf. Cat. and Sp. ungir ‘to anoint’ and modern Oc. ongit ‘oint’(Quercy) in Alibert 1965, s.v. onher (with variants onger, unher). The form ongens occurs in “.ii. pos de ongens” in a 1492 inventory of a pharmacy (Archives de Vaucluse, notaire, fonds Martin); see P. Pansier, Histoire de la langue provençale à Avignon du XIIme au XIXme siècle, vol. 2, p. 240; referenced in his lexicon, however, as onguens (1492), vol. 5, p. 112. Maria Sofia Corradini’s edition (THPA, p. 305, LI, 16) has onguent. Catalan ungent is also found in the late 14th century ms. G versus ms. B engüent; see Lluís Cifuentes, “Fragments d’un ms. en català de la ‘Chirurgia’ de Teodoric reaprofitats en relligadures del Cinc-cents”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 19 (2000), 561-85; p. 574 n. 67. L. Cifuentes, who thinks that ongen(t) and ungen(t) could be Occitan borrowings in medieval Catalan, has graciously provided via e-mail another example of ongent in R. Llull’s poetry (XIII-XIV c.) in DCVB, s.v. ongent, as well as two instances of ungent, one in his own edition of Teodoric’s Cirurgia (ms. Paris, BnF, esp. 212, XIV m. c., trans. ca. 1304) “sia desobra posat l'estorax e sia fet ungent” (f. 17rb) and the other in Llibre de la figura de l’ull which Joan Jacme, a professor in Montpellier, translated ca. 1380 from Alcoati's text (XIV-2). Wunderli reads “oniementz”.
1352. los.
1353. pus./ leu; cf. NTC, NTZ “plus lui” for Vg. “eum plus”. Wunderli retains leu, and makes it the beginning of the next sentence.
1354. sosimon.
1355. Venc.
1356. Interlinear femna.
1357. intra for Vg. “intravi” ‘I entered’, NTP “entriei”, NTC “yo soy intra”. Wunderli retains intra.
1358. sos, written before “desocap” was added in the margin.
1359. de so cap in margin.
1360. intra for Vg. “intravit”, NTP “intret”, NTC “intre”. Wunderli intra.
1361. … mas … mas, both with a surmounted u-shaped wavy line over m-; cf. Vg., BnF, lat. 342 (46c4-5), 343 (80B8-9) “cui autem minus dimittitur minus diligit”; NTP “E cel ama mens a cui me[n]s es perdonat”, NTC “Mas aquel al cal es perdona menç ama menç”. Wunderli retains the original reading.
1362. signes; Vg., BnF, lat 342 (46c12), 343 (80b19) iter, NTC viages, NTP vias. We retain the reading, as does Wunderli. Error for viages?
1363. e, instead of et before vowel.
1364. malavetz ‘illnesses’, variant of the sg. noun malaveit, in PD, s.v. malavech ‘maladie’, not to be confused with the adjective in PD, s.v. malavet ‘malade’.
1365. lamoler chuza; chuza has a badly formed c- resembling an e-; cf. Vg. Chuzae, NTC Chuça and NTP Cuza. Wunderli Ehuza.
1366. del siruent. Vg. procuratoris. The scribe has inserted del following the genitive Chuzae, Wunderli retains the reading “la moler Ehuza, del sirvent …”. Cf. NTC “molher de Chuça, percurador …”, NTZ “molher de cozci procurador …”.
1367. The upper stroke of the second long s is missing.
1368. sus. qui sem/ena; Vg., BnF, lat. 342 (47c24-25), 343 (80c11-12) “exiit qui seminat”. Wunderli accepts “su[r]s”, as a form from sorzer. Cf. NTC and NTZ: “Aquel que semena issic …”.
1369. euengut; “e vengut” seems to a bad copy of “e caucigat”, judging by Vg. BnF, lat. 342 (46c27), 343 (80c15) “et conculcatum est” ‘and was trodden down’, NTC “e fo scalqueia”, NTZ “e fo caplisa”; NTP missing. Wunderli retains vengut.
1370. eli, with lost et ‘and’. Wunderli: “Que li veçe[n]tz no vejo, e li auzentz …”.
1371. noso crezent quesio fait salui; The model, Vg., BnF, lat 342 (46d15), 343 (80d16-17) has: “ne credentes salui fiant” ‘lest, believing, they should be saved’, translated wrongly in NTC and NTZ as “que cresent non sian fait salf”. After “de lor [que]”, Wunderli retains the original reading.
1372. lapapeira.
1373. noau, retained by Wunderli. However, an is required; cf. Vg. “radices non habent”.
1374. queca … queauzo, present tense; cf. Vg. BnF, lat. 342 (46d20-21), 343 (80d23-24) pret. “cecidit … audierunt”, NTC “cagic, auviron”. Wunderli retains the present tense.
1375. volontatz; cf. Vg. voluptatibus.
1376. ofegadors; error for ofegatz, rightly shown in NTC and NTZ; cf. Vg. suffocantur.
1377. auetz; cf. Vg. auditis, BnF, lat. 343 (81a18), NTC auve.
1378. dissendec ‘went down’; cf. BnF, lat. 342 (47a13), 343 (81b6) ascendit, NTC monte. At some point in the transmission of the text, ascendit has been misread as descendit, probably taken at the Latin level for descendit in the following verse. For the choice of pujar, cf. pugero in this verse and Luk 5:3 “E pujantz en una nau”. Wunderli: deissendec.
1379. Wunderli: “perig<o>lavo”.
1380. Wunderli: eslevatz.
1381. Wunderli: “tement meravilat”.
1382. rigio, for usual regio; cf. rigio ‘region’ also in COM2 MSP l. 2300.
1383. alui/ us; translation of the Lat. verb occurrit lost at the end of the line. Emended correc based on Mar 5:2 correc for that verb form.
1384. ecridec/ gran uotz; loss of e at the end of the line; cf. NTC “e cridant en grant voç” for Vg. “exclamans voce magna” and Luk 1:42 “E cridec en gran votz” for Vg. “et exclamavit voce magna”. Wunderli retains the original form.
1385. endestreit; a bad copy of el desert in the singular as in BnF, lat. 342 (47b12/13) “in deserto” and NTC “al desert”, opposed to 343 (81c26) “in deserta” in the plural. The noun destreit < DESTRICTU, meaning in PD, s.v. destrech, ‘détroit, défilé; district’, does not fit the context here, but is retained by Wunderli.
1386. espug. Wunderli “es pug[s]”.
1387. Understand “en tement” ‘in fear’; cf. however NTC and NTZ “e tempseron” ‘and they feared’, closer to Vg. “et timuerunt”. Wunderli: “e temero”.
1388. dela regio, bad reading or copy of “de la legio”, perhaps taken for regio in the next verse; cf. BnF, lat. 342 (47c1/2), 343 (82a3) “a legione”, NTC “de la legion”.
1389. tirna; for torna for Vg. redi ‘return’, as in Luk 19:15 tornec ‘returned’, for Vg. rediret.
1390. pertotas las ciutatz; cf. singular ‘city’ in Vg. “per universam civitatem”, BnF, lat. 342 “huniuersam ciuitatem” (47c10), 343 (82a15-16) “per uniuersam ciuitatem” ‘through the whole city’ against plural ‘cities’ in NTC “per totas las ciptas”, NTZ “per totas las cittas”.
1391. Wunderli: recebo.
1392. “edevenc se” in margin.
1393. ededix.
1394. Lost in going to the next line.
1395. Autre; cf. Vg., BnF, lat. 342 (47c30), 343 (82b22) aliquis, and NTC Alcun. Wunderli retains Autre.
1396. poc/ rescondre; refl. pers. pron. se lost in passing to the next line.
1397. aias/ fizanza, no counterpart in Vg. or NTC; cf. however, BnF, lat. 342 (47d6), 343 (82c7) confide.
1398. auzi; Vg., BnF, lat. 342 (47d11), 343 (82c14) audito, NTC auvia, fem. p.p. agreeing with parolla. Wunderli: “auzi la paraula”.
1399. la toza in margin.
1400. malaues, for Vg. infirmos ‘the sick’; see note for Luk 7:2 malaves.
1401. nia.
1402. See note at Luk 3:1 “la quarta …”.
1403. azesmaua; Vg. haesitabat ‘he was considering’.
1404. See note for Mar 12:13 alsquanz.
1405. Edeman/da, followed by a much wider than normal space, which may indicate a hole in the parchment; cf. Vg. quaerebat. Wunderli: demanda.
1406. oconogo, for o + conogo, written in full. See the note for conogo in Mat 21:45.
1407. Efait, not in Vg., the two BnF texts nor NTC.
1408. que aissi; cf. Vg., BnF, lat. 342 (48a29), 343 (83b11/12) “que circa sunt”. The translation of Vg. euntes ‘going’ requires the addition of que.
1409. omes omitted; cf. Vg. viri, BnF, lat. 342 (48b5), 343 (83b22) uiri, and NTC baron.
1410. siccan/tenas.
1411. lidicipol, one of three occurrences of di-; cf. Luk 11:1, Joh 12:4 dicipols.
1412. leuates, with so lost in passing to the next line.
1413. franemen/tas, with -n- for -nh-, also in Joh 6:12, 13.
1414. de joan baptista, with de perhaps a mistake for que. Wunderli retains de.
1415. Superscript r.
1416. Vg. “Christum Dei”, NTC “Christ de Dio” against BnF, lat. 342 (48b22) “Christum filium dei”, 343 (83c23) “Christum dei filium”.
1417. odisseso adhome; cf. Vg., BnF, lat. 342 (48b23-24), 343 (83c25/26) “dicerent hoc”, and NTC “o dissesan a alcun”.
1418. Vg. “Petrum et Iohannem et Iacobum” BnF, lat. 342 (49c12/13), 343 (84a3) “petrum. et iacobum. et iohannem”, with the same order in NTC “Peire e Jaco e Johan”. Wunderli adds “[e Jacme]” after Joan.
1419. Following NTC, NTZ “la semblança”.
1420. deuotz; votz ‘voice’, a bad copy of volt ‘countenance’. For semblantz, cf. PD, s.v. semblan, n. m. ‘semblant, apparence; mine, expression du visage’. Masc. autre, agreeing with semblantz, has the meaning ‘different, changed’, seen in Horace’s “quotiens et specula videris alterum”. With emended volt, we have a close translation of Vg. “et factum est dum oraret species vultus eius altera et vestitus eius albus refulgens”. Our text certainly does not come from either BnF, lat. 343 (84a5-8) “et factum est dum oraret species uultus eius ut sol altera facta est et uestitus eius albus refulgens” or 342 (48c14-17) “et factum est ut sol dum oraret species uultus eius altera aparuit et uestitus eius albus refulgens”; note the translation of “altera aparuit” in the latter as NTC “aparec muda” ‘appeared changed’.
1421. quecumpl/it uos era, with meaningless uos, not found in the control texts, which have “quem completurus erat” in BnF, lat. 342 (48c20) “que complecturus”, 343 (84a13/14), NTC “lo cal era a complir”, NTZ “lo cal el era a complir”. Wunderli emends to: “que complir vos era”.
1422. los, retained by Wunderli; Vg. duos. NTC: “dui baron”.
1423. Wunderli: ques.
1424. quefuita lauotz; cf. Vg. “fieret vox”.
1425. tornec contra, for Vg. occurrit, may possibly be a corruption of “correc contra”; cf. Mat 28:9 “contra-corec”, Joh 11:20 “corec contra”; NTC Mat 28:9, Luk 9:37, Joh 11:20 “contracoroc”, Mar 5:2 “contracorroc”; NTP Mar 5:2 “correc”, Joh 11:20 “corre li acontra”.
1426. Capital E overlooked by the rubricator.
1427. Understand ‘he is my only one’; cf. NTC “car el es a mi unial”.
1428. esobrel anament, impossible here for Vg. subito ‘suddenly’, translated elsewhere as Luk 2:13 “eissa ora”; Act 9:3 “soptozament”, 22:6, 28:6 “sobtosament”. Wunderli retains the reading.
1429. quel negueriso; Vg., BnF, lat. 342 (48d16/17), 343 (84c1) “ut eicerent illum”, NTC “qu’ilh gitessan lui”; cf. NTL Mar 9:17 “que·l ne gitesso”. Wunderli retains the reading gueriso.
1430. uos sofrira, without conj. e. Cf. NTC suffrirey. Wunderli retains sofrira.
1431. Following the Stuttgart Vulgate, NTL terminates verse 9:42 here. NTC, following another Latin version, adds our NTL v. 9:43 to this verse, making the beginning of NTC v. 43 correspond to NTL v. 44.
1432. ihesu added, missing from Vg. but found in BnF, lat. 343 (84c17) and also in 342 (48d30) “Dixit autem ihesus”, which follows, instead of beginning, the interpolation discussed in the note in v. 44 at dejunis.
1433. poquem.
1434. See the parallel passage in Mar 9:27-28 for the interpolation beginning with “e dix Peire”; cf. BnF, lat. 342 (48d26-29), 343 (84c17-22) “dixit autem petrus. Domine. quare nos non potuimus eicere illum? Quibus dixit. Quia huiusmodi genus nisi [324 nisi in] orationibus. et ieiuniis non eicitur”.
1435. enterocar; see the note to Mat 27:11.
1436. es/tablic, with an ink blob before t-.
1437. memre, for subj. case menre. Vg., BnF, lat. 342 (49a14-15), 343 (84d16-18) “nam qui minor est inter omnes uos [342 uos omnis] hic maior est”, NTC “Car aquel qu’es menor entre tuit vos, aquest es maior”, show that the Occitan terms mager and menre are reversed.
1438. vedeem.
1439. Interlinear s.
1440. siec, pres. P3 seguir or segre (cf. Luk 17:23 seguir, but Joh 13:36, 37 segre).
1441. asun noms es, a garbled translation of Vg. “adsumptionis eius”, adsumptio being a rare word in the Vulgate, only occurring here (Douay ‘of his assumption’, adsumptionis eius) and in Rom 11:15 adsumptio, translated in Luk 9:51 NTL as prendementz, in NTC as prenament, and in NTP as recebement (Douay ‘the receiving’) but in Rom 11:15 as prennement; cf. Luk 9:51 BnF, lat. 342 (49a22), 343 (85a3-4) “assumptionis eius”, NTC “de l’asumpcion de lui”. Wunderli adopts the Latinate form asuntiones.
1442. etenanz. Corrected following NTC, anant. See also following verse. Wunderli: enanz.
1443. dissen/da, with reduction of -ei- of the more common deissend-; cf. Act 24:1 dissendec and Act 14:10 dissendero, though di- is not in PD, s.v. descendre.
1444. desendec; emended on Vg. designavit and NTC desegne.
1445. loguers
1446. en uos; cf. Vg. “quia adpropinquavit regnum Dei”, but BnF, lat. 342 (49c19-20) “quia adpropinquabit in uos regnum dei”, from which in uos is lacking in 343 (85d16-17); cf. NTP “que lo regne de Dieu s’apropria”, but NTC “car lo regne de Dio s’apropie en vos”.
1447. equaira et eceruitz; see note for Mat 11:21 cara for quaira. Surely impossible cervitz ‘nape of the neck’ is a bad copy of cendres ‘ashes’. Missing sezentz is supplied from Vg., BnF, lat. 342 (49a25), 343 (85d25) “in cilicio et cinere sedentes”; cf. NTC “sesent en seliç e en cenre”. Wunderli omits the form.
1448. ifer + a surmounted inverted question mark; see note for Mar 9:42 ifern.
1449. nozeran. Wunderli keeps the plural.
1450. Wunderli: enaisso.
1451. Wunderli: “quis es”.
1452. Wunderli: “quis es”.
1453. equi, with missing a (for Vg. cui ‘a qui’), and demostre with superscribed e instead of the surmounted u-shaped wavy line for -ar. Wunderli reads: “e qui volra lo fil demostre[r]”.
1454. uerei.
1455. uida/ durable, the only case of durable instead of durabla modifying fem. vida and other such nouns; cf. elsewhere in Luke vv. 18:18, 18:30 “vida durabla”. Assuming the loss of en in the passage to the new line, a less favourable emendation would to be to restore en in fairly frequent NTL “en durable”, which is only the slavish translation of Lat. in aeternum ‘forever, everlastingly’. Wunderli: durable.
1456. es enqual, with variant es for more common ez; cf. Luk 5:17 (bis), 5:29, 9:15, 17:28, 20:31, all before e- initial words. Wunderli: “Et e la leg que escriut es, en qual mesura leigs?”, suppressing the first se, on the basis of Vg. “In lege quid scriptum est? Quomodo legis”.
1457. Wunderli: el. This form of the definite article is not appropriate to the language of the text.
1458. lin, with stroked i, clearly distinguished from lui of the previous line. Wunderli, however, here reads lui.
1459. equan, maintained by Wunderli.
1460. quals fe mais, with loss of lo and a mistaken reading of an abbreviation for misericordia (Vg. misericordiam) akin to NTL mja with an surmounted inverted question mark over j, certainly not the fuller abbreviation in BnF, lat. 342 (50a28), 343 (86d24) miscdiam with in 342 an apostrophe over the d, and in 343 a horizontal stroke across the upper stroke of the d. Wunderli maintains the reading of the ms.
1461. essament, with reduction of ei- in customary eissament; see also in 1 Tit 2:3.
1462. etaquesta, with ad added instead of az because it is better represented in Luke. If resolved as “et a questa”, it would be a Waldensian intrusion; cf. NTC “e a questa era”.
1463. Vg. “circa frequens ministerium” is translated in the Douay version as ‘about much serving’, which matches well enough Lat. frequens ‘constant, repeated, assiduous; frequent’. It is difficult to believe that the NTL translator mistook in a model ‘present’ for ‘frequent’, having understood ‘about the present serving’. Assuming that present has [s], not [z], we could have an adjective pressent the origin of which is conjectural. If the translator's attention was on the labour of Martha having to serve the group alone, he may have focused on the difficulty of work. The codex Teplensis translates frequens as Middle High German emzigen ‘busy; assiduous’, a meaning not far removed from Eng. pressing and Fr. pressant. Med. Oc. premer < Lat. PREMERE ‘to press, press upon; to beset, pursue’ raises the problem of its pres. part. premens, -tis. However, given the various forms of premere that have the root press-, including the perf. part. pressus, -a, -um, it is not impossible that a remake of prementem as *pressentem could then have given Oc. pressent, perhaps an NTL hapax. Another possible explanation would derive present from the pr. part. presante(m) of pressare, the frequentative form of PREMERE, with the substitution of -ent for -ant as in Luk 6:31 sobreverze[n]tz.
1464. cosirosa, with missing verb pres. ind. P2 est; cf. NTC “tu sies curiosa”. Wunderli omits the form.
1465. There is considerable variation in the Lord’s Prayer between BnF, lat. 342 (50b20-27) “(2) et ait illis. Cum oratis dicite. Pater sanctificetur nomen tuum: Adueniat regnum tuum. (3) Panem nostrum cotidianum da nobis cotidie. (4) et dimitte nobis peccata nostra siquidem et ipsi dimittimus omni debenti nobis. et ne nos inducas in temptationem” and 343 (87b3-16) “(2) et ait illis. Cum oratis: dicite. Pater nostrum qui es in celis. Sanctificetur nomen tuum. Adueniat regnum tuum. Fiat uoluntas tua sicut in celo. et in terra. (3) Panem nostrum cotidianum da nobis hodie. (4) Et dimitte nobis debita nostra. Sicut et nos dimittimus debittoribus nostris. Et ne nos inducas in temptationem. Set libera nos a malo”. The differences in NTL vv. 2-3 bear solid proof that NTL was not translated from either manuscript. Whereas NTL and 342 lack 343 “nostrum qui es in celis” in v. 2, both NTL and 343 have “Fiat uoluntas tua sicut in celo et in terra”, although it is placed in NTL at the end of v. 3 rather than at the end of 343 v. 2. NTL “cada dia” translates 342 cotidie instead of 343 hodie ‘today’. NTL translates faithfully the text of v. 4 in 342.
1466. Atuedar.
1467. lenoig; Wunderli: “le nois”. This is clearly the form l’enoig.
1468. Wunderli: leva. Cf. NTC and NTZ: “se levare”.
1469. annobs. Wunderli: “an obs”.
1470. quedizetz elbelzabus gita, where an erasure in elbelzabus has converted the bowl of a b to the second l. For the suppletions, not added by Wunderli, cf. NTC: “Car vos dice mi gitar demonis …”.
1471. Added by the same hand in the right margin; reconstructed letters in brackets were lost when the manuscript was trimmed for binding. Wunderli adopts the following order: “<Mas si eu e geti demonis> [el Belzabus]”.
1472. el/ do; cf. Vg. “in digito” and Luk 16:24 “det”. Wunderli prefers the form dit.
1473. issit, p. p. of issir ‘to go out’, retained by Wunderli, is impossible for Vg. profecto, translated here and in Luk 11:48 as acertas. Emended issi probably picks up the meaning ‘thus’ instead of repeating earlier acertas for Vg. porro. Note the avoidance of repeating acer ‘surely’ by substituting mas for porro in NTC Luk 11:20 “Mas si yo gieto demonis al den de Dio, acer lo regne de Dio pervenc en vos”. Compare Luk 14:28 isso for the loss of a- in issi.
1474. sobrevezentz
1475. etoutali tota la/ rauba; BnF, lat. 342 (50d17), 343 (88a14) “et spolia eius distribuet”, NTC “e departire las despolhas de lui”; the choice of devir ‘to divide’ instead of departir, see NTL 1 Co 13:3 deviserei.
1476. desers; emended -tz because -s never occurs.
1477. quar, with a surmounted u-shaped wavy line.
1478. signes/ denini ue, understand ‘a Ninive sign’, an awkward reworded translation of Vg. “signum Ninevitis” ‘a sign to the Ninivites’, instead of “signes als Ninivitienx”; cf. Douay “a sign to the Ninivites”, BnF, lat. 342 (51a8), 343 (88b22) “signum niniuetis”, NTC “ensegna a li Ninivitienc”. See NTL Act 2:9 “Elemitienc” ‘Elemite’(sg.) to support “Ninivitienx” (pl.).
1479. enaissi sera elfil; cf, Vg. “ita erit et Filius”.
1480. oecon en/tepretara; cf. BnF, lat. 342 (51a12), 343 (88c1-2) “et condempnabit illos”; NTC “e condapnare lor”.
1481. Text lost in going to the next folio, text that can be reconstructed as [E vec vos aqui plus de Salomon] on Luk 32 “E vec vos aqui plus de Jona”; cf. BnF, lat 342 (51a14-15) “et ecce plus quam Salomone hic”, 343 (88c4-5) “et ecce plus Salomone hic”, NTC “e ve vos ayçi prus que Salomon”.
1482. cumdam/naran.
1483. Qui, for aqui; cf. also Luk 14:16 qui for aqui. DCVB, s.v. qui, 2. labels Cat. qui as a dialectal and vulgar form of aqui, documented as early as Arnau de Vilanova (c. 1240-1311) in his Obres, xi. 11.
1484. lalumme/iera enrestost; cf. PD, s.v. rescondre.
1485. intreran, retained by Wunderli.
1486. lunmeira; see Luk 11:36 lumneira.
1487. eli parlero; Vg. and BnF, lat. 342 (51b3), 343 (88d7) have loqueretur; cf. NTC “el parles”. The translator probably had a model with loquerentur with a stray tilde on the e of -etur.
1488. dinnar, the only case of -nn- instead of -n- in the root of that verb. Wunderli emends to dinar.
1489. plers, written in full.
1490. “Fol, doncas” in margin.
1491. ecarita; cf. Waldensian NTC “e la carita”.
1492. tadeiras.
1493. BnF, lat. 342 (51b23-24) “Ve uobis scribe et pharisei hypocrite quia estis”, 343 (89a10-11) “Veh uobis phariseis ypocrite. quia estis ...”; cf. NTC “Malaventura a vos! li cal se ...” following Vg. “vae vobis quia estis ...”.
1494. Wunderli: faiss.
1495. e u dels uostres ditz nolos uolo to/ca, in which los refers to faiss ‘burden’; understand: ‘and with one of your fingers you (pl.) do not wish to touch them [referring to faiss]’, an awkward translation of 342 (51c1-2), 343 (22-24) “Et ipsi uno digito uestro non tangitis sarcinas (+ 343 ipsas)”, in which sarcinas ‘load of a beast of burden’ has a broader meaning than faiss; cf. NTC “e vos meseyme anb’ un vostre den non tocca las saumas (= saumadas)”. Wunderli: “e u dels vostres”.
1496. Wunderli: “e[n]deficatz”. The addition of “[n]” is unnecessary. Similarly in Luk 11:48.
1497. que cosi neins la obras; Vg., BnF, lat. 342 (51c5), 343 (89b3-4) “quod consentitis operibus”, and NTC “que vos consente a las obras”.
1498. Vg. “eorum sepulcra”. Wunderli retains los.
1499. auos; cf. Vg., BnF, lat. 342 (51c9), 343 (89b9) “ad illos”, and NTC “a lor”. Wunderli: “a vos”.
1500. ezels; cf. “et ex illis” in Vg., BnF, lat. 342 (51c10), 343 (89b10), and NTC “de lor”. Wunderli: “ez els”.
1501. “lo just” in margin.
1502. first written lag, then altered to e before -g, without erasing the bowl of a.
1503. lipfariseu.
1504. que/ lacusseso; see Luk 6:7, Joh 5:45 for other cases of the root acuss-.
1505. mest not in PD but in LR, q.v. ‘parmi’. Wunderli replaces with ensems.
1506. segacaucigauan, the -g- of which is deleted instead of -ga-; for reflexive pron. se caucigavan, PD, s.v. causigar, ‘fouler aux pieds; v. n. regimber’ makes no mention of the reflexive use here and in NTC and NTZ “enaysi que s’escalqueiesan entre lor”. Wunderli: “acaucigavan”.
1507. nires; Vg., BnF, lat., 343 (39c13) absconditum, but 342 (51c28) occultum; cf. NTC rescondua, NTZ rescundua. Wunderli does not reinstate the missing form.
1508. paror.
1509. Dematz.Read: tematz. Wunderli corrects to temetz. But it is a form of the subj. (cf. Vg. temeatis), versus imper. temez, which follows (Vg. temete).
1510. ifer + a surmounted inverted question mark; see note for Mar 9:42 ifern.
1511. Wunderli suppresses no. Cf. Vg. “omnes numerati sunt”. While other versions follow this formulation, it is possible to see here an interrogative setence.
1512. aduran, with reduction of-ui- of aduiran.
1513. Wunderli: “ a li maestre[s]”. This rare form can be as a Latinate influence based on the Vg. form magistratus, and the addition of pl. -s is unnecessary. Cf., NTC “li maestra”, and, also, following “li poesta”.
1514. canhs.
1515. Qui.
1516. largament, only given as a noun in PD, s.v. masc. noun largamen, meaning ‘dispense, pardon’. However, three related words, the verb larguejar ‘faire des largesses’ and the two nouns larguetat ‘largesse; excès de nourriture’ and largueza ‘largesse; abondance, excès de nourriture’, contain the notions of generosity and abundant eating, as at a banquet; cf. Vg. inf. epulari ‘to attend a feast’, imperative epulare being one of the four imperatives, “requiesce, comede, bibe, epulare” in BnF, lat. 342 (52a12-13), 343 (90b4-6). Rather than repeat the eating and drinking already mentioned, the translator chooses to accentuate in P2 epulare the sumptuousness of the feast; cf. the notion of to eat one’s fill in NTP “repausatz, manja e beu, sadollant”, and of fattening one’s self in NTC “repausa te, mangia e beo, engraysa te”. There are eight NT Vulgate occurrences of forms of the verb epulari (Luk 12:19, 15:23, 15:24, 15:29, 15:32, 16:19; 1 Co 5:8; Jam 5:5); cf. also the noun Jud 1:12 for Vg. epulum ‘sumptuous meal, banquet, feast’.
1517. Wunderli: sera. Plural required.
1518. Wunderli emends to “del[s] al[t]res”. However, this is not the intended sense, and “del alres” is closer to the reading in NTC and NTZ, “de las autras cosas”.
1519. Wunderli: del.
1520. foli.
1521. totas: s expuncted.
1522. Following NTC and NTZ. Omitted by Wunderli.
1523. Addition found in BnF, lat. 342 (52b8-9), 343 (90c19) “aut quod induamini” ‘or what you put on’ referring to garments; not in Vulgate, NTC, or NTP.
1524. enaut| leuar; esser, lost in passing to the next page, requires levat, but in NTC “esser eyleva en aut”, and in NTP “esser portatz en aut”; cf. Vg. “et nolite in sublime tollit” and BnF, lat. 342 (52b9-10) “et nolite extolli in sublime”, 343 (90c19-20) “et nolite in sublime extolli”. Wunderli: “en aut … levar”.
1525. com plac, separated by a large space; cf. BnF, lat. 342 (52b16) “complacuit”, 343 (90d) “conplacuit”, both written in full; cf. calqued NTC “ensemp plac”, but NTP plac.
1526. efaitz auos faitz que nouele/zico; Vg. “facite vobis sacculos qui non veterescunt”; NTP “fatz a vos saquet que non velesissan”; NTC “Façe a vos sac li cal non envelhison”. See Luk 10:4 sg. sac, Vg. sacculum, and Apo 11:3 with pl. saccos spelled sax. Wunderli retains the error “faitz a vos faitz” and the form velezico.
1527. denant-cent, with -an- inferred from a surmounted u-shaped wavy line, an obvious calque on Vg. praecinti; denant is written interlinearly in small letters between lomb and cent; cf. NTC “derant ceynt”, but NTP “cent”.
1528. semb/letz; cf. Vg. pl. adj. similes ‘like’.
1529. esperara; Vg. pulsare, ‘to knock’, is mainly translated with forms of empenher, having various spellings of the root empenh-, en- (Mat 7:7, 8, Luk 11:10, Act 12:13, 16, Apo 3:20); Luk 11:8 lacks the phrase with Vg. pulsans. Emended espenhera is favoured by the two forms of espenher in Luke (11:9, 13:25) and the scribe’s espe- in his misread esperara.
1530. quedauant cenh/erase, where Vg. prae- in praecinget is translated as davant in the calque davant-cenhera instead of denant as in Luk 12:35 denant-centz; cf. Luk 17:8 davant-cenh for praecinge, but Joh 13:5 denant-cenhs for praecinctus.
1531. segonda, with n inferred from surmounted o at the end of the line.
1532. di/zetz; cf. Vg. pres. ind. 2 dicis. Cf. NTC “diçes tu”. Wunderli: dizetz.
1533. filzel.
1534. aques seress que. Cf. NTC “Aquel serf sera benaira”. Wunderli: “Bonaurat aquels sers”.
1535. Interlinear di.
1536. eteniuriar, in which the -i- is a yod and -u- a vowel, as in Luk 21:34 iureza. Note the Vg. passive inf. inebriari ‘to be drunk’, translated here as eniuriar vs. Eph 5:18 esser eniurat. Wunderli: “enivriar”. This is a common error, under the influence of the development in French.
1537. cf. BnF, lat. 342 (52c21-22), 343 (91b8-9) “ueniet dominus serui illius in die”, as in the Vulgate, and NTC “lo segnor d'aquel serf venre al dia”, but NTP “E venra lo senhor al jorn” with no explicit reference to ‘that servant’.
1538. donat mout quire, where the loss of emended mout was probably due to the sequence mout mout in reconstructed “a cui es donat mout mout quiro de lui” in an Occitan model; quire, retained by Wunderli, is a bad copy of P6 pres. ind. quiro, form found in Luk 12:30 and Joh 7:25 from inf. quere (Luk 12:29, 13:6, 7, 19:10); cf. also Act 15:17 requiro. Whereas the Vulgate text has fut. passive quaeretur and fut. petent, our translator translates both as present indicatives.
1539. oi; BnF, lat. 342 (52d4) abeo, 343 (91d4) habeo.
1540. departi, as given by Wunderli, but with -t inferred from surmounted i at the end of the line. Wunderli carries over “seran departi” to the next verse.
1541. cazement, the literal meaning of which is the noun ‘fall’, a meaning registered in PD, s.v. casamen, only as ‘chute, dérivation’; cf. Luk 6:49, Mat 7:27 cazementz, referring to the fall of a house. It translates here Vg. “ab occasu” ‘from the west’, the direction of the sunset.
1542. niul, which can render Vg. nimbus as a ‘thick shower of rain’, ‘thunder cloud’, or simply as ‘cloud’, as niul is here interpreted. See in NTC the pairing of nivola and ploya for a better translation of nimbus.
1543. lautabufant, from which oxytonic auta, the auta(n) being a southerly wind not registered in PD, but found here again in Apo 21:13 indicating a geographic direction; cf. Fr. “le vent d'Autan”, a southeasterly or south-south-easterly wind affecting among other areas especially Roussillon and Languedoc, perhaps from Late Latin altanus, referring to wind gathering force over the high sea. See COM2 GDR 6990 “Soau vente li venz devers autan”. See Palay 1991, Gascon autâ, autan ‘vent du s.-w.’. Auta can also mean the geographic south as well as a wind by that name, as in Luk 13:29 and Apo 21:13.
1544. Cf. NTP estieus ‘summer’, but NTC chaut ‘hot’, another meaning of Vg. aestus.
1545. el; cf. Vg. “ad principem”.
1546. enaquel tem/ps. Aquel temps, with no cancellation of duplicate “aquel temps”.
1547. essiloe.
1548. perprein. Read by Wunderli as perprem.
1549. Wunderli puctuates: “si no a denant, talaras lo”.
1550. e in margin.
1551. saba written first, then changed to sabte by writing -t- over -a, the bowl of which is not erased, and then adding -e.
1552. Wunderli emends to: “dia [de] sabte”. Between Vg. Luk: 13:14, “in die sabbati” and Luk 13:16, “die sabbati”, there is nothing to choose, hence the preferred correction here is “[del]”, in both verses. Cf. NTC and NTZ.
1553. efaitz en; cf. Vg., BnF, lat. 342 (53b22), 343 (92c19) “et factum est”, and NTC “e fo fayt”.
1554. azesmarer with a stroke over the leg of -r, indicating a correction for -i; cf. NTC “estimarei esser”.
1555. e fasent viage added at foot of column.
1556. Wunderli omits the question mark.
1557. Senher senher; cf. Vg. and BnF, lat. 343 (92d17) “Domine”, but 342 (53c7-8) “Domine/ domine”.
1558. Interlinear nos.
1559. Wunderli omits E.
1560. de vos in margin.
1561. uos estaretz de foras; less forceful than Vg., BnF, lat. 342 (53c17-18), 343 (93a5-6) “vos autem expelli foras”, and NTC “vos esser gita defora”.
1562. The geographic directions are out of kilter here; cf. Vg. “ab oriente et occidente et aquilone et austro” ‘from the east and west and the north and south’, the sequence found in BnF, lat. 342 (53c18-19), 343 (93a7-8), NTP “d’orient e d’occident e d’aquilo e d’austri” and NTC “d’aurient e d’aucident e d’aquilon e d’austri”. For auta, see Luk 12:55.
1563. As Wunderli points out, for ms. “e derer qui eran primer”, the meaning requires the inverse order. NTC and NTZ proceed otherwise: “E ve vos aquilh que eran prumier son derier, e aquilh que eran derier son prumier”.
1564. disrl’; the copyist has confused the abbreviations of Jerusalem and Israel; cf. Vg. “Jerusalem”, abbreviated in BnF, lat. 342 (53c31), 343 (93b1).
1565. uostres maisos + interlinear desertas, adj. absent in NTP and Stuttgart Vulgate; cf. BnF, lat. 342 (53d6), 343 (93b9/10) sg. “domus uestra deserta”, and NTC “la vostra mayson sare lais a vos deserta”. Wunderli retains vostres.
1566. en/tro quediretz. Benedictus queues, with untranslated Latin benedictus; cf. BnF, lat. 343 (93b11) “donec ueniat cum dicetis. Benedictus qui uenit” and 342 (53d7-8) with the same wording as 343 except that ueniat is an interlinear addition, perhaps in a different hand. NTP “entro digas benezet sia cel que venc”, like NTL, takes no notice of ueniat; cf. NTC “Ve vos la vostra mayson sare laisa a vos deserta; mas yo dic a vos, car vos non veire mi, entro que vegna que vos dire: Aquel que ven al nom del Segnor sia beneit”. Wunderli retains ves.
1567. dagan/os, with reduction of pretonic aig- to ag- as in COM2 BRV 6964 “et a mal d’aganos guerir”; for the syntax of home d’aganos, cf. in COM2, HER 432 “alcun d’aganos” in a medical prescription from south-western Occitania. Joan Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, Barcelona 1980, p. 94b s.v. aigua, the noun aiguanós ‘Cat. ‘hidropesia’, Eng. ‘dropsy’, probably a substantivized adjective. Of interest to us is late 13th c. ayganós in Vides de sants rosselloneses translating Lat. in idropisim (Vol. II, pg. 212, 55r1, n.5). Cf. Sp. adj. aguanoso, -sa ‘waterlogged, soggy, saturated with water’.
1568. Del qual lobous olazes; BnF, lat. 342 (53d18-19), 343 (93c3-4) “Cuius uestrum asinus aut bos”; cf. NTC “l’ase o lo buo del cal de vos”, but NTP “Cal de vos laysara son buou + <o son azer>” added in another hand. Wunderli retains the original reading.
1569. para<u>la respodeertz, with a surmounted inverted question mark for -er-.
1570. los primers seders; PD registers sezer, -ir, seure only as a verb. The noun seder ‘a place to recline (at meals, at table)’ is derived from the substantivization of the Occitan infinitive seder; cf. the plural nouns in Vg. “primos accubitus”, NTP “los premiers setis”, and NTC “li prumier repaus”.
1571. abuergonhar.
1572. appelatz.
1573. uaie|asete, with two P2 imperatives, vai and ase, the latter being the sole NTL witness of asezer.
1574. Qui error for quar. Wunderli: Que.
1575. As corrected in Wunderli; also in NTC and NTZ, “se eysauta”.
1576. As in NTC and NTZ. Wunderli retains “a lui cal”.
1577. alui calauia.
1578. Adels dix; cf. Vg. and BnF, lat. 343 (94a1) “At ipse dixit ei”, 342 (54a19) “Et ipse dixit illi”; cf. NTC “Mas el dis”.
1579. qui for aqui, also in Luk 11:32, q.v.; adverb of place absent in BnF, lat. 342 (54a20-21) “et uocauit multos”, 343 (94a3/4) “et uoca/uit multos”, and NTC “e apelle moti”. Wunderli retains the form qui.
1580. dizia. Wunderli inserts “[que]” before dizia. NTC and NTZ read “cina dire”.
1581. Wunderli reads le. The top of the s is partially faded.
1582. cumpretatz, retained by Wunderli without comment.
1583. Interpolation of the last sentence taken from Mat 22:14 is found in BnF, lat. 342 (54b11-12) and 343 (94b11-13) “Multa autem sunt uocati. pauci uero electi”.
1584. missing text reconstructible as [e tornatz], the translation of Vg. “et conversus” in NTL Luk 7:44, 9:55; cf. NTP Luk 14:25 “e tornatz”.
1585. esos/ camps, an addition not found in our other Latin and Occitan sources; see Mar 10:29-30 camps.
1586. sacortz.
1587. Nopot far mos decipols; Vg. “non potest esse meus discipulus”, BnF, lat. 342 “non potest meus esse discipulus” (54b21), 343 (94b25-26) “non potest meus esse discipulus”; cf. NTC “non po esser lo mio deciple”. The reading far, retained by Wunderli, is surely an error for esser. Cf. Luk 14:26.
1588. Quals quals. Wunderli retains the repetition, caused by the line break.
1589. nose primneirament cosira lades/pesa, where se is a translation of Lat. sedens ‘sitting down’, present in Vg. “non prius sedens conputat sumptus”, BnF, lat. 342 (23-24) “nonne prius sedens computat sumptus”, and 343 (94c3-4); cf. NTC “e prumierament sesent non conta las despensas”, NTP “donca cezent non comta premierament que penso de las despensas”. Note that Ms. Escurialense I.j.6 “no contara primero todas las missiones [= expenditures]” lacks a form for sedens.
1590. isso, variant spelling of aisso; cf. Mat 26:39, 64 enperisso (for emperaisso).
1591. adeficar.
1592. Interlinear u in autre.
1593. missing [no laissa las .ic.] is reconstructible from Mat 18:12 “donx no laissa las .ic.”, and Luk 15:8 “no alumenec la lunmeira” versus Vg. “nonne accendit lucernam”, where nonne is translated only as no; cf. Vg., BnF, lat. 342 (54a21-22), 343 (94b18-20) “nonne dimittit nonaginta nouem”, NTC “donca non laysa las noranta e noo”. For Roman numeral .ic., see Mat 18:12, 13, Luk 15:7.
1594. draginas … dr/aginas, the latter with n inferred from the surmounted u-shaped wavy line. The -i- is pointed in both, as well as in Luk 15:9 dragina; cf. BnF, lat. 342 (54d3-4; 9), 343 (95a10-11; 18) v. 8 “dragmas … dragmam”, v. 9 “dragmam”. Wunderli retains draginas in both cases, and also in Luk 15:9.
1595. See the note for Mat 2:7 amorossament.
1596. see Luk 15:8 for drag[m]a.
1597. ab within the column + las mereretritz in right margin, + u on the next line in the space between the two columns in the copyist’s hand; for the addition, cf. Luk 15:30.
1598. luxciosament, retained by Wunderli, for Vg. luxuriose; cf. NTP, NTC, NTZ luxuriosament and 11 other NTL forms having the root luxuri-. A less probable alternative emendation might be luxci[ri]osament; cf. COM2 PRW 1 211 350 “vici lucirios” with -ci- replacing -xu-.
1599. et ajustec at foot of column.
1600. esparx ‘bryony plants’, plural of esparc, a variety of bryony (genus Bryonia) having tuberous roots similar to the fleshy root mass of the wild asparagus (Asparagus officinalis), both providing good swine fodder; cf. PD, s.v. esparc, ‘asperge?’. See Harris 1993. Vg. siliquis, abl. of siliqua ‘a pod, husk’; NTC silicas ‘carob pods or husks’; NTP castanhas ‘chestnuts’. Godefroy, Lexique de l’ancien français, gives 2. parc ‘sorte de racine’, which could well result from the resegmentation of sg. l’esparc as pl. les parcs with the silencing of -s.
1601. largament. See the note for Luk 12:19 largament; cf. Vg., BnF, lat. 342 (55a19-20), 343 (95c25-26) “et manducemus et epulemur”; NTP “e manjem e sadollem nos”, NTC “e mangen e alegren”, accenting the festivities, for epulemur, mention of eating having already been made.
1602. Qui, error for quar. Wunderli: que.
1603. alar gueiar, with a large separation, surely “a larguejar”, meaning ‘to feast abundantly’; cf. PD neut. vb. ‘faire des largesses’, largueza ‘abondance, excès de nourriture’, and largura ‘abondance’. NTC “a maniar”, but NTP “e fa gran festa”. See the note to Luk 12:19 largament.
1604. els corns, as if he heard the playing or blowing of horns instead of dancing; cf. Vg. chorum ‘dancing’, BnF, lat. 342 (55a25) corum, 343 (95d8) chorum.
1605. auzas, overwritten as ausis.
1606. etane.
1607. m/anies; see the note for Luk 12:19 largament; cf. NTP “que manjes am mos amix”, NTC “que yo manies cun li mio amic”.
1608. larg/ueiar, translating Vg. epulari ‘to feast’; see the note for Luk 12:19 largament.
1609. couenia, with a pointed -i- changed to -e-.
1610. Qui for que.
1611. po<i>r<i>as, where <i> is in superscript. However, poiras, as against the original reading poirias, retained by Wunderli, is required; cf. Vg. poteris, and NTC, NTZ poyres. redre razo deta uigai/ria, with vigairejar written above the cancellation.
1612. quelo, with meu inserted above cancelled -o.
1613. laui/ gairia, with an erasure before g-.
1614. escriut etescriu; a jump from e s- to e s- in an Occitan model with e se viasament e scri probably accounts for its loss here. We can reconstruct missing [e se viasament] from NTC “e se viaçament, e scri”; cf. for P2 imperative NTL Act 2:34 se, Jam 2:3 and Luk 15:22 viasament. Conj. et is in BnF, lat. 342 (55b31), 343 (96b9-10) “et sede cito”, but it is not found before P2 imperative in the Stuttgart Vg., BnF, lat. 342 (55c1), or 343 (96b10). The noun escriut, missing from PD, s.v. escrit, appears in COM2, JDC 60 “l’escriut san” and PGN 2029 “escriut sagelatz”, 2447 “escriut sagellat”, 2901 “escriutz sagelatz”.
1615. Qui for quar. Wunderli: Que.
1616. The mark for nasalisation is consistent with the expansion en, rather than em, earlier in the verse. Wunderli writes em for both.
1617. a la: a expuncted.
1618. poiz, for Vg. apicem ‘point’; cf. Mat 5:18 pontz and NTC poynt in both verses; PD, s.v. ponh, has only ponch, punt ‘point’. Wunderli: poiz.
1619. home
1620. l/aisssada, article la lost in passing to next line; cf. NTP “la laisada”, NTC “la laysa”. Wunderli: “qui laissada”.
1621. auouters; cf. Mat 15:19 avouteris (nom. case); avouteri Mar 10:10; Joh 8:3, 4; 2 Pe 2:14. Wunderli: avouters.
1622. m|aniauan.
1623. Note the translation adj. ric for Vg. adv. splendide; cf. NTP “e manjava cascu jorn noblament”, NTC “e maniava chascun iorn resplandiament” for Vg. “et epulabatur cotidie splendide”.
1624. Wunderli corrects to ronha.
1625. uenian, with cancelled -n and alteration of original -a- to -o; cf. NTP and NTC venian.
1626. ifer + a surmounted inverted question mark; see note for Mar 9:42 ifern.
1627. e, end-of-line e written in full before following vowel e-.
1628. forra, written above det interlinearly possibly by another hand for fora ‘outside’; cf. Vg. “ut intinguat extremum digiti sui in aqua”. extremum is translated as NTL “lo cap” ‘the extremity’, rather than the ‘little finger’ in NTP “que banhe lo sieu petit det en l’ayga” and NTC “qu’el bagne lo petit de en l’ayga”. Since intinguere means ‘to dip’, is it possible that tenga, instead of tenha, was meant to be the pr. subj. of intinguat? If so, the addition of forra (for fora) in “tenga ... fora” may mean ‘that he might hold out’, i.e. extend, the tip of his finger into the water.
1629. rebrete; cf. NTP, NTC “recorde te” for Vg. “recordare”.
1630. uos/ e nos [sic]; cf. Vg., BnF, lat. 342 (55d28), 343 (94a20-21) “nos et uos”, and NTP “nos e vos”; NTC (in Nuesch 1979) “vos e vos” is to be corrected, but in what order? The Stuttgart Vulgate variorum lists no fewer than five mss. (AMFPD) with “vos et nos”, the order in NTL.
1631. missing; cf. BnF, lat. 342 (55d31-56a1), 343 (97a25) “et ait”; cf. NTP “Et el dis”, NTC “E dis”.
1632. au, reduction of P6, pr. ind. aun of aver; cf. Anglade 1921, p. 318.
1633. uengam.
1634. venras.
1635. esquandalizir: i expuncted and replaced by interlinear a.
1636. The missing ending of v. 3, [e si fara penedensia, perdona li], has been displaced into v. 4. It appears here in the Vulgate and in BnF, lat. 342 (56a20-21) and 343 (97c2-3); cf. NTP “E si fara penetencia perdona li”; NTC “e s’el fare penedença, perdona a lui”. Wunderli resets it here.
1637. See the note in Luk 17:3 regarding the transposed phrase [e si fara penedensia, perdona li].
1638. Interlinear “e si”.
1639. Wunderli: “aran[t]”.
1640. e; cf. Vg., BnF, lat. 342 (56a31), 343 (97c17) “aut”, and NTC “o”. Wunderli: e.
1641. paussa, u interlinear.
1642. maniem; Vg., BnF, lat. 342 (56b3), 343 (97c21) P1 pr. subj. cenem, and NTC “yo cine”.
1643. edauant cenh/ te, in which davant-cenh is a calque on Vg. praecinge; cf. NTC “derant ceng”.
1644. Stuttgart Vg. “non puto” closes v. 9, as is clearly the case in BnF, lat. 343 (97d1). The English Douay translation puts it at the beginning of v. 10, as does Wunderli.
1645. dizentz.
1646. There follows: encazec denat les pes ihesu. As does Duvernoy, we remove from the text “E cazec dena[n]t les pes [de] Jesu”, a sentence quite out of place here and not found in any of our Latin control texts or in NTC. There is a similar phrase belonging to the text of Luk 17:16 that is inserted below the same column containing the sentence rejected here. This sentence is retained by Wunderli, as well as the one belonging to Luk 16:16.
1647. queau; cf. Vg., BnF, lat. 342 (56b18), 343 (97d15) ut uidit, NTC qu’el vic. Wunderli: “que au”.
1648. preueiresre; i interlinear.
1649. See second note to Luk 17:10.
1650. n/onos trobatz, with os for es, meaning ‘there is not found’, n’ being a form of PD, s.v. adv. en or ne defined as y as well as en (as in Fr. “il n’y est pas trouvé”); cf. Mar 4:17 “no n’a razitz” ‘il n’y a pas de racines’. Wunderli: “No vos”.
1651. quidones; cf. Vg., BnF 343 (98a3-4) “Non est inuentus qui rediret et daret gloriam, etc.”, but BnF, lat 342 (56b28) with interlinear “et daret”, perhaps added by a different hand.
1652. With Nüesch (1979, I, 131), Wunderli adds a question mark, absent from Vg.
1653. rep/landentz.
1654. aenaissi, a cancelled, after which an undotted i is changed to a poorly formed e.
1655. delamaiso. Vg. “uxoris Lot”, NTC, NTZ “de la molher de Loth”. Wunderli retains: “de la maiso d’en Lot”.
1656. seran.
1657. vs/ meges era era, duplication of the verb; ms. meges corrected on Vg. iudex, BnF, lat. 342 (56d16) Iudex, 343 (98c26) Ivdex ‘judge’; cf. NTL Luk 18:6 juges and NTC iuie in Luk 18:2 and 6. The confusion of iudex with medicus is not readily explained.
1658. Levy in PD, s.v. vergonhar, gives the meaning ‘to respect’. P3 imperf. subj. verebatur in the Stuttgart Vulgate is replaced in BnF, lat. 342 (56d17/18), 343 (98d3) by the synonym reuerebatur.
1659. quen/ ennause, in which -n in quen is a mistake for -m; cf. four instances of que ·m (Mat 27:46, Joh 18:23, Apo 22:8, 2 Co 12:7). The P3 pr. ind. verb ennause corresponds to sugillet in BnF, lat. 342 (56d25-26), 343 (98d13-15) “ne in nouissi/mo ueniens sugillet me” (with die cancelled in 343); cf. Vg. P3 pr. subj. suggillet of inf. suggillare ‘to bruise, to beat black and blue all over’, hence ‘to insult, to abuse, to offend gravely’. Whereas the woman’s potential ultimate action, physical strangulation or suffocation is harsh, as in NTC “que venent en la derayria non me strangole” (defined in PD, s.v. estrangolar, as ‘étrangler, étouffer’), NTZ’s “non me reproche” ‘lest she accuse me’ is verbal; cf. Lemaître de Sacy’s 17th century French translation of the Vulgate: “Néanmoins, parce que cette veuve m’mportune, je lui ferai justice, de peur qu'à la fin elle ne me vienne faire quelque affront”. P3 pr. subj. ennause implies an inf. ennausar, perhaps a hapax in Occitan cognate with OFr. ennoisier, v. a. ‘engager dans une querelle, jeter dans des tracas’ in Godefroy’s dictionary. Levy’s PD n. f. nauza, noiza ‘bruit, tapage; noise, querelle’, offers the base from which was built an inf. ennauzar ‘to pick a quarrel’; cf. also PD adj. nauzos ‘tumultueux’. Wunderli corrects this “passage corrompu” to “que·m encause”.
1660. fara laueniansa uen/deita delor. The coupling here of synonymous venjansa and vendeita is surprising; cf. BnF, lat. 342 (56d31-57a1), 343 (98d21-22) “faciet uindictam illorum”, NTC “fare la veniança de lor”. Six other instances of the translation of Vg. vindictam as venjansa (Luk 18:8, Rom 12:19, 2 Co 7:11, 2 Th 1:8, Heb 10:30, 1 Pe 2:14) favour the retention of venjansa. Can vendeita be found in any other Occitan text? PD has only vendeta ‘vindicte’, with -e- rather than -ei-. Vendeita may well be an Occitan derivative of Lat. VINDĬCTA; cf. in NTL Php 1:23 costreitz (m. sg. subj. case p.p.) < CONSTRĬCTU, Heb 11:37, 2 Co 6:12 destreit (pl. destreiti) < DISTRĬCTU (ms. Luk 8:29 destreit emended as desert), Mat 7:13, 14 estreita (sg. f. adj.) < Late Lat. EXSTRĬCTA, Luk 8:42 estreitz (m. sg. subj. case p.p.) < EXSTRĬCTUS. However, given estreit < STRĬCTU in Sermoni Subalpini (IX, l. 114), one wonders if modern Piedmontese vendëtta and vëndëtta replace a medieval Piedmontese vendeita; cf. Piedm. adj. strèit for stretto < STRĬCTU. The insertion of vendeita may result from an earlier gloss for venjansa, as is surely the case in the Waldensian Carpentras (NTC) and Dublin (NTD) manuscripts in Luk 19:25 where talent in “mnas o talent” glosses the ancient Greek coin mnas (pl.).
1661. Wunderli: que.
1662. aquesta paraula dizia. The repetitiousness of dis and dizia finds no justification in the Vulgate or in BnF, lat. 342 (57a3, 5), 343 (98d25, 99a2-3) “Dixit … parabolam istam”, though it is found also in NTC “el dis ... diçent” and NTZ “dis ... diczent”.
1663. Qui for quar. Wunderli que.
1664. The order of the two phrases in this last sentence are reversed with respect to Vg. “quia omnis qui se exaltat humiliabitur et qui se humiliat exaltabitur”, also BnF, lat. 342 (57b17-19), 343 (99a24-26) and NTP and NTC.
1665. es/ a tu us mentz, where mentz < MĬNUS; Vg. “unum tibi deest” ‘one thing is lacking to you’. Wunderli reads the word as “nientz”, and retains it. Vg.’s reading requires mentz.
1666. paretz; for added “o so paire o sa maire” and “o sos camps”, see Luk 14:26 and Mar 10:29-30.
1667. Qui for que.
1668. aibre sihomor, not in PD; cf. BnF, lat. 342 (57d1/2) “arborem sicho/morum” against 343 (100b8/9) “arborem sic/comorum”, and NTC “albre sicomorum”.
1669. Q + surmounted i, followed by “oi salu”; cf. Waldensian NTC salu.
1670. a.
1671. mesuras, written in full; mesura(s) is used nine times in Luk 19:13, 16, 18, 24, 25 to translate the ancient Greek monetary unit sg. mna, pl. mnas. PD does not record that meaning for mesura.
1672. ueni; Anglade 1921 gives for P1 pr. ind. of venir only venh and venc; cf. for the -i of veni Luk 9:9 eu auzi from AUDIRE, another -IR verb. Though not -IR verbs, note -i in -RE verbs in Joh 9:38 eu crezi, Apo 2:22 eu meti and Mat 10:16 eu trameti, and -ÉR verbs in Apo 18:7 eu sezi and Rom 11:21 eu temi; cf. COM2 eu veni for P1 pr. ind. of venir in JDE and MDP2, both written in Rouergue in the 15th c. according to Brunel 237 (BnF, nouv. acq. fr. 6252).
1673. receub with interlinear re.
1674. princepmers
1675. lateua, the ms. feminine form of teu being calqued on meva as teva is subject to controversy; see the note on meua in Rom 1:17. The NTL norm for Lat. tua is ta.
1676. gazanhe .v.; cf. P3 perfect in Vg., BnF, lat. 343 (100d8) “decem mnas adquisiuit” and NTC “ha aquista .X. mnas”. P1 perfect conquesi gives a grammatical sentence in NTP “E·l premier venc e va dir: Senher, .x. bezans conquesi am lo tieu besant”. Such is not the case here for NTL P1 pret. gazanhe. Wunderli: gazanhe.
1677. bos sers efizels; cf. Vg., BnF, lat. 342 (58a5), 343 (100d9-10) “bone serve”, and NTC “O bon serf”, NTP “O bon sers”.
1678. Ealautre, where a after E is poorly erased.
1679. edaquest.
1680. Translation of Vg., BnF, lat. 342 (58a11), 343 (100d18) ecce omitted here and in NTP. Cf. NTC “ve te”. Wunderli omits the phrase.
1681. estranhs, emended on NTL Act 23:2 “als estantz”; cf. Vg., BnF, lat. 342 (58a23), 343 (101a6/7) adstantibus ‘those standing by’, and NTP “als istantz”, NTC “a li istant”.
1682. renat, for renhat with -h- presumed from a surmounted u-shaped wavy line. Wunderli: renant.
1683. betsagen, with -f- mistaken for a long -s-; understand: Bethphage (Bethfage).
1684. ihesus.
1685. qui ves reis, with mistaken P2 ves for P3 ve < VENIT in BnF, lat. 342 (58b25), 343 (101a5-7) “benedictus qui uenit rex in nomine Domini”; see note for Mat 3:14 ves. Wunderli: “ves, reis”.
1686. elquant.
1687. uil(?) ciutat p/lorec sobrela, with one or two unreadable letters after uil, perhaps -tl, a misreading of an oncial capital a. Wunderli: “sobre la”.
1688. Qui for quar. Wunderli: Que.
1689. pendre. Cf. NTC, NTZ “destruire lui”.
1690. sos PEdetz, separated by a wide space.
1691. etanauo; a bad interpretation of Vg. P6 pr. ind. aiunt ‘they speak’; cf. BnF, lat. 342 (58c25/26), 343 (101d26), and NTC “e parlan diçent a lui”.
1692. Erespos alui/ Jhesu, in which a lui is unsustainable; cf. Vg., BnF, lat. 342 (58c29), 343 (101d26-102a1) “Respondens autem dixit ad illos”, and NTC “Mas Yhesu respondent, dis a lor”.
1693. en.
1694. Wunderli: “d’on”.
1695. Qui for quar. Wunderli: Que.
1696. los.
1697. Erespodero … sera; cf. Vg. P3 impf. subj. esset and NTC fos. Wunderli reads “d’on” for don.
1698. vol cant, for Lat. inanis ‘empty’; cf. NTC van. PD does not record volcant, nor have we found it elsewhere meaning ‘being empty’.
1699. ua, for earlier van < Lat. vanus ‘empty’; cf. NTC van.
1700. Eno estec; cf. Vg., BnF, lat. 342 (58d19/20), 343 (102b9/10) “et addidit”, and NTC “E aioste”.
1701. Wunderli: plagat. Cf. the equivalent form in NTC: nafrant.
1702. Prendra.
1703. hom caira; Vg., cf. BnF, lat. 342 (59a4), 343 (102c7) “omnis qui ceciderit”, and NTC “Tot aquel que cagire”. Hom ‘the man’ fits “Tot aquel”, ‘all’, rather well.
1704. enganador, not in the Stuttgart Vulgate, but as “ypocrite” in BnF, lat. 342 (59a22) and 343 (103d7) being cancelled in the latter, perhaps by a reader; cf. NTC empocrit.
1705. Understand ‘Sadducees’.
1706. Wunderli places “e dizio” at the end of Luk 20:27.
1707. Sia fefraire. Wunderli emends to: “Si u fraire”.
1708. Wunderli: “fraire[s]”, unnecessarily.
1709. Wunderli: lassero.
1710. ago, written here in full and also in Apo 12:8 instead of more usual agro. Wunderli retains the form here. But in Apo 12:8, he emends to “ag[r]o”.
1711. logauar; see the note for Mar 12:26 gavarr. Wunderli: “lo gavar[er]”.
1712. e/ el dauid, a literal translation of Vg. “et ipse David”. An alternative would have been to emend as “el meteis David”; cf. Joh 4:44 “el meteis Jesu” for Vg. “ipse enim Iesus”.
1713. semhor.
1714. etmolas. Etsalutatios. NTC and NTZ exclude mention of stolas. NTC, however, suggests this reconstruction.
1715. doas resmenudas, for Vg. “aera minuta duo” ‘two small things’, leaving aside “aera” ‘brass’ BnF, lat. 342 (59a19/20) “ae/ra minuta duo”, 343 (103c14) “era minuta duo”; cf. NTC “dui denier menu”; NTP “moneda menuda”.
1716. adorau/atz.
1717. eeaesser (eea expuncted).
1718. propiara; cf. Vg. P3 perf. “adpropinquavit”, but BnF, lat. 342 (59d5), 343 (103d11) P3 fut. “adpropinquabit” and Sp. Escurialense I.j.6 sacercara (mod. Sp. “se acercará”).
1719. liurantz; cf. Vg., BnF, lat. 342 (59d17) “tradentes” acounting for “liurantz … liurantz”, but 343 (104a1) “trahentes” here, accounting for NTC “liorant … tirant”.
1720. Wunderli emends to “e saber”, based on Vg. “et sapientiam”. However, the use of the verbal construction, as against the noun, makes perfect sense. Cf. NTC “boca e sapiencia”.
1721. Wunderli: poira. However, the plural subject, enemic, requires poira[n].
1722. missing are the final Vulgate words of v. 16 “et morte adficient ex vobis” and the beginning words of v. 17 “et eritis odio”, reconstructible as [e destroziran de vos de mort] from Mar 13:12 “et morte adficient eos”, substituting ex vobis for eos and as [Et seretz en azirament] from Mar 13:13 “et eritis odio”. Luk 21: 16, 17 in BnF, lat. 342, 343 (104a14-15) have the same wording save afficient instead of adficient in both, and hodio for odio in 342.
1723. See the note on missing text at Luk 21:16.
1724. Understand en.
1725. del/a ost de. Wunderli maintains this reading, apparently not realizing that the structure is “veiretz revironar Jerusalem de la ost”.
1726. destrozitios, fem. sg. n. meaning ‘destruction’, not found in PD or COM2, rivals Luk 9:25 destroziment (Mat 16:26; Mar 8:36, 13:14; Luk 9:25) and destruziment (1 Co 3:15; 2 Co 10:4, 13:10; Heb 9:26). The suffixation of -itios on to the stem of Rom 14:15 destrozir parallels the suffixation of the spelling -icio(s) on to the stem of enquerir and comonir to form Act 12:19 enquericios and 2 Pe 3:1 comonicio.
1727. sober, written in full.
1728. cofesio; cf. Vg., BnF, lat. 342 (60a16), 343 (104b17) confusione, and NTC confusion. Wunderli: cofesio.
1729. Missing text, possibly due to a line skipped in the translation or copy of BnF, lat. 342 (60a17-18), 343 (104b19-20) “arescentibus hominibus prae timore et expectatione que superuenient (Vg. quae supervenient)”. A feasible reconstruction as [los homes seccantz per la temor e per l’esperansa de las causas] is possible given NTL Mar 9:17 secca for arescit from arescere ‘to dry up’ and eight translations in Luke of Lat. ex(s)pectare with a form of esperar, from which the noun esperansa. Rel. pron. qu(a)e is elsewhere translated in NTL as las causas que; cf. Luk 12:20 “Mais las causas que aparelhest” (Vg. “quae autem parasti”). Good support for the reconstruction is to be found in NTP Luk 21:26 “los homes secantz per la temor e per l’esperansa de las cauzas que sobrevenran a tot lo mont. Las vertutz del cel seran mogudas”. NTC and NTZ give: “li ome seccant per temor e per la spavantança la cal sobrevenre”.
1730. Qui for quar.
1731. rezezos; cf. PD rezemso(n) ‘rançon’.
1732. gcarg/at. Wunderli mistakenly reads scargat.
1733. ediu/reza encura; see PD f. n. iureza ‘ivresse’ and adj. iuros ‘ivre’. Wunderli: “ivreza e cura”; cf. NTC “ubriota e en la cura …”.
1734. oli, at the end of Clédat’s p. 150, col. b; cf. “qui vocatur Oliveti” translated as Luk 19:29 “pug que es apelatz Olivetis”, but as Act 1:12 “pug que es apelatz d’Olivet”. At this point, folios 76 and 77 had already been removed according to Clédat (Préface, p. [I]), resulting in the truncation of Oli- at the end of v. 37 with the loss of final v. 38 in chapter 21.
1735. adels. The text resumes after the missing word [Dix] in Luk 23:14. on p. 151, col. a.
1736. deman; Vg. coram.
1737. demort, interlinear addition with no support in the Vulgate, the two BnF Latin texts, or NTP and NTC; cf. Luk 23:15 “de mort”.
1738. lui auos; Vg. and the two BnF Latin texts “vos ad illum”; cf. NTC “vos a lui”.
1739. Interlinear liat and added dels liatz have no support in Vulgate., the two BnF Latin texts, or NTP and NTC.
1740. For the emendation, see Vg, BnF, lat. 342 (62a22), 343 (108a1-2) “iterum autem Pilatus”. Wunderli omits this emendation.
1741. Missing; cf. Vg., BnF, lat. 342 (62a24), 343 (108a5) dicentes, and NTC diçent. Wunderli omits this word.
1742. Missing; cf. Vg., BnF, lat. 342 (62a30), 343 (108a14) et, and NTC e. Wunderli: “e sforzavan”.
1743. cels: s expuncted.
1744. uos/ eissas, translating Vg. vos ipsas; cf. NTP vos meteisas, but the bare noun in NTC vos. Compare NTL 24:33 m. pl. eisses without vos.
1745. Wunderli: cobertz.
1746. Qui for quar. Wunderli: Qui.
1747. es/sec fquefaran.
1748. Understand ‘that they be put to death’; Vg. “ut interficerentur”.
1749. queno saben ques fan; with the the only instance of pr. ind. P6 saben, the form sabon being preferred as in Luk 11:44 “no sabo”; cf. also reflexive pron. in se fan in NTP “que non sabon que se fan”. Wunderli: “ques fan”.
1750. Wunderli: .i., in other words, he takes the form to be a numeral. Such forms are bounded by stops in the text; cf. Luk 23:53.
1751. Vg. “et stabat populus expectans” NTP “E·l pobol regardava aquestas cauzas”, but NTC “E lo poble istava sperant”.
1752. dedizian.
1753. Wunderli misreads capitalized L as N to give Nos. Cf. NTC: “El fey li autre salf”.
1754. feissals; Vg. “fecit salvus”. NTL P3 preterite of far and faire is fe, feis occurring only once here, appears in COM2 BDC 217 “e Blandinet feis aytrestal”.
1755. Wunderli: apropjat. Cf. NTC: “li cavalier apropiant”.
1756. sobre escriuptios, a calque on Lat. superscriptio.
1757. dizian.
1758. emerida, for e merida, meaning ‘in a merited condemnation’, probably an imaginative translation of Vg. in eadem ‘in the same’. A bad copy of e mezeissa ‘in the same’ is less likely.
1759. anelun mal; cf. Vg. “nihil mali gessit”, BnF, lat. 342 (62c12/13), 343 (108d9) “nichil mali gessit” ‘did no evil’. The scribe’s original uncanceled ane probably reflects his intention to write a negu ‘to no one’, after which he substituted lun modifying mal. NŪLLU(M) > nulh (the form in NTL), which by metathesis becomes lunh, then lun by the metathesis of nul < NŪLLU(M); cf. lun in Mat 17:9 (nemini); Luk 23:41(nihil); Act 19:40 (nullus) against Mat 11:27 lunh, Luk 23:53 lunhs, Mat 21:19, Mar 8:23, Luk 23:14 lunha, etc. Obj. case sg. lun in Mat 17:9 and Act 19:49, and subj. case luns in Mat 8:28, 20:7 and Mar 7:24 translate forms of nemo modifying hom. Luk 23:53 lunhs hom may indicate a palatal n for -n, -ns, as could also be the case for Mar 5:6, 7:6, 8:3; Luk 9:41 adv. lun ‘afar, far’, variant of lonh < LONGĒ, the more common NTL spelling. Wunderli retains the reading as: “a nelun mal”, which he interprets as ‘ne lunh mal’.
1760. secta, emended on Mar 15:33 sexta. Wunderli: secta.
1761. quera, maintained by Wunderli.
1762. demandaua, a botched reading or copy of de arimathia modifying Josep in the previous verse to complete “Josep de Arimathia”, restored from Mar 15:43 arimacia and Joh 19:38 ar|mathia; cf. BnF, lat. 342 (62d3-6), 343 (109a17-22) “hic non consenserat consilio et actibus eorum ab arimathia ciuitate iudee qui expectabat et ipse regnum Dei”.
1763. el lo.
1764. Interlinear monda, perhaps taken from a gloss recalling Mat 27:59 “sindone munda” ‘a fine linen cloth’.
1765. pareissetz, for pareissentz, incomprehensible here, is a corruption of Vg. Parasceue, the day (Friday) when the Jews made preparations for the observance of the Sabbath (Saturday) which began at the setting of the sun; see the various translations of Parasceve in the note at Mat 27:62. Emended as aparelhament on Joh 19:42 aparelhament(z). A copyist surely confused parasceue with a form of Oc. pareisser, perhaps P3 impf. *pareisseva (not found in our searches); cf. COM2 RDE 195-196 “Vasti los ve mal encaras,/ 6 e pareisia qe eran irats” proves that Anglade errs in saying that the tenses of pareisser other than the present indicative and subjunctive are conjugated like those for parer (1921, p. 338). Wunderli keeps the reading pareissetz.
1766. eremata, with a surmounted u-shaped wavy line over m; Vg. aromata occuring four times, is variously translated as NTL Mar 16:1 onhement; Luk 23:56 eremata, 24:1 enguentz; Joh 19:40 onhements; cf. NTC Mar 16:1 unguent; Luk 23:56 aromaç, 24:1 aromat; Joh 19:40 odorament; NTP Mar 16:1 unguens; Luk 24:1 unguens; Joh 19:40 onguent.
1767. sego followed by interlinear segon.
1768. de nostre senhor ihesu; found neither in the Vulgate, nor BnF, lat. 342 (62d22), 343 (109b23); cf. NTC “del Segnor Yhesu”.
1769. passauan; bad copy of pessauan in an Occitan model; cf. NTC “ellas fossan spavantas per pensa d’ayço”; NTP “d’aquest fossan esbauzidas per pessa”. On consideration, it is probably better to emend here. Wunderli holds to the text.
1770. gardament, tranlsating Vg. vultum ‘visage, countenance’, extended here to mean that they lowered their eyes, thus their countenance.
1771. Qui for quar. Wunderli: Qui.
1772. seria; Vg. esset.
1773. reue; bad copy of cove in an Occitan model; cf. Vg. “oportet” and NTC “lo coventa”, NTP “li covenia”. Wunderli: reve.
1774. renme/bradas, with misplaced straight tilde on the first instead of the second n.
1775. ete, retained by Wunderli.
1776. See note on that name at Mar 16:1.
1777. Qui for quinas. Wunderli: Qui.
1778. erespodiaius alquel.
1779. eleofas.
1780. Interlinear na in dampnatio.
1781. aquestas causas in margin.
1782. euegro, -ro being deduced from surmounted o over g, added in the margin. Note the absence of an equivalent of “e vengro” in Sp. Escurialense I.j.6 “e no fallaron hy el cuerpo, e dixieron nos que uieran hy angeles que les dixieran que era uiuo” (p. 149).
1783. si, translating Lat. P3 pl. se ‘themselves’, objective case of refl. pers. pron. sui, subject of vidisse in a clause that is the direct object of dicentes; cf. “dicentes se etiam visionem angelorum vidisse” in which etiam ‘also’ is translated as neis in NTC “diçent lor neis aver vist vesion d’angels”. Note the absence of etiam in NTL, in NTP “dire que avian vista vizio d’angels”, and in Sp. Escurialense I.j.6 cited here in note on euegro.
1784. dessero.
1785. estat decor; estat being a bad copy of an Oc. model with e tart for Vg. et tardi corde; cf. NTP, NTC “e tart de cor”.
1786. queso par/ladas; so parladas being a literal translation of the Vg. deponent P6 perf. locuti sunt; cf. NTP “li prophetas disseron”; NTC “parleron li propheta”.
1787. morir .xhrist., quite different from Vg., BnF, lat. 342 (63b16-17), 343 (110b8) “nonne haec (hec) oportuit pati Christum” and NTP “Crist sufrir aquestas cauzas”, NTC “Christ suffrir aquestas cosas”. On the other hand, however, Sp. Escurialense I.j.6: “¿No conuino assi morir Christo, e entrar en su gloria?” (p. 149) reflects the NTL tradition.
1788. Wunderli emends to demostrava.
1789. etelfese; cf. Vg., lat. 342 (63b21) “et ipse se finxit” BnF, but 343 (110b16) “et ipse finxit se”, and NTC “e el enfeyns si”, NTP “et el meteis feis se”, the latter providing the emendation P3 pret. feis ‘he feigned’. Wunderli: “el fese”.
1790. senher, with lower case s-. That title is not in the Vulgate, BnF, lat. 342 (63b22), 343 (110b18), NTP or NTC, but is present in Sp. Escurialense I.j.6: “Ellos dixieron le: Sennor, finca esta noche connusco, etc.”, where capitalized Sennor is possibly due to the editor. Lower case Oc. senhor is here a courtesy title since the travellers were unaware at this point that they were in the presence of the risen Christ; see v. 31.
1791. Wunderli: avespras.
1792. benezic, abbreviated here and in Luk 24:50 and 51 as bnzc with a tilde over n and a surmounted c after z. Though those three instances are resolved by Duvernoy as benezec, it is prudent to expand them as benezic given Eph 1:3 benezic, written in full and eleven instances of bnzic with a tilde over n and -ic in full. Wunderli: benezec.
1793. etaualicse; note the absence in PD, s.v. avalir, of the reflexive pronoun.
1794. deihesu; BnF, lat. 342 (63b30), 343 (110c5) “erat in nobis de Ihesu”, with de Ihesu missing in the Vulgate, NTP, and NTC, though present in Sp. Escurialense I.j.6: “E dixieron entre si: ¿No er en nos nuestro coraçon ardient de Ihesu?”, etc. (p. 149).
1795. abeisses, being “ab eisses”, corresponding to NTP “amb els” and NTC “cun lor” for Vg. “cum ipsis”, the only instance of NTL m. pl. pron. P6 eisses, plural of eis < IPSUM; cf. Luk 23:28 f. pl. “vos eissas”.
1796. nostre senher; cf. Vg., BnF, lat. 342 (63c4), 343 (110c13) “Dominus”, and NTP “Senhor”, NTC “Segnor”, but Sp. Escurialense I.j.6 “nuestro sennor” (p. 149).
1797. uenzer.
1798. ms. car is emended here and in Luk 24:39, 1 Pe 4:1, and 1 Jo 4:2 because it is not improbable that the customary straight tilde over a, the usual abbreviation in NTL of carn, was overlooked. We must recall, however, COM2 car ‘flesh’ in GDR 4293 “Nafrat n’a ista car e iste pel” and 9620 “ot tan blanche la car cun flor d’espine”.
1799. sicoara, in which ara is a bad reading or copy of Vg. me; cf. Vg. BnF, lat. 342 (63c17), 343 (110d7) “sicut me”, and NTC “enaysi coma vos vese mi aver”, NTP “aysi con ieu ay”.
1800. ara, for Vg. adhuc, translated encara in Luk 8:49; cf. BnF, lat. 342 (63c19/20), 343 (110b10) adhuc, and NTC encara, NTP ancara. Wunderli: ara.
1801. ara, for Vg. hic, translated aici in Luk 15:17; cf. BnF, lat. 342 (63c21), 343 (110b13), and NTC ayçi, NTP ayci. Wunderli: ara,
1802. raust + surmounted i, expanded as raustit.
1803. Wunderli: breca.
1804. missing, but reconstructible on either Vg. BnF, lat. 343 (110d19-20) “et dixit ad eos”, or BnF, lat. 342 (63c26) “et dixit ad illos”; cf. NTP “e dis lur”, and NTC “E dis a lor”.
1805. aubert, with interlinear u; cf. Vg. P3 perf. aperuit and NTP a ubert.
1806. amorir eresucitar; cf. Vg. “pati et resurgere a mortuis” (Douay: “to suffer and to rise again from the dead”), also the wording in BnF, lat. 342 (63d2-3), 343 (111a4-5). NTL replaces pati ‘to suffer’ with morir and there is no translation corresponding to “a mortuis”; cf. NTC “suffrir e ressucitar de li mort”, NTP “sufrir (a Crist) et (al ters jorn) resuscitar de mort”, but the translation padecer for Vg. pati instead of morir with no equivalence for “de mort” in Sp. Escurialense I.j.6: “e dixo les: Escripto es, e assi conuinie a Christo padecer, a resucitar a tercer dia”.
1807. trameti, with surmounted e between -t- and -i, from which -r- is deduced; cf. Vg. pr. P1 mitto, but fut. mittam in BnF, lat. 342 (63d8), 343 (111a11), and NTP “ieu trametray”, NTC “yo trametrey”.
1808. bnzc, with a tilde on -n- and a surmounted c after -z; see Luk 24:30. Wunderli: benezec.
1809. bnzc, with a tilde on -n- and a surmounted c after -z; see Luk 24:30. Wunderli: benezec.
1810. adoncas, a bad copy of adorant in an Oc. model for Vg. adorantes BnF, lat. 342 (63d16/17), 343 (111a22); cf, NTC aürant, NTP adoravan. Wunderli: adoncas.
1811. edeus, another shift from Latin to Occitan in the opening of a first verse.
1812. vee. Wunderli: “ve[n]c.
1813. receubero. Wunderli: receubro, and also in Joh 1:12. Given that -ber- is represented by b with a superscript, it follows that there should be a two-letter expansion.
1814. See note to Joh 1:11.
1815. du engenrat, in which u-engenrat is a calque on Vg. unigeniti; cf. forms of unigenitus also in Joh 1:18, 3:16, 18; Heb 11:17; 1 Jo 4:9.
1816. ples, subj. case badly translating Vg. plenum. Wunderli: ples.
1817. iuseui; always written with -eui when there is the plural marker -i. Wunderli: Juseui.
1818. dizetz; cf. Vg., BnF, lat. 342 (64b20), 343 (112d12) dicis, and P2 NTP dizes, NTC diç. Wunderli: dizetz, which he equates with dizes.
1819. Wunderli: perque.
1820. uebra, written in full.
1821. ma/nisfestatz, with long s expuncted.
1822. Wunderli: de zena, with entry in the glossary as a form of cena, ‘dinner’. Nothing in the Vg. or the vernacular tradition supports this interpretation.
1823. auzic; cf. Vg., BnF, lat. 342 (64d2/3), 343 (113c3) “audierant”, and NTP “avian auzit”, NTC “avian auvi”. Wunderli retains auzic. Cf. also Vg.: “duobus qui audierant”.
1824. dedix.
1825. See second note to Mat 4:3.
1826. adels, retained by Wunderli. Cf. Vg. ei.
1827. adarchiticli, object case for Vg. architriclino and in v. 9 subj. case architriclinus translated twice as architiclis; cf. NTC architiclin with the same spelling twice also in Joh 2:9, but NTP architincli in those verses. The spelling architicli retained because it occurs twice as COM2, BRV 22222, 32709 architicli and once as VSH architichclin; cf. twice BRV12577, JDV1 206 architricli. Wunderli: “archit[r]icli”.
1828. Wunderli: d’on.
1829. en iorat, for eniorat ‘drunk’; cf. the same spelling with -o- in Apo 17:2 enioradi rather than -u- in Luk 12:45 eniuriar, Eph 5:18 eniurat and the noun Luk 21:34 iureza; cf. COM2 BRV 17127 “mas per talen que s'eniure” ‘but for the desire of getting drunk’. Wunderli: enivrat.
1830. el.
1831. montz. Wunderli: moutz.
1832. signas, with a surmounted u-shaped wavy line. Wunderli: “Qual[s] signas”.
1833. Wunderli: “e[n]dificatz”.
1834. ueguist, with surmounted i.
1835. esser //aquestas// faitas, the raised slants indicating the repositioning of aquestas.
1836. testimoniiam; Act 12:24, Apo 22:16 inf. testimonijar appears to be a variant of testimoniejar rather than a variant of Act 23:11 testimoniar; cf. such forms as Act 20:26 testimoniegi. Wunderli: “testimoni[e]jam”.
1837. lofil dedeu; cf. Vg. BnF, lat 342 (65d4), 343 (115b4-5) “Filium hominis”, NTC “lo Filh de la vergena”, NTP “lo Filh de la Verge”, and Sp. Escurialense I.j.6 “Fiio de la Uirgin”. See Joh 3:18 “Fil de Deu”, and NTP “Fil de Dieu”, NTC “Filh de Dio”, Sp. I.j.6 “Fiio de Dios” for Vg. “Filii Dei”.
1838. .i. engendrat; see the note for Joh 1:14 u-engenrat.
1839. noi; Vg. “qui autem non credit iam” has no direct object pronoun, but the Oc. pers. pron. i ‘there’ is inserted here; cf. NTC “aquel que non cre en lui”, which repeats en lui in the preceding clause whereas NTP “e qui non cre es jujatz” follows the Vulgate.
1840. açira, a good example of ç having the phonetic value [z].
1841. bateiatz.
1842. bateiat.
1843. uec; Vg., BnF, lat. 342 (66a15), 343 (115d19/20) uenit; cf. NTP ve, NTC ven.Wunderli emends to “ve[n]c”.
1844. Quar acel que deus/ trames; cf. also Act 2:41, Col 1:6 “acel dia”, 1 Pe 4:14 “acel esperitz”, 1 Jo 5:16 “acel pecant”, Rom 6:17 “acela forma”, where all instances replace the dem. pron. aquel(a). DCVB labels Cat. aicel as an old form of aquell taken from Occitan, and there are ample examples in COM2 to support the form aquel for acel, a form not found in PD.
1845. plus/ors, understand ‘more’; cf. PD, s.v. pluzor ‘plus grand’.
1846. The sequence of Joh 4:7 and 4:8 in NTL follows that of the Stuttgart Vulgate as do also BnF, lat. 342 (66b9-12), 343 (116a26-b5), whereas Waldensian NTC, NTCa, NTD and NTG reverse the sequence.
