Lo XVII [= 16°] vers d’en Gr. Riquier, fach en l’an MCCLXXXIIII, el mes de martz.
I.
II.
III.
IV.
V.
VI.
VII.
VIII.
Edizione: Monica Longobardi 1982-83, con modifiche; note: Monica Longobardi. – Rialto 16.xii.2002.
C 301v, R 108r.
Edizione critica: Monica Longobardi, «I vers del trovatore Guiraut Riquier», Studi mediolatini e volgari, 29, 1982-83, pp. 17-163, a p. 108.
Altre edizioni: S. L. H. Pfaff, «Guiraut Riquier», in Carl August Friedrich Mahn, Die Werke der Troubadours in provenzalischer Sprache, 4 voll., Berlin 1853-76, vol. IV (1853), p. 60 (XL).
Ed. 1982-1983: Rubrica: MCCLXXXIII, 13 cristias.
Metrica: a6 a6 b6 b6 a6 a6 b6 a6 a6 b6 (Frank 134:1). Cinque coblas capcaudadas e tre tornadas. Contestabile la definizione di singulars, data la permanenza di una rima da una cobla all’altra. L’ultima rima è identica alla prima. Unicum. Cfr. Monica Longobardi, «Osservazioni metrico-retoriche sui vers di Guiraut Riquier», Studi mediolatini e volgari, 31, 1985, pp. 251-252 e p. 256, scheda.
Melodia (R): Gennrich, n. 217; Higini Anglès, «Les melodies del trobador Guiraut Riquier», Estudis universitaris catalans, 11, 1926, pp. 1-79, a p. 73; Fernández de la Cuesta, p. 651.
Notazione musicale della prima strofa in R. – Joseph Anglade, Le troubadour Guiraut Riquier. étude sur la décadence de l’ancienne poésie provençale, Bordeaux-Paris, 1905, pp. 182-183 : «D’ailleurs, de 1280 à 1285, il n’avait pas constamment séjourné à Rodez. Il avait continué, malgré sa répugnance souvent exprimée, à suivre les cours du Midi; et on le trouve pendant cet intervalle chez le comte d’Astarac et à Narbonne» – Coppie di rime equivoche, e. contraffatte, derivative. Rime: I: -atz, -er; II: -er, -ir; III: -ir, -es; IV: -es, -aitz; V: -aitz, -atz.