[I] [f. 26v] Contra verin.
Contra mordement verinos sie pausat al col del mordut una galina plumada en ayga, e aquella gallina tro que sie morta, e apres autra tro la galina [sie] elegida. Item sia clausa la gallina de cascuna part per so que plus fort tire.
Item sien confegida perenservina ambe rais [de] centaurea, rais de gensana e ambe canell; tot aysso sie dat al malaut ambe vin fort, car mot y val.
Item dis l’esperimentador que sola la pinpinella, picada e beguda ambe vin, sana tot verin.
Item oli, lo qual yeys de peys-can, sobreoncha a la luppia, tantost estrenh aquella o la trenqua; e aquel oli begut decontenent gieta postemas que si fan dedins lo cors, [ambe] esc upument.
Mot profieta a maniar cebas et porris, car deforas gietan los verin.
Item lo cervel de galina et lo cor d’aquella pausat sus lo luec verinos mot y val.
Item escorpio piquat e mes desus es contrari als sieus veris e dels autres escorpions. Item dis l’esperimentador que meravilhos remedi es.
Item mot y val escorssa de figuiera mot picada et pausada sus lo verin.
Item sanc de cabra, escalfada ambe foc e beguda, val fort contra tos beurages verinozes.
Item fenta de cabra, destrempada ambe mel e sus pausada, sana tot poyriment verinos.
Item onglas de buou [f. 27r] cueytas en ayga, maniadas ambe mostarda, valent a tot verini e denguna autra causa non es plus neccessaria.
Item agremonia beguda ambe vi mot y val contra mors de serpent o de can o d’ome fol.
Item pauzat sobre antracen lenga de cha fresca o seca, et sera sanat. Experi.
Item morretot picat e confegit [ambe] levat, sus emplastrat, sana mordement.
Item fenta d’ome emplastrada mot pro val ans que la postema sie rota, et per so dis Diascordes que esquinancia sana.
Item grans de gingibre son medicinals contra tals verins, a la qual medicina non a ssemblam; an dis Diascordes que contra tals verins dona adiutori e sana tos morses de serpens.
Item lo ventrelh de la garssa val als verins.
Item crovelhs d’uou, mesclat ambe sal, sien pauzat desus per doas o per tres ves lo jorn: mot y val.
Item [sa]fir [val] contra l’antracen.
Item cant y a un perilh de mort sie donat atrement ambe vi e ambe ayga resolt.
Item rais de gensana beguda en un cruol de vin, primierament picada, garda aquels que bevon del vin de tot verin.
Item rais d’alberis tost sana tot verin, e beguda de matin garda hon de tot maniar verinos, et qui la mancia de matin tot lo jorn es alegre.
Item ruda, noze e mel sian ensemps picas e emplastras fort: sana la postema malencolioza e fleumatica.
Item sian picadas nozes ambe l’escorssa e pausadas sos lo melich: totas postemas estanch al cor, gietan de foras.
Item semen de plantani, que es herba, beguda ambe vin, tos morsels verinozes sana.
Item abelhas, moscas, picadas ambe mel e ambe vin tiran tot lo verin, si sus son pausadas.
Item alhs sien picas [e pausatz] sus lo luec entro que la postema s’en rompa.
Item daptan picat e emplastrat e begut mot val contra morsels verinozes, e la sagetta verinoza fa falhir del cors.
Item corsanda, que es appellada cauda equina menor, la qual aranqua non ven roia, dita en romas mezela, picada et desus liada fort trenqua ferin. Experiment cert.
Item olives de laurier, terra segelada e cera e iers, que es libre vert, e sien picadas ensemps egalment tant cant vos plasera e sian toutes aquestes causes confegidas ambe oli e dadas a beure: lo verin fa yssir tost sobre totes causes. Avicenna.
Item suc de lenga bovina clarificat e begut empench tot verin del cors soptament.
Item quaut benezeyt o senissio, charachauls: tot ayso sie picat ensemps e onhes n’en las floretas ambe fel de [f. 27v] buou, e rompra.
Item forment moult emarstreiat, emplastrat sus lo luec, madura fort.