1847. manera, with superscribed i between e and r.
1848. Wunderli: Juzeui.
1849. liei.
1850. enocaas, without a straight tilde over the a of ca, thereby losing -aus- in causa.
1851. sal/hat; for emendation, cf. Act 3:8, 19:16 salentz, a variant spelling of salhentz. Wunderli: “salha[n]t”.
1852. quenoas. Wunderli rightly retains the reading, which is supported by the introductory que. NTC and NTZ introduce this clause by car, hence: “Ben disis: car yo non ay baron”.
1853. ueig, only occurrence of P1 pr. ind. veig ‘I see’; elsewhere veg.
1854. lalutz. Wunderli: “la [sa]lutz”.
1855. azorador inserted in the bottom margin and directed here by double slant marks.
1856. Quar elpaire | quar aitals; cf. BnF, lat. 342 (66c22), 343 (116d12/13) “et pater tales querit”, and NTP “quar lo Paire neis tals quer”, but with no trace of Lat et in NTC “car lo Payre quer aytals”.
1857. Wunderli: enaisso.
1858. qaquel.
1859. perlapatuaparau|la.
1860. las signas <e>ala, the -s of signas coming from a surmounted u-shaped wavy line.
1861. Wunderli: dix.
1862. loreietz; Levy in SW VII, 185, with reference to NTL Joh 4:49 accepted scribal reiet (for regulus ‘officer of the king’); NTL reg and reig, variant of rei, suggest diminutive rejet as a possible reading. Scribal -eie- for -i- requires the affricate in -eje- in Gal 4:17 evejetz from evejar; cf. ms. tesaureiar for 2 Co 12:14, Ti 6:19 tesaurejar with the affricate in Jam 5:3 tessauregetz and ms. saiet ‘Sidon’ for Mar 3:8, Act 27:3 Sajet, the affricate of which is evident in Luk 6:18 Sagetz. Despite the internal support for rejetz, the lack of documentation for reget makes it prudent to leave ms. reietz, a form supported by Cat. reiet, the name of coin, of a fish, several birds, and an insect, q.v. in DCVB, s.v. reiet.
1863. quemoira; P3 pr. subj. of morir; cf. Joh 11:50 moira.
1864. quera laor<a>/ setena; cf. Vg. “quia heri hora septima”, and NTC “yer en la setena hora”, which contradict Foerster’s interpretation “qu’era la ora setena” (Foerster 1878, 115), also the form used by Wunderli.
1865. sobre | esproada; Vg. “super probatica piscina”. Wunderli: “sobr’esproada”.
1866. essem<s> | nomnada; calqued on Vg. cognominatur.
1867. malautens; cf. Vg., BnF, lat. 342 (67b18), 343 (118b22) “in infirmitate sua”, and NTC “en la soa enfermeta”, NTP “en enfermetat”.
1868. Wunderli: Juzeui.
1869. Wunderli: quis.
1870. Save for spelling differences, BnF, lat. 343 (118c9-11) has the same text as Vg. 5:16 “propterea persequebantur Iudaei Iesum quia haec faciebat in sabbato”, the model of the NTC and NTP translations. However, BnF, lat. 342 (67c14) has, between Juzeu and Jesu of the Occitan, the interpolation “et querebant eum interficere”, akin to Vg. Joh 5:18 “quaerebant eum Iudaei interficere”.
1871. Wunderli: Juzeui.
1872. This opening phrase is found at the end of v. 18 in the Stuttgart Vulgate. Wunderli follows this disposition.
1873. fazentz.
1874. lapairaula, with no cancellation of unwanted -i-.
1875. iuziui; PD, s.v. juzizi ‘jugement’, gives no variant form.
1876. Vg. “vocem eius” is seen in NTL “la votz de lui” and NTP “la vous d’el” versus BnF, lat. 342 (67d19-20) and 343 (119a12) “uocem filii dei”.
1877. uos nosuolguesz alegirar, the final -r being from a surmounted inverted question mark. Vg. “vos autem voluistis ad horam exultare in luce eius”. Just as for Wunderli, we see the reading as “vos vos …”, rather than “vos no [vo]s”, which is the reading in three versions of the Waldensian New Testament, NTC, NTCa and NTZ.
1878. adoncas; cf. the expunction of -a in Joh 7:10 adonca.
1879. Wunderli: suslevatz.
1880. quemani/o, with -n- deduced for a surmounted u-shaped wavy line.
1881. See note for Mat 6:34 avonda.
1882. quesobero, taking the surmounted inverted question mark to be -er- rather than -re- for sobre[r]o.
1883. perisca; cf. Vg. P6 pereant.
1884. sobero; see note for the same in Joh 6:12.
1885. pre|ssesso.
1886. seleua/uan.
1887. .xx.; cf. Vg. “viginti quinque”, also in BnF, lat. 342 (68c25), 343 (120b22), and NTC, NTP .xxv. Wunderli: .xx.
1888. etemos; cf. Vg. “et timuerunt”, NTC “temseron”, NTP “agron temor”. Wunderli: “temo·s”.
1889. Wunderli: autres.
1890. lonc; Vg., BnF, 342 (68d6), 343 (120c15) locum, and NTC luoc.
1891. ueguist, with u implied by a surmounted i.
1892. lofils dedeu; cf. Vg. “Filius hominis” as in BnF, lat 342 (68d18), 343 (120d7), but NTP “lo Filh de-lla Verge”, NTC “lo Filh de la vergena”, Sp. Escurialense I.j.6 “el Fiio de la Uirgin”.
1893. Qui.
1894. doma, with a surmounted u-shaped wavy line. m corrected to n by expunction of the last stroke.
1895. Vg. BnF, 342 (69a7), 343 (121a10/11) end the verse with umquam, translated in NTC as “en eterna”. NTP “non aura jamais fam” borrows the adverb but omits the rest of the clause concerning thirst. The translation of umquam as anc elsewhere in Joh 1:18, 5:37, 8:33 suggests the reconstruction of anc.
1896. lopaire, with paire written in full.
1897. ederraira dia; emended el (contracted en + lo) taken from “el derraira dia” before oxytonic masc. adj. derraira (Joh 6:40, 44, 48, 55; 7:37, 11:24) versus the single instance of Joh 6:39 elderrairan dia with a tilde for -n.
1898. no quel, with a surmounted u-shaped wavy line; understand: ‘Not that anyone has seen the Father’, with better syntax in NTC “Non car alcun vec lo Payre” and NTP “Non que alcuns vis lo Paire”, translating Vg. “non quia Patrem vidit quisquam”.
1899. Since Joh 6:51 in the Clementine recension incorporates Stuttgart Vulgate Joh 6:52, NTL verse numbers 6:52-72 correspond to NTC 6:51-71.
1900. Nüesch (1979, vol. I, p. 162) follows an alternative division of the verses here, and the numbering of the verses therefore needs to be advanced by one in relation to that of the Vulgate tradition adopted here and elsewhere.
1901. ca + r over a at the end of the line may well imply -n. Wunderli retains car.
1902. beuretz, for Vg. potus ‘drink’, may well owe -tz to -ç (for -s) of the subjective case in an Occitan model. Wunderli: beuretz.
1903. Wunderli: e·l.
1904. dendurbletat.
1905. auzetz.
1906. uas, Vg. “apud semet ipsum” (Douay: ‘in himself’).
1907. lofil dedeu; cf. Vg “Filium hominis”, likewise in BnF, lat 342 (69c14), 343 (122a6-7); cf. NTC 6:62 “lo Filh de la vergena”, NTP “lo Filh de-lla Verge”, Sp. Escurialense I.j.6 “Fiio de la Uirgin”.
1908. puiantz; the u in Clédat has only the beginning of the second downward stroke.
1909. Wunderli: “seria[n]”, in spite of quoting Vg. “quis traditurus esset eum”. The text is directly linked to Joh 6:71 and 72.
1910. eiconoguem.
1911. lifare, with the surmounted inverted question mark over a, the customary abbreviation being fre with the surmounted inverted question mark over r. Here the scribe or copyist has placed the abbreviation mark, with the value of -r-, over the -a- in his fare to be read as frare. Given plural Act 15:3 frares and 2 Co 11:26 frares written in full without -i-, it is possible that Foerster (1878)’s and Duvernoy’s emended fraire is unnecessary. It is of interest that the Vides de Sants Rosselloneses has frare, as does modern Roussillonnais Catalan.
1912. qr with a surmounted u-shaped wavy line; Vg. quaerit.
1913. epales; cf. also in Joh 11:54 “en pales” for Lat. “in palam” ‘openly’.
1914. aparehatz; rather than keep -h- as the palatal -lh-, we emend it here and also in Rom 14:15, 20 and Col 3:9 vuhatz.
1915. adonca; cf. in Joh 6:5 the expunction of -as in original adoncas.
1916. iuzeus, which Wunderli retains.
1917. mur muraiment.
1918. essenhauan.
1919. cono|naia apreszas, with first s expuncted.
1920. seu; cf. Vg. “an ego” ‘or I’ and NTP “o s’ieu”, NTC “o se”. Wunderli omits the conjunction.
1921. uos es aquest; cf. Vg. “nonne hic est”, and NTP, NTC “non es aquest”.
1922. The text between this point and “quar de lui” is an interpolation, absent in the Stuttgart Vulgate but in BnF, lat. 342 (70b12-13), 343 (123b14-19) and also in NTP and NTC; cf. the source in Joh 8:55.
1923. atrobatz, missing the surmounted inverted question mark for -re-; cf. Vg. P4 fut. invenietis, NTP atrobares, NTC trobare. Wunderli: atrobatz.
1924. anaddors.
1925. sedejas. Cf. Vg. sitit.
1926. ditz lis: lis expuncted.
1927. decora, alternate spelling of P3 fut. decorra.
1928. nocrezec, with -e- deduced from superscribed c over z. Negative non is not in Vg., BnF, lat. 342 (70c30-31), 343 (124a9-11) or in NTC, NTZ. Wunderli retains this reading, which, since it has the form of an open question, is justifiable. However, it is probably better to see it is as a slip, given “no conoc” in the next verse.
1929. Wunderli: “Et resposero”, taking the line-filler to be Et. Cf. Vg. Responderunt.
1930. Wunderli: “E cerca”. Cf. Vg. Scrutare, and NTC Encerca.
1931. delei; absent in Vg. and BnF, lat. 343 (124b15), NTP and NTC, but BnF, lat. 342 (70d20) + “de ea”.
1932. cumdampnec; see note for Mat 12:7.
1933. cumdam|narei; see note for Mat 12:7.
1934. pec + a surmounted u-shaped wavy line above c for -ar.
1935. paili.
1936. nom, written in full but perhaps a wrong interpretation of no + tilde in the copyist’s model suggested the word nom ‘name’ since names are the essence of this verse. The fact that negative adv. non occurs nowhere in NTL before a consonant explains the error.
1937. lo/ meus; the possessive is not in Vg., BnF, lat. 343 (125b9) or NTC, but is in 342 (71b27-28) pater | meus, and in Sp. Escurialense I-j-6 mio Padre.
1938. fraq + surmounted -i for -ui.
1939. A cancelled curved stroke (the onset of a c?) at the end of the line.
1940. uas, Vg. apud (Douay ‘with’) twice in this verse.
1941. Vg., BnF, lat. 342 (72a26), 343 (126c19) “oculos eius”, NTC “li olh de lui”, but Sp. Escurialense I.j.6 “los oios del ciego”.
1942. adels.
1943. The form of the ms., uberc, is consistent with the 3 p. sing. pret. of ubrir, and Wunderli’s emendation, ubrec, is not required. At Joh 9:21, 26 and 30, the abbreviated form is used, uberc.
1944. Wunderli: “el dix que propheta es”. Cf. Vg. “Ille autem dixit: Quia propheta est”.
1945. los parentz delui liqual auian uist; instead of Vg. “parentes eius qui uiderat”, our text follows BnF, lat. 342 (72b24-25), 343 (127a13) “parentes eius qui uiderant eum”; cf. Sp. Escurialense I.j.6 “sos parientes quel uieran”, NTC “li payron de lui li cal l’avian vist”, all supporting the emendation “[l’]avian”, not adopted by Wunderli.
1946. etenterogero; read -g- as the hard velar consonant in Joh 16:19 enterogar.
1947. Conjunction lost at the end of the line.
1948. See note to Joh 9:14.
1949. Qui.
1950. auzic.
1951. Ecolaques. There seems no justification for the retention of aques by Wunderli. Cf. NTC “aguessa troba”
1952. parlar.
1953. iuezi, for Vg., BnF, lat 342 (72d9), 343 (127d9) iudicium ‘judgment’. Of interest is the short tonic -i- of -dic- in Lat. neut. iudicium which becomes tonic -e- in iuezi, a form occurring six times in NTL versus the retention of Latinate -i- in such forms as judici (judissi), juzizi and juzivi. PD records only juzizi ‘jugement’. Note that NTL juezi(s) has undergone the complete loss of -d-; cf. NTP Act 8:33 juizi and thereafter many occurrences of juizi(s). Oc. NTL 2:6 pl. juezis bears a striking kinship with Roussillonnais Cat. sg. juesi in the late 13th c. Vides de sants rosselloneses by Charlotte S. Maneikis Kniazzeh and Edward J. Neugaard, vol. III, pg. 446, 257v, line 14, only 7 lines below jusesi.
1954. qui; cf. Vg. “ut qui non vident habeant”.
1955. furc; cf. NTC “fur e layre” with fur ‘thief’; cf. Joh 10:8 fur, not in PD. Cf. Joh 10:8. Wunderli: furc.
1956. noconogo, for no + conogo, written in full. See the note for conogo at Mat 21:45.
1957. sic; Vg. ostium ovium ‘door of the sheep’, BnF, lat. 342 (72d-31a), 343 (128a16) “hostium ouium”, NTC “us de feas”.
1958. sinoles auzo; cf. Vg. “sed non audierunt” BnF, lat. 342 (73a2), 343 (128a18) “sed non audierunt”; note NTL ms. present tense auzo. NTP translates freely Joh 10:8 as “Tu[g] aquil que vengron davant mi foron furt (sic) e laire; e las fedas non auzian els”.
1959. edestrazisca
1960. aperte. Wunderli unnecessarily corrects to aperten.
1961. Erasure + laseconosc.
1962. prendrei; cf. Vg., BnF, lat. 342 (73a26) “ut iterum sumam eam” with P1 pr. subj. sumam, also in NTC “que dereco prena”, but 343 (128c2-3) “et itorum sumam eam”, and Sp. Escurialense I.j.6 Joh 10:17 “e decabo tomare la”.
1963. Vg. “alii dicebant haec verba non sunt daemonium habentis numquid daemonium potest caecorum oculos aperire”; BnF, lat. 342 (73b4-6) and 343 (128c16-20) both have the wording of the Stuttgart Vulgate, with the usual differences in spelling, and end with a question mark, the lack of which is to be expected in NTL. The NTL declarative sentence is to be explained thus: Lat. numquid (lat. 342 numquit) introduces a direct question for which a negative reply is anticipated; cf. Vg. Joh 21:5 “dicit ergo eis Iesus pueri numquid pulmentarium habetis responderunt ei non” (cf. NTL “Adoncas dis ad els Jesu: Macipi, doncas avetz cumpanage? Resposero a lui: No.”). The NTL translator of Joh 10:21 has merely given the expected negative reply to the Vulgate question.
1964. porie, with pointed -i-. is erroneously read and emended by Foerster (1878) as por[t]ic; cf. Act 5:12 porge for Vg. porticu. Vg. porticus is rendered in Joh 5:2 as intradas and in Act 3:11 as porta.
1965. entro quora. Vg. Quousque, NTC “Entro cora”. Wunderli: “qu’ora”.
1966. digas a | nos pales, with adv. pales ‘openly, plainly’ instead of the more frequent construction “a pales” for Lat. palam.
1967. lamias.
1968. raubrir.
1969. obobras.
1970. deu rather than Deu. Cf. Vg. “Dii estis”, and next verse deus, for Vg. deos.
1971. See note to Joh 10:34.
1972. laqual, with a surmounted u-shaped wavy line. Wunderli follows the reading. However, Vg. quem refers to Christ, and NTC does not fall into the error of NTL: “aquel lo cal … sanctifique”.
1973. Cf. Vg., BnF, lat. 342 (73c12), 343 (129a22) et, and NTC “e el eysic”.
1974. libateiatz
1975. Wunderli: “dizian que Joan …”. Cf. Vg. Quia … .
1976. betainia.
1977. fem. lui; cf. Vg. “sororis eius” modifying genitive “Marthae”. See Luk 4:39 note for lui. The translation of Vg. eius as fem. lui finds support in NTZ “seror de ley”; cf. also Sp. Escurialense I.j.6 “su ermana” referring to Martha and BnF, lat. 342 (93c22) “sororis eius” as opposed to two sisters in 343 (129b11) “serorum eius” translated as NTP “de las sores d’el” and NTC “las serors de lui” with masc. lui referring to Lazarus.
1978. per lui, written interlinearly, with fem. lui recalling efermetatz; cf. Vg. “per eam”.
1979. ezelazer.
1980. nocrez/entz, for Vg. Didymus from the Greek ‘twin’, BnF, 342 (73d23), 343 (129d6-7) “qui dicitur didimus”; cf. NTC “lo cal es dit Dubitos”, and Sp. Escurialense I.j.6 “el que es dicho dubdoso”. See Joh 20:24-25 for the origin of the nickname No-crezentz.
1981. emoram; Vg. “ut moriamur” and NTC “que moram”, but BnF, lat. 342 (73d24-25), 343 (129d8) “et moriamur”, and Sp. Escurialense I.j.6 “e muramos”.
1982. eaea, with an ink blot on the expunged a.
1983. si tu fosso/ estatz aici; cf. Joh 11:32 “si fosses estatz aici”.
1984. edurablentat.
1985. coregutz, retained by Wunderli.
1986. turbec. Vg. turbavit.
1987. Vg. veni. Cf. NTC ven. See note to Mat 8:9.
1988. uberc. See note to Joh 9:14.
1989. f/remes; cf. Vg. fremens. Wunderli: freme[n]s.
1990. una p/eira desobre pausada alui, in which desobre-pausada is a calque on the Latin superpositus; cf. Vg. “erat autem spelunca et lapis superpositus erat ei”. Wunderli retains the reading of the ms.
1991. Wunderli: “en aviro”.
1992. uei; see Mat 8:9 note on sg. imperative vei.
1993. ediszian.
1994. Qui.
1995. e de|uinec; cf. PD, s.v. devinar, the meanings ‘annoncer, signifier’, an interpretation not yet found. Wunderli reads: e[n]devinec.
1996. moira, P3 pr. subj. of morir, also in Joh 4:49.
1997. totai.
1998. dias.
1999. u|as, for Vg. apud (Douay ‘among’).
2000. Wunderli: Esfrem.
2001. Qui.
2002. repausatz; cf. Vg. discumbentibus.
2003. Vg. “accepit libram unguenti nardi pistici pretiosi”, NTC “receop liora d’onguent de nart pist precios”, NTP “pres lioura d’onguent precios de nart pistat”. See the note on Mar 14:3 nardi. The NTL label fizel ‘genuine’ may well come from a marginal gloss interpretating Gr. nardos pistike as genuine or faithfully prepared; note the Douay translation “of right spikenard”. NTP pistat ‘crushed’ offers another interpretation of Vg. pistici. Nüesch ignores NTC pist under nart (vol. 2, p. 32, note 140); cf. also NTZ “nart pist”.
2004. niquetaisses, surprisingly retained by Foerster (1878) as a single word instead of the division ni que taisses in which ni que, repeating non quar, is best suppressed. P3 imperf. subj. taisses of tanher ‘to touch’ can surely be extended to mean ‘to be of interest, of concern’; cf. DCVB Cat. atanyer ‘esser propi’(Sp. atañer, pertenecer), PD, s.v. atanher ‘appartenir, convenir’, and NTC “non car pertenia a lui”, NTP “non per so que pertengues”. Note Guiraut Riquier’s COM2 LGR 11S 644-647 “que fesson devezir/ a cui que mielh taisses/ que cascus nom n’ages/ per so que saupra far”. Wunderli emends to inquetaisses, from inquietare, ‘se préoccuper’ (vol. 2, p. 189).
2005. mouti. Wunderli rightly emends to mouta. Cf. NTC and NTZ “mota compagnia”. The error perhaps derives from the text of Joh 12:11.
2006. ledema; see also Jam 4:14 with reduction of -nd- by the loss of -n-. Wunderli: “l’e[n]dema” here, but, in Jam 4:14, he gives “le dema”.
2007. Vg. “osanna”; cf. interpolated “filio dauid” in BnF, lat. 342 (75a5-6), 343 (131c19-20) “Osanna filio dauid”, and Sp. Escurialense I.j.6 “Osanna, Fi de Dauid”. ‘Son of David’ is absent here in NTP and NTC. The interpretation of Hosanna as NTL “Fai nos salvs”, also in NTC as “Fay nos salf”, could have been found in a gloss.
2008. uentz; Vg. videtis.
2009. Vg. “adhuc modicum lumen in vobis” (Douay: “Yet a little while, the light is among you”), BnF, lat. 342 (75c5-6), 343 (132b21-22) “Adhuc modicum lumen in uobis est”; NTC “Petit lume es encara a vos”. NTZ “Petit lume es encara cun vos”, Sp. Escurialense I.j.6 “Aun ha en uos un poco de lumbre”. All of those translations and NTL take modicum as an adjective meaning ‘small amount’ modifying lumen ‘light’; it is not a question of an amount of light, but one of a short length of time that the light will be with them.
2010. quesia filh delutz; cf. Vg. “ut filii lucis sitist”.
2011. nostre; cf. Vg., BnF, lat. 342 (75c17), 343 (132c11) nostro, NTC nostre. Foerster (1878) read uostre, but the two minims as seen in Clédat’s reproduction are not clearly linked either at the top or the bottom.
2012. eceguec, for enceguec with normal loss of -n-. Foerster (1878), followed by Wunderli, wrongly writes “E ceguec”; cf. Vg. excaecavit, BnF, lat. 342 (75c19/20), 343 (132c14/15) “Ex|cecauit”, and NTC “El enceque”.
2013. quar/ amero mais lagloria, with mais deleted to avoid the redundancy of the following mais that appears in Vg. “magis quam gloriam Dei”. NTC and NTZ adopt the solution: “ilh ameron maiorment la gloria … que la gloria de Dio”. Wunderli retains the first mais.
2014. uendar; cf. Vg., BnF, lat. 342 (75d2-2), 343 (132d8-9) “Ego lux in mundum ueni”. NTC “Yo vin luç al mont”. The translator of NTL was certainly unhappy with the Latin, thus the insertion of his inf. dar. Wunderli: “ven dar”.
2015. Cf. Vg. “habet qui iudicet eum”. Wunderli: “aqui juja lui”.
2016. elcors. Cf. Vg. “misisset in cor”; NTC “mes al cor”. Wunderli: cors.
2017. denant ceisse; calqued on Lat. “praecinxit se” as is Joh 13:5 “denant-cenhs” for praecinctus.
2018. edix a/ lui; cf. Vg., BnF, lat. 342 (76a3), 343 (133a23) “et dicit ei petrus”, and NTC “e Peire dis a lui”.
2019. delui; Foerster’s “od lui” is unintelligible.
2020. ama, with a final surmounted u-shaped wavy line.
2021. edix alui. demandali quals es de/ qual oditz; cf. BnF, lat. 342 (76b15-16) “Et dic[it] ei. Interroga. Quis est de quo dicit?” 343 (8-10) “Et dicit ei. Interroga eum. quis est de quo dicit?”, and closely akin NTP “e dis li: Demanda a Jesu qual es aquest del cal el dis”. There is no equivalent of “Interroga (eum)” in NTC or Sp. Escurialense I.j.6.
2022. ques, retained by Wunderli.
2023. braborsas
2024. Edix asos decipols; cf. NTC “E dis a li sio deciple”, NTZ “E el dis a li seo deciple”, but not in Vg. or BnF, lat. 342 (76c23), 343 (134b12), or NTP.
2025. Wunderli: aparelarei.
2026. aio no: aio deleted.
2027. See note for Mat 6:34 avonda.
2028. enome conoques. phelip, with -q- for -g-. The stop after cono[g]ues places Phelip in the next sentence; note the ms. punctuation in BnF, lat. 342 (76d12/13) “et non cognouistis me? Phi|lippe”, 343 (13-15) “et non cognouistis me? Philippe”, and Salvioni’s NTZ “e non conegues mi? O Phelip,” which suggests the need to correct NTC “e non conegues mi, o Felip.” to “e non conegues mi? O Felip,”.
2029. Following the Stuttgart Vulgate, this sentence is included in 14:12 instead of in v. 11 where Foerster (1878), following a widespread tradition, puts it.
2030. que causa, added in the left margin.
2031. el/ uos odonara, with a a surmounted u-shaped wavy line; the text is at odds with Vg., BnF, lat. 342 (76d26), 343 (134d8) “hoc faciam”, and NTP “ieu faray aisa”, NTC “yo farey ayço”. A bad copy of “eu uos o donarei”?
2032. faret.
2033. Wunderli: durableta.
2034. de/ueritat; Foerster (1878)’s [de] is unwarranted.
2035. ui, from perf. vidit found in BnF, lat. 342 (77a3-4), 343 (134d19-20) “non uidit eum. nec scit eum”, the source of NTP “non lo sap, ni l’a vist”; cf. pr. ind. ve from Vg. pr. ind. videt; in NTC “non ve lui ni sap lui”.
2036. paira/ula.
2037. estaia; cf. PD, s.v. estatja, ‘lieu de séjour; demeure, domicile, etc.’.
2038. mas del/ meu paire qui mi trames, with added meu without support from the Vg. and control Latin texts “sed eius qui misit me patris”.
2039. leuatz sus; Foerster (1878)’s duplicate “leuatz sus, leuatz sus” is unwarranted.
2040. Wunderli: Enaisso.
2041. gaux, where -x has the same phonetic voiceless fricative value as -gs in gaugs; cf. 2 Jo 1:12 gaux.
2042. pr. ind. dic with W-W dico versus future tense in Vg., BnF, lat. 342 (77c26), 343 (135d23) dicam, and NTC direy, NTP apellaray.
2043. pr. ind. dic versus Vg., W-W, BnF, lat. 342 (77c28), 343 (135d25) perf. dixit; cf. NTP, NTC pret. dis.
2044. aizira.
2045. Understand: ‘he who hates me hates my Father also’; cf. Vg. “qui me odit et Patrem meum odit”.
2046. Wunderli: verita.
2047. parle, single instance of parle for usual parli, retained on the strength of P1 pr. ind. NTC “Yo parlo” and NTP “Yeu parle”, despite Vg., BnF, lat. 342 (78a1), 343 (136b21-22) P1 perf. “locutus sum”. Foerster (1878) and Wunderli emend as P1 pret. parle[i], the form in Joh 16:4.
2048. The Stuttgart Vulgate arrangement of one sentence in v. 4 and two in v. 5 is discarded here even though BnF, lat. 342 (78a7-13) and 343 (136c4-13) has the same distribution. However, the NTL placement of two sentences in v. 4 and one in v.5 is clearly indicated by the large capital rubricated E of “Et ara uau”, etc., as can be seen in Foerster’s edition (1878). Wunderli follows the Stuttgart division.
2049. anumciara, with a wavy titulus for -m- over -u- here and in vv. 14 and 15.
2050. anumciara; see note in Joh 16:13.
2051. etauenumciara; see note in Joh 16:13.
2052. Wunderli: efanta.
2053. queriss. Vg. petistis. Wunderli also corrects to P5 pret. queretz. Cf. NTC, NTZ demandes. The presence of queretz as P5 fut. in Joh 16:26 is to be noted.
2054. enecebetz; Vg. fut. accipietis. Wunderli: recebetz.
2055. uero with superscribed o between e and o.
2056. anociarei, which Foerster (1878) leaves unemended as well as Joh 20:18 anociatz.
2057. amtz with superscribed e between m and t.
2058. Wunderli: enaisso.
2059. Wunderli: pozesta.
2060. uas, for Vg. apud (Douay ‘with’) twice in this verse.
2061. deperdecio; Foerster (1878)’s perdicio is erroneous, although NTL perdi|cio with -i- in full does occur once in 1 Ti 6:9; cf. NTC perdecion.
2062. Paire; cf. BnF, lat. 342 (79a11) “Pater”, missing in Vg. and 343 (138a24) and NTC.
2063. apeiro; Foerster (1878) and Wunderli have also left Peiro with oxytonic -o where NTP and NTC have Peire. As it is unlikely that the translator accidentally retained the -o of Vg. Lat. dat. Petro, one wonders if he introduced Peiro, the only instance in NTL, as an expression of Jesus’ endearment towards Peter; cf. DCVB, archaic Cat. Peiró “Nom propi d’home, diminutiu o afectuós de Pere.”
2064. essems presero; a calque on Vg. conprehenderunt.
2065. demandas.
2066. de|nant estantz, calque on Vg. adsistens.
2067. trepquec.
2068. eu ui tu; BnF, lat. 342 (79c19), 343 (139c10/11) “nonne ego te uidi (Vg. vidi)”; cf. NTP “Non vi ieu”, NTC “non vic yo tu”.
2069. malfazeire, translating Vg. malefactor; PD has only malfazedor and malfachor.
2070. quefist; Vg. P2, perf. fecisti is translated as fezist (Luk 2:48; Apo 5:10; Rom 9:20) less often than as fist (Joh 18:35; Act 2:28, 10:33, 4:24), a form not given by Anglade (1921, pp. 303-04).
2071. Alaueritatz, retained by Wunderli.
2072. dizetz.
2073. Wunderli expands as Barrabam twice in this verse.
2074. pairaula.
2075. desobrer
2076. enenebraic, with no expunction of the second -en-.
2077. desza | edesza, literal translation of Vg. “hinc et hinc”; cf. NTC “de çai e de lay”.
2078. essems tescuda, calqued on Vg. contexta, p.p. of contexere ‘to weave’.
2079. Wunderli: “en dreit”.
2080. enauiro pausant, calqued on Vg. circumponentes.
2081. enclinec, retained by Foerster (1878) and Wunderli, emended “Et enclinec lo cap [e] liurec l’esperit”; cf. Vg., BnF, lat. 342 (81a2-3), 343 (141b13-14) “et inclinato capite tradidit spiritum”, and NTC “E enclina lo cap, liore l’esperit”. The syntatically awkward agreement of NTL “et enclinec lo cap, liurec l’esperit” and NTP “et enclinet son cap, enviet l’esperit” is possibly significant.
2082. The almost word-for-word translation of of the Vulgate text (“Iudaei ergo quoniam parasceve erat ut non remanerent in cruce corpora sabbato erat enim magnus dies ille sabbati rogaverunt Pilatum ut frangerentur eorum crura et tollerentur”) gives an almost unreadable version; cf. the greatly enhanced NTP “Adoncas li Juzieu, car era venres, van pregar Pilat que li ronpessan las cueysas, e fos vostatz d’aqui, que non remangues en la cros per lo sapta, car aquel jorn era grans”.
2083. uenguidi.
2084. Wunderli: ubrec. See note to Joh 9:14.
2085. uei|ran elqual otrafiquero, in which the neut. pron. o does not fit the syntax, hence its deletion here and in Foerster’s edition (1878), but retained by Wunderli. Note that el before qual is a contraction of e(n) + lo; cf. Vg. “et iterum alia scriptura dicit videbunt in quem transfixerunt” (Douay: “They shall look on him whom they pierced”), also BnF, lat. 342 (81a23-25), 343 (141c12-14). The variant traficar, lacking in PD s.v. trasfigar ‘transpercer’, has lost -s- in the same manner as PD trabucar, tras- ‘trébucher, tomber’; cf. NTC trafiqueron (versus NTP transfixeron) and NTL Mat 8:32 trabucar, Luk 8:33 trabuquec, Heb 11:30 trabuquero.
2086. prezes, P3 imp. subj. of prenre; Foerster (1878)’s prizes is unwarranted.
2087. perlparelh/amentz, with inappropriate subjective case, hence the emendation; cf. Mat 27:62 “l’aparellament”, the only other such translation of Vg. parasceve, treated in the note to that verse.
2088. NTC “un”, NTZ “lo prumier jorn”, Vg. “una”. Wunderli emends to: “en [la] .i.”, without comment.
2089. etemalautre, with no expunction of -em-.
2090. Wunderli: “corian i li doi”.
2091. dauant / correc; calque on Vg. praecucurrit.
2092. perque ploras, for Vg. “quid ploras”, cf. “per que plores?”, the only NTC question. NTL’s second question appears as BnF, lat. 342 (81c18) “quid queris?” (Sp. I.j.6 “¿A qual demandas?” for “quid queris?”), and as the variant BnF, lat. 343 (142b5/6) “Quem queris?”.
2093. lenportest; Foerster (1878)’s question mark after l’en is not in Clédat’s reproduction.
2094. maria torna/da qual queres. etela dis alui, in which added qual queres. et has no support in Vg. “Maria conversa illa dicit ei”, or BnF, lat. 342 (81c28-29), 343 (142b19-20) “Maria? Conuersa illa: dicit ei”; cf. NTC “O Maria. Ilhe voota, dis a lui”. Wunderli: “ ‘Maria, qual queres?’ Et ela [tornada]”.
2095. totar.
2096. anociantz; see note for Joh 16:25 anociarei.
2097. enla u; Foerster errs in removing la, “la u” being well attested in NTL, as in Mat 6:24 “la u azirara”.
2098. loquals/ des ditz nocrezentz; Vg. Didymus ‘twin’, BnF, lat. 342 (81d21), 343 (142d1-2) “qui dicitur didimus”; cf. NTP Joh 20:24 “lo qual es digz Mescrezens”, and NTC “lo cal es dit Dubitos”, and Sp. Escurialense I.j.6 “que es dicho dubdant”. See Joh 20:25 for the origin of the nickname No-crezentz.
2099. Venc ih’u/ eui las portas clausas, the words “e vi” having been added; cf. Vg. “venit Iesus ianuis clausis” BnF, lat. 342 (81d30-31), 343 (142d13-14); cf. NTP “E Jesus venc, las portas clauzas”, NTC “Jhesu venc, las portas clausas”.
2100. Wunderli: “en dreit”.
2101. encrezols. See note to Mat 17:16.
2102. Elmeu| de. Wunderli: “e·l meu Deus”.
2103. loquals es ditz nocrezent; Vg. Didymus ‘twin’, BnF, lat. 342 (82a18-19), 343 (143a14-15) “qui dicitur didimus”; cf. NTC “lo cal es dit Dubitos”, and Sp. Escurialense I.j.6 “que es dicho dubdant”. See Joh 20:25 for the origin of the nickname No-crezentz.
2104. Empero; Foerster (1878)’s “Em per aisso” is inaccurate.
2105. cumpanage, translating Vg. pulmentarium ‘something to eat’; cf. NTC companage.
2106. sotz ceiss; despite PD sotzcenher ‘ceindre’, it is probable that we have here a calque on Vg. succinxit ‘girded on’. Such would likewise be the case in Eph 6:14 soz-cent and 1 Pe 1:13 sotz-cenhg for Vg. succincti given Luk 17:8 davant-cenh and Act 12:8 denant-cinh; cf. however, NTC Joh 21:7 sotcent, Eph 6:14, 1 Pe 1:13 sotçent.
2107. nuitz; Foerster (1878)’s unemended nuitz ‘night’ is unfortunate given Vg., BnF, lat. 342 (82b8), 343 (143b16) nudus, and NTC nu ‘naked’. Wunderli: nuitz.
2108. desobre pausat; a calque on Vg. superpositum, as in Joh 11:38.
2109. .c.l.iii.; one hundred and fifty-three.
2110. enterocar; see the note at Mat 27:11.
2111. contristatz, with con written in full.
2112. con/oguist, P2 past tense of conoisser; cf. Vg., BnF, lat. 342 (82c9), 343 (143d7-8) P2 pr. “tu … scis”, and NTC, NTZ “tu sabes”, and Sp. Ecurialense I.j.6 “tu sabes”. Unemended “tu conoguist” is kept because of its presence in NTP “E dis a lui: Senher, tu connoguist totas cauzas; tu sabes que ieu t’ame”.
2113. Verament dic; cf. Vg., BnF, lat. 342 (82c11), 343 (143d10) “amen, amen”, and NTP, NTC “verament, verament”.
2114. aquest qual/ causa, literal translation of Vg. “hic autem quid”; cf. NTP “mas aquest, cal cauza?”, and our corrected NTC “mas aquest, cal cosa?”.
2115. perseglas; though Foerster (1878) and Wunderli have left the reading as “per seglas”, we surely have the omission of a straight tilde over -e-, that requires emendation; cf. Vg., BnF, lat. 342 (82d10) “per singula” and 343 (144a17-18) “[per] singula” (per now lost from the excision of the large rubricated letter for Acts); cf. NTC “per senglas”, PD, s.v. sengles, “per s[engles]” ‘un à un, en détail’, and four more instances of NTL “per senglas” (Act 14:22, 21:19; Apo 21:21, Heb 9:5).
2116. lomon lo| mon.
2117. esper/ esperit.
2118. noapres aquestz nomoutz/ dias; Vg., BnF, lat. 342 (lost text), 343 (145a9-10) “non post multos hos dies”; NTP “non seguentre aquestos mot jorns”; NTZ “enapres non moti d’aquesti iorn”; NTC “enapres aquisti dia non moti”. Wunderli: “apres aquestz no moutz dias”. There is no need to adjust the order, however. The difference lies in the change of language. See also the note to Act 1:6.
2119. The presence of the negative separates this verse from the Vulgate and other Occitan versions. It should be taken as a different formulation and not a substantive distinction.
2120. poinz; although not registered in PD, ponh, ponch, punt, the definition ‘moment’ suits the translation well, found only in NTL, cf. Vg. momenta as poinz. Note the reversal of terms in Vg. “tempora vel momenta”.
2121. sobre uinent; best viewed as a calque on Vg. supervenientis ‘coming upon’, there being no hint of unpreparedness or surprise.
2122. eniuols; an ink spot at the top of the first minum of -n- can be mistaken as an l-, which explains Duvernoy’s “e’l nivols” for Vg. “et nubes” ‘and a cloud’.
2123. uindra, instead of the usual NTL vendra. We have here a fut. form that abounds in the Chanson de la Croisade Albigeoise (see COM2 CCA). The same is found in 1 Th 4:15,
2124. Wunderli: “e loc<s>”. The text clearly reads “el cel”, and he also quotes Vg. “euntem in caelum”.
2125. elcenador; cf. Vg. “et cum introissent in cenaculum ascenderunt ubi manebant Petrus et Iohannes” and PD cenador ‘chambre haute’.
2126. enlas sobiranezas; cf. PD, s.v. sobeiraneza, sobir-, ‘chambre haute, haut d’une maison’ which seems to duplicate “el cenador” in this same verse. Note Vg. “et cum introissent in cenaculum ascenderunt ubi manebant Petrus et Iohannes”, but BnF, lat 343 (145b14-17) “Et cum introhissent in cenaculum, ascenderunt in superiora ubi tunc manebant Petrus et Johannes”, etc. in which superiora means ‘the upper parts’.
2127. bertolmeus with ber- written in full.
2128. esi/mon eueios; cf. Vg. “Simon Zelotes”.
2129. Vg. “fratribus eius”. NTC and NTZ “li frayre de lui”.
2130. quedenantdix, in which denant-dix is calqued on Vg. praedixit ‘foretold’.
2131. deiu/zas, for de Judas ‘concerning Judas’; cf. again Act 1:25 Juzas.
2132. gouernaire, translating Vg. dux ‘leader’ here and in Act 14:11, a meaning not found in PD, s.v. governador; cf. elsewhere forms of dux rendered as Mat 2:6 duc; Mat 15:14, 23:16, 24; Rom 2:19 guizador(s); 1 Pe 2:14 dux (read pl. ducs).
2133. queera sobre nomnatz e/ nos; “que era sobre-nomnatz e nos” ‘who was surnamed among us’ is quite out of place here. It is retained by Wunderli. True, Judas was surnamed Iscariot (see NTC Luk 22:3 “... Iuda, lo cal es sobrenona Scharioth ...”, a verse lost in NTL), but it is his having been numbered among the twelve disciples that is at issue here, not his name. A copyist aware of the presence in the Acts of the Apostles of twelve occurrences of Vg. cognominare ‘to give a surname’, all translated as Oc. sobre-nomat(z), may have misread the single occurrence of Vg. Act 1:17 connumeratus as more common cognominatus; cf. BnF, lat. 343 (145c9/10) conumera|tus, NTC “lo cal era ensemp nombra en nos”, NTZ “lo qual era nombra con nos”, and Escurialense, I.j.6 “el que era en nos contado”. With the name Judas added, NTP “lo cal Judas era nomnatz ambe nos autres” shows its kinship with NTL’s sobre-nomnatz, which would have been understood as ‘was called out, or named (as a disciple)’.The Christian Latin verb connumero meaning ‘number with, reckon among’ is found in Leo F. Stelten, Dictionary of Ecclesiastical Latin, Hendrickson Publishers, Peabody Mass. 1995. The emended spelling nom[er]atz is taken from Heb 7:6 “Mais la generatios del qual no es nomerada en els”, etc.
2134. pozes/sezic; PD gives only posezir ‘posséder’, but cf. verb forms of Vg. possidere with poz- in Mat 10:9 pozesir, 1 Co 6:9 pozesiran, 1 Th 4:4 pozeszir, and the noun Act 4:34 pozezidor versus the NTL Mat 19:22, Act 2:45 possesios, 4:32 posseszia, 7:5 possessio, 7:45 possesio.
2135. lare/membranza; cf. Vg. commoratio and needlessly corrected BnF, lat. 343 (145c23) comemoratio because the Stuttgart Vg.’s apparatus gives not only commemoratio in the codex Fuldensis and also habitatio in the codex Amiatinus and ms. Roma, Bibl. Vallicelliana B25II, the former variant seen here and in NTP “li sieua renenbransa” and Ecurialense I.j.6 “la su remenbrança”, and the latter in NTC “l’abitacion”.
2136. inf. esser depends on the verb cove in Act 1:21.
2137. sobre nomnaz dreiturers, for Vg. “cognominatus est Iustus” ‘was nicknamed Justus’ (alias Dreiturers); forms of Lat. cognominare, -ari appear 12 times in the Stuttgart Vulgate’s Acts of the Apostles, all translated as NTL sobre-nomat(z), here as sobre-nomnaz; see 1:17, 1:23, 4:36, 10:5, 10:18, 10:32, 11:13, 11:26, 12:12, 12:25, 13:1, 15:22, 15:38. Note that forms of cognominare and dep. cognominari are translated differently in other books: cf. Luk 6:14 numnec, Luk 22:3 (lost), Joh 5:2 essems-nomnada, Rom 2:17 and Heb 3:13 essems-nomnatz.
2138. enaissi que abi/ el seu loc, placed in the margin with insertion markers after preuericatz and before enaissi, in which abi may have lost -ret in abire (Wunderli reads abira, as being in the ms.), the Latin imperf. subj. of abire ‘to go away’, probably when the manuscript was trimmed before being rebound; cf. Vg. abiret and habiret and BnF, lat. 343 (145d19-20) “ut habiret in locum suum” with hypercorrected h.
2139. lidia depen/tacosta. ero tuit lideci/pol essems enaquel eiss loc; cf. Vg. “et cum conplerentur dies pentecostes erant omnes pariter in eodem loco”, followed closely in NTL. Note the various renditions of dies pentecastes in NTP “lo sinquante jorn” and NTC “li .L. dias”, and in both the inclusion of “li decipol” / “li deciple”, absent in Vg. BnF, lat. 343 (145d23) “Et cum complerentur dies pentecostes. erant omnes discipuli pariter in eodem loco”.
2140. sobre uquec delor; see Vg. “supra singulos eorum” ‘upon each one of them’, the only instance of “u quec” that does not translate a form of Vg. unusquisque.
2141. deguisadas; cf. Vg. aliis and PD, s.v. deguizar, des-, adj. deguizat ‘différent’.
2142. etennasia, with a tilde on the second e followed by another -n- fully witten and a poorly erased a converted to -i- in original asaa.
2143. cirenen; cf. Vg. Cyrenen, probably NTP cirenen, though perhaps cireneu, NTC Cireno for Cyrene in Upper Libya.
2144. NTL reflects neither in Act 2:7 nor in Act 2:12 a Latin model “ad invicem” ‘one to another’, whereas “adinuicem” occurs in both BnF, lat. 343 (146a19) Act 2:7 and (146b11) Act 2:12, as is the case for NTC “entre lor” in both 2:7 and 2:12. Though absent in NTP 2:7, it occurs in 2:12 “entre els”, the same pattern in Sp. Escurialense I.j.6, not in 2:7 but in 2:12 “unos a otros”.
2145. yure, with a dotted y- as in NTL Apo 19:1 Alleluya; cf. PD, s.v. ibre, for adj. iure ‘drunk’, and PD iureza ‘drunkenness’ found in NTL Luk 21:34. Duvernoy’s and Wunderli’s yvre for ms. yure, and also Luk 21:34 ivreza for ms. iureza should be rejected.
2146. espanderei, with -er- abbreviated with the surmounted inverted question mark; cf. Act 2:17 spandirey with -i- between -d- and -r-.
2147. prophetizara.
2148. elas uostras fillas. coue, with loss of “e li vostri” and misread iove as coue; cf. Vg. “et iuvenes vestri”, BnF, lat. 343 (146c4-5) “et iuuenes uestri”, NTC “e li vostre iove”, NTP “E li vostre iovencel”. Wunderli reads: “e las vostras fillas jove”.
2149. somiaran; Matfre Ermengaud’s rimes in the Breviari d'amor leave little doubt that somiar is preferable to somjar; cf. COM2 BRV 7859-60 somia / guia; BRV 7865 somia/ sia; BRV 7881-82 somia / sia; BRV 7928-29 galiar / somiar. The choice also has support from DCVB, Cat. sumiá in the Pyrénées Orientales.
2150. espandrei, with a small dot above d, probably the remains of an erased surmounted inverted question mark for -er-; cf. the note for Act 2:17 espandrei.
2151. flum; cf. Vg. fumi ‘of smoke’ and NTP “gabor de fum”, NTC “vapor de fum”.
2152. Aquest aucisetz/ turmentantz; BnF, lat. 343 (145d2-6) and the Vulgate agree, except for some trivial spelling differences, on this reading: “hunc definito consilio et praescientia Dei traditum per manus iniquorum adfigentes interemistis” (Douay: “This same being delivered up, by the determinate counsel and foreknowledge of God, you by the hands of wicked men have crucified and slain”.). Instead of adfigentes (BnF 343 affigentes) ‘fastening, attaching’ (understand: to the cross leading to death), NTL reflects a variant reading affligentes ‘suffering’ seen in the Sixtine and Clementine recensions. BnF, lat. 343 and the Vulgate “adfigentes interemistis” at the end of the verse, whereas NTL “aucisetz, turmentant” reverses the two happenings ordained by God’s counsel, i.e. authorization (“lo coselh azordenat ... de Deu”); cf. NTP “vos tormentas, aucizes”. Note the placement of Waldensian NTC “Vos tormentant aucises” between “parolas” and “Yhesu de Naçaret” in verse 22.
2153. sanc; understand ‘Holy One’. Wunderli retains the ms. reading.
2154. recump|list, retained by Wunderli, a mistaken preterite because of P2 pret. fist, should be a P2 future as in Vg., BnF, lat. 343 (146d22) replebis, and NTP compliras, NTC replanires, NTZ replenires.
2155. euas, the first stroke of the a being that of an e, then made to be the onset of the bowl of the a showing that the scribe first wanted to write eues; cf. the remarks on evas and eves at Mat 28:15. The Douay translation here of evas, for Vg. apud, is ‘with’.
2156. auia iurat alui/ iurat perdreit, with missing tilde over the -a- in the second iurat; cf. Vg. “iureiurando” ‘swearing to him with an oath’, written as a compound whereas BnF, lat 343 (147a5) “iure iurando” is clearly segmented as two words, which explains “per dreit” ‘by right’ in NTL “avia jurat a lui jura[n]t per dreit” ‘had sworn to him an oath swearing by right’ versus NTC “agues iura a lui cun iurament” ‘had sworn to him with an oath’. See PD, s.v. drech, dret, per d[ret] ‘selon le droit, à juste titre’.
2157. enos; cf. BnF, lat. 343 (147a17) “effudit in nos” and NTZ “en nos”, but Vg. effudit without in nos. Nüesch’s NTC “a vos” is a bad reading of the somewhat faded Carpentras ms. at this point: “en nos” is found also in the Cambridge and Dublin mss.
2158. queuezetz, followed by v. 2:34 Quar, etc.; cf. BnF, lat (147a19) “uos uidetis | et auditis”, NTP “vos vezes et auzes”, NTC “vos vese auve”, NTZ “vos veye e auve” versus Vg. “videtis et audistis”, but Douay “you see and hear”. Wunderli retains the ms. reading.
2159. Se; see references to P2 imp. se in the note for Mat 22:44 Sei.
2160. enacel; see the Joh 3:34 note on acel.
2161. ete eltemple.
2162. Euec uos; not a translation of Vg. and BnF, lat. 343 (147d5); cf. the translations of “et quidam” opening Act 14:7 (Douay Vg. 14:8) “et quidam vir” (“Et .i. bar”), 15:1 “et quidam descendentes” (“Et alcanti deissendentz”), 17:4 “et quidam” (“Et alca[n]ti de lor”), Ac 28:24 “et quidam credebant” (“Et alcanti crezio”), bear no similarity with “Et vec vos”. However, Act 11:11 “et ecce confestim tres viri” (“E vec vos viasament .iii. baros”) and 12:7 “et ecce angelus” (“E vec vos l’angel”) point to a translator’s Latin model with “Et ecce quidam vir”, similar to Luk 10:25 “et ecce quidam legis” (“E vec vos que us savi de la leg”). NTP Act 3:2 “E ve vos u bar”, paralleling the NTL reading, argues against emendation.
2163. deleuentre, with interlinear insertion of -r-.
2164. era portatz lo qual portavo. r of era is clearly expuncted, and Wunderli reads aportatz. However, NTC and NTZ read “era porta, lo cal ilh pausavon”, which reflects Vg. “baiulabatur; quem ponebant”. The reading of NTC, whether “era portatz” or “e aportatz”, followed by “lo qual portavo”, suggests an error, and the need for an emendation, such as the one suggested here.
2165. elamnegecs, in which -cs in amnegecs is the equivalent of -sz in Act 3:14 amneguesz, both pronounced as -tz in Act 3:15 aucizetz.
2166. Dreturier: Wunderli: dreiturier.
2167. scificador, with titulus over -ci- (see note at Mat 6:9 on the root sant-). Vg., BnF, lat 343 (148b5) auctorem, NTP crezedor, NTC acreysador, NTZ acreyssador (PD, s.v. acreisedor ‘celui qui augmente’, ‘curateur’). The other three NTL instances of auctorem (Act 24:5, Heb 2:10, 12:2) all translate Vg. auctorem as acreissedor; cf. NTC Act 24:5 auctor, Heb 2:10 acresador, 12:2 acreysador. santificador is left unemended as it may well point to a Latin model with sanctificator. See on the Web, www.flm-asamblea.org/lwfimages/S-Studybook-Part3-01.pdf the Reformer Martin Luther’s belief several centuries later: “Dios es el Redentor, como también el Creador y Santificador de la vida” ‘God is the Redeemer, as also the Creator and Sanctifier of life’.
2168. Wunderli mistakenly reads egardamentz.
2169. itosz detotz, with interlinear uos added.
2170. sanhs.
2171. als nostres pairos, with unmistakable n-, is not in the Stuttgart Vulgate, though we have BnF, lat 343 (148c3) “ad patres nostros” with unmistakable n-. We read “a li nostre paires” in the Grenoble and Cambridge manuscripts, and also “li nostre payre” where Salvioni read “li uostre payre” in the Zurich manuscript. There is expunged “a li uostre payre” in the Carpentras ms. and the complete absence of those words in the Dublin manuscript.
2172. lonc, for Vg. iuxta, translated in the Douay version as ‘according to’; cf. NTC iosta.
2173. semesa| seran; the dividing stroke abbreviating -er- is barely visible in Clédat’s reproduction.
2174. bene|zetz auos. The lost text of Act 1-3:26 in BnF, lat 342 ends at this point.
2175. secouertiscan; cf. BnF, lat 342 (83a1), 343 (148c20-21) “ut conuertat se”. Wunderli retains the reading of the ms.
2176. sen|horeiauo delpoble, retained by Wunderli, where senhorejavo(n) is a bad reading of Oc. ensenhavo; Vg., BnF, lat. 342 (83a5), 343 (148d1) “quod docerent populum”, and NTP “Car ensenhavan lo pobol”, NTC “qu’ilh ensegnesan lo poble”.
2177. cumtes, numerus, translated as cumte(s) occurs only in Act 4:4, 5:36, 6:7, 11:21 numerus; 6:1, 16:5 numero.
2178. ioatas, for Vg. Iohannes, but BnF, lat. 342 (83a16) iohathas, 343 (148d15) iohatas; cf. NTP Joafas (difficult to read), NTC Ioan.
2179. a|bels, not supported in NTC or Vg.; cf. BnF, lat. 342 (83a18), 343 (148d17) “cum eis”, and NTP “amb els”. Wunderli begins Act 4:7 with these words.
2180. cf. BnF, lat. 342 (83a18-19) “Et statuerunt eos in medio et interrogabant” versus Vg. and 343 (148d18-19) “Et statuentes eos in medio interogabant”, the source of NTC “E ordenant los al meç, demandavan”. Sp. Escurialense I.j.6 “E pusieron los en medio e preguntauan los”, which gives some support for a similar Occitan model, the difference being an imperfect preguntavan in the Spanish text but an NTL preterite enqueriro.
2181. fez uos aquest signe, from BnF, lat. 342 (83a20-21) “fecisti[s] hoc signum uos”, 343 (148d20/21) “fecistis hoc signum uos”; cf. Vg. “fecistis hoc vos”, source for NTC “feçes vos ayço”.
2182. princeps de| preueires, retained by Wunderli. Cf. Vg., BnF, lat. 342 (83a23-24), 343 (148d23-24) “Principes populi”, and NTP “O prince del pobol”, NTC “O princi del poble”.
2183. euelh delamaiso di/srael auiatz; Vg. “et seniores”, but BnF, lat. 342 (83a24-25), 343 (148d23-24) “et seniores domus israel audite” (343 audite inserted interlinearly), and NTP “o vielh de la mayzo d’Irael, aujas” and NTC “O princi del poble e velh d’Israel auve”.
2184. refudatz. Cf. NTC “la peyra la cal fo refuda de vos edificant la cal es fayta”. Wunderli retains refudatz.
2185. loqual es faitz, emended as a consequence of the change, and following NTC, “la cal es fayta”.
2186. comandero/ los departit (with corrected departir) in which departir could be read either as “de partir” or “departir”. The absence of a preposition linking a conjugated form of comandar to an infinitive is quite frequent in NTL; cf. NTL Mat 14:22 “Viassament comandec Jesu sos decipols pujar e la naveta ...” and Act 18:2 “… Claudi avia comandat totz los Juzeus departir de Roma …”, hence the choice of taking the infinitive here to be departir translating Lat. secedere ‘to depart, retire, withdraw from’. See also the construction with menasar ‘to order with threats’ without a preposition in Act 18:16 “E ladonx menasec les departir”.
2187. fora part, for Vg. “foras extra” ‘apart from’; see also Act 28:16 “foras part”.
2188. dizentz; BnF, lat 343 (83b13-14), 343 (149a24-25) “et conferebant ad inuicem dicentes”, closed by a period, must keep dizentz in v. 15 since it precedes “la us a l’autre”; cf. NTC “... e ensemp parlavan entre lor”, Act 4:16 diçent, as in the Vulgate and the Clementine texts. Wunderli chooses this option.
2189. Baro frairi; not in Vg. or NTC for this verse, but in BnF, lat. 342 (83b15), 343 (149a26) “uiri, fratres”, and NTP “O barons fraires”.
2190. Wunderli: apelatz. Cf. NTC “appelant lor”.
2191. Given that two of the three cases of this word are written es-, this case is emended.
2192. Wunderli: “[no] nos”
2193. The original NTL verse is completely corrupted by two omissions of the negative particle no. The omission of the second negative in NTP “Car nos non podem parlar aquestas cauzas que vim e auzim” also destroys the meaning; cf. BnF, lat 342 (83b27-28), 343 (149b16-18) “non enim possumus que uidimus et audiuimus non loqui” (with que for quae ‘the things that’), NTC “car nos non poen far que non parlen aquelas cosas las cals nos auven e veguen”, and NTZ “Car nos non poen que nos non parlan las cosas las quals nos veguen e auven”.
2194. deu. enaquela queera en/deuengut, which reflects Vg. “Deum in eo quod acciderat” and NTZ “Dio per czo que era endevengu”, in agreement with NTL, versus BnF, lat 343 (149b22-23) “id quod factum erat. in eo quod acciderat”; NTC “Dio en ço que era fayt e en ço que era entrevengu”, agreeing with NTP “Dieu en aquo que era fac ni esdevengut”. Unfortunately, BnF, lat 342 (83b31) is unreadable at this point.
2195. liapostol; cf. BnF, lat 342 (83c4) apostoli, 343 (149c1) apostoli inserted above autem, but not in Vg. In NTC “Mas ilh delaysa” or NTZ “E apres qu’il foron laissa”.
2196. auio faitas, retained by Wunderli; cf. Vg., BnF, lat 342 (83c6/7), 343 (149c4) “dixissent”, NTC “aguesan dit”.
2197. etconen/contral.
2198. .S. with a straight tilde followed by ema|cip with extraneous e-.
2199. uissist, variant of Luk 7:46 P2 perf. oissist for Vg. unxisti ‘thou hast anointed’; cf. NTC “tu unsies”, but Luk7:46 “onsies”.
2200. Wunderli: enaisso.
2201. atot uolent creire, with no trace in Vg. “cum fiducia”, the source of NTC “cun fiança” and somewhat akin to NTP “am tota fizansa”, NTZ “cun tota fianza”, and Sp. Escurialense “con toda segurança”. The NTL reading is similar to 342 (83c28-29) “cum omni| fiducia uolenti credere”, 343 (149d9-10) “cum omni fiducia uerbum tuum”, but a better match to NTL is found on the web at http://www.sant-agostino.it/latino/discorsi/discorso_519_testo.htm, in Augustinus Hipponensis, SERMO 356: “cum fiducia omni volenti credere”.
2202. ocors.
2203. dee + long descender of unfinished -p-, cancelled before canps for camps.
2204. Mais ero mas/ ero deuezida <per>, with no cancellation of the redundancy and an interlinear p with a barely visible stroke through the descender.
2205. Etendutz.
2206. prisienx; retained by Wunderli. Cf. Vg. “Levites Cyprius genere” ‘a Levite, born a Cyprian’ and Act 21:16 cipreenc for Vg. Cyprium.
2207. cosabent; cf. PD, s.v. consaben, adj. ‘complice’(English ‘being a party to’).
2208. dix adananias. Ananias; Vg. “dixit autem Petrus Anania” (Douay: “But Peter said: Ananias”,) BnF, lat 342 (83d24), 343 (150a16-17) “dixit autem petrus. Anania”, differently interpreted and punctuated in NTC “Mas Peyre dis a Ananias: Lo Sathanaç,” etc., NTZ “Mas Peyre dis a Ananias: Lo Satanaz,” etc. NTL repetition of Ananias combines the two interpretations.
2209. dix alui alei.
2210. perque endeuenc auos, not a deviation from Vg. “quid utique convenit vobis”; cf. PD, s.v. endevenir, and the meaning ‘s’accorder, se convenir’.
2211. Venc.
2212. esebeliran, retained by Wunderli; not the translation of Vg. Act 5:9, BnF, lat 342 (84a13), 343 (150b17) “et efferent” ‘and will carry out’, and NTC, NTZ “e portaren”.
2213. alseu baro; Vg. “ad virum suum” ‘by her husband’.
2214. Wunderli: “[los] engrandeçia”, based on Vg. “magnificabat eos populus”. Cf. NTC, NTZ “magnificava lor”.
2215. beiras; NTL beira(s) occurs only in Acts, here and in Act 9:33 beira for Vg. grabattus (with -tt-) ‘pallet’, elsewhere translated as leit(z). Beira is not in PD; cf. Alibert (1965), s.v. f. bèira, ‘lit, couche’ and Mistral, TdF, s.v. béiro (rom. beira, beigra, baigra), s. f. “couche, lit, en Languedoc”.
2216. aumbres; the only example of the stem aumbr- here, as in DCVB Old Cat. aumbrar (variant of aombrar), that form with -u- not being in PD, s.v. adombrar, az-. Elsewhere NTL has Heb 9:5 adombrantz; Luk 1:35 azombrara, and the noun Jam 1:17 azombramentz.
2217. malautes, in which only a small part of the -t- is visible in Clédat’s reproduction.
2218. terbalhatz, with -er- written in full, retained by Wunderli as a case of metathesis (vol. 2, p. 41, §51). Cf. NTC “li trabalha”.
2219. annas, name given in BnF, lat 342 (84b8-9), 343 (150c23-24) “Exsurgens autem princeps sacerdotum Annas”, but without mention in NTC, NTZ; cf. corrupted Denas in NTP “Mas Denas prince des preveires”.
2220. eregia, the only spelling in NTL; cf. PD, s.v. eretgia, ir-, ‘hérésie’.
2221. elnom delsenhor/ ihesu; not found in the Stuttgart Vg. text nor given in the apparatus, but found in BnF, lat 342 (84b18-19) and 343 (150d10). Nor are those words in NTC or NTZ.
2222. auzentz annas; Vg. adveniens without Annas, whereas NTL has the variant audiens given in the Stuttgart apparatus for the codices F[uldensis], S[angallensis], and Gk. phi (i.e., the Alcuinian recension; cf. NTC “auvent” versus NTZ “fo vengu”, but neither with Annas. Wunderli corrects to avenentz.
2223. dels fils disrael; Vg. “seniores filiorum Israhel”, as in BnF, lat 343 (150d13-14), whereas BnF, lat 342 (84b21) has only “seniores israel”.
2224. a; BnF, lat. 342 (84b22), 343 (150d14) have ad instead of Vg. in; cf. ad given in the Vg. apparatus as a variant in F[uldensis], S[angallensis], and <Gk. phi> [i.e., the Alcuinian recension], C[avensis] and the Clementine recension.
2225. noss; cf. NTL Acts 17:6 no·ls in the string Econols, and NTC “non atroberon lor”. Wunderli no·s.
2226. num/ciero with a wavy tilde over -m- replacing the usual -n- before -ci-.
2227. ero uergonhat depessa, text not in BnF, lat 342 (84b31), or NTP, NTC, NTZ, but is in 343 (150d26-151a1) “confun|debantur mente” ‘were confounded in mind’; cf. Act 2:6 “et mente confusa” ‘and were confounded in mind’.
2228. Comandam.
2229. auentz. Wunderli: avetz. Pr. part. aventz is preferable here regardless of the expunged -n-; cf. BnF, lat 342 (84c12-13), 343 (151a16-17) “et ecce repletis iherusalem doctrina vestra” with pr. ind. active repletis in both, versus Vg. “et ecce replestis Hierusalem doctrina vestra” with replestis, the syncopated form of perf. active ind. replevistis translated in Douay as ‘you have filled Jerusalem with your doctrine’. NTP “vos metes tot Jerusalem en vostra doctrina” and NTC “e ve vos vos replenes Ierusalem de la vostra doctrina” show the present tense, but NTZ “e vevos que vos ave repleni Jerusalem de la vostra dotrina” reflects the perfect tense. NTL “aventz plena” is not a faithful translation of either tense, but conveys the meaning rather well.
2230. We follow Duvernoy and our two control BnF texts in placing a question mark instead of a period after homes in the first sentence. The reply “A Deu” in the interpolated second sentence (with respect to the Stuttgart Vulgate) requires it; cf. the interpolation after “hominibus?” in BnF, lat. 342 (84c15-19) “Respondens autem petrus et apostoli: dixerunt. Obedire oportet deo magis quam hominibus? At illi dixerunt. Deo. Respondens autem petrus dixit”, and the same text in BnF, lat. 343 (151a19-24), differing only in the placement of a punctuation point between “petrus” and “et apostoli”. The same interpolation is seen in NTP Act 5:29 “E Peyre respondet e li autre apostol disseron: A qual deu om mais obezir, a Dieu o als homes? Et il van dire: “A Dieu”. E Peire va respondre”, but not in any of the Waldensian texts. Wunderli notes the presence of this addition but excludes it from the text.
2231. Euos.
2232. donec/ atotz; cf. Vg., BnF, lat 342(84c26), 343 (151b8) “dedit Deus omnibus”, and NTC “Dio done a tuit”. Wunderli maintains the ms. reading.
2233. .i. leuant; understand “us leuant” ‘one rising up’ with no mention of his being a Pharisee, as is the case also in Sp. Escurialense I.j.6 Act 5:34 “Leuantos en conceio un ombre que auie nombre Gamaliel, ensennador de la ley, onrado del pueblo todo”, etc.; cf. the presence of Pharisaeus in Vg., and in BnF, lat 342 (84c30) phariseus, 343 (151b12/13) pha|riseus, and NTP uns Farizieus, NTC un Farisio.
2234. Wunderli: “comanedec”, mistakenly read for comandec.
2235. degasta, as if it has come from a Waldensian text; cf. NTC m. pl. p. p. degasta, as in Act 5:37. Wunderli prefers “degastadi”.
2236. delmenester; Vg., BnF, lat. 342 (84d12), 343 (151c4) professionis ‘of the declaration’, i.e. the declaration of one’s property and family head count for determining the taxes to be levied by Caesar. Professio is translated here as menester, a definition not found in Levy (SW and PD) or other Occitan dictionaries consulted; cf. however, PD aministrar ‘fournir; appliquer, administrer’and the noun aministracio(n) ‘action de fournir ... quelque chose à qqn.’, also Sp. Escurialense I.j.6 descobrimiento ‘disclosure’, and latinizing NTC profession, NTZ perfecion, and NTG, NTCa demostrament.
2237. oabra questa, for “o aquesta”.
2238. pnopoiretz.
2239. li.xii. apostols; Vg. “duodecim”, but BnF, lat 342 (85a5), 343 (151d3) “.xii. apostoli”, NTZ “li 12 apostol”; cf. NTP “li apostols”, NTC “li .XII.”.
2240. lamouteza, with omission of dels dicipols; cf. Vg., BnF, lat 342 (85a5/6), 343 (151d8/9) “multitudinem discipulorum”, and NTC “la mooteça de li deciple”, NTZ “la mauteza de li deciple”, NTP “la companha des discipols”. Wunderli follows the reading of the ms.
2241. establian.
2242. lest/rantz, a spelling influenced by pronunciation of l’estranhs translating Vg. advenam ‘stranger, foreigner’; cf. the COM2 rime grantz/ estrantz in Jaufre (JAU 2307-08).
2243. A large blank space between grans and signas probably results from a scraping.
2244. delagsinagoga.
2245. ele (e expuncted).
2246. demaldig; cf. Vg. verba without blasphemiae, but BnF, lat 342 (85b11), “uerba blasphemie”, 343 (152a26) “uerba blasphemiae”, as is also the case in NTC “parollas de blastema”, NTZ “parollas de blestema”, and “parlar [paraulas] d’esquern”.
2247. seran, quite possibly a copyist’s bad reading of sehan for se han in an Occitan model for P6 reflexive pr. ind. of Vg. BnF, lat 342 (85b19), 343 (152b11) “se habent” meaning ‘are’; cf. NTC “si aquestas cosas se han enaysi” ‘if these things are thus’, and NTZ Act 24:9 “Mas li Judio encara confermavan, diczent: Aquestas cosas se han enaysi”. NTC has inf. esser for Vg. “se habere” in NTC Act 24:9 “Mas li Iudio aiosteron, diczent aquestas cosas esser enaysi”. Add the meaning ‘être’, in PD, s.v. aver, which has only the meanings ‘se conduire, agir’ for the reflexive form. Wunderli retains seran.
2248. See in Mat 12:10 the note on this interrogative construction.
2249. See note for Mar 6:4 conoissensa; cf. Vg., BnF, lat. 342 (85b24), 343 (152b18) cognatione.
2250. circucisio. Never written in full, the nasal consonant in derivations from Lat. circumcidere ‘to cut around’ is normally abbreviated by a tilde over u in cu-. Whereas the expansion of a wavy tilde for -m- (18) and a straight tilde for -n- (15) presents no problem, such is not the case where the 9 sign abbreviating the entire syllable can be expanded as -cum- or -cun- (Act 7.8 2nd, Act 7:51, 10.45, 15:1, 15:5, 16:3); con- and com- are eliminated in as much as NTL co- + tilde never occurs in these words. Still more problematic is another group of nine forms having cu- with no written or abbreviated nasal (Act 7.8 twice, 21.21; Rom 2:25 twice, 26, 9:6; 1 Co 7:18 twice; Gal 5:6, 11). Since the addition of an emended nasal is surely required in those nine forms, m instead of n has been chosen, mainly because of the scribe’s retention of Latinate spellings. It is quite possible that the pronunciation of the nasal before [s] in circumci- was [n]; cf. redemcio (Mar 1:4, 10:45) showing a traditional -m- pronounced [n] in redencio (Luk 2:38). Mistral’s TdF situates modern Occitan circouncire and derivatives in a zone from the Dauphinais to Gascony; his spelling “coun” is pronounced [kun]. Our scribe’s use of a wavy tilde for -em- atop written -m- before [s] was read aloud as [ns] in sememsa (Mat 13:37, 38; Heb 11:18), comemsçec (Mat 16:22), comemssament (Heb 1:10), comemsament (Heb 6:1), and memsprezada (Heb 12:2); cf. likewise -m- replacing the usual -n- before -ci- in numciero (Mar 5:14, Act 5:22), anumciara (Joh 16:13, 14, 15), anumciantz (Act 10:36) forms of (a)nunciar. Wunderli: circucisio.
2251. ec<r>cumcis, in which r above c is expanded as -cir- and the 9 sign as -cum-. Wunderli: circosis.
2252. etestablilui; P3 pret. establi translating Vg. perf. constituit is retained because a fair number of forms translating constituit and statuit lack the customary P3 pret. -c; cf. NTP “Et establi lo regidor”, etc.
2253. denant pau/sat, a calque on Vg. praepositum.
2254. edecaran, probably echoing NTL 7:2, 4 Caran instead of Vg. Act 7:11., BnF, lat. 343 (152d5) Chanaan, 342 (85c24) canahan, NTP Canaan, NTC Canam, NTZ Chanaam.
2255. los uostres; Vg., BnF, lat. 342 (85c28), 343 (152d10) nostros; NTP los nostres, NTC, NTZ li nostre.
2256. sonpairetat; only occurrence of pairetat ‘kindred’; cf. Vg., BnF, lat. 342 (82d2), 343 (152d16) cognatione, translated elsewhere as conoissensa, -za as noted in Mar 6:4.
2257. ensiclem.
2258. ml’tplicatz, resolved as molti- instead of multi- because of the scribal slip in writing both a full -o- between ml- and then a superfluous diagonal line across the -l- for the abbreviated vowel o in his abbreviated mol’tiplique. NTC, NTZ prefer multi- in this verb, but we find -o- in COM2 LAB 007, 190 moltiplicar. Wunderli: multiplicatz.
2259. iaiosep, with ink blot on a.
2260. queno fosso iustificat; cf. Vg., BnF, lat. 342 (85d17), 343 (153a9) “ne vivificarentur”, NTP “que non fossan vivificat”, NTC “qu’ilh non fossan vivifica”, NTZ “qu’ilh non visquessan”.
2261. despausat with el flum added in the margin; cf. NTP “depausat el flum”, but with no such addition in NTC, NTZ.
2262. so egyptio abcon / insabulo, in the left margin where -so and abcon- are the remains of percusso and abcondit, truncated after the trimming of the manuscript for a new binding. Since the verse ends with Vg. “percusso Aegyptio” and BnF, lat. 342 (86a1), 343 (153b2) “percusso egiptio”, the words “ascondit sabulo” may have been taken from a marginal Latin gloss; cf. Vg. Exodus 2:12 “… percussum Aegyptium abscondit sabulo” (Douay: “…he slew the Egyptian and hid him in the sand”). The Patrologia Latina registers forms of abcondere in seven texts for more usual abscondere, e.g. Psalm 26:5 “Quoniam abcondit me in tabernaculo suo”. Wunderli adds only: “[percusso Aegyptio], the text of the Vulgate, and, in his note: “L’adjonction … donnée en marge me reste incompréhensible”.
2263. ereire acordaua, calqued on Lat. reconciliabat; cf. Act 15:16 reire-endeficarei.
2264. es; cf. Vg. estis.
2265. eer, written in full interlinearly, translating Vg. heri; cf. NTL Joh 4:52, Heb 13:8 er. Wunderli retains eer.
2266. langel delsenhor; Vg. and NTC, NTZ do not have ‘of the Lord’, but it occurs in NTP “l’angels del Senhor” and BnF, lat. 342 (86a18), 343 (153b) “angelus domini”.
2267. elgauarer; see the note for Mar 12:26 gavarr.
2268. Et apropiant lui quo cossires; Duvernoy’s “apropian li que cossires” (also emended in this way by Wunderli) is untenable. Understand ‘and he approaching so as to look closely’ for Vg., BnF, lat. 342 (86a20/21), 343 (143c2/3) “et accedente illo ut consideraret”, and NTC “E lui apropiant, qu’el regardes”; cf. the added obj. pron. in Douay “and as he drew near to view it”.
2269. edeissendrei, retained by Wunderli; cf. Vg., BnF, lat. 342 (86a31), 343 (153c16) descendi, NTP deycendiey.
2270. elgaua/rrer; see the note for Mar 12:26 gavarr.
2271. del. Wunderli corrects to el.
2272. aissi come. Lui auziretz; cf. BnF, lat. 342 (86b13), 343 (153c6-7) “tamquam me audietis ipsum eum”, but only “tamquam me” in the Stuttgart Vulgate, which gives in the apparatus the variant “+ ipsum audietis” in the Clementine recension, the Wordsworth and White text (W-W), the codex Amiatinus and ms. Roma, Bibl. Vallicelliana B25II.
2273. aql with a a surmounted u-shaped wavy line over -q- for erroneous aqual.
2274. auos; cf. Vg., BnF, lat. 343 (153d12) nobis, but 342 (86b17) uobis, clearly.
2275. pairos.
2276. ostia en aicels dias; corrected following Vg. “et obtulerant hostiam simulacro”.
2277. Wunderli: “ad orar”.
2278. ala ymage, at the bottom of column a.
2279. p|air, retained by Wunderli, a mistake for prep. part, a common NTL translation of Lat. trans ‘beyond’.
2280. uestres, with clearly written u-, retained by Wunderli; cf. Vg., BnF, lat 342 (87c6), 343 (154a11) “nostris”, NTC, NTZ “li nostre”.
2281. Ajssi, written in full, allowing the development of the abbreviation ai with superscribed i as aissi.
2282. que/ trobec lotabernacle delseu deu/ iacob; Vg. “ut inveniret tabernaculum Deo Iacob” ‘to find a tabernacle for the God of Jacob’, the reading also in Vg., BnF, lat 342 (87c14/15), 343 (154a20/21); cf. NTC “qu’el trobes tabernacle al Dio de Iacob”. Wunderli: “Deu Jacob”.
2283. dendefi/quec.
2284. dema faitas, with mafaitas ‘made by hands’; not in PD, but see NTP “fachas per mans”, NTC “fayta de man”, NTZ “faitas de la man”. Under the entry manfach, Levy (SW 5, 101) quotes Clédat for Col. 2:11 and Hebr. 9: 11 and 24, omitting NTL Act 7:48 and Eph 2:11.
2285. Wunderli: mistakenly, del.
2286. edeno circumcices, calqued on Lat. “et incircumcisi” ‘and uncircumcised’.
2287. et: lost at the end of the line.
2288. receubentz; perhaps because of auzentz in Act 7:54; cf. P5 preterit receubetz for Vg. perf. accepistis, NTC receopes. Wunderli: receubentz.
2289. etescruissio; cf. Vg. “et stridebant” and NTP “et estrenhian lur dentz”, NTC “e stregnian”, and PD, s.v. escroisir, -cruisir, e. las dens ‘grincer les dents’. Wunderli: escriussio.
2290. At this point, following the Clementine recension, NTC starts a new verse numbered 7:56, resulting in 60 verses for chapter 8 versus NTL’s 59 verses.
2291. essems ten-gon, calqued on Vg. continuerunt; cf. NTC 7:57 “ensemp tengron”.
2292. decorage; cf. Vg. unanimiter ‘with one accord’, a word that occurs only in Acts, the other five being translated “d’u corage” as also in NTC 7:57.
2293. issetz, for Vg. praeter ‘except’, BnF, lat 342 (86d27), 343 (154d1) preter; cf. PD, s.v. eisetz, prep. eisetz ‘excepté; hors de’. For the reduction of eis- to iss-, compare in NTL the frequent reduction of forms of eissir to issir. Elsewhere, praeter ‘except’ is translated as esters in Rom 16:17; 1 Co 3:11, 15:27; 2 Co 11:28; Gal 1:9; and emended Heb 11:11 est[er]s; cf. in NTC Mar 12:32 estier and Act 8:1 stier.
2294. que remaso en iherusalem, directed by two parallel slanted strokes to those words in the upper margin of col. b, probably by a later reader. Anglade, p. 343, gives P6 pret. remazon besides remazeron. The addition is neither in the apparatus of the Stuttgart Vulgate or in BnF, lat 342 (8327), 343 (154b1); cf. end of verse NTP “salvant los apostols”, NTC “stier li apostol”. Wunderli ignores the addition, without comment.
2295. etrazentz ‘and dragging away’; cf. also Act 17:6 trazio and Apo 12:4 trazia from trazir, not listed in PD s.v. traire, trair, trar, trer, treger, trezer ‘tirer, ôter, extraire, arracher’, but documented in COM2 BRV 13187-13188 “si us homs el fuec cazia/ e us autres lo·n trazia” and PGN 4466-4467 “Enpero en las vilas trazian li peirer/, e derrocavan cassas e·ls ambans e·l soler”. The infinitive traire is found in NTL once in Joh 21:6.
2296. dedeu ena/auiro las ciutatz els castels, not in the Stuttgart Vulgate; cf. BnF, lat 342 (87a3-4) “uerbum dei. [circa] ciuitates et castella iudee”, 343 (154e10/11), “uerbum circa ciuitates. et castella iudeae”, but end of verse NTC “la parolla de Dio”, NTP “la paraula de Dieu”.
2297. diziro, mistake; Wunderli: iziro; cf. Vg., BnF, lat 342 (84a12), 343 (154d21) exiebant, and NTC yssian, NTZ issian.
2298. escotauo, with a very poorly written -u-; cf. Vg. auscultabant, NTC scotavan.
2299. Mais atendian … dementassz eos, added in two lines above column a with two parallel slanted stokes matching the the same insertion instruction after granda at the end of v. 10, apparently omitted as the result of a saut du même au même in an Occitan model from Mais to Mais. Emended [avia] is needed with p.p. dementassz meaning Vg. Latin ‘bewitched, deluded’. Wunderli’s solution is to add “[per]” between temps and li. The double s of -ssz is merely a variant of frequent NTL -sz for [tz] in both verbs and nouns; cf. Mat 11:4 P5 pret. “visz e auzisz” (pronounced vitz and auzitz) for Vg. “auditis et videtis” and 1 Co 10:28 P5 imperative “no vulhasz manjar”, and pl. noun Tit 3:1 “las pozestasz”.
2300. meravilavan, retained by Wunderli. The syntax in NTL might have suggested wonderment of both Simon and Philip. However, Vg. admirabatur, NTC, NTZ “se merevilhava” all confirm the reading.
2301. aver; Wunderli “aure”. This is clearly aver, both the form of the abbreviation, and supporting Vg. pecuniam and NTC pecunia. The same applies to the form in Act 8:20.
2302. The Stuttgart Vg. places this sentence here; cf. the placement of NTC “Mas Peyre dis a lui” in 8:20, adopted by Wunderli.
2303. See note to Act 8:18.
2304. dreiturei; cf. Vg. rectum, and NTP drechuriers. Wunderli: dreiturers.
2305. lini liament.
2306. deueg.
2307. Missing at the beginning is a translation of Vg., and BnF, lat 342 (87b26), 343 (155c1-2) “Respondens autem Simon dixit”; cf. NTP Act 8:24 “E Sismon respondet e dis: Vos pregas”, etc., NTC “Mas Symont respondent, dis: Prega vos”, etc. It can be reconstructed as “Mais respondentz Simon, dix”.
2308. dedeu, kept because of Sp. Escurialense I.j.6 “de Dios”; cf. Vg., BnF, lat 342 (87b30) “Domini”, but 343 (155c7) “domini ihesu”.
2309. tornavo sen en iherusalem; Wunderli omits the first en to give: “tornavo·s en Jherusalem”.
2310. uiel, emended to niel (see PD, s.v. niel adj. noir; s.m. nègre, Éthiopien) for Vg. aethiops, BnF, lat 342 (87c6), 343 (155c17) ethiops. Wunderli: viel. See also Wunderli’s mels, later in the verse, for Niels, noun.
2311. dela/ .regina decadas, retained by Wunderli; cf. Vg. “Candacis reginae”, BnF, lat 342 (87c7) “candacis regine”, 343 (155c18) “candacis reginae”. It is quite possible at first glance to see in the genitives “candacis reginae” an apposition and translate it as ‘of Candace the queen’, taking Candace to be a proper name; cf. that interpretation in NTP “de Canda, la regina dels Etiops”. However, that translation stands alone against NTL and the five extant Waldensian texts which all treat “candacis reginae” as independent genitives. It is quite possible that the NTP reading is a reworking by a copyist of a model in an earlier version that had “de la reyna (or reina) de Candacia (or Gandacia) de li Ethiopienc”. An incognizant translator may even have taken Candacia as a place name in Ethiopia. However, another more plausible interpretation is adopted here. Assuming that an original Waldensian translation was done by a well-informed translator or one who had gone to a marginal gloss or a glossary and found that Greek “kandakia” was not the proper name of an individual, but that it was a dynastic title given to various female Ethiopian rulers; see Easton’s Bible Dictionary, s.v. Candace. (http://www.sacred-texts.com/bib/ebd/ebd070.htm). The placement of a comma in NTL after “de la regina” establishes the rank of queen. The second de in “de Ca[n]das” (Vg. candacis) merely gives the queen’s title “kandakia” (or “candace”), placing her in a line of such female rulers. Such dynastic titles have their counterpart in “pharaoh” for Egyptian kings until the Greek conquest and “caesar” for Roman emperors after Julius Caesar.
