Primo ricettario
[f. 15r] Per tinha. Pren favas vielhas polverissadas, apres met i de coparos demest la plovera de las favas e fay rayre lo cap de la hon es la tinha, met desus la dita polvera contunia, e guera.
Layre. Se vols conoysser un layre quant a panat, pren lo gaug en lo mes d’aost e aja una den de lop e plega ho an lo gaug en una fuelha de laurier e met ho dejotz lo cabes la hon tenras lo cap, e somjaras qual es lo layre e veyras ho en somi coma s’eras amb el.
Lebrozia. Pren lo suc de la roza vermelha e honcha t’en tot lo cors la hon sera, e se la dita malautia es dedins lo cors, pren lo dit suc am suc de la berbena per engals partz mesclat e beu ne lo ser quant iras jaser tres ples culhrez e autres tres lo mati, e que endure tres horas a may de manjar, he guera tot sert. Proat es.
Gotassa. Pren say de porc mascle se l’ome a la gotassa, se es femna pren lo de porselha, e pren tres fels de porc et vint heus de galina e mecha ho tot be fort, e honcha t’en el fuoc de issermen contunia, e gueras.
Palaticat. Sy alcuna persona es despoderat de sos menbres ho dolor en calque menbre de que no pot dormi, pren lo grays de serp, e cant seras en ton lieg, hon t’en aytan caut coma poyras, e gueras. Proat es per M. Peire Guasel e per d’autres meges.
Mal de tera. A tot home ho femna que aja lo mal de tera, aja de farina de fromen cueyta en ayga am oli d’oliva e am de mel, e per nou matis contunia ho de far per los ditz nou jorns. Quant sera aco fag, pren pluma de perlix e de l’arsimiza [f. 15v] frescha culida, e buelh ho tot essemps am vi vermel e la pluma e l’arsimiza tot essems, faysan lo cap aytan caut coma poyras, e gueras se ho contunias.
Cambas. Per lo mal de las cambas quant i a nafras antiquas, ho autres menbres, es mot bo a fistolas, e que t’en honches soven la hon lo mal sera e que lo dit enguen i demore dos ho tres jorns desus. Per far l’enguen, pren doas on. de verdet; item, solpre una on.; item, argen vieu una on.; item, alum de roqua m.a on.; item, say de porc m.a lb.; item, sera nova doas on.; item, enses m.a on.; item, holi d’oliva un carto. Item, molh o tot essems, fon ho en una hola nova, pren ne qua[n]t ne volras.
Carn poyrida. Item, l’engen per far venir la car novelha en la nafras dins un mes. Per far l’enguen, ajas trementina doas on.; item, de sera nova doas on.; item, enses m.a on.; item, say de porc m.a lb.; item, holi d’oliva m. carto. E fon lo en la manieyra d’aquel desus.
Gravelha. Item, l’avelana pren e ajas lo conclosc mes e un mortier o polverissat e passat am un sedas prim; mesca·l am aygua. Home que aja gravelha, begua ne soven, e guera.
[f. 16r] Noli me tangere. Lo clotz de l’uau coat es bo a home que aja mal ‘no mi toc’ ho mal que a nom ‘noli me tangere’. Tu penras lo clot cremat e faras ne polvera, pren de vy blanc e lava la malautia, e pueys esuga la be an un drap e met desus la polvera, e contunia la, e guera.
Vere. Lo serpol es bo. Qui lo porta sobre ssi, deguna bestia verenoza no li pot nozer.
Poysos. Item, qui pren lo serpol e·l crema e·l met en un drap de li envolopat, hon que tu manges poysos, no.t podo nozer, portan lo.
Colom. Lo colom se·l voles penre, pren una cantitat de fromen e fay lo estar dos jorns e doas nuegz en pautada de vy, e quant lo fromen sera engroyssat, lava lo e pueys honcha lo am fel, aquel que tu volras penre sera envers.
Femna. Sy huna femna te vol mal, pren lo cor de una cavecha, d’aquelas en que hom loressa los ausels, e hosta li cor e met lo nou jorns trempar an mel e pueys met lo li desus, que lo porte al plus sicret que poyras, e no.t volra degun mal.
Horina. A persona que no pot tener l’orina, pren la botuhola del ventre del buau, ho, se es femna, de la vaca, e met la cosser fort, e mango la, e tenran l’orina e seran gueritz. Item, se aquo no li val, ajas una lebre jove e met la en una hola nova ses aygua, coy la tota entieyra, hostat los budels, entro que sia tornat senres; apres, be maut que sia, pren d’aquela polvera mesclada am vy, dona li·n a beure contuniadamen, e guera tot sert. Ho s’es enfant avassit, guera.
Hola. Si la hola bol fort que s’en ane per lo fuoc, pren un tusso del fuoc e freta li·n lo fons dozamen, e non s’en ira per fuoc.
[f. 16v] Uelhs. La seba, per malha que sia, pren lo tot e·l met en un tros de po a la poncha. Tota la forza de la seba demora al po, que no la sentiras al uel.
Uelhes. L’aygua de latutja es bona per los uelhs. Lava los e gueras de laganha.
Enfantar. Femna que porte aquestas paraulas, quant vol e[n]fantar, non aura dolor se vol preguar Dieu de bon cor. Digua: “Lo Pater e la Mater. Jhesus est. Ave Maria + Helias + Soter + Hemanelh + Sabaot + Adonay + Heleyzon + Creau + Jhesus + Filius + Spiritus + Sanctus + Vocatio + Caritas + Huitas + Vita + Deus + Homo + Amen + ”.
Dormi. Home que no pot dormi, porte los aquests el col: Jhesus. Jasset. Me fessiat.
Mal de tera. Perssona que a lo mal de tera, porte aquestas parraulas el col, escrichas en parguames vergues: con + suo + ma + tom + est +.
Sanc. Per restanquar sanc a tota persona: Jhesus. In nomine Patris et Filii et Espiritus Santi. Amen. Diguas lo Pater Oster e l’Ave Maria. Nostre Senhor ac setanta e dos noms e Nostra Dona autres setanta e dos e l’enfant, quant es nat, a setanta e dos venas. Restancha te, sanc, per la fe que Dieus a. Amen .
Gravelha. A tota persona que a gravelha ho peyra en la vergua, que no pot pissar, aja del sanc de la volp e que ne begua tres vestz ho catre, e ho tengua per catre jorns, catre veguadas lo jorn.