Item enap sie fait d’or[.....], que es en maniera de m[at]eria de metalh, e si [en] aquel enap sera vist veri, o en la taula sera pauzat, tantost l’enap comensa a mudar de color en diversos colors. E ayso dis un philozophe que fonc mot bon tractador de las causas naturals, del qual yeu vi sos libres, que n’avie vint e nou.
Item rais d’albers avens flos amagada, maniada per un an: sera dels verins sanas.
Item sanc d’anhel, picat e begut, sana tot verin.
Item sanc d’aneda, begut ambe vin, sana tot tenement de verin.
Antrace es postema que si fa de tres materias: so es de colera, de sanc, e de marencolia. E per ayso urina de verge, so es a ssaber una linna cerv[in]a, autra roia, autra negra, en son comensament apar en quantitat d’una lentilha pauca; en un pauc de jorns de negror de part desus, en lo cap, es vist…
[II] De veyrola qu’es dita p[iquota].
Qui vol sanar piquota coven que primierament yhes quant [plus] tost. E recebes ayso: figuas secas e farina de lentilhas mundas, de cascuna egalment detz dramas; layt, diagragan, de cascun cinc dramas. Ayso sie tot cueyt en cinc lb. e dimieia d’ayga tro que sie tornat en doas onz., e sie colat, [e sie aiustada] de safra una onz., e sie dat a beure davant dinar e davant sopar tro que tos s’en yescan de la caza, e provat es.
Item sie voloptat lo cors en ayga ont aian cueyt lentilhas o de lenga de cha, que es herba, car tantost es tirada la materia de part de foras.
Item lo malade esquive de tot en tot fumiga, trestotas causas laxativas, e·s garda de la carn de porc e de causas que non refregen de part dedins, per que lo sanc s’aia a colar. E sie lo malaut envolopas de draps vermelhs, si el es vermelh, e uza de causas que fassan a ostar la materia prop dels huelhs, per so que las picotas non y yeysan per l’ueil; e per rason de la gola uze gargarisme que fassan la materia ostar.
Item vitrum mesclat ambe terbentina obre carboncles, que son postemas, e·n fa yssir la poyridura.
Item sia emplit lo luec de florox de las bubas d’alfabrega, la qual fa aquella postema, car non y es trobada enenguna causa que enfins o emplissa e sana los flaronx.
Item levat de froment, mesclat ambe sal, gieta deforas las humors verinozes e romp las postemas.
[f. 28r] Item purpurea, dada a beure, fa yssir piquotas de part deforas.
[III] A aussire festola et cranc.
A amorsar fistola e cranc lay de tit[i]mal sie mesclat ambe onchura de porc regoladas; aquestas causas sien bolhidas un pauc per que puesquan confegir, e apres sie aiustada polvera de mira e sie y un drap ensint e sie y ossi mes con en calra, en prenon. Tota la festola sana, si pot toquar o antreher. Experi.
Item ayga d’enabule, que es medicina laxativa, meza dins la festola, tantost la sana.
Item aquo mezeis fa suc de pedis columbi, que es herba.
Item plantage, arnaglossa, pedis columbi, calendula, consolada menor, milfolium, primula vers, la qual es peloza e sequa a terra e a flor blanqua e y a en miech roia, consolada menor, la qual es que nays dels pras [e] es dita brunta de toms, vi[o]laries. Sie fayta de totas polvera e das a beure al fistolat de matin, de miech jorn e de vespre, contra tota festola e nafra e flayrons. Si es curable, es retengut lo dich beurage e fa la festola [sana], si non es curable gieta tot per la boca.
Item sendres fachas de cap de chat sana tota festola e cranc e tota lageza tantost.
Item si la festola a motz traucz e non sie dita en qual maniera aquellas ditas medicinas non y puesca intrar, nenguna causa non y es melhor que emplastre de cha ambe mel [temprat] car tota dolor enfle sana e tira poyridura e purga los nervis corrompus e sana festola e cranc e la dolor.
Item caps tres d’erba que es dita filius antrapatren, contuniamen portas e begutz, sanan la festola certes.
Item suc de taps barbat ambe mel per egals pars sie cueyt, e·l mel sie escumat tro que aquel fum. E ladonx sia y aiustada polvera de sina et d’osses de mirabolans e sie pausat emplastre sobre lo cranc, car tantost done bon remedi.