2312. regina decadas. dels uiels. queeran; cf. Vg. “Candacis reginae Aethiopum qui erat”, and NTC “reyna de Gandacia de li Etiopienc, la cal era”, and NTP “de Canda la regina dels Etiops lo cals era”.
2313. Noentendes; cf. Vg., BnF, lat 342 (87c16), 343 (155d4) “putasne intellegis quae legis” with the enclitic particle -ne attached to putas in a direct question expecting a negative answer. Sp. Ecurialense I.j.6 omits “putasne” in the translation “¿Entiendes lo que leyes?”, expecting a negative reply, hence no translation of “putasne”. Understand here ‘Dost thou not understand the things that thou readest?’, anticipating the negative answer in the reply that follows in 8:31. NTP “Non entendes aquestas cauzas que leg” corresponds to NTL.
2314. See note to Joh 9:14.
2315. est escriptura.
2316. dix; Wunderli, wrongly in his note, d(e)ix”.
2317. batediatz.
2318. The whole of v. 37 is omitted in the Stuttgart Vulgate and W-W and many codices, but is found also in NTP, NTC, NTZ, and Sp. Escurialense I.j.6.
2319. soptozament, in which a long s was first written after the -a- then converted to the first minim of -m- in which the upper stroke of the long s was not erased.
2320. This sentence is omitted in the Stuttgart Vulgate, but is found in BnF, lat 342 (88a2-3), 343 (156b14-15) “Durum est tibi contra stimulum calcitrare”, and NTP “dura cauza es a tu causigar contra l’agulho”, NTC “Dura cosa es a tu scalqueiar encontra l’agulhon”, Sp. Escurialense I.j.6 “dura cosa es a ti cocear esquantral aguiion”. The numbering of verses 4-7 are in agreement with those of Lemaître de Sacy’s 17th century French translation of the Vulgate.
2321. This verse is omitted in the Stuttgart Vulgate, with no detriment to the verse numbering by going from v. 5 to v. 7; cf. BnF, lat 342 (88a3-4), 343 (156b15-17) “Et tremens ac (342 hac) stupens dixit. Domine quid me uis facere?”.
2322. This introduction, absent in the Stuttgart Vulgate, is placed in NTC at the end of v. 5. The statement beginning with NTL “Leva” becomes NTC 9:6 and the sentence beginning with NTL “Mas” becomes NTC 9:7. Wunderli begins v. 7 with “Mas li baro …”.
2323. Following “neminem autem uidentes”, BnF, lat 342 (88a10-12) and 343 (156b25-26) have “qui loqueretur. Et ait ad illos. Leuate me de terra”, a reading not found in the Stuttgart Vulgate apparatus. NTP “e re non vezian que parles” appears to incorporate BnF “qui loqueretur”. Neither NTC nor NTZ has this addition.
2324. elborc; understand ‘into the street’, defined in PD only as ‘bourg’, i.e. ‘village’. Note the curious glossing in Act 12:10 of carreira ‘street’ as borc.
2325. dreiturres.
2326. sanhs.
2327. et| aquest ‘and this one’; cf. “E aquest” in all five Waldensian manuscripts as well as Sp. Escurialense I.j.6 “e est [modern masc. éste ‘this one’]”. Vg., BnF, lat 342 (88a31), 343 (156c26) hic, which can be interpreted either as masc. pron. ‘this one’ or as adv. ‘here’, the latter being the form in the Douay text as well as in translations from Greek. The agreement of NTL aquel with the five Waldensian texts may constitute strong support for it being a Waldensian translation. Note that the Codex Teplensis has Middle High German P3 nominative dirr meaning ‘he’ in “und dirr hat den gewalt”, etc.; cf. NTP “el a lo poder”, etc.
2328. deuant.
2329. Wunderli: la.
2330. Wunderli: empausatz.
2331. Se saul, with e over-written with a, before Se was expunged.
2332. Wunderli reads m with a bar as m’en.
2333. e recebetz man|iar.
2334. paulus intrec; cf. “ingressus paulus” in BnF, lat 342 (88b20-22), 343 (156d25-157a1) “Et continuo ingressus paulus in sinagogas predicabat ihesum quoniam hic est filius dei”, translated as NTC “E Saul intre viaçament en las sinagogas e predicava Yhesu, car aquest es Filh de Dio”. Ingressus, without the apostle’s name, gives NTZ “E viazament intre en las sinagogas e predique Xrist, car aquest es Filh de Dio”, and also in Sp. Escurialense I.j.6 “E luego entro en las synoas, e preygaua de Ihesu Christ, que est es el Fi de Dios”.
2335. prezicaua adels ihesu; cf. Vg. NTP “e prezicava Jesum”, NTC “e predicava Yhesu”, NTZ “e predique Xrist” versus Sp. Escurialense I.j.6 “e preygaua de Ihesu Christ”. None of those have the equivalent of “ad els”. Wunderli places a semi-colon after sinagogas.
2336. queaquest es xrist fil dedeu. NTL alone of our texts inserts here “Crist” before “Fil de Deu”.
2337. la esportas. Whereas Wunderli corrects to “la[s] esportas”, it seems preferable to keep the singular; cf. Vg. “in sporta”.
2338. paul, not in Vg., NTP, NTC, or NTZ; cf. BnF, lat 342 (88c8), 343 (157a24) paulus, Sp. Escurialense I.j.6 Saulo.
2339. llui.
2340. Wunderli simply uses the semi colon for separation.
2341. tres/passes euengues als sanhs, with omitted text between “trespasses” and “e vengues”. Following NTC “per totas las regions”, the reconstruction would be “per totas las regios”. Based on BnF, lat 342 (28-29) and 343 (157c1) “per ciuitates et regiones”, one would reconstruct “per civitates e regios”. A less likely reconstruction would be “per totz” following a Latin model with universos, source of NTZ “per tuit” or Sp. Escurialense “por todos”.
2342. parlazinos, with the lower stroke barely visible in Clédat’s reproduction. Wunderli reads: parlazuros, and emends to par[a]lazuros. NTC perlaysinos (elsewhere parlaysinos), NTZ paralitic.
2343. sane, the P3 hortatory subjunctive of sanar, as in the Sixtine recension rather than Vg. P3 pr. ind. sanat; cf. NTP, NTC, NTZ, and Sp. Escurialense I.j.6 sane.
2344. so. Wunderli reads fo. If this were the case (cf. NTZ foron), a plural form would be needed.
2345. See note to Joh 9:14.
2346. sanhs.
2347. ueuua; cf. Vg. vivam, BnF, lat 342 (89a1), 343 (157d19) uiuam, and NTC viva.
2348. corrgter, in which -a- in original corrater has been converted to -g without insertion of -e-, spelled in 10:6 corejer and 10:32 correjer; cf. Vg., BnF, lat. 342 (89a5), 343 (157d25/26) coriarium ‘currier’, NTC coyratier ‘tanner’, but NTP coratier defined in PD, s.v. corratier, as ‘courtier’ (Eng. broker). Wunderli: “corrater”.
2349. lombardesca, translating Lat. italica modifying companha. Jean Duvernoy is of the opinion that the translation Lombardia for Lat. Italia (and also for the mistaken reading of Act 14:24 Attalia) and lombardesca for italica points to a Languedocian native of the Toulousain—Carcassès—Pays de Foix triangle; see his online Introduction, p. 5, note 4.
2350. oratos, with a straight line over -t- for -i-, the first instance of two occurrences of oratio in NTL; cf. Act 16:13 oratio.
2351. uaissel, bad translation of Vg. linteum ‘linen sheet’; cf. BnF, lat 342 (89b8), 343 (158b17/18) linteum, and NTC linçol. See the parallel passage with lensol in NTL Act 11:5.
2352. Omitted translation of Vg., BnF, lat 342 (89b14), 343 (158b25) “ait autem Petrus” which can be reconstructed on NTL Luk 18:28 “E dix Peire”.
2353. ntramesi.
2354. si-/mon, a jump from si to si-.
2355. nop/ doptantz.
2356. The interpolation BnF, lat 342 (89c2-3), 343 (158d1-/2) “qui missi erant a cornelio” is not in the Stuttgart Vulgate or the W-W text, nor given in either apparatus.
2357. botestim/oni; cf. NTC, NTZ “bon testimoni”, and Sp. Escurialense I.j.6 “bon testimonio” versus Vg., BnF, lat 342 (89c7), 343 (158d6/7) “testimonium” without “bonum”.
2358. etaurzir.
2359. ense/zaria, not in any of our control texts.
2360. b/esonhoses amix, for Vg., BnF, lat 342 (89c18/19), 343 (158d20) “necessariis amicis” (Douay “special friends”); cf. NTP “bez[o]nhables amix”, NTC “amic besognivol”, NTZ “familiar amic”, and Sp. Escurialense I.j.6 “e con sos amigos”, with no adjectival modifier.
2361. quefas deu aizora, with uncancelled -i-. “Quid facis?”, occuring before “Surge” in BnF, lat 342 (90c23), 343 (158d26) and in NTC as “Cal cosa faç” before “leva”, is not found in Vg., NTP or NTZ. NTL “Deu azora”, and not found in the Stuttgart Vulgate or NTZ, is placed between NTL “Que fas” and “Leva sus”, whereas Lat. “Deum adora” occurs at the end of the verse in BnF, lat 342 (89c25) and 343 (added in 159a top margin); cf. verse final NTP “Dieu adora”, NTC “ora Dio”, but absent in NTZ.
2362. apelatz deuos; cf. BnF, lat 342 (89d2-3) “ad uos accersitus”, 343 (159a12/13) “accersitus a uobis”, NTC, NTZ “appela de vos”, with no equivalent in NTP or Sp. Ecurialense I.j.6.
2363. enuestimen/tat.
2364. edix; BnF, lat 342 (89d9), 343 (159a21) have “et ait mihi”; cf. NTC “e dis a mi”, which Nüesch prefers to put at the beginning of v. 31, but NTZ “e dis”.
2365. eperaisso. Wunderli reads: “E per aisso”.
2366. Note at the end of v. 32 NTC “lo cal venent parlare a tu”, also in NTP “e parlara ambe tu”, but not in NTZ or the Stuttgart Vulgate; cf. BnF, lat 342 (89d25-16), 343 (159b4-5) “qui adueniens loquetur tibi” and the variation in Sp. Escurialense I.j.6 “e quando llegare, dezir ta algunas palauras”.
2367. uenem. Wunderli: venen.
2368. esgardament aparelh, with a larger than usual space between the two words; cf. NTC for sen for Vg. adsumus. Wunderli places “[em]” after aparelhat.
2369. esproi: i expuncted.
2370. anumciantz, with a wavy tilde over -m- replacing the usual -n- before -ci-.
2371. pantz.
2372. edeueritatut.
2373. los a/preusses, pl. n. aprensses from Lat. perf. part. oppressus; cf. Vg. oppresos, and NTC “li apremu”, NTZ “li apremi”. Wunderli: opresses.
2374. Reflecting Vg. praeordinatis.
2375. Aquest, quest expuncted.
2376. ecouersem per.xl. dias; cf. BnF, lat 342 (90a13-14), 343 (159c16-17) “et conuersati sumus cum eo .xl. dies”, absent in NTP, NTC, and NTZ, but found in Acts in the fifth or sixth century bilingual Greek and Latin Codex Beza (or D) according to a footnote in the Catalan translation of the N.T. by the monks of Montserrat.
2377. Wunderli: circoncisio.
2378. enlas naissen/sas delas gent; translating Vg. “in nationes” ‘upon the Gentiles’, BnF, lat 342 (90a25) “in naciones”, 343 (159d6) “in nationes”, translated in NTC “en las nacions”, but in Sp. Escurialense I.j.6 “en los gentiles” since N.T. natio often refers to heathen or Gentile peoples. The addition of “de las gentz” may come from a marginal gloss. PD, s.v. naisensa, gives only ‘naissance’, but naisemen, in addition to ‘naissance’, gives ‘nation’; cf. Act 16:1 naissensas.
2379. delsenhor nostre, not in BnF, lat 342 (90b1), 343 (159d15), NTC, NTZ; cf. “in nomine nomini iesu christi” in the Clementine recension. Wunderli: “de las gent”.
2380. querero.
2381. At this point there follows an interpolation found in BnF, lat 342 (90b5-9) and 343 (159d21-160a1): “et magnificabant deum. Petrus ergo post multum tempus uoluit ire hierosolimam. Et conuocans fratres et confirmans egressus est. copiosum quoque uerbum faciens per regiones docens eos”. NTC has that interpolation minus BnF “et magnificabant deum”, whereas NTCa and NTG have it in full. The interpolation is absent in NTD and NTZ. An abbreviated and somewhat altered form appears in NTP “e lo magnificavan. Et en aprop Peires volc annar en Jerusalem et emsemps am sos fraires feron gracia de la paraula de Dieu car era receupuda en Cesaria”.
2382. perlas regio essenhaua els. Wunderli retains the reading. Cf. NTC “ensegnant los”. The last two sentences of the verse are absent from Vg.
2383. circunzio, at the end of the line
2384. paganeime < eccl. Lat. PAGANISMU ‘paganism, heathenism, heathendom’ with the tonic syllable -ei- appearing only three times, here and in Rom 4:10, 12. Elsewhere it is spelled fifteen times as paganeme(s), a form having lost its yod in e + yod + m; cf. COM2 mezesme versus mezeime < *METIPSIMU and prosme versus proime < PROXIMU. Pagane(i)me is the NTL translation of Vg. praeputium ‘foreskin’ except for 1 Co 7:18 prepuci (twice) and 7:19 prepucis. Note the Douay translation of praeputium as ‘uncircumcision, uncircumcised’. Can that meaning be found elsewhere for pagane(i)me / paganeme(s) or one of its congeners? PD has neither prepuci nor pagane(i)me.
2385. emaneni/a, with an intrusive -e- under a straight titulus, for imperative manja ‘eat’; cf. Vg., BnF, lat. 342 (90b25), 343 (160a21) “et manduca”; cf. NTC, NTZ “e mania”.
2386. sobre totz a/quels queauzio laparaula, at variance with simple “eos” in Vg., BnF, lat 342 (90c12-13), 343 (160b21-22) “cum autem cepissem loqui cecidit spiritus sanctus super eos sicut et in nos in inicio”; cf. NTC, NTZ “lo Sant Sperit cagic sobre lor”, NTP “Sant Esperit cazec sobre ellos”.
2387. donec //aquela// dels/ eissa gracia, with aquela set off by slanted strokes for the transposition.
2388. The text that follows adheres largely on BnF, lat 342 (90c20-21) “Ne daret spiritum sanctum in se credentibus in nomine ihesu christi?,” 343 (160c5-7) “ne daret illis spiritum sanctum credentibus in nomine ihesu christi?”; cf. abbreviated NTP “que non lur dones lo Sant Esperit?”.
2389. remanre; cf. remandre in PD, s.v. remaner.
2390. cal, which Wunderli retains as as form of can lo. However, cf. NTC “cun el l’aguesa trobat”, NTZ “cum el hagues atroba”.
2391. The phrase that follows appears in BnF, lat 342 (90d20-21) “eratque exultatio magna congregatis nobis”, 343 (160d20-22) “eratque magna exultatio congregatis nobis” ‘and there was great rejoicing when we had gathered together’. Wunderli: “[e]n [l]os amasatz”.
2392. Wunderli: Elevantz.
2393. sisignifica/ua.
2394. lores, possibly resulting from the inattentive addition of the final stroke of a long -s on top of the minim for -i- in rei in anticipation of the subjective case reis. Wunderli retains the reading “lo res”.
2395. tur/memtes, with u over t for -ur- at the end of the line.
2396. queera enu/dea; cf. BnF, lat 342 (91a2), 343 (161a10) “que erat in iudea”, NTC “la cal era en Iudea”, NTP “la cal era en Judea”, but lacking in NTZ.
2397. The form perpausec is preferred to prepausec, which Wunderli adopts, given the bar through the long stroke of p.
2398. enle.
2399. cazertz; cf. PD, s.v. s.m. cazern ‘série de quatre’, among other inapplicable meanings here, and also s.f. cazerna ‘groupe de quatre personnes’. The -t- of -tz supports the scribe’s omission of a long tilde for -n-. Wunderli: cazertz.
2400. iresplandic.
2401. cazero cazero.
2402. denant cinh te, calqued on Vg. “praecingere … te”; cf. Luk 17:8 “davant-cenh te”.
2403. ueg + surmounted o.
2404. ferrieca, another example of the surmounted inverted question mark for re; cf. Vg. “ferream”, NTC “ferienca”, but NTP “que era de ferre”. Wunderli: ferieca.
2405. degrat, understand ‘of itself’ for Vg. ultro.
2406. See the note for Mat 6:2 for careiras.
2407. pernom/ erode, by attraction of Erode (12:11) and aided perhaps by -e in nomine; cf. Vg. “nomine Rhode”. Wunderli keeps Erode.
2408. See note to Joh 9:14.
2409. si/ auer aissi; understand ‘it to be thus’, literal translation of Vg. “sic se habere” (Douay: “that it was so”).
2410. missing “e dix”; cf. Vg., BnF, lat 342 (91b25), 343 (161d8) “dixitque”, NTC, NTZ “e dis”.
2411. The phrase that follows is not in the Vulgate nor NTC, NTZ, but is in BnF, lat 342 (91b29), 343 (161d15) “autem quomodo exisset” ‘or how he had excaped’, and in Sp. Ecurialense I.j.6 “o cuemo saliera”.
2412. fo faita. Cf. NTC fayta (rather than “fo fayta”). Wunderli: “fo faita”.
2413. desur edesayet, with a dot above -y-.
2414. r/eial, followed by lost text, the reconstruction of which is assured by Joh 19:13 “sec el tribunal” for “sedit pro tribunali”, the same reading found in Act 12:21 Vg. and BnF, lat 342 (91a10-11), 343 (162a3); cf. NTC “sesic al tribunal”.
2415. lui re/girat adaquels desur desayet, with a dot above -y- as in Act 12:20 sayet, is an interpolation found in BnF, lat 342 (91c12), 343 (162a4-5) “regraciato eo thiriis. et sidoniis” ‘with him having given thanks to the Tyrians and Sidonians’. regraciato has perhaps been misread as awkward regirat ‘he having returned’; cf. Sp. Escurialense I.j.6, placed in v. 22, “Los de Tyro e de Sydon gradecieron gelo, e loaual el pueblo assi como a Dios, e non como a ombre”. Oc. regratiar/ regraciar appears in lives of saints in COM2 and in Levy’s SW, but not in his PD; cf. eccl. Lat. “Regratiare Deo” from Saint Birgitta of Sweden (canonized in 1391), in Revelaciones, Book III (http://www.umilta.net/bk3.html).
2416. eno domes, for Vg., BnF, lat 342 (91c13), 343 (162a7) “et non hominis” ‘and not of man’; cf. NTC “e non d’ome”, and Sp. Escurialense, I.j.6 “e non como a ombre”, all with n. sg. ‘man’. Wunderli: “d’omes”.
2417. moltiplicada; cf. note for Act 7:17 moltiplicatz.
2418. en/ antioca, missing from Vg., NTC and NTZ, but present in BnF, lat 342 (91c20-21), 343 (162a14-15) “reuersi sunt antiochiam ab iehrosalimis”.
2419. ioan, written in full.
2420. elutz cirinentz; cf. Vg. “Lucius Cyrenensis”, and NTP “Lucis cirinecx”, NTC, NTZ “Lucius de Ciria”.
2421. teirals denherode; cf. Vg. “Herodis tetrarchae conlactaneus”, with some spelling variation BnF, lat 342 (91c29), 343 (162a26). NTC, NTCa, NTD, NTG “nuri de Herode” ‘reared by Herod’, but NTZ “nuri cun Herode” ‘reared with Herod’, and Sp. Escurialense I.j.6 “era ermano de lech de Herodes tetrarcha”.
2422. epaul; Vg. BnF, lat 342 (91c29), 343 (162b1) “saulus”, NTC, NTZ “Saul”, Sp. Escurialense I.j.6 “Saulo”.
2423. lecipre, with the article le before Cypre retained as el, i.e. contracted “e le”; cf. el twice in Act 21:3. For NTL ms. “lecipre”, see Act 15:39 “per le Cipre”, Act 27:4 “le Cipre”, but Act 11:19 “a Cipre” with no article. Wunderli retains the reading le, here and elsewhere.
2424. coanresso, with a misplaced cancellation dot under the second minim of -n- instead of under -r-.
2425. per/ tota iudea; cf. Vg. “et cum perambulassent universam insulam”. Wunderli: “tota ilha”.
2426. Encandador, retained by Wunderli.
2427. missing text for Vg., BnF, lat 342 (91d13), 343 (162b20/21) “cui nomen erat” can be reconstructed as “al qual era noms” from NTL Joh 1:6; cf. also NTC Act 13:6 “al cal era nom”.
2428. bar ihesu; Vg. “Bariesu”, BnF, lat 342 (91d14) “bar ihesu”, 343 (162b21) “barihesu”, and NTP “Barieun/m (?)”, NTC “Barieu”, NTZ “Bargio”. The NTL abbreviation “ihesus” being that of Jesus, Bar-Jesus as in the Douay version, or Bar Jesus, seems appropriate. Wunderli: Barjhesus.
2429. segio paul, for Vg. “Sergio Paulo”; cf. Sp. Escurialense “Sergio Paulo”, but NTC, NTCa, NTD “Sergio petit”, NTG “Sergi petit”, where the proper name Paulus is confused with the Lat. adj. paulus ‘little’.
2430. aplpelat.
2431. paul/ esgardantz, with the lost of a line after paul, which can be reconstructed as “cumplitz de Sanh Esperit”, the same reading in Act 4:8 for Vg. “repletus Spiritu Sancto” as here; cf. BnF, lat 342 (91d21), 343 (162c5/6) “repletus spiritu sancto”, and NTP “complit del Sant Esperit”.
2432. edecebement.
2433. de/didable.
2434. Following Douay, we treat the verse as an declarative sentence, thus the terminal period. Neither BnF, lat. 342 (91d25) nor 343 (162c11) has a question mark here, though Wunderli, NTC and NTZ treat the verse as a question.
2435. loues/com; cf. COM2 CAN 032 “e·l vescom”, CAN 621 “lo vescom”.
2436. pas; cf. Vg., BnF, lat 342 (92a1), 343 (162c22) “a papho”, but NTC “de Panpho” and NTZ “de Panpha”. Wunderli: Pas.
2437. ueng + surmounted o.
2438. deps/idia; cf. Vg. Pisidiae, BnF, lat 342 (92a6) persidie, 343 (162d2) psidie (as in NTL), and NTC “de Persidia” with Sp. I.j.7 “de Persidia”, but NTZ “de Persia”. Wunderli: Psidia.
2439. missing Vg. and BnF, lat 342 (92a7), 343 (162d4) sederunt is reconstructed as segro, thus translated in Mat 23:2, Apo 20:4 segro.
2440. following dels, a raised stroke, barely readable, may be part of a misplaced ampersand which should come before dels; cf. Vg., BnF, lat 342 (92a8), 343 (162d5) “legis et prophetarum”.
2441. calamant, with a surmounted u-shaped wavy line instead of the straight tilde on -m- for en; cf. NTC calament, NTZ callament ‘silence’.
2442. coutiuai/re, for Vg. incolae ‘sojourners’. PD does not have coltivaire, but it has fem. coltivairitz ‘habitante’. NTC, NTG strang ‘strangers, foreigners’, comes from Lat. incolae ‘sojourners’, itself a translation of Greek parokía ‘dwelling, sojourning as strangers’, where NTZ has pl. cotivador. See note for 1 Pe 1:17 coutivamen.
2443. noiric los eldesert; interpolated BnF, lat 342 (92a16) “et enutriuit eos”, 343 (162d20-21) “et ennutriuit| eos”, not in NTC or NTZ; cf. Lat. enutrire ‘to nourish, sustain, preserve’.Wunderli: “de lor, noiric …”.
2444. requeregon. Wunderli mistakenly reads: “requeregio”.
2445. alui adels.
2446. emperdepecatz, an interpolation not found in the Stuttgart Vulgate or NTC, NTZ; cf. BnF, lat 342 (92b2/3) “in re|missione peccatorum” before “omni populo israel”, also in BnF, lat 343 (163a18) but at the end of the verse.
2447. See the note for Mat 9:9 segui.
2448. sogns, with a straight tilde above -gn-. Wunderli: so grans.
2449. dele.
2450. ededei, an interpolation seen in BnF, lat 342 (92b9), 343 (163a26) et dei, not in NTP, NTC, or NTZ
2451. etdaquels.
2452. Aquest/ mes conoissentz, with no mention of Jesus as in NTZ “mesconogron aquest”, contrary to NTP “desconoycent aquest Jesum”, and NTC “mesconoysent aquest Yhesu”; cf. BnF, lat 342 (92b12) “hu[nc] ignorantes ihesum”, 343 (163b4/5) “hunc ihesum ig|norantes”.
2453. enlas uotz dels prophetas (the latter with a surmounted u-shaped wavy line for -as); cf. NTC “e las vooç”, NTZ “e las voucz” for BnF, lat 342 (92b12), 343 (163b13) “et uoces prophetarum”.
2454. l + beginning of g, both cancelled before being rewritten as ligidas.
2455. iu/iantz compliro; understand ‘(the inhabitants of Jerusalem), in judging, fulfilled (the voices of the prophets)’.
2456. queriq + plus surmounted -o interpreted as -uo, hence queriquo, adopted by Wunderli. The equivalent reading in NTC, NTZ is demanderon, and the likelihood is that, here, the text should read querigro.
2457. ente, with no preposition or conjunction before ego in the Stuttgart Vulgate or.BnF, lat 342 (92b29), 343 (163c2); cf. however, NTC “e yo engenrey tu encoy”, but NTZ “yo engenrey tu encoy” with no conjunction before yo.
2458. alte/ teu.
2459. pairo pausantz. Wunderli: pauzantz, but NTC “fo pausa”, and Vg. appositus justify pausatz in the text.
2460. sobreuenga, calqued on Lat. superveniat.
2461. edels colentz estranhs, meaning ‘and of foreign worshipers’, in which colentz is a plural noun paralleling Juzeus; cf. Lat. n. m. colens, -ntis, ‘one who reveres’(derived from participle of colere), Vg. “et colentium advenarum”, NTC “e de li strang [adj.] cootivador” (n.), and NTZ “de li strang servent Dio”. Though PD has inf. colre ‘vénérer, adorer’(see NTC Act 18:13 colre) and n. m. coledor ‘adorateur’, it has no entry for synonymous n. m. colen(t); see also NTL Act 17:17 pl. n. m. “li colent”, pr. part. colenz (NTL Act 17:4, 17:17 colentz), and NTL Act 17:23 P5 pr. ind. colez (for coletz).
2462. The spelling nominativar, well attested in COM2 SRM, DDA and various poems, is missing in PD, s.v. nomenativar, defined only as ‘nommer’; cf. NTL Mar 1:45 nomenativar, translated in Douay as ‘to blaze abroad’. The late Latin meaning ‘to declare, proclaim widely, spread abroad’ for Vg. diffamare is certain in the interpolation following Deu; cf. BnF, lat 342 (92c26-27), 343 (163d14-16) “Factum est autem per uniuersam ciuitatem diffamari uerbum” (with pr. pass. inf. diffamari). A related, but shorter version, has “fue sonado” ‘was sounded’ in Sp. Ecurialense I.j.6 as “E fue est sonado por toda la ciudat”.
2463. abem prop, with abem written in full.
2464. tor/namnonalas, with tornam non for tornam nos ‘we return to the Gentiles’, with reflexive se tornar; cf. Vg., BnF, lat 342 (92d6/7), 343 (164a2/3) “ecce convertimur ad gentes”; cf. NTP “Ve vos nos tornam a las gens”, NTC “nos nos retornen a las genç”, NTZ “vevos nos nos converten a li gentil”.
2465. eglei|ficauo.
2466. u|engon.
2467. ljuzeu with an interlinear i between l and j.
2468. Wunderli: necrezol. See note to Mat 17:16.
2469. The last sentence is not in the Stuttgart Vulgate, NTP, or NTC, but is seen in BnF, lat. 342 (92d29-30), (164b6-7) “Dominus autem dedit cito pacem”; cf. Sp. Escurialense I.j.6 “Mas Dios dio paz ayna”.
2470. Wunderli: “en aviro”.
2471. Mais| Mais.
2472. The last two sentences are an interpolation found in NTP, NTC, NTZ which is absent from the Stuttgart Vulgate and Sp. Escurialense I.j.6.; cf. BnF, lat 342 (93a13-15), 343 (164b26-c2) “et comota est uniuersa multitudo doctrinarum. Paulus autem et Barnabas comorabantur listris”.
2473. sezia, the last word in Act 14:7 in W-W. Because Nüesch follows that division, the NTC verse numbers will be one greater than those in NTL to the end of chapter 14.
2474. Elnom de ihesu Chist, having no equivalent in Vg., BnF, lat 342 (93a21), 343 (164c12) or in NTP, NTC, but found in Sp. Escurialense I.j.6 “En el nombre de Ihesu Christo”.
2475. la|uzantz deu, not found in Vg., BnF, lat 342 (93a23), 343 (164c14), in NTP, NTC or in Sp. Escurialense I.j.6.
2476. auzisso, retained by Wunderli; cf. Vg. vidissent, BnF, lat 342 (93a25) uidisse[n]t, 343 (164c15) uidissent, NTP “o viron”, NTC “aguesan vist”.
2477. Understand: the Lycaonian tongue; cf. Vg. lycaonice, BnF, lat 343 (164c17) licaonice, 342 (93a25) licone.
2478. homes mor/tals, with cancelled -s in mortal, possibly of interest because of NTC “E nos sen homes mortal semblant a vos”, but NTZ “Nos sen homes mortals semblant a vos”. Wunderli: mortal.
2479. el uer; absent from Vg., NTP, NTC, NTZ though in BnF, lat 342 (93b8/9), 343 (164c11) “et uerum”.
2480. uostres, which Wunderli does not note.
2481. en.
2482. persenglas glei/sa.
2483. Etraspassatz per/sidia; Vg. Psidiam.
2484. deissendero. Wunderli reads deissendo (the diacritic is not very clear). Cf. NTC deymonteron, NTZ desenderon.
2485. enlombardia. The mistaken identification as Italy of Attalia (Vg. Attaliam), a coastal city in Pamphylia, a region in southern Asia Minor, is shared by NTC, NTZ “en Ytalia”, and Sp. Escurialense I.j.6 “a Ytalia”. Equally remiss is the translation of Lat. “in Attaliam” as NTL “en Lombardia” and NTP “en Lumbardia”; see the note for Act 10:1 lombardesca.
2486. cantas, in which poorly executed c- can be taken for t-.
2487. dizetz | quesinoseretz, etc. Vg. “et quidam descendentes de Iudaea docebant fratres quia nisi circumcidamini secundum morem Mosi non potestis salvi fieri”, BnF, lat 342 (93c13-16), 343 (165b11-15) differing only with salvari for salvi fieri. The Douay version adds italicized “and said” when NTL adds “dizentz”, but NTC simply ignores “quia” whereas NTZ has “Car”.
2488. ltenzo.
2489. dizia pa/ul estar els aissi que crezo, an interpolation found in BnF, lat 342 (93c17-19), 343 (165b18-19) “dicebat paulus manere illos ita ut crediderunt”, and in NTC “mas Paul dicia lor permanir enaysi coma ilh creseron”, but not in NTZ. Wunderli retains crezo.
2490. delas/ gleisas, for Vg., BnF, lat. 343 (165c2) gentium and 342 (93c26) gencium ‘of the Gentiles’; cf. NTC “de las genç”, NTP “de las gens”, but NTZ “de li gentil”. Wunderli retains gleisas.
2491. frares, written in full; cf. the note for frari at Joh 7:3.
2492. etaquels queero abels, an interpolation with the addition of “paulus et barnabas” in 342 (93c28-29) “paulus et barnabas et qui cum eis erant”, and 343 (165c5-6), but with illis instead of eis.
2493. assaiantz; cf. Vg. tentatis.
2494. derescaps, which would want Lat. iterum (Oc. de rescaps), retained by Wunderli. It is not found in any of our control texts; cf. Vg. “nunc ergo quid temptatis Deum inponere”, BnF, lat 342 (93d15-16) “Nunc ergo quid tem|tans deum imponere” with a very large blank between deum and following imponere, 343 (165d4-6) “Nunc ergo quid temptatis deum [dm with a tilde above -m and six expunction dots underneath dm] imponere”, and NTC “Donca ara, perque tempta Dio pausar”, NTD “Donca ara per que tenta Dio pausar”, NTCa, NTG “Donca per que tempta (NTCa tenta) ara Dio pausar”, NTZ “Donca perque tenta ara Dio per pausar”, verse omitted in NTP, and Sp. Escorialense I.j.6 “Pues agora ¿porque prouades a Dios, poniendo?”, etc.
2495. egintas.
2496. auiatz; cf. Vg., BnF, lat 342 (93d26), 343 (165d18/19) “audite me”, NTP “escoutas me”, NTC, NTZ “auve mi”, Sp. Escurialense I.j.6 “escuchat a mi”.
2497. auos, not in Vg., NTC, NTZ; cf. BnF, lat 342 (93d31), 343 (165d25) “ad uos”.
2498. letabernacle dedeu, retained by Wunderli; cf. Vg. David, BnF, lat 342 (94a1), 343 (166a1) dauid, NTC Davi, NTZ David.
2499. erei/re endeficarei, calqued on Lat. reaedificabo; cf. Act 7:26 reire-acordava.
2500. qui.
2501. loseneher.
2502. segls. Wunderli: “del[s] segles”. Cf. VG. saeculo, NTC “del segle”.
2503. ofe|fegadas, with the first -fe- cancelled.
2504. ptemps.
2505. See note for Mat 1:25. Wunderli: premers.
2506. continent aquestas cauzas, expanded in NTP as “epistola contenent aquestas cauzas”; cf. pistola ‘epistle, letter’ in NTZ “scrivent pistola per las mans de lor” without “continent aquestas cauzas”, which appears to reflect haec ‘these things’ in NTL and NTP, spelled hec in both BnF, lat 342 (94a22-26) and 343 (166a24-25) “scribentes per manus eorum hec”. Note the substitution of pistola for “aquestas cauzas” in NTZ “scrivent pistola per las mans de lor”, and the lack of a correspondence for haec in NTC “scrivent per las mans de lor” and in Vg. “scribentes per manus eorum”.
2507. anosanos.
2508. Wunderli, mistakenly, “meteis si”.
2509. a|quela las eissasz; dem. adj. eissasz and Luk 23:28 pl. fem. pron. eissas < IPSAS prove pronunciation -[s] for -sz. Wunderli: eissatz.
2510. iusta causa| es, retained by Wunderli, but cf. Vg. “visum est”, BnF, lat 342 (94b5), 343 (166b15/16) “uisum est”, and NTC “fo vist”, but NTZ “lo ha sembla bon”.
2511. eisses, variant of Act 26:22 eissetz (Vg. “nihil extra” ‘nothing except, besides’) and Act 26:29 eissetz (Vg. exceptis); cf. also Act 27:22 essetz (Vg. praeterquam ‘except, other than’) with reduction of ei-. The shift -etz > -es in eisses is seen elsewhere in Rom 16:17, Eph 4:20 aprezes (Vg. didicistis), and in Col 1:7 aprezesz with very frequent -esz instead of -es or -etz; cf. side by side P5 perf. verbs in Gal 4:14 “no mespreses ni refudetz”, one with -es and the other with -etz. The form eisses ‘excepté’ appears in Clovis Brunel, Les Plus Anciennes Chartes en langue provençale. Recueil des pièces originales antérieures au XIIIe siècle, Paris 1926, p. 79 (Rouergue, date 1157), p. 100 (Albigeois, date 1164), and p. 313 (Rouergue, date 1198), and will be searchable in COM3. See PD, s.v. prep. eisetz ‘excepté’ and REW, s.v. exceptis, post-medieval Prov. exetz ‘except’.
2512. The interpolation beginning with “et aquelas causas que” (et ea que) and ending with “als autres” (aliis), though in BnF, lat 343 “et ea que uobis non uultis fieri aliis ne feceritis”, is not in 342 (7-11), good proof that ms. 342 is not the source of the NTL translation. A similar reading of ms. 343 is found in Dublin in the Book of Armagh (Codex Noui Testamenti Armachanus).
2513. etamadsada.
2514. conortetero.
2515. Verse omitted in the Stuttgart Vulgate, but given as BnF, lat 342 (94b20-22), 343 (166c13-15) “Visus est autem sylae (342 sile) remanere ibi. solus autem iudas habiit”; cf. Sp. Escurialense I.j.6 “Mas touieron por bien que fincassse alli Silas, e fuesse Iudas solo”, and NTC Act 15:34 “Mas a Sila fo vist remanir aqui, mas Iuda s’en ane sol en Hierusalem”, NTZ Act 15:34 “Mas la semble bon a Sila permanir aqui, mas Juda s’en retorne sol en Jerusalem”.
2516. pendrei
2517. sobre nomnatz, calqued on Lat. cognominatur.
2518. lui quar; cf. BnF, lat 342 (94c2) and 343 (166d4) “eum dicens”, NTC “lui dicent”, NTZ “luy, diçent”, solid proof that neither is the NTL model.
2519. receubutz lui; cf. BnF, lat 342 (94c4) and 343 (166d7) “recipi eum”, NTC “penre lui”, NTZ “penre luy”: more proof that they are not the NTL model.
2520. The reading “inter illos” in BnF, lat 342 (94c4-8) “Facta est autem discensio inter illos ita ut discederent ab inuicem et barnabas quidem assumpto marcho nauigaret ciprum, versus inter barnabab e paulum”, in 343 (166d8-13) “Facta est autem dissensio inter barnaban et paulum ita ut discederent ab inuicem Et barnabas quidem assumpto marcho nauigaret cyprum” brings the latter closer to NTL, there being only the reversal of the two names, which are replaced in NTC and NTZ by “entre lor…”.
2521. cofermantz, another example of a surmounted u-shaped wavy line having an implied consonant, here -n-.
2522. solas gleisas. The remainder of the verse is not in the Stuttgart Vulgate, but is recorded in the apparatus in a number of manuscripts; cf. BnF, lat 342 (94c11-13), 343 (166d17-19) “precipiens custodire precepta apostolorum et seniorum”, and NTC “comandant gardar li comandament de li apostol e de li velh”, NTZ “comandant gardar li comandament de li apostol e de li preyre”, NTP “comandant que gardessan los comandamens dels apostols”.
2523. Eco cerquesso aqstas nais|sensas, found in BnF, lat 342 (94c13-14), 343 (166d19-20) “Et cum circuissent” has nationes, where it is included together with “pervenit autem in derben et lystram” in the last verse before chapter 16; cf. NTC “E cun el agues cercunda aquestas nacions”, in which nacions is synonymous wih NTL naissensas discussed in a note in Act 10:45.
2524. defemna ueu|ua, ‘of a widow woman’, in which ‘widow’ is the translation of BnF, lat 343 (166d25) uiduae, 342 (94c17) uidue, and NTC veva, at variance with NTZ “d’una fenna de Judea” following Vg. “mulieris Iudaeae”; cf. uiduae in the Stutt. Vg. apparatus, found in the codex Fuldensis et al. Note in Sp. Escurialense I.j.6 “fiio de una mugier biuda fiel de Iudea”, incorporating both uiduae and iudaeae.
2525. Aquest.
2526. botestimoni, Vg., and BnF, lat 342 (94c17-18) “huic testimonium reddebant”, but 343 (16626-167a1) “huic bo|num testimonium reddebant”, NTC “bon testimoni”; cf. the Vg. apparatus which records testimonium + bonum in the Sixtine, the Clementine texts and others.
2527. secretz, a bad reading of decretz in an Occitan model; cf. forms of the Lat. noun decretum rendered as NTL Act 17:7 decretz, Eph 2:15 decretz, Col 2:14 decret.
2528. entoia, with surmounted o for -ro-, Troia over Troja is chosen because of Raimbaut de Vaqueiras’ rime with joia and Savoia in COM2 PC 392 32 73-75; cf. Cat. Troia (DCVB) and -y- in NTC and NTZ Troya.
2529. queregren.
2530. E/ daqui enfelip. quees enla primeira p/art demacedonia.ciutatz decolo/nia, very close to NTC “e d’aqui enant a Philipis, la cal es la prumiera partia de Macedonia, cipta de colonia” (Nüesch Colonia); cf. BnF, lat 342 (94d13-15) “et inde philippis que est in prima parte macedonie, ciuitas colonia”, BnF, lat 343 (167b13-15) “et inde philippis quae est prima parte macedo|niae. ciuitatis colonia”. PD, s.v. colonia, does not give the definition ‘colony’.
2531. oratio, the second of two NTL instances of oratio, written as orato with a straight line over -to for -tio; cf. Act 10:4.
2532. parlauan; Vg., BnF, lat 342 (94d20), 343 (167b21/22) loquebamur.
2533. colentz deu; see the note for Act 13:43 colentz.
2534. Wunderli: adubrec. See note to Joh 9:14.
2535. siiuos.
2536. ecoforcec; cf. PD, s.v. conforsar, ‘forcer’, translated as Douay “she constrained”.
2537. uenen conta; Vg. obviare, BnF, lat 342 (95a2), 343 (167c14) obuiare.
2538. gaizanh.
2539. cridauam.
2540. uida; cf. NTC “via de salu”.
2541. faizia.
2542. els|maestres.
2543. quecu/riosament; see in the note for amorossament at Mat 2:7 the discussion of Lat. diligenter rendered as curiosament ‘diligently’.
2544. e, written in full before a following vowel.
2545. las; for les, cf. Act 5:40 “laissero les”; in Vg., BnF, lat 342 (84d25), 343 (151c19/20) “dimiserunt eos”.
2546. fozament; see the note for Luk 6:49 fo[n]zament. Wunderli: fozament.
2547. Omission due to a jump from carceris to the same, in BnF, lat 342 (95b5/6), 343 (168a8-9) “custos carcaris et uidens apertas ianuas carceris”; can be reconstructed on NTZ “e vesent las portas de la carcer hubertas”.
2548. Elagarda, in which “la garda” is an addition for clarification that the guard ask for a light; cf. the addition in NTC, NTZ “E el”.
2549. else, followed by a large space before senhor.
2550. les aucized|ors ‘the killers’, a meaning of Vg. lictores, translated in the Douay version as “serjantes”, a meaning found in James Strong, The Exhaustive Concordance of the Bible, Holman Bible Publishers, Nashville, no date, under Greek 4465 rhabdouchos, “a rod- (the Lat. fasces) holder, i.e. a Rom. lictor (constable or executioner):- serjeant”; cf. Vg., Act 16:38 BnF, lat 342 (95b26), 343 (168b9/10) lictores, NTC messages, but NTZ li sariant (read sarjant). See NTL 16:38 li aucizedor.
2551. aaquels.
2552. paul. Nos, with missing [batutz] which can be reconstructed on Act 5:20 caesis ‘batutz’, and other forms of batre ‘to beat’ (Mar 15:15, Luk 20:10, 2 Co 11:25); cf. BnF, lat 342 (95b31), 343 (168b17) “Cesos nos”, NTP “batut”, NTZ “batu”, NTC “feri”.
2553. nondampnatz, calqued on Lat. indemnatos with rare non, instead of no, in NTL; cf. BnF, lat 342 (95c1) indannatos, but 343 (168b18) indempnatos.
2554. nonge/to, in which non is a shortened form of “nos ne” or “nos en” with adverbial ne or en. Wunderli: nos, as for the form which ends the verse.
2555. egeto non, in which the the first minim of final -n was first written as a long -s for nos, and then overwritten as an oversized final minim. Unlike the Stuttgart Vulgate which places those words in v. 38 (as does Wunderli), we place them in v. 37 with W-W and BnF, lat. 342 (95c4), 343 (168b22) “et ipsi nos eiciant”, and NTC, NTZ “ilh meseyme … e gieton nos”. For no·n, see the previous note for the same construction.
2556. liaucize|dor, for Vg., Act 16:38 BnF, lat 342 (95c5), 343 (168b24) lictores; cf. NTZ “li servent”, but NTC “li menistre”. See the note for Act 16:35 les aucizedors.
2557. Eteusero, corrected to tensero; cf. NTC tenseron. Wunderli: temero.
2558. etamenantz/ delacarcer pregauo; cf. BnF, lat 342 (95c8-9) “Et educentes de carcer e rogabant”, but Vg. “et educentes rogabant”, as also BnF, lat 343 (168c1/2) “Et educentes rogabant”, and NTC “e menant pregavan”.
2559. per; cf. Vg., BnF, lat 342 (96c16), 343 (168c14) “et per”.
2560. e| dels colentz pagas ‘and of the pagan worshippers’; see the note for Act 13:43 colentz.
2561. trazione iason ‘they drew Jason from there’; see Act 8:3 trazentz.
2562. cridantz/ edizentz; cf. NTP “cridant e dizent” versus Vg., BnF, lat 342 (95c31), 343 (168d11/12) “clamantes”, NTC, NTZ “cridant”. Sp. Curialense I.j.6 has only “diziendo”.
2563. uiasament laissero, with missing Vg., BnF, lat 342 (95d8), 343 (168d23/24) “per noctem” ‘by night’, translated in NTL Acts both as “per noit” (5:19, 16:9) and slightly more frequent “de noit” (9:24, 25, 18:9, 16:7) which favours the reconstruction de noit.
2564. ero nobli| dels iuzeus; cf. Vg., BnF, lat 342 (95d11/12), 343 (169a2-3) “erant nobiliores eorum”. A copyist having just seen iudeorum (for iudaeorum) in the previous line (17:10) may have mistakenly converted eorum to iudeorum; cf. NTC “eran plus noble d’aquilh Iudio”, NTD “eran plus noble d’aquilh Judio”, but NTZ “eran li plus noble”. Restored plus greatly outnumbers pus in Acts. Wunderli retains the ms. reading.
2565. Wunderli: “e cercantz”; cf. NTC encercant.
2566. siaquesta.
2567. missing conjunction; cf. Vg., BnF, lat 342 (95d16), 343 (169a8) et, and NTC, NTZ e. Wunderli retains the ms. reading.
2568. ables p|agas colentz, ‘with the worshipping pagans’; see the note for Act 13:43 colentz.
2569. adque/ls queauian auçit; cf. BnF, lat 343 (169b8) “ad eos qui audierant”, but Vg. “ad eos qui aderant”, BnF, lat 342 (96a4) “at eos qui aderant”, and NTC “a aquilh li cal eran”.
2570. epicureu. etestorialfilosofi, for BnF, lat 342 (96a4/5) “epi|curei. et stohici philosophi”, 343 (169b9/10) “epicurei. et stoy|ci. Philosophi”, agreeing with NTZ “epicurial e storial philosophe”, but not with NTC “phylosophe, Epicuri e Stoyci”; cf. NCD “Mas alquanti epicuri e stoici desputavan cum lui”, but NTCa and NTG “e desputavan cum li philosophe pagan”.
2571. dizo; Vg., BnF, lat 342 (96a6/7), 343 (169b11) dicebant, and NTC dician.
2572. aloriapac, possibly an Oc. adaptation of Lat. Ariopagus, with reversal of o and a; cf. Act 17:22 Ariopac and 17:34 Ariopags.
2573. uas relegioses esser, translating BnF, lat 343 (169c6-7) “supersticiosos uos esse uideo” rather than 342 (96a22-23) “supersticiosos uos uideo” in which supersticiosos, rather than Vg. superstitiosiores, is rendered as “vas relegioses” meaning ‘to be empty religious persons’.
2574. be|sonhatz dalca, with a very poorly formed -a; cf. Vg., BnF, lat 342 (96a30/31), 343 (169c17-18) “indigens aliquo”, and NTZ “avent besogna d’alcuna cosa”. Wunderli retains the ms. reading, with alca deriving from Vg. aliquid (vol. 2, p. 114).
2575. domes; Vg, BnF, lat 342 (96b14), 343 (169d10) sg. gen. hominis, and NTC d’ome. Wunderli: “d’omes”.
2576. an|uciantz. Cf. Vg. annuntiat, NTC, NTZ anuncia.
2577. establi, ‘retained’; see also establic in this verse and the notes for Mat 9:9 segui (Lat. secutus est) and Act 7:10 establi (Lat. statuit).
2578. Enengatat; cf. Vg. aequitate.
2579. sucites lui dels mortz, for Vg., BnF, lat 342 (20/21), 343 (169d19) “suscitans eum a mortuis”; cf NTC “resucitant lui de li mort” and NTL Eph 1:20 “resucitantz lui dels mortz”, translating Vg. “suscitans illum a mortuis”.
2580. dionisi ariopags; 342 (96b26/27), 343 (170a2) “dionisius ariopagita”; cf. NTC “Dionis maystre de li luoc de la deputa”, NTZ “Deonis, mestre de la chariera de Mars”.
2581. enantioca, where Antioca should be Corinth according to Vg. “post haec egressus ab Athenis venit Corinthum” (as also in NTC, NTZ), and, with the name Paul, 342 (96b28-29), 343 (170a4/6) “Post hec paulus, egres|sus ab athenis, uenit corinthum”; note NTL etenas for Atenas.
2582. Lautre; cf. Vg. nuper.
2583. delombardia, for Vg. “ab Italia”; see note to Act 10:1.
2584. percilla mblero
2585. auia comandat totz los/ iuzeus departir deroma, in which ms. departir could be read either as “de partir” or “departir”; see the note to Act 4:15.
2586. Mais eran dela| art defar tendas. etombras, in which ombra means ‘a shelter from the sun’; cf. PD, s.v. ombra, ‘protection?’. BnF, lat 342 (96c5-6), 343 (170a15-16) “operabatur. Erat autem scenofactorie artis”; cf. NTC “obrava, car el era d’aquel meseyme art, mas el obrava li tabernacle, NTZ “obrava, e l’art de lor era de far las tentas de li tabernacle”. See Harris 2006.
2587. Vg. omits; BnF, lat 342 (96c6-8) “disputabat in sina|goga per omne sabbatum. suadebatque iudeis et grecis”, 343 (170a16-19) “et disputabant in sinagoga per omne sabbatum. suadebantque iudeis et grecis”; cf. NTC “E desputava en la sinagoga per tot sabba, dintre pausant lo nom del Segnor Yhesu, e amonestava li Iudio e li Grec”, NTZ “E deputava en la sinagoga per un chascun sabba, perpausant lo nom del Segnor Yesus, e amonestant li Iudio e li Grec”.
2588. esser ihesu .xrist.; cf. Vg. “esse Christum Iesum”, BnF, lat 342 (96c11), 343 (170a23) “esse Xristum Ihesum”; cf. in Vg. apparatus, “iesum christum” in codex Fuldensis, and Sp. Escurialense, I.j.6 “Ihesu Christo”, more proof that the ancestral Latin model for NTL and NTC was from neither BnF, lat 342 nor 343. The addition of a verb in NTZ “Yesus era Xrist” clarifies the slavish translation of NTL, as does the addition of a comma.
2589. uau, P1 pr. ind. vau, whereas BnF, lat 342 (96c15), 343 (170b3) P1 fut. uadam; cf. NTC fut. anarey, NTZ annarey, but Sp. Escurialense, I.j.6 P1 pr. ind. “uo me”.
2590. e| passantz; cf. BnF, lat 342 (97c15), 343 (170) “et migrans inde”; NTC “E trapassant d’aqui”, NTZ E passant d’aqui”, NTP “E moc se d’aqui”, and Sp. Escurialense I.j.6 “Fuesse dallende”.
2591. tementz deu, in the sense of having a reverential fear of God; cf. Vg., BnF, lat 342 (96c16), 343 (170b6) “colentis Deum”, NTP “colent Dieu”, NTC “colent Dio”, but NTZ “tement Dio”. Note Segond’s translation “homme craignant Dieu”. Cf. PD, s.v. temoros, adj. ‘craignant Dieu, pieux’, though no meaning ‘to fear God, pious’ at temer.
2592. montz. Wunderli: moutz.
2593. es atu, retained by Wunderli; bad copy of Vg., BnF, lat 342 (96c5), 343 (170b19) “est mihi”; cf. NTC, NTZ “es a mi”, NTP “es ambe mi”.
2594. euas, translated from Vg. apud as ‘among’.
2595. couti|uar deu; Vg., BnF, lat 342 (96d1), 343 (170c3-4) “colere deum”. Note NTP “colre Dieu”, NTC, NTZ “colre Dio”.
2596. dreitureirerament.
2597. departir, which could be read as “departir” or “de partir”; see the discussion of departir in Act 4:15.
2598. etablui precilla etaquila.li| qual auio tondutz alor les caps en/cencris, in which pl. avio and les caps surely include Paul and Aquila. Pl. totonderant and habebant refer to both Paul and Aquila in BnF, lat 343 (170c21|d1-2) “et cum eo priscilla et aquila. qui sibi totonderant| in chencris caput. habebant enim votum”. NTC and NTZ also have pl. verbs; see “li cal s’eran tondu lo cap en Cenchris, car ilh avian voot (NTZ voot)”. The Douay translation sets off in parentheses “(and with him Priscilla and Aquila)”, making Paul the only one to have shaved his head. Paul, not Aquila, is probably the subject of the singular verbs in BnF, lat 342 (96d15-17) “et cum eo pricilla et aquila qui sibi totonderat in cencris cap. abebat enim votum”.
2599. Mais els intrantz enlasinagoga des/putauose, where pl. subj. case els intrantz and pl. imperf. desputavo result from the wrongful linking of Aquila with Paul in the previous verse. The correction turns intrantz into a sg. subj. case verb, a usage well documented in NTL; cf. Act 8:3 “Mais Saul degastava la gleisa, intrantz per las maisos”, etc.
2600. noocosintz sentic
2601. coue mi far a/uenidor lefestiual dia eniherusale/m, an interopolation adhering quite close to BnF, lat 343 (170d9-12) “iterum opor|tet me sollempnem diem fa|cere aduenientem ihero|solimam”, not in the Stuttgart Vulgate or the Douay version, but in the Authorized Version; cf. NTC “A mi coventa far lo dia festival venent en Ierusalem”, and NTZ “Car me coven far lo dia festival venent en Jerusalem”. Somewhat less close is BnF, lat 342 (96d22-24) “Aduenientem opor|tet me solemnem diem facere hier|rosolimam”.
2602. eissentz, retained by Wunderli, but here reconstructed as “E issic” for Vg. “profectus est”; cf. NTC “El eysic”.
2603. bar/ parlantz, retained by Wunderli, with adv. be lost when going to the next line; cf. Vg. “vir eloquens”, BnF, lat 342 (97a2-3) 343 (170d25) “uir eloquens”, and NTC “baron ben parlant”, NTZ “homme ben parlant”.
2604. See the note for Mat 2:7 amorossament.
2605. fizansosament, with -so- written above -as-. Cf. fizansosament in Act 9:27, 9:28, 14:3 for Vg. fiducialiter ‘boldly, confidently’.
2606. elnom delsenhor ihesu not in Vg., BnF, controls NTP, NTC, NTZ, or Sp. Escurialense I.j.6.
2607. ecu|riosament, retained by Wunderli; cf. Vg., BnF, lat 342 (97a11), 343 (171a9/10) “diligentius”; cf. NTP “plus amorozament”, NTC “pruus curiosament”, NTZ “e plus deligentament”. NTL Act 22:30 “plus curiosament” for diligentius supports the emendation. See in the note for amorossament at Mat 2:7 the discussion of Lat. diligenter rendered as curiosament ‘diligently’.
2608. amia, for Vg. “Achaiam”, BnF, lat 342 (97a12/13) achaiam, 343 (171a12) achaiam, NTP acaia, NTC Achaya, NTZ Acaya.
2609. eue/co.
2610. recumtec.
2611. uenguetz, for Vg. veniret, BnF, lat 342 (97a21), 343 (171a22) P3 imperf. subj. ueniret; cf. NTL Act 19:1 “co ... vengues” (Vg. “cum ... veniret”), Act 8:40 “entro vengues” (Vg. “donec veniret”), Gal 3:23 “primeiramentz que ... vengues” (Vg. “prius ... quam veniret fides”); cf. NTC vengues also in those three verses. Wunderli: venguetz.
2612. See the note in Mat 12:10 regarding an indirect question with si.
2613. foforo, with an ink blot over the first -o-.
2614. departentz| els, prep. -d- lost in passing to the following line; cf. NTC “departent se de lor”. Wunderli: “departentz els”.
2615. Vg. “in schola Tyranni”. Cf. NTD tirant, NTCa and NTG tirang.
2616. centhas, for Vg. semicintia ‘narrow girdles or aprons’, BnF, lat 342 (97b19), 343 (171c13) semicincia, NTC centuras. For spurious -h- in centhas, cf. 2 Ti 4:10 Galathia, Rom 16:20 and 1 Ti 5:15 Sathan, and 1 Co 5:5 Sathanas.
2617. apelonom, with a jump from -l- to l- of nom; cf NTC “s’eysayeron d’apelar lo nom”, NTZ “sproueron de enuocar … lo nom”. Wunderli: “apelo nom”.
2618. Econiuri; cf. BnF, lat 342 (97b24), 343 (171c21) Adiuro; cf. NTC “Yo sconiuro”. Wunderli: “E conjuri”.
2619. missing here is the translation of Vg. “invaluit contra eos” and BnF, lat 342 (97b31), 343 (171d5-6) “inualuit contra eos”; cf. NTC “e pooc contra lor”, NTZ “e fo plus fort que lor”. A possible reconstruction for NTL might be “e s’esforzec contra els” meaning ‘and he increased in power against them’; cf. NTL Luk 23:23 “esforzavan lor votz “ (NTC “e las voç de lor creysian”) translating “et invalescebant voces”.
2620. missing here is the translation of Vg “et adnuntiantes” and BnF, lat 342 (97c7), 343 (171d15) “et annunciantes”; cf. NTC “e anunciant”, but omitted after “confessar” in NTP. The NTL spelling anonciant predominating suggests the reconstruction “et anonciant”; cf. however anunciantz in NTL Act 11:20.
2621. causas. Wunderli prefers “curiosa causa”.
2622. etazor etarzesero, in which the copyist’s cancellation shows confusion by wrongly rewriting a P6 imperf. subj. arzesero instead of P6 arzero or arsero; cf. Vg. “et conbuserunt”, BnF, lat 343 (171d18/19) “et conbus|serunt”, and BnF, lat 342 (97c9/10) “et co|busserunt eos” with the NTL object pronoun les, and NTC “e li cremeron”, NTZ “e li brusavan”, and Sp. Escurialense I.j.6 “e quemaron los”. The retention of -z- in emended arzero is supported by the alternation of NTL Mat 27:32, Luk 24:29 forzero with Mar 15:21 forsero, and NTP Rom 1:27 arseron ‘burned (in their lusts)’. PD, s.v. forsa, does not register forza. Wunderli: “et arzesero”.
2623. aver. Wunderli: aur. Cf. NTC monea.
2624. causi, in which -i is the upper part of the long -s is missing.
2625. diuessa ‘goddess’, replacing the name Diana in Act 19:27, 28, 34, 35. Note the attachment of the honorific dea in the Stuttgart Vg. v. 27 “deae Dianae” but the absence of the honorific in BnF, lat 342 (97d3/4), 343 (172b1). However, one finds it in v. 28 of BnF, lat 342 (97d9), 343 (172b8) “diana dea”, but not in the Stuttgart Vulgate. Though the honorific deessa is in none of those verses in NTC or NTZ, “deessa Diana” appears in Sp. Escurialense I.j.6 Act 19:27 and in Act 19:35.
2626. que donava; que omitted by Wunderli on the reading of Vg. Cf. NTC, which also reads donava.
2627. abemprop ‘almost’; see Act 13:44.
2628. Quar. Wunderli reads Que.
2629. Vg. “non sunt dii”. Given this reading, Wunderli is in error in writing “no so Deu”.
2630. diuessa; see the note in Act 19:24.
2631. diuessa; see the note in Act 19:24.
2632. niela cum|panha, not in Vg. or NTZ, but in BnF, lat 342 (97d17) “in turbam”, 343 (172b20) “et in turbam”, and NTC “ni en la compagna”.
2633. Mais liautre cridauo au/tre causa; compare Vg. “alii autem aliud clamabant” (Douay: “Now some cried one thing, some another”) with BnF, lat 342 (97d17-18), 343 (172B21/22) “Alii autem aliud clamabant”, translated as NTZ “E li autre cridavan autra cosa”, and Sp. Escurialense I.j.6 “E otros dizien se al”, and NTC with pluralized object, “Mas li autre cridavan autras cosas”.
2634. ro|zo.
2635. requeregut, for Stutt. Vg. postulato, vs NTC pres. part. demandant, and NTZ pret. demande.
2636. Omission: for reconstructed redre, cf. NTL 26:1 “comencec redre razo”, and Vg., BnF, lat 342 (97d24), 343 (172c3/4) “uolebat rationem reddere”, NTP “e volia rendre razo”, NTZ “e volia rendre raczon”, NTC “volia rendre raçon”. Wunderli: “[dar] razo”.
2637. diuesa; see the note to Act 19:24.
2638. diuessa; see the note to Act 19:24.
2639. deiupit with a careless raised straight stroke instead of the expected surmounted inverted question mark. Wunderli: “Jupitri”.
2640. nopanantz santas causas; understand ‘not stealing sacred things’, for Vg. “neque sacrilegos”, a sacrilegus being one who steals sacred objects from a temple; cf. Vg., BnF, lat 342 (98a4), 343 (172c20/21) “sacrilegos”, NTZ “ni sacrileges”, NTC “non raubadors del temple”.
2641. Wunderli: “ajustatz”. The ms. reads ajustat.
2642. uescomte, the usual translation of Vg. proconsul ‘proconsul, municipal officer’ (Act 13:7, 8 vescomte; 13:12 vescom). Whereas the Stuttgart Vulgate has “pro consulibus” ‘before the consuls’, we find BnF, lat 342 (98a8), 343 (172c26|d1) “proconsules”, which explains vescomte here.
2643. perrilhan.
2644. cars, mistake for cors; cf. Vg., BnF 342, lat (98a13/14), 343 (172d8) “reddere rationem concursus istius”, where concorsus is translated as NTC concorrament (cf. Nüesch 1979, vol. 2, p. 233, ‘Zusammenlaufen’, ‘run together, congregate’) and NTZ aiostancza (cf. PD, s. v. ajostansa, ‘compagnie’). PD has no entry for emended cars; see correctly written cors in Act. 21:30, 24:12.
2645. di + tas in the right margin and in the left margin of the next line aques + tas, a correction made for original di|tas.
2646. ame|nestec.
2647. egai. ederben. NTL treats Derben as a personal name, as do NTC “Gay Derbes”, NTZ “Gay Derben”, and Sp. Esurialense I.j.6 “e Gayo, e Derbeo”, as found in BnF, lat 343 (173a2/3) “et gaius.et der|beus”; cf. on the contrary, Vg. “Gaius Derbeus”, and BnF, lat 342 (98a29) “et gaius.derbeus”, which localize Derbe as Gaius’ town of birth.
2648. Wunderli, note: “Tit (?)”. The ms. certainly reads Tit, even though Vg. has Tychicus, as does NTC; however NTZ has Tychique.
2649. onero; cf. Vg., BnF, lat 342 (98b11), BnF, lat 343 (173a18) “ubi eramus”, NTC “al cal nos nos eran” (i.e, P6), NTZ “al qual nos eran”, Sp. Escurialense I.j.6 “o estauamos”. Wunderli: “on ero”.
2650. desputant ab paul plus longa/ment; Vg., BnF, lat 342 (98b14-15), 343 (173a22/23) “disputante diu paulo”, NTC “Paul desputant longament”.
2651. Wunderli “parle”, as in NTC and NTZ. The normal pret. ending is -ec (Wunderli 2, p. 79), and the form is brought into line here.
2652. There is a line with “l’autre dia venguem” skipped between nauejem and e, restorable by Vg., BnF, lat 342 (98d31|99a1), 343 (173b20) “sequenti die uenimus”.
2653. sabentz.
2654. etabteptatons.
2655. auos, uobis is not in the Stuttgart Vulgate; cf. BnF, lat 342 (98c18) “ad uobis”, 343 (173c17) “uobis”.
2656. quenoanoncies a/ uos tot locoselh dedeu; cf. Vg. “quo minus adnuntiarem vobis”, BnF, lat 343 (173c17/18) “quomi|nus annunciarem uobis”, and BnF lat 342 (98c17/18) “com|inus annunciarem + ad (?) + uobis + barely visible traces of two letters + consiliu[m].
2657. enouos/ essenhes, with the repetition of no in “no anoncies”; understand: ‘that did not prevent me from preaching to you the counsel of God, and teaching to you”; cf. NTC “que yo non anuncies a vos e ensegnes”, NTZ “que non vos anoncies e vos ensegnes vos”.
2658. efe.eten; cf. Vg. “et fidem in Dominum nostrum Iesum Christum”.
2659. estant
2660. Vg. “et tribulationes Ierosolymis me manent”; NTC “tribulacions expeitan mi en Ierusalem”. NTP “car liam e (ms. de) tribulacions istan en mi”, NTZ “ligam e tribulacions mi speran”.
2661. faitz, P3 pr. ind.; cf. Vg., BnF, lat 342 (173d5), 343 (98c28) facio, NTP, NTC fauc. Other P1 pres. ind. spellings are Joh 5:36, 8:29 eu fasz, and 1 Ti 1:12 eu faz.
2662. preciosas
2663. queia mai, in which ia mai is written as the single word jamai rather than as ja mai to harmonize it with Act 20:38 queiamai. Wunderli: “ja mai”.
2664. causas. Cf. NTC la cal cosa”. Wunderli: “la[s] qual[s] causas”.
2665. eu nosotz / fugigui, in which sotz-fugigui is calqued on Lat. subterfugi; cf. NTC “sotfugic”, but NTZ “hay fugi”.
2666. auci anuncies.
2667. lopo|ble, replacing ‘the flock’ in Vg., BnF, lat 342 (98d9), 343 (173d20) gregi, thus destroying the metaphor continued in Act 20:29; cf. NTC 20:28 “lo greç”, NTZ “lo grecz”. Wunderli: “lo poble”.
2668. nop|aissantz, for expected no perdonant ‘no sparing’, found in Vg., BnF, lat 342 (98d13), 343 (173d25-26) “non parcentes gregi”, NTC “non perdonant al greç”. Again the metaphor is destroyed, the act of wolves feeding the flock being absurd. Wunderli: “no paissantz”.
2669. aques, retained by Wunderli. Cf. NTC aguesa.
2670. Vg. procumbentes. Wunderli retains repausatz. Cf. NTC “gitant se”.
2671. queiamai; see the note to Act 20:25 for jamai.
2672. enchou uer; cf. NTP “a gover”, vs. Vg. “Cho” (Douay “Coos”), BnF, lat 342 (99a10) “choum” (or “choun”?), 343 (174b9) “cohum”, NTC “a Coym”, NTZ “a Coum”, NTD “a coun”, NTCa “a Chio”, NTG “a chior” (or “chiot”?).
2673. enfenitz naueiem; cf. Vg. “in Foenicen ascendentes navigavimus”, BnF, lat 342 (99a13-14), 343 (174b13) “in fenicen ascendentes nauigauimus”. The missing word can be reconstructed as [pujantz]; cf. Act 20:13 “pujantz” for Vg. “ascendentes”.
2674. … elcipre, with loss of words as in the previous sentence, constructing ms. “E co trobessem una nau traspasant en Fenitz, navejem el Cipre”; cf. the place of “el Cipre” in the opening sentence in BnF, lat 342 (99a14-15) “Cum aparuissemus autem ciprum”, 343 (174b14-15) “Cum apparuissemus autem cyprum” (Douay-Rheims: “And when we had discovered Cyprus”), i.e. ‘and when we had raised Cyprus’(nautical, to bring into sight by approaching nearer: “raised the Cape”). A plausible reconstruction could be “Mas co nos fossem apropiadi el cipre”, based on NTC “Mas cun nos fossan apropia a Cipri”, perhaps more suitable than the varying translations seen in NTP “E con fom denant a Cip[r]e”, NTCa “Apropiant nos a Cipre”, and NTZ “E comenczant appareiser Cipre”. It is of interest that BnF “Cum a(p)puissemus autem ciprum/cyprum” and Vg. “cum paruissemus autem Cypro” differ. Apparere being an intransitive verb in Classical Latin, the dative Cypro is expected where we find the accusative Cyprum. The Stuttgart Vulgate apparatus records cyprum as early as in the codex Fuldensis (A.D. 541-546; at Fulda, in Germany). It also appears closer to the date of our two Latin BnF control texts in the Codex Sangallensis (ninth or tenth century; at Saint-Gall, in Switzerland). It would appear also that Alcuin (c. 735-804) favoured accusative cyprum as indicated by the siglum Gk. phi in the apparatus.
2675. elcip + a straight line over -p instead of the surmounted inverted question mark abbreviating -re. Though the reconstruction cip[re] is good, the place name is is totally nonsensical since the ship had just left Cyprus behind them. Following Vg. “Tyrum”, BnF, lat 342 (99a17) “thirum”, 343 (174b18) “tyrum”, we reconstruct the place as Sur; cf. NTP 21:3 and 21:7 “Sur”, also the name it takes in NTL Act 21:7. Wunderli resolves the problem with the form Cipen, which he relates to Vg. Tyrum.
2676. … era lefais despausadora. The feminization of despausadora and the Latin evidence in BnF, lat 342 (99a17), 343 (174b18-19) “ibi enim nauis era expositura honus” make the reconstruction of la nau certain; cf. NTC “car la nau era a laysar aqui lo carc”, NTZ “car la nau descariava aqui lo fais”, NTCa “car la nau devia descargar aqui lo seo carc [ms. cari]”.
2677. Wunderli: trobatz, with the ms.
2678. anau + surmounted u-shaped wavy line, silently adding -m at the end of the line.
2679. lena/uigatio, the incorrect masc. article le for learned Vg. navigatio, translated as Douay “voyage”, may be due to the scribe’s anticipation of masc. “naveg” found in Act 27:9 and 10 meaning ‘navigation’; cf. NTC Act 21:7 “la navegacion”, but Act 27:9 and 10 “navigacion”, neither form found in PD. Wunderli: “le navigatio”.
2680. enperto/lomaroa; cf. Vg. “Ptolomaida”, Sixtine and Clementine texts “Ptolemaidam”, BnF, lat 342 (99a30) “ptholomaidam”, 343 (174c8/9) “phto|lomayda”, Sp. Escurialense I.j.6 “a Ptolomayda” and NTZ “en Ptolomayda”, but NTC “a Tolomayda”, and NTCa “a Tholomaida”. The place involved is today the modern Palestine seacoast town of Akka, alias Acre. The French bibles consulted call it “Ptolémaïs”; cf. the English AV “Ptolemais”. A scribe may have made a flourish at the end of the bowl which extended enough across the leg of the p- for a copyist to take it for the abbreviation -er-. A tight -id- could have led to the reading -ro-. The shift of -id- to -yd- is not surprising. The speculation of the loss of P- in Tolomayda and Tholomaida is more puzzling.
2681. d.i.
2682. lavaz. Vg. alligans, NTC ligant.
2683. farau.
2684. causas
2685. eu nosolament, with the loss of P1 so in adjacent soso.
2686. delsii decipols, with a point on the second minim; cf. Vg, BnF, lat 342 (99b25), 343 (174d19) “ex discipulis”.
2687. aniason, a corruption of BnF, lat 342 (99b27/28), 343 (174c22) “nasonem” or “nasonen”, the final letter being a straight tilde on -e; cf. NTP “Jaso”, NTCa “Jason”, NTC “un Iason”, NTZ “un cert Jason”.
2688. p paul, an ink blot having filled the bowl of the first p.
2689. circucire; see the note in Act 7:8 on circu[m]cisio. Wunderli: circucire.
2690. etelme/teis; cf. BnF, lat 342 (99c22-23) “Set ambulans et ipse custodiens legem”, but 343 (175b3-4) “sed ambulas et ipse custodiens legem”; cf. NTC “mas tu anant garda la ley”, NTCa “mas que tu sies gardador de la ley”, NTZ “mas que tu caminas encara costituent la ley”. Wunderli: “et el meteis”.
2691. purificant; cf. Vg., BnF, lat 342 (99c29), 343 (175b12) purificatus, NTP purificatz, NTC, NTZ purifica.
2692. presendada ufe<r>ta, with the trace of an erasure plus an interlinear -r- inserted between -e- and -t-.
2693. desia; cf. Vg. “de Asia”, BnF, lat 342 (99d3), 343 (175b20) “de asia”, NTC “d’Assia”.
2694. poble, the descender of p- is not visible in Clédat’s text.
2695. dizentz. Given the dot after clamantes and the capital painted V- of Viri in BnF, lat 343 (175b24) and the dot before V- in 342 (99d6), we put dizentz in v. 27 instead of its placement in v. 28 as in NTC and the Sixtine and Celementine recensions.
2696. encontra, in which the lower part of the abbreviation sign for -con- is missing.
2697. sant.
2698. el, with missing object temple; cf. BnF, lat 342 (99d13), 343 (175c8) “in templum”.
2699. efofaitzcors; cf. Vg., BnF, lat 342 (99d15), 343 (175c9/10) “et facta est concursio populi”, NTC “e fo fayt corament de poble “(cf. Nüesch, vol. 92b, p. 233, here ‘Zusammentreffen’ ‘gathering’), NTZ “e fo fait un contracorrament de poble”, NTP phrase left untranslated. See NTL 9:40 emended “c[o]rs” and 24:12 “cors”, both for Lat. concursus, synonymous with concursio here.
2700. letri/buner pres lui, with no trace of Vg. accedens seen in BnF, Lat 342 (99d25), 343 (175c23/24) “accedens tribunus apprehendit eum”, and in NTC “le princi apropiant pres lui”, and NTZ “lo tribunier s’apropie e pres luy”. The absence of a translation of accedens in NTCa “lo tribuni lo fey pilhar” and Sp. Escurialense I.j.6 “fue el tribuno e tomo a Paulo” explains an emendation as being undesirable.
2701. Ecouengues alas grazas. paul; cf. BnF, Lat 342 (100a1), 343 (175d5-6) “Et cum uenisset paulus ad gradus”, NTCa “E cum Paul fossa joynt a l’escala”, Sp. Escurialense I.j.6 “E quando llego Paulo a las gradas”, but the name Paul is missing in NTC and NTZ.
2702. se quefos.
2703. See in Mat 12:10 the note on this interrogative construction.
2704. iuzeui nat, probably without the upper stroke of a long s in iuzeus; cf. Act 22:3 “E dix: Eu so bar juzeus nat de Tars de Cilicia”, with the subjective case iuzeus.
2705. Cf. NTP Act 21:39 “E Paul va li dire: Certas ieu suy homs juzieus de Terso de Silicia recebens dos della no mesconoguda cioutat”, Sp. Escurialense I.j.6 “Yo so ombre iudio de Tharso de Cilicia, que fui criado en esta ciudat e pris en ella muchos dones”. The mention of having received gifts (dons > dos) is not found in Vg. or in BnF, lat 342 (100a13-14) “non ignote ciuitatis municebs”, 343 (175d20-21) “non ignotae civitatis municeps”.
2706. es; emended as es[z] for P5 pres. ind. Lat. estis. Wunderli: es.
2707. liantz eliantz; cf. Vg. “alligans et tradens”, NTP “liant e liourant”, NTC “ligant e liorant”.
2708. Vg. “reddit”. The form red can be compared with Heb 1:14 salud.
2709. “Dura causa es a tu caucigar contra l’agulho”, already seen in Act 9:5, is not found here in Vg, BnF, lat 342 (100b11), 343 (176b3), but occurs in NTC “Dura cosa es a tu calcitrar contra l’agulhon”, and NTP 22:7 “dura causa es a tu annar contra l’agulho”.
2710. quetu causas, with a surmounted e wedged in the space before causas; cf. PD, s.v. encausar ‘poursuivre; chasser’
2711. botestimoni; cf. unmodified Vg., BnF, lat 342 (100b24), 343 (176b21) “testimonium”, and NTZ “lo testimoni”, Sp. Escurialense I.j.6 “testimonio”, but NTP, NTC “bon testimoni”.
2712. abitantz endamasc iu|zeus; Vg. “habitantibus Iudaeis”, but BnF, lat 342 (100b25/26), 343 (176b22/23) “habitantibus iudeis”. damasco, Sp. Escurialense I.j.6 Act 22:12 “los moradores de Damasco iudios”.
2713. equeuisses| dreitureirament ‘and that thou shouldst see justly’; cf. Vg. “et videres Iustum” (Iustum, seen as a name for God), and BnF, lat 342 (100b30-31), 343 (176c4) “et uideres iustum”: cf. Sp. Escurialense I.j.6 “e que uiesses el derecho”. Because NTZ translates iustum as an adjective in “czo que es iust” ‘that which is just / right’, the derivative adverb dreitureirament ‘justly, rightly’is kept here in lower case; cf. NTC “e veguesas lo iust”.
2714. apela, at the end of the line; cf. Vg. “invocato”. Wunderli: apela.
2715. uiuer, probably a bad resolution of the surmounted inverted question mark as -er for -re in the copyist’s model. Wunderli: viver.
2716. no den|nat, calqued on Lat. indemnatum; cf. BnF, lat 342 (100d2/3), 343 (176d22) “indempnatum”. PD gives s.v. condamnar, also condemnar ‘condamner’. Wunderli: demnat.
2717. See, in Mat 12:10, the note on this interrogative construction.
2718. sobiranezas, meaning ‘highest rights’, a misunderstanding of the Latin text by taking summa ‘sums’ to be the superlative summa ‘highest’; cf. BnF, lat 342 (100d11-12) “Ego multa summa ciui|tate[m] hanc consecutus sum”, 343 (177a5-7) “Ego multa summa a ciuitate hac consecutus sum” ‘I have obtained with great sums of money this right of a citizen’; cf. NTC “Yo ay consegu aquesta cipta per mota soma”, NTZ “Yo hay cumpres cum grant somma aquesta cipta”, Sp. Escurialense I.j.6 “Yo oue esta ciudat per mucho auer”; cf. PD, s.v. sobeiraneza, s.f. sobir-, records only ‘chambre haute, haut d’une maison’. Clearly we have in NTL sobiraneza < *SUPERANITIA meaning ‘sovereign right, highest power’. See in Catalan, DCVB, s.v. sobirà, (1.) ‘higher, upper’, (6.) adj., substantivized as m. and f. ‘Person who has the supreme authority within a State’.
2719. teus, mistake for P3 pret. tens; cf. Vg., BnF, lat 342 (100d15/16), 343 (177a11) timuit, NTC, NTZ temic, but NTC Mat 14:30 tens. Wunderli: tems. See the same P3 pret. tens (for ms. teus) in Act 23:25. Duvernoy silently emends ms. teus as 22:29 tem and 23:25 temia.
2720. resa|ubut ‘learned, found out, ascertained’, translating Lat. P3 past perf. resciuit, the only instance of resaber in NTL.
2721. curiosament; see in the note for amorossament at Mat 2:7 the discussion of Lat. diligenter rendered as curiosament ‘diligently’.
2722. cosel + long -s changed to -h without erasure of the upper stroke on -s.
2723. lecoselh, with loss of dis, which Wunderli omits, too.
2724. cociencia, for Lat. concientia given in PD only as conciencia, whereas none of the various spellings in NTL have the nasal -n-; cf. cociencia (Act 23:1); cosiensa (Rom 2:15); cosciencia (Rom 9:1, 1 Co 8:7 bis, 1 Co 10:29, 1 Ti 1:5, 1 Ti 3:9, 2 Ti 1:3); 1 Co 8:10 (cossiencia; cossciencia); Tit 1:15, Heb 10:22 (coscientia).
2725. pa|iretz, retained by Wunderli. The two NTL occurrences of Lat. paries ‘wall (of a building)’ require emendation; cf. Vg. Act 23:3 paries rendered as pa|iretz for Oc. paretz and Vg. Eph 2:14 parietem rendered as part for Oc. par[e]t.
2726. en contra. Wunderli retains the reading. Cf. Vg. “et contra”, NTC “e contra”.
2727. euso/ fariseus fil defariseu; cf. Vg., BnF, lat 342 (101a10-11), 343 (177b18-19) “ego phariseus sum filius phariseorum”, NTC “yo soy Farisio, filh de li Farisio”, all with pl. ‘Pharisees’, the object of ‘son’. However, NTP “ieu suy farizieus e filh de farizieu”, and Sp. Ecurialense I.j.6 “yo phariseo so e fiio de phariseo”, ‘I am a Pharisee and the son of a Pharisee’ allow for the retention of sg. Fariseu.
2728. etrels, with surmounted -e- after -t- for -re-.
2729. ddizio noer, with a straight tilde over -e- abbreviating -sse-.
2730. notroba, with a straight tilde over -a for -n. Cf. Vg. invenimus. Wunderli: troban.
2731. Wunderli: los.
2732. queaucizan, with straight tilde over -a- for -an instead of the curved tilde for -m; cf. Vg. occidamus.
2733. alcuu + a surmounted u-shaped wavy line over the last -u for -na.
2734. abentem, for Vg., BnF, lat 343 (178a1) “habentem”, but BnF, lat 342 (101b26) “habet enim”; cf. NTC havent. There seems little justification for retaining the Latin form of the ms.
2735. letribun + a surmounted u-shaped wavy line instead of the surmounted inverted question mark over -n.
2736. apelantz.
2737. asezaria, with what appears to be a surmounted u-shaped wavy line over -ri-, the place being Caesarea.
2738. un + a surmounted u-shaped wavy line followed by sg. besti|a, instead of pl. Vg., BnF, lat 342 (101c17), 343 (178b3) iumenta and NTC ioments. Sg. “una bestia” is retained because of NTP “u jument”.
