I.
II.
III.
IV.
V.
VI.
VII.
VIII.
IX.
X.
Edizione: Aniello Fratta 1996, con modifiche; note: Aniello Fratta. – Rialto 20.vi.2003.
C 181r, R 5v, a 126.
Edizioni critiche: Rudolf Zenker, Die Lieder Peires von Auvergne, Erlangen 1900, p. 128; Peire d’Alvernha, Liriche, a cura di Alberto Del Monte, Torino 1955, p. 168; Peire d’Alvernhe, Poesie, a cura di Aniello Fratta, Manziana 1996 (Filologia, 1), p. 76.
Ed. 1996: 40 los. Nel solo ms. a figurano le seguenti due coblas, che nell’ed. 1996 sono riportate come appendice:
| On chascuns se degra senhar, | ||
| et esser soen en sospir, | ||
| com Dieus se degnec hum[elir] | ||
| 4 | e qe pres per los sieus salvar | |
| e can pauc porto tug del lor | ||
| seguentre lo sanglot derier; | ||
| car mout me[t] destreita labor | ||
| 8 | cel qe trop s’en fai parsonier. | |
| 
 | ||
| E com lo blanc, e·l vert e·l var | ||
| se·s teg, es far demeg servir, | ||
| don no·il platz alcus bes ufrir | ||
| 12 | per aquel cui n’er a penar; | |
| e totz tems reviura dolor | ||
| tot so q’el segl’es d’alegrier, | ||
| car aver vas nostre Segnior | ||
| 16 | ni qan qers no val un diner. | 
Metrica: a8 b8 b8 a8 c8 d8 c8 d8 (Frank 612:7). Nove coblas unissonans di otto versi e una tornada di quattro.