Item fenta de vache a fama et de buou a homme; e sie pauzat et gitat dins la festola, e sian sus emplastrat: tantost sana.
Item sie pausat levamme de forment en fort lyssieu per una nuecht, e apres sie fait emplastre, car la poyridura tira defora.
Item aquest beurage es soven estat provat; es bon car tota festola amorta, ont que sie, e los osses corrompus en gieta. E lo beurage es aquest: recebes rais et fuelhas de plantage, rais de fragarie, fuelhas e semen de canna e fuelhas e semen de mostazal e semen de lapassa aguda [f. 28v] e fuelhas de trementilha e als, rais de malvich, pipanella, fuelhes de cauls roies, de cascun egalment, tenaceti en grant quantitat. Tot sie cueyt en vin blanc, e apres sie tot colat, e a la coladura sie aiustat de mel aytant cant sara mestier. E ayso sie dat de matin e de vespre entro que la beurage ne falhe clar per la festola, la qual bocha uberta ambe una caneta d’argent, tenguda de part dedins, et desus sie tenguda tota hora [fuelha de caul roie], car mot y val.
Item suc de plantage picat e mes dedins la festola, tantost sana aquella.
Item sanc de testitudines marin, que son lengostas, et onher lo malaut soven tol la festola.
Item bretonega, picada e pausada sus, sana aquela.
Item sien umplit crovel de l’uou d’arsenh e de trement e de vedriol e de [fenta] d’ome; tot ayso sie cremat e la polvera sia meza dins la festola, car mot y val.
Item aripument, safre [viu] e caus viva, e tot ayso sie confegit e pausat dins la festola doas o tres ves, car fort amorsa festola.
Item, si la festola es en la man, sie mort un chat lo vespre et sopte sie pausat sus la festola e liat; de guiza per catre chatz e per catre nuech. Si es en autre luec e si ay liat lo chat mort sobre el malaut entretant el sera sanat la festola: cert es. Experi.
Item cala de plom pausada dins la festola per treze jorns non yssia d’aqui iusques que la festola sia sanada.
Item sie mes dins la festola suc de pinpinella e [la herba] liada desus. Eperi.
Item sia picada rais d’enabule e la herba, e sie faitte polvera e pauzada en la festola; tantost l’aussis.
Item semen de millefolium, fenta de galinas, de cascun per egal, sie cremat en ola nova [.....]; e quant freit sera sian picadas aquestas causas e sia y aiustada la tersa part de sal o pus, e cant volra de la rays del filis terra, que es erba. E sia polverizada ben e sia meza dins la festola, las prefons nafras ambe la rais de filis terre o d’ari[stoligia] la qual rais, entre que es fresqua, deu esser amolezida entre las mans e mulhada entre doas taulas planas tro que sie mol coma lana. E cant enfins sera apparellada sia faita cala tro que lo loc de la festola aparesca ben, e ladonx sie pauzada la ditta polvera e non temas, car milhor ni plus vera cura encara non es trobada, ayssi can un surgian o fa que garis tota festola. [.....] del obriment de la fort festola deu esser lo luoc de la festola molificat ambe cauzas maturativas e ladonx tantost s’obrira. Item recebes sal tozada, ros de [.....], agratich; sie faita polvera d’aquestas cauzas e sien confegidas ambe mel e la cala sie oncha d’aquesta [f. 29r] confectio e sie meza dins, la ditta cala, de los osses corrompus: e pesseias ne tras, e la mala carn gasta, e sana.
Item beurage bon proat, la qual causa dada a beure als nafras ambe quela nafra non sia mortal; dins treze jornz tota lageza n’issira, e tos los osses pesseras ne treye[r]a, e tuara la nafra. Lo beurage es aquest. Item recebes cauls roies, fenolh, juvert, abrotani, tenaceti, fregaria, fuelhas de roia maior, erba Robert, plantage, arnalgoza, api, fuelhas de canna, alcu musquat o noze closquada. Totas aquestas causas sien cueytas ensemps en bon vin blanq pur e sia y aiustat mel e donat de matin o de vespre a beure, e sie oncha la nafra de part deforas del beurage cant lo malaut n’aura begut, e sia desos pausada de la fuelhe del caul roge. [.....] mot a guiza d’una persona que mot esprove aquest beurage.