2739. teus; see the same emendation as tens in Act 22:29. Wunderli: tems.
2740. The Stuttgart Vulgate omits this sentence and puts “scribens epistulam continentem haec” at the beginning of v. 25; see the following note.
2741. Escriuentz alui pis|tola. contenent aquestas causas, text clearly included in NTL v. 25; cf. BnF 343 (178b10-11), 342 (101c23-24) “scribens ei epistolam continentem hec” ‘writing to him a letter containing these things’, in which participial contenent from inf. contener ‘to contain’, a meaning found in PD contener, -ir given as active continir and reflective se contenir as seen in 1 Pe 2:6 “se conte” (< earlier “se conten”); cf. NTC “scrivent a lui pistola contenent aquestas cosas”, and NTP “et escrieus a el letras contenent aquestas cauzas” versus NTZ “Scrivent li una epistola en aquesta tenor”.
2742. Vg. “Claudius Lysias optimo praesidi”. Even though per|bost, written in full, is a possible variant, the emendation p[re]bost brings it into agreement with all other translations of praesid- as prebost with abbreviated -re-; see the note on Mat 27:2 prebost instead of perbost. The occurrence of ms. per|bost with per- at the end of the line, just as in the ms. impossible Mar 14:22 pers for pres, gives reason to think that a copyist saw in both words in his model a p- plus a surmounted inverted question mark sign which he interpreted as per-.
2743. Euolentz sobre; cf. Vg., BnF, lat 342 (101c30), 343 (178b18/19) “Volensque scire”, and NTC “E volent saber”.
2744. contra gitauo, a calque on Lat. obiciebant - BnF, lat 342 (101c30/31), 343 (178b20) obiciebant.
2745. acusant.
2746. re|cumta, with a surmounted u-shaped wavy line for a + t.
2747. atu; cf. also the lack of a salutation in Vg. “apud te”, BnF, lat 342 (101d7) “apud te” and Sp. Escurialense I.j.6 “ante ti”, versus the salutation in BnF, lat 343 (178c4) “apud te. Vale.”, NTP “que Dieus ti sal”, NTC “Dio te salve”, NTZ “Resta san”, and in the Douay English text “before thee. Farewell”.
2748. menerole enantipatridem, with text probably lost between le and en; cf. Vg., BnF, lat 342 (101d9-10), 343 (178c7/8) “duxerunt per noctem in antipatridem”. For the reconstruction de noit, see the note for the same missing text in Act 17:10, and NTC Act 23:31 “de noyt”.
2749. dix, verb not found in Vg, or BnF, lat 342 (101d17), 343 (178c18); cf. however placed in v. 35 in Sp. Escurialense, I.j.6 “e dixol”, and in NTZ, edition in which Salvioni did not add verse numbers (Wunderli, also).
2750. prebostal: ‘residence of the prebost’, missing in PD; cf. PD evescal ‘évêché’, also with -al marking a dwelling place.
2751. doi, perhaps a copy of a bad interpretation of a .v. with only the top visible. Vg. “Post quinque autem dies”.
2752. dissendec; Wunderli: deissendec.
2753. .i. fals plai|es, for Vg., BnF, lat 342 (101d24), 343 (198c26) oratore ‘speaker, petitioner’. plajes has the support of PD plages, s.v. plaides, m. n. ‘défenseur, avocat’ and plagedor, s.v. plaidejador, n. m. ‘plaideur; avocat’; cf. NTC, NTZ orator versus NTCa “un grant savi avocat”, with added adjectives, quite the contrary to NTL fals.
2754. uiasamemt, with a curved tilde over -e-.
2755. o| tu nobles felix, not in this verse in Vg., BnF, lat 342 (101d26-27), 343 (178d3-4), but it is in NTP “O noble Felix”, NTC, NTZ “O noble Felis”, and NTCa “optimo president”.
2756. denant| uezenza, calqued on Lat. providentiam; cf. NTC prevesença.
2757. abtot, not preceded by “optime Felix” of Vg. BnF, lat 342 (101d29-30), 343 (178d7-8); missing also in NTC, NTCa and NTZ.
2758. a|quest home portat mort, translating Vg. “hunc hominem pestiferum” ‘this man pestilential / noxious’.
2759. detatz.
2760. presen for presem for Vg. P4 perf. adprehendimus, but not BnF, lat 342 (102a7), 343 (178d18) “adprehensum”; cf. NTZ “nos presen”, Sp. Escurialense, “E prisiemos le”, but NTP and NTC P3 pret. “pres”.
2761. uinir, written in full, retained by Wunderli.
2762. auio afermat; cf. Vg., BnF, lat 343 (179a1) “adiecerunt”, 342 (102a15) “adfirmauerunt”, and NTP Act 24:9 “s’ajosteron”; NTC Act 24:9 “aiosteron”, NTZ “confermavan”.
2763. lor auer aissi aquestas causas; cf. Vg. “dicentes haec ita se habere”, BnF, lat 342 (102a15/16) “dicen|tes hec ita se abere”, 343 (179a2-3) “dicentes hec ita se habere”, assuring the reconstruction of missing dizent; cf. NTP Act 24:9 “dizent aquestas cauzas enaysi”, NTC Act 24:9 “diczent aquestas cosas esser enaysi”; NTZ diczent: “Aquestas cosas se han enaysi”.
2764. alprebost, retained by Wunderli, where al requires emendation as lo; cf. Vg. “annuente sibi praeside dicere”, BnF, lat 342 (102a17), 343 (179a4/5) “annuente sibi presidi dicere”, NTC “lo prevost signant a si qu’el dises”, NTZ “lo prevost demostrant a luy que el diczes”.
2765. depus; though not in PD, s.v. depois, -puis, there are 23 instances of depus in COM2.
2766. ofazentz cors; cf. Vg., BnF, lat 343 (179a15-16) “concursum facientem turbae”, 342 ((102a24-25)), NTC “façent ensemp corament”, where ensemp-corament is a calque on Lat. concursus, NTZ “faczent aiostament de compagnia”, but Sp. Escurialense I.j.6 24:12 “ni fazer aleuantamiento al pueblo” (cf. mod. Sp. levantamiento ‘insurrection, uprising’). See the notes for Act 19:40, 21:30 cors.
2767. according to Vg., these four words belong at the end of Act 24:12. In Wunderli, they begin v. 13.
2768. seruic, for P1 pr. ind. servisc as in Luk 15:29, Act 27:23, Rom 1:9, 2 Ti 1:3. Wunderli retains servic.
2769. enaissi, in which the scribe has changed his surmounted final i to o. Wunderli: enaisso.
2770. bona cociencia; cf. NTP “bona consiencia”, NTCa “bona consciencia”, but without bona in NTC, NTZ or in Vg., BnF, 342 (102b4), 343 (179b4/5) conscientiam.
2771. The remainder of this verse is missing in the Stuttgart Vulgate. The W-W apparatus adds from the codex Armachanus and the Sixtine text “et apprehenderunt me clamantes et dicentes: tolle inimicum nostrum”, the text also in BnF, lat 342 (102b10-13), 343 (179b14-17) differing only in the spelling adprehenderunt.
2772. cridetz/ cridantz.
2773. euas, translated in the Douay version as “before”, meaning ‘in the presence of’.
2774. defelonia, with words missing before co eu, reconstructible as en mi from Vg., BnF, lat 342 (102b16), 343 (179b23) “in me” and NTC, NTZ “en mi”.
2775. crideu, retained by Wunderli. Cf. Vg. clamavi, NTC “yo cridei”.
2776. scribe first wrote auziiei, with pointed -ii-, and with the second i converted to r.
2777. iuzeua; for -eva instead of -eua, see the octosyllabic meter of COM2 PC 364 015 038 “ni juzeva ni pagana”. NTC has “Iudieva” versus NTZ “Judea”.
2778. The scribe first wrote couanable, then erased poorly the first -a- and from the vertical stroke made a pointed i.
2779. ab, with -b converted from lu- of lui.
2780. sotz intrador, calqued on Lat. succesor ‘follower, successor’; cf. PD, intrador ‘celui qui entre’.
2781. deiezara, with the missing upper stroke of long s giving the appearance of unstroked i.
2782. enquecontra.
2783. eavia. Wunderli corrects to “e via”.
2784. dis, extending completely into the margin, possibly a copyist’s afterthought, but note NTC “Donca el dis” in Act 25:5, also a reading with no support in any of the texts consulted.
2785. razo, for razo[s], translating Lat. causas ‘reasons’. Wunderli: “moutas razo”.
2786. con/tra gitatz, contra-gitantz being a calque on Lat. obicientes ‘objecting’, literally ‘throwing against’.
2787. euasmi, for Vg. “apud me” ‘before me’.
2788. rer.
2789. etaque.
2790. cesar; the insertion of Cesar, absent from Vg. and BnF. lat 342 (103a17), 343 (180c12), is also found in NTP and Sp. Escurialense I.j.6, but not in NTC, NTCa, NTZ.
2791. m|outasa
2792. tribuneirs, in which -n- could be -ii- where the second -i- is stroked. The unpointed -i- in -eirs- is contrary to the general spelling “tribuner(s)” in NTL. Wunderli retains tribuneirs.
2793. Wunderli: “esperei”, even though the bar through the p signifies -pro-. Cf. Vg. comperi, NTC conoc, NTZ trobey.
2794. amenei; Wunderli: amenes, where 1 P pret. is required, rather than a subjunctive. Cf. NTC “fora meney”, NTZ “yo l’ay recomanda”.
2795. aitu.
2796. euas, Vg. “apud”, translated in the Douay version as ‘before’ in the sense of ‘in the presence of’. PD, s.v. envers, has the variant envas of which evas is the variant, defined as ‘ver, envers, contre’.
2797. Ecosia, retained by Wunderli.
2798. uas, for Vg. “apud” (Douay “among”), defined in PD, s.v. vas and variant ves (NTP ), as prep. ‘vers, envers, contre’; cf. NTC “enapres”, NTZ “enapres”, defined in PD as prep. ‘après’.
2799. Note the close match of NTP Act 26:4 “Certas tug li juzieu connogron la mia vida del comensament en la mieua gent en Jerusalem” to NTC. There is no translation corresponding to the words a iuventute ‘from youth’, seen in Vg. “et quidem vitam meam a iuventute quae ab initio fuit in gente mea in Hierosolymis noverunt omnes Iudaei”; cf. BnF, lat 342 (103b21), 343 (181a10) “a iuuentute”, NTZ “de la ioventu “, NTC “de la mia ioventu”, NTCa “de la mia enfantilhania”.
2800. denant sabentz, calqued on Lat. praescientes.
2801. pairos; Wunderli reads the word as paires. Cf. NTZ pairon. NTC reads paire.
2802. Large capital E.
2803. euas uos, Vg. “apud vos”, but no corresponding English translation in the Douay version; cf. BnF, lat 342 (103c2), 343 (181a25) “apud uos”, NTC, NTZ “enapres vos”, meaning ‘among you’, a meaning lacking in PD, enapres, adv. ‘après, ensuite’; prép. ‘après’.
2804. sanhs.
2805. Wunderli: turmentatz; VG. puniens; cf. NTC, NTZ punent.
2806. BnF, lat 343 (181c4) ihesus followed in the scribe’s hand by interlinear nazarenus above que tu, but absent in 342 (103c26); cf. NTC “Yhesu de Naçaret”, Sp. Escurialense “Ihesu Nazareno”, and “Iesù Nazareno” in the OVI anonymus Bibbia volgare, ca. 1500 from Tuscany.
2807. establis sa, for establisca. Wunderli retains the ms. reading.
2808. sanhs, written in full.
2809. encrezols. See note to Mat 17:16.
2810. A cancelled ink blot on get at the end of the line, then rewritten as gentz on the next line.
2811. aiu|dantz; cf. Vg. adiutus.
2812. equena|quest.
2813. See the note for Act 15:28 eisses.
2814. suf|riables, for Vg. passibiles; not in PD, either as sofriable or sufriable.
2815. elac azanonciar. Wunderli emends to: “e loc az anonciar”. However, “ac az”, ‘was to’, is a reflection of Vg. “anuntiaturus est”.
2816. te torno. It is not clear whether Wunderli, in giving retorno in his edition, read retorno in the ms., or whether, inexplicably, he gives this reading in the face of Vg. “te … convertunt”, quoted by him in his note.
2817. ed + ink spot on a + atempran|za. Wunderli: “da atempranza”. He may have taken the ink blot as a, but, even so, the reading is unsafe.
2818. alu; cf. lu for lui also in tonic position in Mat 22:33 “de lu”.
2819. enangle, for Vg. “in angulo”; understand ‘in a corner, secretively’; cf. NTC “en rescos”, NTZ “en un canton”.
2820. E|m pauquet; note NTC “em poc”.
2821. Eu/ desiri et; Vg., BnF, lat 342 (104a7), 343 (182a9/10) “Opto apud deum et”, in which apud deum is missing. The reconstruction vas Deu is supported by the translation of “apud Deum” in Rom 2:13, 4:2; Jam 1:27 as “vas Deu” versus 1 Pe 2:20 “ves Deu”; cf. Act 26:29 NTP “yeu dezire ves Dieu”, NTC “enapres Dio”, Sp. Escurialense I.j.6 “en Dios”.
2822. See the note for Act 15:28 eisses.
2823. et aquels queestauo, with estavo translating BnF, lat 342 (104a13) “asistebant”, 343 (182a16/17) “ad|sistebant” (inf. adsistere) meaning ‘and those who were standing near by them’, not to be confused with Vg. “adsidebant” (inf. adsidere) ‘those who were sitting by them’, thus Douay “they that sat with them”; cf. NTC “e aquilh li cal denant sesian a lor”, NTZ “e aquilh li qual seyan enapres lor”, but siding with NTL is Sp. Escurialense I.j.6 “e los que eran con ellos”.
2824. This second sentence is an interpolation present in BnF, lat 343 (182a25-27) “sic iudicauit itaque eum preses [for praeses, NTL prebost] dimittere eum cesari (for caesari)”, but absent in 342 (104a17 ff.), and NTP, NTC, NTZ.
2825. elombradi/a, for Vg. “in Italiam”; see note at Act 1:10.
2826. Puiantz, painted capital P- on two lines; cf. BnF, lat 342 (104a24) with small a-, and 343 (182b6) with coloured small a-.
2827. ensaiet; for the spelling Sajet, cf. Luk 6:18 Sagetz, both for Sidon.
2828. ma/ieiem le cipre, which is nonsensical, can be restored by adding sot- and correcting mai- as nav-; cf. BnF, lat 342 (104b2/3) “subnavigavimus ci|pro”, 343 (18), Vg., “subnavigavimus Cypro”, NTP “sot-navejem” calqued on the Latin, NTG “venguen sot Cipre”, and NTZ “naveguen sot Cypre”, but with no localization regarding the island of Cyprus, NTC “naveguen en Cipre”, NTD “naveguen en Cipri”, and Sp. Escurialense I.j.6 “fuemos por mar a Chipre”. Wunderli: navejem.
2829. pelat. The correction of the ms. reading, retained by Wunderli, is desirable; cf. PD s.v. pelac.
2830. quees decilicia; cf. NTP 2la [cal] es partz de Cilicia”, NTC “la cal es partia de Cilicia”, BnF, lat 342 (104b4-6) “et pelegus cilicie et pamphilie navigantes venimus listram que est cilicie”, the name ciliciae being cited in the Stuttgart Vulgate apparatus in the codex Amiatinus (8th c. Northumbria), as opposed to the Stuttgart Vg. apparatus citation of ciliciae in the codex Amiatinus (8th c. Northumbria). On the other hand, BnF, lat 343 (182b23 “que es liciae sides” with Vg. “quae est Lyciae”, NTZ “la qual es de Licia”, and Sp Escurialense I.j.6 “que est de Licia”. Wunderli: Licia.
2831. enlom/bradia, for Vg. “in Italiam”; see note at Act 10:1.
2832. trat, for Vg. “tarde”.
2833. encontrathum; Wunderli interprets as “en Contrathum”, Vg. Gnidum, ancient town of Asia Minor to the north of the island of Rhodes (2 p. 279). NTC gives “contra Gaydun”, NTZ “contra Gnida”, Vg. “contra Gnidum”. Whereas the existence of Cnidus is assured, there is no evidence for the form presented in Wunderli.
2834. ebospor/tz; Vg. m. pl. “boni portus”, ‘Fair Havens’, probably taken as a m. sg. noun in NTP “u luoc c’om apella Bon Port”, NTC “un luoc lo cal es appella Bon Port”, NTZ “un cert luoc lo qual se appella Bonport”. NTL “Bos Portz” can be a m. sg. subj. case. Wunderli: Ebosportz.
2835. Baro iuzeu, a bad reading of Vg. “viri video”.
2836. comencec, P3 pret. instead of Vg. P3 pr. ind. incipit; cf. NTC comença and NTP comensa in Act 27:10: “dizent a els. O barons ieu vey que lo navili comensa esser am tortura et am mot dampnage, non solament del carc e de la nau mas ancars de nostras armas”.
2837. edelanan; cf. NTP “del carc e de la nau”, NTC “dal carc e de la nau”, NTZ “del charc e de la nau”.
2838. We have at this point a satisfactory translation of this verse. Vg. has, with some spelling differences, the same text as BnF, lat 342 (104b20-24), 343 (183c16-21) “dicens eis. Viri uideo quoniam cum iniuria et multo dampno (343 damno) non solum honeris et nauis. sed eciam (343 etiam) ani[ma]rum (343 animarum) nostrarum incipit esse nauigatio (343 nauigacio)”.
2839. Elna/ueg comencec esser faitz; this last sentence brings back comencec (emended comença) for incipit, which in the Vulgate and the BnF text appears towards the end of the verse. Nowhere else have we turned up an equivalent to this awkward translation. Wunderli gives: “armas le naveg comencec esser faitz”.
2840. establir + a very small o beside the top of -r.
2841. guiia, in which unpointed -i- before -a is the vertical stroke of a long s.
2842. africun et a corum. Wunderli: “africun et a cor”. NTC “[a] Africa e a Corum”.
2843. auta; see Luk 12:55.
2844. ledevant pausat; a calque on Lat. propositum ‘design, purpose, plan’.
2845. tempestius, for Lat typhonicus. PD has only tempestos, -tuos ‘tempétueux; turbulent’, not adj. tempestius ‘stormy’, which would be a late derivative of late Lat. *tempest(a) + -ivus; cf. ‘Stelten’, ‘tempestas, -atis’ ‘storm, tempest’.
2846. canda.
2847. Vg. timentes, not translated here; cf. BnF, lat 342 (104c14), 343 (182d20) timentes, reconstructible as tementz.
2848. enperilh, ‘in peril; imminent danger’ for Vg. “in Syrtim”, perhaps taken from a gloss explaining the dangers of a feared sand-bank in the sea named Syrtis; cf. the replacement in NTC “en luoc sec”.
2849. Vg. “per plures dies, et tempestate non exigua imminente”, of which the first four words are not included here, but in NTC “per plussors iorn e tempesta non-petita istant …” (there is a lacuna in NTZ). Wunderli: “estelas, et aparentz te[m]pestat no pauca” (and excluding issentz). It is clear that istant (in NTC) and issentz (in NTL) are attempts to render Vg. imminente.
2850. See the note for Act 15:28 eisses.
2851. ttemias.
2852. almeu| deu; cf. Vg. Deo with no possessive, but found in BnF, lat 342 (104d7), 343 (183a24) “deo meo”, NTP “al mieu Dieu”, NTC “al mio Dio”, and Sp. Escurialense I.j.6 “en mio Dios”.
2853. Wunderli retains the ms. reading
2854. delan|au ‘from the ship’, instead of Vg. “de puppi”, BnF, lat 342 (104d20), 343 (183b13) “de pupi”, NTP “de [la] popa”, NTC “de la popa”, ‘from the stern’.
2855. Whereas NTC and NTD continue with the remark “sot queison que la nau istes plus segurament” ‘under pretence that the ship be more secure’, the extension is absent in Vg., BnF, lat 342 (104d21-25), 343 (183b15-20) and Sp. Escurialense I.j.6. but cf. NTG. Since the verse has been lost in those manuscripts, we cannot know what the models of NTCa and NTZ may have had. Another version is seen in NTG “A aconçar las anchoras de la proa e se volian partir”.
2856. nopodentz.
2857. trencar; understand: ‘and allowed her (i.e., la barca in v. 29) to fall away’, for Vg. “et passi sunt eam excidere” (Douay: “and let her fall off”). Clearly, ms. trencar mistakenly repeats earlier trenquero (Vg. absciderunt). NTC tombar and NTZ cagir support the replacement with cazer. Given the possible confusion between Lat. excĭdo, ‘fall down’ and excīdo, ‘cut out’, was the translator of NTL intent on adopting this latter meaning? Wunderli emends similarly.
2858. cloi.
2859. deiunh, for sg. dejunh, quite different from Act 27:33 sg. dejuns and not found in PD; cf. the form with -nh in 2 Co 6:5 and 11:27, derived from Lat. ieiunium ‘fast, fasting; fasting day’.
2860. NTP “ieu vos pregui que manjes per vostra salut car nengu de vos non perira”, Sp. Escurialense I.j.6 “e por uuestra salut uos ruego que comades, ca non pereçra ningun de uos”, versus the addition of NTC’s “car un cavelh non perire del cap d’alcun de vos”, NTZ “car cavelh non cagire del cap de alcun de vos”; Vg “quia nullius vestrum capillus de capite peribit”, BnF, lat 342 (105a6-7), 343 (183c8) “Quia (342 quia) nullus uestrum capillus de capite peribit”. This addition has no place in NTC.
2861. grracias.
2862. noconoissi, with reinstated -o; cf. NTC conoysian. Wunderli conoissi.
2863. .i.secossirauo, where se derives from Lat. senus ‘bay’ (sen > se). This maritime se is not recorded in PD, but exists in Italian seno ‘gulf, little bay’; cf. Sp. Escurialense I.j.6 seno ‘small bay’ in “Uieron un seno esquantra la oriella del mar, e asmauan cuemo podrien echar alli la naf”. REW 7950 sinus records maritime ‘bay, gulf’. It appears that NTC, NTZ Waldensian segnal has the meaning ‘bay’, though it is not defined by Nüesch. Wunderli appears to have misunderstood, when he silently corrects to cossirava, taking se as a reflexive pronoun.
2864. autiauo, with a supercript e between -t- and -i- (for -j-).
2865. latimo, with a surmounted -r- between -a- and -t-; cf. NTC “l’artimon” from Lat artemon ‘topsail’, missing in PD, but found in Alibert (1965), s.v. artimon ‘vela de popa’.
2866. bitalas, taken from Lat. adj. bithalassus ‘between two seas; two seas touching’; cf. NTC “entre dui mar”.
2867. pigero, with the velar -g- in PD pigar ‘étayer, étançonner’ (‘to prop up, to shore up’) and in Vg. “inpegerunt navem” (Douay: “they run [i.e., ran] the ship aground”). Note PD, s.v. empenher ‘faire échouer (un navire)’, Eng. ‘to run aground (a ship)’, and NTP “enpeyceron la nau”, NTC “empenseron la nau”, NTZ “empegneron la nau”.
2868. nomouabla, calqued on Lat. inmobiles ‘immovable’
2869. lapop era souta; cf. Lat. f. puppis ‘stern of the ship’ and souta ‘unattached’, f. p. p. of solver.
2870. This second sentence clearly belongs in the two BnF texts to verse 1, as opposed to NTC and the Stuttgart Vulgate which treats it as the first of two sentences in v. 2.
2871. aques, retained by Wunderli.
2872. Wunderli: “d’eissermentz”. Here the reading de issermentz is preferred because of the dominance of issir over eissir.
2873. cazec e moric. Cf. Vg.: “illi existimabant eum in tumorem convertendum, et subito casurum et mori”. The acc. plus infin. construction (“eum … casurum et mori”) demands the emendation, also adopted by Wunderli. NTC: “estimavan lui esser converti en enflar (ms. enfl(o)r) e cagir subitament e morir”. NTZ: “ilh pensavan que el haguessa a enflar, e cagir subitament mort”.
2874. Wunderli: Deu. However, the sense is ‘a god’, and not ‘God’.
2875. besonho + long -s above final -o.
2876. epu/lbli.
2877. defebre, with missing Vg. “et dysenteria”, restored here, following NTC and NTZ. Also seen in NTP menazo, in PD, s.v. menazo(n), and also several examples in Corradini (1997, vol. I, p. 456).
2878. ondero, retained by Wunderli; corrected as ond[r]ero for Vg. honoraverunt; cf. ondr- in Act 5:34 ondrables rather than PD onrable without the intrusive -d- between -n- and -r-.
2879. nobletatz dalbergas, with nobletat missing in PD < Lat. NOBILATATES, a reading at variance with Vg. “cui erat insigne Castorum”, BnF, lat 342 (105c13-16), 343 (184b20-21) “Cui (343 cui) erat (342 erant) insigne castrorum”. The NTL reading adheres closely to Sp. Escurialense I.j.6 “o auie grand nobleza de castiellos”; cf. also somewhat awkward NTP “a lla cal eran nobla cauzas aubergas”. NTC “a la cal era segnal de Castel” and NTZ “la qual havia per ensegna Castor e Polluce”. Wunderli records Albergas. Given that this is a confusion between Castorum and castrorum (see also Wunderli, vol. 2, p. 269), albergas seems preferable.
2880. coueguessem.
2881. enauiro naueiantz, calqued on Lat. circumlengentes (the W-W and the Stutt. Vg. reading); cf. circum ‘around, round about, all around’+ legere ‘to sail by, skirt, coast along’. That is to say that they sailed around from Syracuse, arriving at Rhegium.
2882. auta; see Luk 12:55 auta.
2883. dias, missing; cf. Vg. “dies septem”.
2884. fazetz.
2885. uegut.
2886. aldenant pausat, for Lat. praefecto ‘prefect, overseer, governor’.
2887. foras part las albergas ‘apart from the castles (or forts)’for Vg. “foris extra castra”.
2888. Vg. “cum venissemus autem Romam permissum est Paulo manere sibimet cum custodiente se milite”, is broadened in our BnF control texts; cf. 342 (105c27-31|d1) “Cum uenisssemus autem romam. centurio tradidit uic[n]tos (343 uinctos) prefecto. et permissum est paulo manere sibimetipso (343 sibimet) foris extra castra cum custodiente se milite”, the source of the broader Occitan versions; cf., besides NTL, NTP Act 28:16 “E co nos fossem vengut a Roma, centurions liouret los liatz al perbost, e fon autrejat a Paul d’istar de foras en las albergas am los cavalliers que lo gardavan”, NTC Act 28:16 “Mas cun nos fossan vengu a Roma, lo centurion liore li liga al perfeyt, mas fo autregia a Paul istar per si meseyme fora lo castel cun un cavalier gardant lui”, and NTZ Act 28:16 “E cum nos fossan vengu a Roma, lo centurion done li liga al princi de l'exercito, e fo permes a Paul qu’el istes sol cun li cavalier gardant luy”. Note the plurality of “cavaliers” guarding Paul in NTP and NTZ.
2889. paul; not in the Vg. (cf. the pronoun in NTC el ensemp appele), but paulus is found in BnF, lat 342 (105d2), and is inserted interlinearly in 343 (184c18); cf. NTP Pauls, NTZ Paul
2890. Wunderli: “vengut[z]”.
2891. The copyist has lost a line between Cesar and alcuna, which can be reasonably reconstructed as [no enaissi coma avent acusar]; cf. NTC Act 28:19 “Mas li Iudio contradiçent, yo fuy costreyt appelar Cesar, non enaysi coma havent acusar en alcuna cosa la mia gent”, and NTZ “Mas li Iudio contradiczent, fuy costreit appellar ha Cesar, non enay[si] [co]ma havent de que yo accuse la mia gent”. Understand gent to mean here ‘nation’(Douay: “my nation”).
2892. enlami gent.
2893. This last phrase, absent from NTC and the Stuttgart Vulgate, is found in BnF, lat 342 (105d14-15) “set ut libararet a morte animam meam”, 343 (184d8-10) “set ut libararet animam meam de morte”; cf. NTP “mas per desliourar mi de mort”.
2894. can/dena.
2895. dias
2896. At this point in BnF, lat 343 (184d26|185a1), a different hand picks up the text at -bat in the word expone/bat and completes Acts 28 on p. 185.
2897. cosentetz di/zio apaul, with the faulty reading “dizio a Paul” which can be reconstructed as [se departian] replacing our omission (…); cf. NTC Act 28:25 “E cun ilh non fossan consentent entre lor, se departian, Paul diçent una parola”, etc.
2898. omitted “dizent” for Vg., BnF, lat 342 (106a7), 343 (18510) dicens.
2899. apreusero, P6 pret. of apremer meaning ‘they shut (their eyes)’; cf. Vg. “oculos suos conpresserunt”, NTC, NTZ “clauseron li lor olh”. Wunderli (note): “Leçon incertaine du manuscrit; éventuellement «apreusero»? - Rectifié en vue de apreisar [cf. LevyP s.v.] d’après Vulg. «compresserunt»”.
2900. the bowl of a- is missing in Clédat’s reproduction.
2901. tramest
2902. etelme/zeis oauziran, ‘they themselves’, emended, since the subject of auziran must be plural; cf. NTC “e ilh meseyme auviren”. Note, however, following the first sentence this interpolation in BnF, lat 342 (106a15-17) “Notum ergo sit uobis quoniam gentibus missum est hoc salutare dei. Ipsi et audiant (Vg. audient)”; 343 (185a19-22) “Notum ergo sit vobis omnibus quoniam gentibus missum est hoc salutare dei: et hoc ipsi audiant (Vg. audient)” Wunderli retains “el mezeis”.
2903. enquestio (retained by Wunderli) Act 28:29, omitted in the Stuttgart Vulgate, W-W and other versions, is found in BnF, 342 (106a17-19), 343 (185a22-24) as “hec autem eo loquente ibant iudei multas inter se habentes questiones”; cf. NTC Act 28:29 “E cun el aguesa dit aquestas cosas, li Iudio eysiron avent mota question entre lor”, NTZ “E cum el aguessa dit aquestas cosas, li Iudio issiron de luy, havent moto descordia entre lor".
2904. conduch, for Vg conducto (Douay “hired lodging”) from Lat. conductum ‘a hired apartment, dwelling place’, a meaning not in PD, s.v. conduch, but supported by NTZ conduyt, and Greimas (1994), OFr. conduit ‘ménage; location’.
2905. The second sentence, an interpolation, does not appear in NTC or NTZ, and the entire verse is missing in NTP; cf. interpolated BnF, lat 342 (106a25-27), 343 (185b7-9) “Quia hic est ihesus christus filius dei per quem incipiet totus mundus iudicari”.
2906. Apocalipsis ihesu Christi, followed by the Oc. introduction “zo es” to the translation of the Latin. Strangely, Wunderli matches the Latin form with the following Oc. version.
2907. far pales, with adverbial pales ‘openly’, also in Joh 10:24.
2908. equiau, where pr. ind. P3 au translates BnF, 342 (169c19), 343 (283c10) audit instead of Vg. audiunt; cf. sg. NTP, NTC, NTZ au.
2909. las paraulas dela/ prophecia daquest libre, interpolating “d’aquest libre” as also in NTP and NTC replacing Vg. “prophetiae huius” and BnF 342 (169b19-20) “uerba prophecia huius”, 343 (283c10) “uerba propheciae huius”, the wording found also in Vg. 7, 10, 18 “verba prophetiae libri huius”.
2910. egarda, where pr. ind. P3 garda translates BnF 342 (169b20), 343 (283c11) seruat instead of Vg. P6 pr. ind. servant; cf. sg. NTP, NTC, NTZ garda.
2911. primers engeratz, translation of Vg. primogenitus.
2912. epalanheran.
2913. neis uerament, in which an original -tn- has been converted to an -m-; cf. Vg. “etiam amen” and W-W “Etiam. Amen”. NTC “acer verament” in Nüesch’s publication should be “Acer. Verament” and NTZ “… sobre luy certanament. Amen.” should be emended as “… sobre luy. Certanament. Amen”.
2914. alpha eto; cf. BnF, lat 342 (169c4) .a. et Greek o (omega) for “Alpha et O”, but 343 (283d6) .a. Greek o (omega) without copulative et; cf. NTP “Alpha et O” with lowercase initials in the NTC and NTZ printed editions. Note also the displacement at the end of the verse of NTC “Yo soy alfa e o, començament e fin”, NTD, NTZ “Yo soy alfa e o, comenczament e fin”, and also the displacement of word-final “tot poderos” (for omnipotens) after “Lo Segnor Dio” at the beginning of the verse.
2915. deihesu.xhrist, for Jesu Crist; cf. Vg., W-W “in Iesu”, BnF, lat 343 (283d12) “in iesu”, versus BnF, lat 342 (169c8) “in christ iesu”, and NTP “en Jesu Crist”, NTC “en Yesu Christ”, NTZ “de Yesus Xrist”.
2916. fui enesperit, in which “en esperit” is absent from Vg., NTP, NTC, NTZ, but present in BnF, lat 342 (169c8-9), 343 (283d12) “fui in spiritu”.
2917. deihesu; cf. BnF, lat 342 (169c10), 343 (283d14) “ihesu”, versus NTP “de Jesu Crist”, NTC “de Yesu Christ”, NTZ “de Yesus Xrist”, Sp. Escurialense I.j.6 “de Ihesu Christo”.
2918. candeab/ers, retained by Wunderli, in spite of “ca[n]delabres” in Apo 1:13.
2919. ui lo, absent in Vg., BnF, lat 342 (169c21), 343 (284a3), and in NTC, NTZ, but present in NTP “vi lo”; cf. also Sp. Escurialense I.j.6 “ui uno que semeiaua Fiio de ombre”.
2920. delfil del home, for Vg. Filio hominis, BnF, lat 342 (169c21), 343 (284a3) “filio hominis”, and NTZ “al Filh de l’ome”, Sp. Escurialense I.j.6 “Fiio de ombre” but NTP “al Filh de la Verge”, NTC “al Filh de la vergena”.
2921. edauant cenht, where davant-cenht is a calque on Lat. praecinctum.
2922. emer/at.
2923. edelautra, with a stray straight tilde over the first minim of -u-.
2924. missing verb, easily reconstructed as Joh 1:5, 1 Jo 2:8 [lutz] for Lat. lucet; cf. BnF, lat 342 (169d2), 343 (284a18).
2925. cadelabres. Wunderli: ca[n]delabers.
2926. suferensa.
2927. Wunderli: “d’on”.
2928. cf. Vg. 2:6 “sed hoc habes quia odisti facta Nicolaitarum quae et ego odi” (Douay: “But this thou hast, that thou hatest the deeds of the Nicolaites, which I also hate”.), BnF, lat 343 (284c6-8) “Set hec habes quia odisti facta nicolaitarum que et ego hodii”, but 342 (170a1-3) “Set hec habes bonum quia hodisti facta nicolaitarum que et ego hodii”, in which added bonum is kin to bien in Sp. Escurialense I.j.6 “Mas este bien as en ti: que aborrecist los fechos de los nicholaytas, los que yo aborreci”. Note that past tense P2 azirest and P1 azirei, forms of Oc. inf. azirar, have their counterpart in Sp. I.j.6 aborrecist and aborreci, evidence of the translators’ misunderstanding that the defective verbs odisti and odii, though perfect indicative in form, are present in meaning. Such is also the case for NTP Apo 2:6 “Mas tu as ayso bo, car adiriest los fatz dels Nicolatencx, los cals neis yeu adiriey”, and NTC “Mas tu as aquest ben, car tu ayries lo fayt de li Nicolitienc, li cal e yo eyrei”; cf. NTZ “Mas tu has aquest ben car tu haguies en odi li fait de li Nicoletienc, li qual e yo hay hagu en odi”.
2929. dediable; it is only here that Satanae is translated as the proper name Diable among the 8 mentions of Vg. Satanas; cf. also the proper name Diable in v. 12:9 for Lat. Diabolus.
2930. causa.
2931. negust. Wunderli: negast.
2932. E els dias dantifa; Vg. “et in diebus antipas”, BnF, lat 342 (170a26), 343 (284d12) “et in diebus antipas”; NTL “e els dias d’Antif” and NTC “en li dia d'Antifas”, which differs from NTZ “E en li meo iorn Antiphas”, which Ed. Reuss claims to be a translation from Erasmus’ translation of the first NT from Greek, published in Basle in 1516, and accompanied by a classical Latin translation; see Reuss’Fragments littéraires et critiques relatifs à l’histoire de la Bible française, p. 85, especially note 2. Samuel Berger accepts (Genève 1977), pp. 41-42 the date 1516 as proof that the Waldensian Zurich NT is no older than that date.
2933. aprop, for Vg. apud ‘among’, a meaning missing from PD, s.v. aprop.
2934. cunbatrei, the first of two NTL instances of cun- in forms of cumbatre (PD combatre); see Gal 1:13 cunbatia.
2935. Vg. Apo 2:4, 2:14 and 2:20 introduce the same opening sentence: “Sed habeo adversum te”, in v. 4, then “Sed habeo adversus te pauca” for the two other examples. NTC gives: “Mas yo ay petitas cosas contra tu” in vv. 4 and 14, but omits “petitas cosas” in v. 20. NTL gives: “Mais eu ei contra tu” in vv. 4 and 20, and “Mais eu ei paucas causas contra tu” in v. 14. NTZ, however, gives in v. 4: “Mas yo ay contra de tu”, and then, in v. 14: “Mas yo ay alcunas cosas contra de tu”; v. 20 reads: “Mas yo hay contra de tu alcuna cosa”. It may be that each translator felt the need to go to the extended form of Vg., but on different occasions. Certainly, there is no justification for emending here, as Wunderli has done in his: “Mas eu ei [paucas causas] contra tu”.
2936. lezabel.
2937. seus, retained by Wunderli; cf. Vg., BnF, lat 342 (170b20), 343 (285a18) meos, and NTC “li mio”, NTZ “li meo”, Sp. Escurialense, I.j.6 “los mios”.
2938. Wunderli: “peneder”.
2939. ellet, with surmounted unpointed i between -e- and -t.
2940. Esian; cf. Vg., BnF, lat 342 (170b25) “maxima erunt”, 343 (285a) “erunt maxima”, NTC, NTZ “seren en grant”. Wunderli retains sian
2941. aucire emort, ‘I will kill in death’; cf. Sp. Escurialense, I.j.6 “E los fiios della matare en muert”, NTP “Et ieu auciray los filh d’ella de mort”, NTC “Yo aucirei li filh de lei a mort”.
2942. essems frait, a calque on Vg. confringentur; cf. NTC confraynt, and NTZ ensemp fraint.
2943. quenoas; Vg., BnF, lat 342 (170c15), 343 (285c2) “quia nomen habes”, and NTC “car tu as nom”.
2944. uelhasz.
2945. lolarei Wunderli: lare.
2946. los ues/tumentas; Vg., BnF, lat 342 (179c25), 343 (285c15/16) “uestimenta sua”, and NTC “las lor vestimentas”. Wunderli: “las vestimentas”, in spite of his reference to Vg., “vestimenta sua”.
2947. deifasarei.
2948. selas, with surmounted -i- inserted between -e- and -l-.
2949. gardes; cf. in Apo 3:8 pret. P2 gardest.
2950. deluiu for del viu, a misreading of BnF, lat 342 (170d21), 343 (286a2) mei. Wunderli retains “del viu”, in this run of forms with “del meu …”.
2951. ieuers.
2952. fretz, with surmounted -i- between -e- and -t-.
2953. caustz, for expected cautz ‘hot’; cf. Apo 3:15 cautz. Here and in the next verse, Wunderli retains caustz.
2954. caustz; cf. previous note in this verse for ms. caustz.
2955. quetebes, for Vg., BnF, lat 342 (170d31), 343 (286a14/15) “quia tepidus es” ‘because thou art lukewarm’, and cf. NTP “car tu iest tebezes”, NTC, NTZ “car tu sies tebi”, supporting the reconstruction of missing [tu est].
2956. manetz.
2957. reprenec. Wunderli emends to repren.
2958. aquestast
2959. paerilant or pareilant, with the surmounted inverted question mark; cf. Vg. loquentes ‘speaking’.
2960. etarcas, et arcas for Vg. “et iris” ‘and a rainbow’, not so defined in either of the two entries for PD arca; see in modern Occitan, Mistral (TdF) arc-de sedo, Alibert (1965) ‘arc’, and in Simin Palay (1991) Gascon ‘arc’ arc de séde. See also Apo 10:1 etarcas for Lat. “et iris”.
2961. Wunderli: “de smaracde”.
2962. enaui/ro cubert, calqued on Vg. circumamictos ‘clothed about’.
2963. ei, the -i probably an incomplete long -s. Note the addition here, after bestia, of the verb es, not found in NTP “senblant a leo”, NTC “semilhant a leon”, NTZ “semblant a leon”; cf. Vuglate and BnF, lat 342 (171b12), 343 (286c21) “simili leoni”, without est. Wunderli retains ei.
2964. esemblantz
2965. .vii.; cf. Vg. senas ‘six each’. Wunderli: vii.
2966. issio, meaning ‘they went out, they departed’, does not make sense here. It is, however, retained by Wunderli. At some point in the transmission of a text with prociderunt from procidere ‘fall prostrate’, instead of Vg. ceciderunt, it could have been misread as processerunt from procedere ‘to go forth’, and then faultily translated as Oc. issiro. For the choice of cazero here, cf. NTC cagiron.
2967. ulh, retained by Wunderli.
2968. dazoramentz, azoramentz ‘adorations’, being a confusion for Vg. odoramentorum ‘of a strong scent; perfume’; cf. BnF, lat 342 (171c26), 343 (287b1/2) hodoramentorum, and NTP, NTZ, NTC odorament. Wunderli: azoramentz.
2969. que so que so, with no cancellation of the duplication.
2970. oros, with a straight line for -az- and a raised -s; the resolution of that abbreviation, appearing first in NTL here, is adopted from the four fully written oracio(s) in Mat. 21.22, Luk. 9.44, Jam. 5.15, Cathar Ritual oracio (p. 472b1).
2971. edel enga, in which the e before g overwrites an original a, partially erased.
2972. NTL follows BnF, lat 342 (171d1-3), 343 (287b10) “et fecisti nos deo nostro regnum et sacerdotes et regnabunt super terram” in having P4 nos ‘us’and P6 fut. renharan (regnabunt) ‘they shall reign’; cf. NTP “e fezist nos regne e prev[ei]res al nostre Dieu, e renharan sobre la terra”. NTC, NTZ “nos, regnaren”, and Sp. Escurialense I.j.6 “nos, regnaremos” show the same text as the Clementine edition with nos and pl. P6 fut. regnabimus ‘we shall reign’, which Wunderli prefers.
2973. de.
2974. et honor. eforteza; those two attributes are reversed here but and are found in that order in vol. 18 of the Patrologia Latina, in St. Ambrose of Milan’s “SERMO III. DE CARITATE”, chapter XI, an old version of our verse, with several differing attributes, but with the NTL sequence of honour before fortitude: “dicentes uoce magna: Dignus est Agnus, [Col.0140B] qui occisus est, accipere potestatem, et uirtutem, et diuitias, et patientiam, et honorem, et fortitudinem, et gloriam, et benedictionem”.
2975. tota lacreatura; cf. Vg., BnF, lat 342 (171d11), 343 (287b23-24) “omnem creaturam”, translated in Douay as ‘every creature’ and in NTC, NTG, NTD, NTZ as “tota creatura”. However, the presence of the sg. def. art. la in Oc. “tota la creatura” gives to creatura the meaning ‘creation’, hence the meaning ‘the entire / whole creation’, here and also in NTL, NTC, NTCa, NTD, NTG, NTZ 1 Ti 4:4; cf. COM3 VERG p. 111 “tota la creation” ‘the entire creation’, and adjacent “totas las creations” ‘all creatures’, and again on p. 131 “tota la creation” versus VERT, p. 126 “tota la creation”, both Waldensian documents. The meaning ‘creation’ is missing in PD, s.v. creatura.
2976. sobre laterra; there follows in NTP “e desot terra”, NTC, NTG, NTD, NTZ “e sot la terra”, and also in Vg., BnF, lat 342 (171d12), 343 (287b25) “et super terram”. W-W reject “et sub terra”, citing in their apparatus its absence in the codices Armachanus, Fuldensis, and Sangermanensis.
2977. el azorero; BnF, lat 342 (171d19), 343 (287c8/9) “et adoraueron” likewise ends this verse, whereas NTC, NTZ “lo vivent en li segle de li segle”, and NTG, NTD “lo vivent en li segle del segle” continue it. The addition is absent in NTP and is rejected in both the W-W and the Stuttgart Vulgate, the apparatus of the latter citing the addition “uiuentem in saecula saeculorum” in the Clementine recension.
2978. eueias, in BnF, lat 342 (171d23), 343 (287c15) “et uide”, rejected in Vg. and W-W.
2979. dizetz, with -i- added above and between d- and -z-.
2980. eueias, in BnF, lat 342 (171d26/27), 343 (287c23) “et uide”, rejected in Vg. and W-W
2981. ub’t, with an unusual apostrophe for -er- instead of the usual surmounted inverted question mark.
2982. Euec uos; NTC “E yo vic e ve vos”, NTZ “E yo vic e vete”, but BnF, lat 342 (172a4), 343 (287d5) “Et ecce”, and NTP “E ve vos”, and Sp. Escurialense I.j.6 “E he”, ‘and behold’.
2983. Doas balansa, misread by Wunderli as “Mas balansa”. Vg. “Bilibris tritici”; NTC “Doas mesuras”.
2984. etres, with loss of balansas ‘measuring scales’; cf. Vg. BnF, lat 342 (172a8/9), 343 (287d11/12) “et tres bilibres”, NTC, NTZ “e tres mesuras”. Wunderli: “e tres d’ordi”.
2985. ifers,, retained by Wunderli, in which the absence of abbreviated -n- in ifers is surely a scribal oversight; see the note for Mar 9:42 ifern. Vg. “et infernus sequebatur eum”. Note the error in Nüesch: “mort e enfern, seguia lui”.
2986. detdela.
2987. perque ‘why’, a bad translation of BnF, lat 342 (172a23), 343 (288a2) Vsquequo for interr. adv. usquequo ‘how long; until when’, occurring three times in the NT Vulgate (Mat 17:16, Luk 9:41, Apo 6:10); cf. NTL Mat 17:16 “entro cora” ‘until when’, NTP “entro cant”, NTC, NTZ “entro cora”, and Luk 9:41 “quan lun” ‘how long’, NTC, NTZ “entro cora” (lost in NTL verse, and verse omitted in NTP). The question “Why dost thou not …” seems to have brought to the translator a plea of urgency to the question “How long dost thou not … ”.
2988. the descender of -q- is incomplete in Clédat’s reproduction.
2989. licoserui, a calque on Lat. conservi ‘fellow servants’; cf. NTC, NTZ “li eygal serf”.
2990. e deleted at the end of the line, followed on the next line by es in full.
2991. sanx dequeira; for queira ‘sackcloth’, see the note for Mat 11:21 cara.
2992. flor figas, from Latin grossos ‘young green immature figs just out of the flower, subject to abortion by the strong wind’, not found in PD; cf. NTC grosas.
2993. tontz.
2994. peiras, in which a surmounted -i- is added between -e- and -r-; cf. Vg., BnF, lat 342 (172b8) insulae, 343 (288a22) insule. It appears that a translator or scribe has changed islands to rocks here by the attraction of following “petrus montium” in v. 15 and “montibus et petris” in v. 16. Wunderli retains peiras.
2995. dels poitz; see the note on Mar 18:12 puitz for the discussion of -itz.
2996. rescondentz.
2997. quals, in which the descender of q- is not visible below the line.
2998. estara, originally written as estra, after which -a was deleted and an interlinear -a- between -t- and -r- was added.
2999. an/gels, mistake for angles ‘corners’.
3000. les.uentz, with the number 4 omitted.
3001. cf. BnF, lat. 342 (172b20/21), 343 (288b12-13) “ne flarent super terram” vs. Vg. “ne flaret ventus super terram”, BnF, lat. 342 (172b20/21), 343 (288b12-13) “ne flarent super terram”, as in NTC “qu’ilh non bufessan sobre la terra”, NTZ “qu’ilh non sofflessan sobre la terra”, vs. Vg. “ne flaret ventus super terram” ‘that the wind should not blow on the earth’.
3002. nialen aibre, for Vg. “neque in ullam arborem”; cf. Act 4:12 “en alcu autre” with full en and absence of -n in alcu.
3003. Wunderli places dizentz at the end of Apo 7:2.
3004. derubem, with the curved tilde for -m.
3005. hom, with spurious curved tilde over -o-. Wunderli: “homm”.
3006. deliant with a pointed i, the -li- being a bad reading of -n- in the scribe’s model.
3007. abita, vs. Vg. habitabit; cf. BnF, lat. 342 (172d7), 343 (288c25) habitat, and NTP, NTC abita, NTZ habita.
3008. enara.
3009. Text of NTP adds “en sa ma”, NTC adds “en la soa man”, Sp. Escurialense I.j.6 adds “en su mano”, not in NTZ or the Stuttgart Vulgate.
3010. Text of NTP adds “de Dieu”, NTC adds “de Dio”, Sp. Escurialense I.j.6 adds “de Dios”, not in NTZ, or the Stuttgart Vulgate.
3011. With regard to the order of the Vulgate happenings — “tonitrua et voces et fulgora et terraemotus” — NTL puts ‘voices’ after ‘lightnings’, NTC puts ‘thunders’ after ‘lightnings and voices’, NTZ puts ‘thunders and voices’ after ‘lightnings’. Both NTL “movementz de terra grans” and NTC “grans movemens de terra” describe the earthquake as ‘great’; cf. BnF, lat. 342 (172d28) “et terremotus magnus”, with following “magnus”, as in the Alcuinian and Clementine recensions, and somewhat different 343 (289b2-3) et “terremotus factus est magnus”.
3012. so, with long s- for intended f-, with missing cross stroke. Wunderli reads fo in the ms.
3013. cors/ grans.
3014. corn; cf. Vg. cecinit ‘sounded’, and NTC cante.
3015. aigans.
3016. qui, q with surmounted i.
3017. ubert; understand ‘he opened’, referring to the fifth angle in v. 1. Wunderli: ubert.
3018. flums.
3019. flums.
3020. delefum; the two instances of fums (Vg. fumus, fumo) in this verse are corrections of ms. flums, flu/ms; cf. correct Apo 9:3 “fum”.
3021. an, with i over n. Vg. habent, NTC and NTZ an. Wunderli interprets the abbreviation as avian, but in this form, it is not clearly avian. The emendation to an is in any case preferable.
3022. que no nafresso tota, in which reconstructible [lo fe de la terra ni] is missing before tota; cf. NTC “lo fen de la terra ni” for Vg. “faenum terrae neque”, BnF, lat 342 (173b9) “phenum terre. Neque”, 343 (289d9) “fenum terrae. Neque”.
3023. Elsemblantz, not with the singular apocopated article ·l, but with pl. n. m. semblantz ‘shapes, likenesses’; cf. Vg., BnF, lat 342 (173d18), 343 (289b22/23) pl. “similitudines”, and NTG “las semblanças”, NTZ “las semblanczas”, and Sp. Escurialense, I.j.6 “las semeianças”. Note NTC “la semblança”, and NTD “la semblancza”, which could allow NTL “E·l semblantz”, as chosen by Wunderli.
3024. defr ferr.
3025. Wunderli: moutz, without comment.
3026. lerer, in which the final -r was changed to a dotted -i- without the erasure of the off stroke.
3027. dels angels; BnF, lat 342 (173b31), 343 (290a13/14) “Et habebant super se regem angelum abissi”, etc., but the Stuttgart apparatus gives the pl. variant angelorum in the codex Amiatinus and Roma, Bibl. Vallicelliana.
3028. dels .iiii. corns; understand Lat. cornus (Vg. cornibus) here as the horn shaped corner of an altar; cf. PD, s.v. corn ‘coin, angle, bout, extrémité’, hence NTC, NTG, NTD, NTZ pl. canton, and Sp. Escurianlense I.j.6 cuernos ‘corners’.
3029. ensraten; cf. Apo 16:12 Eufraten in full (also in Wunderli), although here he gives “Eufratem”.
3030. .m. uegadas.x.mjlia, amounting in NTL to a million times ten million for a total of 100,000,000 horsemen, which is erroneous, as is the very same number given in NTP “mil vegadas .x. milia”. The true biblical number is 200,000,000 as seen in BnF, lat 342 (173c14-16), 343 (290b1-9) “et numerus equestris exercitus uicies milies dena milia”, having the true calculation 20 times 1 million multiplied by 10 million, as in NTC “per .XX. vias miliers .X. milia”, NTZ “20 vecz mil vecz decz milia”, and Sp. Escurialense I.j.6 “ueynte uezes diez uezes mil”. The two erroneous readings can be reconstructed as NTL “.xx. vegadas” before “.m. vegadas .x. milia” and NTP “.xx. vegadas” before “mil vegadas .x. milia”.
3031. uent, a far cry from Vg. hyacinthinas, BnF, 342 (173c19) iacintinas, 343 (190b13) iacinctinas ‘a deep purplish blue to vivid violet color, an amethyst’; cf. Sp. Escurialense I.j.6 “de color de iacincto”. The translator, at a loss to translate the word, may have thought that vent ‘wind’ was a good mate for fire and brimstone. The word is simply omitted in NTP.
3032. flums.
3033. emaeges.
3034. faitilas; not in PD, s.v. fachilha ‘sortilège’.
3035. Note the sequence of the four sins in Vg. “ab homicidiis suis neque a ueneficiis suis neque a fornicatione sua neque a furtis suis”, the same sequence as in NTL and NTP “de lur mals homicidis, [ni] de lur fachuras, ni de lur fornicacio, ni de lurs layronicis”. Note the differing sequences in BnF, lat 342 (173d6-9) “ab homicidiis suis neque a veneficiis suis neque a furtis suis neque a fornicatione sua”, and 343 (290c9-14) “ab homicidiis suis neque a fornicatione sua neque a ueneficiis suis neque a furtis suis”, the latter being the same as NTC, “de li lor homecidi, ni de la lor fornicacion, ni de las lors feituras, ni de li lor furt”, NTD “de li lor homecidi ni de la lor fornication ni de las lors feituras ni de li lor furt”, versus the Vulgate sequence in NTG “de li lor homecidi, ni de las lors fachuras ni de la lor fornicacion ni de li lor furt”, NTZ “de lor homecidi ni de las lors feyturas ni de las lor fornigacion ni de li lor furt”.
3036. etarcas, et arcas for Vg. “et iris”; see the note for the same in Apo 4:3.
3037. losolelhs, with an -e- over cancelled -o-.
3038. coleos quan rugh, with sg. leos, ‘when a lion roars’. The spelling of Tit 3:1 digh, Vg. dictos, with good proof of the pronunciation ‘dich’, it is reasonable to think that rugh was pronounced ‘ruch’.
3039. troneire, with surmounted o between t and n for -ro-; all occurrences are consistently abbreviated thus 11 times in 10 verses.
3040. Las sign + a surmounted by a u-shaped wavy line above -n for pl. -as. BnF, lat 342 (173d25-26) and 343 (290d7-9) “Signa quae locuta sunt .vii. septem tonitrua: noli ea scribere” are both intended to be read with the sg. imperative signa of Vg. “signa quae” ‘seal up the things’. However, although 343 Signa is written in full, 342 has Sign with a surmounted u-shaped wavy line above -n, which can easily have been interpreted as -as, thereby changing the meaning from imperative signa ‘seal up’ to pl. neut. n. signa ‘signs’ from signum. Note the same interpretation in NTP “Non vuelhas escrioure aquestz signes cals li .vii. troneire parleron”. Whereas NTC and NTD have imp. sagela, NTG and NTZ have imp. segna.
3041. etaq et enla. Wunderli gives: “et en ela”, as read in the ms. by him.
3042. carnar, for Vg. canere ‘sing, play, celebrate in song’, also BnF, lat 342 (174a3), 343 (290d19) canere; cf. NTC, NTD, NTP, NTZ, cantar. Wunderli cornar, which he justifies on the basis of “Vulg. “canare” (= cornar)”, seemingly a misconception.
3043. lesecrentz, with unwanted -n- as a straight tilde; cf. NTP “lo secret” translating Vg. mysterium ‘secret knowledge’, vs. NTC, NTZ menestier.
3044. elami, for “e la mia”.
3045. deuorat, with a very tall clumsy -t encroaching on the final stroke of -a-, probably the work of a later hand.
3046. Leuaseus.
3047. sanx, mistake for Vg. saccos ‘sackcloth’; cf. NTP sacx, NTC sac, NTZ sach.
3048. deitrozir, in which -i- may be the first stroke only of a long -s- wih missed upper stroke.
3049. terra, with a poor t- and a surmounted inverted question mark for -er-.
3050. palzas, in full.
3051. edegmeg.
3052. etrame/tran, with the omission of following [dos], obj. pl. of do < Lat. donum (see sg. do ‘gift’, in Rom 5:15, Eph 3:7); cf. Vg., BnF, 342 (174b26), 343 (291c7) munera ‘gifts’, NTC, NTZ donas.
3053. sobre aicels lors.
3054. .lxx., i.e. 70 as opposed to Vg. septem;
3055. gn + a, surmounted u-shaped wavy line over -n, cancelled, followed by gloria.
3056. omitted; cf. BnF, lat 342 (174c14), 343 (291d7) “factum est regnum”, NTC, NTZ “Fait es lo regne”.
3057. daqst, with flying -a- over -q- cancelled with a straight tilde for -ue-.
3058. eta caras.
3059. Garcias.
3060. The Stuttgart Vg. apparatus registers “eras + et qui uenturus es”, in the Clementine text, an interpolated phrase seen in NTC “e lo cal sias a venir”, and NTD, NTG, NTZ “e lo qual sies a venir”, but absent in BnF, lat 342 (174c20), 343 (291d15) and in NTL, NTP and Sp. Escurialense I.j.6. Wunderli: “[s]eras”.
3061. fenentz, a corrupt reading of tementz for Vg. timentibus ‘to them that fear’, also in BnF, lat 342 (174c25), 343 (291d21); cf. NTP “als temens”, NTC, “a li tement”, NTZ “a li tement”.
3062. Wunderli: “ed estermenar”. Apart from the exceptional form ed, the use of the form estermenar is inconsistent, given the presence of destermenada in Act 3:23. NTC, also, has this form.
3063. larca el/ testament, in which el is a mistake for del; cf. Vg “arca testamenti”, BnF, lat 342 (174c29), 343 (291d26| 282a1) “archa testamenti”, NTC “l’arca del testament”, NTZ, NTP “l’archa del testament”.
3064. trazia; see note for Act 8:3 trazentz.
3065. regidors totas las; Vg. “recturus erat omnes …” (with the variant erit). In the vernacular, NTC, NTD “era a regir las”, NTG, NTZ “era a regir totas”, NTP “avia a governar las” (Apocalypse not in NTCa,). It is clear that NTL took an independent stance, but, in so doing, the scribe omitted [de].
3066. enoago, written in full at the end of the line; see also ago in Luk 20:33, and note.
3067. dela cara …; see the note to Apo 12:15 concerning the omission here.
3068. delserpentz, with incorrect subj. serpentz instead of obj. serpent. Obj, [serpent] has been lost at the end of 12:14, followed by the loss in 12:15 of reconstructed [E·l] which suits subj. serpentz; cf. lat. 342 (175a17/18) 343 (292c18) v. 14 “a facie serpentis. [v. 15] et misit serpens”; cf. NTZ “de la facia del serpent. E lo serpent trames”.
3069. delaseua; the NTL norm for Lat. sua is sa.
3070. Wunderli: ubrec. See note to Joh 9:14.
3071. sorbit, instead of e sorbic; Vg. “et absorbuit”. Wunderli: “[e] asorbit”. Both asorbir and sorbir are present in PD; cf. NTP sorbi. NTC, NTZ have furbic in the editions, but the mss. clearly read surbic. See the note for Joh 14:24 concerning the usual P3 preterite marker -c.
3072. Et mes.
3073. Wunderli: ubrec. See note to Joh 9:14.
3074. a lei; Wunderli reads “e lei”.
3075. e| de where there seems to have been an attempt to scrape unwanted e at the end of the last line of the page.
3076. delanai/sseza.
3077. E fe/ grans signas que neis foc fe del/ cel deissendre ‘And he did great signs, so that he even made fire to come down from heaven’, an inaccurate translation of Vg. “et fecit signa magna ut etiam ignem faceret de caelo descendere”; see NTC “E fei grant ensegnas enaisi que acer façes deimontar fuoc del cel”, NTZ “E fey grant ensegnas, enaysi que encara faczes descendre fuoc”, translating imperfect subjunctive faceret governed by ut, hence the emendation fes. Cf. NTC, façes, NTZ faczes. Wunderli: fe.
3078. elesg/adament.
3079. alaplaga/ demort, in which mort ‘death’ does not appear in any of the texts consulted, the Lat. reading being Vg. and BnF, lat 342 (175c14-15), 343 (293b16) “habet plagam gladii” ‘had the wound of the sword’; cf. NTC, NTZ v. 13:3 “la plaga de la mort”, but NTZ v. 13:12 “ha plaga de cotel” ‘has a wound from a knife’, instead of expected “plaga mortis”. Our translator may have had a text with “plagam mortis” ‘the wound of death’, drawn from Apo 13:3, 13:12 “plaga mortis”.
3080. equefaza, retained by Wunderli, versus Vg., BnF, lat 342 (175c20), 343 (293b22) fut. faciet ‘he shall make’. Cf. NTC, NTZ fare.
3081. forntz.
3082. al quel quea/, with sg. aquel and a, as in Vg., BnF, lat 342 (175c24/25) “qui/ habet”, versus BnF, lat 343 (293c3) “qui habent”; cf. NTC “aquilh li cal an”, versus NTZ with NTL “aquel que ha”.
3083. el/ nombre delnom delei, Vg., BnF, lat 342 (175c25-26), 343 (293c4-5) “aut numerum nominis eius”; cf. NTC “o lo nombre del nom de lei”, NTZ “o lo numbre del nom de ley”, with conj. o < AUT, versus NTP “e lo nombre del nom d’ella” with the conj. e of NTL retained here.
3084. cumte ‘let him count’.
3085. es .de.c.lxx.vii. (677), with de also in NTP “es de .cccccclxvii” (667), both incorrect numerals for 666, as in BnF, lat 342 (175c29) “es sexcentis: Lx\ta/.vi.”, 343 (293c10-11) “es sexcenti sexagintasex”, and NTC “es seys cent seysanta seys”, NTZ “es seys cent e seysanta e seis”.
3086. Elcanta/uo.
3087. cumpardi. Wunderli prefers the form “compar[a]di”, but see the note to cumpradi in Apo 14:4.
3088. essems/ laizadi, an obvious calque on Vg. coinquinati ‘defiled’.
3089. cumparadi, in which the first a is incompletely overwritten by the -r-; cf. ms. cumpardi in Apo 14:3.
3090. flums.
3091. e/lamage. Wunderli writes: “e l’amage”.
3092. There appears in the margin ‘a mi.’, clearly written by a different hand, and lacking in BnF, lat 342 (176a16); Vg. “dicentem mihi: Scribe; 343 (294a23/25) “dicentem. Scribe”, but found in NTC “diçent a mi: Scri”, NTZ “diczent a mi: Scri”, NTP “dizent a mi”, but lacking “Escriu”, Sp. Escurialense I.j.6 “dizient a mi: Escriue”.
3093. la, retained by Wunderli. Vg. “iam dicit”, NTC, NTZ “di ia”.
3094. lefesper/it, with failure to cancel -ef-.
3095. Vg. “ut requiescant”. Wunderli corrects to “repaus[ero]”. However, it is not the preterite required here, but fut., replacing the pres. subjunctive of the Latin; cf. NTC, NTZ repausaren.
3096. etelasum + a surmounted u-shaped wavy line over m.
3097. las/ razims, with a surmounted -e- above cancelled -a- in las and a superfluous straight tilde over -i- in razims.
3098. Ems with a straight tilde over -m- cancelled.
3099. enterra, present as “in terram” in the Vg. and W-W’s text, and as NTP “en terra”, but absent in BnF, lat 342 (176b6-9) “et misit angelus falcem suam acutam. et uindemiauit uineam terre. Et misit in lacum ire dei magnum”, and 343 (294b26-294c2) “Et misit angelus falcem suam acutam. et uin|demiauit uineam terrae. et misit in lacum irae dei magnum”, as well as in NTC and NTZ.
3100. lac; cf. NT lacum ‘wine press’, more particularly the vat which received the pressed juice of the grapes, well attested in the Bible, but missing in PD, s.v. lac ‘lac; fosse’. See in this verse the note for lacum in the BnF, lat 342 and 343. Also NTC 14:19 lac - can we be sure that does not mean ‘wine press’? See the note in Apo 14:20.
3101. El lacs; subj. lacs here and later obj. lac are in a context that irrefutably affirm the meaning ‘wine press’.
3102. derraranas, with a surmounted u-shaped wavy line above -n-, a variant of derairanas ‘last’, seen again in Apo 21:9, 1 Pe 1:11, 1 Ti 4:1 masc. derraras.
3103. cossemada, versus Apo 15:8 cossumadas with -u-, translating Lat. consummare. Whereas PD has consumar ‘consumer, consommer’, it does not have co(n)semar with -e-. See these NTL forms of Lat. consummare with -e- as verbs or noun derivatives: with single -s-, Apo 10:7 cosematz, Rom 2:27 cosemantz, Eph 4:12 cosematio, Heb 2:10 cosemat, and with double -ss- Rom 9:28 cossemantz, 2 Co 13:9 cossematio, Heb 6:8 cossementz, Heb 8:5 cossemat, Heb 12:2 cossemador.
3104. las; Wunderli: “la[s]”.
3105. veras las; Vg. “verae sunt viae tuae”. Wunderli therefore reads: “veras [so] las”. NTC, NTZ “las toas vias son iustas …”.
3106. edauant/ cenht, davant-cenht being a calque on Lat. praecincti ‘girded’.
3107. decentura da/ur; BnF, lat 342 (176c3), 343 (294d10) “zonis aureis” ‘with girdles of gold’, NTP “de centuras d’aur”, NTC “de centuras auriencas”. Wunderli: centura.
3108. bestia.
3109. .vii., the first stroke of a c before the numeral has not been erased.
3110. cossuma/das, with an ink blot over -u- unerased.
3111. les fums, Vg. flumina ‘rivers’, NTC, NTZ “li flum”.
3112. lecart, ‘the fourth’; cf. BnF, lat 342 (176c24/25), 343 (295a11) quartum, a reading that the Vg. apparatus cites in the Fuldensis, Sangallensis, and Alcuin codices, the reading in the Stuttgart Vg. being aquarum, thus NTC and NTZ “l’angel de las aygas”. See NTP “lo quart angel” and Sp. Escurialense I.j.6 “E oy dezir al quarto angel”. Wunderli corrects to: “l’angel de l’aiga”.
3113. Assuming that Lat. sanctus was lost either in the original translation or sants in a later Occitan text, the reconstruction “sants” is possible given the 21 occurrences in the Apocalypse written in full 8 times as sanhs and 13 times as sahs with a straight tilde over a; cf. sanctus in BnF, lat 342 (176c24-26), 343 (295a10-13) “Et audiui angelum quartum dicentem. Iustus es qui es et qui eras. sanctus. quia hec iudicasti”. Lat. sanctus appears as sant in NTC “lo cal eras sant” and NTZ “lo qual eras sant”. Wunderli maintains the text, unbroken.
3114. pe/nedens; an unacceptable adjective meaning ‘one who is penitent’; cf. BnF, lat 342 (176d6), 343 (295a26) “neque egerunt penitentiam”, NTP “e non feron penetencia”, NTC “e non feiron penedença”, NTZ “e non feyron penitencia” ‘nor did they do penance’. Note the same error in Apo 16:11. Mat, Apo, 2 Pe, Rom, 2 Co, Heb all have the form penedensa, whereas Luke alone has the form penedensia.
3115. El quintz, with ‘angel’ understood; cf. the subj. angelus in Vg., BnF, lat 342 (176d7), 343 (295b2), and NTP, NTC, NTZ angel. The Stuttgart Vulgate apparatus registers angelus as an addition in the Clementine text.
3116. essems maniero; clearly a calque on Lat. Vg. conmanducaverunt, Vg. conmanducaverunt, BnF, lat 343 (295b5) commanducauerunt, NTP ensemps-manjeron, NTC ensemp manieron. Note, however, BnF, lat 342 (176d) comederunt, NTZ manieron.
3117. p/enedens; see the note for the same in Apo 16:9.
3118. El sezes; angels absent here, as also in Apo 16:10, but present in BnF, lat 342 (176d12), and in NTP angels, NTC, NTZ angel. Note the absence of angelus in BnF, lat 343 (295b10).
3119. denant aparalhada, in which denant-aparalhada is calqued on Lat. praepararetur (prae- + inf. parare ‘to prepare’); cf. NTC derant aparelha, but NTP aparelhada, NTZ sia aparelha.
3120. is/siro, not in the Stuttgart Vulgate or BnF, lat 342 (17618d), 343 (295b17), but the W-W apparatus cites pseudoprophetaie + exire in the Sixtene recension; cf. NTC “E yo vic isir de la boca”, NTZ “E yo vic issir de la bocca”, Sp., Ecurialense I.j.6 “E ui salir de la boca”.
3121. degran oilas, for “de granoilas”, in which -il- has the value of -lh- as in PD granolha.
3122. tot poderos, calqued on Vg., BnF, lat 342 (176d22), 343 (295b23) omnipotentis ‘of the all mighty’, but NTC “tot poderos”, NTZ “tot poissant”.
3123. eno ueia; cf. Vg. “et videant”, BnF, lat 342 (176d25), 343 (295c1) “et uideant”, NTC, NTZ “e vean”, but incorrect NTP “e non vejan”.
3124. magedon; cf. Vg. Hermagedon, Douay Armagedon BnF, lat 342 (176d27), 343 (296c) magedon, NTP Magadon, NTC Hermaiedon, NTZ Hermageddon.
3125. El setes; Apo 16:17 E·l setes, with ‘angel’ understood, as also in Vg., BnF, lat 342 (176d28), 343 (295c5), whereas NTP, NTC make no mention of the word angel; cf., however, explicit NTC, NTZ angel.
3126. cazec, instead of the required plural, thus corrected cazero for BnF, lat 342 (177a5/6), 343 (295d17) ceciderunt; cf. NTZ, NTC cagiron.
3127. Wunderli: “[d’]endenhanza”.
3128. See the discussion of -ig in the note for Mar 18:12 puitz. Note the absence of -s in the subjective case in poig.
3129. perlaga plaga.
3130. sobre se, with sobre bracketed by two small raised slanted lines directing the reader to reverse sobre and se.
3131. enioradi, a variant pl. p.p. of Joh 2:19 eniorat. Wunderli corrects to enibradi.
3132. menesters/ debabilonia lagrans, in which the prep. de ‘concerning’ has been added; cf. NTC “Menestier, grant Babelonia”, NTZ “Grant Babelonia” and NTP “Gran Babilonia” (note the absence of Menester in both); cf. BnF, lat 342 (177a31-b2) “et in fronte eius nomen scriptum misterium ba|bilon magna mater fornicationum et abhominationum terre”, 343 (295d26-296a4) “et nomen scriptum| in fronte eius misterium babilon magna mater fornicationum et abhominationum terrae”.
3133. ebriaiga; cf. PD, s.v. ebriac, the variant adj. ebriaic, the feminine of which is ebriaiga ‘drunk’.
3134. dela meretritz; cf. Vg., BnF, lat 342 (117b8), 343 (296a11) mulieris ‘of the woman’, NTP “de la femna”, NTC “de la fena”, NTZ “de la fenna”. A translator or copyist has aligned ‘the woman’ with her Latin name meretrix, -icis ‘harlot’ in Apo 17:1, 19:2 “la gran meretritz”, and 17:15 “la meretritz”.
3135. halasauiesa, in which -iesa extends into the margin.
3136. la meretritz, instead of expected “la femna”; see the note at Apo 17:7.
3137. lameretritz, no match for Vg. mulier, BnF, lat 343 (296c6) mulier, 342 (177c11) mulierem; cf. NTC “la fena”, NTZ “la fenna”, NTP “li femna”. See the note to Apo 17:7.
3138. e/ fo, an unwanted oversized e at the end of the line.
3139. Ca/zec aicela; with a single occurrence of cazec, supported by BnF, lat 343 (296c15/16) “Ceci/dit babilon”, contrary to the expected duplication seen in 342 (177c17/18) “Cecidit cecidit babi/lon magna”, the Vulgate reading. Note also the NTL dem. pron. aquella ‘that’, not found in this verse in the other Occitan texts consulted. The Stuttgart Vulgate apparatus does, however, cite Apo 18:2 “babylon + illa” in the Codex Sangermanensis, reminiscent of Vg. Apo 14:8 “cecidit cecidit Babylon illa magna”, translated in NTC as “Cagic, cagic aquela grant Babelonia”.
3140. faifa.
3141. detot orre auzel; cf. BnF, lat 342 (177c17/18) “omnis uolucris in/mu[n]di”, but extended 343 (296c19/21), “omnis uolucris inmunde et odi/bilis”, and NTC “tot oysel non-mont e ayrivol”, NTZ “tot oysel non mond e ayrivol”, NTP “tot orre aucel, ed azirable”, Sp. Escurialense I.j.6 “toda aue no limpia e aborrecedera”. W-W’s apparatus cites the addition of “et odibilis” in the codex Cauensis and in the Sixtine and Clementine recensions.
3142. issetz dailcela pozestat ‘Go out from that power’, a perfect match for BnF, lat 343 (296d) “Exite de illa potestate”, but not for Vg. and BnF, lat 342 (177c25) “exita de illa” ‘Go out from her’; cf. NTC, NTZ . Neither the W-W nor the Stuttgart Vg. apparatus cites a variant with potestate.
3143. paplagas.
3144. beurage ‘drink’, and in NTC beorage, NTZ beoraie, a meaning of Lat. poculum ‘cup, goblet’, but Sp. Escurialense, I.j.6 uaso ‘drinking receptacle’.
3145. The verse parallels BnF, lat 343 (296d8-12) “Reddite illi sicut ipsa reddidit uobis et duplicate duplicia secundum opera eius. In poculo quo miscuit miscite illi duplum”, and BnF, lat 342 (177c30-178a3) the same except for duplicata instead of duplicate.
3146. flum.
3147. Gai Gai, for Vg. “vae vae”, ‘Alas! alas!’ in the Douay translation, showing dread or fear; cf. BnF, lat 342 (177d16) “Ve.Ve.”, 343 (297a3-4) “Veh. veh.” and NTC, NTZ “Malaventura, malaventura” (+ an unexpected third malaventura, as in Apo 8:13), NTZ “Malaventura, malaventura”, and Sp. Escurialense I.j.6 “Ay, ay”.
3148. las merszec/es, an impossible derivative of either Vg., BnF, lat 343 (297a9) pl. merces or BnF, lat 342 (177d21) pl. mercedes, the latter from merces ‘price, hire, pay, wages, salary, fee, reward’. Judging from NTP “las merces”, it appears that a copyist failed to expunctuate -ec- after having written -es on the next line for pl. Oc. merszes ‘wares, merchandise’, NTP “las merces”; cf. Apo 18:12 sg. f. “la mersz” and PD, s.v. mertz, mers, s.f. ‘marchandise’. For the pronunciation of post consonantal -sz-, compare Apo 8:10 tersz with phonetic [ts] in Apo 6:5 tertz (bis). Wunderli retains merszeces.
3149. lamersz, translating BnF, lat 343 (297a11) mercem ‘merchandise’, rather than 342 (177d22) mercedem. For the probable pronunciation of mersz, see the note for v. 18:11 merszes.
3150. edelagent, with a supercript -r- between -a- and -g-.
3151. el/ basme, not found in any texts searched.
3152. bono/lentz, for Vg., BnF, lat 342 (177d29), BnF, lat 343 (297a20) amomum ‘an aromatic shrub, used in making balsam’; cf. COM2 LSG1 731 “especias que sien bon olens”, and Sp. Escurialense i.j.6 “de buenos olores”.
3153. qr/retas, with a straight tilde above q-; cf. NTP carretas, NTC caretas. Wunderli: querretas.
3154. edelsis, where the copyist faited to cancel -is.
3155. elas tuas pomas desirer delarma; BnF, lat 342 (178a2-3) “et poma tua desideria anime”, but 343 (297a25-26) “et pompa tua desideria animae”, with incorrect pompa ‘pomp, procession, parade’, corrected as poma in Latin beside the Greek. Note the same mistake in NTP “E las pompas del tieu dezirier de l’arma”. Note Stuttgart Vulgate “Et poma tua desiderii animae”, and in the apparatus the Clementine variant reading + tuae; cf. NTC “E li tio pom desirier de la toa arma”.
3156. efort claras; Vg. “et clara”, but BnF, lat 342 (178a4), 343 (297b2) preclara for pl. praeclara ‘very clear’; cf. NTP “e las fort claras”, NTC, NTZ “e forment claras”.
3157. ciu/tatz garda, where a copyist misinterpreted an abbreviated grda with a surmounted u-shaped wavy line over -r- as garda instead of granda. NTL has a good number of representations of a surmounted u-shaped wavy line as -an-; see Act 15:41 cofermantz in which -an- is written as a surmounted u-shaped wavy line over -mt-.
3158. gouernaira, with the same spelling in NTP, perhaps indicating that both texts have the error from a common source. Undocumented governaira may result from the misreading of gouernai with a surmounted u-shaped wavy line above -i, mistakenly resolved as -ra instead of -re; see some possible resolutions for the surmounted u-shaped wavy line in the note for Mat 1:4 engenrec. governaire comes from Vg. gubernator ‘shipmaster’, BnF, lat 342 (178a15), 343 (207b15); cf. NTC, NTZ governador ‘steersman, pilot’.
3159. loc ‘place’ vs. NTC lac ‘lake’, with the Sixtine and the Clementine texts; cf. Vg., BnF, lat 342 (178a16), 343 (297b16) locum, and NTP luoc.
3160. First written as “dezent” and then after when a surmounted i was placed above the cancelled first -e-.
3161. NTL “e li sanhs e li apostol e li propheta” has the three conjunctions of Vg. “et sancti et apostoli et prophetae”, as opposed to the lack of the second et in BnF, lat 342 (178a28-29) “et sancti apostoli. et prophete”, 343 (297c6) “et sancti apostoli. et prophetae”. NTC “e sant apostols e prophetas” reflects a different text which, according to the W-W apparatus, omits the second et in the Cauensis and Armachanus codices as well as in the Sixtine and Clementine recensions.
3162. BnF, lat 342 (178b4-9) and 343 (297c15-22) have three feminine pronouns ea, for which NTL has fem. lei. In contrast, NTC has a first instance of ley followed by two instances of tu for Lat. te. The three instances of NTZ tu translate Vg. te.
3163. ede, retained by Wunderli.
3164. This sentence, which forms part of the biblical and Waldensian tradition, is omitted by Wunderli, probably as a result of a saut du même au même.
3165. deluizerna.
3166. teira with a original undotted i changed to r by a thin zigzag above the i.
3167. corns, according to the variant registered in the W-W apparatus as tubarum in the codices Amiatinus, Cauensis, Vallicellanus, instead of Vg., and BnF, lat 342 (178b18), 343 (297b7) turbarum, NTZ as compagnia; cf. NTC tubas versus NTP corns, and Sp. Escurialense I.j.6 trompas ‘trumpets’.
3168. Alleluya with a dotted y.
3169. lauzors ‘praise’, as in Vg., BnF, lat 342 (178b19) Laus instead of 343 (297b8/9) Sa/lus ‘salvation’ and NTZ Salu; cf. in the W-W apparatus the variant laus in the codices Amiatinus, Sangermanensis, Vallicellanus and the Sixtine recension, and in NTP lausors, NTC lausor, Sp. Escurialense I.j6 loor ‘praise’.
3170. iugest. Cf. NTC, NTZ iuie.
3171. flums.
3172. totz poderos, a calque on Lat. omnipotens.
3173. dauant aparelec, calque on Lat. praeparauit ‘prepared’.
3174. essems secobris/ca ‘clothed himself’, a calque on BnF, 342 (198c10/11) “cooper/iat se”, 343 (298a10-11) “cohoperiat se”; cf. NTC, NTZ “se cuebra”.
3175. iustificacios es. The form does not require a plural verb, in spite of Vg., BnF, lat 342 (198c12), BnF 343 (298a12/13) “iustificationes sunt”, NTP “son justificacions”, NTC, NTZ “son las iustificacions”.
3176. nupcias, in which the first minim of -u- has absent-mindedly been stroked.
3177. cosers, calque on Lat. conservus ‘fellow servant’; cf. NTC, NTZ “eygal serf”, but NTP “sers”.
3178. ora.
3179. Vg. “et cum iustitia iudicat et pugnat”; cf. NTC “e iuia e combat en iusticia”, NTZ “e iuia, e combat per iusticia”. Wunderli prefers “juja [a] dreitura”.
3180. era apelatz, as in imperf. BnF, lat 342 (198c30) “uocabatur”, 343 (298b10/11) “uoca/batur”, NTC “era apela”, NTZ “era apella”, NTP “noms era”, and John Wycliffe’s 14th century English translation “was clepid” ‘was called’, versus pres. Vg. “vocatur”, Sp. Escurialense I.j.6 “es llamado”.
3181. fils dede/u, quite different from the Vg. “Verbum Dei”, BnF, lat 342 (198c30-31), 343 (298b11) “uerbum dei”, and NTC “Parola de Dio”, NTZ “parolla de Dio”, and Sp. Escurialense I.j.6 “Palaura de Dios” vs. NTP “Filh de Dieu”, and John Wycliffe’s translation “The sone of God”.
3182. lotrulh; see note for trulh at Mat 21:33.
3183. tot poderos, calqued on Lat. omnipotentis.
3184. ocarns.
