Lo XXII [= 21°] vers d’en Gr. Riquier, encadenat e retrogradat de motz e de son, fach en l’an MCCLXXXVII en janoyer; e canta se aissi quon la cobla primeira la tersa e la quinta ez aissi con la segunda la quarta. (21)
I.
II.
III.
IV.
V.
VI.
VII.
46-50. Allusione alla morte del patrono più prestigioso di Guiraut Riquier, ritardata di due anni rispetto all’evento (4 aprile 1284).
Edizione: Monica Longobardi 1982-83; note: Monica Longobardi. – Rialto 16.xii.2002.
C 304r, R 108v.
Edizione critica: Monica Longobardi, «I vers del trovatore Guiraut Riquier», Studi mediolatini e volgari, 29, 1982-83, pp. 17-163, a p. 133.
Altra edizione: S. L. H. Pfaff, «Guiraut Riquier», in Carl August Friedrich Mahn, Die Werke der Troubadours in provenzalischer Sprache, 4 voll., Berlin 1853-76, vol. IV (1853), p. 69 (XLVI).
Sulla rigatura già pronta manca la notazione in R.
Metrica: str. II e IV: a6 a6 b6 b6 c6’ d6 e6 e6 d6; str. I, III e V e tornadas: a6 b6 b6 a6 c6’ d6 d6 e6 e6 (Frank 187:3 e 645:10). Cinque coblas alterne retrogradas de dreg en dreg di nove senari e due tornadas; capfinidas le str. I-II, III-IV, IV-V; capcaudadas le str. II -III. Nove rimanti: trobars, sens, honramens, amars, amara, platz, adordenatz, fugir, sufrir (str. I-II + tornadas) e pezars, plazens, defallimens, afars, afara, (es)serratz, clamatz, culhir, albir (str. III-IV + tornadas). Rime equivoche, contraffatte, derivative. Cfr. Monica Longobardi, «Osservazioni metrico-retoriche sui vers di Guiraut Riquier», Studi mediolatini e volgari, 31, 1985, pp. 247-257, scheda a p. 257.