Item polvera bona e per aquella mesema guiza: recebes agremonia doas onz., pimpinella, arnaglossa, e grans de grana, [.....] vidre, eris, de cascun egalment una onz., e mu[n]das lo luec e sia y pausada la dita polvera segont que sera avis.
Item [titimal], que es erba laxativa, sia secada ambe la rais en lo forn e sie faita polvera e pausada dins la festola. Proat es.
Item polvera de peyra mabre, la qual es semblant a sal, que es dita peyra sal, meza dedins, aussis la festola.
Item sian picas ensemps pebre, als, figas secas, rais de juvert e sia fait emplastre e pausat sus: tantost sana la festola.
Item potentilla, que es herba, beguda per trenta jornz, sana la festola.
Item aquel suc [de l’herba] que es dit escumada, begut en dejun e mes dins la nafra, sana tantost la festola.
Item sie secat lo cap de [.....] e lo ventre e ambe tos los budelz d’ela, e so que ys sie faita polvera, car non tant solament sana lo cranc, an sana totas nafras.
Item rais de lapassi, la qual [a] semen roia, sia meza tot jorn en la festola entro que l’ayga yesqua semblant a veyre; aquella amorta la festola e sana la plaga.
Item a festola sanar e als verms que son en aquella, sie mes soven suc de plantage, car mot y val.
Item a sanar la festola sie picat tantost ben ensems mascle ambe vin roie e sie onhe la festola: y vault mot.
Item polvera d’aristoligia redonda, tant quant on en pot levar ambe tres des, de matin e de miech jorn e de vespre sie dat al pacient a beure ambe vin o pillolas faytas de la ditta alestoligia: la materia de la festola fa yssir per los sers e garis la festola.
Item garonfilata, que es herba, beguda ambe vin soven, emplastrada sus [f. 29v] la festola que la sanan: provat es.
Item ayga de la mozola sana festola e encaras aquella que·s fan en l’uelh.
Item herba que es dita canicha, la qual, segont que cre, [.....], ambe cart benezeg e ambe vin beguda, fort sana la festola. Cant es beguda la polvera de l’agremonia y deu esser pauzada sus lo luec, car yes mala nafra.
Item agremonia [es] de las melhors medecinas contra festola e nafra e floronx que y essan.
Item [fens] de colomp, begut ambe layt de cabra, munda tota poyridura que es dins la nafra, deforas; a las postemas es mot bon.
[IV] De scabia et de malmort et de mals semblans.
Contra escabia e malmort e mesellaria e cauzas semblans fay so que seq. Enguent bon e provat es contra la ronha de fleuma flassa: sien confegis aloe, caus viva ambe oli d’olivas, so que en sera avis, e sie oncha la ronha mala. E yssiduras malas que fan al cors tantost aussis, e sus la postema pausada enfins que non toque en altre luec, aquella romp tantost.
Item a sanar mezelaria: item recebes serpent de pueg sech e tantost sie talhat lo cap e la coha et laysses yssir lo sanc, e more la serpent tro que s’en laysse per sy, e apres sie mundada dels budels. E sie cueyta e maniada una drama cascun jorn, e sie begut lo vin ont sera cueyta entro que lo mesel sie enflas, e la razon d’el sie torbada, e comenssa perdre lo cor; el donx sie mes en estuba ambe oli en que sie cueyt vibre e sie en tot lo cors onch: e sera la cara renovelada, e tota la torna a girar: enfins sera sanat sens dupte. Avicena.
Item serp negra decolada sie sosterrada tro que sie plena de verps, e adonx sie trayta de la terra e sequada e dada al pacient una drama cascun jorn ambe yzarop de mel, car mot y val.
Item sie meza une serpen en un tonel ben tanquat que denguna odor non puesca yssir, e pueys lo malaut beva aquel vin e non autre, car mot y val.
E aysso es a guerir ronha en un jorn per cert: recebes pegunta clara tres onz.; sofre viu, que es vena de terra, ensemps mascle, de cascun per egal doas onz.; oli tant que sera necessaire; e tot sien picat e confegit e gardas que on o puesca aver cant mestier n’aura.