3185. delas terras, the scribe originally wrote “dels terra”. It appears that he or a later reader added a very small surmounted -a- between the -l- and -s of dels for las, after which was added a small long s on terra to give “de las terras”. The presumed original reading has been restored here as “de la terra”, found in Vg., BnF, lat 342 (198d19) “terre”, 343 (298c12) “terrae”, NTP, NTC, NTZ, Sp. Escurialense I.j.6 “de la terra”. Wunderli “de l<a>s terras”.
3186. Wunderli “et”.
3187. NTL readings cannot be compared with NTZ because of the loss of text between NTZ v. 20:5 sant and v. 21:23 enlumenare (see NTZ Salvioni (1890), p. 289).
3188. angels, incorrect reading of angulos; cf. BnF, lat 342 (179a28), 343 (299a16/17) angulos, NTP angles, NTC canton.
3189. Vg. “numerus es sicut …”; NTC “es enaysi coma …”.
3190. engan/ua; cf. Vg., BnF, 342 (179b4), 343 (299a26) “seducebat eos”, and NTC “enganava lor”. Wunderli omits “[les]”.
3191. Cf. NTC “era la bestia”.
3192. See the note for Mat 9:9 segui.
3193. dero les mortz que enlor eran; cf. Vg., BnF, lat 343 (299b19-20) “dederunt mortuos qui in ipsis erant”, without suos in BnF, 342 (179b18/19) “dederunt mortuos suos qui in ipsis erant” for NTC “doneron li lor mort li cal eran en lor meseyme”.
3194. delsegles, a confusion of Lat. singulis ‘of every one’ with del(s) segles, frequent in the Apocalypse. Wunderli writes segles for sengles.
3195. Vg. “haec est mors secunda”, NTC “aquesta es la segonda mort”.
3196. etedel solpre, the two cancelled letters being unreadable. The addition “e del solpre” has no counterpart in Vg., BnF, lat 342 (179b22), 343 (299b25) or NTP, NTC.
3197. e delsolpre; et sulphuris is not in Vg., BnF, lat 342 (179b22), 343 (299c2) or NTP, NTC
3198. espossa, in which -ss- surely has the value of [z] as does -s- in Mat 25:1, Joh 3:29, Apo 18:23, 21:9, 22:17 esposa. Such would also be the case in COM2 BDC 2350 “devant trestotz e espossar” in the poem of Blandin de Cornouaille. PD gives only espoza and espozar; cf. NTC Apo 21:2 sposa, but Mat 25:1 espossa. See [z] in Luk 6:38 Mesura followed by spelling messura, and also Fr. Zufferey’s treatment of -ss- for [z] in Recherches linguistiques sur les chansonniers provençaux (Genève, 1987), pp. 240-241.
3199. lagrema, in which an unwanted long -s has been been only partially erased.
3200. eto.
3201. Et eu serei deus delor. eteli seran fili ami; cf. Vg., BnF, lat 342 (179c14-15), 343 (299d6-7) “et ero illi deus et ille erit mihi filius”, and NTC “e yo sarei a lui Dio, e el sare a mi filh”, Sp. Escurialense I.j.6 “e sere yo so Dios y el sera mio fiio”. Wunderli retains the ms. reading.
3202. Wunderli: necrezols. See note to Mat 17:16.
3203. escumergatz, for Vg. execratis translated in the Douay as ‘the abominable’, but perhaps better translated as ‘the cursed’. However, PD escomergar, s.v. escomengar, where escomengat is translated as ‘interdit; profane’. NTC has “li scuminiga”, undefined by Nüesch.
3204. laclartant.
3205. augles. Wunderli reads angles, but the form is clearly augles.
3206. iiii
3207. Except for “et” in “et ab aquilone” in the Stuttgart Vulgate, the wording of that text agrees with that of BnF, lat 342 (179d5-8) “ab oriente. porte .iii. ab aquilone. porte .iii. et ab austro. porte. .iii. et ab occasu. porte .iii”.. There are differences in the arrangement and in the choice or words in 343 (300a9-12) “ab horiente porte tres. ab hoccidente porte tres. a meridie porte tres. ab aquilone porte tres”. Note the translation of Vg. and BnF lat 342 occasu ‘the setting of the sun’ vs. 343 hoccidente ‘the west’. As to the Occ. form, colcamentz, Wunderli misreads the ms. as “colannentz”, and gives “Colamentz” in the text.
3208. a et.
3209. vixii.
3210. ela a uteza, with a small remnant of the top of a scraped letter between a- and u-.
3211. coides. laquals es dan/ gel, with the loss of text between “coides” and “la quals”, which can be reconstructed as “a mesura de home”: cf. Vg., BnF, lat 342 (179d20/21), 343 (300b3) “cubitorum mensura hominis” and NTP “cobdadas, a mezura d’ome”, NTC “braç, a mesura d’ome”, Sp. Escurialense I.j.6 “cobdos de la medida dell ombre”.
3212. Lefoza/mentz; see the note for Luk 6:49 fo[n]zament.
3213. clacidonis.
3214. maragdes ‘emeralds’, for Vg. zmaragdus, BnF, lat 342 (179d29) smaragdus, 343 (300b14) zmaragdus; cf. NTC smaradi, Sp. Escurialense I.j.6 esmaragda, but PD, s.v. maracda, maracde, mi-, maraude, me- ‘émeraude’. The form “[s]maragde”, adopted by Wunderli, is marginal, being attested only in NTC as esmaradi (Apo 4:3) and smaradi (Apo 21:19), and in NTZ as smarradi (Apo 4:3).
3215. losezzes, with the only instance of NTL -zz-, for lo sezes, < oxytonic sezens (PD seizens).
3216. lo otes, from earlier oxytonic oitens, with loss of the yod and -n, not in PD, s.v. ochoire, etc.
3217. Wunderli: nones, an error for noves.
3218. iacinetes. Wunderli reads as jacinctes.
3219. a/matistz, with a surmounted u-shaped wavy line.
3220. te/temples.
3221. lusa; cf. the plural in Vg., BnF, lat 342 (180a11), 343 (299c6) luceant; NTC luçan. Wunderli: lusa.
3222. illumena/ra.
3223. small e inserted interlinearly between -a and d-.
3224. ellibre deuida <e> delanhel, with a small added conj. <e> inserted interlinearly between -a and d- in NTC “al libre de vita e de l’agnel”, Wycliffe’s English “in the book of lijf and of the lomb”, but without the conjunction in Vg., BnF, lat 342 (180a22) “in libro uite agni”, 343 (299c19-20) “in libro uitae .agni.”, and NTZ “al libre de vita de l’Agnel”, NTP “el libre de la vida de l’anhel”, Sp. Escurialense I.j.6 “en el libro de uida del Cordero”.
3225. illu/menaran, a plural verb unsuitable for the single subject “Senher Deus”, requiring emendation, as does also the restoration of the pronominal object of the verb [els] (Lat. illos); cf. NTP “car lo Senher Dieus los enlumnara”, NTC “car lo Segnor Dio alumenare lor”, NTZ “car lo Segnor Dio enlumenare lor”, Sp. Escurialense I.j.6 “ca el nuestro Sennor Dios los alumbrara”, all with the future tense verb, versus Stuttgart Vg. present tense inluminat likewise found in BnF, lat 343 (299d13-14) “quoniam dominus deus illuminat illos”. Note the disparity between the BnF, lat 343 wording and that of BnF, lat 342 (180b5-6) “quoniam dominus deus lucebit super eos”, akin to Apo 22:5 “… perquè el Senyer Déu resplendirà sobre ells …” in the Catalan New Testament of the monks of Montserrat, 3rd ed.
3226. es/pitz. Wunderli: “esperitz”.
3227. BnF, lat 342 (180b9-10), BnF, 343 (299d18-19) “et Dominus Deus spiritum prophetarum misit angelum suum, etc”.
3228. uiaceirament, ‘quickly’, found also in Rom 16:22, Heb 13:19 not found in PD, which does have adv. vivasier, viasier ‘rapide’.
3229. This opening clause has not shown up in the usual searches; cf. the opening BnF, lat 342 (180b17-18) “dixit mihi”, 343 (301a2-3) “Et dicit michi”, and NTP “E va mi dir”, NTZ “E el dis a mi”, Sp. Escurialense I.j.6 “E dixo me”.
3230. cosers, calqued on Lat. conservus ‘fellow servant’.
3231. fres, without the usual surmounted inverted question mark over -r- resolved as -air-.
3232. Euenc.
3233. Wunderli inserts the Vg. text: “[in sanguine agni]”. Occ. text taken from NTC. Note the difference in NTZ: “Aquilh son Beneura li qual gardan li comandament de luy, afin que sia a lor poesta”.
3234. ellibre, a bad reading of Vg., BnF, lat 342 (180c1), 343 (301a21) “in ligno” ‘in the tree’; cf. the previous appearance of libre in Apo 21:27 “el libre de vida”, and libre in 22:7, 9, 10.
3235. cai.
3236. homicider, with an ink blot over and below -i- before -d-.
3237. Elespos, contrary to Vg. “Et Spiritus”, NTZ “E l’Esperit”; cf. BnF, lat 342 (180c11), 343 (301b6) “Et sponsus”, and NTP “E l’espos”, NTC “L’espos”, Sp. Escurialense I.j.6 “Ell esposo”.
3238. degart.
3239. tot auzetz.
3240. dauan pausara, and further on in this verse, is calqued on Lat. adponere ‘to add’; cf. P3 fut. NTC adponre, NTZ aiognare.
3241. ue. Ven in NTC and NTZ.
3242. This abbreviated closing verse taken from Latin “Gratia cum omnibus uobis. Amen.” stands in stark contrast to the fuller versions in BnF, lat 342 (180c25-26) “Gratia domini nostri Ihesu Xristi; sit cum omnibus uobis. amen.”, NTC Apo 22:21 “La gracia del nostre Segnor Yhesu Christ sia cun tuit vos. Amen.”, NTZ Apo 22:21 “La gracia del nostre Segnor Yesus Xrist sia cun tuit vos. AMEN.”; cf. also verses without imperative sit, as in BnF, lat 343 (23-24) “Gratia domini nostri Ihesu Xristi cum omnibus uobis. amen.”, and Vg. Apo 22:21 “gratia Domini nostri Iesu Christi cum omnibus”. The attempt to reconstruct the brief NTL “Gracia ab totz vos. Amen” is rejected since it may very well be taken from the identical closing verse of Hebrews (v. 13:25).
3243. obra perfeita, with elision of -a in perfeit’ before P3 pr. ind. a of the type seen in 1 Th 2:16 “sobr’els”; cf. habet in /BnF, Lat 342 (106b8-9), 343 (186c26) “opus perfectum habet”, and ha in NTC, NTD, NTG, NTZ “ha obra perfeyta”. It is of interest that NTP “obra perfiech’ a” has the same elision. Wunderli resolves as follows: “la sufrenza [a] obra perfeita”.
3244. causas
3245. auonldosament, without the cancellation of -l-. With the exception of Lat. affluenter ‘generously, profusely’, avondosament is the translation of abundantius ‘more frequently’, in 1 Co 15:10; 2 Co 1:12, 2:4, 7:13, 7:15; 1 Th 2:17, 3:10; cf. the single spelling avondozament in 2 Co 11:23. PD lacks this adverb.
3246. Retra.
3247. olsenero, in letters difficult to read; cf. Vg. “a Domino” ‘of the Lord’, and NTC “del Segnor”.
3248. Lobra.
3249. gloriec; see the same abbreviation in 1 Pe 3:4, a slanted diagonal line across -l- for -or-. Wunderli: “glorifiec”, however, for the same form, he enters “gloriec” in 1 Pe 3:4. Whereas for Jam 1:9, Vg. gives glorietur, NTC glorige, NTP glorifique, NTD, NTG, NTZ gloriie, there is no support for the second example of gloriec outside of NTL. The entries in Wunderli’s glossary (vol. 2, p. 185) are [glorificar] and gloriegar, and he has not found forms of the latter in works of reference. However, there is good evidence for its use in COM. He also states: “Gloriegar semble être une forme mixte entre gloriejar et glorificar (a moins qu’il ne s’agisse d’une erreur de scribe)”. Although gloriegar and gloriejar are present in the ms., gloriejar dominates, and they are merely two dialectal forms from *GLORIECARE. All forms in glorifi- derive from GLORIFICARE, as present in Vg., all forms in glorieg/jar are from GLORIARI, again as present in Vg. The problem with the form gloriec (or, as Wunderli interprets it, glorifiec in Jam 1:9, but not 1 Pe 3:4) is, first, that the expansion of the slanted diagonal line to provide four letters would not follow the practice of the scribe; secondly, apart from NTP glorifique (which belongs to a separate tradition), all vernacular forms correspond to the gloriejar type. It has not been possible to discover a 3 p. pres. subj. form in -ec deriving from and -egar suffix; all have final support -e. It is unlikely that, in spite of the occurrence of gloriec on two occasions, this is a valid form, and glorije is chosen as an amendment.
3250. caz + a surmounted by u-shaped wavy line which does not abbreviate -ec; cf. Vg. perf. decidit and NTC cagic. Wunderli caza, unexplained.
3251. lebra.
3252. See the note for Mat 2:7 amorossament.
3253. efantal pecat; Vg. “parit peccatum”, NTC “ilh aperturis lo peca”, NTZ “aparturis lo peca”. Wunderli has not seen the sense of the verse, reading: “e fan tal pecat”.
3254. ererar.
3255. Euas loqual, translated in the Douay version as “with whom”.
3256. deuegada, translating Lat. Vg. vicissitudinis, Douay “of alteration”, KJV ‘of turning’, definitions not found in PD, s.v. vegada ‘fois’. The Zurich Waldensian text “non es tramudament de cambiament”, copied as such by Salvioni (NTZ pp. 256-257 on the printed edition) may well be the result of a copyist’s jump from Oc. -ment to -ment, resulting in the loss of “ni ombrament”; cf. BnF, lat 342 (106c14/15/16) “non est transmi/tatio nec uicissitudinis obumbra/tio”, 343 (187a16-18) “non est transmutatio nec uiscissi/tudinis obumbracio” ‘nor shadow of change’, in which vicissitudinis means ‘of change, alternation, alteration’, and NTC, NTD, NTG “non es tramudament ni ombrament de cambiament”.
3257. trart, written in full.
3258. enofazeire, translating Vg. “et non factor”; cf. PD n. m. fazedor but not m. n. fazeire.
3259. nofazeire dela obra .a — added here, but all expuncted.
3260. eno/solhada here for Vg. inmaculata, but later in this verse no-laizat for inmaculatum. Wunderli reads the text as “e no solliada”.
3261. uas deu euas lopaire, with a second vas added to Vg. “apud Deum et Patrem”; cf. BnF, lat 342 (106d13), 343 (187c203) “apud deum et patrem”, NTC, NTZ “enapres Dio e lo Payre”, but Sp. Escurialense I.j.6 “esquantra Dios”, with no mention of the Father.
3262. nolaizat, treated the same as no-solhada at the beginning of the verse.
3263. gla, without the diagonal line through -l-.
3264. et en/tadatz. Wunderli: “et enta[n]datz”.
3265. ose; see references to P2 imp. se in the note for Mat 22:44 sei.
3266. ues, translated in the Douay version as “within”; cf. remarks in the note for Mat 22:25 ves.
3267. avanentz. Wunderli reads “av(n)entz”, and, in the edition, gives “a aventz”. But cf. Vg. divites, NTC, NTZ ric.
3268. deleregne. In spite of the expunction, Wunderli reads: “de le regne”, which in itself is unsafe.
3269. See the note for Mat 2:7 amorossament.
3270. als iuezis; see the note at Joh 9:39 for juezi.
3271. recebentz, retained by Wunderli. But cf. Vg. accipitis, NTC, NTZ recebe.
3272. Wunderli: personas, in spite of the bar through p.
3273. Wunderli punctuates: “ofenda en u faitz”. Cf. Vg. “offendat autem in uno, factus es …”.
3274. sobre eissausa, a calque on eccl. Lat. superexaltat ‘rises above’; cf. BnF, lat 342 (107a22), 343 (188a5) “Super exaltat”, and NTP “Mas misericordia sobra juizi eysausa”. Note Vg. superexultat.
3275. Ana + an unreadable letter (presumably -t-) + z; cf. NTP imperf. Annas and NTC Anna.
3276. enaissi elafes, for Lat. “Sic et fides” ‘So also faith’, in which et means ‘also’, as in Jam 2:26 “enaissi e la fes senes obras mort es”; cf. NTL 2:24 NTC “Enaysi la fe”, Sp. Escurialense I.j.6 “Otrosi la fe”, and condensed NTP “Enaysi fe ses obra es morta”.
3277. essems obraua, a calque on Lat. cooperabatur.
3278. enpairaula.
3279. enaviro portam, a calque on Vg. circumferimus. Wunderli, wrongly, “enaviro portan”.
3280. et unitatz; cf. without the conj. et before, Vg. universitas, BnF, lat 342 (107c10), 343 (188c23/24) uniuersitas, and NTP universitat, NTG universita, NTZ mont, but NTC “en universita”. Wunderli: unitatz.
3281. etaflamt, with cancellation of -t, over which is added a surmounted u-shaped wavy line.
3282. decatrepes ‘of quadrupeds’, four-footed creatures synonymous with bestias already mentioned; cf. BnF, lat 343 (188d3-6) “Omnes enim natura bestiarum. et uolucrum. et serpentium. et quadrupedum. et piscium”, four classes of animals counting the beasts and quadrupeds as one versus BnF, lat 342 (107c14-15) “Omnes enim natura bestiarum et uolucrum. et serpentium”, which gives only the three classes named in the Stuttgart Vulgate and in NTP, NTC. Note the substitution of fish for serpents in NTZ “la natura de las bestias et de li oysel et de li peyson”.
3283. dodadas, for Vg. domita ‘tamed’.
3284. salina, fem. adj. of sali(n) ‘salty’, a meaning not found in PD, s.v. sali(n) s.m. ‘magasin à sel; sel’; cf. Alibert (1965), s.v. sal, the adj. salin, sali ‘salin, -ine’and Mistral, TdF s.v. salin, sali, adj. ‘saline, -ine’, both deriving the word from Lat. salinus, not found in the dictionaries consulted. Catalan DCVB simply gives: “1. SALÍ, -INA adj. Pertanyent o relatiu a la sal; que conté sal; cast. salino. Etim.: derivat de sal”. Understand a noun aiga after salina in Vg., BnF, lat 342 (107c28-29) “Sic neque salsa dulcem potest facere aqua”, BnF, lat 343 “sic nec salsa dulcem potest facere aquam” ‘so neither can salty water make soft water’, and NTC “Enaysi la salsa non po far ayga doça”, and the vastly different NTZ “Enaysi alcuna fontana non po mandar fora ayga doucza e amara”.
3285. lebo/ estuzi ‘the good works’; cf. Vg. “operationem suam” versus BnF, lat 342 (107d1) “operam suam”, a variant that the Stuttgart Vg. apparatus gives in the codex Fuldensis, the Lectionarium Luxoviense, and the Alcuinian recension, versus 343 (189a2) “opera sua”, in which an original -m on opera has been imperfectly erased. See the translation of 2 Pe 1:10 of Lat. “per bona opera” as “per le bo estuzi”.
3286. contenssoso, retained by Wunderli. However, the plural requires contenssos.
3287. messoguer, retained by Wunderli, but corrected here on the strength of twelve instances of mesorguer(s), messorguer(s).
3288. aventz.
3289. Wunderli: “envejaz”.
3290. bara/lhatz uos, in which uos is a reflexive pronoun. Wunderli misreads as batalhatz. We retain baralhatz. Note that NTC, NTZ are structured differently: “vos tançona e batalha”.
3291. nouetz with raised -a- between -o- and -u-.
3292. Vg. “aut putatis quia inaniter scriptura dicat ad invidiam concupiscit Spiritus qui inhabitat in nobis versus”, BnF, lat 342 (107d31|108a1-2), 343 (189b10-13) “aut putatis quia inaniter scriptura dicat. ad inuidiam concupiscit spiritus qui habitat in uobis” (with a question mark in Vg. and 343, but not in 342). Note in particular Vg. “Spiritus qui habitat in vobis?”, vs. BnF “Spiritus, habitat, uobis”, the latter contrary to nobis. Whereas NTL conforms to the first sentence in those texts, not so the second sentence. It would appear that at some point in the transmission someone has 1) substituted the Oc. adv. Antz ‘to the contrary’ for Lat. ad ‘to’, and 2) translated the Lat. invidiam (with a missing tilde for -m?) as the vb. P3 pr. ind. eveja ‘envies’ in agreement with the following vb. P3 pr. ind. cobezeja ‘longs for’. If such were the case, the altered text could mean: ‘To the contrary, he envies and longs for the spirit that dwells in you’, in which ‘he’ would be the enemy of God mentioned twice in the preceding v. 4:4.
3293. ca, with a long bar over a. Misinterpeted by Wunderli as “can”. Cf. Vg. “propter quod dicit”, NTC, NTZ “per la cal cosa di”.
3294. Wunderli, mistakenly, writes: “qu·el”.
3295. uostre ris nosuire; Vg. “risus vester in luctum convertatur”, BnF, lat 342 (108a11-12) “ne risus uester convertatur” ‘lest your laughter be turned’, and almost certainly the same original reading in 343 (189b23-24), the ne of which has subsequently been scratched over; cf. the same construction in NTP “ris non torne in ploras; que·l vostre ris non torne en plor, e·l vostre gaug en tristor”. Though PD, s.v. virar, does not give a reflexive form, we find it in COM2 BRV 1786 “per tal qu’en error no·s vire”.
3296. eltemps delatribulatio, addition not recorded in Vg. or BnF, lat 342 (108a14), NTP, NTC, NTZ, but recorded in 343. (109b26-27) in tempore tribulationis; cf. Judson Boyce Allen, “Langland’s Reading and Writing: Detractor and the Pardon Passus”, Speculum 59/2 (1984), p. 353, n. 24, Iac. 4.d. “Humiliamini in conspectu Domini et exaltabit vos in tempore tribulationis”, said by Allen to be from the Bodleian ms. Hatton 71.
3297. mercadeiarem; Wunderli: “mercaderiarem”, where the usual abbreviation of de has been wrongly resolved as -der.
3298. eledema; cf. Joh 12:12 “l’edema”. Wunderli writes: “e le dema”.
3299. uostras.
3300. flums.
3301. Wunderli: “e [si] viurem”. NTC and NTZ also have this second si, which, however, is not necessary for a correct understanding.
3302. aiso oaicelo, Vg. “hoc aut illud” ‘this or that’, in which the dem. adj. aicelo is so rare that Anglade (1921) neglected to include it in his 1921 treatment of aisso; cf. in his 1919-1920 publication of the Leys d’Amors (rédaction C) “aycelo es sieu; aysso es nostre” (p. 116) scheduled to appear in COM3 as also Sermons, provenant de St. Martial de Limoges, “Sermons et préceptes religieux en langue d’oc du XIIe siècle”, publiés par C. Chabaneau, Revue des langues romanes 18 (1880) 105-46 in “E mostret lor be per totas las Escripturas, e despos lor la leg e las prophetas e tot aicelo” (p. 131). COM2 has a single occurrence of aiselo ‘that’ in CCA 60 009 “reda lor dreits als clercs, que sian sobiran / CCA 60 010 de trastot aiselo que li demanderan”. One finds once in DCVB aicelo in the Catalan Forum Iudicum (Fuero Juzgo) in the abbey of Montserrat (ms. 1109): “... qe non.o pogron ademplir aicelo enfre sis meses”. It is not found either in Skårup 1997.
3303. udolatz; cf. Vg. ululantes. Wunderli: udolatz. Cf. NTC udolant.
3304. uostres. Wunderli takes vostras as the reading of the ms.
3305. uostres relgios. Wunderli maintains vostres.
3306. e las aurelhas delsenhor delas ostz; cf. Vg. “in aures Domini Sabaoth”, BnF, lat 342 (108b18) “in aures domini sabahot”, 343 (189b18-19) “in aures domini sabaoth”, in which domini has been added in the middle margin with marks to move it behind aures. Sabaoth is the Latin transliteration of the Hebrew word tsebha’oth, meaning ‘hosts’ or ‘armies’.
3307. Vos manies, the same P5 pret. as Joh 6:26 manjesz translating “epulati estis” ‘you have feasted; made merry’ for the deponent epulari discussed in the note for Luk 12:19 largament; cf. NTC mangies, but NTZ “Vos have viscu en delicias”.
3308. Vg. “in die occisionis”; Wunderli “e·l”.
3309. See Stuttgart Vg. “Addixistis, occidistis iustum: non resistit vobis” versus BnF, lat 342 (108b21-22) “adduxistis Iustum. occidistis et non restitit uobis”, 343 (189d23-24) “adduxistis. \et/ Occidistis iustum. et non restitit uobis”, in which the scribe of 343 added interlinearly after adduxistis the conj. et. Wunderli opts for the insertion of e before aucizesz. Note Vg. addixistis ‘you have led’ versus BnF adduxistis ‘you have condemned’, and Vg. “non resistit” ‘does not resist’ vs. BnF “non restitit” ‘did not resist’ (Oc. pret. contrastec); cf. the shift of NTL 5:5 “el dia d’occizio” into NTC 5:6 “Vos amenes lo iust el dia d’aucision e aucises lui, e el non contraste a vos”, and NTZ “Vos amenes lo iust al dia d’occision e occissies luy, e el non contraste a vos”, together with the addition of NTC “e aucises lui” and NTZ “e occissies luy”.
3310. lepemporral elder/raira ‘the early rain’, and the noun derraira ‘the latter rain’, definitions lacking in PD, s.v. temporal and deraira(n); see Vg. “temporivum et serotinum”, but W-W and BnF, lat 342 (108b27-28), 343 (190a4-5) “temporaneum et serotinum”; NTC “lo temporal e lo tardio”, NTZ “la ploya primativa e la tardiva” ‘the earlier and later rain’.
3311. uos. cofermatz, with no conj. e before cofermatz as in NTC “e conferma”; cf. BnF, lat 342 (108b27) “Pacientes igitur estote uos et confirmate corda uestra quoniam aduentus domini adpropinquabit”, 343 (190a5-8) differing from 342 only in the later interlinear insertion of et between estote and uos. The Vg. Stutt. apparatus records igitur in the Clementine recension after patientes and et after uos, not before uos, as in 343.
3312. sa/propiara, the future tense adpropinquabit, as in the two BnF texts just given and as cited in the Stutt. Vg. apparatus in the Amiatinus codex and the consensus of the Alcuinian texts; cf. NTC fut. “s’apropiare” vs. NTP, NTZ pres. ind. apropia instead of the preterit of Vg. perf. Adpropinquavit.
3313. NTL Jam 5:10 “Frairi, recebetz eissample del trebalh e de la sufrensa dels prophetas, li qual parlero e nom del Senhor” has its exact counterpart in the It. anonymus OVI Tuscan Bibbia volgare, ca. 1500: “Fratelli, ricevete l'esempio della fatica e della sofferenza de’ profeti, li quali hanno parlato nel nome del Signore”, the very text of BnF, lat 342 (109c1-3) “Exemplum accipite fratres laboris et pacientie prophetarum qui locuti sunt in nomine domini”, at odds with the longer 343 (190a11-15) “Exemplum accipite \fratres/ laboris et pacientiae. et exitus mali et longanimitatis prophetarum qui locuti sunt in nomine domini”; cf. Stuttgart Vulgate “exemplum accipite fratres laboris et patientiae prophetas qui locuti sunt in nomine Domini”, NTZ “Donca o li meo frayres, prene eyxemple del lavor, de la paciencia de li propheta, li qual parleron al nom del Segnor”, NTP “Donc, fraire, prennes eysemple dels trebals, e de la paciencia, e de l’issement de mal e de la lengua [mistake for longa], perseveransa dels prophetas, li cal parleron en nom del Senhor”, NTC “O frayre, recebe eysemple de l’eysiment del mal, dal lavor de la paciencia de la longa perseverança de li propheta li cal parleron al nom del Segnor”.
3314. Vec uos + nos added in the right margin.
3315. miscdios, for misericordios, with a missing surmounted abbreviation for er for -ser-, and also a missing -or- between -c- and -d-; see the confusion also in Luk 6:36 and Heb 2:17.
3316. Save the absence of enim, the wording of Vg. Stutt. agrees with BnF, lat 342 (108c3-6) “Ecce enim beatificamus qui sustinuerunt. Sufferenciam iob audistis. et finem domini uidistis quoniam misericors est dominus et miserator”, but not 343 (190a16-20) “Ecce <enim> beatificamus. eos. qui sustinuerunt”, etc.; cf. NTC “Ve vos nos façen benayra aquilh li cal sostengron”, and NTZ “Vevos nos tenen beneura aquilh li qual soporteron”.
3317. abengal corage; Vg. “aequo animo”, ‘cheerful in mind’.
3318. amenrne
3319. etoro/ obreer with P6 subj. oro ‘let them pray’; BnF, lat 342 (108c15), 343 (190b6) orent.
3320. Cofessantz.
3321. al iust; Vg., BnF, lat 342 (108c20) iusti, 343 not available due to the excision of a large colored initial “P” of Paulus on p. 190, in col. c. Genitive iusti can only mean ‘of the just man’, hence the emendation of ms. “al just”; cf. NTP, NTC, NTZ “del iust”. Wunderli retains al.
3322. fenita, a cross between Oc. fenida and Lat. finita; also in the closures of 2 Peter and 1 Corinthians.
3323. Wunderli: “Jhesu Crist”.
3324. calqued on Lat. praescientiam ‘foreknowledge’.
3325. See the note to Act 7:17.
3326. rerengenrec, with surmounted -i- between -e- and -r-, which appears to have been written first as rerengenrec and then corrected by the scribe or by a reader; cf. PD reiregenrar ‘régénérer’. The PD entry rer- sends the reader to reire-. NTL has in Php 3:13 “enrei” with a cancellation dot under -i for en rere (Lat retro).
3327. esz garda ‘are kept’. Wunderli: garda.
3328. Wunderli “derara[n].
3329. alegartz. Wunderli: alegratz in his text, without comment.
3330. atobatz, with an interlinear -r- between -t- and -o-.
3331. Vg. “in quem”. Wunderli: “e·l qual”.
3332. dalegr/ier; see PD, s.v. n. f. alegria, n. m. alegrier ‘allégresse’.
3333. e deglorificat, with a meaningless de; cf. BnF, lat 342 (10829-30) glorific + space for three washed-out letters, but 343 (191a1) “et glorificata”, as in the Stuttgart Vulgate, and NTC, NTZ “e glorifica” (a fem. past part.).
3334. enquerig + surmounted o over -g.
3335. etenquero BnF, lat 342 (109a2), 343 (191a4) “scrutati sunt”, translated in Douay “and diligently searched”.
3336. dauant anonciantz; calqued on Lat. praenuntians ‘foretelling’.
3337. Vg. “in quem”. Wunderli “e·l qual”.
3338. sotz cenhg ‘gird up’, treated here as a calque on Lat. succincti; see the note at Joh 21:7 for sotz-ceiss.
3339. essems afiguratz, calqued on Lat. configuratus ‘fashioned’.
3340. loqual uos apelec sanh, with a reduplicative “sanh”; cf. Vg., BnF, lat 342 (109a17), 343 (191a24-25) “sed secundum eum qui uocauit uos sanctum”, vs. NTP “E segon aycel sant lo cal vos apellest”, NTC, NTZ “mas segont aquel sant lo qual (NTC cal) apelle vos”, Sp. Escurialense, I.j.6 “mas seet segund aquel santo que uos llamo”. Wunderli maintains the reading, with the reduplication.
3341. presonas, -re- from a surmounted inverted question mark over p-; cf. NTZ presonas, but NTC personas. Wunderli interprets as personas.
3342. coutiuament ‘time of sojourning’ vs. PD coltivamen ‘adoration, vénération’; cf. Godefroy, Lexique de l'ancien français, s.v. coutivement, ‘séjour, habitation’, the meaning here and in NTC cotivament, where NTZ has habitacion.
3343. There follows the omission BnF, lat 342 (109a26-27), 343 (191b9-19) “de uana uestra conuersatione paternae (342 paterne) tradicionis”, easily reconstructible as [de la vostra conversatio de la paironal liuransa] from 1 Pe 2:12 “vostra coversatio” and Gal 1:14 “de las mias paironals liuransas”; cf. 1 Pe 1:18, NTC “de la vostra vana conversacion de la payronal liorança”, and without vana, NTP “de la vostra conversacio de-lla paternal liouransa”.
3344. nolaizatz, calqued on Lat. inmaculati ‘undefiled’.
3345. eno so/lhat, in which no-solhat is calqued on Lat. incontaminati ‘unspotted’.
3346. dauant conogut, calqued on Lat. praecogniti; cf. BnF, lat 342 (109a29) unreadable, 343 (191b13) precogniti.
3347. At this point, there is an interpolation found in BnF, lat 342 and 343; cf. in the latter at (191b14-19) “Ipsi ergo qui et precognitus est ante constitucionem mundi. et nouissimo tempore natus. et passus est. et accepit gloriam quam deus uerbum semper possedit. sine inicio manens cum patre”. Other than some spelling differences in BnF 343, and et before accepit, Bede’s text is in agreement with BnF 343 except for his “in patre” instead “cum patre”; (see Bede at n.domaindlx.com/fdier/gkcm/1pet/1pet.htm).
3348. mais del. The addition of del ‘of him’ between mais and manifestat may be a scribal addition referring to the Christ just mentioned in v. 1:19; cf. 1 Jo 3:5.
3349. encoutiua/ment. If meant to be ‘sejourning’, as in 1 Pe 1:17, it is certainly an erroneous translation; cf. BnF, lat 342 (109b11), 343 (191c4) atencius (Vg. adtentius) correctly translated as ‘more attentively’, as in NTC “plus atenduament”, NTP “plus atendudament”, NTZ “plus entenduament” where the intensifier, plus, comes from the comparative adv. adtentius. Adverbial plus can be omitted, as in the simple Stuttgart Vulgate adv. ‘earnestly’. Reconstructed entendudament is preferred here to synonymous atendudament only because the copyist has ajoined en- to erroneous coutivament; cf. PD entendudamen ‘avec ferveur’. Wunderli: “en coutivament”.
3350. rerenat. PD rer- refers the reader to reire, hence the entry reirenat ‘régénéré’; see the note for NTL 1 Pe 1:3 reirengenrec. See rere- in COM3 LPRA, II, p. 92, “la rere-cambra”.
3351. pairaula, with a cancelation dot under -i-.
3352. eperman/ent, without the addition “en eterna” found in NTC, NTZ, but omitted in Vg., BnF, lat 342 (109b13), 343 (191c7) and in the codices Fuldensis, Sangermanensis, and Vallicellanus.
3353. Wunderli: “endurable”. The form en durable is preferred here; cf. NTC “en eterna”, NTZ “en aterna”.
3354. Aquesta marks the beginning of NTL 1 Pe 2 as does Hoc in BnF, lat 342 (109b18), 343 (191c12), realigned here in conformity with the Stuttgart Vulgate.
3355. de/paustatz, with the first -t- cancelled.
3356. Note the addition of totas before efenhetatz, and totz before evejas, absent in BnF, lat 342 (109b20-21), 343 (191c16), in W-W and Vg., and also in NTC, NTZ.
3357. engenradi, where -i is partly blurred at the top of the stroke. Wunderli: engenrad.
3358. sobre/ endeficat; calqued on Lat. superaedificamini.
3359. efrir.
3360. acentabl/as, with an unwanted straight tilde for -n- over -e- (whereas Wunderli reads aceptablas directly from the ms.), translating Lat. acceptabiles; cf. Mistral, TdF, s.v. inf. aceta ‘accepter’ and acetable ‘acceptable’, a form not found in PD, which has only acceptable, -avol ‘acceptable, agréable’.
3361. se/ conte ‘holds forth’, with the reflexive pronoun, though not so in BnF, lat 342 (109c1), 343 (191d4) continet; see the note to Php 2:16 for esser-tenent, for Lat. continentes regarding the holding of the word.
3362. preueirial ‘priesthood’, not in PD, translating sacerdotium.
3363. degauzanh, with -u- cancelled.
3364. epelgris. Wunderli retains the ms. form.
3365. estenir uos, for Vg. “abstinere vos”; cf. NTP “abstenir vos”, NTZ “estenir vos”, NTC “stenir vos”, all with -ir, as opposed to -er in PD, s.v. estener, refl. v. ‘s’abstenir’.
3366. quen; see the note for qu’en at Mat 23:5.
3367. Vg. “Subiecti igitur estote”. Wunderli reads: “Siatz sotzmes si …”, even though, in 1 Pe 2:18, he writes sotzmessi.
3368. anant, with a surmounted u-shaped wavy line for -an-, adenant-anant being a calque on Lat. praecellenti.
3369. aueianssa, with the omission of a straight tilde over -e- for -n-, being one of two instances (2 Co 7:11) of the omission of the straight tilde over -e- in the 10 occurrences of the word; see the special case in Heb: 10:30. Wunderli gives “vejanssa”.
3370. uolontantz dedeu bona, in which bona seems to be a scribal addition, since it is not found in BnF, lat 343 (192a15) or unreadable 342 or the Vulgate, or in the other translations consulted.
3371. Wunderli ends the verse here.
3372. sico cum, in which -co is cancelled.
3373. totz les onr/atz, with unwanted les before the imperative verb; cf. Vg., BnF, lat 342 (109d4), 343 (192a20-21) “Omnes honorate”. NTC, NTZ “Honra tuit”. Wunderli retains les.
3374. perlacossebenza in which cossebenza appears to mean ‘conception; understanding, design’; cf. the Latin text which has here Vg. conscientiam ‘consent, acknowledgment’. PD does not have cossebenza, or any other related spelling, only concebemen, s. m. ‘conception’, but compare NTL 1 Th 2:8 cobezament (Vg. cupide) with PD cobezensa ‘cupidité, convoitise’. PD entendemen s. m. ‘entendement, intellligence’ and entendensa s. f. ‘intelligence, entendement’ are proof of the synonymy of cossebenza and concebemen.
3375. suferentz ttureirament, for Vg. “patiens iniuste”; both words have a straight tilde for -en-. The scribe seemingly forgot to place a superscript o for -or- over his tt-. PD does not have tortureirament, a substitute for iniuste, but it is found as tortuirierament in NTP 1 Pe 2:23 where NTL has no-justament; cf. BnF, lat 342 (109d8-10), 343 (102a26-b2) “hec est enim gratia si propter conscientiam dei sustinet quis tristicias paciens iniuste” (and similarly Vg.), but NTP “car aquesta es la gracia, si alcuns soste tristicia per la consiencia de Dieu, sufrent en tortura”. NTC, NTD, NTG and NTZ have non-iustament here and in 1 Pe 2:23. The intention of the scribe of NTL was to write tortureirament here, and it is adopted by this version along with NTP, even though NTL falls in line with the main tradition for 1 Pe 2:23.
3376. sosteznetz, without the cancellation of -z-.
3377. ues, translated in the Douay version as ‘before’; cf. remarks in the note for Mat 22:25 ves.
3378. A saut du même au même has lost reconstructible text from NTP “car vos es appellat en ayso, car …”; NTC “Car vos se appella en ayço, car …”; NTZ “Car vos se apella en ayczo. Car …”.
3379. nosian, with cancellation of final -n.
3380. odecubriment; cf. PD decobrimen ‘manifestation’.
3381. odecubriment deuestiment/as decoutiuament ‘or the revealing of apparel of adornment’; cf. BnF, lat 342 (110a2-3), 343 (192c7-8) “aut indumenti uestimentorum cultus”. Waldensian NTC “o de l’argent”, NTCa “o del argent” are added to ‘gold’, but not in NTZ, the BnF texts, or the Stuttgart Vulgate.
3382. Mais gloriecse elhome ditz, an intercalation: “gloriec se e l’home ditz”, for which no support has been found; cf. BnF, lat 342 (110a3-6) “sed qui absconditus est cordis homo in incorruptibilitate quieti et modesti spiritus qui est in conspectu dei locuplex”, 343 (192c9-12) “sed qui absconditus est homo cordis in incoruptibilitate quieti. et modesti spiritus. quod est in conspectu dei locuplex” (with cordis added interlinearly). Wunderli retains the intercalation.
3383. resotzcostz, with the cancellation of -otz-.
3384. antz es, for BnF et (see note for mais here); see in Jam 3 4:5 the translation of ad as antz ‘rather’
3385. Wunderli: “ed atemprat”.
3386. Wunderli carries over the rest of the verse to 1 Pe 3:5.
3387. garin garnian, with the cancellation of garin.
3388. sera.
3389. essems abit/ant, calqued on Vg. cohabitantes.
3390. essems hereteira, calqued on Vg. coheredibus.
3391. empargadas; cf. PD, s.v. embargar ‘embarrasser, empêcher’, and NTP enbargadas, translating inpediantur in Vg. “uti ne inpediantur orationes vestrae” ‘that your prayers be not hindered’.
3392. essems sofrent, calqued on Vg. conpatientes.
3393. miscderiosi for misericordiosi; see in Eph 4:32 the same “miscderiosi”.
3394. cf. BnF, lat 342 (110a17-20), 343 (192c26-d4) “In fide autem omnis unanimes in oratione estote conpatientes (342 conpacientes) fraternitatis amatores misericordes. modesti (omitted in 342). Humiles”.
3395. ben|zent. Wunderli reads it directly as “benedizent”, certainly correct, but the form itself represents benezent.
3396. Gra garse, where Gra is cancelled.
3397. aze/mendament
3398. parlan, Wunderli: “parlant”.
3399. sufrizatz. Vg. renders the verse: “Melius est enim benefacientes (si voluntas Dei velit) pati, quam malefacientes”, where there is an acc. + infin. construction (“benefacientes … pati”). The active, rather than passive, is involved, hence the correction, supplying -n- (a lost tilde in the ms.), to sufrizantz. NTC and NTZ adopt a latinate construction: “melh es suffrir ben façent”. Wunderli retains sufrizatz.
3400. pernostres, with superscript les before -n-.
3401. pernos, corrected to “per les”; cf. NTC, NTZ “per li non-iust”. Wunderli reads and retains these two words as “per vos”.
3402. no iustz, calqued on Lat. iniustus.
3403. carn/cer.
3404. preziquet. Wunderli misreads as “prezicant”. Cf. Vg. praedicavit, NTC, NTZ predique.
3405. encrezol. Wunderli: “necrezol”. See note to Mat 17:16.
3406. enterocatios; see the note at Mat 27:11.
3407. destro/zentz … durable is omitted in the Stuttgart Vuglate, but is included in W-W’s edition as “deglutiens mortem ut uitae aeternae heredes efficeremur”, the same reading in BnF, lat 342 (110b-c1-2), 343 (193b3-5) except for some slight spelling differences. NTP, NTC, NTCa have the interpolation, but not NTZ.
3408. See note for Mat 6:34 avonda.
3409. nolegutz, calque on Lat. inlicitis ‘unlawful’.
3410. entre cambiabla caritat contuia [sic] euos meteisses, without the straight tilde over -u- for following missing -n-. Wunderli reads as “contiua” and adopts the form continua. However, the ms. reading is clear. Cf. BnF, lat 342 (110c24-25), 343 (193c10-11) “mutuam in uobis metipsis caritatem contuniam (342 continuam)”, in which mutuam is translated as entrecambiabla and defined in PD as ‘mutuel’.
3411. Cf. BnF, lat 342 (110c30-31/d1-4) “si quis loquitur quasi sermones dei. Si quis mi/nistrat tamquam ex uirtute quam administrat deus. Vt in omnibus honorificetur deus per Iesum Christum cui est gloria et imperium in secula seculorum amen”; 343 (193c19-26) differs somewhat from 342 in punctuation and lacks the amen closure. Note the insertion in NTL of imperative “parle”, absent in the BnF texts and in NTP “Si alcus parla si con las paraulas de Dieu”, but present in NTC, NTCa and NTZ “Si alcun parla, parle”.
3412. el enbolezement ‘in the boiling heat’; see PD embolezemen ‘chaleur’.
3413. nous uulhatz espauentar, an interpolation found in BnF, lat 342 (110d6-7) “nolite pauere”, 343 (193d3) “et nolite pauere”, and in NTP “Non vos vulhas espautar”, but not in the Stuttgart Vulgate or W-W; cf. (www.augustinus.it/latino/speculum/index2.htm) Augustinus Hipponensis, De Scriptura sacra speculum: “Carissimi, nolite mirari in fervore, qui ad tentationem vobis fit; nolite pavere quasi aliquid novi vobis contingat: sed communicantes Christi passionibus gaudete, ut et in revelatione gloriae eius gaudeatis exsultantes”. Curiously, the same interpolation has found its way to the beginning of 1 Pe 4:13 in the Waldensian texts; cf. NTC, NTCa “Non vos volha spavantar”, NTZ “Non vos volha spavantar”, but placed at the beginning of the new line for v. 13 instead of at the end of v. 12. Since Salvioni rejected the numbering of verses, one wonders if Nüesch, unaware of the internal placement of the interpolation in v. 12, arbitrarily chose to assign it to v. 13, a placement subsequently adopted by following editors of the other texts.
3414. ancomunalhatz, with cancelled -n- after initial a-. For the correction of -atz to -antz, cf. Vg. communicantes ‘partaking’. Wunderli: acomunalhatz.
3415. a/zautadi, meaning ‘pleased’, a bad copy of azantadi ‘reproached’, defined thus in PD adantar, az- ‘couvrir de honte, déshonorer; affronter, attaquer?’; cf. the same mistake in Mat 27:44 adantavan. For azantadi, see Vg. and BnF, lat 342 (110d10-11), 343 (193d8-9) exprobramini. Wunderli: azautadi.
3416. aco, with supercript a added before -co.
3417. enacel; see the note for Joh 3:34 acel.
3418. nosofria; cf. pres. subj. BnF, lat 342 (110d15) paciatur, 343 (193d15) patiatur.
3419. sisofre; not found in either of the BnF texts or of the Vg., but there are similar readings in NTZ “si alcun suffre” and Sp. Escurialense I.j.6 “si fuero penado”.
3420. sil iudici esprimeirament denos sufret [for sufrent]” is very close to the version given in the note “primum a nobis fit iudicium” in Saint Martin’s treatment of Peter’s first epistle: “Si autem, inquit, primum a nobis fit judicium, quis finis eorum, qui non credunt Evangelio?” (Patrologia Latina, Vol. 209 Martinus Legionensis: “SANCTI MARTINI LEGIONENSIS PRESBYTERI EXPOSITIO IN EPISTOLAM I B. PETRI APOSTOLI”.) It appears that sufrent is the translator’s addition; cf. BnF, lat 342 110d (21-22), 343 (193d22-24) “Si autem primum a nobis quis finis eorum qui non credunt dei euangelio”.
3421. sufret. Wunderli retains this form, which must be emended.
3422. enbefaitz; the single noun befait appears in NTC as ben fayt, after having been written as benfayt in Act 4:9; cf. NTCa ben faict (4 times including Act 4:9) and NTZ ben fait (twice), but once as benfait (Act 4:9). See PD, n. m. benfach ‘bienfait’, and Vg., BnF, lat 342 (110d26), 343 (194a4) benefactus.
3423. essems ancias, calqued on Lat. consenior.
3424. acomunalhaire, the subject form of PD acomunalhador ‘participant’.
3425. d/auant uezent, calqued on Lat. prouidentes ‘taking care of’
3426. degrat, in which grat translates Vg. gratia with the meaning ‘willingly’. For other translations of gratia as grat, see Luk 2:52, 6:32, 33, 34.
3427. an unreadable character, perhaps a capital g instead of de, before lait. Wunderli reads this character as “de”.
3428. lanomarcesibla, calqued on Lat. inmarcescibilem ‘imperishable’.
3429. gitatz endeu, a bad text; cf. BnF, lat 342 (111a13) “proicientes in eum”, 343 (194b2) “prohicientes in eum” ‘casting upon him’, NTC “gitant en lui”, NTCa “gitant en luy”, Sp. Escurialense I.j.6 “echando uuestro cuedado en el”. Wunderli retains as “gitatz en Deu”.
3430. r/ugetz, for rugentz; cf. Vg. rugiens ‘roaring’
3431. upauquet su/fretz, in which sufretz should be the p.p. sufertz; cf. Vg., BnF, lat 343 “modicum passos” (194b14), NTP “sufertat un petit”, NTC “sufert un petit”, NTZ “avent un petit de temp suffert”. Wunderli retains sufretz.
3432. essems elegida, calqued on BnF, lat 342 coellecta (111a28), 343 (194b24) cohelecta for coelectus ‘elected together’; cf. NTP ensemps-eleyta.
3433. Wunderli unites these three verses under 1 Pe 5:12.
3434. seruis, for servus.
3435. essems engal, calqued on Lat coaequalem ‘coequal’.
3436. hlo, with h- cancelled.
3437. dii/cela. Wunderli reads “d’aicela” directly from the ms.
3438. In Wunderli, 2 Pe 1:7 begins after this word.
3439. uugs, for Lat. uacuos ‘empty’; cf NTC voyt and PD, s.v. voig ‘vide’. Alibert cites for mod. Oc. void, -a and vog, -ja ‘vide’, with variants voge, veid, viog, veg, vuge; fem. vioja, veja, vuja. Given vuge and vuja in that list, it seems preferable to see vugs in uugs, albeit a form not yet found in our searches, apart from the verb form vujar quoted in SW 8, 814 and the 1 pl pr. subj. vugem in COM, MRSK p. 109. The alternative would be to assume the loss of tonic -e- and emend it as vu[e]gs; cf. Hervé Cassignac’s communication (2 Oct 2008) in response to a request concerning the localization of vuèg, vuèja: “Sa répartition géographique et temporelle est assez vaste mais, quoi qu’il en soit, en toulousain et en ariégeois c’est bien le bon mot”.
3440. fastatz, for pl. P2 suj. fassatz for Lat. faciatis.
3441. certa, understand certa(n) modifying s. m. apelament.
3442. como/nir. The six Latin forms of the verb commonere and the two of the noun commonitio in the Stuttgart Vulgate follow with the NTL translations: Col 3:16 commonentes (amonestant), 2 Ti 2:14 commone (amonesti), 2 Pe 1:12 commonere (comonir), 3 Jo 1:10 commoneam (comonirei), Jud 1:5 commonere (comonir), and the noun commonitione in 2 Pe 1:13 (amonestament), 3:1 (comonicio); cf. also the compound verb commonefaciat in 1 Co 4:17 (amoneste). The Latin noun commonitio ‘warning, reminder’, translated as 2 Pe 3:1 comonicio and also as 2 Pe 1:13 amonestament leaves no doubt as to their synonymy, given ‘admonition’ as the meaning of PD amonestamen, s.v. amonestacion. It is of interest that the Vulgate verb forms of comonere, as well as the compound commonefaciat, are translated in NTC by some form of amonestar; cf. likewise amonestança for the noun commonitione. PD comonir, comonre ‘exhorter, sommer’does not fit the meaning of Vg. commonere ‘to admonish, remind, warn, bring to recollection, impress upon’. One finds in Raynouard, LR COMONIMENT, s. m., avertissement, IV. 254, 1, n° 13 and COMONIR, v., avertir, IV, 254, 1, nº 11; cf. also the meaning ‘avisar, advertir’ for OCat. comonir in the DCVB.
3443. dreiturara, retained by Wunderli. Cf. NTC, NTZ “iusta cosa”.
3444. quelongament; cf. Joh 9:5 “qua longament” for Vg. quamdiu ‘as long as’. Wunderli “que longament”.
3445. Missing text, perhaps due to a jump from tabernaculi in 1:13 to the same here; cf. BnF, lat 342 (111c10-12), 343 (195a8-10) “Certus sum quod uelox est depositio (342 deposicio) tabernaculi mei”, and Sp. Escurialense I.j.6 “ca cierto so que ayna sera despuesta la mi tienda”. The reconstruction [eu so certa que le depausament de mon tabernacle est viacers] presents no problem; cf. 1 Pe 3:21 “le depausament” for “depositio”, and Jam 1:19 “viacers” for “velox”, and NTP “yeu suy certas que lo depauzament del mieu tabernacle es vivacier”, NTC, NTZ “Car (NTC car) yo soy certan que lo depausament del meo tabernacle es viacier”.
3446. fassantz, retained by Wunderli. Cf. Vg. faciatis, NTC faça, NTZ “vos poissa far”.
3447. nosauisas, with failure to cancel the -s- between -i- and -a-. Wunderli retains this form, “adj. f. ‘sage, savant’, based on sapĭdus (FEW 11:203). However, there appears to be a confusion in the mind of the scribe between savisa ‘wisdom’ and the adj. savia ‘learned’.
3448. ladauant sabensa ‘the foreknowledge’, calqued on Lat. praescientiam, which the W-W apparatus cites in the codices Armachanus and Vallicellanus B; cf. the Stuttgart Vg. praesentia ‘presence’, and NTC, NTZ “la derant sciencia”.
3449. esgarda/dor esz, for Lat. speculatores ‘eyewitnesses’.
3450. aportada, rendered by Wunderli as “a portada”, for Vg. delapsa, in spite of 2 Pe 1:18 “votz … aportada”, which he accepts; cf. NTC “fo porta”, NTZ “porta”.
3451. el qual, which Wunderli renders as e·l, instead of el.
3452. essems palc, for essems-plac, calqued on Lat. conplacui.
3453. Wunderli continues here with the text of 2 Pe 1:21.
3454. sobre aduzentz calqued on Lat. superducentes ‘bringing upon’; cf. NTP “sobre amenant”, NTC “sobremenant”, NTCa “sobre-menant”.
3455. iuacera, with the i pointed, for uiacera, i.e. viacera ‘swift’. Wunderli reads viacera directly from the ms.
3456. fenhtas, fem. p.p. of fenher; see 1 Ti 1:5 fenhta.
3457. nobecilha, translating Vg. and BnF, lat 342 (111d17), 343 (195c4) dormitat from Lat. dormitare ‘to feel sleepy, to be drowsy’. Levy’s PD besilhar ‘périr’ does not suit NTL becilhar, defined in modern Oc. by Alibert (1965)’s becilhar ‘avoir envie de dormir’, to which he gives the etymology bes + cilhar, in which the prefix bes is iterative, intensive, and quite often pejorative. Perhaps the DCVB definition for Cat. dormitar ‘Dormir lleugerament; estar incompletament adormit’ would be more appropriate for becilha here.
3458. lechenoe, mistake for “le oche noe”, i.e. “l’oche Noe”.
3459. retornatz encere. Wunderli retains retornatz. Cf. Vg. redigens, NTC, NTZ retornant.
3460. plazent. sectasi plaze/nt, sectas, in which the cancellation of sect in sectasi creates redundant “plazent a si plazent”, giving cause to suspect a copyist’s confusion regarding the first plazent, which is replaced here by auzartz for Lat. audaces, as in W-W NT “audaces, sibi placentes, sectas”, BnF, lat 342 (112a9) “audaces sibi placentes. Sectas”, 343 (195d7-8) “audaces. sibi placentes. Sectas”. The restoration here as auzartz rests on the pl. adj. audaces ‘audacious, bold, daring’ rather than on NTL Jud 1:9 auzart, translated as KJV “he durst not”. Note NTC “non fo ausa”; cf. PD, s.v. auzart, also auzat, adj. ‘hardi’. In Alibert (1965)’s entry for ausar, one finds ausant adj. ‘hardi’, and ausard, -a adj. ‘audacieux’.
3461. edesoladura, in which -l- stands for -lh-; understand ‘e de solhadura’.
3462. enlors couiuis, with pl. covivis for Lat. pl. abl. conviviis ‘banquets’; cf. NTC “en li lor convili”, NTZ “en lor herror convilis cun vos”.
3463. elaissat; cf. 2 Pe 2:18 enlaszo for Lat. pellicent ‘they allure’ without the -i- in elaissat for Lat. pellicentes ‘alluring’, a word the meaning of which scarcely matches PD, enlasar ‘enlacer’, but see the previous entry: enlasamen s.m. ‘attrait, charme’. NTC, NTZ enganant. Wunderli: “e laissa[n]t”. Note It. seducendo ‘seducing’ in OVI.
3464. azuzat azauareza, in which the az- before uzat, translating Lat. adj. exercitatum ‘well exercised, used’, has not been cancelled. NTC, NTZ usa.
3465. aurania; see PD, s. v. auranatge, -ania ‘folie’.
3466. lanosauiesa, calqued on Lat. insipientiam.
3467. enlaszo; see the note for 2 Pe 2:14, emended enlassant.
3468. liqual couesadi enerr/or; BnF, lat 342 (112b7-8), 343 (196a19) “qui in errore conuersati”, phrase missing in NTC; cf. NTZ “d’aquilh que conversan en herror”, NTP “li cal conversa[n]t en error”.
3469. decorumptio.
3470. demon, retained by Wunderli. NTC, NTZ “del mont”.
3471. el solador; another good example of -l- with the value of -lh- in PD solhador ‘bourbier’; cf. 2 Pe 3:14 no-solatz.
3472. karisime, the tranlation of BnF, lat 342 (112b23), 343 (196b13) plural Karissimi; cf. Vg. carissimi, NTC “O carissimes”, NTZ “O carisimes”, but NTP Karissime, with no plural marker. The adventitious vowel -e in NTL carisme and karisme marks both the plural as well as the singular case in this word.
3473. encomonicio; PD gives only the noun comonimen ‘exhortation, sommation’.
3474. pairaulas, with cancelled -i-.
3475. denant dissi, calqued on Lat. praedixi.
3476. uostre.
3477. comandadors. Wunderli: comadadors. Wunderli also divides the sentence as: “apostols, vostre comadadors …”.
3478. del senhor/ edelsaluador nostre ihesu xrist; cf. BnF, lat 342 (112b28, unreadable), 343 (196b19/20) “domini et salvatoris nostri ihesu xrist”, Sp. Escurialense I.j.6 “de Ihesu Christo nuestro Sennor e Saluador”, but NTP “del Senhor e del nostre Salvador”, NTZ “del Segnor e Salvador”.
3479. perseuerero, with an unwanted surmounted inverted question mark sign for -er-.
3480. sobladonc, with misplaced sob cancelled.
3481. nos r/esconda. Wunderli reads vos directly from the ms.
3482. uas, for Vg. apud (Douay “with”).
3483. avenran.
3484. qel, with -q- cancelled.
3485. delfoc, not in the apparatus of W-W or in the Stuttgart Vulgate, but present in BnF, lat 342 (112c21), 343 (196c26) ignis; cf. NTP “del fuoc”.
3486. e/ from -e- to the end of the verse is an addition found in the codex Sangermanensis and Sixtine and Clementine recensions; cf. BnF, lat 342 (112c21-23), 343 (196c23-26) “et terra. et ea que in ipsa sunt opera exurentur”; similar to text in NTP “e la terra e totas las obras que son en el usclaran”, NTC “mas la terra e las cosas las cals son en ley saren brusas”, and NTZ “e la terra e aquellas obras que son en ley saren brusas”, also Sp. Escurialense I.j.6 “La terra sera quemada con quanto en ella a”.
3487. poiriran, for Lat. tabescent ‘will melt’; cf. NTP corran, NTC, NTZ decorraren ‘will run’, but PD, s.v. poirir ‘pourrir’, i.e. ‘to rot’.
3488. nosolatz; cf. 1 Pe 1:19 no-solhat, but 2 Pe 2:22 solador with -l- for -lh-.
3489. lino saui/ eli noestabli, with nouns calqued on Lat. indocti et instabiles.
3490. dauant/ sabent, calqued on Lat. praescientes; cf. NTC, NTZ “derant sabent”. Wunderli misreads as “d’autra sabent”.
3491. no/sauis; see note at 2 Pe:16.
3492. fenita, a cross between Oc. fenida and Lat. finita; also in the closures of James and 1 Corinthians.
3493. iouannnis auangliste, for Lat. Iouannis evangelistae; cf. “Philippi evangelistae” ‘Philip the evangelist’.
3494. Sinos dizim, with nonexistent dizim (however, retained by Wunderli) for dizem, translating Lat. dixerimus; cf. the same verb form with si in 1 Jo 1:8 “Si dizem” and 1:10 “Si nos di/zem”. NTP has dizem in all three verses, whereas NTC prefers fut. diren.
3495. ues, translated in the Douay version as “with”; cf. remarks in the note for Mat 22:25 ves.
3496. Wunderli esta. Cf. NTC, NTZ “si permanir”.
3497. deu; Vg. debet. Wunderli wrongly supposes that the meaning is ‘God’, “Deu” in his text.
3498. Karisme, with capital K-; cf. 1 Jo 2:15 Karisme, both plural forms with -e.
3499. auzi/sz, bad reading of Vg. and BnF, lat 342 (113b9) habuistis, perhaps because of auzisz at the ned of the verse. 343 is lost in the lacuna involving all or beginning parts of 2 Pe 3:17-1 Jo 2:14; cf. NTP aguest, NTC agues, NTZ hagues. Wunderli: auzisz.
3500. locseu, without the cancellation of -c-.
3501. Wunderli: “fraire <et> esta en lum”. The form, in superscript, is apparently expuncted. Cf. Vg. “Qui diligit fratrem suum, in lumine manet”, NTC “Aquel que ama lo sio frayre perman en luç”, NTZ “aquel que ama lo seo frayre es en lucz”
3502. ecegro with superscript -e- between -gr-; for the lack of -n-, as in PD encegar ‘aveugler’, see the note for Mar 6:52 eissegat.
3503. Karisme, not in Vg. or NTC, NTZ but as Karissimi in BnF, lat. 342 (113b30), 343 (196d18) and in NTP as carissimi. The translation of carissimi / karissimi for this verse in the PA 36 Cathar Ritual as “O mout cari” (Clédat’s book just before p. 239d) may be of potential interest for the study of that document. Note at http://www.hs-augsburg.de/~Harsch/Chronologia/Lspost08/Bede/bed_epec.html this verse by the Venerable Bede ((ca. 673 - 735) as “Carissimi, nolite diligere mundum, neque ea quae in mundo sunt”, etc. See also “O carissimi nolite diligere mundum, neque ea que in mundo sunt”, etc. cited by Eugen Jacob in his Johannes von Capistrano, Breslau 1907, p. 7.
3504. manisfest: s expuncted.
3505. Vg. “Omnis qui”, NTC “Tot aquel que”, NTZ “Qual que qual”.
3506. esti, translating Lat. P3 pres. subj. permaneat ‘abide’, where one expects estia, as in Joh 14:16 and elsewhere. The presence of three other occurrences of esti in NTL (1 Jo 2:27, 2 Co 13:1, Heb 13:1) favours the decision not to emend. Moreover, a P1 pres. subj. esti in COM supports that decision: see Guilhem Peire de Cazals PC 227 006 017 “E cum, dompna, voletz q’ieu esti pres”, and Folquet de Lunel RMV 420-425: “Mas a la Verge que noyri/ Jesu Crist quier que perduda/ no sia m’arma, mas qu’esti/ lay on per lieys er volguda/, e qu’ie·l puesca servir aisi/ que no sia cofonduda”. The rime esti with aisi in the latter places the tonic accent on -i.
3507. Wunderli, wrongly, vos. Cf. Vg. “repromissio … nobis”; NTC, NTZ “promes a nos”.
3508. egano, understand engano(n) ‘seduce’.
3509. esti, translating BnF, lat 342 (113d1), 343 (197b26) P3 pres. subj. maneat (as opposed to Vg. pr. ind. manet); see note in 1 Jo 2:24 for esti.
3510. a nos; Vg. nobis, NTC, NTZ a nos. Wunderli, wrongly, vos. Although the second stroke of the n is not as clearly delineated as it might be, it is in line with other cases of the n in other occurrences of nos in this folio, and the forms of uos are quite distinct.
3511. eosiam, with P3 pres. subj. siam instead of being the reflex of Stuttgart Vulgate sumus; cf. BnF, lat 342 (113d13), 345 (197c14) simus, and NTP “e siam”, but NTC, NTZ pr. ind. sen for sumus in “e o sen”.
3512. serem. nos sabem; Wunderli punctuates as “serem nos; sabem”. Given the form of words in Vg., “erimus; scimus”, either punctuation is possible. NTC “saren. Nos saben” suggests the division in this text, whereas NTZ “nos saren. Nos saben” gives justification to Wunderli’s punctuation.
3513. sabentz.
3514. les nostres, not in Vg., BnF, lat 343 (197d2) or NTC, NTZ, but in 342 (113d23) nostra.
3515. pecat, with cancelled -t.
3516. ametz, where the e is represented by a long bar over m. Wunderli reads this as amatz. Cf. Vg. diligatis, NTC, NTZ ame.
3517. Wunderli, for possibly the first time, writes “En aisso”, in two words.
3518. donoc, the second o corrected to e by adding a curved tail.
3519. co/nogutz, with a heavy ink blot on -tz.
3520. encar, maintained by Wunderli.
3521. euegues lui, where the Stuttgart Vulgate has “et vicistis eos” instead of BnF, lat 342 (114b24), 345 (198c5) “et uicistis eum”; cf. NTP “e venques lo”, NTC “e vences lo”, “e vencezes luy”, Sp. Escurialense I.j.6 “y uenciestes a aquel”. Wunderli retains vegues, as a form of veguesz.
3522. esdeus, with the repetition of Deus, not found in the Stuttgart Vulgate or NTP, NTC, NTZ, Sp. Escurialense I.j.6, but present in BnF, lat 343 (198c4-7) “vos ex deo estis filioli. et uicistis eum. quoniam maior est deus qui in vobis est: quam qui in mundo”, 342 (114b23-25) “vos ex deo estis filioli et uicistis eum quoniam deus maior est qui in uobis est quam qui in mundo est”.
3523. equi, with an incomplete descender on -q-.
3524. coneiss/em, for expected conoissem, the many forms of conoisser and its noun derivatives being found everywhere else with -oi- in NTL; cf. NTP “nos conoysem”, NTC “Nos conoysen”, NTZ “Nos conoissen”. There are seven examples of the root coneis- in COM.
3525. deu, with a large space between preceding ama which may result from a hole in the manuscript; cf. BnF, lat 342 (114c2-3), 343 (198c18) “ex deo natus est”, NTC, NTZ “na de Dio”. Wunderli ignores Vg. (“et omnis qui diligit ex Deo natus est”) and writes: “e totz cel que ama Deu es natz e conois Deu”.
3526. Here too, as for per aisso earlier, Wunderli writes “En aisso”, where, previously, he has tended to write enaisso.
3527. u engenrat, calqued on Lat. unigenitum (Douay “only begotten”); cf. NTC, NTZ “un engenra”.
3528. enaquest mon, with no word for aquest in Vg. or BnF, lat 343 (198c25) “in mundum”, but present in 342 (114c7) “in hunc mundum”, in which hunc has been cancelled, probably by a reader.
3529. Understand, as in Douay: “No man hath seen God at any time”, following Vg. “Deum [object] nemo vidit [subject] umquam”.
3530. crezem econoguem, a reversal of the two verbs as in NTC “coneguen e cresen”, NTZ “nos coneguen e cresen”. Given the identity of present indicative and preterite P4 crezem, it is impossible to know for certain the tense of crezem here; cf. Vg. perf. P4 credidimus, but W-W credimus, as in BnF, lat 342 (114c24), 343 (198d21) credimus. Note the order in Joh 6:70 “E nos crezem e conoguem”.
3531. neis; cf. BnF, lat 342 (114d12), 343 (199a22) et, not in Vg. or W-W, but cited as a variant in the Stuttgart Vg. apparatus in the Alcuinian and the Clementine texts and also in the W-W apparatus as in the Clementine and the Sixtine recensions; cf. NTP neis, lacking in NTC, NTZ.
3532. de lui, for Vg. and W-W “ex eo”, but NTP, NTC “de lui”, NTZ “de luy”, contrary to BnF, lat 342 (114d12), 343 (199a23) “ex deo”, a variant not found in our searches.
3533. queuent. Wunderli mistakenly reads “que venc” from the ms.
3534. que es, with cancellation dot under q-.
3535. NTL verses 7 and 8 diverge considerably from the wording of the earliest Greek texts which are the basis of the modern Latinized texts such as seen in the Stuttgart Vulgate and W-W: “[7] Quia tres sunt qui testimonium dant, [8] Spiritus et aqua et sanguis. et tres unum sunt”. Later Greek and then Latin additions to the earliest readings are found in our two BnF Latin texts, which do not always agree on the sequence of the two verses; cf. BnF, lat 342 (114d24-26) v. 7 “Quoniam tres sunt qui testimonium dant in terra. Spiritus aqua et sanguis. Et hii tres unum sunt.”, plus v. 8 (114d26-28) “Et tres sunt qui testimonium dant in celo pater uerbum et spiritus sanctus. Et hii tres unum sunt.” Note the same sequences in NTP 1 Jo 5:7 “(8) Car tres son que donan testimoni en terra. esperit et aygua e sanc. et aquestz tres son .i.” But note also the reversed sequence in NTC 1 Jo 5:7 “Car tres son li cal donan testimoni al cel: Lo Payre e lo Filh e lo Sant Sperit”, followed by v. 8 “E aquisti tres son un. E tres son li cal donan testimoni en terra: Sperit, ayga e sanc, e aquisti trei son un.”, the sequence also in Waldensian NTG, NTD, and NTZ (NTCa missing); note also the agreement with Sp. Escurialense I.j.6 “(7) Ca tres son los que dan testimonio en cielo: el Padre y el Uierbo y el Santo Espirito; y estos tres una cosa son. (8) E tres son los que dan testimonio en tierra: espirito, agua e sangre; y estos tres una cosa son”.
3536. See the note for I Jo 5:7.
3537. dedeu, words not in Vg. or in BnF, lat 342 (115a8), 343 (199c11-12), note NTC, NTZ “Filh de Dio”, and Sp. Escurialense I.j.6 “Fijo de Dios”. The W-W apparatus cites Filium + Dei in the Clementine and Sixtine texts.
3538. delui/ adeu, in which a copyist may have introduced a marginal gloss to explain that the confidence ‘in him’ refers to God; cf. Vg, BnF, lat 342 (115a13), 343 (199c18) “habemus ad eum”, but in NTC “nos aven a Dio”, NTZ “haven a Dio”, and Sp. Escurialense I.j.6. “en Dios”.
3539. dedeu, perhaps a copyist’s addition as suggested in the note for 1 Jo 5:14 “a deu”, since it does not appear in our searches; cf. BnF, lat 342 (115a16-20), 343 (199c24-200a4) “Quis scit fratrem suum peccare peccatum non ad mortem. petat, et dabit ei uitam peccanti non ad mortem, Est peccatum ad mortem. non pro illo dico ut roget quis”. Nor does “de Dio” appear in NTC, NTZ.
3540. enacel; see the Joh 3:34 note on acel.
3541. pe/gue, with omission of -r- in the space at the end of the line; a hole in the manuscript?
3542. BnF, lat 342 (115a26-b2), 343 (199d14-18) “Et scimus quoniam filius dei uenit. et induit carnem pro nobis. et mortuus est pro nobis. et ressurrexit (342 resurrexit pro nobis) a mortuis. et adsumpsit (342 assumpsit) nos. et dedit nobis sensum. ut cognoscamus deum uerum. et simus in uero filio eius ihesu xristo. Hic est uerus deus. et uita eterna”. Very close to NTL is NTP: “e sabem que el Filh de Dieu venc e vestit car[n] per nos. e resuscitet per nos de mort. e donet se a nos que conoscam Dieu lo ver. e siam el ver filh d’el, Jesu Crist. Aquest es vers Dieus e vida durabla” (lacking NTL “e pres nos a si”). Note also the approximation of the Italian OVI text: “E sapemo che il Figliuolo di Dio venne e ricevette carne per noi, e fu morto, e resuscitò dalli morti per noi, e diede a noi senno, che conosciamo il vero Dio, e il vero suo Figliuolo Iesù Cristo. Questo è vero Iddio, e vita eterna”.
3543. amen, found in NTZ and cited in the W-W apparatus as being in the codex Fuldensis, the Sixtine, and the Clementine texts.
3544. ala e/leitat, with -t cancelled. Unlike Wunderli, Nüesch in NTC and Salvioni in NTZ, who capitalize Electa as if it were a proper name of a real lady, eleita is taken here to be a metaphor for the church over which the ancias ‘elder’ presides; cf. W-W electae.
3545. su, with no possible meaning; cf. Vg. erit. Wunderli reads sera from the ms.
3546. anatz; cf. Vg ambulantes. Wunderli: anatz.
3547. enaenganador, with ena- cancelled.
3548. obresz, in which -re- is rendered by a surmounted u-shaped wavy line
3549. acomunalase; cf. PD acomunalar, -alhar, v. n. ‘faire part’; v. réfl. ‘participer’.
3550. At this point, in Wunderli and NTC, the remainder of this verse becomes 2 Jo 1:12, 2 Jo 1:12 here becomes 2 Jo 1:13, and 2 Jo 1:13 becomes 2 Jo 1:14, based, no doubt on the particular Vulgate used.
3551. As for the last sentence, the W-W apparatus cites the addition from the Sixtine text: “Ecce praedixi vobis, vt in die Domini non confundamini”; cf. BnF, lat 342 (115c6-7), 343 (200c1-3) “Ecce predixi uobis. ut in die (342 diem) domini nostri non confundamini”. Though absent from NTC, NTZ has “Vevos yo derant o dis, afin que vos non sia confondu al iorn del nostre Segnor”.
3552. gaux; see the note for Joh 15:11 gaux.
3553. eleita. The Stuttgart apparatus notes that the codex Fuldensis replaces electae with ecclesiae; see the note in 2 Jo 1:1 re the choice here of eleita rather than Eleita.
3554. amen, found also in NTC and NTZ or either of the BnF texts. The Stuttgart Vg. apparatus gives it in the Fuldenses codex and the Verona Bible.
3555. mout quar, with an unusual spelling of the adj. car ‘dear’ for Lat. carissimo, spelled in BnF, lat 342 (115c18) as abbreviated “Karissime” (“Kme” with a straight tilde over -m-). Wunderli, mistakenly: “mout qar”.
3556. lamia, a bad reading; cf. BnF, lat 342 (115c21), 343 (200c26) tua, NTC, NTZ toa. Wunderli: mia.
3557. uas, with a very poorly written -a-.
3558. auia; Wunderli donne: avia; cf. Vg. audiam, NTC auva, NTZ auuo.
3559. essems obrer, calqued on Lat. cooperatores.
3560. See note for Mat 6:34 avonda.
3561. acretas, written in full; cf. BnF 342 (115d21), 343 (201a13) quidem ‘indeed; to be sure’, not found in NTC, NTZ. Wunderli reads acertas in full from the ms.
3562. The inclusion of the following content, save Amen, follows the Stuttgart Vulgate instead of the W-W version, which includes it in v. 1:15, the number given it in Nüesch’s NTC.
3563. nomnadament, for Vg. nominatim; cf. PD, s.v. nominadamen, nomnadamen. The -n- before -d- in NTC 3 Jo 1:15 nomenandament is surely a blunder (Note Nüesch, II, p. 43 “Schreibfehler?”).
3564. Amen, in prominent letters is neither in BnF 342, 343, the Stuttgart Vg., the W-W text nor their apparatuses.
3565. totas.
3566. sobre teso/nar, which Wunderli reads and retains as “sobreresonar” (not found in PD), is calqued on Vg. supercertari ‘to contend’; cf. NTC sobrebatalhar. PD has only tensonar; cf., almost immediately, Jud 1:9 tensones with -n- before -s- written as a straight tilde above -e-.
3567. sotz intrero, calqued on Lat. subintroierunt.
3568. denant/ escriut, calqued on Lat. praescripti.
3569. uos uulh fraires/ sabentz, in which ‘brothers’has not yet been found in any other text; cf. Vg. vos volo scientes.
3570. gran deu; cf. NTC gran Dio and Sp. Escurialense I.j.6 grande Dios as opposed to NTZ grant iorn, and the Stutt. Vg. magni diei versus BnF, lat 342 (116a16) diei magni, 343 (201c7) diei [magni] with only the first downward stroke in m- visible because of the excision of the second halves of the first eleven lines. The Stuttgart Vg. apparatus gives “magni dei” in the codex Fuldensis.
3571. reservec a iuzivi. As Wunderli points out, a juzivi is redundant, given earlier juzivi. These last two words are not found elsewhere.
3572. acertas. The Latin intensifying adverb enim is missing in Vg., with no mention in the apparatuses consulted, and in BnF, lat 342 (116a24), 343 (201c16). However, note NTZ acer.
3573. mas. This second instance of mas as autem, is found in the Stuttgart Vulgate and Vg.: “dominationem autem spernunt”, but not in BnF, lat 342 (116a18), 343 (201c26); cf. NTC mas … mas, whereas both are omitted in NTZ.
3574. la maiesta, with no -t, the common reading in Waldensian maiesta, retained by Wunderli. The emendation is supported by the -t in all other instances in NTL majestat, magestat plus the one in magestatz.
3575. tenson/es, P3 imperf. subj. of tensonar ‘to quarrel, to dispute’; cf. NTC tançones.
3576. noes auzartz, ‘did not dare’, for Vg. “non est ausus”. See note to Mat 22:46.
3577. acertas. The Latin intensifying adverb enim has not turned up here in our sources.
3578. conogon, written with a straight titulus over -o for -n. See the note for conogo in Mat 21:45, and the example of conogon in COM2. The translator has taken Lat. norunt, a syncopated form of the perfect noverunt from noscere ‘to know’ as a perfect tense, hence the Oc. pret. conogon instead of the usage of norunt as a present tense; cf. NTZ “ilh conoisson”. Nüesch’s NTC mesconoyson here instead of conoyson is an error.
3579. Vg. quia.
3580. anaro, with cancelled -a-, over which an -e- has been inserted.
3581. sol/aduras; understand: ‘These are the stains (or blemishes) in their feasts’.
3582. maniars; cf. PD, s.v. manjar, n. m. ‘act of eating, meal’, but surely with the meaning ‘banquet’ here.
3583. soman/iant, so manjant ‘they are feasting’, in which manjant translates Lat.convivantes; cf. NTC “son ensemp vivent” (calqued on Lat. convivari ‘to banquet’) and NTZ “faczent se convilis”.
3584. enauiro portadas, calqued on Lat. circumferuntur ‘are carried away’.
3585. abre, for aibre.
3586. a/uostenc; cf. Vg. autumnalis ‘autumnal’, BnF, lat 342 (autunales), 343 (201d12/13) autun/pnales. NTC, NTZ autognals. PD gives no adverb for the n. agost, aost, avost ‘août’.
3587. dazan; understand ‘Adam’. Wunderli resolves the abbreviation as Azam.
3588. duras, found in BnF, lat 342 (116b21/22), 343 (202a1) “duris uerbis”, without duris in the Stuttgart Vulgate.
3589. lui, found in Vg., BnF, lat 342 (116b22), 343 (202a2) eum, but NTC Dio, as in the Clementine text, versus NTZ luy.
3590. merauilant, another example of -l- for -lh-.
3591. quesodau/ant ditas, in which davant-ditas is calqued on Lat. praedicta.
3592. dizo, instead of imperf. P6 dizion for Lat. dicebant; cf. NTC diçian. Wunderli maintains dizo.
3593. ueran, instead of fut. P6 venran; cf. NTC venren.
3594. nolaizatz; see the note to 1 Pe 1:19.
3595. Verse 24 ends here, as does BnF, lat 342 (116b16); cf. the continuation in 343 (202b4-10) “Ei autem qui potens en uos conseruare sine peccato. et constituere ante conspectum glorie sue in maculatos in exultatione (342 ends where 343 continues) in aduentum domini nostri ihesu christi”, seen in NTC, NTG “en l’avenament del nostre Segnor Yesu Christ”.
3596. et en/ totz les segles, with NTG “e en tuit li segle” vs. NTC, NTD “e ara en tuit li segle”, NTZ “e potesta ara e en tuit li segle” with ara; cf. “et nunc et” in BnF, lat 343 (202b10-15) “soli deo saluatori nostro. per ihesum christum dominum nostrum. gloria et magnificencia (342 magnificentiam), imperium et potestas. ante omne seculum (342 omnia secula). et nunc et in omnia secula amen”.
3597. Paulus serus ihesu christi. The general profile of these four words suggests an opening in Latin, as in Vg., apart from the single emendation. NTC “Paul, serf de Yhesu Christ” and NTZ “Paul serf de yesus xrist”, use the de, distinct from NTL.
3598. dauid, one of two times David is written in full; see Heb 11:32.
3599. Wunderli: “lo qual”.
3600. dauant/ azordenatz, calqued on Lat. praedestinatus.
3601. le/ senhor nostre, not found in W-W, the Stuttgart Vulgate or in BnF, lat 343 (202d4), but is found in BnF, lat 342 (116d6) “christi domini nostri”. One instance of those words in v. 6 appears on the Internet at http://mysite.verizon.net/missale/dec24.html, in Romans, in both v. 1:4 and v. 1:6 “Iesu Christi Domini nostri” in a lesson from the “Epistle of blessed Paul the Apostle to the Romans”. If ap + i abbreviates apud, of which this reader is unsure, “apud dominum nostri”.
3602. apelatz of which the a- has been added in the margin.
3603. Primeirament acertas, for the Lat. adv. primum; note the NTL reinforcement of the adv. primeirament with the adv. acertas, which is not added in any text consulted. primum is translated simply as acertas in Rom 3:2.
3604. lesenhor/ nostre, not found in W-W, the Stuttgart Vulgate or in BnF, lat 343 (202d10), but a similar insertion is seen in BnF, lat 342 (116d10-11) “per [unreadable 1 or 2 letters] in christum dominum nostrum”. NTP, NTC, NTZ have no such insertion.
3605. Qui senes derumpement NTL follows closely BnF, lat 342 (116c13-16), 343 (202b12-16) v. 1:9 “Testis enim mihi est deus cui seruio in spiritu meo. in euangelio filii eius. quod sine intermissione memoriam uestri facio”. Note, however, the removal into v. 10 of “quod sine intermissione”, translated as NTP “senes entre-laissament”, NTC “sença entrelaysament”, NTZ “sencza entrelaissament”.
3606. See the note for “qui senes derumpement” in Rom 1:9 for the displacement of that phrase between NTL orazos and pregantz.
3607. lauolonta, retained by Wunderli.