Gravelha. Se aquo no val ho non trobas, pren un plen grassal de milh salvage e de rayzetz de presura e och lb. d’aygua de fon, e que bolica entro que torne a la meytat. Quant sera bolit, geta foras lo milh e la razitz, e pueis torna ho bolir un bol, e cola ho en un drap, e ajatz un plen pohin de l’arsemiza, e que sia be pissada, e prendetz un plen cobel del suc de l’arsimiza e m. cobel de l’aygua desus, mesclat tot. Beu ne per nou matis, e seras guerit.
[f. 17r] Per far blanquas las dens. Pren hordi e crema lo, e quant sera cremat, freta ne las dens am aquelas senres, e tornaran blanquas.
Per far belhas las mos e ostar l’ordura. Pren un molh de porc e met lo en una cassolha neta am de vi blanc que cubresca lo molh del porc, e met i m.a poma e un pauc de grais de galina negra, e quant sera ben cueyt, mescha ho tot essems am las mos, e apres cola am un drap nede e met aquela aygua e un vaysel net. Quant volras far belas las mos, pren d’aquel’aygua.
Per fumar raubas ho draps. Pren aygua ros facha am canelha e am guirofle, enrozan la rauba e laysa·l beure l’aygua, e apres pren romani e laurier, crema lo espic e fuma la rauba, e puey plegua la am camizas ho lansols: auran bona hodor.
De fuoc. Sy tu etz cremat en degun loc, de fuoc ho d’aygua cauda, pren de aygua arden e molha fort la nafra am l’aygua arden; apres un dia agas de holi de holiva e d’aygua roza per engals parts, e batre fort entro que sia tornat enguen, apres met ne sobre la nafra am una pelha estacat, ho am una fuelha de caul, e gueras.
[f. 17v] Per las flors de las donas. Per far venir lo tems a las donas, pren de liris blanch e pica los, e met los sobre la braza que sia en una hola e met la dejutz la rauba, que fume la natura, e venra lo tems contunia.
Per farsum de rozis. Per lo farsum dels rozis, prendetz lo bolet e picatz lo, e lo suc e l’escorzia tot mesclat met ho dins l’aurelha en dizen lo Pater Noster e Mater; estaqua fort l’aurelha e sanna lo lo venres que la li metras e dos venres apres, e que sia ben estaquada l’aurelha per dos jorns, e guera la bestia.
Per farsum de bestias. Prendetz lo rozy, menatz lo en una ribieyra e tenetz li lo cap davers lo solhel levan, que l’aygua li vengua encontra davan lo solhel. Diguatz per tres veguadas lo Pater Noster e l’ Ave Maria e lo vers dejotz escritz, senhan am lo senhal de la + tres vegudas, e lo vers tres veguadas, e getan l’aygua sobre lo farsum a cada veguada que diras lo vers: “+ Jhesus Deus destruet et vallet te et migrabit te de tabernaculo tuo et radissem tuam [...]”. Fay asso per tres venres e sanno lo, e guera.
Per farsum de bestias. + Per aquela santa benesecta lansa am que lo costat de Nostre Senhor Dieus Jhesus Critz fo perforat su l’albre de la sancta divina veray crotz per la mo del bon cavalier Longy, que negun fuoc infernal no ssi meta ni neguna ordura non salha de la bestia portan lo breu: + ante + per ante + est super ante + ante + te + te + te +. Sanna lo per tres venres e quada venres digatz li tres veguadas aquest vers an lo senhal de la crotz nou veguadas.
Per farsum. Pren lo marsieu magor e sia bulit am de fort vinagre entro que sia demessit la meytat: apres sia fort lavat lo farsum de ser e de mati am tot aquo, e apres gitar desus de caus viva, e gueris meravilhosamen. Proat es soven.
[f. 18r] Per la gotassa. Pren la grana de la mayreselva quant es madura e be vermelha, e honcha t’en al fuoc la hont auras la dolor e contunio, e gueras.
Per la gotassa. Pren lo suc de las rassitz dels hevols e pica los en un mortier: apres met aquel suc en canels de cana vera e tanqua los am d’estopa fort e met los fort bolir en un vayssel am de vinagre entro que lo vinagre sia fondut la meytat, e que los canels desus ditz estian tot jorn depes ins al vinagre; laysa los refregura, e quant volras aver lo suc dedins los canels, trobar[a]s los coma s’era una candelha de seu. Cant volras adobar la hon te dolra la gotassa, pren un canel e fen lo de lonc, e hon te fort am aquo dedins lo canel al fuoc, fretan la hon dolra, e contunio, e gueras de la gotassa.
Per farsum de rozys. Pren las razitz de l’erba que s’apelha sentum capitis e ray las am un cotel, e apres trinca las be menut del gros de la sivada e fay las mangar al rozy am la sivada, e contunia ho per lo terme de vint e un jorn ho may, e guera tot sert, e que lo sannes per tres venres, e tey li las cambas lavadas.
Rompedura. A tota bestia que aga degun menbre ho autra caussa romput sobre sy, pren del nassitort picat, met lo desus, tot jorn refrescan, e sera pres e guerit en nou dias, e que sia home ho femna, mas que ho metas sus que sia fayssat.
Per la dolor de las dens. Porta en escrit sobre tu e ajas en memoria: Benesta sia la hora que Dieus fonc nat e bategat e mort e ressusetat.
[f. 18v] Per farssum. Prendetz un grapaut e met lo en una borza de cuer que penda al col entro que sia sec, que lo farsum sera sec ayta leu coma lo grapaut sera sec a la borza, e sia sannat tres divenres.
Per farsum. Prendetz l’erba que s’apelha morsus diabolhy e quant la volras culir, senha la tres veguadas e tray lha, e diguas quant la trayras en ayssy: “Erba nada e non plantada / fay la vertut que Diaus t’a dada”. E plegua la rassitz an de l’erba en un drap de telha nova que li penda en lo col de la bestia entro que sia guerit. E se vols refrechar, quada venres que ho fassas e sera plus tot guerit. Sanna lo per tres venres a rengua.
Per farsum. Per farsum ho per autra malautia a gastar e a mangar, sia home ho bestia, la cran corompuda, ajatz de las causidas e picatz las en lo suc, fretatz fort los botos ho plaguas entro que sanno, e apres met aquelha escorssa de l’erba desus la plagua, e mangara tota la carn morta, e contunia ho, e guera. Lavat davan am vy caut.
Per farsum. Prendetz de farina de fromen e de senres de grolhas de sabatas an de vinagre tot destrempat e fagz ne coma serian farinas. Acarguat d’aco la camba sus los botos del farsum ho la hon sera fort, dos veguadas lo dia, e fara lo deshuflar la camba e desecar; mas que ho contunias, tantotz sera guerit, e que treble lo rozy tot jorn.