Item escorssa de bagador, que es [.....], picat ambe vinaygre, tol la ronha.
Item enguent bon contra la ronha, lo qual es provat. Recebes argent vieu doas onz., almetech tres onz., onchura de porc mieia lbr., euforbi una onz., estafugera doas onz.; e sia fait enguent de que sie onch lo malaut de la part [f. 30r] de las causas detrahentz, en tres dis dejorns, e sie onch ambe solhel o ambe foch e apres de hora nona. E si sie aiustat fleuma per lo vomit e enfladure de part desus, sie leyssat del onher; si non, d’aqui avant entro set jorns sie onch, que si adonx non es fora tota aquella malana, sie fomentat l’estomac de l’ayga en que sie cueyt marin, que es rorus, e salvia. E apres dos jorns sie fait banh en que sie cueyta ala e lapassi agut, sus los luecs onchs, e sie pauzat drap de lin crut, per so que l’enguent non toque las autras pars del cors. Per aquesta causa mos que eran dis mezels son gueris.
Item contre malmort recebes sofre doas dramas; pebre blanc, argent vieu, comi, de cascun per egal doas dramas; essasifragia mieia drama; tot ayso sie confegit ambe seis onz. de onchura vielha de porc. En aquesta maniera tol malmort; es garit per cert si non esdeve per razon de gandolas, las quals primierament devon esser ostadas.
Item suc de samithas de ravegalesch, de vinaygre et oli tres onz., de cascun egalment; per aquestas causas sie destrempat assens e sien confegidas a maniera de [enguent] e sie onch lo malaut, car proat es.
Item sie fait emplastre d’als mot fors picas ambe onchura de porc, car tota ronha sana e cura, ambe que sie onch lo malaut per tres ves.
Item si lo loc sie lavat de l’ayga en que malmort sie banahat, sana lo malmort.
Item verdoil gruoch sie cueyt ambe vinaygre e sie secat sobre una peira e sie pausat sus lo fuec e sien y tornas e fait ansi per tres ves, e apres sien polvezigat e pausat sus lo loc, car guaris lo mal.
Item sien emplastrat rais de pels de pore e tornas sobre las gandolas en lo malmort e sie liat estrechament e soient oinntés les nafres avec [c]estuy onguent. Receves fuelhes de pors, oli, cera e soit confegit e soit oinnt lo malade et sera sané.
Item drap de lin mulhié en seu regalat e pausé desus, fort saine les postelas de les jambes. Est esprouvé.
Item soit picada molleda de pen levé e destrempé avec vin e avec mel e soit bolhi e mesclé celuy seu e drap mulhé de lin, e pausé sus le loc, car bon y est.
Item sania faita de vena qu’es entre·l maior arcelh del dit maior del pe e l’autre, d’aquelle partie ont est le mal, mout fort sane la ronhe et las malas postelas.
Item soient cueitas rais de lapassi agut e fort bien picadas avec onchure de porceau et sois aiusté argent vieu avec salvia e amortat avec cindre. Soit confegit e soit le luoc oinnt, car assez y veuilt.
Item soient piquées simbra, que est nepta, rubrum, que [f. 30v] es sentichs, e solater, que es moi rais de liri domesticz, ambe blancz d’uous e ambe vinaygre e ambe oli, de cascun per egal. Tot ayso sie confegit e colat e sie onh lo luec malade, car trop es bon.
Item sie cueit ambe vinaygre fort flors de timal e sie onha la maladie que es dita lepta; scabia e tinha sana.
Item mundadas la naffras e sien y meza triacla, car per cert sana d’esta lebrozia. Experi.
Item d’erba sana sosfungada lo membre los [.....]; cert es.
Item enguent de que sien las palmas onhas, tota ronha sobitament aussis. Item recebes oli de lars tres onz., [ensens] blanc doas onz., argent vieu mortificada ambe sal una onz., grais de porc ben fregit cinc onz., sal faita de mar ben picadas och onz., suc de plantage et de fumus terre, que es herba. Tot aiso sie mesclat aytant come vous pleyra, tot ben confegit, car bona causa es. Experi.