3608. parti/sa, a P1 pres. subj. of partir meaning ‘that I may share’; cf. NTC, NTZ “que yo departa” and NTP “que ieu done” “that I may give”. The customary treatments of P1 and P3 pres. subj. of partir have registered only parta. However, one finds on the Internet P3 pres. subj. partissa three times in consular accounts of the equipment of the “francs-archers de Montréal” which M. Ludovic Mazéret extracted from documents for the years 1487 and 1488 as a complement to his presentation at the “Séance du 4 Décembre 1900” before the Société Archéologique du Gers entitled “Équipement des francs-archers de Montréal en 1487-1488”; published in the Bulletin de la Société archéologique, historique, littéraire & scientifique du Gers, in 2 vols., printed by the printer Th. Bouquet, 1900 and digitized by Google, Feb 22, 2008. For Mazéret’s Occitan extractions, see pages 221-224. With the completion of COM, the document will appear as EFAM.
3609. nosauis, calqued on Lat. insipientibus ‘to the unwise’.
3610. Beginning in v. 14, NTC and NTZ begin a confusion of verses 14 and 15 whereas NTL follows BnF, lat. 324 (116d28-31), 343 (203a6-11); cf. NTC v.v. 14-15 “Yo soy debitor enaysi coma es apparelha en mi predicar a li Grec e a li strang, a li savi e a li non-savi, e a vos li cal se a Roma”; NTZ “Yo soy debitor, enayma es aparelha a mi predicar a li Grec e a li strang, a li savi e a li non savi, e a vos li qual se a Roma”.
3611. There follows here in BnF, lat 342 (117a2) “in salutem”, 343 (203a13) “in salute”; cf. NTC “e salu”, NTZ “en salu” and the Stuttgart Vg. “in salutem”, but given in the apparatus as “in salute” in the codex Amiatinus.
3612. There follows in NTP “en abacut” (as warned in Habakuk 2:4), but lacking in NTL, NTC, NTZ; cf. BnF, lat 342 (117a3-6), 343 (203a14-18) “Iusticia enim dei in eo reuelatur ex fide in fidem (342 in fide:). sicut scriptum est in abacuch. Iustus autem meus ex fide mea uiuit”. Note in the sentence that follows the addition of meus and mea, found in NTL meus and mea and NTP mieu and mia, but absent from NTC and NTZ.
3613. dela meua, the first instance of the fem. poss. adj. meua in NTL; cf. BnF, lat 342 (117a6) and, 343 (203a18) “ex fide mea”, in which mea is absent in both the Stuttgart Vg. and W-W. As regards NTL ms. meua, it is retained here as meua as are three other occurrences of ms. meua (Rom: 9:1, Gal 6:11, Phm 1:19). The norm in NTL for the many occurrences of Lat. mea(m) is mia, as in NTP, NTC and NTZ. Alibert, s.v. meu, mieu, meuna and mieuna, and especially meva and mieva ‘mien’, which are regrettably unlocalized, and therefore subject to caution. As for other forms in -eva, though not in the New Testament, Levy’s PD has this religious word, m. romeu ‘pèlerin’ and f. pèlerine’, for which Alibert, s.v. romieu, -ieva, has romieva for a narcissus flower in the Carcassonne area. See also the note for Act 24:24 iuzeua, rewritten as Juzeva; cf. the octosyllabic metre in COM2 PC 364 015 038 “ni juzeva ni pagana” and the rime in COM2 LCA 1550 romeva / 1551 trieva.
3614. dedeu; cf. BnF, lat 342 (117a9), 343 (203a22) dei, not in the Stuttgart Vulgate, but cited in the apparatus as +Dei in the Verona, Bibl. Capitolare X (8), St. Gallen, Stiftsbibl. 2.,Karlsruhe, Landesbibl., the Alcuinian and the Clementine recensions, found also in NTC “de Dio”, NTP “de Dieu” but not in NTZ, due to a jump from the first non iusticia to the terminal non iusticia not only in Salvioni's edited text but also in the film of the manuscript, as verified.
3615. desteno, from Lat. detinere ‘withhold, keep back, detain’; cf. NTP teno, NTC tenon, but missing in NTZ. PD does not have the entry destenir or destener; cf. tener, tenir ‘retenir’.
3616. esgardadas, in which the expected top of the curved second -d- is missing.
3617. quo nogut, an unusual spelling in NTL for conogut.
3618. lizeng, meaningless; cf. Vg. Dicentes. Wunderli reads lizens.
3619. enomundicia, in which no-mundicia is a calque on Lat. immunditiam ‘uncleanness’.
3620. quedaun/tas, for “que d’auntas”; cf. also in Heb 11:26 and 13:13 as aunta, but in PD only as the verb adantar ‘couvrir de honte, déshonorer’.
3621. lorsses, for “lor corsses” with -ss-, common in NTL. It seems that Wunderli intended to correct the ms. reading in his text (see his note: “corr, d’après Vulg. «corpora sua»”), but he fails to make the insertion, and writes: “lor ses”.
3622. deus. Both BnF, lat 342 (117b1) and 343 (203c2) have added deus in “qui est benedictus deus”, absent in the Stuttgart Vulgate but cited in the apparatus as being in manuscripts Reginensis, St Gallen, Karlsruhe Landesbibl, and Cavensis; cf. NTP “lo cal es Dieu benezetz”.
3623. limas/cle mascles; cf. NTC “li mascle en li mascle” for Vg. masculi in masculos. Wunderli retains the text of the ms.
3624. cocum, with co- cancelled
3625. decor, an addition absent in the Vulgate as are also “de no-castetat, d’ociosetat, bislongos”, and “grondilhador”. Neither the apparatus of W-W or the Stuttgart Vulgate record those variants in any texts. With the exception of grondilhador, all the additions appear in BnF, lat 343 and some in 342; see BnF, lat 342 (117b14-19), 343 (203c20-27/d1) copied from the latter with differences in 342 given in parentheses and the additions in angle brackets: “Repletos omni iniquitate malicia /cordis/. fornicatione. /in pudicicia/. auaricia. nequicia. /ociositate/. plenos inuidia. homicidio (342 homicidia), contencione (342 contentione). dolo. malignitate.| susurrones. {342 stops here} murmuratores. bilingus (with -s hidden in the binding)”. Note susurrones ‘whisperer; mutterer; tale-bearer’, an uncommon late Latin word translated as murmurador.
3626. denequici/a. Though not in PD, this single NTL occurrence of the noun nequicia is found also in NTP at Rom 1:29 and 1 Co 5:8 nequicia, and plural Mar 7:22 nequicias. Moreover it appears in COM2 JGS 18 036 nequicia rhymed with 037 noticia in Les Joies du Gai Savoir; cf. Vg. nequitia ‘wickedness’and OFr. nequisse ‘méchanceté, perversement’(Godefroy, Lexique), Greimas nequisse ‘mauvais état, mauvais caractère’. Wunderli “d’enequicia” from Lat. iniquitas (and see the entry in vol. 2, p. 166). However, this form has not been found in our searches.
3627. azautos, for Vg. contumeliosos ‘abusive, reproachful, insulting’; cf. NTC, NTZ ontos, and PD aontos, ‘honteux’.
3628. es/leuet, with the -e- in -et overwritten by -a-.
3629. couenzenza, in which the first -z- has been cancelled.
3630. sodig- + -i- over -g.
3631. cumdanpnas.
3632. Cf. NTL “Mais azesmas aisso. otu totz/ hom”, versus BnF, lat 342 (117d5) “Existimas autem hoc o homo omnis”, 343 (203d21-22) “Existimas autem homo. Omnis”; cf. Stuttgart Vg. “existimas autem hoc o homo” and the lack of omnis, W-W “existimas autem hoc, o homo”.
3633. queretz. Wunderli: “no coromptio quero, vida durabla”, citing Vg. “et incorruptionem quaerunt, vitam aeternam”, but noting the W-W variant quaerentibus. Cf. NTC “a quisti querent”, NTZ “a aquilh li qual perseveran al ben far: cercan gloria e honor”.
3634. etendenansa, endenansa for expected endenhansa from the Lat. root indignans ‘indignant’; cf. Mar 5:6 lun for lunh and Col 3:21 endenament, Lat. indignationem, probably another instance of -n- being read as -nh-, so spelled in PD, s.v. endenhansa ‘indignation’.
3635. Note the placement of “tribulacion e angustia” within Rom 2:8: “Mas ira, endegnacion, tribulacion e angustia a quilh li cal son de contençon, li cal non se repausan a la verita”. Neither BnF, lat 342 (117c23-24), 343 (204a16-17) nor the Stuttgart Vg. support the placement in NTC and NTZ.
3636. presonas, with the surmounted inverted question mark for -re-. Wunderli: personas.
3637. uas, for Vg. apud (Douay “before”).
3638. qdemostro, with a missing raised -i- above q-. Wunderli: que, without comment.
3639. losenhor nostre, not in the Stuttgart Vg. or the W-W texts or their apparatus, and absent in NTC and NTZ; cf. BnF, lat 342 (118d14), 343 (204b16) “dominum nostrum”, and NTP “lo nostre Senhor”.
3640. essems nomnatz, calqued on Vg. cognominaris from Lat. cognominari ‘be surnamed’, versus NTP “sobre-nomnat”, and NTC, NTZ sobrenona.
3641. delui; cf. W-W apparatus uoluntatem + eius in Stuttgart Vg. apparatus, in the codices Amiatinus, Sangermanensis, Karsruhe - Landesbibl., and the Alcuinian the Clementine recensions, NTC “de lui”, NTZ “de luy”, but BnF, lat 342 (117d17), 343 (204b20) dei.
3642. Salvioni places a question mark after “ensegnador de li non savi, mestre de li fantin, havent forma de sciencia e de uerita per la ley?”. There is no need for such punctuation here; cf. the absence of the question mark in BnF, lat 342 (117d23), 343 (204b26), and in NTC.
3643. no essenhas … nopanar. panas are neither one closed with the rare question mark in the NTL manuscript; cf. NTC: question marks after ensegnes and emblas. We prefer question marks here and in Rom 2:22 and 2:23 (absent in Wunderli), despite their absence in the Douay translation.
3644. BnF, lat 342 (117d), 343 (204c4) “non mechandum.mecharis?” with mech- for moech-; 342 (117d27-28), 343 (204c6) “sacrilegium facis?”, both with question marks.
3645. BnF, lat 342 (117d29), 343 (204c8), “inhonoras?”, where “no onras” is calqued on the Latin. Wunderli has omitted the question mark.
3646. escrit; there is in BnF, lat 342 (117d31), 343 (204c11) the addition of “in ysaia”, not in the apparatus of either W-W or the Stuttgart Vg., nor in NTC, NTZ; cf. however, NTP “aysi con es escrig en Ysaias”.
3647. The word circucisios here and later in the verse “circucisios” is discussed at length in the note to Act 7:8. Wunderli retains the ms. form in both cases.
3648. Note the P2 subjunctives gardes and tu sias that follows.
3649. paganemes; see the note for Gal 2:7 for paganeme and paga.
3650. See the note on this noun at Act 7:8. Wunderli retains the ms. form.
3651. Dondcas, with -d- cancelled.
3652. dedeuacer/tas, for Lat primum ‘first, foremost’, elsewhere in Romans translated as primeirament save for the intensification in Rom 1:8 “primeirament acertas”; cf. Rom 3:2 NTP premierament, NTC prumierament, NTZ principalment.
3653. nosia. In BnF, lat 343 (204d11) the large coloured capital A of Absit ‘Let it not be; God forbid!’, followed by a black capital E in Est clearly indicates “No sia” as beginning a new verse. The large black capital A and E in BnF, lat 342 (118a23) points also to a new verse. Such is also the preference in NTC for “Non sia” and W-W for Absit, contrary to the Stuttgart Vulgate placement at the end of Rom 3:3, where Wunderli places these words.
3654. messorgueis. Wunderli reads messorguers n the ms.
3655. inix, for Vg. inquus ‘unjust, wicked, godless’, versus the many examples of COM3 enics and enix; see however in Catalan DCVB the adj. inic, -iqua (antiquated -ica and -iga).
3656. While placing “secundum hominem dico” in Rom 3:5 “Eu dic, segon home”, we place “Absit, Oc”, “No sia” in v. 3:6, in accordance with NTC v. 3:6 “Non sia.”; cf. BnF, lat 343 (204d19-20) with lower case long s- in secundum but an upper case A- for Absit, a good opener for the beginning of a new verse. See the adjacent parallel division in NTL Rom 3:3 and 3:4 in accordance the W-W Latin text. Wunderli places “Eu dic segon home: No sia” at the beginning of Rom 3:6.
3657. Note intrusive acertas here with no support in the usual sources searched.
3658. dizer, instead of the infinitives dire and dir heretofore encountered in NTL which mainly has dire save three instances of dir in Luk 3:8; Act 10:28, 17:18; cf. two other instances of dizer in Eph 5:12, Heb 5:11.
3659. des dreitureira, with no cancellation of d- in des; cf. Vg. “iusta est” and NTC, NTZ “es iusta”.
3660. Note sobre pojam, calqued on Lat. praecellimus ‘we excel’. We follow here the punctuation of the Stuttgart Vulgate, also that of Salvioni’s NTZ as opposed to W-W “Quid igitur praecellimus eos?”, the text also of BnF, lat 342 (118b9), 343 (115a4-5); cf. NTC “Donca cal cosa sobremontaren lor?” and Sp. Escurialense I.j.6 “Pues ¿que? ¿Pornemos los delant?”.
3661. irequerentz, with cancellation of i-.
3662. con/tritios; cf. PD contricio(n) ‘contrition’.
3663. NTC, NTZ ajoutent es après leg.
3664. NTL has here an omission that is reconstructible on the basis of NTL Rom 10:12: “Quar no es detriansa del Judeu e del Grec” (Vg. “non enim est distinctio Iudaei et Graeci”); cf. BnF, lat 342 (118c5-6), 343 (205b13-14) “Non enim est distinctio iudei et greci”. Note the truncated reading in Stuttgart Vg. and W-W “non enim est distinctio”, the source of NTP “Car non es departimens” and Sp. Escurialense I.j.6 “No ha hy departimiento”.
3665. denant an/antz, calqued on Lat. praecedentium translated in Douay as ‘former’; cf. Lat. praecedere ‘to go before, to precede’.
3666. labiram; mistake for albiram; cf. NTP albiram for Vg. arbitramur.
3667. pela. Wunderli accepts the ms. form, no doubt on the basis of the masculine contraction of pel for per lo. However, this phenomenon does not extend to feminine forms.
3668. en esser, with en cancelled.
3669. dadreitura, with d- cancelled.
3670. Wunderl: sego.
3671. Cf. text following “a dreitura” in BnF, lat 342 (118d5-6), 343 (205d3-4) “secundum propositum gratie (343 gratiae) dei”, found in NTP and NTC but not in NTZ or Sp. Escurialense I.j.6. Stutt. apparatus Rom 4:5 + “secundum propositum gratiae dei”, RFS0/c Reginensis, Fuldensis, St. Gallen, Alcuinian text, Clementine edition.
3672. al qual r/eceut deus, meaning ‘to him whom God welcomes (or receives)’. P3 pr. ind. m. receut is so rare as to have not been discovered in our searches except here; cf. also in Rom 15:31 the fem. adj. receuta ‘acceptable’. Note Anglade’s discussion of the evolution of -pt- within a word to -ut, as in scriptam > escriut (p. 138), perhaps after having passed through -ubt as in COM3 CCA 183 001 “Lo coms receubt @Toloza, car n’a gran desirier” and PAV13 37-38 “Deus receubt per lui mort/ en la cros a gran tort”. There are some examples of receut, -a, past part. in PACP1, but nothing more. Wunderli does not comment on this form.
3673. senes o/bras delaleg, in which the addition of legis is not found in the apparatus of the Stuttgart Vulgate or of W-W, hence NTZ “sencza las obras”; cf. however NTP “sens obras de la ley”, NTC “sença las obras de la ley”, in accordance with BnF, lat 342 (118d6-9), 343 (205d4-7) “Sicut et David dicit. beatitudinem hominis cui deus accepto (342 haccep/to) fert iustitiam sine operibus legis”.
3674. sopdonadas, with a broken descender in -p-.
3675. re/cumtec; contrary to the Stutt. Vg. P3 future inputabit, BnF, 343 (205d11) inputauit sides with the preterite in the W-W apparatus, imputauit in the Sixtine and Clementine texts to which the Stutt. Vg. apparatus adds the Regensis, the Fuldensis, and the Legionensis /2\; cf. NTC “es benayra”, NTP “es benaurat”, NTZ “es beneura”.
3676. There follows here the addition in BnF, lat 343 (205d12-13) “neque est in spiritu eius dolus”. BnF, lat 342 (118d10) does not have the addition. Nor is it found in NTP, NTC, or NTZ. For the addition, cf. Stuttgart Vg. Psalm. 31:2 “beatus homo cui non imputabit Dominus iniquitatem, nec est in spiritu eius dolus”.
3677. ones, for “o nes”, the only occurrence of NTL nes for neis, neiss, corrected to “ne[i]s”. Cf. Greimas (1994) neis, nois, nes, nis adv. from pop. Lat. nec ipsum, 1. Pas même, pas du tout, 2. Même, 3. Encore; cf. See Vg. etiam, NTP “o neis en prepuci”. The form nes occurs rarely, principally in mss. created in Italy. Wunderli wrongly interprets as “on es”.
3678. paganeime; see the note at Act 11:3 for the two spellings paganeme and paganeime (both in Rom 4:10). Wunderli reads paganeme.
3679. missing a, which Wunderli does not reinstate. NTZ has “ha abraham”, NTC reinstates a. It s possible that we have here a dative without preposition.
3680. O fraire, not in NTC, NTZ, but in NTP as “Car fraires”. Though absent from the Stuttgart Vg. and W-W, we find BnF, lat 342 (118d26), 343 (206a5) “Fratres”.
3681. noes … preua/ricatio, lost text reconstructible from BnF, lat 342 (118d31) “non est lex” and NTP “leis non es”, NTC “ley non es”, NTZ “ley, non es”.
3682. frema, found also in 2 Co 1:7 meaning ‘firm’; cf. PD, s.v. ferm,, the adj. frem ‘ferme, stable’, etc.
3683. crezest; cf. P2 pret. NTP “tu creziest” and NTC “tu cresis”, the person and tense in BnF 342 (119a7), 343 (206a22) credidisti, also the form in the Sixtine version according to the W-W apparatus versus the Stuttgart Vg. P3 pret. credidit.
3684. After the first sentence, we have this addition, absent from NTP, NTC and NTZ, the Stuttgart and W-W Vulgates as well as the Sp. Escurialense I.j.6, but present in BnF, lat 342 (119a9-13), 343 (206a25-b3) “quia (342 Quia) cum spem (342 generandi) non haberet generandi (342 earlier) abraham. credidit deo.| (342 et) fidem habuit contra spem generare. sed sciens omnia posse deum”.
3685. fo fo dig a/ lui, unwarranted duplication of fo; cf. the apparatus of the Stutt. Vg. est + ei Fuldensis, St. Gallen, Stiftsbibl.2, the Alcuinian version, and the Clementine.
3686. Verse 4:18 ends at this point in the Stuttgart Vg. and the W-W text, the apparatus of the latter showing “tuum + sicut stellae caeli, et arena maris” in several versions. Note the addition of tanquam in BnF, lat 342 (118a13-17) and 343 (206b3-8) “Qui contra spem in spem credidit ut fieret pater multarum gentium (342 gencium) secundum quod dictum est ei. Sic erit semen tuum sicut stellae (342 stelle) celi. et tanquam arena maris”. Radically different is the addition of “la cal es en la riba” in NTC “coma las stellas del cel e enaysi coma l’arena la cal es en la riba del mar”. The entire addition is lacking in NTZ.
3687. a/freuonlitz, with an unwarranted straight tilde for -n- over -o-.
3688. alui deus poderos efar, requiring reconstruction; cf. BnF, lat 342 (119a23-25) “Plenissime sciens quia quecumque promisit deus ei potens est. et facere”, 343 (206b16-19) “plenissime. sciens quia quecumque promisit deus, potens est ei et facere”, versus Stutt. Vg. which omits Deus and ei. For our reconstruction, see NTC Rom 4:21 “sabent plenierament car Dio es poderos de far cal que cal cosa el promes”, and abbreviated NTP “Car Dieus es poderos de far so que promet”. Wunderli retains “poderos e far”.
3689. gloria, added in the left margin.
3690. enla, retained by Wunderli. Cf. Vg. “in tribulationibus”, NTC, NTZ “en las tribulacios”.
3691. nose/uergonha with the reflexive pronoun in se vergonha translating the Stuttgart Vulgate “non confundit” as ‘confoundeth not’; cf. NTC, NTZ “non confort”. Note also in Rom 9:33 and 10:11 “no er vergonhatz”, the translation ‘shall not be confounded’, without the reflexive pronoun in the same Vulgate.
3692. fossen/ nofrem, translating Vg. “infirmi essemus”, in which no-frem is calqued on Lat. infirmi.
3693. Note the placement of following “Crist moric per nos” at the beginning of Rom 5:9 in the online Stuttgart Vulgate and in the Douay version: cf. BnF, lat 342 (119b17-20), 343 (207c25-d3) “commendat autem deus caritatem suam (342 suam karitatem deus) in nobis. quoniam (342 Q-) cum| adhuc peccatores essemus Xristus secundum tempus. pro nobis mortuus est (342 secundum tempus Xristus mortuus pro nobis est)”. NTC ends at “segont temp” and omits the text “Xristus mortuus pro nobis est” found in NTZ as “Xrist es mort per nos”. Wunderli begins Rom 5:9 with these words.
3694. en aisso; cf. “hoc” in BnF, lat 342 (119b25-26) “non solum autem hoc”, 343 (206d11) “Non solum hoc autem”. The Stutt. Vg. has only “non solum autem”; cf. NTC “Mas non solament”, but NTP “Mas non solament en ayso”, NTZ “E non solament ayczo”.
3695. preuaricacio, with the meaning ‘transgression’; prevaricatio(n), -acio(n) is not in PD; cf. NTP traspassament, NTC trapasament.
3696. enaissi eldo, in which the e- of “el do” could be taken for c- in the printed edition.
3697. u pecant; cf. in the Stuttgart Vg. and BnF, lat 342 (119c13/14) “unum pec/cantem”, 343 (207a10) “peccantem”, NTP “per u peccat”, NTC “per un peca” ‘for a sin’, but NTZ “per un que pecque” ‘for one who sins’.
3698. leiuezis; see the note at Joh 9:39 for juezi.
3699. acertas, not in Stuttgart Vg., but given in the apparatus as iudicium + quidem in the Fuldensis and the Clementine texts; cf. BnF, lat 342 (119c15), 343 (207a11) quidem; cf. NTP certas, NTC acer, but missing in NTZ.
3700. cumdampnacio, with cu- in full.
3701. deuita, not in the Stuttgart Vulgate, but in BnF, lat 342 (119c17) uite, 343 (207a14) uitae, and NTC “de vita”, but not in NTZ.
3702. acertas, not in the Stuttgart Vg. or NTC, NTZ and NTP as neis, but see quidem in both BnF texts; BnF, lat 343 (207a14-21) “Si enim in unius (342 h-) delicto mors regnauit per unum hominem (342 missing). multo magis quidem abundanciam (342 h-) gratiae (342 -e) et donationis et iusticiae (342 -e) accipientes in vitam eternam regnabunt per unum Iesum Christum”.
3703. durabla, not in the Stuttgart Vg., NTC or NTZ, but in both BnF texts and NTP.
3704. Enaissi en; corrected e is not in NTC nor is en, but NTZ has “e enaysi”; cf. NTP, lat 342 (119c24), 343 (207a24) “ita et”, also “enaissi e” in Rom 5:19 and 5:21. Wunderli retains the ms. reading in the form “em”.
3705. sotz intrec, for sotz-intrec ‘entered into’, not in PD, but calqued on Lat. subintravit; cf. BnF, lat 342 (119c30), 343 (207b6) “sub intrauit”, but Stutt. Vg. subintravit. See also NTC, NTZ sotintre.
3706. so/bre auondec elagracia, in which sobre-avondec is calqued on Lat. superabundavit; cf. BnF, lat 342 (119d1/2) “super abunda/uit”, 343 (207b8-9) “super habundauit”, and NTC sobrehabundie, NTZ sobrehabondie. Note e, not found before “la gracia” in NTC.
3707. frairi, not in the Stuttgart Vg., but in BnF, lat 342 (119d9), 343 (207b20) “fratres”; cf. NTC “o fraires”, and NTP “O fraire”.
3708. essems/ sebellidi, calqued on Vg., p.p. consepulti of consepelire ‘to bury with’; note -ll- in Rom 6:4 “essems-sebellidi” but -lh- in Cor 2:12 “essems-sebelhidi”, both quite different from the -l- in NTC “ensemp sebeli”, NTZ “ensebeli”, and NTP “sebelit”. One finds in COM2 a good number of forms of sebelir with -l-, -ll-, -lh-. See Anglade (1921)’s discussion of -lh- in his Grammaire, pp. 191-192.
3709. a/uem, with the confusion of -n- and -u-; cf. Vg. ambulemus, NTC anan, NTZ caminan. Wunderli retains avem.
3710. enems, with -e- above -m-, an impossible form for essems; NTL “essems-plantadi” is calqued on Lat. p.p. conplantati ‘planted together’; cf. NTP “ensemps plantat”, NTC “ensemp planta”. Wunderli interprets the abbreviation as “ess<e>ms”.
3711. cors pecat, for Lat. “corpus peccati”; cf. NTP “lo cors del peccat”, NTC, NTZ “lo cors del peca”. Wunderli retains the reading of the ms.
3712. Quar zo quel mori alpecat; Wunderli: “Quar zo que mori ab pecat”, misreading al as ab. Vg. “quod enim mortuus est peccato” requires an adjustment, as shown in NTC “Car aquel qu’es mort al peca”, NTZ “Car aquel que es mort al peca”.
3713. nostrer, impossible for nostre.
3714. O, meaning ‘or’, not in the Stuttgart or the W-W text, but in BnF, lat 342 (120a13), 343 (207d14) ‘or’, but not in NTP, NTC, NTZ. The W-W apparatus gives an ‘or’ in the Sixtine recension.
3715. emort, e- for prep. en + mort, words not in the Stuttgart Vulgate; cf. BnF, lat 342 (120a16), 343 (207d17) “in mortem”, but not in the Stuttgart Vg.; cf. NTP “e mort”, NTZ “a la mort”, but absent in NTC.
3716. euida durabla, an addition not found in the Stuttgart Vg. or NTP, NTC, NTZ; cf. BnF, lat 342 (120a17-18) “in uitam/ eternam?”, but not in 343. The question mark after iusticiam in both 342 and 343 (209d18/19), and also in NTC, NTZ explains the addition in NTL.
3717. Vg. fuistis; cf. NTC fosses, NTZ fosies. Wunderli retains fos, equivalent to fosz, fos, acceptable as a plural form. Cf. a further occurrence, with the form fosz, in Rom 6:20.
3718. enacela; see the note on acel in Joh 3:34.
3719. dedotn, where dotn at the end of the line has -ia- over -tn. It is difficult to draw from the -ia- an -ri- before -n- and an -a after -n-. Since this is the only NTL occurrence of dotrina, one might conclude the loss of a -c- in intended NTL doctrina. Given the frequence of dotrina in Waldensian texts such as NTC and NTZ, one could postulate a copy from a Waldensian model; cf. these three occurrences of dotrina in La Noble Leçon of the Waldensian Piedmont in COM2 NOL 340 “e ensegne li apostol per divina dotrina”, NOL 343 “sença temor parlavan la dotrina de Christ”, and NOL 427 “e paiser lo sovent de divina dotrina”. However, dotrina can also be retained in NTL by its presence in COM2, PC 355 012 036 “es e de bona dotrina” in a poem of Peire Raimon de Toulouse and also in COM3 PRFR6 “fermat en Jesu Crist et en la sua vida et en la sua dotrina”, which, according to Brunel 283 is a Franciscan text written in Bouzigues in the district of Montpellier in the 14th century.
3720. eal iniquitat ala/ felonia, for BnF, lat 342 (120a26-27), 343 (208a2-3) “et iniquitati ad iniquitatem”; cf. NTC “e eniquita, a enniquita” and NTZ “e a la enequita en la enequita”. Note, however, NTP “et a fellonia. amb iniquitat”, with reversal of the nouns.
3721. eniustificatio, “in sanctificationem” misread as “en justificatio”; cf. NTP “e santificatio, NTC “en sanctificacion”, NTZ “en la santificacio[n]”.
3722. enscificatio, with a straight line over -ci-, the abbreviation of Latin sci with a line over (Cappelli 1928, p.344a), for sancti but resolved as Oc. santi; see the note at Mat 6:9 for santificatz.
3723. durabla, first written as dreitura, then cancelled and rewritten as durabla.
3724. sondada, retained by Wunderli, corrected here to soudada ‘wages’.
3725. deliada es del baro; probably a jump from del- of deliada to del before baro; cf. BnF, lat 342 (120b12-13), 343 (208a23-24) “soluta est a lege uiri”; cf. NTC “ilh es deylia de la ley del baron”, NTZ “ilh es desliora de la ley del mari”. Wunderli retains the orginal reading.
3726. si sera abaro, with a jump from the b- of ab to the b- in baro; cf. Vg. “si fuerit cum alio viro”. Wunderli: “si sera a [autre] baro”.
3727. li meui, might justifiably be interpreted as “li mevi” for Vg. masc. pl. mei, ‘my’. In its favour are forms such as juzevi.
3728. quefructifquem, with -i- missing before -q-; cf. BnF, lat 342 (120b21), 343 (208b8) fructificemus and NTZ “nos frutifican”, as in the W-W apparatus Clementine fructificemus, but Sixtine fructificetis as in NTP fructificet and NTC “vos fructifique” versus Vg. Stutt. fructificaremus,
3729. elauoluna; cf. PD, s.v. velhuna ‘vieillesse’, for Lat. vetustate. See other cases of -l- for -lh- in 2 Pe 3:14 no-solatz and 2 Pe 2:22 solador. Wunderli prefers “vel[h]una”.
3730. Quar, the beginning of the last sentence in v. 7:18. According to Clédat (Préface, p. [I]), folio 172 had already been removed at this point resulting in the loss of the text between Rom 7:18 and Rom 8:28.
3731. The text resumes within v. 8:28 on Clédat’s p. 341, col. a.
3732. dauant saub, calqued on Lat. praescivit.
3733. epredestinec, calqued on Lat. praedestinavit.
3734. essems formatz, calqued on Lat. conformes.
3735. primers engenratz, calqued on Lat. primogenitus.
3736. aquestz/ eiustifiquec. The restored words are due to a jump from iustifiquec to the same; cf. BnF, lat 342 (121b24-27), 343 (209d20-24) “Quos autem predestinauit. hos et uocavit. Et quos uocauit. hos et iustificauit. Quos (342 hos) autem iustificauit, illos et magnificauit”.
3737. noparci; with P3 pret. of parcer ‘to spare’; cf. parci also in Rom 11:21 and inf. parcer in Col 2:23.
3738. perdonec, error for donec; cf Vg. donavit, NTC, NTZ done.
3739. cumdamp/ne; see note for Mat 12:7.
3740. sobre quetot; cf. NTC, NTZ “sobre que tot”; cf. PD, prép. sobre, … sobre que tot ‘par-dessus tout’.
3741. itotas, without cancellation of initial i-.
3742. Ni vertutz; cf. BnF, lat 342 (121c14-19), 343 (210a20-24) “certus sum enim quia neque mors. neque uita. neque angeli, neque principatus. neque potestates. neque uirtutes. neque instantia. neque futura. neque fortitudines”, in which NTL “ni vertutz” is misplaced with regard to BnF “neque uirtutes”. Note the placement of NTC and NTZ “ni vertu” after “ni principa”.
3743. garnda, with gar- in full with a straight line above -r- for granda; cf. Luk 4:25, Act 8:10, Apo 1:10 granda.
3744. deuezitz, for anathema, a meaning not given in PD for devezir.
3745. isrlitiec. Wunderli: “isr[ae]litiec”.
3746. sia cazucha, ‘has fallen away’, with p.p. fem. cazucha, a form not found in Anglade (1921) s.v. cazer, which only gives m. p.p. cazegutz, cazutz; cf. however in COM2 the feminine form, BRV 11934 “que lur es cazucha desus” from Matfre Ermengaud of Béziers, also RAC 3711 “don las penas cazuchas son” from Daude de Prade in the Rouergue near Rodez, and masculine cazug BRV 27108 “que lams fos cazug sobre lor”, the ensenhamen del joglar, EDJ 558 “enans son tug cazug el sol” from Ramon Vidal de Besalú, Besalú being a town in the comarca of Garrotxa, in Catalonia. The -g of cazug most likely has the value of -ch, as in NTL reg ‘king’, treated in the note for Mat 1:5 reig.
3747. cir/cucisio; for the introduction of -m- between -u- and -c-, see the note for circumcizer in Luk 1:59.
3748. isrlitiec, without the stroke over the first -i- for -ae- in -rl-, followed by the failure to stroke the -e- for -n- before -c-, as likewise in Rom 9:4. Wunderli: “isr[ae]litiec”. The full form is found in Rom 11:1.
3749. Cf. Vg. “omnes filii”.
3750. arebocca.d/uzazement; PD lacks for jazemen the meaning ‘union charnelle’; cf. NTC iaçament, NTZ jaczament. NTL is quite close to BnF, lat 342 (121d14-17), 343 (230c7-9) “Non solum autem illi. sed et rebec/ca (342 rabecca) ex uno concubitu habens duos filios, ysaach patri nostro”, versus the Stuttgart Vg. “non solum autem sed et Rebecca ex uno concubitum habens Isaac patre nostro”. Wunderli retains the ms. reading.
3751. aguessem, written in full; cf. Vg., BnF, lat 342 (121d18), 343 (210c11) egissent P6 plp. subj. Wunderli retains aguessem.
3752. adel, with masc. pron. as in BnF, lat 342 (121d), 343 (210c) ei as in Stutt. Vg. versus Douay fem. ‘her’.
3753. Wunderli places these six words at the beginning of Rom 9:13.
3754. es auo/dien+ hagui NTC, NTZ “ac en odi Esau”, and NTP “Esau agui en airament”. Wunderli retains the original order.
3755. uas, Vg. apud (Douay “with”).
3756. merceneiat; cf. Vg. miserentis, NTP marcenejant, NTC marceneiant. Wunderli retains the ms. reading.
3757. lamas/sa; understand massa as a lump of the potter’s clay.
3758. dauant aparelec, calqued on Lat. praeparavit.
3759. Aissi co/ esi osec ditz, for Vg. “sicut in Osee dicit”; cf. NTP “aisi con dis en Osee”, NTZ “enayma es dit en Osse”, NTC “enaysi coma el di en Ose”. Wunderli retains the original reading.
3760. apare apela/rei, with the first attempt cancelled.
3761. These last two words are copied in the margin of the same line; cf. NTC “e la non-cosegua misericordia, cosegua misericordia”, NTZ “e la mia non ama, la mia ama”.
3762. abbreviation of aici as Ai with a superposed -i-; cf. NTP “aqui”, NTZ “en aquel luoc”, but Vg. “in loco”.
3763. romazilhas, mistaken for remazilhas, translating reliquiae ‘remnants’. Wunderli retains the ms. reading.
3764. paraulas, with -s cancelled.
3765. Ennegaleza.
3766. dauant dix, calqued on Lat. praedixit.
3767. senher delas ostz, for Lat. “Dominus Sabaoth”; see the note for the same at Jam 5:4.
3768. laisada, with a superscribed long s added between the -i- and -sa-.
3769. denant preiro, in which denant appears to be calqued on pre-, taken to be the prae-, in Lat. apprehenderunt; as in BnF, lat 342 (122b7/8), 343 (211a24) apprehenderunt; cf. NTC “preseron iusticia”, NTZ “preseron la iusticia”. Wunderli mistakenly reads “periro”.
3770. seguen, which should normally have the ending -ent; cf. Rom 12:13 seguent.
3771. adelsi, at the end of the line with a stray -i. Wunderli retains the text as “ad els si que”; cf. Vg. “enim perhibeo illis quod”, NTC “a lor testimoni, car”, NTZ testimoni a lor. car”.
3772. amenar, for Lat. deducere ‘to bring down’, a meaning missing in PD, s.v. amenar; cf. NTZ “amenar Xrist de aut” and the Douay translation “to bring Christ down”.
3773. rei apelar, for Lat. revocare ‘to call back, recall’. Though written here as two words, it is very possible that rei is not a truncation of reire; cf. PD, s.v. reire ‘mot … pour marquer … la réduplication’, i.e. ‘to redo’. For truncated reir-, see 1 Pe 1:3 reirengenrec and Tit 3:5 reirenge[n]rament. It is quite conceivable that rei- is built on the latinate Occitan prefix re- plus a glide -i- before -a- to avoid -ea-, hence rei-apelar. Such would also be the case of the avoidance of -ee- in Gal 2:18 rei-endifiqui for “iterum aedifico” ‘I build up again’. See Act 7:26 reire-acordava ‘reconciled’, for Lat. reconciliabat and Act 15:16 reire-endeficarei ‘I will rebuild’ for Lat. reaedificabo. Wunderli emends the reading to reapelar.
3774. There may well be text lost here which can be reconstructed as “[e la tua boca]”, as in Rom 10:8; cf. BnF, lat 342 (122c4-5) 343 (211c6-7) “in ore (342 hore) tuo dominum nostrum (not in 342) ihesum xristum”, and NTP “lo Senhor Jesu e la tua boca”, NTC “lo nostre Segnor Yhesu Christ en la toa boca”; NTZ “cun la toa bocca lo Segnor Yesus”.
3775. adreatura; Wunderli reads as “a dreitura”.
3776. sen/es prezicat; cf. Vg. “sine praedicante”.
3777. maneiran.
3778. O, an exclamation used to indicate acknowledgment of a statement as in Eng. ‘Oh’, not to be confused with the conjunction O in the previous verse meaning ‘or’.
3779. lapantz followed by a raised e in edels.
3780. lafes delauziment; cf. NTP “la fes es de l’ausiment”, NTC “la fe es de l’auviment”. Wunderli retains the ms. reading.
3781. ennogent, in which “no-gent” for Lat. “non gentem” is translated in Douay as “not a nation”.
3782. engent/ nosauia; in which “no-savia” is calqued on Lat. insipientem ‘unwise’; cf. Douay “by a foolish nation”.
3783. auza, P3 pr. ind. of auzar ‘to dare’; see Lat audet, translated in Douay as “is bold”.
3784. apeles; Wunderli reads “a pales” in the ms.
3785. israelitienc. Wunderli follows, in contrast to the earlier slip in Rom chap. 9.
3786. beiamin, which Wunderli retains.
3787. de/nant saup, calqued on Lat. praesciit ‘he foreknew’
3788. deu es contra israel dizent; understand: ‘contradizent’ against Israel; cf. Vg. “interpellat Deum adversus Israhel”.
3789. ledeiui nals repos, with raised long -s- between -e- and -p-.
3790. nocossegut, with a straight line over -u-, not common in NTL for -ue-.
3791. acosseguet; Wunderli reads “a cosseguet”, where cosseguet cannot serve as a p. part. Indeed, the presence of cosseguet, pret., earlier, demands a preterite here, from accosegre, accoseguir (cf. PD aconsegre).
3792. cumpunctio, with the 9 sign resolved as cum- before bilabial p, as before b in cumbat-.
3793. Text missing in brackets can be reconstructed from BnF, lat 342 (123a6-7), 343 (212b20-21) “mundi. et deminucio eorum diuiciae (342 diuice)” though the noun amermament, for deminutio, is absent from NTL, verbal forms of amermar are plentiful; cf. NTP “del mont. e l’amermament de lur manentias”, NTC “del mont de l’amermament de lor riqueças”.
3794. quan; Wunderli misreads as “Quali”. Vg. “Quamdiu”.
3795. delor me/sseissei, in which what appears to be a final -i is surely the first stroke of a long -s unfinished. Wunderli reads and retains the erroneous reading.
3796. sileio/stamentz, with an unmistakable undotted i- in iostamentz, which in NTL is resolved as j- as is the ms. undotted i- in Luk 2:9 and Joh 11:18, 19:42 iosta. Wunderli retains the ms. form. This being the only instance of NTL i/jostament, NTC gostament supplies emended gostamentz, a noun missing in PD, but adequately documented seven times in COM3. Of those, an excellent choice are the synonymous nouns in “le gostamens o·l tastamens” meaning ‘tasting’, in Leys d’Amors (rédaction C), LADC, written in Toulouse in the 14th c. OFr. goustement in Godefroy’s Lexique defines Oc. gostament as used here: “goustement, s. m., action de goûstement, action de goûter ce qu’on goûte, ce qu’on mange”. See P.G.W. Glare, Oxford Latin Dictionary, s.v. delibo, delibare, #4 ‘take a taste of’. Though not in the dictionaries consulted, the derivative noun delibatio ‘the taste’, is in BnF, lat 342 (123a16), 343 (212c7); cf. also tastid ‘tasted’ in Wycliff’s text, v. 16 “For if a litil part of that that is tastid be hooli, the hool gobet is hooli; and if the roote is hooli, also the braunchis”.
3797. elamassa, understand massa here as the first fruit of the vine or the tree, massa being translated in the Douay version as ‘lump’ from the Stuttgart Vulgate.
3798. Missing conjunction required: cf. Vg. “et pinguedinis olivae”.
3799. fai, before fraiti, cancelled.
3800. parci; see parci in Rom 8:32.
3801. eu temi, not in Stutt. Vg., NTC, NTZ or Sp. Escurialense I.j.6; cf. however BnF, lat 342 (123a29), 343 (212c24) timeo. The entire verse is missing in NTP.
3802. sipermanrans; cf. permanras ‘if thou wilst continue’. Wunderli reads permanras as being in the ms..
3803. laluage, in which the first -l- may be an uncompleted long s-.
3804. encant maier/ment, for Vg. “quanto magis” and BnF, lat 342 (123b8), 343 (212d12) “quantomagis”; cf. NTP “cant majorment” and NTC “cant maiorment”, with no awkward en before cant. Wunderli retains the ms. reading.
3805. es devenc; cf. NTZ endevenc. Wunderli unnecessarily corrects to devenc.
3806. e[n]; “[n]” introduced for reasons of euphony.
3807. desio, with missing -n for “de Sion’. Wunderli leaves form as “de Sio”.
3808. These last three words, missing from Vg., NTC and NTZ, are placed at the beginning of Rom 11:28.
3809. penenedensa.
3810. apelansa, Vg. vocatio ‘calling’; not in PD, but found also in NTL 1 Co 7:24, Php 3:14.
3811. encredulita, in Rom 11:32 as encredulitat ‘unbelief’, though not in PD; cf. NTC “non-cresença”. Wunderli: “necredulita”, a misreading of the prefix in-. See note to Mat 17:16.
3812. See note to Rom 11:30.
3813. quedetota\s/ merceneges, with bad fem. pl totas and bad P2 instead of P3 subj. verb; cf. Vg. and BnF, lat 342 (123b30), 343 (213a14) “ut omnium misereatur” translated correctedly as NTC “qu’el marcenege de tuit”. Wunderli retains ms. reading.
3814. no cumprendable, Vg. pl. inconprehensibilia; ‘incomprehensible’; PD comprehendable ‘compréhensible’.
3815. liiu/ezi; see the note at Joh 9:39 for juezi, translating sg. iudicium ‘judgment’.
3816. enoes clauablas, no-esclavablas being a calque on Lat. pl. investigabiles ‘unsearchable’. PD has no entry for esclavable, -a. See Eph 3:8 for no-esclavablas, Vg. investigabiles.
3817. essems formadi, calqued on Lat. conformari ‘be conformed’.
3818. ca at the end of the line, followed by saber. If intended to be car, a raised -r is missing. Emended mais is based on BnF, lat 342 (123c20), 343 (213b13) and Stutt. Vg. “sed”, car not having been found in any text searched; cf. NTP, NTC, NTZ mas.
3819. donan/sas, taking the surmounted u-shaped wavy line at the end of the line to be read as -an-.
3820. The Stuttgart Vulgate arrangement is followed in v. 12:7, whereas in NTC o becomes the beginning of NTC 12:7 “o sia prophecia segont raçon de fe”, followed by “o sia menestier”, etc., a division found in W-W.
3821. e[n], for reasons of euphony. Wunderli: “e”.
3822. eamini/stran, Vg. “in ministrando”.
3823. aherzentz, for Lat. adherentes ‘adhering to, cleaving to’; cf. PD, aderzer, one meaning being “attacher”.
3824. davantz uenenz, calqued on Lat. praevenientes ‘preceding’; see also davantz with an excrescent -t- between n and s in NTL Mar 15:42, Luk 11:38. As for final s, see PD, davans, s.v. davan ‘devant, avant’.
3825. uualhosi; Wunderli interprets as rendered in the ms., vualhosi (cf. SW 8, 578), which could at a pinch render Vg. pigri, but far closer is nualhosi, with a small emendation. NTC, NTZ pigre.
3826. apreissant, for Lat. instantes ‘persévérant’, a meaning not in PD, which has only v. a. apreisar ‘presser, tourmenter’. See NTL 1 Co 7:26 “la besonha apreissant” ‘present necessity’, and Mistral’s TdF, s.v. apreissant, adj. ‘pressent’(Rom. apreissant).; cf. NTP “la sobre istant besognha”, NTC, NTZ “la sobre istant besogna”.
3827. acomunallant, the only occurrence of -ll- in this present participle, instead of the -lh- in 1 Pe 4:13 and Php 4:14; cf. Mat 9:18 filla for filha, one of many words with -ll-.
3828. Benezentz, with an unwanted -n- in -entz for the imperative. Wunderli retains the original form.
3829. Note the reversed order of these two commands with respect to the order in BnF and other versions.
3830. esgauzetz. This imperative replaces the infinitive gaudere found in other texts; cf. the infinitive flere “plorar”.
3831. aissi, mistake for aisso, and retained by Wunderli; cf. BnF, lat 342 (123d17), 343 (213c22) “Id ipsum”, and NTC “ayço meseyme”, NTZ “ayczo meseyme”, Sp. Escurialense I.j.6 “esso mismo”.
3832. uas, for Vg. apud (Douay “in your own conceits”), better translated here as ‘in yourselves’.
3833. d mais, with the d cancelled.
3834. atemor; cf. Vg., BnF, lat 342 (124a11), 343 (213) temori ‘at fear’(Douay “at terror”). Note Sp. Escurialense I.j.6 “pora temor”, but NTC, NTZ “a temer” and missing in NTP.
3835. traiutz, with accented -u-, translating Lat. pl. tributa here and twice in Rom 13:7. One normally expects trebutz, or with the loss of -b-, treutz which then evolves to trautz, all with tonic -u-; cf. PD, s.v. traüt, trabut ‘tribut’. As for NTL Rom 13:6 (once) and 7 (twice), there appears to have developed between pretonic -a- and -u- a glide yod written as -i- to assure the accent on -u-, so as not to read it aloud with the unaccented -u- of adj. fem. auta ‘high’. Wunderli renders as trajutz.
3836. traiut . traiut; see the note in Rom 13:6.
3837. carret./ carret, for Vg. “vectigal, vectigal” ‘revenue, custom; rent’, BnF, lat 342 (124a25-26) “uec/tigal uectigal”, 343 (214a15) “uectigal uectigal”, therefore the disbursement of money; cf. NTP “careg, careg”, NTC “peage, peage”, NTZ “peaie, peaie”.
3838. See BnF, lat 342 (124a31-b6), 343 (214a21-b2) “Nam non adulterabis. non occides (342 hoccides). non furaberis. non falsum testimonium dices. non concupisces rem proximi tui. Et si quod est aliud mandatum in hoc verbo instauratur. Diliges proximum tuum. sicut te ipsum”. Note the presence of NTL “no diras fals testimoni”, and “la causa del teu proisme”, and NTP “non diras fals testimoni”, and “las cauzas de ton prueme” in agreement with both the BnF texts and with NTC. NTZ has “non dires fals testimoni”, but does not have “rem proximi tui”.
3839. la delectios; NTL has four instances of delectio (Rom 13:10 bis; Col 1:4, 13; Phm 1:5) and one of deleccio (Col 1:13) versus six instances of dilectio (Rom 15:14, Eph 1:15, Col 1:8, Lau 1:9, 1 Ti 2:15, 2 Ti 3:10, Tit 2:2) and one of dileccio (Col 1:13), all nouns meaning ‘love’. PD has only the noun delech, -ich, ‘délice, joie.’Note Mistral’s TdF, s.v. dileiciou(n), from lat. dilectio ‘dilection, amour’. The edition of the Traité des sept péchés capitaux, yet to appear, edited by C. P. Hershon and P. T. Ricketts and in COM3, shows delectios in “Totas ves que ieu mal grazissi he mal lauzi Dieu per so que no me layssa acomplir mas delectios de la carn ho en autras, ieu pequi mortalmen”.
3840. da/uant anec, calqued on Lat. praecessit ‘is passed’.
3841. sapropiec, with a mistaken cancellation of -a-.
3842. Cf. PD, s.v. ebriairia, ebriansa ‘ivrognerie’.
3843. etenocastetatz, calqued on Lat. “in …inpudicitiis” ‘in impurities’.
3844. lesenhor, cf. BnF, lat 342 (124b19), 343 (214b19) “dominum nostrum”, with the pronoun present in NTP, NTC, and NTZ, but absent from W-W and the Stuttgart Vulgate.
3845. etemperaisso, found in BnF, lat 342 (124a20) itaque ‘therefore’, but not in 343 (214b20),W-W, the Stuttgart Vulgate, NTP, NTC nor NTZ.
3846. els dessirers uostres; cf. BnF, lat 342 (124b19), 343 (214b19) “in desideriis uostris”, the pronoun absent in NTP, NTC, and NTZ.
3847. ma/nenh, P3 pr. subj. of *manhar; cf. PD, s.v. manjar, men-, min-, -gar, and minhar ‘manger’and Anglade, minhar (1921, p. 96, labelled as mainly Gascon). We have without doubt here and in 1 Co 11:28 and 1 Co 11:34 manenh as a subjunctive in a 3rd mode imperative ‘let him eat’ and in 2 Th 3:10 in a negative ‘let him not eat’, where one would expect in NTL P3 pres. subj. manje, mange. Cf.COM2 DEB 044 “car tal plah vos vol far don tuh serem manenh”, here a pl. adjective ‘rich’.” CAN 319 “car carn manenjo crua senes autres plomen”, CCA 138 011 “e manenjon e bevon li pauc e·l majoral”, CCA 166 033 “que lo fust e l’escosa manenjon volontier”. Wunderli replaces this form with manje.
3848. quemaneia, with an unwanted -e- between -a- and -i- (for -j-).
3849. lestranh seruo, for Lat. “alienum servum” ‘another man’s servant’, the servant being belittled by the addition of the diminutive -o(n) suffix in ‘servo’, instead of the usual NTL serv.
3850. seuse, with the failure to add the straight titulus over -e for sen, Lat. “suo sensu”. Wunderli retains se.
3851. als.
3852. Wunderli punctuates wrongly as: E qui no manja al Senhor, no manja”.
3853. gratia; cf. BnF, Lat 342 (124c8), 343 (214c19) “gratias enim agit deo”, but Stutt. Vg. “et gratias agit Deo”; cf. NTC “e fay gracias a Dio”, NTZ “e rent gracias a Dio”. Wunderli retains the singular.
3854. nresucitec, with n- cancelled.
3855. Oper que, without tu after o, as in NTC “O perque”, versus tu in NTZ “Mas tu per que”, and BnF, Lat 342 (124c14), 343 (214d3-4) “aut tu quare”.
3856. no, being lost at the beginning of a new line.
3857. Nouuhas, with an -l- missed before -h-; cf. the same in ms. at Rom 14:20 and Col 3:9, and also -h- in Joh 7:6, aparehatz for aparelhatz.
3858. e, understand en, for Lat. in.
3859. sera, a bad translation of Lat. P3, pr. ind. servit; cf. the inchoative conjugation of NTL servir, P3 pr. ind., Joh 12:26 serviss for Lat. ministrat.
3860. nouuhas with an -l- missed before -h-; cf. the same in ms. Rom 14:15 and Col 3:9, and also for -h- in Joh 7:6, aparehatz for aparelhatz.
3861. perlemaiar.
3862. metzeis, with -t- cancelled; cf. also 1 Co 12:5 metzeis with -t- cancelled.
3863. maniar, instead of the P3 fut. perf. manducaverit translated in the Suttgart Vg. as ‘if he eat’; cf. NTC, NTZ “si maniare”, literally, ‘if he will have eaten’. Wunderli retains manjar¸and speaks of: “construction modifiée”.
3864. frem; see PD, s.v. ferm, frem, adj. ‘ferme’, etc., and NTL Rom 4:16 fem. frema for Lat. firma.
3865. azantantz; cf. PD., s.v. adantar ‘couvrir de honte’, etc.
3866. ala/ nostre. Wunderli retains the masc. form.
3867. coen, for “co e” with the conj. e ‘and’; cf. W-W and the Stutt. Vg. et, but with no e in NTP, NTC, and NTZ. Wunderli reads “co et”.
3868. nos, a bad copy of vos in all texts consulted. Wunderli reads vos from the ms.
3869. acofremadoi/ras, rendered in English as “to confirm”; cf. NTP, NTZ, NTC “a confermar”. PD does not have confremar as an alternative to confermar; cf. however PD fermar, fremar.
3870. etelaueritat, retained by Wunderli, a bad copy of Lat. “in uirtute”; cf. BnF, lat 342 (125a15), 343 (215c14) “et uirtute”; NTP “et en la vertut”, NTC “e en la vertu”, and Sp. Escurialense I.j.6 “e en uertud”.
3871. dedilectio, in which dilectio appears as a common biblical term for ‘love’; cf. COM3 BRV 25545 “se mostra la dilectios”, ‘love is shown’; to be added to PD.
3872. puscatz. Wunderli mistakenly reads as the strange form “p<o>tatz”.
3873. nofa, with P3 present tense fa versus NTC, NTZ P3 pret. fey, translating P3 perf. effecit; note the present tense in BnF 342 (125a28), 343 (215d4) efficit, hence NTL fa. W-W has in its text effecit, but notes in the apparatus efficit in the Sixtine and Clementine versions.
3874. ueritut, a bad copy of uertut; cf. BnF, lat 342 (125a30), 343 (215d5-6) “in uirtute”, NTC, NTZ “en vertu”, and Sp. Escurialense I.j.6 “en uertud”.
3875. enbragantz, in which -ra- is metathesized -ar-, probably because of a surmounted u-shaped wavy line over -b- which can be developed as -ra- or -ar-; see the same error in 1 Th 2:18 embraguec for embarguec. Wunderli presents the form enbragatz. The -n- over -a- in -gatz is erroneous, enbargatz being a past participle. embargar, meaning ‘to hinder, impede’, appears in the three Hispanic languages as well as in Occitan and Gascon, without a doubt taken into Late Latin as *imbarricare from the root barra ‘hedge, hedgerow’, from a prehistoric language; cf. PD, embargar ‘empêcher’, REW 4277 ‘to hinder’, and also inpediebar translated as ‘I was hindered’ in the Stuttgart Vulgate. See Alibert (1965), embargar ‘empêcher’and Simin Palay (1991), embargà ‘empêcher; mettre obstacle’.
3876. culhicha, translating conlationem ‘a monetary contribution’. Elsewhere, one finds 1 Co 16:1 culhitas, Lat. collectis, and v. 16:2, Lat. collectae, also with that meaning; cf. Heb 10:25 culhita with a second meaning for Lat. collectionem ‘a gathering, an assembly of people’. There can be no doubt as to the spelling of NTL culhicha. It would seem, however, that the translator presumed that it should have been not too large a collection, which would explain the attachment to the root culhi- of his suffix -cha pronounced [ka]. Note NTL -cha for -ca in Luk 17:27 archa for Noah’s ark, but Mat 24:38 arca; Mar 14:1 Pascha, but Mat 26:2 Pasca; Luk 1:8 Zacharias, but Luk 1:5 Zacarias. Alibert (1965)’s dictionary gives good examples of suffixal -ica with the accent on -i; cf. s.v. mel, melica ‘eau miellée’, s.v. podar, podica ‘petite serpe de vendangeur’ (as opposed to podàs ‘grosse serpe’).
3877. nofizels, calqued on Lat. infidelibus.
3878. eni…a, for “en j[ude]a” with three letters covered by an ink blot.
3879. receuta; see the note for receut in Rom 4:6. ‘be made acceptable’.
3880. Wunderli wrongly interprets as “en Aquila”; cf. Vg. “Salutate Priscam et Aquilam”.
3881. sotz pausero, calqued on Lat. subposuerunt.
3882. domesia, understand for the singular NTL occurrence of domesja ‘within their home’, a home serving as a church; cf. PD, s.v. adj domesge ‘de la maison’, and domesjamen adv. ‘à la maison’. One finds in COM2, PDS 62 008 “De bestias domezjas salvagginas” in Palaytz de Savieza, in which “domezjas salvagginas” appears to mean ‘domesticated venison’; cf. PD, salvatgina ‘venaison’.
3883. primitius, for Lat. primitivus ‘firstfruits’, not in Levy’s PD. Mistral TdF, s.v. primitiéu, gives the meaning ‘primitif’, and offers “La primitivo glèiso”, ‘la primitive église’; cf. NTC, NTZ prumier, and Escurialense I.j.6 “el primero creyent”.
3884. eiulia, as “et Julia” in the Sixtine text according to the W-W apparatus; cf. BnF, lat 342 (125c20), 343 (216b20/21) iuliam, NTP Julia, NTC, NTZ Iulian, versus the Stutt. Vg. Iuniam.
3885. etessems caitius, calqued on Lat. concaptivus ‘fellow captive’.
3886. a/propellem, for Lat. Appelen ‘Appelas’, the insertion of -pro- being an attraction for the following pro- of probum ‘approved’.
3887. lopro, adj. ‘the good’; NTZ aprova.
3888. see note for Mat 8:14 maso.
3889. erodia, missing a straight titulus for -n over -a, for masculine Lat. Herodian. Wunderli: Erodia.
3890. enaphosa, for “e Na Triphosa”; cf. W-W Tryphosam. Wunderli: Phosa.
3891. laborero, for Lat. laboravit, where the Stuttgart Vulgate has laborant; cf. BnF, lat 342 (125d1/2) laborauer/unt, but 343 (216c10) laborant and pret. NTP trebalheron, NTC pret. lavoreron, but NTZ pres. ind. lavoran.
3892. ruphun, with -ph- for -f-, translating BnF, lat 342 (125d4) ruphum, 343 (216c14) rufum; cf. Stutt. Vg. Rufum for NTC, NTZ “lo Ros”, and Sp. Escurialense, I.j.6 Rupho.
3893. assineret, for Vg. Asyncritus; cf. NTC Asincre, NTZ Ancitet,and Sp. Escurialense, I.j.6 Ansiotoso.
3894. nonozetz, with a missing straight titulus over -n-, is calqued on Lat. innocentium.
3895. satrussara; cf. PD, s.v. atrisar, the variant atruisar, both active verbs, whereas we have here a reflexive P3 fut. verb s’atrussara for Vg. conterat ‘(he) will crush’; cf. PD, s.v. atruisamen, atrusamen ‘destruction’. Note imperative NTC, NTZ atrise, the Lat. equivalent of which is found in the W-W apparatus for the Sixtine and Clementine texts.
3896. uiaceirament; see the note at Apo 22:7 viaceirament ‘quickly’.
3897. eason, with a missing -i- for -J- between e and a-; cf. BnF, lat 342 (125d30), 343 (216d18) “et iason”. Wunderli retains Ason.
3898. de/ las gentz ‘of the people’, an addition not found anywhere else in our searches.
3899. arquers; cf. Stutt. Vg. arcarius ‘the treasurer of the city’in BnF, lat 342 (126a4) archarius, lat 343 (216d24) arcarius, Sp. Escurialense, I.j.6 “arquero de la cibdat”, explained as “este era guardador de las archas e metien los pechos”, in which pechos means ‘tributes’; cf. NTC “arcari de la cipta”, NTZ “procurator de la cipta”, NTP “lo maistre de las archas de la cioutat”. PD, s.v. arquier, defined only as ‘archer’, presumably the handler of a bow and arrow, though Levy does have arca ‘arche; caisse, trésor’.
3900. Though omitted in W-W and the Stutt. Vg., the verse appears in BnF, lat 342 (126a5-6), 343 (216d25-26) as “Gratia domini nostri Ihesu Xristi cum omnibus uobis amen”, and fully in NTC, NTZ, but only partially in NTP as “li gracia de nostre Senhor sia am totz vos verament”.
3901. Wunderli “Escripturas”, but preferably with lower-case e, meaning the writings of the prophets.
3902. egloria, for Lat. “et gloria”, absent in W-W and the Stutt. Vg.; cf. BnF, lat 342 (126a16), 343 (216a11 bis) “et gloria”, but absent in NTP, and as NTC, NTZ “es gloria”.
3903. The title of this book is missing in the upper margin.
3904. ihesu, missing here, but present in W-W and the Stuttgart Vulgate as well as in NTF, NTC, and NTZ; cf. also BnF, lat 342 (126a27) “ihesu xrist”. BnF, lat 343 has a blank space column for page 316c but is picked up in column d within v. 13.
3905. ela, understand “en la”.
3906. esperan, at the end of the line written as “espern” with a straight titulus over -n, an unexpected notation for expected esperant as in 1 Co 15:19.
3907. demostrar, retained by Wunderli, but cf. Vg. “Significatum est”.
3908. .X. overstroked with I, the usual abbreviation for Crist (Christ); cf. BnF, lat 342 (126b27), 343 (216 bisd6) crispum.
3909. es, emended as es[z] for P5 pres. ind. Lat. estis. Understand “so that none say that they are baptized in my name”, thus plural batejadi; cf. also Louis Segond 15 “afin que personne ne dise que vous avez été baptisés en mon nom” and Sp. Escurialense I.j.6 “e non diga ninguno que en mio nombre sodes bateados”.
3910. denasteue/na. Na ‘lady’ before Stevena clearly indicates the misunderstanding of the masculine name Stephanas; cf. masculine NTP, NTC Estevena, NTZ Stephena, but clearly mascunlinized with the dropping of -a in Sp. Escurialense. I.j.6 Esteuan (e.g. Estevan).
3911. saui, at the end of the line, retained by Wunderli; cf. Lat. salvi, and NTP salv, NTC salf.
3912. Note the addition of BnF, lat 342 (126c6-7), 343 (216 bisd21) “in ysaia”, found also in NTP “en Ysaias”, but not in NTC, NTZ.
3913. Text lost from a jump from prove- to the same in provezentz in the scribe’s model; cf. W-W “et prudentiam prudentium reprobabo”.
3914. ones lescriuas, with a jump from the beginning “On es” to the same before “l’escrivas”. Wunderli does not reconstruct.
3915. leqrei/re, with a straight titulus over -q-.
3916. ela sauiza, understand ‘en la savieza’.
3917. fir/ far, with the cancellation of fir at the end of the line.
3918. a quero, with a barred. Wunderli reads “aquero”. In other versions, a distinction is made between the two cases of quero: Vg. petunt and quaerunt, NTC, NTZ demandan and queron.
3919. zo, with the strokes hardly visible.
3920. hoes, with h- barely readable and with the missing upper stroke of the long final -s missing.
3921. qes, with the straight titulus over q-, but with no visible lower stroke.
3922. saui, with the missing upper stroke of the final long -s at the end of the line, and the omission of se- in gon on the next line.
3923. nomout fort, not found in the Stutt. Vg., W-W., or in BnF, lat 343 (216a ter 20), or in the Occitan texts consulted; cf. however BnF, lat 342 (126c26) “Non multi fortes”.
3924. las savias, feminine plurals mistakingly taken as modifying fem. causas instead of ‘wise men’; cf. NTC, NTZ “li savi”. Wunderli retains “las savias”.
3925. no/ noblas, calqued on Lat. ignobilia.
3926. gleiege; cf. 1 Co 1:29 gloriege. Wunderli: “gl[or]eiege”.
3927. noauteza, with missing en between no and auteza; cf. BnF, lat 342 (126d9-10) “non in sublumitate”, as in the apparatus of W-W for the Sixtine and the Clementine texts; cf. NTP “non en auteza”.
3928. efermentat; Wunderli reads efermetat.
3929. u/as, for Vg. apud (Douay “with”).
3930. dauant azordenec, calqued on Lat. praedestinavit ‘ordained’.
3931. enysaias, for “en Ysaias”, not found in the Stutt. Vg. or W-W or in their apparatus, but found in BnF, lat 342 (126d31) “e[st] in ysaia”, with a missing overstroke on e for est; cf. NTP “en Ysaia”.
3932. See the note for Mat 9:9 segui.
3933. denant apa/relhec, calqued on Lat. praeparavit ‘has prepared’.
3934. edes cordia, for “e descordia”, not found in W-W or the Stutt. Vg. apparatus or NTC, NTZ; cf. BnF, lat 342 (127a31-b1) “et discensio”, 343 (126c25) “et dissentio”, followed by interlinear “et contencio”, perhaps added later. NTP has “contensios e discordias”, it does not have eveja, unlike NTC and NTZ.
3935. Following the Stuttgart Vulgate, “Emperaisso, que es Apollo? O que es Pauls?” is put in this verse. NTC places it at the beginning of 1 Co 3:5, as does W-W., followed by Wunderli.
3936. queazaga; PD does not list azagar s.v. adagar, azaigar ‘arroser’: cf. 1 Co 3:7 adaga.
3937. coutiuamentz, for Lat. agricultura ‘agriculture’; PD, s.v. coltivamen, Levy has only ‘adoration, vênération’.
3938. sobre endifica, P3 pres. ind., calqued on Lat. superaedificat ‘builds upon’.
3939. sobre endifique, P3 pres. subj., calqued on superaedificet; see the prior note for sobre-endifica in this verse.
3940. aque/st fozament, completely cancelled before endifica sobre aquest foza/ment, leaving “sobre-endifica”, treated in verse 1 Co 3:10.
3941. foza/ment; see the note for Luk 6:49 fo[n]zament. Wunderli retains the ms. reading here.
3942. quesobre edifiquet; given en- in forms of endificar in NTL, we can assume that ed- is with a straight line over e for en-, though edificar is well attested in Occitan texts as is in NTC.
3943. uas, for Vg. apud (Douay ‘with’)
3944. It is interesting that BnF, lat 342 (127c12), 343 (217b25) both add “in ysaia”, as is the case 1 Co 2:9.
3945. Eu essems/ penrei, calqued on Lat. comprehendam ‘I will apprehend’; see also in Php 3:12.
3946. NTP “e lurs saviezas”; NTC, NTZ “en l’escautriment de lor”, NTCa, NTD, NTG “en l’escoutriment de lor”. Wunderli interprets enlaguisa delor as “en l’aguisa de lor”, where aguisa “= aguza, de aguzar, Vg. astutia, with the meaning “astuce, raffinesse”. This is then related to aguzamen and aguzar, and reference is made to FEW 17:597 *wîsa. There are problems relating to this interpretation. First, the root is agus- and not aguis-. Secondly, there is no form found of a noun, aguisa, but only aguisa from the verb aguisar. Whereas a Germanic origin would be correct for the form guisa, agusamen and cognate forms derive from agusar. All other mss. of the New Testament have escoutriment or escautriment (cf. SW 3, 161 ‘Schlauheit, Findigkeit’), apart from NTP and NTL. Given the presence of saviezas in NTP, it seems clear that guisa is a bad reading of sauisa, admittedly a weak translation of Vg. astutia alongside escoutriment, but preferable to an unattested form.
3947. noseglorieg; the imperative gloriege of gloriejar is required.
3948. osephas, with Sephas instead of Cephas.
3949. cossabetz, with a missing straight titulus over -e-, is a calque on Lat. conscius ‘conscious, knowing’.
3950. Both cases of ja misread as la by Wunderli. Cf. NTC, NTZ Ja.
3951. deadoladi, for Lat. saturati ‘full’; cf. NTP sadollat.
3952. apostols, first wrote apol-, then converted l to long s.
3953. propter xristum ‘for Christ’, untranslated here.
3954. Wunderli, mistakenly, reads a.
3955. noestabli, calqued on Lat. instabilis ‘unstable’.
3956. Mon/daduras, not in PD, but the meaning ‘offscouring, filth’ can be derived from Levy’s mondar ‘netttoyer, monder’.
3957. .xi., an abbreviation for Christ, instead of .x, cf. Vg. “decem milia”.
3958. paubres, instead of expected paires for Vg. patres; cf. NTC, NTZ pl. payre. Note the insertion in KJV ‘yet [have ye] not many fathers’, to help a seemingly incomplete sentence. Wunderli prefers pairos.
3959. plauangeli, with no stroke across the descender of p-, for per.
3960. fraires, not in NTC, NTZ, but in NTP; cf. also in Sp. Escurialense I.j.6 hermanos, and BnF, lat 342 (128a9), 343 (218a21) fratres.
3961. ressemblador, where top strokes of -ss- are missing.
3962. mont, with a bar over o for n; Wunderli “mout”, without comment.
3963. queuos a/moneste ‘that he bring you into remembrance’; cf. Lat. “qui vos commonefaciet”.
3964. Qui; cf. Vg. quid.
3965. desestatz; cf. PD, s.v. dezestar ‘être absent’.
3966. atrussament; see PD, s.v. atruisamen, -usamen ‘destruction’.
3967. leulh uelh, in which ulh is cancelled.
3968. aime, Vg. pl. azymi of adj. azymus ‘unleavened’, borrowed from Greek; not in PD.
3969. enaimes; see the note for 1 Co 5:7 aime
3970. desiratz, retained by Wunderli; Vg. debueratis, NTC, NTZ deoria.
3971. Musa, retained by Wunderli, instead of Ausa; cf. W-W, Stutt. Vg. “Audet aliquis” ‘Dare any of you’ and BnF, lat 342 (218c1), 343 (218d13-14) “Audet aliquis”, but not in NTP, NTC, NTZ; cf. PD, auzar ‘oser’, with the tonic stress on a-.
3972. uas, Vg. apud (Douay “before”), twice in this verse.
3973. iuiarein.
3974. leseu fraire. el fraire, in which meaningless “el fraire” has not been cancelled. Retained by Wunderli; but cf. Vg. “qui possit iudicare inter fratrem suum”.
3975. uas, Vg. apud (Douay “with”) for the first vas in this verse; the second instance also means ‘with’, though the phrase “e no vas les sanhs” is not in the Vulgate.
3976. nofizels, calqued on Lat. infideles ‘the unbelievers’.
3977. enouas/ les sanhs, not in W-W or the Stutt. Vg., but in NTP “e non am los santz”, NTC, NTZ “e non enapres li sant”, and Sp. Escurialense I.j.6 “E esto es en los fieles”; cf. BnF, lat 342 (128c15), 343 (219a7) “et non apud sanctos”.
3978. Ja again misread by Wunderli as La (see 1 Co 4:8); cf. NTC, NTZ “acer forfayt es ia”.
3979. iuezis; see the note at Joh 9:39 for juezi.
3980. Per que maierment, with following missing text that can easily be reconstructed as “recebe majorment injuria?”. The following opening text “Per que majerment no” being identical to the beginning of the previous sentence picks up at “sufretz la bauzia?”, the translator or the scribe having jumped from the opening words to the same wording. Compare NTC “Perque non recebe maiorment eniuria? Perque non suffre maiorment engan?”. Wunderli does not allude to the missing text.
3981. raubaudor, with the second -u- cancelled.
3982. noposezi..n, the letters -ra- in poseziran being unreadable; cf. NTP posseziran.
3983. acerta, the only instance of NTL acerta instead of acertas; acerta is found three times in NTC (Mar 16:19, Luk 1:1, Heb 9:1).
3984. Missing “mas santificati esz” restored from NTP “mas santificat es”.
3985. mas totas causas noendi/fico, not found in W-W or the Stutt. Vg. texts nor in their apparatus; cf. however the insertion of BnF, lat 342 (128d3-4), 343 (219b5-6) “sed non omnia hedificant”, text found in 1 Co 10:23 “sed non omnia aedificant”. That text is absent also in 1 Co 6:12 NTP, NTC, NTZ, and in Sp. Escurialense, I.j.6.
3986. quar laquals, in which -ua- in quar is barely readable and in which la in la quals is a mistake for lo.
3987. cumpardi
3988. etuna quega, for “et una quega”; see “una quega” again in 1 Co 15:38 from Lat. unaquaeque, fem. form of masc. unusquisque ‘every’.
3989. alamoler, in which ala- is largely invisible.
3990. al/ al; the first al at the end of the line is cancelled.
3991. Wunderli, mistakenly enters el; Vg. “et vir”.
3992. de<c>ossetiment, with -c- over -o-.
3993. nocontinencia, calqued on Lat. incontinentia ‘incontinence’.
3994. lautre, Lat. “alius … alius”, meaning ‘one … another’ misunderstood; see W-W “alius quidem sic, alius uero sic”, ‘one after this manner, and another after that’. Wunderli retains the first “l’autre”.
3995. permaran, with a missing straight titulus over -a- before -m-.
3996. sinose conteno, ‘if they cannot contain themselves’; cf. refl. vb. in NTC, NTZ “si non se contenon”.
3997. nofizel, calqued on Lat. infidelis for which understand the meaning ‘unbelieving’ here and in vv. 13-15.
3998. perlabaro, with an -e- over cancelled -a- in -la-.
3999. no/ nede, calqued on Lat. inmundus ‘unclean’.
4000. foro, with a lost conclusion easily reconstructible as “mas ara so santi”; cf. W-W and the Stutt. Vg. and BnF, lat 342 (129b5), 343 (220a8-9) “nunc autem sancti sunt”, in complete agreement with NTP, NTC, NTZ “mas ara son sant”, Sp. Escurialense “mas agora santos son”. As for the choice of santi over sanhs, see in the note for Mat 6:9 santificatz, the treatment of the abbreviation sci as pl. santi in Rom 8:28, 1 Co 6:2, and Col 3:12.
4001. deparcas. Wunderli reads the word as departas.
4002. Wunderli punctuates: “et aissi co le Senher apelec, u quec enaissi ane”.
4003. circucis, with a missing straight titulus for -n- over -u-; see the note in Act 7:8 on the choice of -m- rather than -n-, as in NTC cercuncis. Wunderli: Circucis.
4004. nietz, without the straight titulus for -n- over -e-.
4005. uas deu, not in the apparatus of W-W, the Stutt. Vg. nor in NTC nor NTZ, but in BnF, lat 342 (129b23), 343 (220b4) (“apud deum”), and also in NTP “endreg Dieu”, and Sp. Escurialense I.j.6 “esquantra Dios”. Wunderli carries these words over to 1 Co 7:21.
4006. defranquetat; not in W-W, Stutt. Vg. nor BnF, lat 343 (220b5), but in BnF, lat 342 (129b24-25) “de/ libertate”. Nor do NTP, NTC, NTZ have the equivalent of “de franquetat”.
4007. apelansa, though not in PD, would doubtlessly have the same meaning as 1 Co 7:20 apelament; cf. PD, s.v. apelamen, ‘appel, appelation; invocation’. See BnF, lat 342 (129b30), 343 (220b13) “in qua uocatione”, the reading given in the Stutt. Vg. apparatus from the Sixtine text. That insertion is not in NTP, NTC, nor NTZ.
4008. apreissant.
4009. mesura, in which -r- has overwritten a long -s- the top of which has not been scraped off.
4010. coma, in which c- is barely discernible.
4011. etes deuezitz, quite clearly belonging to verse 33 here as in the Stuttgart Vulgate and in BnF, lat 343 (220c25-26) as opposed to 342 (129c27) which places these words at the beginning of of v. 34, as does W-W and NTC.
4012. quemonestes, with m- instead of h-. Wunderli retains the reading as: “que·m onest es”.
4013. sesem/pait, for “ses empait”, in which -ait is to be pronounced as ach, as found in NTL Heb 12:15 empache (Lat. inpediat) ‘hinder, impede, prevent’; cf. PD, s.v. empach ‘empêchement, obstacle’, and NTC “poder de pregar lo Segnor sença empachament”, ‘power to pray to the Lord without obstacle’.
4014. depregar alsenhor esser, in which esser appears to be a stray verb at the end of the sentence. The attachment of “de pregar al Senhor” comes from BnF, lat 342 (129d5), 343 (220d10) obsecrandi instead of W-W and the Stuttgart Vulgate observandi. Note the relationship of obsecrare ‘beseech, implore, entreat’ to the noun obsecratio ‘prayer, entreaty, supplication’, which would be the source of “de pregar al Senhor” here and in NTC “que done poder de pregar lo Segnor sença empachament”, NTZ “haver liberta de pregar lo Segnor sencza empachament”.
4015. laid; cf. PD, s.v. lag, lait ‘laid, vilain; sale’.
4016. sobre creguda, calqued on Lat. superadulta ‘grown up, fully mature’.
4017. lobar, bar ‘husband’, suject of viu.
4018. afraquida, with the missing straight titutus for -n- over the second -a-.
4019. “Mulier alligata est legi (343 legi uiri) quanto tempore uir eius uiuit. Quod si dormierit uir eius liberata est a legi uiri (343 a lege uiri), Cui (343 cui) uult nubat. tantum in domino” BnF, lat 342 (129d17-21), 343 (220d25-26| 221a1-4).
4020. ydolas, with -s cancelled.
4021. anco/sciencia, in which the -c- and -o- of anco are so tightly squeezed together at the end of the line as to be hardly readable.
4022. la causa, for the noun idolothytum ‘food offered to idols’; cf. NTC “las cosas” and NTZ “la cosa”.
4023. laiza ‘soils’, incorrect for lauza ‘commends’, is probably due to the attraction of laizada ‘soiled’ at the end of the previous verse. Wunderli retains laiza.
4024. NTC “abondiaren ... defalhiren”, and NTZ “habundiaren ... defalhiren” have the verb sequence found in the KJV and the Stuttgart Vg. versions, whereas the reverse order, ‘a wanting, an abundance’, appears in BnF, lat 342 (130a18-9), 343 (221b9-10/11) “defficiemus ... abundabimus (342 habundabimus)”.
4025. queala cossiencia; Vg. “qui habet scientiam in idolio”.
4026. noescadalize, without the straight titulus for -n- over the -a- of -ca-.
4027. empaisso, with the missing stroke across the descender of -p- for -per-.
4028. apostalat, with a poor attempt to write an -o- over the -a after -t-.
4029. uas, for Vg. apud (Douay “with”).
4030. causa laireia, with the meaningless word laireia, a bad copy of caualaireia; cf. PD, cavalairejar ‘combattre’. One can translate here the Lat. verb P3, pr. ind. militat as ‘does military service’. Wunderli reads “cavalaireja” directly from the ms.
4031. no, without the second stroke on the -o-.
4032. laleges, with the -e- after -g- cancelled.
4033. Omitted text, readily restored from Act 13:38 “en la leg de Moysen”; cf. BnF, lat 342 (130b25), 343 (221d2-3) “in lege moysi”, as in W-W and the Stuttgart Vg.; cf. NTP “en la ley de Moysen”, NTC “en la ley de Moysent”, NTZ “en la ley de Moyses”, and in Sp. Escurialense I.j.6 “en la ley de Moysen”.
4034. Missing text due to a jump from esperansa to the same, which can be restored as “[e cel que trilha, en esperansa]”, using the verbal root trilh- in 1 Co 9:9; cf. BnF, lat 342 (130b31), 343 (221d9-10) “et qui triturat in spe fructus percipiendi”, and NTP “e cel que trilla en esperansa de recebre los frug[z]”. This missing text noted by Wunderli as a “construction modifiée dans la Vulg.”.
4035. carnas, retained by Wunderli; cf. Vg. carnalia, NTC, NTZ carnals.
4036. nomaniorment, with an unwanted raised titulus for -n- of -a-. It appears also that the -o- before -r- is written over another letter, presumably an -e-, perhaps by another hand. Maierment and maiorment are used in NTL.
4037. ala uanglei; cf. Lat. euangelio.
4038. Wunderli el, mistakenly, for e·l.
4039. sieu nopreicarei/ noes ami, the first no being erroneous.
4040. sino/ uolontos; no/ uolontos is calqued on Lat. invitus ‘unwilling, against one’s will’.
4041. lo/guers, with an ink blot over the -o- at the end of the line.
4042. que no use; see BnF, lat 342 (130c25-26), 343 (222a15) “ut non abutar”, translated as NPT “... que ieu non use”, versus NTC, NTZ “... que yo non use mal”, and Sp. Escurialense I.j.6 “e que no use mal”. It appears that the NTL translator understood Lat. abutar to mean something of the order of ‘to use up, to exhaust’, thus ‘bad’. Note Wycliffe’s translation ‘that I use not my power in the gospel’ with no adjectival modifier such as ‘bad’.
4043. sotz leg, cf. Vg. “sine lege”.
4044. totatz, with impossible accented final -atz for unaccented -as. Wunderli, however, retains it.
4045. fai/ fes, with fai cancelled.
4046. essems pregatz, calqued on Lat. comprehendatis ‘you obtain’.
4047. soste, for “s’este”, 3 p. s. pres. from refl. estener. Wunderli replaces the form with “s’asten”, which he does not comment on.
4048. corona corumpabla, in which corumpabla is a calque on Lat. incorruptam ‘incorruptible’.
4049. eu nocertas, with mistaken ms. eu for en in Lat. “in incertum”, on which is calqued ms. “no certas” with a cancelled -s with loss of -n in the tonic syllable; cf. NTC “non-certan”, NTZ “non certan”, both without the prep. -en.
4050. lapeira coseguetz.
4051. beplagut, calqued on Lat. beneplacitum ‘well pleased’.
4052. es/crebadadi, incorrect for Lat. prostrati ‘overthrown’; cf. PD, escrebantar, ‘renverser’and Heb 3:17 escrebantadas.
4053. cec, alternative spelling of sec for Vg. sedit ‘sat’.
4054. essaiere, where e replaces o. Wunderli: “essajere[n]”.
4055. dordelor, with the cancellation of dor.
4056. destermenador; Wunderli “destrumenador”, which he views (vol. 2, p. 155) as “une forme corrompue influencée par destruïmen, destruzemen qui présuppose un verbe *destrumenar (pour destruïr, destruzir)”. The diacritic over t is normally interpreted as -er-, and not -ru-. Cf. PD destermenador, s. m. ‘exterminateur’.
4057. castiasa, retained by Wunderli.
4058. caia; Wunderli caja.