[f. 19r] Per farsum. Prendetz las razitz de saludonia, aquelha de que hom fa la salsa vert, e metetz las am un drap de ly al col estaquat. Sia culida ses falir disen lo Pater Nostre e l’Ave Maria. E sia sannat per tres divenres lo rossy, e sera guerit breumen, e que n’i tornes may autra veguada.
Diable. Persona que velha que lo diable non aga poder en el, que digua be devotamen lo salme In te esperavy, contunian soven.
Pastz. Persona que velha esser acordan an sa molher, aga lo cor de la rata pennada, que sia polverissat e sia donat a mangar al marit ho a beure.
Ausels. Persona que velha penre auseles, prenetz de grana de fenolh ho d’apit e que sia facha decocsiho am de vinagre, e que sia fagz fuoc la hon se golgaran los auselhs la nueh, que sentisco lo fum, e prenras los.
Femnas. Persona que velha saber lo sicret de las femnas, aja lo cor dels merles e que los meta dejotz la tessta quant dormira la nuh a liegz, e dira tot so que sabra.
Enemicz. Persona que velha que sois enemicz no li fasso degun mal, porte aquestas en escritz sobre sy: + e. et. o. q. t. q. g. ooo. 12. 1. o. n. o. n. q. q. 99. f. p. e. d. n. h. o. v. xxv.
Cantar. Persona que velha cantar clar, aga de sambuci la vespra de Sant Johan Batista e met lo cequar al solhel, e garta te que no·l toque aygua, e mescle ne quant sera polverissat am de vy lo ser e begua ne, e quantara clar.
Huaus. Persona que velha far batre dos huaus, meta per un petit trauc de argen vieu e que sia tan quant am de sera verges. Calfa los e sautaran.
Foc. Persona que velha portar fuoc a la mo, aga de palma Christi e de fel de taury, e am aquo mescla e freta la mo fort, e no.t fara mal.
Aze. Persona que velha aver las lagremas dels uels dels azes, e que las meta am d’oly de nozer mesclat en un veyre dins una lanterna, e creme. Totz aquels que seran aqui lor semblara aver testa d’azer.
[f. 19v] Cap. Persona que vol que semblara que las gens que seran en una salha ho cambra la nueh [...],aga de solpre blanc e met lo polverissat en una lampassa plena d’oly, e semblara que aquelhas gens non agan pogz de cap.
Caysa. Persona que velha hubrir una cayssa, que aga perduda la clau, aga una lengua de serp e de sera nova, e mescla la sobre la lengua entro que sia tota cuberta, la vespra de Pachas, e met la sobre l’autar entro que sian cantadas nou messas, e met la a la boca e bufa a la saralha, e ubrira se.
Dormi. Persona que velha que un autre dormischa a son plazer, pren lo cor de una rata pennada e met la ly sobre lo cap, e dormira entro que la ostes.
Deus. Persona que velha que las preguarias que fara a Dieu sian ausidas, que digua lo salme que es el sautery: Deus, Deus, respisse in me, et may: Exaudi Deus horasionem meam, et: Com deprecor, et: Salvom me fac, et: Deus quoniam intraverunt.
A ronha de persona ho de bestia. Ajatz so dejutz escritz. Ajatz de fort vinagre e de suga e d’oli de nozo ho de raqua, de l’oly e de say de porc, e fort molre en un mortier e far coze en una cassolha e fort remenar, e sera fagz enguen, et hon·ne la ronha.
A dolor de colhos d’homes ho de bestias. Prendetz de lana surga e de mel que sia ben caut, e mesclatz demest lo mel e la lana totz ensems, e ayta caut coma ho poyra sufry, met ho desus, e guera la dolor.
A enfan tantotz quant es nat e se es flac. Ajatz de rozas secas polverisadas, e l’enfan sia huntz an d’oly rozat per lo cors al plus laugier que poyras, e pueis jeta li desus per lo cors la porvera de las rozas e pleguatz lo en draps cautz, e tantotz sera cofortat e se tornara en vertut [e] en forssa.
[f. 20r] Berbena [a] aytal vertut que aquel que la porta ret agradable e grazios en tot sos fagz, e garda home e femna que non pot penre malautia de deguna persona malauta, per quant que los vezite.
Item, se la portas en la mo drecha e demandas al malute cossi li sta, [e] el respon que be, no mora; se ditz que mal, mora.
Ho si li plora l’uelh treg, s’es hom, es senhal de mort; e s’es femna, l’uelh esquer, es senhal de mort.
[f. 20v] Valeriana [a] aytal vertut que tot home que la porta sobre sy lo ret humialh e de bona vida e grassilhos en totz sos fagz, e lo creys en requessas e lo garda de mermar, e lo garda am la volontat de Dieu de perir en plagz ho en guera, e fa gran ajutory a tot home que la porte sobre sy cant tracta patz entre doas personas mals volens, ho entre marit ho molher, ho cant vol parlar am grans senhors. Proat es.
Escabioza [a] aytal vertut que, se hom a mangadas poyzo ho vere, ho begut, que, se hom beu del suc de l’escabioza, mantenen la fara getar foras del cors per la boca, e lo garda, que no li podo far mal poyzos.
Item, a mors de ca ho de serp ho d’autra bestia verenoza, que sia trussada e pausada desus.
Item, val a s’amadurar tota postema e far salir tot lo resier dedins.
Item, val a tirar tota ufladura e vere.
L’erba ferieyra [a] aytal vertut, e apelha se atressy Lucia, que negun home que la porta sobre sy non pot demorar en neguna prior, et huebri tota saradura demantenen que hom toca la saradura, et val a tota persona que aga platz ho quistihos, que totas personas li hobeziso de bona mor en totas causas que demande, mas que la porte sobre ssy, e li donara grandas riquessas se la porta sobre sy.
Secondo ricettario
[f. 71r] Estorsedura. A enfladura ho estorsedura de pe ho de bras o de cambas, agat una ponhada de sal e doas ponhadas de senres e una ponhada de rausa, e metet ho en una hola, que puescha ben banhar lo pe o lo bras, e que sia fort bolit am d’aygua e que soven be contunian, tot tebe bersa la hon sera lo mal, e guera.
[f. 71 v] Enfantar. A femna cant no pot enfantar, met li·n sus el aquestas paraulas de Diau escrichas en parguames verge: + Helias.
Ho lo ly’al pe ho al col aquest breu am aquestas paraulas que foren dichas a l’enfantar del Salvador, e que aquesta horasiho sia escricha per un enfan verges: Eccse crucis [...].
Gotassa. A persona que a gota, prenetz la grana de lin una ponhada e pissatz las fort, e metetz i de mel e d’oly d’oliva, e mesclat ho tot ensems, e fat ho bolir fort ho coze, e tot caut metet ho sobre lo mal de la gotassa, e gera, mas que ho contunies.
