1 Peire Vidals si fo de Tolosa, fills d’un peillicier. 2 E cantava meills d’omme del mon. 3 E fo dels plus fols homes que mais fossen; q’el crezia que tot fos vers so que a lui plazia ni q’el volia. 4 E plus leu li avenia trobars que a nuill home del mon, et aqel que plus rics sons fetz e maiors foillias dis d’armas e d’amors e de mal dir d’autrui. 5 E fo vers q’us cavalliers de Sain Gili li taillet la lengua, per so q’el dava ad entendre e q’el era drutz de sa moiller. 6 E·N’Uc del Bauz lo fetz garir e metgar.    7 E qand fo garitz, et el s’en anet outra mar. 8 E de lai amenet una grega, qe·il fo donada per moiller en Cipre. 9 E·il fon donat ad entendre que elle era netsa de l’emperador de Constantinople, e que per lieis devia aver l’emperi per razon. 10 Dond el mes tot qant poc gazaignar a far navili, q’el crezia aver l’emperi e conquistar. 11 E fazia·is clamar emperaire e sa moiller emperairitz. 12 E pregava totas las bonas dompnas q’el vezia, e totas l’enganavan. 13 E totas vetz menava rics destriers e ricas armas e cadeirea e campolieit emperial. 14 E crezia esser dels meillors cavalliers del mon e·l plus amatz de dompnas.