Item serp rastida ambe sal en una ola ben tanquada e sia cremada aquella serp, e aquella polvera dada contra lebrozia e contra autras maladies desesperadas.
[V] A tolre glandolas.
A tolre gandolas sie confegit safre, segon [de] froment ambe trebentina emplastrat, car mot sana.
Item briga, sofre vieu, semen de li, fens de colons; tot ayso sie cueyt en vin e sus pauzat: glandolas sana e las fa esparpalhar.
Item rais de lapassi liada al col non layssa nayser glandolas.
Item rais de cogombre salvage picada ambe beurage fayt de forment e cataplasmata sana las vielhas e las poyriduras e las durezas.
Item rais de brittonia ambe onchura e ambe fens de colons picat, emplastrat, sana las glandolas.
Item fens de colomp, sofre vieu, sement de lin, nielha, tot aysso sie cueyt en egals partidas ambe vin sens ayga e sie emplastrat sus lo loc: totas aussis glandolas.
Item huou ben cueyt sia emplastrat ambe layt d’enabule, que es especia, e lait de timal, e sie dat a beure per tres jorns de matin e de vespre sens autre sopar, e sera sanat. Experi, cert es.
Item semen de mosteylas picada e pastada ambe onchura vielha, emplastrada, sana glandolas.
Item rais de plantages, portada o beguda, non laysa naiser glandolas.
Item caragauls bolhitz, picas ambe lissieu, amollisson glandolas e sanan.
Item polvero de pebre negre, tornada e confegida ambe pugunta dura, las glandolas sana.
Item farina de favas emplastradas ambe clara de l’uou e ambe oli vielh, confegida e emplastrada, sana glandolas.
Item en la vida de Sant Domengo es legit que una molher [f. 31r] avia preguat a Sant Domengo ambe grant istantia que sanes son filh que avia porcellas, e fon fayta resposta ad ella: “Cognoyssens aquestas causas, so es a saber viride lapation, piritum, sucum pori?”. Ella dis que hoc. “Vay confegir las dittas causas ambe suc de pors e pauza las al col de ton filh e sera sanat”. E aysi o fes e gueri de las porcellas.
Item regalada pegunta e untura de porc e sie y aiustat sofre vieu e segon de fromen e sien emplastrat, car aquellas sana.
Item [.....] de plomp, liada estreyt sus las glandolas, sana aquellas.
Item rais de plantage portada las glandolas desfa.
Item fel de trueia e de boc mes sus las glandolas aussis aquellas.
Item arnagloza frescua ses sal picada, emplastrada, sana aquellas.
Item sang de grans tartugas oncher las glandolas e seran gueridas. Provat es.
Item ravegalesc, en qualque mainera sie pres, mot val contra porcelles.
Item si las porcellas son mot duras sie picat fens de cabra ambe vinaygre e sie pauzat, sus envolopat en un drap. Mot y val.
Item proat es que caus viva confegida ambe oli e ambe onchura sus las porcellas mot y val. Cert experiment es.
[VI] A tolre verugas.
A tolre verrugas sien pauzas pes de galinas sus la braza entro que·l cuer [.....]catre ves o mays sien fregadas las verugas e sian sanadas.
Item, bote soit de part dedins sie dat suc de pimpinella a beure; e, si es deforas, sie begut lo dich suc e l’erba emplastrada, e sera sanat.
Item sauze cremada e trempada ambe vinaygre e pausada sus las verugas e·ls fichs tot o sana.
Item agremonia picada ambe fort vinaygre e ambe sal sus las verrugas sana aquelas.
Item sie pres aquest experiment aisins can los dottors o afferman: sien tocadas cascunas verugas ambe cascus sinors e pueys volopas en labor negra emplastrada.
[VII] [.....].
Item rais de alh, de cana picat ambe onchura de conilh e ambe mel, si sia sus mes, tantost fa yssir la sagetta de la nafra et l’espina e semblans causas.
Item senre de lombrich piccada e sus pausada ne tras los osses pesseias.
Item si l’os de cha sie tocat o nafrat tantost sie dat a beure violetas picadas ambe vin; e si la destra part sera lezida sie liada violeta picada sobre la sola del pe senestre; si la senestra part sera lezida sie liada violeta picada sobre la sola del pe destre. Aquel jorn mezeis los fa yssir.