Arestolha. A persona que a arestolha en las mo o en los pes, agatz la fuelha de l’apit e la fuelha de la maurelha, e frigetz la en holy o en vy, met ho tot caut sobre lo mal, e gueras.
[f. 72r] Per restanquar sanc. Per restanquar sanc de una persona, escrieu el fron, del sanc d’aquel que sannara: Gasfar, Baltassar et Melsion, estanquara se.
Sanc. A persona que perda sanc per lo nas, pren la testa de las limasas e crema las, que ne puescas far polvera, e pren aquela polvera e geta ne dins las nars am una canonet, e restanquara se.
Sanc. A persona que perda sanc per lo nas, liatz ly los brasses costa los coydes, e restanquara se + E qui pert sanc per las nars, escr[i]vetz li am lo seu sanc meteys sul fron: comsumatum est.
Buaus. Per mortaudat de buaus, escrivet en la bana drecha: In prensipio erat verbom. Escrieu ly tot lo ver, e diguas ly lo Pater Noster et l’Ave Maria en l’aurelha senestra, e no duptes que mora, am Dieu, d’aquela malautia.
Plagua. Per guerir plagua facha am cotel, pren la salvi, fay la sequar, met la en polvera, met ne sobre la plagua soven lavada am vy permierramen caut apres que i sera estada permeyr la polvera.
Fege. Per guerir lo fege quant hom l’a poyrit, prenet lo bren del fromen, fagz lo bolir am d’aygua, bevet aquela aygua colada soven, tebessa, e guera.
Plagua. Per sarar una plague quant hom l’a sobre sy que no se pot claure, pren una langrossolha e osta ly la coa e puey meta la desus, e claura.
Per morsura de ca. Per so quant un ca enrabiat a morsa una persona, pren de ruda e de sal e d’aylh, ben mals e fay ne polvera, e met sobre lo mal lo mati e·l ser, d’aquela polvera, e guera.
Cranc. A persona que aga cranc sobre sy, aga de nervy de buau e de fautre blau, e crema ho, fassa ne polvera e meta la desus, e guera, lo mati el ser quant s’anara gasser.
[f. 72v] Cranc. A home que aja cranc el menbre, que l’aja enflat, que la pel del menbre li cuebra la malautia, se vols descrubrir lo mal, agas de la grana del lin e fay la coze an d’aygua fort, e ajatz de farina de favas, tot mesch’et met ho sul menbre, e desuflara se.
Nafra. A persona que a talhat per cotel la mo ho lo pe o camba, prenetz de la proenqua e pissatz la, e met ho sobre lo tal, e guera mantenen.
Fistolha. A fistola, pren say de veyre polverissat, met sobre la fistolha, sera guerit.
[f. 73r]. Cranc. A persona que a cranc el menbre, que sia enflat, que hom no p..... lo mal, agas grana de lin e fay la coze am de vin blanc, e cant sera cuegz, meta ne tot caut sobre lo menbre tot entorn, e adonc dessuflara ly, que hom poyra vezer hon es lo mal, que quant veyras lo mal, agas de bana de ser e crema la, e quant sera cremada, fay ne polvera, e ajas del cacasere e trissa lo, fay ne polvera e met i de la porvera de que fan los verms a la fusta, e agas de galhas polverissadas, e tot so desus tu mescla fort, e met ne sobre lo ma, e guera.
Cors de ventre. A cors d’efans ho d’omes, de ventre, pren la galina vielha e fay la sannar, e metet la cozer a l’aste, que sia flamegada am de sera nova, dat la a mangar al malautre, e guera.
Ho prenet lo fromage tenre bolit am mel, e guera.
Gotassa. A persona que aga gotassa dens las junturas dels hosses, pren po de seguil e fay ne una tostada al fuoc, e molha la en forta alhada cauda en lo mel caut, e tot aco aytan caut coma lo malaute ho poyra sufrir e tu lo met sobre la dolor be liat, en dos jorns sera guerit. E per so que no li torne, pren del suc dels hevols e d’alum tan com del suc dels hevols, e mesclha o tot am la mo, e fay ho cozer entro que se fassa espes coma s’era mel, apres tu penras d’aquel suc e faras lo bolhir am de bon vy, e tot caut tu ne honcharas la hon era lo mal de la gotassa, e sera guerit.
Glandolas. Per abragar glandolhas, ajas la raysit de la malviscle, que sia ben lavat, e pissa lo am say de porc vielh e de bure, que tot sia mesclat, e fay ne emplaustre e met lo desus lo mal, que sia caut, e guera. Que sia fort cuegt permieyramen.
[f. 73v] Morenhas. A persona que aga morenas e[n] son dos, dins lo cuol, fassa dos saquet de telha prima e meta a lo un de sal e a l’autre [d]e senres, e met los calfar fort en lo fuoc dins una traba ho conca, e aquel de la sal permier. E fay seser lo cuol nut desus aytan cau com poyras, e quant sera freg, met aquel de las senres coma l’autre. E fay ho a rengua per tres veguadas, cada saquet, e garda te que lo malaute sia ben vestit e en loc caut, que no prengua freg, quar el susara. E ausira ly las morenas e sarara lo fort. Apres, se no podia isir a cambra, fay lo remedi dejut escrit: agat de drap viel de lini e fag ne tres galguas o catre ben duras e agudas, e honhas am de mel fort, e ajas de berda de rat dura e fay ne polve, e met ne fort sobre las galguas. Apres met ly la una per dos dareyre, e tantost coma li venra talen de issir, met las ly las autras a rengua, e la fy salirha a cambra.
Morenas. A persona que aja morenas deforas, prengua las nascas e fassa las sequar, que ne puecha far polvera, e aja d’escorsia de mialgranas, e que ne puesca far polvera, e meche aquelas doas polveras e que s’en salpisque el meteys sobre lo mal, e guera.
Sanc per lo dos. A persona que fassa sanc per la natura dareyre, ajas un teule e fay lo calfar entro que sia blanc, e pren de bon vy blanc e an la mo espoca ne lo teule tot, que sia blanc per lo fuoc, e apres met sobre lo teule quant lo vi i esaves de mel, e met lo aytan caut coma lo poyra sufrir la persona dejutz las ancas, envolopat lo teule am un drap, e fay ho catre veguadas ho cinc entro que sia guerit, que no fassa lo sanc.