4059. Teptatios, without the curved titulus for -m- over -e-.
4060. boaiutori. Nowhere else have we found a translator’s reinforcing modifier bo with ajutori; cf. NTC, NTZ “mas acer fare aiutori”.
4061. meizeissi, with the -i- for mei- cancelled.
4062. Doncas ami es, in which ami is a misreading of no, in Vg. the Latin question nonne ‘is not?’; cf. NTP “doncas non es” and NTC, NTZ “donca non es”. Wunderli: “doncas no es”, without comment.
4063. edu calitz, words not in the Stuttgart Vulgate; however, W-W has in its apparatus the Sixtine and Clementine versions, “pane + et de vno calice”, found also in BnF, lat 342 (223a7), 343 (131b7) “et de uno calice”. See NTC, NTZ “e d’un calici”.
4064. ydolas: s expuncted.
4065. We use the same division of verses 22 and 23 as Nüesch in NTC. The Stuttgart version prefers to include the first sentence of our v. 23 in v. 22.
4066. a/ mi. Note the NTL occurrences here of the 1st pers. pron., absent in W-W and the Stutt. Vg. but present in BnF, lat 342 (131b22-24), 343 (223a23), “Omnia mihi licent. sed non omnia expediunt. Omnia mihi licent sed non edificant (343 non omnia hedificant)”.
4067. lezo ami.mais, with those words cancelled between causas and no·m.
4068. Wunderli places this clause at the end of 1 Co 10:22.
4069. endifico, with a barely visible beginning of the titulus over e-; note that endific- with -n- is the NTL usage. Note NTC “non me hedifican”, with the pronoun that is not in NTL or NTZ “non hedifican”.
4070. nofizels, calqued on Lat. infidelium ‘of them that believe not’.
4071. enterocantz; see the note at Mat 27:11.
4072. es deus, in which es is cancelled.
4073. esclauaira/da, and in v. 6 “es caluairada”, for escaluairada. Given the meaning ‘shaven’ and Lat. calvus ‘bald’, we see that -cla- is a metathesis of -cal- in an inf. escalvairar. PD has neither that verb nor the related nominal variant descalvairament ‘the shaving of one’s hair’, the latter found in COM3 VGSF, p. 139. Note in 1 Co 11:5, 6 the verb NTC scalveyra, NTZ scalvayra (tonic -a for -ada); cf. also in Sp. Escurialense I.j.6, 1 Co 11.6 “Si fea cosa es a la mugier seer tresquilada o descaluada, cubra su cabeça”. NTP has yet a different root in 1 Co 11:5, 6 escalvinada.
4074. We have here a jump from sentence final in v. 11:6 “le seu cap” to the same in v. 11:7, which is easily reconstructed as “Acertas lo bar no deu velar le seu cap”, acertas being the translation of quidem in 1 Co 11:14, 11:18, 11:21; cf. BnF 342 (131d1-2), 343 (223c23-24) “vir quidem non debet uelare caput suum (suum absent in 342)” and NTP “Certas. L’ome non deu cubrir son cap”; NTZ “Acer l’ome non deo cubrir lo seo cap”.
4075. uelam, ‘cover’, instead of the Stutt. Vg. potestatem ‘power’ and BnF, lat 343 (223d5/6) potesta/tem versus BnF, lat 342 (131d8) uelamen; cf. NTC, NTZ cubriment, NTP cubrement. Note the absence in PD of of velam, rather frequent hereafter.
4076. nons. Wunderli reads no·us directly from the ms.
4077. auta. Wunderli reads anta directly from the ms.
4078. contendeire, deriving from Lat. adj. contentiosus ‘contentious’, the only occurrence in the NT and NTL; cf. BnF, lat 342 (131d20), 343 (223d20-21) “uidetur contenciosus esse” ‘is seen to be contentious’. Though the adjective is lacking in PD, one finds there the verb contendre ‘contester, disputer’.
4079. enpentz, pentz being impossible for ‘worse’, we adopt peitz, Mar 5:26 and elsewhere; cf. PD, s.v. peitz, piegz, pietz, adv. ‘pis’, but no petz with that meaning.
4080. aut, for Lat. audio ‘I hear’. Anglade, p. 289, has, for P1, pr. ind. of auzir, aug, auch, and, in note 1, also autz and aus. NTL has for audio Luk 9:9 “eu auzi”, Luk 16:2 “aug”, Joh 5:30 pr. subj. “auzigui”. Wunderli retains aut.
4081. Although not present in NTC or NTL, these words are found in NTZ, consistent with Vg. “audio scissuras esse inter vos”.
4082. denant prenla, minus the article la, is calqued on Lat. praesumit ‘taketh before’.
4083. ebriax, with -a- above -x; cf. PD ebriac, adj. ‘ivre’, and COM2 PC 315 004 003 ebriacs.
4084. Q with a diacritic indicating -ue. Wunderli interprets the abbreviation as “quar”, and corrects to que. However, the form adopted is not consistent with the manner of writing abbreviated quar; cf. the first word in 1 Co 11:23: “Quar”.
4085. manenh, translating Lat. P3 pres. subj. edat; see Rom 14:2 for the first of four instances of obscure NTL manenh. Wunderli: manjeh, without comment.
4086. beura, with an intrusive -r-; cf. BnF, lat 342 (132a28), 343 (224b18) pres. subj. bibat, and NTC, NTZ beva. Wunderli retains beura.
4087. nodignament, calqued on Lat. indigne ‘indignantly, unworthily’.
4088. emperaisso, without the line through the bottom stroke of -p- for -er-.
4089. uos, instead of nos. Wunderli reads nos in the ms.
4090. nos, corrected for Lat. non.
4091. manenh; see the note for Rom 14:2 manenh. Wunderli: manjeh, without comment.
4092. comfoss/etz, one of two instances where com is written in full, the other being Mar 11:25.
4093. erantz, with an unwanted straight titulus over -a- for -n-; cf. NTZ “vos era annant a las simulacras mutas, enayma vos era amena”, and Sp. Escurialense I.j.6 “yuades a las semiença mudas, assi cuemo erades leuados”. Wunderli retains erantz.
4094. escumergansa ‘anathema’, not in PD.
4095. metzeis, without a cancelled -t-. Given the cancellation of the -t- in metzeis in Rom 14:22 and Gal 2:10, the -t- in metzeis is dropped here, and we have not found the form in -tz- in our searches. There is also the assumption here that the correction of metzeis has been overlooked.
4096. linhege de/ lagas, with no correction for linhege before de at the end of the line, and retained by Wunderli; there is, on the next line, lagas with cancelled -a-, over which -en- is written for lengas.
4097. oiuzeui. opaga, “o Juzevi”, being plural, wants plural pagas; cf. Vg. pl. gentiles.
4098. no/emperaisso noes delcors; cf. BnF, lat 342 (132c14), 343 (224d25-26) “non ideo non est de corpore?”.
4099. monti, with unwanted straight titulus for -n- above -o-. A scribe or copyist confused -u- with -n-. The form mont occurs as an alternative in the ms. Wunderli reads “mouti” directly from the ms.
4100. no noble, calqued on Lat. ignobiliora ‘ignoble’.
4101. donam enauiro, translation of Lat. circumdamus ‘we surround with’.
4102. nohonestas, calqued on Lat. inhonesta ‘dishonourable’.
4103. onostas, where Wunderli suggests (vol. 2, p. 213) that the second o could be a scribal error. The word reflects Vg. honestum, pl. honesta, reinterpreted as feminine and repluralized.
4104. aptemprec, with cancellation of the first -p-.
4105. do/nan, aidaicel for pr. part. donant, and aid for ad.
4106. essems sofro, calque on Vg. compatiuntur.
4107. enderit, with fully written -er-; cf. the previous endreit with abbreviated -re-.
4108. eramtz; NTC, NTZ aram. Wunderli emends to eramitz, which he has not found elsewhere. It seems clear that this is the single example of erams, a plural form, where final tz has replaced -s because of following sonantz.
4109. tin/dontz, with a straight titulus over -o- for -n-, in which -o- is a mistake for -e-; cf. NTC tindent and PD tendir, ‘retentir’, from which tindentz is required for Lat. tinniens ‘tinkling’. Wunderli retains tindontz.
4110. traporte; cf. NTZ, NTC traporte and NTL Heb 7:12 traportat. PD has only trasportar.
4111. arga, P1 pres. subj. ardeam; cf. P3 pres. subj. arga in Flamenca: cf. COM2 FLA 3584-3585 “No·us cujes ges que las crins arga/ Na Bellapila”, etc. ‘N’allez pas croire que dame Bellepile/ brûle les cheveux’, etc.
4112. Karitat, with an -r- appearing more like a -c-.
4113. nosegauziss, retained by Wunderli.
4114. i/niquitatat.
4115. las.
4116. elescurtat; cf. PD, s.v. escurdat, escurtat ‘obscurité’.
4117. lamaiar, for Lat. maior ‘the greatest’.
4118. cas, with the missing straight titulus over -a- for causas.
4119. lesperitz, with an almost invisible -z.
4120. azendeificatio
4121. no certa, calqued on Lat. incertam ‘uncertain’.
4122. azuberta; cf. PD, s.v. adubrir, adubert ‘clair, évident’.
4123. aires, in which -tr- was misread, probably by a reader who put a -u- above -ai- for autre; cf. Vg. “in aera” ‘into the air’.
4124. nobrei, with an interlinear -sa- over no-.
4125. oro, written first but converted to ore by adding a curved line on the last stroke of -o.
4126. pairaulas, with the -i- cancelled.
4127. intre ydiotas onofi/zel; nofizels, pl. no-fizel[s] being calqued on Lat. infidelibus, as is pl. Lat. idiotae; cf. BnF, lat 342 (133c30), 343 (226d1) “intrent autem idiothe (342 idiote). aut infideles”, and NTC “entron li diot e li non-fidel”. Wunderli retains the ms. reading.
4128. ydiotas, with -s cancelled since ydiota is a singular noun.
4129. azoraran; cf. sg. Lat. adorabit and NTC, NTZ orare. Wunderli: azoraran.
4130. prenonci/ans, for Lat. pronuntians ‘affirming, declaring’. The translator appears to have substituted Lat. praenuntians ‘announcing’. Though PD does not have prenonciar, Godefroy’s Lexique de l’ancien français has prenoncer, v. a., ‘annoncer’.
4131. parlar, at the end of the line.
4132. eteus eterprete, with the e between et and us cancelled, and with -n- added in enterprete. Wunderli reads e[n]treprete.
4133. siser/a, with the loss of the negative in “si no sera”; cf. NTC “Mas si el no sare …”. Wunderli omits the negative.
4134. persegles, corrected to “per se[n]gles” for ‘one by one’; cf. Vg. “per singulos”, NTC, NTZ “per sengles”. Wunderli: “per segles”, which he regards as an alternative form of sengles (vol. 2, pp. 239-240).
4135. aprego, retained by Wunderli.
4136. prezi|quel, with -l instead of -i.
4137. sebelhitz; see the note for Col 2:12 essems-sebelhidi.
4138. als canti, with -s cancelled and al and canti joined.
4139. .I. with superscript, which Wunderli interprets as “Jacobus”. NTC “Jayme”, NTZ “iaco”. It is unlikely that the Latin form would have been used here. The only other example of Latin Iacobus is written in full (Jam 1:1), and the normal form in the vernacular is Jacme.
4140. perlas, with -s cancelled.
4141. cretz, for Latin credidistis, which is translated elsewhere in NTL as crezetz six times counting the scribe’s correction as Mar 11:31 “cre<ze>tz” by adding -ze- above cretz, the form here in v. 11 which we have corrected. Only once do we have the Rom 11:30 crezesz variant spelling. Wunderli: “cretz”. We have found one example of cretz as a 2 sing. pr. ind. in COM3 TSFG 63 001, not appropriate here.
4142. ais, with the painted capital M missing for lack of room for a two-lined letter.
4143. A fine example of a jump from “resurectios de mortz no es” at the end of v. 12 to the same here. Wunderli gives only the Vg. form. “Mais si” has been included here, given the repetition of “Mais si” in vv. 13 and 14, and the presence of these two words in NTC and NTZ.
4144. nostra, which Wunderli rightly reads corrects to vostra, although he makes no remark about the ms. form. Cf. Vg. “inanis est et fides vestra” and NTZ “la vostra fe es vana”. See also note to 1 Co 15:17.
4145. Wunderli: “es contra”. But cf. Vg. “Diximus adversus Deum”, NTC, NTZ “testimoni contra Dio”.
4146. nostra; cf. Sutt. Vg., BnF, lat 342 (134b16), 343 (227c20) uostra, NTC, NTZ vostra, and Sp. Escurialense I.j.6 uuestra.
4147. en/derit, with the reversal of er for re.
4148. Following the Stuttgart Vulgate, along with Wunderli, we retain the remainder of verse 26 here whereas NTC carries it into v. 27 as in W-W.
4149. aicelui, without cancelling the -i- of ai-. Wunderli: “a icelui”, not noted elsewhere. It would seem that the scribe first assumed the presence of an aicel type form.
4150. bateiadiperlos, in which per is squeezed in the small space separating the two nouns.
4151. enoperilham, with the -s of nos missing. Wunderli retains the ms. reading.
4152. no/ sauis, calqued on Lat. insipiens ‘foolish one’.
4153. una quega, from fem. Lat. unaquaeque; see the note for una quega in 1 Co 7:2.
4154. delastela, with the initial -l- written above -a-. NTZ has “de las estelas”.
4155. em, with the waved line for -m above e- is assured by the sequence of em written in full in vv. 43, 44, 45 instead of the verb es in all other versions consulted.
4156. resucitarem, note P1 resucitarem ‘we shall arise’ vouching for the verb surget instead of the Stuttgart Vg. surgit ‘it is raised’; cf. in the W-W apparatus surget in vv. 42, 43, 44, the reading also in those three verses in BnF, lat 342 (134d14, 16 bis, 18), 343 (228b21, 24 bis, 228c1).
4157. eno/corumpcio, with the noun no-corumpcio calqued on BnF, lat (134d15) 342, 343 (228b22) incorruptione.
4158. em; see the note for em in v. 15:42.
4159. eno/nobleza, with the noun calqued on Lat. ignobilitatem.
4160. resucitarem; see the note in v. 15:42
4161. em; see the note for em in v. 15:42.
4162. resucitarem; see the note in v. 15:42.
4163. em; see the note for em in v. 15:42.
4164. resuci/tarem; see the note in v. 15:42.
4165. home, with -e cancelled.
4166. coportem, with interlinear -r- between -o- and -t-.
4167. nocorumptio, calqued on Lat. incorruptelam ‘incorruption’.
4168. Elmouement, translating Vg. “in momento”, with NTL mouement meaning ‘in a moment’ rather than ‘in a movement’; cf. 1 Th 5:1 movementz for Lat. momentum, which can mean both ‘moment’ and ‘movement, motion’. PD, s.v. movemen, gives only ‘mouvement; impulsion’.
4169. Can, a mistake for car, however retained by Wunderli; cf. Stutt. Vg., W-W enim, as in BnF, lat 342 (135a6), 343 (228d2), and NTP, NTC, NTZ car.
4170. nocorumpudi, calqued on Lat. incorrupti ‘incorruptible’.
4171. nocorumptio, calqued on Lat. incorruptionem ‘incorruption’.
4172. nomortale/tat, calqued on Lat. immortalitatem ‘immortality’.
4173. nocorumptio, calqued on Lat. incorruptibile ‘incorruptible’.
4174. nomortalital, with mistaken -l for -t, calqued on Lat. immortalitatem ‘immortality’.
4175. enomoua/ble, with which movable is calqued on Lat. immobiles ‘immovable’.
4176. Understand: ‘en lo’.
4177. culhitas; see the note at Rom 5:26 culhicha for the treatment of culhitas.
4178. reipausi, with unwanted -i- in rei-, retained, however, by Wunderli; cf. Lat. P3 hort. subj. ponat, NTP repauze, NTC repause ‘lay in store’.
4179. cotraspassarei, in which co is mistaken for eu; cf. Vg. “nam Macedoniam pertransibo”, NTC, NTZ “yo traspassarey”. Wunderli simply suppresses co.
4180. uas, for Vg. apud (Douay “with”).
4181. enefesia, “en Efesia”, an addition not found in our searches. A translator may have taken Ephesi ‘at Ephesus’ from a marginal note or else have picked it up from 1 Co 16:8 Ephesi.
4182. denas/tiuena, for “de Na Stivena” ‘of My lady Stuveba’, translating Stutt. Vg,, W-W., BnF, lat 342 (135c1) “st[e]phene”, 343 (129b24) “stephenae” ‘of Stephen’, and NTP “Stevena”, NTC “Estevena”, NTZ “Estefena”. A translator or a scribe of the Oc. tradition has mistakenly treated masc. Lat. noun Stephenae as the name of a female because of the -a. Wunderli attempts to clarify by entering “d’en Astivena”.
4183. essems obrant, calqued on Lat. cooperanti; cf. BnF, lat 342 (135c5), 343 (229c4) cohoperanti.
4184. euos, for Lat. “in uobis”, not in W-W., Stutt. Vg. nor in NTP, NTC, NTZ.
4185. denasti/vena; see the note in 1 Co 16:15 for “Na Stivena”.
4186. Understand: “en lo”.
4187. ablalor pri/uada glesia, translating Vg., W-W “domestica sua ecclesia” ‘the church that is in their house’.
4188. del senhor; cf. NTP “del senhor”, but NTC “de lui”, NTZ “de luy”.
4189. auos, completely cancelled before “ab vos”.
4190. fenita, a cross between Oc. fenida and Lat. finita; also in the closures of James and 2 Peter.
4191. cofortar, which Wunderli reads as “coforta”, and separates it and the next word, “aicels”, with a comma. Cf. Vg. “consolari eos”, NTC “consolar aquilh”.
4192. noso fretanssas, in which ‘no sofretanssas’is a mistaken reading at some point in the transmission of Lat. “in tolerantia” ‘in tolerance, endurance’ as intolerantia ‘intolerance’, thus the Oc. calque “no-sofretanssas” instead of correct “sofretanssas”. One finds that mistake in BnF, lat 342 (135d24) intolerantiam, and in BnF, lat 343 (230a15/16) “in/tolerantiam”, in which in at the end of the line has the mark indicating the continuation of in- on the next line. Note in NTP the correct reading “el sufriment”.
4193. demeissas, retained by Wunderli, for correct “de meteissas”.
4194. enos frem, for “e nos [so]frem”.
4195. Quar; note the omission of sabent here, maintained by Wunderli, for Lat. “scientes quoniam”, translated also in 2 Co 4:15 and 5:7 as “sabent quar”, and in NTC, NTZ as “sabent car”.
4196. queen uos, retained by Wunderli, for Vg. “quae in nobis” and BnF, lat 342 (136a11), 343 (230b10-11) “que in nobis”, NTC, NTZ “en nos”.
4197. per uos, for Vg. “in nobis” and BnF, lat 342 (136a12-13), 343 (230b12) “per nobis”. Wunderli reads the word as nos.
4198. coversem; Wunderli interprets as “covers em”, attracted by Vg. “conversati sumus”. However, the verb is treated as active in the Oc. tradition: NTC, NTZ “aven conversa”. Here the pret. replaces the perfect tense. Cf. KJV “we have had our conversation in the world”.
4199. legisz/ conogues, with the conj. e lost in going to the new line.
4200. enaissi conoguesz, in which the model of the copy would have been “enaissi co e conoguesz”, but is scrambled by a jump from Oc. “co e” to the co- in conoguesz; cf. Vg. “sicut et cognovistis”. NTC, NTZ “enaysi coma vos conegues”.
4201. uas, for Vg. apud (Douay “with”).
4202. uas, for Vg. apud (Douay “toward”).
4203. Note that Waldensian NTC carries “Mas si fo en lui” over into v. 1:19 as does NTZ, judging by the punctuation “Mas si fo en luy”; cf. BnF, lat 342 (136b3-4) “non est in illo est et non unus est in illo est” (with, in margin set, presumably correcting unus), 343 (230c14-16) “non est in illo est et non. Set est in illo est”.
4204. The loss of Timothy can be restored from the objective case of Timotheu in 1 Co 4:17; cf. BnF, lat 342 (136b6-7) “per siluanum. et thimotheum”, 343 (230c18-19) “per siluanum et timotheum”. Wunderli emends Silva to “Silva[no]”, but does not show an omission, merely, in note 351, the Vg. reading “per me et Silvanu et Timotheum”.
4205. sen/horeian, in with the final nasal is a straight titulus for -n rather than the curved one for -m; cf, Vg. P3 dominamur ‘we dominate’. Wunderli: “senhorejan”.
4206. essems o/brer etaiudador, in which essems-obrer is calqued on Lat. cooperatores ‘fellow helpers’; cf. BnF, lat 342 (136b18-19) “uel cohoperatores/ [et] adiutores sumus”, of which “uel cohoperatores” has been cancelled out, and 343 (230d7-8) “sed cohoperatores et aduitores sumus”; cf. NTP “ensemps-obrier et adjutori”, the same calque as in Php 2:25 “essems-obrer”; cf. NTC, NTZ “mas sen aiudador”, and Sp. Escurlialense, I.j.6 “mas ayudadores somos”.
4207. uas, for Vg. apud (Douay “with”).
4208. alegri, retained by Wunderli; since the pres. subj. P3 fassa requires a noun object and there being no Oc. noun alegri found as of now, alegre is substituted. Note however that verbal P1, pr. ind. alegri instead of alegre is found in NTL Lau 1:6 and in NTP 2 Jo 1:4, Rom 16:19, 2 Co 7:16, Php 4:10 “ieu mi alegri”, and also in COM2 Paulet de Marselha PC 319 003 007 “et ieu m’alegri quar mi” and Lanfranc Cigala PC 282 012 033 “Alegre·m fai don m’alegri chantan”. The full verb solution is to be found in NTC “lo qual alegre mi”, NTZ “lo qual alegra mi”. One finds in Alibert (1965)’s dictionary, s.v. alegre, -a, the intr. and reflex. verbs alegrar and alegrir ‘égayer’, derived from Lat. alacer, alacris (later *alecer, *alacris).
4209. me contristec. nocontristec mi; cf. BnF, lat 342 (136c2/3) “contrista/uit non me contristauit”, as in NTP “me contristed non me contristet”, but 343 (231a5) “contristauit me. non me contristauit”, as in “contriste mi, el non contriste mi”; cf. NTC, NTZ “contriste mi, el non contriste mi”. The W-W apparatus gives me after the first verb in the Sixtine version; cf. Sp. Escurialense, I.j.6 “me contristo, no me contristo”.
4210. See note for Mat 6:34 avonda.
4211. daqs/ta, with omission of the straight titulus over -q- for -ue-.
4212. aquesta pistola, not in NTC, NTZ, but in BnF, lat 342 (136c11) expunctuated “hanc epistulam”, then c12 uobis unexpunctuated, 343 (231a12/13) “uo/bis hanc epistulam”; cf. NTC “yo scris”, NTZ “yo vos ay script”.
4213. presona, with titulus over p for pre-. Wunderli: “persona”.
4214. mosoconoissem, in which the first -o- has been converted to an awkward -e-.
4215. las guis|cosias, missing in the text of the Stutt. Vg. and in W-W as well as in the apparatus, but found as BnF, lat 342 (136c18), 343 (231a21) uersucias, Cl. Lat. uersutia ‘craftiness, subtlety, deceit’, stronger than PD, s.v. guiscozia ‘habileté, astuce’. It is absent in this verse in NTC or NTZ, and in Sp. Escurialense, I.j.6. Note that the -s- before tonic -i- is pronounced as [z]; cf. NTL 2 Co 11:3 and Eph 4:14 guiscozia. The tonic -i- is assured by the rime in COM2 EMO3 1338-1339 “La ters’ es guiscozia/, que tan d’obs a tot dia”.
4216. odor deuida, probably a jump from vida to vida; cf. NTC “odor de vita en vita”, NTZ “odor de vita per viore”, and Sp. Escurialense, I.j.6 “olor de uida en uida”.
4217. entau/la, retained by Wunderli; cf. BnF, lat 342 (136d13/14), 343 (231c3/4) tabulis, and NTC, NTZ taulas.
4218. azautz, for Lat. idoneos ‘fit, suitable’; cf. PD, s.v. adaut, one meaning of which is ‘convenable’.
4219. This ‘sobre pojam’is not to be confused with the calque “Sobre-pojam” in Rom 3:9, q.v.. This sobre modifying pojam is meant to be understood as the height of that glory above all others; cf. Stutt. Vg. “excellentem gloriam”, translated in Douay “the glory that excelleth”.
4220. aissi; cf. Lat. quod, and NTC ço, NTZ czo.
4221. reborcadi; cf. BnF, lat 342 (137a7-8) “obtusi sunt”, 343 (231d11-12) “obtunsi sunt”, W-W “obtunsi sunt”, Stutt. Vg. “obtusi sunt”, Douay: “were made dull”; and, on a different tack, NTC “son rebota” and NTZ “son rudes”. PD, reborc, adj. ‘obtus’, fits well. Douay “were made dull”, reflects an infinitive reborcar (as yet not discovered).
4222. cosseguen; cf. Stutt. Vg. “consecuti sumus”.
4223. lapairaula, with expunctuated -i-.
4224. nofizels, calqued on Lat. infidelium.
4225. nouezibl/e, calqued on Lat. invisibilis, an adj. not present in the Stutt. Vg. or W-W or in NTZ in “es ymagena de Dio” and Sp. Escurialense, I.j.6 “ymagen de Dios”, but found in NTP “emages del non vizible Dieu”, NTC “ymagena de Dio non-vesible”, reflecting the Latin text of BnF, lat 342 (137b3) and 343 (232a18-19) “immago (342 imago) dei inuisibilis”.
4226. no, with only a scant top of the long -s, perhaps because of a hole.
4227. enauiro portat, to read “enaviro-porta[n]t”, calqued on Lat. circumferentes ‘bearing about’.
4228. Missing text which can be easily restored from BnF, lat 342 (137b29-30), 343 (232c1) “et constituet [nos] uobiscum” ‘and shall present us with you’; cf. NTP “et establira nos am vos”, which will allow the reconstruction “et establira nos cum vos” in preference to NTC, NTZ “e ordenare nos cun vos”.
4229. pes, Lat. pondus ‘weight’, not to be confused with pes/pens ‘thought’.
4230. uistas/ uistas, a duplication due to going from the end of one line to the next.
4231. noma faita, no + calque on Lat. manufactam ‘made with hands’; cf. NTC, NTZ “non fayta de man”, NTP “non facha de mans”.
4232. sobre uestit, calqued on Lat. superindui ‘to put on over, clothe with’; cf. NTC, NTZ sobrevestir.
4233. desplhadi, for despulhadi ‘unclothed’.
4234. sobre uestit; see in 2 Co 5:2 the same calque.
4235. ausardi, well attested, cf. PD auzart, auzat ‘hardi’, whence, from auzart, a plural form auzardi. Wunderli replaces it with ausandi, to reflect Vg. audentes, without comment.
4236. olonh/da, cf. lohnda in PD, s.v. lonhada(n) ‘lointain’; cf. the NTL variant of Act 17:27 lunhda, not in PD.
4237. etribunals, with -s expuncted.
4238. mas ada em manife/st; cf. Stutt. Vg. “Deo autem manifesti sumus”.
4239. nostras, mistaken reading for Lat. uestris. Wunderli reads vostras in the ms.
4240. sobre poiam, seemingly a calque on Lat. praecellimus ‘we excel’, as found in NTL Rom 3:9; cf. sobremonten in NTC “Car o sia que nos sobremonten a Dio per pensa o sia que nos sian amesura a vos”; and NTZ in “Car o sia que nos sobremontan a Dio per pensa, o sia que nos sian amesura, nos sen amesura a vos”. Note also the absence in NTL of “a vos”, reconstructed here: “Siue enim mente excedimus, Deo: sive sobrii sumus, vobis” (Douay: “For whether we be transported in mind, it is to God: or whether we be sober, it is for you.”).
4241. en; cf. NTC, NTZ e, and W-W and the Stutt. Vg. et.
4242. Vg. “si qua ergo in Christo nova creatura”. NTL shares the Latin construction in omitting a verb. However, NTC and NTZ prefer to admit “[es]”, a more consistent version for the vernacular.
4243. Taken from NTP “Mas totas cauzas son de Dieu” and NTC, NTZ “Mas totas cosas son de Dio”; cf. BnF, lat. 342 (137d29) “Omnia autem ex deo”. Wunderli maintains the ms. reading.
4244. delengatio, with an unwanted straight titulus for -n-.
4245. uos, correctly retained by Wunderli, since the subject form is omitted, and we have a conjunctive object form, versus NTC, NTZ “amonesten vos”, where the form is postposed.
4246. euoig, for Lat. “in vacuum” ‘in vain’; cf. NTC, NTZ “en van”, a meaning to be added to PD, s.v. voig.
4247. aiudei, with an off-glided stroke on -i giving the appearance of -r.
4248. receperable, an unknown word with a curved line running through the downstroke of -p- for -er-; cf. Lat. acceptabile, Douay: “acceptable”, NTP receptables, and PD, adj. receptable, adj. ‘recevable, convenable’. Wunderli reads and retains “recepable”.
4249. menbre, a bad reading for Oc. menester; cf. BnF, lat 342 (138a18/19), 343 (233c2) ministerium ‘ministry’and NTP menesteris, NTC, NTZ menestier.
4250. Wunderli misreads mota as tota.
4251. endeiunhs, with pl. dejunhs; see the note to Act 27:33.
4252. nofecha, in which fecha has a missing straight titulus over -e- for -en-, meaning ‘not feigned, unfeigned; sincere’ from Lat. “non ficta”; see 1 Ti 1:5 fenhta, and 2 Ti 1:5 fenta, all fem. p.p. of fenher.
4253. deuerita. enuertut, the latter with an expuncted -i- between -r- and -t-.
4254. delas dest\e/s\e/delas senestras, for “de las destras e de las senestras”; cf. NTC “de las destras e de las sinistras”, and NTZ “de dreytas e de senestras”. Wunderli retains the ms. reading.
4255. eno nobleza, in which no-nobleza is calqued on Lat. ignobilitatem ‘dishonour’.
4256. cono co/nogudi, cf. no-conogudi, calqued on Lat. ignoti ‘unknown’.
4257. sazubre, in which azubre is not found in PD, s.v. adubrir ‘ouvrir’.
4258. aldiable; cf. BnF, lat 342 (138b19), 343 (233d16) belial (Belial, a name for the devil); cf. NTP “al diable”, NTC, NTZ “al diavol”, and Sp. Escurialense I.j.6 “con el diablo”.
4259. al, interpreted as a·l ‘has the’. Wunderli, mistakenly “al”.
4260. ablenofizel, in which no-fizel is calqued on Lat. infideli ‘unbeliever’.
4261. See note to 2 Co 6:15. Once again, Wunderli writes “al”, where the sense demands a·l.
4262. dedeu, added interlinearly after temples.
4263. perysaias; cf. BnF, lat 342 (138b23) “per ysaiam”, 343 (233d20) “per isaiam”, not in the Stutt. Vg. or W-W text or apparatus.
4264. totaretz, for tocaretz. W-W includes the phrase “et ego recipiam uos” in v. 6:17; we place it at the beginning of v. 18, following the Stuttgart Vulgate. No preferred placement can be determined in BnF 342 or 343.
4265. Per donatz, an awkward translation of capite ‘receive’; BnF, lat 342 (138c3), 343 (234a8) Capite, the reading also in W-W and the Stuttgart version; cf. NTZ Recebe, NTC Prene, NTP Prenent. The translator appears to equate reception as an act of pardon.
4266. cumdampna|cio; see note for Mat 12:7
4267. denant dissem, versus NTC “yo denant dis”, NTZ “yo derant dis”. Ms. els uostres is a mistake for “els nostres”, which Wunderli reads directly from the ms: cf. BnF, lat 342 (138c5-8), 343 (234a11-15) “Non ad condempnationem (342 condemnationem) uestram dico. Prediximus enim quod in cordibus nostris estis ad conmoriendum et ad conuiuendum”. Note calqued denant-dissem (pr(a)ediximus), essems-morir (conmoriendum), and essems-viure (conuiuendum).
4268. Monda, instead of multa ‘great, much’. Wunderli reads and retains “Mouda”.
4269. uas, for Vg. apud (Douay “for”).
4270. sobre auondi, calqued on Lat. superabundo ‘I am exceedingly joyful’.
4271. ca/ns carns, in which cans is cancelled.
4272. enrotas causas, for “en totas causas”, which Wunderli reads from the ms; not in NTP, or NTC, NTZ, but in BnF, lat 342 (138c14-15) “sed omnem in omnibus tribulationem”, 343 (234a23-24) “sed omnem tribulationem in omnibus”.
4273. eneis, with e- cancelled.
4274. auos, a bad reading of “a nos”, which Wunderli reads from the ms.; cf. NTC, NTZ “a nos”.
4275. contristei, instead of P3 pret. contristec.
4276. que, followed by a blank space the width of uos; cf. NTC “que vos non soffra”, NTZ “que vos non sufra”.
4277. detriment, meaning Lat. detrimentum ‘loss, detriment, damage’, missing in PD, but found in Mistral’s TdF detriment ‘détrimen (rom. destrimen)’; see also NTL Php 3:7 detrimentz, and Php 3:8 detriment (bis), also to be found in COM3..
4278. endenhasa, for endenhansa.
4279. ueian/za, with the loss of -n- after ue-; see the note at 1 Pe 2:14. Wunderli replaces the reading with vendeta. See note to Luk 18:8.
4280. nolaizatz, calqued on Lat. incontaminatos ‘undefiled’.
4281. aicels, with the -s cancelled.
4282. avem a vos; “a vos” does not occur in any of the versions searched.
4283. uas, for Vg. apud (Douay “to”).
4284. dedeu, “de Deu”, though absent in NTC, NTZ, cf. NTP “la temor de Dieu”, found also in BnF, lat 342 (138d23), 343 (234d1-2) “timore dei”.
4285. anta, apparently a scribe’s bad reading of auta ‘deep, profound’; cf. NTC autessima, NTZ autesima.
4286. lacomunhalansa, retained by Wunderli, with a misplaced -h- for “l’acomunalhansa”; cf. PD acomunalansa ‘participation’, but -lh-, s.v. acomunalar, -alhar ‘faire part’.
4287. e nos; Wunderli mistakenly reads “a no<s>”; cf. NTC, NTZ “en nos”.
4288. auondentz.
4289. autres dels essems la/uzantz, with the misplacement of dels, which should occur before “essems-lauzantz”, calqued on Lat. conprobans ‘approving’; cf. NTC, NTZ “la cura de li autre”.
4290. fraituro. Wunderli strangely emends to fraitura, on the basis of correcting the reading according to fraitura later in the verse. It clearly requires an adjective to translate Vg. egenus; cf. NTC, NTZ besognos.
4291. dedela cabar, with the first d- cancelled, followed by Wunderli, whereas the whole beginning de- should have been deleted; cf. NTZ, NTC “enaysi sia de perfar de czo (NTC ço) que vos ave”.
4292. degaleza; note the following 8:14 engaleza. PD, s.v. egalar, accepts also engalar.
4293. NTC, NTZ “Al present temp ... que l’abondancia de lor sia compliment de la vostra besogna, que eygaleça (NTZ eygaleça) sia fayta”, appear to have lost text where our dots are supplied; cf. BnF, lat 342 (139a29-b1), 343 (235a25-b5) “in presenti tempore uestra habundancia illorum inopiam suppleat. ut et illorum habundantia uestre inopiae sit supplementum. ut fiat equalitas. Sicut scriptum est in exodo”.
4294. gloria, versus NTC Gleysa; cf. NTZ “la gloria de Segnor”.
4295. nouos, corrected to “no nos”; cf. Vg. “a nobis”.
4296. totz les homes, seen in BnF, lat 342 (139b18), 343 (235c3-4) “omnibus hominibus”; cf. also NTP “totz homes”, NTZ “tuit li ome”, versus NTC “li ome”, as in the Stutt. Vg. and W.-W “hominibus”.
4297. apo/llo, a brother sent with them, not named in NTZ but given here and in NTP as Apollo, but in NTC as Timotio; cf. BnF, lat 342 “fratrem nostrum apollo” (139b19), but not given in BnF, lat 343.
4298. .sz. The lone abbreviation “.sz.” in NTL poses a problem, with an uncertain resolution. NTL -ts, pl. sants seems to be an appropriate spelling. However, plural genz (Act 21:21), rivalling gentz (Mat 4:16), might also allow sanz. The -z in “.sz.” rules out the resolution sanhs, there being no occurrence of sanhz in NTL.
4299. escriuer, presumably for escriver with accented -i-; cf. Oc. escríver, escriure for Fr. ‘écrire’. One might consider NTL escriuer to be a reversal of -re as -er, if it were not for a second occurrence in Php 3:1; cf. the a very close ms. construction 2 Co 9:1 “a mi es escriuer a uos” and Php 3:1 “a mi escriuer a uos”. COM3 will show two instances of escriver in the Basque country in DGBN, and LMDO one example, from the adjacent region.
4300. uas, for Vg. apud (Douay “to”).
4301. uos totz; cf. BnF, lat 342 (139c9), 343 (235d6) “omnes uos”, versus NTP, NTC “vos”, but NTZ “solament vos”.
4302. denant vengon, calqued on Lat. praeveniant ‘come before’.
4303. edenant/ aparelhero, calqued on Lat. praeparent ‘prepare before’.
4304. repromessio adic/cio, in which a may be the end of the participial form repromessa. The loss of bene is more difficult to explain. The required reading is, however, clear, so as to reflect Vg. “repromissam benedictionem”; cf. NTC “repromessa benedicion”, NTZ “repromesa benedicion”. Wunderli gives “repromessio a diccio”, but with no account of a possible meaning. There must be two occurrences of benediccio in this verse to marry up with Vg.
4305. Mais aisso dic fraires, not in NTC, NTZ, but in NTP “Mais fraire ieu dic aisso”, and BnF, lat 342 (130c15) “hoc autem dico fraires”, 343 (235d12-13) “Hoc autem dico fraires”, both included at the end of v. 6.
4306. See note for Mat 6:34 avonda.
4307. auondentz, for Vg. abundetis ‘may abound’.
4308. eml’tiplica/ra; see the note to Act 7:17.
4309. acreissement, retained by Wunderli.
4310. de las mess, for Lat. frugum ‘fruits; produce’; see NTP “de las meysons” and PD, s.v. mes ‘moisson’.
4311. cum/pliss, with an abbreviation of cum- at the end of the line which can be mistaken for an -o because of the lack of a visible lower line in Clédat’s text.
4312. moutz; Wunderli reads montz, which, since the ms. is not entirely clear, might be the case. On balance, moutz is more likely.
4313. nos; cf. NTZ “per nos, desirant vos”, but NTC “per vos desirant vos”. The ms. clearly reads “desirantz nos per vos”, but Wunderli reads “desirantz vos per vos” directly from the ms.
4314. sobre/ apareissent, calqued on unexpected Lat. eminentem. It is of interest that it is found in Eph 1:19 NTP “sobre-apareysent”, NTC “sobre appareysent”, and NTZ “sobre apareysent”. See expected NTL Eph 1:19 supereminens.
4315. norecumtable, calqued on Lat. inenarrabilis ‘indescribable’; cf. BnF, lat 342 (139d) “super in/ennarabili”, 343 (236a24) “super inennarrabili”, and NTC “sobre lo non-recoyntivol do”, NTZ “sobre lo non recointivol don”, but NTP “del non recomtable do”.
4316. Lost text that is easily restored from Lat. “qui in facie” as in 2 Co 5:12 “que en cara”; cf. NTC “en façia”.
4317. quar, added by the copyist beneath the last line in column a.
4318. a si fi esser, Vg. “Si quis confidit sibi Christi se esse”; it appears that fi was introduced in error. Wunderli reads: “cofiza a si si esser”.
4319. uas, for Vg. apud (Douay “with”).
4320. megloiei/arei, in which the -o- is not totally closed. Wunderli reads the ms. as “gleiejarei”, and emends as “gl[or]eiejarei”. See also the note to 2 Co 10:13.
4321. eura, with a titulus over r, for “e vostra”, which should be “e vostre”, to accompany the masc. n. endeficament.
4322. adaltatz, quite incomprehensible. Our correction is made on the Stuttgart Vulgate quibusdam (ablative masculine plural of the pronoun quidam) meaning ‘with some’; cf. NTC “alcuns” (no doubt for “a alcuns”) NTZ “ha” alcuns, on which our ad alcus”. Wunderli corrects to “ad alta[n]tz”, which he does not explain, except to refer to Vg. quibusdam.
4323. gleieiam, corrected as above, v. 8, whereas Wunderli inserts “gl[or]eiejam”. He states (vol. 2, p. 185) that gloriejar is “la forme normale dans notre texte”. We have found no other instances of the paradigm gloreiejar.
4324. pertengen. We have here a g before e that was surely pronouced as a hard [g] as a result of the occurrences of forms of tener with -g + a (tengam) and -g + ue (tenguesz).
4325. pertengeng, retained by Wunderli, reconstructed as pertengen, as seen in 2 Co 10:13 pertengen.
4326. sobre estendem, calqued on Lat. superextendimus ‘we reached’; cf. NTC sobrestenden, but NTZ nos estenden.
4327. espansa, where the diagonal line through -p- is not visible in Clédat’s text.
4328. enautras prezicar, with gentz in the left margin but with no marker for its placement. The single verb evangelizare renders ‘to preach (the Gospel)’. BnF, lat 342 (140b3) “in alienis gentibus euangelizare”, 343 (236d12/13) “euan/gelizare in aliis gentibus”, the latter version seen in NTL “en autras gentz prezicar”; cf. NTZ “que nos predican a las genç”, versus NTC which omits preaching to other nations.
4329. so denant aparelh/das, calqued on Lat. praeparatas ‘are made ready’.
4330. nosauiesa, calqued on Lat. insipientia ‘folly’.
4331. esotz portatz, calqued on Lat. subportate ‘bear with’; NTC sotporta, NTZ soporta.
4332. qui, q- surmounted with -i, corrected as que, as in NTC and NTZ. Wunderli retains qui.
4333. ecaio; Vg. excidant P6 pr. subj. of excidere ‘to fall away’.
4334. mas, a mistake for Vg. minus ‘less’; BnF, lat. 342 (140b22), 343 (237a12) minus, and NTP mens, NTC menç, NTZ meç. Wunderli corrects to mes.
4335. nosauis, calqued on Lat. imperitus ‘rude, unskilled’.
4336. des polhei, for despolhei ‘I have taken’.
4337. fai/ssux, translating Lat. onerosus ‘burdensome’. The only occurrence in NTL, it is not found in PD under fais ‘faix, fardeau’; cf. NTC cargos, NTZ gravey, and faissuc in COM2 PC 080 024 008 “Aital solatz m’aves faissuc”, which Paden (1986) translates as ‘tedious’ and Gouiran (1985) as ‘ennuyeux’.
4338. efrancha, the only occurrence of Lat. infringere in NTL; cf. enfranher ‘enfreindre, rompre’ in Anglade (1921), p. 334, under franher, with past participles frait, frag, frach, franh, but no franch. COM3, however, gives many examples of franch, -a, from which one, efrancha, can be derived.
4339. de/nant trenque. Without a doubt denant is not a calqued prefix of the Lat. verb amputem ‘that I may cut off’. The search for another Latin text with ante before amputem in this verse has been in vain.
4340. atroabadi with the cancellation of -a- before -b-.
4341. sotz engan, calqued on Lat. subdolus ‘deceitful’.
4342. nosaui, calqued on Lat. insipiens ‘foolish’.
4343. conosaui, in which no-savi is calqued on Lat. insipiens ‘foolish’.
4344. nosauiesa, calqued on Lat. insipientia ‘foolishness’.
4345. nosauis, calqued on Lat. insipientes ‘fools’.
4346. nonoblesa, calqued on Lat. ignobilitas ‘dishonour’.
4347. aiam estam, instead of needed Oc. “ajam estat”: cf. NTC “sian ista”, NTZ “fosan ista”, for Lat. fuerimus ‘had been’.
4348. enosauiesa, with e for ‘in’, plus calqued Lat. insipientia ‘foolishly’.
4349. Israli/tec; cf. Joh 1:47 isralitenc, with a straight line over -e- for -n-.
4350. NTC and NTZ pose a question and then give an affirmative answer three times here and a fourth time at the beginning of v. 23; cf. W-W, in like manner, e.g. “Hebraei sunt? et ego”. On the contrary, in our NTL text they are treated as statements and affirmative answers, as in the Stuttgart Vg. and the Sp. Escurialense, I.j.6. Of significant importance is the absence of question marks in our two BnF texts, neither of which shy away from them when pertinent. Note that in BnF, lat 343 (237c22) after “Israelite sunt. et ego, comes Ministri, xrist. et ego”, and then “Semen abrahae sunt”, versus 342 (140d5) “Ministri xrist sunt. et ego”, at the beginning of v. 23.
4351. Missing here is the fourth statement and answer (here after direi), as seen in NTC “Son ilh menistre de Christ? e yo”, NTZ “Son ilh menistre de Xrist? E yo”; cf. BnF, lat 342 (140d5), and replaced in v. 11:22, 343 (237c22-23) “Ministri xrist sunt. et ego”. ‘They are the ministers of Christ, so am I”, reconstructible as “So·ls menistri de Crist, et eu”. BnF, lat 342 (140d6) “Vt minus sapiens dicam plus ego”, 343 (237c25-26) “Vt minus sapiens dico; plus ego”.
4352. di/rei, future tense here vs. NTC, NTZ present tense “yo dic”, as in BnF, lat 343 (237c5) dico, versus 342 (140d6) dicam.
4353. auondonzament cf. NTP “plus aondosamens”, NTC “plus habundivolment”, NTZ “plus abondivolment”; PD, abondivolmen, adv. ‘abondamment’.
4354. mes, with interlinear e for -en-. Wunderli reads mes, which might lead to confusion; cf. Vg. minus.
4355. enpilhs, without the cross stroke on the leg of -p- for -er-.
4356. deiunhs; see the note to Act 27:33.
4357. ennuideza, with an unwanted -i-; see Apo 3:18 nudeza for Lat. nuditas, -atis and PD, s.v. nudeza.
4358. apreis/sansa, translating Lat. instantia ‘pressing, urgent’. Though not in PD, Mistral’s TDF has “apreissanço (rom. apreissansa)”, defined as ‘Presse, urgence, nécessité’; cf. NTL Eph 6:18 apreissansza, also for Lat. instantia.
4359. gloriegar, with -g- instead of expected -j-.
4360. enom/delsenhor, at present found nowhere but here and in BnF, lat 342 (141a4), 343 (238a13) “in nomine domini”. Wunderli begins 2 Co 12:1 with these words. However, the punctuation in the ms. suggests that its place is at the end of 2 Co 11:33. Indeed, the escape from the enemy would be more likely to attract such a phrase than the opening of chap 12.
4361. osap, added in the right margin of col. b.
4362. ni/ent, from this point to ‘si no’, NTL lacks, for example NTP “me gloriejaray alcuna cauza”, which appears, merely with spelling differences, in NTC, NTZ. One notes, however, the absence of that text in BnF, lat 342 (141a16-18), 343 (238b3-5) “Pro eius modi gloriabor. pro me autem nichil (342 nichil gloriabor). nisi in infirmitatibus meis”. Moreover, Sp. Escurialense I.j.6 “Por esta guisa me alabare, mas por me nom alabare sino en mis flaquezas”, is almost identical to our NTL text. See also John Wycliffe’s translation: “For such maner thingis Y schal glorie; but for me no thing, no but in myn infirmytees”.
4363. nosauis, calqued on Lat. insipiens ‘foolish, unwise’.
4364. See note for Mat 6:34 avonda.
4365. nosauis, calqued on Lat. insipiens ‘foolish, unwise’.
4366. mens, where en is in the form of a titulus. Wunderli: mes. See note to 2 Co 11:24.
4367. nodeuos, with -s cancelled.
4368. sobredonatz, calqued on Lat. superimpendar ‘be spent’.
4369. loquals, with interlinear long s above and between -o- and -q-.
4370. luc lenostre fraire, an identification by name not in W-W or in the Stutt. Vg., but given in BnF, lat 324 (141b28) “lucam. nostrum fratrem”, 343 (238d9-10) “fratrem nostrum lucham”.
4371. doncas enaquili/ si es claus no., written in the right margin, probably by another. It clearly requires a form of mezeis to reflect the Vg. “nonne eodem spiritu ambulavimus? Nonne iisdem vestigiis?”.
4372. ara, meaning ‘now’. See, however, BnF, lat 342 (141b31) Olim, 343 (238d13) Holim ‘formerly, once upon a time, long ago, for a long while’, as also in W-W and the Stuttgart Vulgate. Note that Waldensian NTZ “Pensa vos dereco que nos scusan nos enapres vos?” has dereco, meaning ‘again’; cf. NTC “Vos pensa çay en dareyre que nos scusan nos enapres vos?”.
4373. u/as, for Vg. apud (Douay “to”).
4374. uas, for Vg. apud (Douay “among”).
4375. elanocastetat, in which no-castetat is calqued on Lat. inpudicitia ‘immodesty, impurity’.
4376. esti, translating Lat. P3 pres. subj. stabit.
4377. denantz dissi e denant dic, calqued on Lat. praedixi et praedico (‘I have told before’ and ‘foretell’).
4378. Following the Douay version and BnF, lat 343 (239b5), we place the question mark at the end of the verse rather than after NTL “es e vos”, as in NTC and NTZ.
4379. conoissetz, the pres. ind. cognoscitis, as in BnF, lat 342 (141d3), 343 (239b6) rather than the fut. ind. cognoscetis in the W-W and the Stutt. Vg.; cf. the pres.ind. NTC conoyse versus NTZ fut. conoysare.
4380. Added here in line with NTC and NTZ. The form alcuna suggests that causa is missing, rather than the reflex of Vg. aliquid standing alone.
4381. co/ssematio; cf. Eph 4:12 cosematio ‘the perfecting’, but Heb 9:26 cossumatio ‘the end’, both derived from Lat. consummatio ‘consummation, a perfecting, end of the world’. NTC has -so- once and the remainder have -su-, whereas NTZ has -so- 6 times and -su- 3 times, none having a form with -se-.
4382. eluostre endestruziment, with the addition of “el vostre”, not found in BnF, lat 343 (239b22-23) “in edificationem”, nor in NTC “en hedifficacion”, nor in NTC, NTZ “en hedifficacion”, but found in BnF, lat 342 (15-16) “in hedificationem nostra”.
4383. siatz cofortadi, not in W-W or the Stutt. Vg., or in NTC, NTZ, nor in BnF, lat 342 (141d18-22), but present as the verb consolamini ‘comforted’ in BnF, lat 343 (239b25-26/c1-4) “De cetero fratres gaudete perfecti estote. exhortamini (p.239c) et consolamini idem sapite, pacem habete. et deus pacis et dilectionis erit uobiscum”.
4384. Wunderli: “la comunalhansa”.
4385. The title of the book is not on the first page, but begins on the next page (p. 396) as “als gala” and continues on page 397 as “tas”, for “als Galatas”.
4386. a las gleisas degalacia, text that NTC places somewhat differently at the beginning of v. 3: “Gracia sia a la Gleysa de Galacia”, followed immediately by “e paç a vos de Dio” etc.; see the remainder in the note for Gal 1:3.
4387. BnF, lat 342 (142a11-12), 343 (239d16-17) “patre nostro. et domino ihesu xristo”, with the order “Paire nostre”, versus NTC “e paç a vos de Dio, lo nostre Payre, e del Segnor Yesu Christ”, and likewise NTZ, except for “Yesus Xrist”.
4388. gloria, versus NTC, NTZ “honor e gloria”, and NTP “gloria e lauzors”.
4389. ques autri; Wunderli retains this reading. Cf. Vg. “sunt aliqui”, NTC, NTZ “la son alcun”.
4390. oangels, as in NTC, NTZ, for Vg. “aut angelus” ‘or an angel’.
4391. ester; er as a titulus, with the same formation of the word in Gal 1:9.
4392. escumergat, for Lat. anathema; cf. PD escumergat, s.v. escomengar, among others; escum-, presumably escumergar; see also in Gal 1:9.
4393. codenat dissem, in which “dena[n]t-dissem” is calqued on Lat. praedicere ‘to say before’.
4394. esters. Cf. note to Gal 1:8.
4395. cunbatia; see cun- also in Apo 2:16 cunbatrei.
4396. eliuzeuesc, with juzevesc, a synonym for judaisme ‘Judaism’ in Gal 1:13. The suffix -esc is found in PD juzevesc and s.v. grezes, -esc, adj. ‘grec, grégeois’. For the -v-, see the note to Joh 4:9 sg. Juzeus, pl. Juzevi.
4397. liuransas, add the meaning ‘tradition’ to PD, s.v. liuransa.
4398. departit, with -t instead of usual -c in NTL for P3 pret. -ir verbs; see the note for Joh 14:24 auzit.
4399. aprezicala fe, in which -ra of ara ‘now’ is missing. Wunderli considers the initial a- to be part of the verb, which would have the root aprezica (vol. 2, p. 118). Not surprisingly, he has not found it in the dictionaries. Cf. NTC “ara predicar”, NTZ “predica ara”.
4400. es clarzio, for esclarzio, translating Vg. clarificabant ‘glorified’; cf. NTP, NTC, NTZ glorificavan. The meaning ‘glorifier’ can be added to PD, s.v. esclarzir, and a missing entry, glorificar, can be added to PD.
4401. uoig; see the note for voig at 2 Co 6:1.
4402. dedinz amenatz, calqued on Lat. subintroductos ‘introduced secretly’.
4403. soz intrero, calqued on Lat. subintroierunt ‘entered stealthily’.
4404. uas, for Vg. apud (Douay “with”).
4405. aperte, supported by NTC perten, NTZ aperten; Vg. interest. Wunderli corrects the reading to apete, which is listed in his glossary (vol. 2, p. 118) as apeter with the meaning ‘intéresser, convoiter’. However, his reference to PD only gives ‘convoiter’, and the one in LR is to appetar, and not to apeter (IV, 528), again only meaning ‘convoiter’.
4406. presona, and not “persona”, as given by Wunderli.
4407. aguessem, with incorrect -m for -n. The reading is retained by Wunderli.
4408. delpa/ganeme; see the note on paganeme in Act 11:3.
4409. Vg. “Iacobus et Cephas et Ioannes”, a change in name and in order. However, Wunderli reads as: “”Peire e Joan e Jacob”, through a misinterpretation of the abbreviated forms. The right reading is confirmed by NTC and NTZ.
4410. metzeiss, with -t- cancelled, as also in Rom 14:22.
4411. iuzagament; cf. PD, juzaigamen ‘a la façon juive’; note Tit 1:14 juzagas, also without -ai-.
4412. iudaizar, translating Vg. iudaizare ‘judaize, i.e., ‘to live as do the Jews’, but not in PD.
4413. delas obras delaleg, not found in W.-W, Stutt. Vg. or in NTP, NTC, NTZ, nor is it in BnF, lat 342 (142d31|143a1) “Quod si querentes iustifica|ri. in Xristo”, etc. It is however, found in 343 (241b5) “Quod si querentes iustificari ex operibus legis. in Xristo”, etc.
4414. reiendifiqui; for the prefix rei-, see the note in Rom 10:7 rei-apelar. W.-W, Stutt. Vg. have aedifico versus BnF, lat 342 (130a4), 343 (241b9/10) rehedifico for Lat. reaedifico ‘I rebuild’. NTC redifico, but NTZ reydifico and NTP reire-hedifique.
4415. essems ficatz, calqued on Lat. p.p. confixus of configere ‘to nail together’.
4416. nosenadi, calqued on Lat. insensati ‘foolish, senseless’.
4417. denant escriutz, calqued on Lat. proscriptus ‘published, made known publicly, proscribed as an outlaw’.
4418. degastadi, passive, active Lat. consummemini, ‘made perfect’; cf. PD, s.v. degastar ‘détruire; consommer’.
4419. Totas, mistaken for Tantas; see in NTC, NTZ tantas and NTP “Tan grans”, and BnF, lat 342 (143a22), 343 (241c6) Tanta. Wunderli retains Totas.
4420. dauant uezentz, calqued on Lat. providens ‘foreseeing’.
4421. dauant anonciec, calqued on Lat. praenuntiavit ‘told unto (Abraham) before’.
4422. Mais/lazectes, with -is- cancelled.
4423. uas, for Vg. apud (Douay “with”).
4424. Note the two spellings in this verse, malazeitz and malazetz. Both are recorded; cf. COM3: malazetz in DPLL, and malazeyt in TSFG.
4425. faitat, with -t cancelled.
4426. nileso/bre azordena, in which the verb of “ni le sobre-azordena” is calqued on Lat. superordinat ‘(nor) addeth (to it)’.
4427. traspassador, instead of the vernacular reflex of Lat. transgressiones ‘trangressions’, found in all but one text consulted, with the one exception of BnF, lat (242a5-6) trans/gressores ‘transgressors’; cf. NTC, NTZ trapassament, NTP traspassamens. Wunderli maintains the ms. reading.
4428. noiricers, for Lat. pedagogus ‘instructor, pedagogue, custodian’; cf. PD, s.v. noirisier ‘précepteur, guide’.
4429. us/ cors, in which cors ‘body’ is absent in the Stutt. Vg. and the W-W texts NTC, NTZ “una cosa” and NTP “una cauza” for Lat. unum; cf. however, BnF, lat 342 (134c24), 343 (242b9) “unum corpus”.
4430. es u, ‘is one’ is the translator’s way of treating possessive Christi in “si autem vos Christi”, meaning ‘if you be one in Christ’; cf. NTC “se vos se de Christ”, NTZ “si vos se de Xrist”, NTP “si vos est de Crist”.
4431. aldenant fenit, calqued on Lat. praefinitum ‘(until) the preappointed time (by the father)’.
4432. depuiss. Inexplicably, Wunderli reads “de perviss”, as a reflex of Vg. ubi, and describes it as “avec fonction adv. ‘quand; avisé, prévu’ ”. Cf. NTC, NTZ “poys que”.
4433. nant.
4434. eluostre, with -u- quite clear. W-W and the Sutt. Vg. have “in corda nostra”, as also BnF, lat 342 (142d10), 343 (242c3-4); cf, NTP “els nostres cors”, NTC “en li nostre cor”, but NTZ “en li vostre cor”, in agreement with NTL “el vostre cors”, a reading which the apparatus of the Stutt. Vg. assigns to the Reginensis text and also the Clementine recension. KJV “into your hearts”.
4435. iraitz, in which i- should be t- for traitz, p.p. subj. of traire, ‘to pluck out’; cf. NTC trayt, NTZ trait.
4436. lobo, requires the Oc. noun be (for ben) to translate Lat. bonum; cf. Gal 6:9 and 6:10 bonum, both translated as NTL be. Cf., for this verse, NTC, NTZ “lo ben”. Wunderli retains bo.
4437. uas, for Vg. apud (Douay “with”).
4438. canbiar, with a straight line over the first -a-, for -n-, surely pronounced as -mb-.
4439. perestranh sen, “per estranh sen” ‘by a terribly cruel signification’, an unexpected treatment of Lat. allegoria ‘allegory, figure’.
4440. deseus.
4441. Getan, P2 imper. of the verb getar ‘to cast out’, all other texts omitting clitic n. Lat. eice ‘cast out’ in BnF, lat 342 (144b6), 343 (24319), but note the substitute rendering NTC “Gita fora”, NTZ “Gieta fora”.
4442. esser essems tengudi, calqued on Lat. present passive. inf. contineri ‘to be held’.
4443. esz esz, duplicated.
4444. laperansa, for “la esperansa”.
4445. circucisios; refer to the note for circu[m]cisio at Act 7:8.
4446. efoletic, for Lat. inpedivit ‘hindered’; cf. PD, s.v. enfoletir ‘affoler, rendre fou’,.COM3 has the verb efoletir twice in BDA, Matfre Ermengaud’s Breviari d’Amor, versus 5 forms of the verb elsewhere with -n- in the root enfolet-.
4447. Anegu nocossentiretz. “A negu no cossentiretz” is missing in the Stuttgart Version as well as in W-W, though the latter records “+ nemini consenseritis” in the apparatus as being in in the codices Armachanus and Hubertianus, and in the Sixtine version. It is found also in BnF, lat 342 (144b25), 343 (243b17-18) “Nemini consenseritis”, without a question mark, our choice for NTL; cf. the choice in NTC, NTZ “Vos non consentire a alcun?”, but NTP “Ad alcu non consentitz”. Wunderli places this sentence at the beginning of Gal 5:8.
4448. quedeguna autra causa nosobretz, with incorrect sobretz instead of sabretz for sapietis; cf. Vg. “quod nihil aliud sapietis” ‘that you will not be of another mind’.
4449. circucisio; see the note in Act 7:8 re circu[m]cisio.
4450. auos, but instead of ‘a vos’, see Stutt. Vg. dico autem as also W-W, the latter giving in the apparatus the Sixtine version “+ in Christo”. Though BnF, lat 342 (144c13) has only “Dico autem”, BnF, lat 343 (243c18) “Dico autem uobis”, thus the NTL text; cf. NTP “Mas ieu dic”, NTC “Mas yo dic en Christ”, NTZ “Mas yo dic en Xrist”, and Sp. Escurialense I.j.6 “Maes yo digo en Christo”.
4451. comtesos, for comte[n]sos, with a missing straight line over -e-.
4452. baralhas, not batalhas, as read by Wunderli. Cf. Vg. rixae.
4453. denant d/ic, in which denant-dic is calqued on Lat. praedico ‘I foretell’.
4454. codenant dissi, in which denant-dissi is calqued on Lat. praedixi ‘I have foretold’.
4455. continencia, one of the rare examples of a straight tilde over a single vowel, here -e-, for an -n- before and after -e-; cf. Lat. continentia ‘abstinence, restraint, self-denial’. PD gives contenensa, -ansa with the Fr. meaning ‘continence’. See also 1 Co 7:5 continencia, not found in PD either.
4456. crucifiero; cf. in COM2 POR4 032 “que crucifieron Juzieu”.
4457. uezis. It would appear that the scribe has reversed the vowels of uizes ‘vices’, a spelling found in COM3 LSA2 327 “Tot temps veyras lo maldizen/ LSA2 328 plen de vices e de no-sen”. Cf. Vg. vitiis, NTC “li vici”, NTZ “li vicii”. Wunderli retains vezis.
4458. denant pres, calqued on Lat. praeoccupatus ‘be overtaken’.
4459. co/sialcus, in which co is cancelled.
4460. sofrio, a P6 pres. subj. not found Anglade (1921), p. 293; cf.. NTP Gal 6:12 sufrio.
4461. que nogardo, with cancelled “que”.
4462. perlafe deihesu crist, a phrase not in W-W, Stutt. Vg., nor in BnF, lat 343 (244b23), but found in 342 (145a14) “per fidem ihesu Xrist”, and in NTP “per la fe de Jesu Crist”, but not in NTC, NTZ.
4463. The title of Ephesians begins not on the first page but on the next page (p. 404).
4464. Wunderli considers that the text is principally in Occitan: “apostols Jhesu Crist”.
4465. Wunderli renders as: “Benezect es”. However, NTC and NTZ render the verb form as a subjunctive, “Beneit sia”. It would seem that NTL follows closely Vg. “Benedictus Deus et Pater Domini ...”.
4466. eno/ laizat, calqued on Lat. immaculati ‘unspotted’.
4467. dauant azordenec, calqued on Lat. praedestinavit ‘has predestinated’.
4468. elseu amat fil; NTP “el sieu amat Filh”, NTC “al sio filh ama”; NTZ “al seo filh ama”.
4469. sobre auondec, calqued on Lat. superabundavit ‘superabounded’.
4470. totas, with -s cancelled.
4471. lesecret, in which secret(z) is the translation of Lat. sacramentum (once sacramenti) six times (Col 1:27; 1 Ti 3:16; Eph 1:9, 3:3, 3:9, 5:32;); but twice as sagrament in Apo 1:20, 17:7. PD, s.v. secret, ignores the meaning ‘sacrament’, but Alibert (1965) gives for secret both ‘secret’ and ‘mystère’.
4472. lebe plaze/ment, calqued on Lat. beneplacitum ‘the good pleasure’.
4473. denant azordenant, corrected to denant-azordenat, calqued on Lat. praedestinati ‘being predestinated’.
4474. que ser nos, with ser being cancelled.
4475. carisme, not in W-W or the Stutt. Vg., but present in BnF, lat 342 (145b24), 343 (245a11) as “Karissimi”, and in NTP as carisme, but not in NTC, NTZ.
4476. lapairaula, with the -i- cancelled.
4477. lasobre apar/eissentz, calqued on Lat. supereminens ‘unsurpassable’.
4478. quali, which Wunderli reads as “queli”, and corrects.
4479. sobre uenentz; see PD, s.v. sobrevenir ‘survenir’.
4480. dauant aparelhec, calqued on Lat. praeparavit ‘has made ready beforehand’.
4481. encar, retained by Wunderli, for “en car[n]”.
4482. mafaita, for Lat. manufacta ‘made by hand’; see the note for mafaitas in Act 7:48.
4483. Missing es; found in all Lat. texts consulted as est.
4484. u, retained by Wunderli, which should be the fem. sg. una, as in NTC, NTZ, and NTP “l’una cauza”.
4485. part, retained by Wunderli, mistake for paret; see the note for paret in Act 23:3.
4486. maceria, a wall that John Wycliffe described as a “wall without mortar”, thus subject to destroying (solventz). See NTP mazeria, NTC, NTZ maseria. Oc. maceria, the same as Latin, is missing from PD.
4487. ambi dos, for ambidos, missing in PD; cf. COM2 GDB 2688-2689 “Lo bras sul col l’anec pausar/, e cavalgueron ambidos”, but NTP ambedos, and NTC ambedui.
4488. niaue/neditz, in which aveneditz is the single translation of Vg. advenae, ‘having come from abroad, strangers’, of the 6 other forms of advena translated as estranh(s), estrantz; cf. BnF, 342 (146a16) aduene, 343 (246a19/20) aduenae.
4489. sobre endifi/cat, calqued on Lat. superaedificati ‘built upon’.
4490. essems gar/nitz, calqued on Lat. constructa ‘being framed together’.
4491. essems endificat, calqued on Lat. coaedificamini ‘have built together’.
4492. See the note for secretz at Eph 1:9.
4493. gentz, for expected generatios (following the spelling in Eph 3:21); cf. BnF, lat 342 (146a2), 343 (246b14) generationibus, as in W-W and Stutt. Vg., translated as NTP, NTC, NTZ generacions. Wunderli retains gentz.
4494. etessems/ hereteiras, et plus a noun calqued on Lat. coheredes ‘fellow heirs’.
4495. essems corporals, calqued on Lat. concorporales ‘of one body with’.
4496. essems parçoneras calqued on Lat.conparticipes ‘copartners’.
4497. no esclauablas, calqued on Lat. investigabiles ‘unsearchable’. PD has no entry for esclavable. NTC and NTZ give “non-encerquivols”. Wunderli explains the form as follows: “Semble être un dérivé adjectival de esclavar (< es- [← EX-] + clavar) ‘fermer à clef’”.
4498. lodenant/ feniment, calqued on Lat. praefinitionem ‘purpose’.
4499. There appears after apropiament an added phrase, in NTP “en confizansa”, NTC “e cunfidança”, NTZ “e confidança”, for a reading in the Latin of W-W, the Stutt. Vg., and in BnF, lat 342 (146b22), 343 (246c14) “in confidentia”. Note also the absence of that same phrase with feuza and antiquated allegança ‘access; approach’, in Sp. Escurialense, I.j.6 “en que auemos feuza e allegança por la fe del”.
4500. defalhascatz, in which the -a- before -s- has been changed to -i- with a very faint slanted stroke for the dot. Wunderli reads the word as “defalhascatz”.
4501. paironai, a mistake for paironia ‘paternité’, Lat. paternitas.
4502. elhome dedinzsa, for which dedinzsa[n] is completed by weak -n to show that this is a concocted form to create an adjective, as is also the case for NTP “lo dedinza home”; cf. BnF, lat 342 (146b31), 343 (246c26) “in interiorem hominem”. translated as NTZ “l’ome dedinç”, NTC “l’ome dintre”, which is an alternative rendering with dedinç or dintre as adverb. Cf. SW 2, 34, where this verse is quoted.
4503. abitar, meaning ‘to dwell’ is not in PD; cf. NTP, NTC habitar, but NTZ abitar.
4504. razigat, which appears to have been written first as razicat before -c- was overwritten as an awkward -g-; PD, s.v. razicar, gives also razigar ‘enraciner’.
4505. queperc, in which perc is cancelled before puscatz.
4506. sobre, error for saber.; cf. Vg. scire.
4507. lasobre apaireissent, in which the -i- in -pair- has been cancelled leaving sobre apareissent, calqued on Lat. supereminentem ‘surpassing’.
4508. sobre auondantment, calqued on Lat. superabundanter ‘more abundantly’.
4509. fraires, absent in NTC, NTZ W-W, Stutt. Vg. and BnF, lat 342 (146c14), but present in BnF, lat 343 (146d18) fratres, and in NTP fraire, and Sp. Escurialense, I.j.6 hermanos.
4510. sozport/ant, calqued on Lat. subportantes ‘supporting’.
4511. lamistat, probably due to a bad reading of “la unitat” as”‘l’amistat” at some point in the translation; cf. W-W, Stutt. Vg. unitatem ‘unity’, and BnF, lat 342 (146c19/20) huni/tatem, 343 (246d26) and NTC, NTZ “l’unita”, but another bad reading in NTP humilitat. See also the same bad reading of NTL Eph 4:13 amistat for Lat. unitatem. Wunderli retains “l’amistat”. See the same erroneous reading of Lat. unitat in Eph 4:13 as “l’amistat”.
4512. coes apelat; Wunderli considers es to be equivalent to esz.
4513. poguec; intrusive u, here and also in Eph 4:10, would be an unusual form for pojar and would risk confusion with forms of poder. Wunderli retains the form in both verses.
4514. See note to Eph 4:9.
4515. See note to 2 Co 13:9.
4516. etenedeficatio, for et “en edeficatio”; cf. Joh 2:20 edeficatz. The absence of -n- in ede- is quite probably intentional in those words. The -e- instead of -i- in edef- is supported in PD, s.v. edificar, by ende- as well as in COM2 GDB 3510 “Esta maizos endeficada”. edeficatio can be added to PD.
4517. See note to Eph 4:3. Again Wunderli retains “l’amistat”.
4518. enauiro portat, calqued on Lat. circumferamur, from circumferre ‘to carry about’.
4519. essems aiustatz, calqued on Lat. compactum ‘being compacted’
4520. essems laszatz, calqued on Lat. connexum ‘fitly joined together’.
4521. de/sotz aministrament, calqued on Lat. subministrationis ‘by that which every joint supplieth’.
4522. aliauadi ‘strangers’, for alianada (read directly by Wunderli from the ms.), a pl. masc. verb apparently relating to Eph 4:17 fem. pl. Gentz ‘Gentiles’, intended to include males and females; cf. W-W, the Stutt. Vg. and BnF, lat 342 (146d29) et 343 (247b25) alienati, BnF, lat 342 (146d29) et 343 (247b25) alienati.
4523. delocor, with the first -o- cancelled.
4524. anocastetat, in which no-castetat is calqued on Lat. impudicitiae ‘immodesty, impurity’.
4525. irenoueladi, with i- cancelled.
4526. mescorga, with -c- cancelled.
4527. esser contristat; from the passive infinitive in BnF, lat 343 (247d) contristari. However, note the active infinitive in BnF, lat 342 (147a28) contristare, giving W-W, Stutt. Vg., thus NTP, NTC, NTZ contristar.
4528. doutz, mistake for toutz, p.p. of tolre.
4529. miscderiosi; see also 1 Pe 3:8 misericordiosi. PD gives only the noun mizericorda, -dia ‘miséricorde’.
4530. auos, with vos here as in BnF. lat 343 (247d19) uobis, versus BnF. lat 342 (147b3) nobis, as in W-W and Stutt. Vg., both of which cite in their apparatus vobis in the Clementine; cf. NTP, NTC, NTZ vos.
4531. fornicatios, with -s cancelled. Despite NTL fornications, we follow W-W, Stutt. Vg.. and BnF 342 (147b10), 343 (247d26) fornicatio.
4532. Verses 5:3 and 5:4 are mingled in NTC and NTZ, for example NTC Eph 5:3-Eph 5:4 (p. 334) “Mas fornicacion e tota non-mondicia o avariçia o soçura o ianglaira o mat-parlar, la cal cosa non perten a cosa, non sia nona entre vos, mas maiorment façament de gracias, enaysi coma perten a li sant”.
4533. beplazentz, calqued on Lat. beneplacitum ‘well pleasing’.
4534. nofrutosas, calque on Lat. infructuosis ‘unfruitful’.
4535. nosaui, calqued on Lat insipientes ‘unwise’.
4536. lelidia, in which le- is cancelled.
4537. nosaui, calqued on Lat inprudentes ‘foolish, imprudent’.
4538. see the note for Luk 12:45 eniuriar. Wunderli reads as enivrar.
4539. lazauzors, in which -za- is cancelled.
4540. cancant, in which there is an poor attempt to convert the second -c- to -t-.
4541. aissi caps delafemna, in which “caps delafemna” is cancelled.
4542. delaglesa, in which the reduction of gleisa to glesa is retained given Phm 1:2 glesa. Wunderli emends to “gle[i]sa”.
4543. Wunderli reads “el mezeisses”, but cf. NTC “el meseyme es”.
4544. Wunderli: qu’ela sanctifiques”, but cf. NTC “qu’el santifiques ley”.
4545. glrioas, for gloriosa.
4546. enolaizada, calqued on Lat. immaculata ‘spotless’.
4547. engraissa Lat. fovet ‘to cherish; sustain’; cf. PD engraisar ‘engraisser’.
4548. See the note for secretz in Eph 1:9.
4549. uostra, should be vostres for masc. pl. parentz.
4550. eperdonant, in which e- is cancelled.
4551. uas, for Vg. apud (Douay “with”).
4552. Wunderli, mistakenly, les.
4553. ce/llestials. Wunderli retains the ms. form.
4554. soz cent, calqued on Lat. succinti ‘girded about’. See the note for Joh 21:7 sotz-ceiss.
4555. preparam/ent, given in PD as preparamen ‘préparation’; cf. NTC “denant apparelhament”, NTZ “derant aparelhament”, calqued on Lat. praeparatione.
4556. enpreguera, with unwanted -n-, for conj. e.
4557. apreissansza, q.v. in the note at 2 Co 11:28.
4558. Wunderli emends to messagiairia.
4559. This last sentence is not found in Eph 6:20 in W-W, the Stutt. Vg., nor NTC, NTZ, nor in the Sp. Escurialense, I.j.6. It appears however in NTP with the exact wording of NTL, as is also the case of BnF, 342 (148b9-10) et 343 (249b26-27) “Sed uerbum dei non potest alligari”. The appearance of that addition in Ephesians goes back at least to the 4th and 5th centuries when the British monk Pelagius included it in the Expositiones; see Juan B. Valero, Las bases antropológicas de Pelagio en su tratado de las Expositiones (p. 107, note 236). Note the same well established phrase in 2 Ti 2:9.
4560. Gracia, with a superfluous u-shaped wavy line between r and a.
4561. en nedeza ‘in cleanliness’, abandoning calqued Lat. incorruptione, in NTP non-corruptio, NTC non-coropcion, NTZ non corupcion.
4562. enpatz, with unwanted -n-, for conj. e. Wunderli retains the ms. reading as “em”.
4563. scin/ensia, with superfluous -n- at the end of the line, for sciensia < Lat. scientia ‘knowledge’, missing in PD.
4564. lauzor, with a final -r which could be confused with a -c
4565. mani/fest en tot, with missing “en Crist”; cf. “in xristo” in BnF, lat 342 (148c20-22), 343 (250a20-22) “ita ut uincula mea manifesta fierent in xristo in omni pretorio. et in ceteris omnibus”, and also simple W-W, Stutt. Vg.”in Christo”, and NTP “en Crist”, as opposed to NTC en Yesu Christ, NTZ Yesus Xrist, and Sp. Escurialense, I.j.6 en Christo. Wunderli notes the absence of “en Crist”, but does not include it in the text.
4566. Alcati decaritat; NTC places “mas alcun per carit” within verse 15 before “mas alcun per bona volonta”.
4567. apremnement, with a superflous straight line for -n- over the first -m-.
4568. eperlosotz aministrament, in which sotz-aministrament is calqued on Lat. subministrationem ‘supply, aid, ministration, service’, but accepted in PD as sotzaministramen, s.v. sotzministramen ‘secours’.
4569. segon la es/peransa. ela esperansa mia, in which the first ‘esperansa’ appears to be a copyist’s inattentive anticipation of the second esperansa instead of espectacio, q.v. in PD espectacio(n) ‘attente’; cf. Stutt. Vg. “secundum expectationem et spem meam”. Note NTC, NTZ “segont l’espeytança e la mia sperança (NTZ sperancza)”, NTP “segon l’entendement e la mieua esperansa”.
4570. ennalcuna, with a superfluous straight line for -n- over the first e-.
4571. cou, cancelled before cum.
4572. Missing text reconstructible from BnF 342 (148d25), 343 (250c19-20) “siue absens” ‘or else be absent’.
4573. essems laborant, calqued on Lat. collaborantes ‘striving together’.
4574. mezeis lacaritat; cf. BnF, lat 342 (149a) eandem karitatem habentes, 343 (250d12-13) eandem caritatem habentes; NTC, NTZ “aquela meseyma carita”. Wunderli retains the ms. reading.
4575. nos, with -s cancelled.
4576. enn.
4577. carn, with -n- above -a-.
4578. etabtremor/ etabtremor; cf.. BnF, lat 342 (149b2-3), 343 (251a19-20) “cum metu et timore et tremore” versus NTP “am paor et am temor” and NTC, NTZ “cun temor e cun tremor”. These versions obviously have forms with either paor or temor (including Vg. and KJV). Wunderli, too, emends to the short version, “ab paor et ab tremor”.
4579. essems tenent ‘holding forth’, calqued on Lat. continentes.
4580. Because of a typographical slip, Wunderli has entered “e1”, rather than “el”. Other cases occur later in the text.
4581. essems obrer, calqued on Lat. cooperatorem ‘fellow worker’.
4582. essems caualairos, calqued on Lat. commilitonem ‘fellow soldier’.
4583. uiasz, not found in W-W, Stutt. Vg., in NTC, NTZ, nor in BnF, lat 343 (251c12), but found in BnF, lat 342 (149c4) cito.
4584. no uualhos, retained by Wunderli. See note to Rom 12:11.
4585. escriuer; see the note for 2 Co 9:1 escriver
4586. lotrencament, translating Lat. concisionem, relating to the action of cutting, i.e. the act of circumcision.
4587. gl.leiam, with the period between “l.l” raised to the centre, an awkward abbreviation for gloriejam. Wunderli reads the form from the ms.
4588. NTC “yo soy cercuncis maiorment” and NTZ “yo soy circoncis maiorment”, as well as NTP “ieu majorment circun/mcis”, are carried over to the beginning of v. 5.
4589. elaleg de deu es; cf. NTL “es en la ley de Dieu” and BnF, lat 342 (149c2-3), 343 (251c23-24) “in lege dei est”, and NTP “es en la ley de Dieu” versus NTC “la cal es en la ley”, NTZ “la qual es en la ley”.
4590. es dreitura, where es is cancelled.
4591. essems afiguratz, calqued on Lat. configuratus ‘being made conformable’, followed by “a la mort de lui”, text carried over to the beginning of Php 3:11, a segmentation found in W-W but not the Stutt. Vg.
4592. ia ma, interpreted as “ja aia”, with a different sequence in NTC, NTZ “aya ia”; cf. Vg. “iam (acceperit)”. Wunderli: “ja m’a”., which does not respect que, requiring the subjunctive; cf. following “ja sia”.
4593. essems penrei, calqued on Lat. comprehendam ‘I will apprehend’.
4594. essems pres, calqued on Lat. comprehensus ‘I am apprehended’.
4595. essems pres, calqued on Lat. comprehendisse ‘to have apprehended’.
4596. rerei, with -i cancelled; for rere, see the note for 1 Pe 1:3 reirengenrec.
4597. adel adaquelas, with adel cancelled.
4598. Wunderli: “e[s]gardatz”, but cf. NTC, NTZ “e garda”.
4599. mouti ua, with a missing straight line for -n over -a. Cf. NTC van, NTZ chaminan. Wunderli: va.
4600. esse/ras afigurat, in which -rs- is a mistake for -ms; we have here a calque on Lat. configuratum ‘according’. Wunderli reads essems from the ms.
4601. essems par, calqued on Lat. compars ‘companion’.
4602. uas, for Vg. apud (Douay “to”).
4603. segarde, in which a straight line for -n- over the -e- of se- is missing. Wunderli retains the text as in the ms.: “sobre tot, que …”. Cf. Vg. sensum, NTC, NTZ sen.
4604. uostras, retained by Wunderli, a mistake for vostres modifying entendementz.
4605. de disciplina, not in W-W or the Sutt. Vg., but given in their apparatus + disciplinae; see likewise NTP “de disciplina”, NTC “de deciplina”, NTZ “de desciplina” as well as BnF, lat 342 (150b10/11) discipline, 343 (252d4) disciplinae.
4606. aquesta.
4607. auos abuos, in which auos is cancelled.
4608. Vg. occupati; perpres from perprendre (PD, q.v. perprendre). Wunderli “per pres”.
4609. See note for Mat 6:34 avonda. Clearly the meaning here is ‘sufficient’; cf. PD, s.v. abondos, avon-, aon- ‘abondant; suffisant; etc.’.
4610. assaziodatz, retained by Wunderli, presumably assaziondatz; see Php 4:18 “avo[n]di” for missing n before d, quite common in NTL. We have yet to find elsewhere the verb assaziondar ‘to satiate’; cf. BnF, lat 342 (150b23), 343 (252d19) saciari ‘to be satiated’, thus NTC saciar, NTZ sayçiar, and NTP sadollar ‘to satisfy one’s hunger’. We have not found the verb assaziondar, only as(s)aziar, as(s)azar, as(s)asar.