[f. 31v] [B]eurage a las plagas. Recebes bretonega, agremonia, fuelhas de fragaria, osarie, violarie, lenga de buou, ambrossia, plantage menor, pantefilion, yperice, so es pinpinella maior, de cascun egalment una manada e tot ayso sie picat e cueyt ambe och libr. de vin, una de mel [.....], e sie colat e sien y pausatz [.....] grans de pebre picat. Con motas ves mays ne beura lo malaut, plus tost sera guerit, mays garde se de luxuria e de totas causas nozablas.
[Item suc] d’api e clara d’uou, polvera d’esses, farina de forment; anfins que sia ben espes e sie sus pausat, car mot y val.
[VIII] [.....].
Sanc de taix, que es bestia, pausada dedins ambe sal els corns dels buous per tres jorns, aquels deslieura de tot mal.
Item poriol aiustat ambe narris ambe vinaygre tol lo malefici.
Item suc de cornifici, que es herba, pausada en las aureilhes de las bestis, aquella deslieura de tot mal.
Item mot vidriol begut sana tota bestia de tota maladia. Cert experiment es.
[IX] [.....].
[M]acer dis que cant lo mege vesitara lo malade porte ambe se berbena e demande al malaut: “Com de te?”. E si lo malaut respont: “Ben”, escapara, e si dis: “Mal e lag”, non es sperance de guerir, mays Dieu venez et sia.
Item dis que si arzimiza sie pausada davant lo cap del malaut el non saben, si dormiza e vieura, si non morra.
Item dis que si las mans del malaut sien onchas ambe levat e sia dat al can e si lo can o mania vieura lo malaut, si non morra.
Item aysso scris Petrus Lucrator, home de grant science, que se la ortiga sie remulhada en la orina del malaut e si·l segont [.....] vieura lo malaut, mays si comenssa a secar e frega non escapera.
Item qui vol saber si en breu de temps [.....] fassa se sag e espandisca sus lo sanc sal picada, e si apres de una hora poyrara, aura febre, e si non put, non.
Item musana, que es confecio, onhes los polsses e las templas del malaut que a febre aguda: si fa venir suzor [escapera], si non, morra.
Item galidarius, que es ausel, portat davant lo malaut si gardera lo malaut drech, aiusta en si totas las ma[la]dies, e cant vola espan las en l’ayre, e si non esiguda de dreg, senhal es de mort. Iacobus et Ididorus. E si es ausel tot blanc.
[X] [.....]. [f. 32r]
[Q]ui vol tornar vin a la primiera bontat, si tantost com lo vin comenssa a esser corromput, obrira lo baoc de la cuba e hyeis d’aqui lo ayre mal. Ayso fay yeu.
Item sie fach bolhir aquel vin mezeis, tan cant tote la cuba puesca esser escalfada, e aquel vin cant bolhira sia mes en la cuba fort cauda. Proat es.
Item escorsa dura d’amenlier sie gitada en la cuba eboran. Proat es.
Item sie pausada una ampolha de vin plena, non taucada, en ayga cauda e tantost aquel vin comenssa a esser aygre; aysso mezeis fan nozes, cascundas mezas en la cuba segont la quantitat que yeis de vin.
Item si lo vin es trebol e·l volon clarificar sia meza polvera de greys sotil e tray la gresa al fons.
Item sien mezas claras d’uou batus ambe mel e sien meses en lo vin trebol, e tantost clarifica lo.
Item sie meza el vin vermelh sendre d’eses blanc e sera lo vin blanc; e la sendre del vin vermelh el vin blanc fa tornar vermelh.
Item fuelhas, rais de malve, meza dins el vin, lo vin fa mot fort.
Item atressi fa gieys mes en la bota o fuelhas de boys o d’api e sendre de cep.
Item lo vin trebol es fayt tantost clar si pinhos de pinhas sian dins mes segont la quantitat.
[S]ia avant de maniar donat polmo d’anelha, e cant davant beura non sera embriach.
Item sie dat a l’embriac senre d’eronetas cremadas, e ja nul temps sera embriac.