Medissina. A persona que aga pressa medessina que no puescha hobrar ni salhy foras del cors, prengua de plantage e d’apit e de malvas e de las hortiguas, e fatz las bolir en un payrol totas ensems, e quant seran ben fort cuechas, prendat l’aygua aquelha e colas la am un drap netamen, e cant sera tebessa coma lo lag quant sal de la popa de la femna, d’aquela calor, e tu la metras en colador de cuer ho borsa, e metras li per lo culh aquela coladura, apres salira l’aygua e la medessina meravilhossamen. E coforta la persona de bos mangars e lo garda de penre freg ni ven. Pessan be.
[f. 74r] Cors de ventre. A cors de ventre per mal que sia, pren de mentrastre e calvels de girofle e de pebre, e fay de tot aquo am de vinagre, apres ajas de gallinas vielhas raustidas e fay ne mangar al malaute, e contunio catre jorns ho cinc, e guera tot segur, mas que sia fag coma es dig desus.
Brases. A far folholas. A persona que aja dolor en sos brasses ho en sas cambas, aga del mentrastre e pisse lo, e met lo en aquel loc que es la dolor, e fara venir aqui folholas, e aquelas folholas gitaran aygua e vere. Apres, quant volras que guerischo la bruolas, agas d’olhy de l’oliva e de album dels huaus de galina, e bat ho fort tot ensems, ho honcha amb aquo la folholas am una ploma, e gueras.
Porsinasas. A persona que aga deguna porssinassa ho naysedura sobre ssy, prengua so dejutz escritz, se no se volia abraguar. Aga d’oly d’oliva e de bure e de mel, e mescle ho tot ensems e meta ho coze sobre lo fuoc am una cassola, e que j meta de farina de mossolha e fassa ne emplaustre, e meta ne sobre lo mal am un drap lini caudet, e fara lo abraguar.
Enguen per sanar la carn. Apres faras un enguent per far sanar la carn la hon seran estadas las porssinassas. Agas de ensens blanc e sera nova e de say de porc frecz e de seu de moto e de peroina e l’oly d’oliva e say de galina e un petit de mastec, e pissa ho tot ensems, foras la peroina e·l mastec, que sera facha porvera a part, e quant totas las autras causas seran fondudas, e tu metras aquela polvera de la rossina e del mastec lains, tot jorn remenan, e quant sera pres e fag enguen, es mot bo a tota nafra que hom aja sobre sy, ho autra buba ho malautia quala que sia.
Morsedura de serp. A persona que sia mordut de serp en lo det, met lo per lo culh de una galina. Se t’a mordut en autre loc sobre ta persona, ajas de la fenda frescha de la galina, e levara t’en tota la dolor e tot lo vere, que no.t cal aver paor de no te guerischa, tot sertanamen.
[f. 74v] Briolas a las cambas. A persona que aga bruolas a las cambas, que geto aygua, e apelha se malmort, se vols guerir, fay enguen: ajas de seu de boc e de sera nova e d’oly d’oliva, e fay ho fondre en una cassolha, e quant sera fondut, agas de solpre mes en porvera, e geta lains aquela polvera petit a petit, tot jorn mena·l entro que sia pres enguen. Aquel enguen es mot bo an aquela malautia ho as autra, que s’en honga de ser e de mati, tot caudet.
Costat ho efladura de col. A persona que aga enfladura de col ho de costat ho de cambas ho coyssas, hon que n’aga, pren d’amalvis, las rayssitz, e fay las mot bolir am de vy blanc, e quant sera fort bolit, ajas las rassitz e pissas las fort am un mortier am de say de porc vielh e un pauc d’oly d’oliva e de bure, e quant sera fort mes en enguen, met lo en una boyssa, pren d’aquel enguen sobre lo mal am de aluda e refraca ho lo ser e·l mati, tot caudet. E guerira e dessenflara e fara salhir lo brac deforas, tot ser.
Rompedura de membre. A persona que aga deguna rompedura ho deloguadura sobre sa persona, aga de canelha et de gimgibre e bebre lonc e de sanc de drago e de mastec e de ensens blanc e de goma de gragagan e de grana de nassitort e de girofle, e totas aquestas causas tu pissaras cadaun per ssy, e apres pasas las en un sedas prim, que tot sia mesclat que hom no conoscha que es; apres agas de pegua negra e de peroina e de sera nova e de mel, e fay ho tot fondre en una cassolha, e apres tu metras lains las polveras e faras ho tot bolir, e mesclas o tot remenan sul fuoc, apres quant sera freg, ajas d’aluda e met desus aquel emplaustre sobre la l’aluda, e cuebre lo am un sendat, e fay l’enplaustre del gran de la rompedura, e no·l toques entro que per si meteys s’enleve, apres garda lo pegomas, que melhor es que davan, apres que seras guerit, quar el es bo a gotassa e a tota malautia que agas sobre ta persona, e sias segur que totas dolors te guerira sertanamen, quar ho may es vielh, may val.
[f. 75r] Gotassa. A persona que aga gotassa, pren de una erba que a non iva, piza la e destrempa la am de bon vy blanc, begua ne lo mati e lo ser una plena copa, e que la begua volenties, quar mot es amara, al plus cochat que poyras. Se voles guerir de la gotassa, contuni’ho, sias sert que tu gueriras tot sert.
Morenas. A persona que aga morenhas defora, pren de una erba que a nom nasca e met la en una escudelha, agas de fort vinagre, e agas un teule e met lo al fuoc entro que sia tot blanc, e fay metre lo malautre sobre una selha traucada, que sia ben envolopat e[n] loc secret, e la selha fort envolopada, e met lo teule dejutz la selha tot blanc, e met sobre lo teule lo suc de la nasca e·l vinagre, e que l’ome suferte per forssa la calor e·l fum que salhira del teulhe, e que garde que non iesca por en loc, mas que done per la malautia del home, e que fassa aco un jorn e que un autre n’estia, e contun ho entro que sia guerit.
Luxuria. As ome ho a femna que sia escalfat en luxiria may que autra persona, s’es de tos parens, que tu la ames, i podes donar remedi: que agas solsegina, que es mot [...] a refregurar a belcop d’autras causas, pren las rassitz d’aquela erba tro que ne fassas polvera; dona a mangar an aquel ho an aquelha a las viandas en diverssas manieyras que non ho conoscha. D’aqui a tres o a catre veguadas que li·n auras fag mangar conoyseras que non aura talen, tot sert.
Flum de sanc. A femna que aga flum de sanc, fay li portar escrit en parguames verges el col aquestas paraulas ho caractas: p. x. 33. c. p. o. q. x. a. 33. a. E se no vols creyre que aysso no sia vertat, escryeu aquestas caractas en cotel quant volras ausire un porc, que non salira sanc jamays.