4611. befazensz, with unwanted added -n-; cf. Vg. “bene fecistis”.
4612. sabentz with unwanted added -n-; cf. Vg. scitis.
4613. soli, another good example of pluralizing -i ‘you only’.
4614. Vg. “in usum”. Wunderli mistakenly corrects en to e, as a form of Latin et.
4615. avodi, retained by Wunderli.
4616. The opening folio of Thessalonians I is not labelled.
4617. Douay stops here, but continues thus in BnF, lat 342 (150c21-27) “et pax a deo patre nostro”, 343 (253c1-14) “et pax a deo nostro”, followed in both by “et domino ihesu cristo”. The Stutt. Vg. adds: “Gratia e patz a vos”, a phrase carried over as the beginning of Douay v. 1:2 as “Grace be to you and peace”. Note the ending in NTP: “gracia sia a vos e pas de Dieu lo nostre Paire e del Senhor Jesu Crist”. NTC and NTZ add: “e paç a vos”. NTL has much the same text as NTP. Wunderli places this last sentence at the beginning of 1 Th 1:2. He adds: “Il s’agit sans doute d’une répétition erronée d’une partie du verset précédent”. Given its presence in the Latin tradition and, in part or in whole, in the vernacular, this seems unlikely.
4618. diffamada, from Occ. diffamar, a verb missing in PD, which has only the noun difama ‘déshonneur’; cf. Lat diffimare ‘to spread abroad, publish; accuse, slander’.
4619. agueg, instead of P4 perf. aguem.
4620. loqual qual rescicitc, in which mistaken first qual is cancelled and the original -ci- in mistaken resci is converted to -u- to give resucitec.
4621. turmemtantz d/ autas, in which autas should be antas ‘shameful treatment’; the -mt-, with a wavy line over the -e- for the -m- of turmemtantz, to be pronounced -nt-. Wunderli reads antas from the ms.
4622. quesantament, ‘how holily’.
4623. del.
4624. Vg. “vocavit vos”. vos is not instantly recognizable as vos, and this has led Wunderli to read nos. However, the reading vos is supported also by NTC and NTZ.
4625. Vg. “verbum auditus”; cf. NTC, NTZ “l’auviment”. Wunderli, mistakenly, lauziment.
4626. Vg. “imitatores facti estis”; NTC, NTZ resemilhador. Wunderli rightly emends to “resembla[n]t”.
4627. prophas, with the omission of the raised comma above -h- for -et-. Wunderli reads prophetas from the ms.
4628. als, with -a- squeezed in above -s.
4629. denant uenc, calqued on Lat. pervenit ‘came (upon)’.
4630. perboca, for “per boca”, where W-W and Stutt. Vg. have “ad tempus horae”, as well as BnF, lat 342 (151b15) “ad tempus hore”, 343 (254c18) “ad tempus horae” ‘for a short time’. We have NTC “de boca”, NTZ “per bocca”, and Sp. Escurialense, I.j.6 “de boca”; see “aliquid in ore habere”, where ore means figuratively ‘of words’, hence “per boca” ‘by words’, followed by “per esgardament” ‘by sight’. Initial silent h- is common in our two BnF texts; cf. in the same verse the comparative adv. habundantius for abundantius “plus avondosament”. At some point, a scribe misinterpreted the noun hose (abl. sg. ore) as ‘mouth’ in “ad vobis ad tempus horae aspectu” ‘from you for a short time in sight’, hence the interpretation “boca”; note the classical idiom “in ore omnium”, meaning ‘in everybody’s mouth’.
4631. Embraguec, retained by Wunderli; cf. the note for Rom 15:22 “enb[ra]gatz”.
4632. deglagla, with a raised comma over the two -a, in which the first gla is cancelled.
4633. Lanostre, retained by Wunderli. The error is probably due to the presence of nostre immediately after.
4634. no no sostenent, with superfluous second no.
4635. remaner atenas, missing prep. a. Wunderli adds en.
4636. uostre, retained by Wunderli.
4637. uas, for Vg. apud (Douay “with”).
4638. leuostre; cf. the reading in BnF, lat 343 (254d23) uestram versus 342 (152c10) noster. W-W has uestram and Stutt. Vg. has noster; cf. NTP “lo nostre trebalh”, NTC “lo nostre lavor”, NTZ “lo vostre lavor”.
4639. etela tribulatios, with cancellation of -s.
4640. nostra squeezed into the space before perlauostra fe.
4641. moltiplique, with a superflous diagonal line crossing the top of -l- before -t- instead of the usual “ml’ti-” for “molti-”; see the Act 7:17 note.
4642. aetanetz, in which the first a- is cancelled.
4643. sobre/ ane, calqued on Lat. supergredi ‘overreach, surpass; exceed, overstep’.
4644. denant dissem, calqued on Lat. praediximus ‘to tell before’.
4645. enos, unequivocally “e nos” (i.e. “en nos”); cf. nos also in NTZ and NTP versus NTC vos. The same ambivalence occurs in BnF, lat 342 (152d23) nobis, but 343 (255c8) uobis. Note W-W uobis and Stutt. Vg. vobis versus nobis cited in their apparatus in the Sixtine and the Clementine texts.
4646. amez, with a very thin curved line above -e- which could be the crossbar of a -t-.
4647. The omission can be easily reconstructed from NTL vocabulary as “e detz obra que siatz pazibla”; cf. BnF, lat 342 (152d30-31), 343 (225c16-17) “et operam detis. ut quieti sitis”, variously translated as NTP “e dones estudi que sias pazible” and NTC, NTZ “e done studi que vos sia repausivol”.
4648. meis/comoisser, with -com- instead of -con-.
4649. delsesenhor, with the cancellation of -se- before Senhor.
4650. node/nant uindrem, with denant-vindrem calqued on Lat. praevenir ‘to come before’; see the note for Act:1:11 vindra.
4651. elcorn, in which original -a- is overwritten as -o-.
4652. dissendra, with a missing off stroke on d- for de-. Wunderli retains dissendra.
4653. els ai/rels, with an unwanted -l in aires for pl. Lat. aera. Wunderli retains the reading, suggesting (vol. 2, p. 113) that “Airel est originairement bien un diminutif”, but we have found no example of this word.
4654. mou/ementz, clearly not meaning ‘movement’ here, but rather ‘times, moments, instants’ for Vg. “De temporibus autem et momentis”; cf. 1 Co 15:52 movement.
4655. See the note for Mat 2:7 amorossament.
4656. sobre uendra, calqued on Lat. supervenire ‘to come upon’.
4657. essems prega, with missing -n- after pre-, calqued on Lat. comprehendere ‘to seize, apprehend’.
4658. uos, the reading also in NTZ, but NTC “nos … sen”; cf. W-W and Stutt. Vg. vos and BnF, lat 342 (152b2, 3, 4), 343 (256a4, 5 bis) “uos … estis”. Whatever the interpretation of the opening verb, clearly the second verb form, NTL esz, is at variance with the sense of the text: Vg. “non sumus noctis”, NTC, NTZ “nos non sen”, and requires emendation to em, modelled on 1 Th 5:8: “em del dia”.
4659. Missing “de salut”, Lat. salutis ‘of salvation’, in W-W and Stutt. Vg.. for NTC, NTZ “aquistament de salu”, NTP “conquerement de salut”; cf. BnF, lat 342 (152b13), 343 (256a16) salutis.
4660. uos lu/elautre, with the cancellation of uos.
4661. rconoisseretz, with cancelled r-.
4662. de e, with de cancelled.
4663. nopazibles, calqued on Lat. inquietos ‘unruly’.
4664. adalc, with an very small interlinear -u, probably by a later reader.
4665. elsenhor, found in BnF, lat. 342 (152b3), 343 (1256b) “in domino” and in NTP “el Senhor”, but absent in NTC and NTZ.
4666. derompement, only one of the very few instances of NTL -rom- written in full; see the note for Mat 12:1 rumpe.
4667. destener, with a missing -h-; cf. Lat. extinguere and PD destenher ‘éteindre’. Wunderli retains destener.
4668. en/tere enters, “en tere” entirely cancelled and replaced with enters. Wunderli reads “en enters”. However, cf. Vg. integer, NTC, NTZ entier.
4669. W-W, Stutt. Vg. Lat. fut. faciet, as in NTP fara, NTC, NTZ fare. The copyist has apparently omitted a surmounted u-shaped wavy line over -a for -ra-. Wunderli reads fa.
4670. coniu/ri; cf. Mar 5:7 con-, and Act 19:13 coniuri in full.
4671. senho, with a missing r between -h- and -o.
4672. Alagleisas, with -s of gleisas cancelled.
4673. sobre creiss, calqued on Lat. supercrescit ‘groweth exceedingly’.
4674. tribulatios … encauses, a reversal of Lat. “persecutionibus ... tribulationibus”, not found elsewhere in our searches for this verse. See Mat 5:10 sg. encausz for pl. encauses, translating persecutionibus here.
4675. aut, with missing -g-; cf. NTP “que vos siatz agut digne el regne de Dieu”. Wunderli: aut.
4676. uas, for Vg. apud (Douay “with”).
4677. Verses 7 and 8 follow the traditional reading, whereas NTP, NTC, NTP conflate the two verses.
4678. sanh, found also as NTP santz, is missing in NTC and NTZ. Nor does sanctus appear in W-W, the Stutt. Vg., nor in BnF, lat 342 (152d20/22), 343 (259a22). One finds in BnF, lat 342, 343 uocare before uocatione.
4679. enbona, bona being absent in W-W and the Stutt. Vg., and in NTP, NTC, NTZ.
4680. edelanostre, fem. nostra requred for fem. congregatio. Wunderli retains nostre.
4681. laloquals, in which la is cancelled because of an ink blot over -o.
4682. uas, for Vg. apud (Douay “with”).
4683. ai/cel fels, with interlinear e between -l- and the f- of fels. This makes no sense; cf. Vg. “ille iniquus”, NTC, NTZ “aquel felon”. Wunderli retains this e.
4684. Wunderli has placed this entire verse at the end of 2 Th 2:10, and, consequently, 2 Th 2:11 has become 2 Th 2:12, etc., and the chapter ends on verse 16.
4685. The ms. clearly reads “nostre”. Wunderli has vostre. Cf. Vg. nostrum, NTC, NTZ nostre.
4686. perlanostre, with mistaken final -e for -a. Wunderli retains nostre.
4687. anos, which is lacking in W-W and the Stutt. Vg., and also in NTP, NTC, versus its presence in BnF, lat 342 (153b11), 343 (257d10) nobis, and in NTZ “a nos”.
4688. nos, with -s cancelled.
4689. efez/esz, in which fezesz ‘have done’ is lacking in all of the Occitan texts consulted, but is found in BnF, lat 342 (153b21) fecistis, but not in 343 (257d23).
4690. sotz tragatz, calqued on Lat. subtrahatis ‘that you withdraw’, found also in NTP as sostragas.
4691. eno/ paziblament, calqued on Lat. adv. inquiete ‘unquietly, restlessly; disorderly’. This insertion is in BnF, lat 342 (153b28), 343 (258a5/6) “et inquiete”, but not in the Occitan texts consulted. Add paziblament to PD.
4692. quaiss, variant of cais; see again in 2 Ti 2:9.
4693. dessem, with what appears to be a stray dot over -m, the only occurrence of NTL imp.subj. P4 dessem ‘that we might give’; see Anglade (1921), p. 280 under the inf. dar.
4694. uas, for Vg. apud (Douay “with”).
4695. See note to Rom 14:2. Wunderli reads “manjeh”.
4696. nopazibla/ment; see the note for 2 Th 3:6 no-paziblament.
4697. cortesa/ment fasentz; with the adv. cortesament not found in PD; cf. the Douay translation ‘curiously meddling’ for Lat. “curiose agentes”, with curiose being found only here in the New Testament; cf. NTZ “non obrant alcuna cosa, mas façent curiosament”, perhaps meaning ‘behaving like a courtier’, .i.e. not working (“nient obrantz”).
4698. enosiatz, where the scribe first wrote ens and then altered his long -s- by overwriting the bottom of it with -o-, forgetting to scratch out the upper part of his tall -s.
4699. uerament, translating Amen. It is not present in Vg., NTC or NTZ. Wunderli places it at the beginning of 2 Th 3:18. It seems better placed here, to give insistence to the preceding optative sentence.
4700. de, appears to have been added later from the small size of the letters.
4701. NTL “e del Senhor nostre, Jesu Crist” is added at the end of v. 1:2 in BnF, lat 342 (153d9-10), 343 (258c-259d): “et xristo ihesu domino nostro”.
4702. Auent, with a second missing -u- for -uv-. Wunderli retains auent.
4703. cals, with cancelled s.
4704. deepafrodit. Wunderli misreads as “d’Epafrodit”.
4705. coseru, calqued on Lat. conservus ‘fellow servant’.
4706. entz, that is e + ·ntz for e ‘and’, followed by syncopated nos as “·ntz”, in which -tz has the value of -s.
4707. nouezible, calqued on Lat. invisibilis ‘invisible’.
4708. primers engenratz, calqued on Lat. primogenitus ‘firstborn’.
4709. enoueziblas, calqued on Lat. invisibilia ‘invisible’.
4710. primers engenratz, calqued on Lat. primogenitus ‘firstborn’.
4711. essems plac, calqued on Lat. complacuit ‘pleased’.
4712. The addition of “de la divinitat” and “corporalment” is found in BnF, 342 (154a24-27), 343 (259b4-7) “quar in ipso complacuit omnem plenitudinem diuinitatis corporaliter habitare (342 habitare corporaliter)”; see in NTL Col 2:9 “divinitat corporalment” ‘the Godhead bodily’. See NTP, siding with NTL Col 1:19 “car en el plac habitar corporalment tota plenetat divinitatz”, whereas divinitat and corporalment are absent in NTC “Car tota pleneta plac habitar en lui”, and NTZ “Car tota pleneta plac abita en luy”.
4713. Note the NTL reversal of ‘heavens’ and ‘earth’, contrary to ‘earth’ and ‘heavens’in most texts including BnF, lat 342 (154a30), 343 (259b10-11); cf. however, Sp. Escurialense, I.j.6 “que son en los cielos … que son en terrra”. The Stutt. Vg. apparatus cites the order ‘terris’, ‘caelis’ in the Reginensis, the Fuldensis mss., and others.
4714. alianadi delafe. et, found in BnF, lat 342 (154b1), 343 (259b13) “alienati a fide. et.” and in W-W and the Stutt. Vg. “alienati et”; cf. NTP “estrannat de la fe e fach”, but not in NTC, NTZ.
4715. nolaizatz, calqued on Lat. immaculatos ‘unblameable’.
4716. eno/reprendables, calqued on Lat. irreprehensibiles ‘irreprovable’.
4717. enomouable, calqued on Lat. immobiles ‘(and be) not moved away’.
4718. delas peransa, in which the -s of dela is disconnected from peransa in which the lower line through the descender of p- is hardly visible.
4719. delauan/gelei, in which the -e- between -l- and -i is cancelled.
4720. euso, i.e., differing from NTC “yo Paul so”, NTZ “yo, Paul, soy”, and missing the name Paul also in BnF, lat 342 (154b15), 343 (258c3).
4721. ladespessa, Lat. dispensationem, is not followed by NTL deu, though found as dei in BnF, lat 342 (154b16), 343 (258c5), and as Dio in NTC and NTZ.
4722. lesecret de Xrist, lacking in Vg.
4723. See the note for secretz in Eph 1:9.
4724. sauiesa/ esperital, with added esperital found in our search only here and in NTP “savieza esperital”.
4725. Apparently a loss of text here, but easily reconstructed as in NTL Jud 1:1 “en Jesu Crist”; cf. NTC “en Yesu Christ”, NTZ “en Yesus Xrist”.
4726. Vocative fraires in this verse and in NTP “Car fraire ieu vuelh vos saber” occurs in BnF, lat 342 (154b29) “Volo enim uos scire fratres”, 343 (258c22) “Volo enim fratres uos scire”, but not in other verses searched.
4727. elaco/inoissensa, in which the first leg of -in- is cancelled for -n-.
4728. esgau/zentz, with the loss of “e vezentz”, when the copyist jumped from -zentz in gauzentz to the same in vezentz. Wunderli simply marks the difference between Vg. and our text; cf. NTC, NTZ “e vesent”.
4729. The remainder of this verse is not found in NTC or NTZ, but a similar rendition is present in NTP “et adumplens so que falh al perfiech de la vostra fe”; cf. BnF, lat 342 (154c12-13), 343 (258d14-15) “et supplens id quod utilitati (342 hutitati) deest fidei uestre”.
4730. delauostre, with fem. art. “la fe”. Wunderli retains vostre.
4731. obrant, not found in NTC, NTZ, but found in BnF, lat 342 (154c14/15), 343 (258d17-18) operantes.
4732. esobre/ endificat, calqued on Lat. superaedificati ‘built up’.
4733. no ma faita; see the note for mafaita at Act 7:48
4734. Wunderli, mistakenly, ela.
4735. essems sebelhidi, calqued on Lat. consepulti ‘buried with’; note -lh- here and in Rom 6:4.
4736. essems resus/citesz, calqued on Lat. conresucitare ‘to raise up together’, a verb we have found only in BnF, lat 342 (154c29) cumressurrexistis, but vouched for in NTP ensemps-resuscites. Vg. simple resurrexistis.
4737. obranssa, in which the second long -s- is traced over an -a-: the bowl was not scraped away.
4738. sicant, in with the f- was not crossed.
4739. outra amenec, translating Lat. traduxit ‘he made a shew of’.
4740. cofizament, meaning ‘confidently’, found in BnF, lat 342 (154d8) and in 343 (260a23) confidenter, and in NTP confizanment, NTC confidament, NTZ cunfidament, not in the Latin Stuttgart Vulgate but in the English Douay version.
4741. odeluna nouela; cf. PD, s.v. ‘luna, l(una) nova, l(una) prima, ‘nouvelle lune’; cf. NTC, NTZ “o de la festa” and NTP “o de calenda”; PD, s.v., calenda, ‘premier jour du mois; fête’; s.v., luna nova ‘nouvelle lune’.
4742. odesabtes, see PD, s.v. sabde, sabte, etc. ‘samedi’; NTC, NTZ “li sabba”.
4743. sotz ministratz egarnitz, calqued on Lat. subministratum ‘ministered’, with the addition of “e garnitz” ‘supplied necessities’, not added in NTC or NTZ.
4744. aissi couiuet, for Lat. “tanquam uiuentes” ‘as though living’; cf. NTC “enaysi coma vivent”.
4745. nimanneblaretz, retained in this form by Wunderli, in which maneblaretz means ‘will manipulate; handle, touch’.
4746. totas ai/celas causas, found only as quae in W-W, the Stutt. Vg., and as que in BnF, lat. 342 (154d25), 343, (260b23), and in NTC que, but more fully developed in NTZ “totas las cosas que”, and NTP “aycellas cauzas”.
4747. desamensa, in which the -m- in a bad copy of -ui-. Wunderli corrects to saviesa from “savie(n)sa”.
4748. deluentre etala amor, in which “del ventre et a la amor” appears between “sadolament” and “de la carn”, an entry not found in W-W or in the Stutt. Vg. texts, or in NTC or NTZ. It is, however, found as BnF, lat. 342 (154d30-31), 343 (260c4-5) “uentris et diligentiam”, found in NTL as “del ventre et a la amor” and in NTP as “del ventre et a l’amistat”.
4749. See the note for Col 2:12 essems-resuscitesz.
4750. aquals, with flying -a- over -q- and a lost fem. -a- for aquelas. Wunderli reads “a quals”. Cf. NTC, NTZ aquelas.Vg. “quae sursum sunt”. The fact that 3:2 opens in Vg. and NTL with the same wording is a further justification of the amendment.
4751. For 2 pl. esz.
4752. The missing noun between “lagesa” and “cobezesa mala” is Lat. libidinem ‘lust, passion, sexual desire’, is easily reconstructed; cf. BnF, lat 342 (155a11), 343 (260c20) libidinem, translated in NTP, NTC, NTZ as luxuria, missing in PD. Note the sequence in Gal 5:19 NTL “Mais manifestas so las obras de la carn, quals so: fornicatios, lagesa, luxuria, avareza”.
4753. Nouuhatz, for “No vulhatz”; cf. ms. Rom 14:15, Rom 14:20 “No vuhatz”; also for Joh 7:6 “aparehatz” for “aparelhatz”
4754. des/pulhatz, with a an ink flow covering the beginning of -u-. Cf. Vg. expoliantes, NTC, NTZ despolhant. Wunderli retains despulhatz from the ms.
4755. renouelatz, with an ink dot over -n-.
4756. dedeu, de Deu; cf. NTP “de Dieu”, NTC, NTZ “de Dio”, not in W-W, but cited in the apparatus as being in the Sixtine version; cf. BnF, lat 342 (155a25), 343 (260d9) dei.
4757. eicumci/os, in which the conjunction e is followed by a raised -i- between -e- and -c- for -cir- with the omission on the following line of -si-.
4758. estranhs esaubutz; read ‘strangers’ and ‘those whom you know’, the latter of which surely belongs to a translator at a loss to render Scytha in Occitan; cf. NTZ Scos; NTC Escors, and BnF, lat 342 (155a29) scita, 343 (260d12) scyta, for Scytha, home of the Scythians.
4759. esotz portant, in which sotz-portant is calqued on Lat. subportantes ‘forbearing’.
4760. auent, as in NTP, NTC avent, and NTZ havent. Although Vg. has habete, which brings Wunderli to correct to avetz, it is clear that the Waldensian tradition prefers the participle.
4761. E / E, the first with an ink blot being cancelled.
4762. esper/tals, with the lost of -i- passing from one line to the other.
4763. Vg. “Omne quodcumque facitis in verbo aut in opere, omnia ….”. The NTL text corresponds exactly to this structure, whereas NTC and NTZ add a form of faitz before “totas causas”.
4764. soz mezeissa, confused with f. pl. mezeissa ‘same’; the text requires “soz-messa[s]”, calqued on Lat. subdita ‘subject, subordinate’. NTC, NTZ somesas. Wunderli gives “sozmezeissa[s]”.
4765. escomoire, with -i- for -u-.
4766. azendenament, in which endenament is lacking -n- + -h-, as in PD, s.v. endenhansa ‘indignation’; see the note to Rom 2:8. Wunderli retains endenament.
4767. regazerdona/sa, in with the open -a- at the end of the line resolved as -an-.
4768. presonas, with a diacritic over p for pre-. Wunderli personas.
4769. dedintz estatz, calqued on Lat. instate ‘continue’.
4770. cunduita for cundita; see Mar 9:49 cundiretz with cun- in full.
4771. qtotas, in which q- is cancelled.
4772. titi eus, a misreading of Titicus.
4773. efilzels, with the first -l- cancelled.
4774. ecoserel, of which coser is a calque on Lat. conservus ‘fellow servant’.
4775. uos, with missing a: verb facient + vobis. NTC, NTZ “a vos coneguas”. Wunderli: “fara conogudas vos”.
4776. essems catius, calqued on Lat. concaptivus ‘fellow prisoner’.
4777. mares, with -e- instead of -c-.
4778. branabas, with -ra- instead of -ar- with the unwarranted cancellation of -s. Wunderli reads “Branaba(s)” in the note.
4779. del; Vg. “de quo”.
4780. deierapoli. Wunderli: Jerapoli. It is unlikely that the Occitan form would be so rendered, given the Lat. form Hierapoli, where Ie- would have the value of [je], from the Greek “Ιεράπολις”.
4781. See note for Mat 8:14 maso.
4782. uas, for Vg. apud (Douay “with”).
4783. laudicicenx, without the needed cancellation of -ci- before -cenx; cf. laudicenx in the same verse for ‘Laodicians’. Wunderli reads Laudicenx directly from the ms., in both cases.
4784. This epistle to the Laodiceans, perhaps written towards the end of the 3rd century, is a blatant forgery inspired by Paul’s admonition in Col. 4:16 for the Laodiceans to pass their letter from him on to the Colossian church. The pseudo-letter continued to be included in some medieval bibles thoughout the middle ages. A much more detailed study of the NTL Occitan and a Latin text of the letter can be found on the web in the Harris contribution to RIALTO (https://www.rialto.unina.it/) under the heading “Prosa religiosa”. One finds there more information by opening these headwords at the bottom of the page: “Foreword” and “Critical edition of the Occitan text”. A few deviations from the RIALTO text will be found in the NTL text.
4785. ora, with a straight line over -r-: see Mat 17:20 for the reading oracio.
4786. soples, with a missing raised open a over -p- for pales; cf.. PD, s.v. pales, adj. ‘public, manifeste’.
4787. malegri; cf. the note for alegri at 2 Co 2:2.
4788. oros, with a straight line over -r-: see Mat 17:20 and Lau 1:3 for the reading oracio.
4789. .S., with a straight overstroke over .S.
4790. oui/da opermort; prep. paralleling the prep. needed by vida; cf. BnF, lat 342 (1619/10), 343 (262b14-15) “per uitam siue per mortem”.
4791. Understand: ‘For to me is to live a life in Christ; and to die, joy.’See BnF, lat 342 (161c10-11), 343 (262b15-18) “Est enim mihi uiuere uita in xristo et mori gaudium uel lucrum”; note the absence in NTL of the addition of “vel lucrum”, ‘or gain’.
4792. eses pecat, ‘and without sin’, differing form BnF, lat 342 (262c2), 343 (262c2) “uel peccato” ‘or sin’.
4793. Edenant esqui/uaz, in which denant-esquivatz is calqued on Lat. praecavere ‘to be on guard’.
4794. engaizanh, in which there is hardly visible a cancellation dot under -i- in the printed edition.
4795. palesas, fem. pl. of pales ‘made openly’(Lat. palam), first written as palelas before the second -l- was converted to a long curved -s-.
4796. edcastas, in which -d- is cancelled.
4797. am, apparently an unfinished amen, a word absent from BnF, lat 342 (161c30), 343 (262c19). Wunderli retains am, and explains it as amb, ambe.
4798. colocens . dels colo/cens, with the missing conjunction e, found in BnF, lat 342 (161c31), “colossensibus. et colossensium”, 343 (262c20-21) “colosensibus et colosensium”.
4799. Very small letters, perhaps inserted at a later date, give the title Timoteu without the designation .I.
4800. noterm/enadas, calqued on Lat. interminatis ‘endless’.
4801. nofenh/ta, translating Lat. non ficta ‘not feigned, unfeigned’, as also in 2 Pe 2:3; cf. 2 Co 6:6 “no fe[n]cha”, 2 Ti 1:5 fenta.
4802. noiustz, calqued on Lat. iniustis ‘to the unjust’.
4803. nosotz messes, calqued on Lat. non subditis ‘to the insubordinate’.
4804. fifizel, with the cancelation of the first fi.
4805. enocr/ezenssa, calqued on Lat. “in incredulitate” ‘in unbelief, incredulity’.
4806. sobre auondec la gracias, in which sobre-avondec is calqued on the Lat. pret. superabundavit ‘abounded’, and with a faulty plural noun in “la gracias”.
4807. alnomortal, in which “no-mortal” is calqued on Lat. immortali ‘immortal’.
4808. alnouezible, in which “no-vezible” is calqued on Lat. invisibili ‘invisible’.
4809. denant anantz, calqued on Lat. praecedentes ‘going before’.
4810. enelas, for “en elas” in which -a- is squeezed interlinearly between -l- and -s. Wunderli mistakenly reads as “en els”, since elas relates to prophecias.
4811. requerensas. oracios, contrary to the order in NTC, NTZ “oracions, requerenczas” and BnF, lat 342 (156b31-1c), 343 (263c10/11) “orationes. postulationes”.
4812. rezenzo, spelled in PD as rezemson; cf. NTC redempcion.
4813. ses ira eses tenzo, without the second ses in some Occitan texts, but found in NTZ as “sença yra e sença descordia”, and in Sp. Escurialense I.j.6 as “sin ira e sin contienda”.
4814. entortatz, for en + the past participle tortatz of torser ‘to twist, to wind’, as for braiding hair, here cris for crins ‘hair’; cf. Vg. “in tortis crinibus”. See the verb torser in COM2 in CAS 252-253 “Pren l’als cabelhs, comens’ a torser/, aitan can pot, ab ambas mas”.
4815. bontat ecas/tetat perbona couersatio; instead of “bontat e castetat per bona coversatio”, coversatio being ‘the manner of living’; cf. BnF 342 (156c25-26), 343 (263d17-18) “castitatem uel (345 et) pietatem per bona opera (345 per opera bona)”, versus truncated NTC “pieta per bonas obras”, and NTZ “piata per bonas hobras”.
4816. la femna, instead of the NTC fem. pronoun ilh and NTZ ella; cf. BnF, lat 342 (156d2), 343 (264a1) mulier, Sp. Escurialense, I.j.6 “la mugier”.
4817. abtota | amesuranssa; cf. BnF, lat 342 (156d5), 343 (264a4-5) “cum omni sobrietate”. Note the absence of omni ‘all, total’ in NTC, NTZ.
4818. Note at the end of NTZ 1 Ti 2:15 “La parolla es fidel e degna de tot recebament,” a sentence assigned to the beginning of NTC 1 Ti 3:1 and to NTL. The Stutt. Vg. omits BnF, lat. 342 (156d6) “et omni acceptione dignus” and 343 (265a5-7) “et omni acceptione dignus in xristo ihesu domino nostro”.
4819. norepreprendable, calqued on Lat. irreprehensibilis ‘blameless’.
4820. nodedoas lengas, translated thus as NTP “non doble de lenga”, NTC “non tançonos”, NTZ “non tençonos”, for Lat. “non litigiosum” ‘patient’.
4821. denant pausant, with an unwanted -n- in pausant, calqued on Lat. praepositum ‘ruleth’.
4822. denant esser, calqued on Lat. praeesse ‘to rule’; cf. BnF, lat 342 (156d17), 343 (26421) “preesse”, and Stutt. Vg. praeesse.
4823. see the detailed note for Mat 2:7 amorossament on the NTL translations of Lat. diligere and derivatives.
4824. Wunderli: “es levatz”. However, cf. Vg. elatus and NTC eyleva, NTZ esleua.
4825. The phrase “que la doctrina del nostre Deu garnisca en totas causas” is not found in W-W nor Stutt. Vg. neither BnF, lat 342 (156d22 f.) nor 343 (264b2 f.). Nor is it found in NTC or NTZ, but NTP shows this similar text “per ayso que adorne la doctrina de Dieu en totas cauzas”.
4826. noseguentz, in which an ink blot obliterates -g-.
4827. coscciencia, in which the second -c- is cancelled.
4828. e aissi ministro, inserted above col. d. Cf. NTP “et enayci aministron als autres”, NTC “e amenestron enaysi”, BnF, lat 342 (156d30) “sic ministrent”, 343 (264b11) “et sic ministrent”.
4829. e, inserted interlinearly between fils and a lors.
4830. Note NTC “O filh Tymotio” and NTZ “O filh Timotio” at the beginning of the verse, an addition given in the the apparatus of W-W as “scribo” + “fili Thimothee” in the Sixtene recenion; cf NTP 1 Ti 3:14 “Ieu escrivi a tu aquestas cauzas. esperant mi venir a tu tost”.
4831. Wunderli: “la gleisa”, which is not in the ms., without explanation.
4832. See the note for secretz in Eph 1:9.
4833. carns, with cancelled s.
4834. etaq<ue>daquestz, in which the q- was originally de and -q- is cancelled, to give “ad aquestz”.
4835. tota lacreatura; NTD, NTG tota la creatura; see Apo 5:13 “tota la creatura” and the note
4836. ere.nofa, in which the dot is raised for an unknown reason.
4837. abzafazement, with -za- cancelled.
4838. scificada, with an unwarranted straight line over s-, but a good straight line over -ci-, then a superfluous dot over -s-.
4839. denant pausantz, calqued on Lat. proponens ‘put in remembrance’.
4840. noprofeitosas, calqued on Lat. ineptas ‘profane’.
4841. meis, for mezeis,; Wunderli “meïs”, unexplained.
4842. la gracia, followed by “de Dio” before “que” in NTC, NTZ, and “la gracia la cals” in NTP; cf. in BnF, lat 342 (157b19), 343 (265a6) “gratiam que”.
4843. fils, in which the the upper part of the long -s is imperfect.
4844. entrecambiable vegada, translating Lat. “mutuam vicem”, ‘a mutual time, period’; cf. NTP “e rendre la guizardonabla vegada”; PD, s.v. gazardon, gui- ‘récompense’, thus the existence of the adj. guizardonabla.
4845. Mais lasquals, with the -s of “las qual” cancelled.
4846. empreguiras, with missing -e- before -i-. Wunderli maintains the ms. reading.
4847. Wunderli “sia[n]”. The final -o is like an a but lacks the open element at the top.
4848. noprendablas, calqued on Lat. inreprehensibiles; cf. NTP “non reprendablas”, NTC, NTZ “non-reprendivols”.
4849. filzels, with the first -l- cancelled.
4850. delno fizel, with no-fizel calqued on Lat. infideli ‘an infidel’.
4851. Sireceup elalberc; cf. NTP “si receup a l’ostal”, versus NTC, NTZ “s’ilh receop li paure en l’alberc”, unlike W-W “si hospitio recepit” and BnF, lat 342 (157c16-17), 343 (265b19) “si hospicio recepit”.
4852. soz minis/trec, calqued on Lat. subministravit ‘relieved’; see PD, sotzministrar, Levy’s preference.
4853. sisoz seguic, in which soz-seguis is calqued on Lat. subsecuta ‘followed after’, there being no sotzsegre or sotzseguir in Levy’s PD.
4854. co/rdeiantz; How could Levy have thought that cordejar in his PD might mean ‘battre avec une corde?’; his doubt indicated by the question mark. See his discussion in SW 1, 367. It appears that the NTL translator may have had in mind meddlesome women queueing to spread the latest gossip; see Simin Palay (1991)’s Gascon entry for the verb courdeja meaning ‘Suivre en ligne; être en ligne; faire la queue’. The NTL gossipers would be the Stutt. Vg. curiosae ‘busy bodies’. See also Lat. curiosus, adj. ‘meddlesome, curious, prying, inquisitive’.
4855. sialcus fizels osialcuna fizels ha ueuas; added to “si alcus fizels” is “o si alcuna fizels”; in NTP “Si alcuns o alcuna fizels a vezoas”; cf. BnF, lat 342 (157d1-2), 343 (265c16-17).
4856. soz ministre, calqued on Lat. subministret ‘let him minister’.
4857. See note for Mat 6:34 avonda.
4858. denant sopreueire, calqued on Lat. “praesunt presbyteri”, praesunt, from the inf. praeesse ‘to rule’.
4859. doctrina dedeu, without “de deu” in NTP, NTC, NTZ, but found in BnF, lat 342 (157d7), 343 (265c23) “doctrina dei”.
4860. denant iu/iament, calqued on Lat. praeiudicio ‘prejudice’.
4861. Wunderli: declinant.
4862. estomaic, retained by Wunderli, for estomac.
4863. denant anantz, calqued on Lat. praecedentia ‘going before to (judgment)’.
4864. soz segon, calqued on Lat. subsequuntur ‘they follow after’.
4865. delbe fait, for Lat. beneficii; see note for 1 Pe 4:19 befait. See PD, s.v. benfach, benifach ‘bienfait’(Eng. ‘benefit’); cf. BnF, lat 342 (158a3/4), 343 (266a9/10) bene/ficii.
4866. repausa, with -p- written over a long unerased -s-.
4867. pairaulas, with -i- cancelled.
4868. paraul/as, which appears to have a long -s- written over -r- or vice-versa.
4869. See note for Mat 6:34 avonda.
4870. non podem, which Wunderli retains. Cf. NTC, NTZ “non en poen”.
4871. enoprofeitos, in which no-profeitos is calqued on Lat. inutilia ‘foolish’.
4872. alcann, error for alcanti, which Wunderli reads from the ms.
4873. suasiesa, mistake for suavesa. Wunderli retains suasiesa. He cites (vol 2, p. 248) FEW 12,325 for this “dérivé curieux de suavis”, which is the only example of the abstract noun in this form alongside regular suaveza. This particular form was not uncovered in FEW. The weakness of the reasoning for retention of suasiesa lies in the fact that, across the host of forms, the root holds to a base in either suau- or suav-.
4874. prengas; Vg. apprehende, which causes Wunderli to emend to “[a]prengas”. The sense of apprehende, ‘lay hold on’, might lead to consideration of a form aprengas, but prengas renders it equally well. Cf., too, NTC, NTZ pren.
4875. Probably an omission of text due to a jump from “lo quals” to “lo quals” down to “redec”. A good reconstruction of the missing text would be “lo cals vivifica totas cauzas e de Jesu Crist” based on NTC “lo cal vivifica totas cosas e denant Yesu Christ”.
4876. noreprendable, calqued on Lat. irreprehensibile ‘unrebukeable’.
4877. loqual; cf. 1 Ti 6:15 sg. “lo quals”. Wunderli mistakenly reads “lo quals” from the ms.
4878. nomortaletat, calqued on Lat. immortalitatem ‘immortality’.
4879. noapropiabla, calqued on Lat. inaccessibilem ‘inaccessible’
4880. noauta; cf. “no autas causas”. Wunderli: “no auta causas”.
4881. enocertaneza, in which no-certaneza is calqued on Lat. incerto ‘uncertain (riches)’.
4882. essenha, not in the Occitan texts available or W-W or the Stuttgart Vg. However, see the imperative doce in BnF, lat 342 (158b22), 343 (266c25).
4883. fozament; see the note for Luk 6:49 fo[n]zament.
4884. oppossios, with missing -it- before the -i-.
4885. Paulus, ap[osto]l[u]s, Latin opening.
4886. dedeu lopaire, lacking nostro in BnF, lat 342 (158c8), 343 (267a14) “a deo patre”, and also nostre in NTP “de Dieu lo Paire”, but unlike NTC, NTZ “de Dio, lo nostre Payre”; cf. in the W-W apparatus nostro in the Sixtine version.
4887. azomplitz; Wunderli reads azemplitz.
4888. iouentut, in which joventut is an error for Lat. BnF, lat 342 (158c17), 343 (264b4) “auia tua loide” ‘your grandmother, Lois’; cf. NTP “Loyda la tieua avia”, NTC “Loyda, la toa avia”, NTZ “Loyda la toa avia”. The person responsible for iouentut (a word appearing in NTL only here) may have had an unreadable spot covering the name, but knowing that early on his grandmother would have cared for Timothy while teaching the needs of the babes to her daughter, Eunice.
4889. que recsuscites, with a very faint cancellation of the first -c-. Wunderli maintains the entire form.
4890. temps seglar; cf. NTL Tit 1:2 “temps seglars”. See PD, s.v. seglal, seglar adj. ‘séculier’, to which should be added the meanings ‘éternel; siècle’.
4891. nocorumptio, calqued on Lat. incorruptionem ‘immortality’.
4892. curiosamant, with the -a- of -ma- cancelled for -ment. See in the note at Mat 2:7 the discussion of Lat. diligenter rendered as curiosament ‘diligently’, also rendered as NTC, NTZ curiosament.
4893. fils m/out cars, not in NTC, NTZ nor the W-W or Stutt. Vg., but found slightly modified in BnF, lat 342 (159d25), 343 (267d6-7) “fili mi karissime”.
4894. Wunderli: els.
4895. edendeu, with a raised interlinear -e-, expuncted before the first d-. The Vg. reading, “militans Deo” suggests that the first two letters “ed” should both be cancelled. Cf. NTC “cavaleiant a Dio”, NTZ “cavalareiant en Dio” (where cavalareiant is a misreading by the editor for cavaleiant)
4896. empahge, an impossible Occ. word for Lat. implicat ‘entangles’, retained, however, by Wunderli; cf. NTL 2 Pe 2:20 enplegat for Lat. inpliciti ‘entangled’. Both NTC and NTZ use the pres. subj. plegue; cf. the NTL reflexive pres. subj. “se emp[le]ge”.
4897. delcamp. It appears that our translator expands Lat. agricolam ‘the husbandman’ to include ‘of the camp’, an addition not seen elsewhere.
4898. quaiss, variant of cais; see again in 2 Th 3:9.
4899. panraula, with an unwanted straight line above the first -a- for -an-. Wunderli reads it as paraula from the ms.
4900. abnegar, needs a future tense abnegara, Lat. negabit.
4901. simesteiss, with an unwanted -s- before -t-. This form is retained by Wunderli.
4902. essems amonesti, in which essems has been translated separately from the syntactic compound com- ‘together’ in Lat. commonio ‘admonish, remind, impress upon’, leaving P1 pr. ind. amonesti from Lat. moneo ‘I admonish, advise’.
4903. auzentz / entz, with the second entz cancelled.
4904. nouergon/hable, calqued on Lat. inconfusibilem ‘unable to be ashamed’. NTC, NTZ render with “non confondivol”.
4905. ymeneus e phihetz, given in NTC and NTZ the order “Filet e Ymenios”.
4906. dela/ fe; not found in W-W or the Stutt. Vg., but found in BnF, lat 343 (269b3) fidei ‘of the faith’; 342 (159a31) though unreadable begins with fi-.
4907. faitat, mistake for fem. adj. faita.
4908. deparcas, corrected to departa·s. Wunderli corrects, but, strangely, suppresses the reflexive, ·s. Cf. NTC, NTZ “departa se”.
4909. fust, 2 pret. sg. of esser instead of the Lat. act. pres. imper. fuge ‘flee’; cf. Mat 2:13, 1 Ti 6:11 fug.
4910. dreiturra, retained by Wunderli.
4911. dedeu edel proisme, epatz, in which “de Deu e del proisme, e patz” is missing in NTC, NTP, but partially present in BnF, lat 342, 343 (23b-5) “pietatem. fidem. et caritatem (342 karitate) dominum et proximi. pacem”; cf. NTC “fe, carita, paç”, NTZ “fe, carita, paz”.
4912. abque/stz, with the lost of a- in aquestz. Wunderli maintains questz.
4913. essennable, for essenhable; cf. Joh 6:45 essenhable, Lat. docibilis ‘teachable’. Wunderli retains essennable.
4914. Missing text, reconstructible as NTL “a conoisser la veritat”; cf. NTC, NTZ “a conoyser la verita”, and BnF, lat 342 (159b25), 343 (268c11-12) “ad cognoscendam ueritatem” (343 + fidei).
4915. inobedientes, calqued on Lat. “non obedientes” ‘disobedient’.
4916. noa/gradable, calqued on Lat. ingrati ‘unpleasant, disagreeable, ungrateful, unthankful’.
4917. nofizel, calqued on Lat. infideles ‘unfaithful, unbelieving’.
4918. senes bona uolontat. senes patz, in Lat. “sine affectione: sine pace”, where BnF, lat 342 (159c1-2), 343 (268c25-26) inserts, before “sine pace”, “infideles. pactum non custodientes” meaning ‘unfaithful keepers of the covenant’.
4919. encriminador, for BnF, lat 342 (159c2/3), 343 (268d1) criminatores, meaning ‘slanderer, false witness, false accuser, detractor’; cf. elsewhere in NTL Tit 2:3 encriminarises ‘false accuser’. See NTZ encreminadors versus NTC criminador.
4920. nogardant couinesa, calqued on Lat. incustodiens ‘not keeping the law’.
4921. No contenent, calqued on Lat. incontinentes ‘incontinent’.
4922. nohumil, calqued on Lat. immites ‘unmerciful’.
4923. delentz, for deletz; cf. PD, s.v. delech, -it ‘délit’.
4924. Wunderli: “abnegan[t]”.
4925. onquass; Wunderli reads “on quals”. Cf. Vg. numquam, NTC, NTZ unca.
4926. noprofeitara, retained by Wundedrli, which requires the plural form. Cf. Vg. “non proficient”, NTC, NTZ “non profeytaren”.
4927. lanosauiesa, calqued on Lat. insipientia ‘folly, foolishness’.
4928. sotengui, ‘I endured’ from the verb sostener, -ir. Wunderli retains sotengui.
4929. detuit, with the cancellation of “de”.
4930. eliganador, with raised interlinear -en- above -ig-.
4931. eenereror, with an unwanted -e- between -r- and -r- for error.
4932. leiras, retained by Wunderli and supported by a note to the word in vol. 2, p. 196, for letras. We have found no example of leira for letra, and it exists only as a 3 sg. and 3 pl. fut. form of legir.
4933. de/deu, not found in NTC or NTZ, but in BnF, lat 342 (159d7), 343 (269a22) “a deo”.
4934. arepreere, for ‘a reprenre’; see BnF 342 (159d9), 343 (264a25) “corripiendum” ‘reproach, reprove’, instead of the W-W and Stutt. Vg. corrigendum ‘correct, reform’. The W-W apparatus assigns corripiendum to the Sixtine and Clementine recensions.
4935. adesipliha, with -h- for -n-, the only instance of NTL desiplina, the preferred spelling being disciplina; cf. PD, s.v. disciplina, disi-, desi-. For “a desiplina”, an addition not found in NTC or NTP, see BnF, lat 342 (159d10), 343 (269a26) “ad disciplinam”.
4936. ies, with i- cancelled.
4937. For the construction of this future participle, see Wunderli’s commentary, vol. 2, pp. 70-72.
4938. nocouinablament, calqued on Lat. importune ‘out of season’, the opposite of opportune ‘in season’.
4939. tornaran ..ulas, added in the left margin in which f- plus part of -a- are missing in faulas.
4940. si|as amesuratz, found in different placements as seen in BnF, lat 342 (159d25) sobrius esto, clearly placed at the end of v. 5, and 343 (269b20) “Sobrius esto”, clearly placed at the beginning of v. 6 with a large capital S-; cf. Lat. sobrius ‘moderate, temperate’. NTC puts “Sias amesura” at the beginning of v. 6; despite the lack of numbered verses in NTZ, one can assume that “menestier, sias amesura” followed by “Mas tu velha” agrees with NTC. The Stutt. Vg. apparatus registers in v. 5 “imple + sobrius est” in the Fuldensis, the Alcuin consensus, and the Clementine.
4941. Acota, for acoita. Wunderli retains acota. Cf. 2 Ti 4:21 acoita.
4942. segles, with -s cancelled.
4943. tramese, probably a mistaken -e for -i in 1 pers. pret. ind. tramesi, as seen in NTL tramessi, both translating Lat. misi ‘I sent’. Compare NTP 1st per. pres. Lat. misi, translated as tramesi in Eph 6:22, Col 4:8, and 1 Th 3:5.
4944. alas nostras, in which NTL “las nostras” is at odds with NTC and NTZ “las mias”.
4945. unoifo, in which u- is cancelled.
4946. Wunderli reads so; cf. Vg. affuit, NTC, NTZ fo.
4947. depsamparero, in which -p- before -s- is cancelled.
4948. denant estec, calque on Vg. astetit. NTC, NTZ “fo present”.
4949. las gensz, instead of ‘totas las Gensz’; cf. NTC “totas la genç”, NTZ “totas la genz”, and in BnF, lat 342 (160a20/21), 343 (269d5) “omnes gentes”.
4950. E faran me/ saluo, in which sg. fara is required. The the -o of ms. adj. salvo is not acceptable here; cf. NTZ “e fare me salf”, versus NTC “e fare salf”. Wunderli retains salvo.
4951. efrerm, without the cancellation of the first -r-, for eferm.
4952. Saluda, sg. instead of required pl. saludan. Vg. “Salutant”. Wunderli retains Saluda.
4953. noennacusament, with a superfluous -n- following the straight line for -n- over -o-.
4954. nodedobla lenga, “no de dobla lenga” found as “non bilinguem” above the end of “non iracundum”, extending into the margin in BnF, lat 343 (270b20), but not in BnF, lat 342 (160b27) or any other of our searches, ‘double-tongued’ meaning a duplicitous or deceitful statement.
4955. firidor, feridor translating Lat. percussorem ‘striker’; cf. NTL 1 Ti 3:3 feridor, NTP feridor, and PD, feridor ‘celui qui frappe’. Wunderli notes the instability, in this ms., of protonic e rendered as i; see vol. 2, p. 10.
4956. bbenigne, with the first b- covered with an ink spot. benigne ‘gentle’ is not in PD.
4957. continent, to be added to PD as ‘tempéré, continent’.
4958. saui, pour sani. Cf. Vg. sani, NTC, NTZ san.
4959. iuzagas, instead of juzaigas ‘ghettos’; cf. NTP judaicas and NTL Gal 2:14 judaizar. Wunderli maintains the reading in the ms.
4960. essems lai/zatz, calqued on Lat. coinquinatis ‘defiled’.
4961. nofizels, calqued on Lat. infidelibus ‘faithless, unbelieving’.
4962. For this form, see note to Mat 17:16.
4963. This is an optative form; cf. Vg. “ut sobrii sint”.
4964. sa/sauisa, in which the first sa- at the end of the line is cancelled.
4965. benignas. essenhantz, in which be ‘well’ is the reading in Latin and Occitan; as for the noun benignas, our searches have not found it elsewhere for this verse. It is quite possible that having written benignas, the scribe failed to cancel -ignas. Its presence in Tit 2:5 suggests a slip to that verse. Wunderli retains benignas.
4966. sauisa, meaning ‘wisdom’. Clearly, there is a match to the construction in Latin: “ut prudentiam doceant adolescentulas”, also found in NTC, NTZ.
4967. Benignas, fem. pl. of benignus ‘good, benign, loving’, which is not to be found in Levy’s PD.
4968. enentegretat, for “en entegretat” at the end of the verse, whereas NTC, NTZ add also “en graveta” to the verse. Note NTP triple “en entegretat, en gravetat, en castitat”, following BnF, lat 342 (160d7-8), 343 (271a3-4) “in integritate in castitate in grauitate”. A jump from -tat to the same in the copy may explain the loss of the two final nouns. Add to PD, entegretas ‘intégrité’. NTC and NTZ present all three nouns.
4969. noreprendabla, calqued on Lat. irreprehensibile ‘blameless, unspotted’.
4970. obezir| aldigh, in which “obezir al digh”, meaning ‘to obey at a word’, is the only instance of NTL digh, surely pronounced ‘dich’, as in PD, s.v. dich, ‘parole; ordre, commandement’. For examples in the Toulousain, see in COM2, JGS 22 008 “qu’es digh Jesus, per far obra complida”, and JGS 22 025 “Le rius qu’ay digh, que salh ab enfluensa”. See also the note for Apo 10:3 rugh ‘roars’.
4971. baralher, which Wunderli emends to batalher. NTC and NTZ give tençonos, and this, with Vg. litigiosos, fits the retention of the reading, baralher. See PD s.v. baralhier, -lhos, ‘querelleur’.
4972. nosaui, no-savi calqued on Lat. insipientes ‘unwise, foolish’.
4973. See note to Mat 17:16.
4974. desirreis, in which the first -r- is cancelled, leaving desireis with -eis instead of -ers. Wunderli resolves as desireirs.
4975. humanitatz, with an ink spot above the -n- that can be confused with -il-.
4976. denant | esser, calqued on Lat. praeesse ‘to go before, precede’.
4977. Wunderli: “a quali que creon”. Vg. “praeesse qui credunt Deo”; and cf. NTC, NTZ “aquilh que creon”. There is no justification for an indirect form here. KJV: “they which have believed in God might be careful to maintain good works”.
4978. h/homes, with the duplication of h- across the lines.
4979. Wunderli: delinhadas, cf. Vg. genealogias, NTC, NTZ “de generacion”. Wunderli recognizes the presence of linhada/s (vol. 2, p. 197) at Tim 1 1:4 and Heb 7:3. He gives no indication relating to delinhadas.
4980. noprofeitablas, calqued on Lat. inutiles ‘unprofitable’.
4981. Lomoe, with the second -o- cancelled.
4982. iuezi, for juezi, translating Lat. iudicio ‘judgment’; cf. also NTP juizi, NTC iudiçi, NTZ iudici. See the note for juezi at Joh 9:39.
4983. Dauant tra/mei, with the straight line misplaced over -e- + -i, instead of a final -t. Understand “Davant tramet”, as in NTC and NTZ, to be calqued on Lat. praemitte ‘send forward’. Wunderli interprets as tramessi, which would have to be a plural past participle.
4984. zenant, with -t cancelled
4985. aprengo, with interlinear o. This could have led Wunderli to read “aprengro”, pret., but the sense is clear; cf. Vg. discant, NTC enprenan, NTZ aprena.
4986. de/nant esser, calqued on Lat. praeesse ‘to be the first, to excel’.
4987. nofrutosi, calqued on Lat. infructuosi ‘unfruitful’.
4988. Saludo; 2nd sg. imperative should be saluda; Paul is asking Titus to give his greetings to a group. Wunderli retains saludo. The scribe may have written saludo because of the proximity of the first instance of the form.
4989. etadirchip, with ms. Irchip for Archip rather than Archipus. Cf. NTC, NTZ Archippo. Wunderli retains Irchip.
4990. essems ca/uaer, calqued on Lat. commilitoni ‘our fellow soldier’.
4991. gl’sa, presumably the abbreviation for glesa, a form found written in full in Eph 5:23. Wunderli emends to gleisa.
4992. Gracia auos epatz e misericordia dedeu, follows BnF, lat 342 (161b9-10), 343 (272a4-5) “gracia uobis et pax [“et misericordia” only in 343, but added interlinearly] a domino”; missing text in NTC and NTZ is “Gracia a vos” and “misericordia”. NTP has the same omissions in “e paç a vos de Dio”.
4993. elafe ela ela delectio, with the cancellation of the second ela following “fe ela” at the end of the line, followed by “e la delectio”, which is not found in NTC, NTZ, but is present in synonymous NTP “e l’amistat”.
4994. coiela, in which coi- is cancelled, leaving “e la”.
4995. noprofeitables, calqued on Lat. inutilis ‘unprofitable’.
4996. receubeses d durable, with an ink blot on d-, which is cancelled without writing needed en; cf. the four instances of “en durable” in Hebrews. Cf. Vg. “aeternum”, NTC “eternal”, NTZ “en aterna”. Wunderli: durable.
4997. can/ noc, where can should read causa; cf. Vg. “si autem aliquid nocuit tibi” ‘if he has wronged you in any way’; NTZ “Si el fey a tu alcuna eniuria”.
4998. esser donant; cf. Stutt. Vg. “donari”, NTP “esser donat”, NTC, NTZ “esser dona”. Wunderli retains donant.
4999. Epasas, corrected following Vg Epaphras.
5000. essems caitius, calqued on Lat. concaptivus ‘fellow captive’.
5001. om, instead of en; cf. NTP “en Jesu Crist”, NTC “en Yesu Christ”, NTZ “en Yesus Xrist”.
5002. gratia la gratia, with the first gratia cancelled.
5003. p/per, with the single p at the end of the line cancelled.
5004. dedinz, calqued on Lat. introducit ‘brings in’; cf. NTC, NTZ “dintre mene”.
5005. engenrant, instead of the required past participle.
5006. dela terra, inserted interlinearly above the -z of redondeza and the space that follows.
5007. elsegle degle, for “es segle del segle”. Wunderli: “el segle”. Vg. “in saeculum saeculi”.
5008. empaisso, for emperaisso.
5009. comemsament, likewise in Heb 6:1.
5010. tu mezeiss/ enuna mezeissa. o causa, where tu for God requires est and the o in ocausa is meaningless.
5011. sisalud, with the first si- cancelled.
5012. nodecorran, in which decorran, 3rd per. pl. does not give the Lat. 1st pers. pl. pereffluamus ‘we should let (them) slip’, i.e. ‘forget, drift away’; cf. NTP “non decoram”, but NTC, NTZ 3rd per. pl. “non decoran”, which should read decoram. See PD, decorrar ‘couler, ruisseler’.
5013. edess/ obezimentz, with the second -s- of des- cancelled, calqued on Lat. inobedientia ‘disobedience’.
5014. Missing text missing here that can be reconstructed from NTP “fon confermada e nos. d’aycel li cal [f. 162d] la audiron”; cf. Stutt. Vg. “ab eis qui audierunt in nos confirmata est”. Wunderli makes no mention of the fact that there is text missing, and inserts here the opening phrase of Heb 2:4, saying in his note 898 that there is a different construction in Vg., but giving what is the Vg. reading corresponding to this missing text.
5015. daicels liquali, in which ‘daicels li quali’, retained by Wunderli, is not found elsewhere, and is replaced here by Deus, present in all versions, Latin and Occ.
5016. essems testimonieiant, calqued on Lat. contestante from the contestari.
5017. de/triatz, translating Lat. distributionibus ‘by distributions’, but “les dos detriatz” is rendered in NTC and NTZ by departiment; Levy’s PD destriansa, det-, defines as ‘signe distinctif; acception, égard; élite’, but not ‘distribution’.
5018. lu/lui, in which lu is cancelled.
5019. mems, for “mens”.
5020. tatas, for totas. Wunderli: “ta[n]tas”, but cf. Vg. omnia, NTC, NTZ totas.
5021. lui per; Wunderli reads “lui, e per lo qual totas causas, lo quals avia amermatz”, mistakenly, from the ms., which thus suppresses the second half of the clause, seemingly a repetition, but which is validated by Vg. “Decebat enim eum propter quem omnia et per quem omnia”. Nüesch, in his NTC (vol. 1, p. 374), similarly excludes this second element by bracketting, “<e per lo qual totas cosas>”. Salvioni, for NTZ (p. 246), maintains the second element, “per cayson del qual son totas cosas e per lo qual son totas cosas”, which is a more faithful rendering of the Latin. Cf. KJV, “for whom are all things, and by whom are all things”.
5022. montz; Wunderli: “moutz”.
5023. sa comunalhor, for “s’acomunalhero”, translating Lat. perfect 3 pl. communicaverunt; cf. NTC “s’acompagneron”, NTZ “s’acumpagneron”.
5024. encolpadi, with -l- added above -p-; see PD, s.v. encolpar ‘soumis, assujetti’.
5025. Deus, not found in NTC, NTZ, but found in BnF, lat 342 (162d30), 343 (274a7) deus.
5026. miscideros or miscrideros, for misericordios from Lat. misericors ‘merciful’. See the notes for misericordios at Luk 6:36 and Jam 5:11.
5027. Per perla qual causa, with the duplication of per.
5028. aquest, with an ink drop blotting out part of the -t.
5029. del dalcu, with del cancelled.
5030. t entro: with t cancelled.
5031. segles, wih missing straight line over the first -e- for -n-; cf. Lat. singulos ‘every, each’. Wunderli retains segles here and elsewhere, as a form of sengles.
5032. essems/ momnatz, calqued on Lat. cognominatur ‘it is called’, that is to say ‘while it is still called “today” ’.
5033. Wunderli “per o”; cf. Vg. tamen, NTC emperço.
5034. alcanti, in which the cross stroke across -t- is barely visible.
5035. las coronas, retained by Wunderli. The rest of the Waldensian tradition which has this chapter of Ad Hebreos (NTC, NTD, NTG, NTZ), reads “li cors”, Vg. cadavera. It is not found in NTP or NTCa. One can only wonder whether “las coronas” was a misreading for cadavera.
5036. adeladaicels, in which adel is cancelled, giving “ad aicels”.
5037. des esser, for desesser, found in PD, s.v. dezeser ‘manquer’. NTL desesser is translated in the Douay NT as “to be wanting”.
5038. Mais, in which the final long -s is hardly visible.
5039. cr/ezerrem; the texts consulted attest not the future but the preterite crezem, or, as in NTZ, “aven cresu”; cf. Lat. credidimus and BnF, lat 342 (163b28/29), 343 (274d13) credidimus. A scribe was probably influenced by the future intrarem. Wunderli “crezerrem”.
5040. intreo, for intrero, Lat. introierunt.
5041. siauzeiretz, for “si auziretz”, with the cancellation of -e- between -z- and -i-.
5042. ihesu naue; cf. NTC “Yhesuuave”, in which the second -u- should be -n- according to BnF, lat 342 (163c12), 343 (275a6), NTD “Christ nave”, but without naue in W-W, the Stutt. Vg., NTG, NTP or NTZ. “Jesus Nave” is used to clarify the reference not to Jesus Christ but to Jesus the son of Nave. Hence, Sp. Escurialense, I.j.6 reads “Ca si Ihesu [que es Iosue]”, and the note in KJV which says: “i.e. Joshua”. Certain biblical traditions adhere to the name Joshua, which is the Jewish form of Jesus, for this verse. It was Joshua who led the Israelites into the Promised Land, and Jesus is said here to give rest to those who go to heaven, but not yet. Cf. Ecclesiasticus 46:1: “Fortis in bello Iesus Nave successor Moysi in prophetis”. The Septuagint renders the words, in Hebrew, as “Joshua the son of Nun”, and from here it passed into Latin.
5043. perfazables, with an almost invisible diagonal line across the lower line of p-.
5044. rraucables.
5045. epertenges; see Vg. pertingens.
5046. ede/triairei, retained by Wunderli without comment. NTC, NTZ deycernador. It is clearly a form in -aire, and Levy (SW 2, 187) quotes this example, with the meaning ‘Beurtheiler, Richter’.
5047. delor, with missing c- between -l and -o- to read “del cor”; cf. Vg. cordis. Wunderli retains “de lor”.
5048. nouesibla, calqued on Lat. invisibilis ‘invisible’.
5049. etaubertas, with the rare form aubertas. COM2 VSG, 539, has the line “e li terra si vay aubrir” However, BnF, lat 342 (163c27), 343 (275a26) aperta, and NTC ubertas, NTZ hubertas, versus NTP apertas for the Lat. aperta.
5050. lacosessio delui, in which the first long -s- lacks the crossed line for -f- in “la cofessio”, followed by ‘de lui’; cf. BnF, lat 342 (163c30-31) in which the ending is simply “teneamus confessionem”, versus 343 (275b4) “teneamus confessionem” + spei ‘of hope’, added in the margin of the line. The W-W apparatus adds “spei nostrae” from the Sixtine version. Compare the Waldensian addition NTC “de la nostra sperança”, NTZ “de la nostra sperancza”; cf. also the Sp. Escurialense, I.j.6 “de nuestra esperança”.
5051. essems sufrir, calqued on Lat. compati ‘to suffer with’.
5052. temtat, in which final -t is the remake of a long -s without the erasure of its bent top.
5053. sacrificio, which Wunderli emends to “sacrificio[s]” on the basis of Vg. sacrifia. He explains the form (vol. 2, p. 236), along with sacrifici, as a “latinisme à différents degrés de romanisation partielle”. This is a very unlikely form, and comparing with NTC, NTZ sacrificis, looks like a plain slip, replacing final -s with -o, no doubt under a latinising influence. We have found no examples of such a form, singular or plural, in Occitan.
5054. essems doler, calqued on Lat. condolere ‘have compassion’.
5055. ddefreuole/za, in which the first d-, covered with ink, is cancelled.
5056. auesquet, instead of avesques for Lat. pontifex. Wunderli maintains the reading, although expressing doubt that it could be a diminutive (vol. 2, p. 123).
5057. parlec aparlec, in which aparlec is cancelled.
5058. endurable, which Wunderli reads as endurable, adj. (but, elsewhere he writes “en durable”). Against this interpretation, cf. NTC, NTZ “en eterna”.
5059. reuenetia, for reuerentia.
5060. fils, in NTC “Filh de Dio”, as in BnF, lat 343 “filius dei” (275c18), but not in 342 (163d29).
5061. obediencia, with an unwanted dot under -d-.
5062. obedient mr, with “edien” cancelled, and an unintelligible curved raised line between m- and -r; BnF, lat 342 (164a1), 343 (275c20/21) “obtemperantibus sibi”. Wunderli gives the Vg. form as “omnium obtemperantibus”, neglecting the form sibi, and opts for “a totz les obtemrant”. See also his glossary entry (vol. 2, p. 212). We have corrected, in what is an unclear situation, according to NTC “obedient a si”, NTZ “ubidient a si”.
5063. apelatz, with a stray straight line over -p-.
5064. auesquet, instead of avesques for Lat. pontifex, the same error as in Heb 5:5 (and see note).
5065. dedeu, with an ink blot above -u.
5066. etesz fait aquals als quals, in which aquals is cancelled and rewritten as “als quals”.
5067. an lessens/ausatz, with an unwanted a on usatz, for Lat. “exercitatos habent sensus”, also in BnF, Lat 342 (164a15-16), 343 (275d13/14), with the verb exercitatos ‘used, employed’; see NTC “an lo sen usa”, NTZ “han li sen husa”, and Sp. Escurialense, I.j.6 “an los seso usados”. Wunderli retains ausatz.
5068. comemsament; see the same form at Heb 1:10.
5069. dela, for ‘de las’; cf. Lat. pl. manuum. Wunderli retains “de la”.
5070. no poderosa, calqued on Lat. impossibile ‘impossible’.
5071. neis, with an unwanted straight line over -e- for -n-.
5072. eparzoner, with a straight line for -n- over -ar- and a dot over the -e- of -er.
5073. paraula, with a dot over -r-.
5074. eso e/legnegadi, in which the first -g- is cancelled in the pl. past participle elenegadi; cf. PD, s.v. elenegar, defined as ‘glisser, descendre, tomber’, but better defined here as ‘fallen, back-slid’.
5075. This first clause, lacking in NTC and NTZ, is placed after illuminat in v. 4.
5076. crucisicantz, for crucificantz, which Wunderli reads from the ms.
5077. Wunderli reads and retains as meteissos.
5078. etauentz a demostrament; cf. Douay Vg. “et ostentui habentes” “and making him a mockery”. Cf. Rom 3:25 “a demostrament”, also found in NTC, NTZ. Wunderli: ademostrament, although he accepts “a demostrament” in Rom 3:25.
5079. eml’tiplicantz, ml’|tiplicarei; see the note in Act 7:17 for molt- rather than mult-.
5080. detota lacontrarietat, for Vg. “omnis controversiae”, translated with the noun contrarietat, not found in PD or SW; cf. and NTC, NTZ “de tota la contrarieta de lor”. It is amply attested in COM.
5081. lanomo/uabletat, calqued on Vg. immobilitatem ‘immutability’.
5082. en/tre pausec, calqued on Vg. interposuit ‘interposed’.
5083. nomouablas, calqued on Vg. immobiles ‘immutable’
5084. nopoderosa, calqued on Vg. impossibile ‘impossible’.
5085. essems fugem, calqued on Vg. confugimus ‘we who have fled’.
5086. delcubrim, with, doubtless, the loss of -ent, cubriment being well represented in NTL; cf. here in NTC, NTZ cubriment. PD has cobrimen ‘habit, manteau’.
5087. dauant correire, calqued on Lat. praecursor ‘forerunner, precursor’.
5088. delui, with the loss of -e- between -l- and -v-.
5089. contradizement, calqued on Lat. contradictione ‘contradiction’.
5090. es deumatz; cf. PD, s.v. desmar, also deumar ‘dîmer’; thus deumatz ‘paid tithes’.
5091. perlo preueirage/ leuinenc ‘for the Levitical priesthood’; cf. NTP “per lo preveirage Levitenc”, the source of our correction of leuinenc, along with NTC, NTZ levitienc. Wunderli retains levinenc.
5092. traportat; see also in this vers traportantz as well as traporte in NTL 1 Co 13:2.traport abounds in NTC, having only three cases of trasport-, in Col 1:13 trasporte, and Heb 11:5 trasporte, trasportament. PD has only trasport and its kin.
5093. autar, with an ink blot on the end stroke of -u-.
5094. deiuda, with an unwanted slanted strike above the last stroke of -u-.
5095. nodesliable, calqued on Lat. insolubilis ‘endless’.
5096. endurable, calqued on Lat. “in aeternum” ‘for ever’.
5097. denant anant, calqued on Lat. praecedentis ‘preceding’.
5098. perlenoprofeit, which is calqued on Lat. inutilitatem ‘unprofitableness’.
5099. latrodeuctios, for “la entroductios”; cf. NTP entroduccions.
5100. Autri, with elaborate capital A.
5101. Lesenher e nos penedra, with missing jurec, found in BnF, lat 342 (165a14) and 343 (277b11) Iurauit, and NTP juret, NTC, NTZ iure.
5102. NTC and NTZ add “segont l’orde de Melchisedec”, as does Sp. Escurialense, I.j.6 “segund la orden de Melchisedech”.
5103. preueire, with a very faulty -e- between -u- and -i-.
5104. Before Emperaisso, there follows in a number of texts “secundum lege”, not found here or in BnF, lat 342 (165a19), 343 (277b17), but given in the W-W apparatus + “secundum lege” in the Sixtine recension; cf. NTP “segon la ley”, NTC, NTZ “segont la ley”, and the Sp. Escurialense, I.j.6 “segund la ley”.
5105. serio, the single example in NTL of the 3rd p. plur. conditional of esser, a variant of Anglade (1921)’s serian (p. 316).
5106. nonozentz; see the note to Mat 12:7.
5107. nolaizatz, calqued on Lat. impollutus ‘undefiled’.
5108. Cf. Vg. “hostias offerre”, and NTC, NTZ uffrir hostias”.
5109. See note for Mat 1:25.
5110. a/ deo, not found in our customary sources, but found in BnF, lat 342 (165b2), 343 (277c9) deo.
5111. dreituraer, with what appears to be a diphthong, ae.
5112. essems sasseti/ec, calqued on Lat. consedit ‘together has taken a seat ’; cf. PD asetïar ‘asseoir’.
5113. BnF lat 342 (165b15), 343 (277c26|d1) “Si ergo esset super terram, nec esset sacerdos”, NTC “Donca si el fos sobre terra, non fora prever”, NTZ “Car si el fossa en terra certanament non saria preyre”. NTL has a confused reading: “Doncas si fos preire besonha sobre terra”, where besonha is a misreading for non fora. In the light of this comparison, Wunderli’s final reading is erroneous: “Doncas si fos preire e fos sobre terra”.
5114. agues se/ssat decolpa, for “agues cessat de colpa” ‘had ceased from falt’; cf. NTP “cessat per colpa”.
5115. deuida, bad copy of iuda (Juda) with uida (vida).
5116. dei, mistake for donei, surely written orginially with dei with a straight line for -n- over -e-; cf. BnF, lat 342 (165c1) dedi versus 343 (277d22) feci; cf. NTC “yo doney”, but NTZ “yo fei”, and NTP “fis”.
5117. denant/ prezi, calqued on Lat. apprehendi ‘I took hold of’.
5118. d’israel, there follows missing the text of BnF, lat 342 (165c7), 343 (278a3-4) “post dies illos”; cf. NTP “seguentre aycels jorns”, NTC “enapres aquilh dia”, NTZ “enapres aquilh iorn”.
5119. sobre/ escriurei, calqued on Lat. superscribam ‘will write upon’.
5120. almaeior, with superfluous -e- for maior.
5121. dellor; cf. NTP “d’els”, NTZ “de lor”, but not in NTC; cf. BnF, lat 342 (165c14), 343 (278a13-14) “ad maiorem eorum”.
5122. perdonarei, with a misplaced -i- which should be between -a- and -e-. PD has the feminine perdonairitz ‘celle qui pardonne’, but only an objective case singular masculine, perdonador.
5123. See note for Mat 1:25.
5124. es/ prop alamort, for Lat. “prope interitum est” ‘is near to the end’.
5125. enauiro c, at the end of the page, with the c- repeated in “cuberta” on the next page.
5126. propiciatori, Lat. propitiatorium ‘propiciatory or mercy seat’, not in PD.
5127. auent estazi, Lat. “habente statum” ‘having standing’; cf. NTC “avent encara istament”, NTZ “havent encara stabliment”. PD has estazon ‘demeure, maison’, but not estazi. As Wunderli suggests (vol. 2, p. 175), estazi is a plural of estat, more frequently resolved as estadi.
5128. temps, with a partially erased -a- between t- and -e-.
5129. enpasad/as, inpositis ‘imposed, laid’; see PD, s.v. empauzar ‘imposer’.
5130. nomafait; see the note at Act 7:48.
5131. itrec, with a zigzag above -i-, which should be intrec.
5132. durablas.
5133. larezeptio, with a missing curved line over the second -e- for -em-, rezemptio being a variant of redemption, which calls for correction in Heb 9:15.
5134. no a deu laizat, which Wunderli corrects to “a Deu no laizat”. We prefer “no laizat a Deu”, supported by NTC “no-soça a Dio”, NTZ “non socza a dio”.
5135. entre anant, calqued on Lat. intercedente ‘interceding’.
5136. enrendemptio, in which the -n- in ‘ren’ is unwarranted, but is retained by Wunderli.
5137. quela + erased -m- at the end of the line to accommodate the m- of mortz.
5138. entre ane, calqued on Lat. intercedat ‘interceded’ refering to the involvement of the testator.
5139. mafaitas; see the note at Act 7:48.
5140. elas santas, for Lat. “in sancta” ‘into the holy place’’; cf. NTC “las cosas sanctas”; NTZ “li sant”.
5141. defalhidament, calqued on Lat. indesinenter ‘unceasingly, continually’.
5142. nopoderoza, calqued on Lat. impossibile ‘impossible’.
5143. diisi; see the many occurrences in COM of dii- in forms of the verb dire. Wunderli: dissi.
5144. leguent, with the omission of the -o- in lo, and followed then by the omission of a fully completed stroke in the long s- in seguent, for ‘that which follows’; cf. NTC, NTZ “lo segont”. Wunderli resolves as “le [se]guent”.
5145. ufertat, final -t cancelled.
5146. ofretz, for “ofre[n]tz”.
5147. esperans, misread by Wunderli as “es paus”.
5148. consemec, for consummavit ‘he hath perfected’; see note for consummare in Apo 15:1.
5149. ditz loqual, with the erasure of ditz, leaving “lo qual”.
5150. sobre escriurei, calqued on Vg. superscribam ‘will I write’.
5151. le/ cors, retained by Wunderli; pl. lavadi requires pl. les; cf. NTP “arozat los cors de mala consciencia. e lavat los cors amb aygua neta”.
5152. nodeclinabla, calqued on Lat. indeclinabilem ‘without wavering’.
5153. For this construction, involving a future participle, see Wunderli, vol. 2, pp. 70-72.
5154. laueiansa, with a straight tilde over -i- to indicate addition of -n-, after after the following letter a, an abbreviating device not often used in NTL. Wunderli: “vejansa”.
5155. cazec, where the verb es requires the infinitive cazer; cf. Vg. “Horrendum est incidere”.
5156. etenatre, with “et en” plus “at” having a missing -u- between -a- and -t-, with a raised interlinear -e for -re, thus giving “et en autre”.
5157. essem sofritz, calqued on Lat. compassi ‘suffered with’
5158. laraubairia, in which raubairia appears to be a variant of PD, raubaria ‘vol, brigandage’.
5159. Wunderli retains conossentz.
5160. alcint, an undecipherable word; cf. NTC “petit <e> alcantet”, NTZ “per alquant de temp”; alcantet is found in PD as a pronoun, ‘un petit peu’, a shorter length of time than “u pauquet”.
5161. sisesoz traira, in which “soz-traira” is a calque on Lat. subtraxerit ‘fall back’.
5162. desoz trament, in which “soz-trament” is a calque on Lat. subtractionis ‘withdrawing’.
5163. nouesiblas, calqued on Lat. invisibilibus ‘invisible things’.
5164. desuntz, with a high straight -s- without a crossed line to make an -f-.
5165. parala, error for parla, cf. NTC, NTZ parla. Wunderli expands to “para[u]la”.
5166. no/poderosa, calqued on Lat. impossibile ‘impossible’.
5167. abitan, should be abitant ‘dwelling’. Wunderli reads abitant directly from the ms.
5168. essems-hereters, calqued on Lat. coheredibus ‘heirs with him’.
5169. esperauam, must be single, cf. Vg. expectabat, NTC, NTZ sperava. Wunderli retains the ms. form as esperavan.
5170. seria, for Sara. Cf. Vg. Sara, NTC Sara, NTZ Sarra. Wunderli retains Seria. The name is well attested in the Scriptures: she was the wife of Abraham.
5171. toriiga, for toriga. Wunderli emends to torriga, a rare form, but found in mss. C and N of the Breviari d’amor (BDA v. 23559).
5172. estres, for Lat. praeter ‘beyond’; cf. NTC stier. estres is found as estre in Gal. 1:8 ‘beyond’. Examples are found in COM2, in GDR and PRW1.
5173. norecumtabla, calqued on Lat. innumerabilis ‘innumerable’.
5174. daicela, which goes back to terra in v. 13 for this fem. aicela.
5175. deus es uergonha/tz, with required negative no added; cf. NTC “Dio non es confondu”, NTZ “Dio non se vergogna”
5176. aparelhatz; cf. Vg. paravit, NTC aparelhe, NTZ “hauia aparelha”.
5177. unengenrat, for Lat. unigenitum ‘only begotten’.
5178. sememsa, for Lat. semen ‘seed’; see the note for sememsa at Mat 13:37.
5179. sobre, according to the W-W apparatus, the Book of Armagh has added super to adorauit.
5180. azaut, meaning ‘comely’ for Lat. elegantem. azaut can be found in PD, as adaut ‘joli, gracieux’; cf. NTP elegant, NTC, NTZ bel.
5181. eg eligens; eg cancelled.
5182. laun/ta, for l’aunta. Wunderli writes “la unta”; cf. Lat. improperium ‘shame, reproach, disgrace’; see also to the note for Rom 1:24 auntas.
5183. lenouesible, in which no-vesible is a calque on Lat. invisibilem ‘invisible’.
5184. lamertritz, with a missing -e- between -r- and -t- for “la meretritz”. Wunderli reads the form direct from the ms.
5185. Here, Wunderli correctly writes encrezols, and not, as elsewhere, necrezols.
5186. esperias, a mistake for espias.
5187. dauid, one of two forms for this word written in full; cf. Rom 1:3.
5188. Encausero, understand: ‘escaped’ for Lat. effugerunt ‘escaped’. Note the absence of that precise meaning in PD, which has ‘poursuivre, chasser’.
5189. essems pogro, calqued on Lat. convaluerunt ‘recovered strength, regained health’.
5190. re/zenzo; cf. PD rezemson ‘rachat; rançon’.
5191. taisssos, ‘blaireaux’.
5192. persufrenza. latenzo, with the loss of the prep. a; cf. NTP, NTC “a la batalha”, NTZ “a la battalha”. Wunderli makes no emendation.
5193. Verses 12:2 and 3 differ at this point from NTC; see NTC 12:2 “regardant en Yhesu acreysador e consumador de la fe, lo cal sostenc la croç per lo goy prepausa a si, desprecia la confusion e se a la dreyta del seti de Dio. 12:3 Car reyre pensa lui lo cal sostenc aytal contradiçament de li pecador encontra si meseyme, que vos non sia fatiga defalhent a li vostre corage”.
5194. denant pausat, calqued on Lat. proposito ‘set before him’.
5195. memsprezada; see the treatment of mem- before -s and -c in Act 7:8 “circu[m]cisio”.
5196. Wunderli, mistakenly, writes ela.
5197. delasee, in we have see ‘throne’; cf. NTL Luke 1:32 “la se de Davi”, where se, from see is from SĒDE(M). It would appear that see reflects a back-formation by truncation of *seelha < *SĒDICULA(M).
5198. contrradizement, which has, in PD, contradizamen ‘contradition’, for which ‘opposition’ can be added.
5199. redar, in full, retained by Wunderli, must be redra ‘will bring’.
5200. mont, read as “mout” by Wunderli.
5201. scentat, for santitat, the form found in Luk 1:75; cf. NTP “e santitat”, NTC, NTZ “e sanctita”. Wunderli retains scentat, which, he says, seems to be a “forme mixte de sentor et sanctetat”. He had found no example, but COM reveals a good one in CDFC, p. 234.
5202. nisau, for “N’Isau”, instead of “N’Esau”.
5203. altocable, in which al has an off-glide, and can be taken to be ab, an error. Vg. reads “ad tractabilem montem”, but the critical apparatus reveals omission of montem in other versions. Whereas NTC, like NTL, omits the word, NTZ reads “al mont que un po tochar”; KJV “the mount that might be touched”. It is not certain that NTC and NTL are truly participating in an alternative tradition, where tocable and apropriable relate to foc, and mont has therefore been restored, as Wunderli has done, even though he mistakenly writes “a tocable”.
5204. Mayses, for Moyses.
5205. soendeiansa, see PD, s.v. sovendejansa ‘multitude’.
5206. essems escriut, calqued on Lat. conscripti ‘written’.
5207. uiger, perhaps a mistake for iuger ‘to judge’, but, more likely, misunderstood “lo juge”. Wunderli reads as “juger”, an unattested form from iudex. Cf. NTC iuie, NTZ iudici.
5208. dabel, with an ink blot that could be taken for an interlinear straightline for -n-. The emendation, also inserted by Wunderli, is found in NTZ, “aquel de Abel”.
5209. nom/ouablas, calqued on Lat. immobiles ‘cannot be shaken’.
5210. reg/ne, with an unwanted interlinear straightline over -e for -n.
5211. nom/ouablas, calqued on Lat. immobile ‘cannot be moved’.
5212. reuenrencia, for reverencia.
5213. esti, translating Lat. P3 pres. subj. maneat.
5214. essems liadi, calqued on Lat. “simul vincti” ‘bound with them’.
5215. nolaizatz, calqued on Lat. immaculatus ‘undefiled’.
5216. denant pausantz, calqued on Lat. praepositorum ‘they which have the rule over you’.
5217. estaran, which should be singular estara referring to Jesus Christ; cf. NTP “… et el meteis remanra els segles”.
5218. Nouulhatz, in which the -h- is so poorly written over as to be read as nouullaatz.
5219. autar, in which the top of the -t- can almost be taken to be for an -r-.
5220. santificans, for santifiques; cf. Vg. sanctificaret.
5221. launta, with aunta, meaning ‘dishonour’; see the notes for Rom 1:24 and Heb 11:26 relating the noun aunta to PD’s verbal adantar. Wunderli again writes “la unta”.
5222. delabefazenza, in which be-fazenza is calqued on Lat. beneficentiae ‘kindness, beneficence’.
5223. dauant pau/fatz, calqued on Lat. praepositis ‘ecclesiastical superiors’.
5224. soz meteus, emended to “sozmetetz vos”in agreement with earlier obezetz.
5225. uiaceirament, see the note at Apo 22:7 for viaceirament ‘quickly’.
5226. uenrei, for veirei ‘I will see’. Wunderli verei.
5227. denant pausatz, calqued on Lat. praepositos ‘prelates’.
5228. delombradi/a, retained by Wunderli, should be Lombardia for Vg. Italia; see note at Act 10:1.