[XI] [.....].
[L’]aygua en que sie cueyt semen cauda [de li] pausada sus l’estomach fa venir suzor e la febre yssir.
Oli de camamilhas, que son manolhar, e de musquet en onher, fa venir la suzor.
Item [.....] d’aygua pauzat a las solas dels pes e ben cubert al malaut fa venir pron suzor.
Item polveza de comi sia confegida en oli e sien envolopadas las solas dels pes e las palmas de las mans en lo caut.
Item sendre de ravas vielhas e de figuiera salvage fa venir suzor.
[XII] [.....].
[B]eurage dels nafras es aquest. Recebes pilozela, bretonega, sanamuda, salvia, de cascu egal una manada; rube maiors, que es roia de tricheyres, tant com de toutes les autres causes. Sie faita polvera e cueyta en vin blanc e dada al malaut [f. 32v] tres ves lo jorn tant cant en un crouvelh d’uou ni pot caber.
Bom piment a las nafras. Recebes gingibre bon una onz., canella una drama, balenge una onz., cardemoni una onz., claveux de girofle per conte vint, de pebre lonc una onz., pebre negre vint grans, saffran una drama. Sie fait pument ambe las ditas polveras de bon vin blanc e ambe mel e apres sie fait emplastre sobre la nafra. L’emplastre es aquest. Recebes viaulas pauquetas sens branquas un manolh, segont de froment tres punhadas, e bulhan aquestas causas en vin fort e sie fait emplastre e dat a beure lo dich pument.
Beurage contra festola. Recebes gariofilasse, pinpinella, valeriana, piloze, la erba Robert, tenaseti, de cascun per egal. Totes aquestas erbas sien cueytas en bon vin blanc e das al malaut doas ves lo jorn, de matin e de vespre.
Pillulas a guerir totes nafras. Recebes sement de cauls roie, tenaceti, semen de canem, de cascun egalment, rube maioris aytant com de totas las autras cauzas. Sien faites les dittes pillulas en avost ben tot l’an, e sien dadas doas ves lo jorn, e cant si tocara tenhe desus la nafra fuelhe de caul vermelha.
Recebes gingibre blanc, galingal, canella, cardemoni, de cascun una drama, pebre lonc una drama, gensana mieia onz., safra una drama; e sie fait pument ambe las ditas causas al may donar del dit beurage al nafrat baylas li per tres ves lo jorn. Item dicas: “Dextera Domini fecit virtutem et cetera. Non moriar et cetera. Castigans castigavit me ”. [.....] veias lo malaut si reten lo dit beurage e si lo reten escapera e si non morra. Mays si el non reten la primiera o la segonda ves non aias paor, mays si en la tersa ves non reten desesperas vos de tot de las salus d’aquel nafrat.
Entro aysi es lo trebalh de la fin acabat. D’aqui avant Nostre Senhor Dieu, que es vertadiera salut de totes cauzas, que dit a me voluntat de trebalhar en aquesta obra e poder de cabar a la sieua honor e a perfection dels sieus paures, tu, Senher Ihesu Christ, garda aquest libre dels falsaris e endreyssa aquels que ayssi demandaran aiuda en aquestz [f. 33r] remedis de salut e enlumena aquels que aia cognoyssence de las causas desus ditas. Mays aquels que ayssi demandaran denguna causa non dreyturiera, escurezis. Aquels lo qual ambe Dieu Payre e lo Sant Sperit vieu e regna en unitat e trinitat. Per omnia secula seculorum. Amen. Ave tibi virgo pia semper comendo Maria. Tu michi salvatrix sis semper auxiliatrix.
Testo: Corradini 1997. – Rialto 30.xii. 2004.
Chantilly, Musée Condé 330, ff. 26v-33r.
Edizione: M. Sofia Corradini Bozzi, Ricettari medico-farmaceutici medievali nella Francia meridionale, vol. I, Firenze 1997 (Accademia Toscana di Scienze e Lettere La Colombaria), pp. 323-341.
Rimando all’edizione a stampa per i rapporti testuali e tematici con la fonte latina, l’Appendix al Thesaurus Pauperum di Pietro Ispano, trasmessa dal ms. Vat. Lat. 5375.