Per aver enfant. A femna que non pot aver enfant, fassa escrieure aquestas paraulas en parguames verges de guiza e de manieyra que lo marit ni la molher non sapia deguna caussa, portan sobre sy: .o. dd. u. d. o. d. r. p. s. Se no vols aysso creyr’e vols ho proar, pausa aquestas paraulas escrichas en calque loc de un albre que non puescha retenir sas flors, aqui messeys las retenra.
Mal de pe de la sola. A persona que aga una malautia que a nom cayllas, que ve dejutz la planta del pe, per aquelha pren de liumachas e mollas am lo clotz, e met sobre aquel mal qu’es nascut dejutz lo pe, que no tombe aquel emplaustre, e guera.
[f. 75v] Mal d’estenensia. A persona que a mal d’estenensia que ve dejutz las gorgas e las fa enflar dejutz las gautas el col, e pert mangar, que non pot hubrir las bocas, e de sent homes non escapara un gamays, se hom non i met remedy, que regardes dejutz la lengua que a una vena que es plus grossa que las autras e a nom l’ingivona, es tota blava, e que d’aquela vena fay sannar lo malaute una plen huau de galina de sanc, e apres am un fer caut coy li aquel trauc per hon estat sannat, quar no se restanquary jamays, e non i fassatz autra medessina, quar tantot seras guerit.
Amor de femna. As ome que velha que sa molher l’ame de bon cor, agas de berbena e fay ne polvera, e dona li·n a mangar en las viandas e a beure am so que beura al plus secret que poyras, e amara som marit de bon cor.
Bona femna. As ome que vol saber se sa molher ho autra femna te sa vergenitat, agas una peyra que s’apelha arogues e pissatz la e fag li beure aquela polvera am de vy blanc, e davan tu dira se a gardada sa vergenitat.
Cors de ventre. A persona que a menasso apelhat cors de ventre, agas un huau de galina e fay lo tan coze que fassas de l’album del huau polvera, apres agas de vinhagre e del suc de plantage aytan de l’un coma de l’autre, e fay que entre tot n’i aga un plen veyre, apres sobre lo vinagre e·l suc de la plantage tu enbryca l’album del huau am las mos, e mescla ho tot ensems, e fay beure tot aquel plen veyre de so desus al malaute, e guera mantenen.
Dos. A persona que gete may per lo culh materia que no fa autra persona, prengua de argen vieu un denier pessan, e aytant d’oly d’oliva que n’i aya una plena avelhana, e una autra plena avelhana de senres, e met ho en un drap envolopat e liat el col de la persona, que lo drap sia de lana e sia naus, del fial sia de lana en que sera estacat, portan el col sera guerit.
Tacas a la cara. A femna que aga tacas en la cara, pren de las amelhas que sian amaras, agas vint amelhas e pissas los, e met i de farina de sivada un plen ponh, e met i de mel cru un pren grassalet, e mescla ho tot ensems, e bat ho fort, que se tengua, e d’aquel hongemen meta la dona a la cara, e se per aquo non gueris, jamays per autra caussa non guera.
[f. 76r] Mal de tera. A persona que aga la mala gota de que las gens tombo, tantot coma venra ho s’era venguda, se trobas un home mort, fay lo li bayssar tres vegudas, ho ses es femna, fay li bayssar una femna morta tres veguadas, e fay li dire una vegilia a l’autar de Nostra Dona, e gamays no li venra.
Sanc. A persona que pert lo sanc de calque menbre que aga, escrieu li sobre si la hon te volras, am una palha ho broqua, am del seu sanc meteys, aquestz noms dejutz escritz: .+. sad .+. day .+. o theos .+. e diguas tres veguadas lo Pater Noster, e que ly lias los pes al malaute en senhal de crotz, e pueys que metas vigylia es onor de Dieu e de Nostra Dona Santa Maria, e tant tot lo sanc se arestanquara mantenen.
Febre. A febre cotidiana, escrieu aquest breu en parguames verges: + Pater e[st] vita, Filius est veritas, + Spyrytus Sanctus est remedium + on + enon + zetar + pater alfa ahores + Filius Crist es + Spiritus Sanctus est remedium. Tres. In nomine Domini. Amen.
Febre. A febre terssana, escrivetz aquestes noms de Dieu: + Ihesus + un homo + un leo + un hovis + un aves + un vermis + un gloria + , e diguas lo Pater Noster e l’Ave Maria tres veguadas, e sera guerit.
Bosa ho glandolha. A persona que a deguna nayssedura en son col ho la golha, que li diguas aquesta horassihon: “Domine Jhesu Christe, vere Deus noster, per intersessionem beaty servi Blassiy vestri, in adjutorium meum, Domine Deus, Emanuelh, lybera hunc famullum tuum de absculte, qui vivis et renna in unitate Spyritus Santys Deus, per homnia seculha seculorum. Amen”.
Tempesta. A persona que vega tempesta venir, que digua aquest conguramen : “+ In nomine Patris et Filii et Spiritus Sancti. Amen. [...]”.
[f. 76v] Prionier. A perssona que sia mes a tort en presson, porte ho aga aquestas letras escrichas en parguames verges: .rr. ii. x. b. q. e. b. e. a. e. nq. que. s. p. i. + .
Sanc. A persona que perda sanc per lo nas, escrivetz ly en son front am de son sanc aquestas paraulas: + Apolion, e s’estancara ly lo sanc mantenen.
Mal de tera. A persona que cay del lag mal de tera, fay ayso dejutz escrit, que hom li digua sobre lo cap del malaute, apres li digua hom l’avangely de Sant Johan, dichas aquestas paraulas: “.+. In nomine Patris et Filii et Spiritus Sancti. Amen + [...]”. Aquest breu li fat dire coma es dig desus el cap de malaute, apres l’avangely de Sant Johan: “In prensipio +”, e diguas apres aysso: “+ recumbentibus +”. Diguas apres aquest: “si quis diligit me +”; apres aquest: “missus est angelus Gabriel quis presentas maror +”; apres aquest: “hoc est preceptur meum +”; apres aquest: “sint lumby vestri; ego sum vitis vera + ”; apres aquest: “videns Jhesus turbas +” . Apres ajatz dos ples huaus, ho la valor, de suc de ruda, e datz la ly a beure, apres digat aquesta horasiho: [...].
Cap romput. A persona que aga cop en lo cap, que aga francha la carn ni los hozes, aga de una erba que a nom draconseja trissada ab say de porc, e pausa la desus la hon es lo mal ho·l cop, e gitara foras lo brac ho los osses romput, he aco se ubrira ses autra talhadura.
Cors de ventre. A persona que aga cors de ventre, aga la pel de anguilhas e fay las coze, mas que las anguilhas sian vivas, e fay polvera de la ruscha de l’anguila, da lin a beure am de vinagre la polvera, e arestanquara se mantenen.
[f. 77r] Huels. A persona que aga dolor de huelhs, fay enplaustre de farinas de favas ... de maurelha, pasta ho tot ensems am d’aygua clara, e met aquel emplaustre am drap soptilh sobre aquel huelh que te dol, e seras guerit.
Gotassa. A persona que a gotassa ennossada dedins los hozes, ajas de pa de seguilh e fay ne tosta en lo fuoc, molha aquelha tosta en una escudelha en que aga de forta alhada e que sia cauda.
Huels. A persona que aga mal als huelhes ho a la cara, que volha esclarssir la cara o los huelhs, aga de limesche e de rassitz de fenols e de say de porc frec e de seu de moton e una galina, e fay ho coyre tot ensems. Apres pysso en un mortier hosses de la galina, e tot apres premetz ho fort am las mos e tornatz ho cosser en una holha, e quant sera cuetz, e vos ho metetz que sia colhat en una escudelha de fusta, e pausse se entre l’endemo, apres prenetz ho belamen ses trebolar e hostatz aquela verdor que sera desus an una estelha e metetz ho en un autre vaysselh netamen e layssatz degotar l’aygua entro l’endemo, apres batetz ho fort, que se mescla, que dure dos jorns, doas vetz lo jorn; apres metet aquo en una bossa, apres hongetz la cara ho los huels am aquel hongemen si·lhs avetz trebols, e auretz los clars quar mot es pressios hongemen.
[f. 77v] Fedas. A persona que aga fedas que ajan malautia de calquessia, prenetz gran cantitat d’alroners e crema la e fay ne senres, e d’aquelas senres fay ne lissieu e fay ne beure a las fedas, e que deguno ses mangar la meytat de un jorn. Sapias que qualque malautia que ajo, gueran mantenen.
Ca. A morsura de ca, prenetz las hortiguas e de sal, e pissat ho, e metet ho sobre la morsura e refrecha ho. Sapias que guera tot sert.
Ronha de mos. A crebassas de mos ho de pes, pren la caca de tas aurelhas e hon ne las crebassas, e calfo ho el fuoc, que fonda. Sapias que mantenen seras guerit.
Ufladura. A tota enfladura hon quessia es bona la farina del fromen mesclada am de mel e am say de porc, e fay ne emplaustre, met desus, e dessenflara se.
Cors de ventre. A persona que aga destrempament de ventre, per restrenhe lo, ajas de plantage e coy lo am de bon vynagre de [.....], dona lin a beure quant sera cuegz, e guera del destrempanen, mas que ne begua soen.
Febre. A febre terssana o cartana, pren los brotz de sauc an la fuelhas, e pren cinc gras de pebre, e pissa lo sauc, apres met lains en lo suc lo pebre maut e mescla j hun plen culier de mel, e dona d’aquel iserop a beure al malaute, e guera mantenen de las febres.
[f. 78r] Febre. A febre cartana, pren del suc de la plantage, da li·n a beure davan la cression per doas oras, e sera guerit.
Febre. A febre terssana, pren tres rassit de plantage e pisas las, da li·n a beure am de vy davan l’acression, e perdra la mantenen.
Sanc. A sanc arestanquar, prenetz l’erba que a nom cinc fuelh e porta la sobre ton fron estacat, e restanquara se.
Floronc. A floronc, pren del nassitort e pissa lo, e mescla lo am de levam e fay ne emplaustre, e pauss’o sobre lo floronc, e crebara lo e guera.
Orina. A persona, que no pot horinar, pren de malvas e d’ahilhs, fay los cozer am de bon vy tro sia tornat al tres; da li·n a beure, e orinara.
Pietz. A dolor de pietz, prenetz lo mal rissory e·l serpol e un pauc de sal, e coy ho tot ensens, apres met ho sobre lo pietz, ostara te la dolor.
Costat. A dolor de las costas, pren lo caul pissat am l’album del uau, e fay ne enplaustre, e pausa lo sobre la dolor de las costas, e ostara te la dolor.
Ho pren las senres de l’essirmen am l’album dels huaus, fay ne enplaustre, met lo sobre la dolor, e guera te tot sert.
Espallas. A dolor de las espallas, fay enplaustre l’erba de la savina et de la berbena e de farina de las favas, que sia tot cuegz am de bon vy e be moaut, e am de say de porc vielh escalfar a la padenna, e apres met ho tot caut sobre las espalhas am un drap, e guera.
Colhos. A dolor ho enfladura de colhos, pren, las rassitz de la plantage pizada, e pausa la li desus, que sia liada, e guera.
Ho pren la rassitz de la secuda que sia trissada, met la dessus, e guera.
Costat. A frangedura de costas, pren la fenda de las capbras e fay lo cozer am de bon vy vielh, paussa lo desus, e guera tot sertanamen.
Ronhos. A dolor dels loms, pren las rassitz de las pastenaguas e la grana, e coy ho en aygua dossa, e dona lin a beure, que sia tebe, e guera.
Ho pren las rassitz del fenolh, coy las am d’aygua, e da li·n a beure ho a manjar tot jorn de ser e de mati, e guera de la dolor.
[f. 78v]Cap. A dolor de cap, coy lo bolieg en holi d’oliva e pueys honcha lin lo fron e las templas e·l suc dareyre, e ostara li la dolor del cap manten.
Item, a may remede, pren lo suc de l’emra terest e mescla lo am l’oly e an de vinagre e hon li lo servel al malaute.
Autre remezy: pren lo bolieg masserat am de vinagre e met lo al malaute a las nars, e que tire a sy fort la hodor; apres met li·n aco sobre lo cap a forma de corona tot caut.
Aquo meteys val ruda pissada am de sal e de mel, apres lia sul front aco al malute: guera.
Aco meteys val de assens cuegz am vinagre, e cant sera cuegz, pren d’aquel vinagre tot caut e lava lo cap al malaute, e an l’ansens lia lo cap al malaute, e guera.
Cor. A mal de cor quant hon no pot mangar, que tot hom o troba amar, pren de sentaura, coy la be an de vy blanc e colat la en un drap, metetz la en una boyssa, fatz ne mangar al malautre tres ples culiers cada jorn al malute, mas que sia premieramen bolit fort tro que sia espes, a pes mes la poysa, e despendre d’aqui tro que sia guerit.
Cap. A dolor de cap per calor, pren la betonica e coy la am vi blanc, e pueys cola ho, e am aquel vy lava lo cap tot an los pels, se n’a, apres ajas farina de seguilh am un pauc d’oly d’oliva e un petit d’aquel vy desus per engal part, e honhe lo fron, e faysan te am aquel emplaustre que tornege tot lo fron entro a las aurelhas.
Autre remedi: pren de serpol cuegz, sobre lo cap, tot caut, cuegz am de vy blanc.
Flauma. A purgua lo nas, pren lo suc de las bledas e verssa te, e met lo suc per las nars entro que sia ben intrat, apres leva te, e salhira tota la flauma.
A febre contunia. A tota dolor de cap per que la persona aja febre contunia, agas la mieula del sauc, e s’es home, destrempat la am lag de femna que noyrisca mascle, e s’es femna, que lo destrempe am lo lag que noyrisca feme, am aquo honcha lo cap al malaute.
Pestenensial. A febre pestenensial, pren lo suc [de] glaol e lo suc de lachugua, mescha o tot ensems, apres ajas un drap prim e molha lo drap en lo suc, e tornege lo cap tot entorn a lo digz drap.
Huelhs. La vista. A esclarsy la vista, contunia de mangar lo fenolh, auras bona vista.
[f. 79r] Aurelhas. A dolor d’aurelhas, pren de verms de la tera e de uaus de formitz e fuelha de ruda, e mol ho tot ensems, apres fay ho coze am holy d’oliva, e cant aura bolit, cola ho tot am un drap prim, apres pren una gota d’aquel holy e met la a l’aurelha, sara la am de coto, apres honcha l’aurelha tot entorn am d’aquel holy, e guera e ausira de las aurelhas.
Costat. A dolor de costat, pren grana de ly e de ansens e de juelh, de cascuna per engals partz, e met assa en un saquet fagz del gran la hon es la dolor, e apres sia mes bolir lo sac am de vy pur blanc, e quant sera bolhit, sia premit e mes tot caut sobre lo mal, e hostara la dolor.
Anquas. A dolor d’ancas, pren lo nassitort e pissa lo fort, e met lo am farina de fromen destrempa am vinagre, e met aco sobre la dolor, e guera.
Anquas. A persona que se vol gardar que non aja dolor d’anquas, aga de cauls capus quant son ben vertz e tenres, e met los en una holha nova fort bolir am aygua, e met j lo ters de mel, e bolisca tot ensems entro que sia ben espes, e que sia ben escumat, apres pren d’aquest hongemen e mescla un pauc d’oly rossat, e honcha t’en las ancas, e non auras dolor.
Costat. A dolor d’ancas e de costat, pren senres de cauls crematz, e pissat de say vielh am las senres tot caut sobre lo costat ho las ancas, e guera.
A cambra. A persona que no pot issir a cambra, pren lo fel de un boc e met lo en una escudelha am atretant d’oly, e bat ho tot ensems, e fay estar la persona que tengua ben aut lo detras, e met lo dedins de guza que intre, e salira tost.
Gotassa. A dolor de genols per gotassa, pren dels hevols am las rassitz e met los coyre en una payrolha am d’aygua; e quan sera ben cueh, tu honcha las cambas e·ls ginols am de liaute, am say de porc ho d’aze, quant seran lavadas las cambas am l’aygua dels evols. E s’es femna, ho[n]cha los genols am lag de sauma soven.
Verms. A dolor de cor, quant ho fan los verms, pren de suc d’ansens e de la betonica e de la sentaurea e de las fuelhas de preseguier, e mescla ho tot ensems, da lin a beure lo mati en degu, endure entro a terssia, aussira los verms.
Cor. A dolor de cor, pren la rassit de la gensana que sia ben pissada, e mescla am de vy; da li·n a beure, e guera del cor.
Ronhos. A dolor de ronhos, pren rassitz de fenol e coy las am vy o am d’aygua, e uze aysso soven de beure, e guera.
Ho pren caps d’als fort que sian pissat, e fay los fressy am d’oly, e can seran fresit, met los en un drap de lana, e tengua lo aytan caut coma poyra sobre los ronhos, e guera.
[f. 79v] A morenas que seran entorn del dos. Prendetz d’alhs e de pores, e fagz los cosser fort am de fort vinagre entro que sia fondut la meytat, apres prendet tota aquela coctura que sia masserada e, tot caut que ho puescha sufrir, meta ho sus lo trauc del fondamen dos veguadas lo jorn, de ser e de mati, que sia ben liat que no tombe, en nou jorns sera guerit tot sert, mas que las morenas no sian dedins lo budel cular.
Ufladura. A persona que aja la vergua ho autre membre que sia uflart, prestamen ajatz de suc de claus rogz e fagz bolir am lo suc farina de favas, e carguatz an aquel emplastre la vergua dos ho tres veguadas, e guera.
Cremadura. A persona que aga la cara ho autre menbre cremat de fuoc ho d’aygua cauda, ajatz de huaus de galhinas segon que sera gran lo mal, e met los en una holha nova an lo clotz tot ensems sobre lo fuoc, e fort remenar, e totz espotitz, e totz se amontaran al fons de l’olha, e pren tot aquel holy que nadara sobre los huaus, e aquela licor guerira la cremadura, mas que sia honcha lo ser e·l mati, e cubert am un drap prim.
Enderbetz. A persona que aga enderbetz ho autra ronha en sa persona, fassa enguen de so dejotz escritz en aquetz materialhs: Pren m.a lb. de grays de porc frecz e doas on. de argen vieu e de solpre vieu, una on. e de alum de roqua una on. e de indy de Baldac un ternal e de escorssa de bogia un cart de onza, e que meta trempar nou dias lo grays del porc en vinagre, e que lo mude de tres en tres dias lo vinagre, apres amortisqua l’argen vieu am la saliva de la boqua entro que hom no quonosqua que es, e ho mescle am lo say del porc, molen petit a petit, apres meta las polveras dels materials desus, e que ho mescle tot ensems, e ho molgua tot un gortir entro que sia mesclat.
Testo: Corradini 1997. – Rialto 30.xii. 2004.
Auch, Archives départementales du Gers I 4066, ff. 15r-19v; ff. 71r-79v.
Edizioni: Clovis Brunel, Recettes médicales, alchimiques et astrologiques du XVe siècle en langue vulgaire des Pyrénées Français, Toulouse 1956 (Bibliothèque méridionale), dove i due ricettari, tuttavia, non godono di autonomia nei confronti, rispettivamente de Las vertutz de las herbas (pp.1-42), e della Lettera di Ippocrate a Cesare (pp. 81-118); M. Sofia Corradini Bozzi, Ricettari medico-farmaceutici medievali nella Francia meridionale, vol. I, Firenze 1997 (Accademia Toscana di Scienze e Lettere La Colombaria), pp. 213-222, 236-251.