[f. 1r] En nom de la Sancta Trinitat, la qual crea totas causas e cascuna d’aquelas dota de proprias virtus, de la qual tota savieza est donada als savis e sciencia als savens, [.....], confizan del aiutori d’aquel que obra per nos totas causas. La qual obra vuelh que sia apelada ‘Thesaur de pauvres’, yeu assignan aquesta obra az aquel qui est appelat ‘Payre dels pauvres’. En la qual obra certanement y poyra esser legit ambe un pauc de totas malauties qui son trobadas e d’aquelas leugieras e bonas medicinas, en tal maniera que, si le mege a aiudador lo mege lo qual crea la medicina de terra segon paraula de Salamo, crea de Dieu la medicina de terra. E lo savi homo no la manifestara, mais yeu aconselhi al legidor que non mespreza aisso que legira; et estudia se diligenment lo mege sobre la complecion de las gens e la natura d’aquelas, e garde se lo mege que non sia enganas per pretz ny per amor ny per prieras que negun prenha de fenas non tuelha. Mais los dichs dels filozophas, dels quals en aquesta obra est tota materia, qui est dit sousmetemen en aquesta maniera, yeu prenc coma si vezia toth originals. Car fizelament totas aquestas cau[sas], trobadas per me en los libres del philozophes, y saren disescrich. Empero car la gracia de Dieu, Ihesu Xriste, qui est souverain mege, lo qual sana aissi quan se vol tot cant es e nostras malautias, car el es cap de tot quant es, et primierament diren dels pels de cap.
[I] Remedi que lo pels non tombem del cap.
Si les pels del cap chaen, fay lisieu del pel dou colonp blanc o negre, puis lava lo cap. Experiment.
Item la fuelhas del rabel e la miera escorsa del rabel coyes en aygua e lavas en lo cap.
Item malvas pizadas ab unta d’ors los pels restangua. Diascorides e Yzach.
Item si cozes rais de malva en aiga e en lavas cap, tantost fay traire la ronhe del cap.
Item cendre dels petith granolhas encontinent estancan los pels que non caren. Galienus et Diascorides.
Item l’aigua de la decocion de l’escorsa de l’olm, motas ves lavat lo cap e, pauzada e picada, meza sus lo cap, fa aquo mezeis tantost. Macer.
Item la senre del feni de la cabre ambe oly uonhes lo cap: so fa y creyser lo pels. Idem.
Item enssens [f. 1v] picat e pauzat sobre lo cap tantost sana. Macer.
Item sanch de garagalus que·s fan de iotz terra, untat lo cap d’aquela, fa trop o naysser et mezaleria sana. Diascorides.
Item unch lo cap ambe orina de chin e non fara clot. Idem ibid.
Item fay lesiu de cendres del fusta de la edra blancha, mogut l’escorsa: sana. E aysso mezeis fay una ves et seran los pels bels et rosses dins dos mezeis. E aisso fay, si mestier y a, de dos en dos mezeis.
[II] [ ....]
Que pels no nasco lunch temps, mou los ne, e puis uonch lo loch don seran moguch ambe sanch [de] mursech e ambe sanch de granolha. Experi.
Item pren sanc de musech e such d’erba santam e huous de fromisas, papaver negre; e si del such de l’erba sana no podes aver, en loc d’aquela pauzas y de l’ensens o de la semensa de l’erba sana. De cascuna d’aquestas causas eygalment pauzat on tot ensenps et fay pasta de tot ambe sanc [de] mursec, e d’ayso met sus loc. Exparmient sertes.
Item cendre del trixo, so es de la rais, vinaigra emplastrat, tol que pels non naysson.
Item ladenim, so es coma, orpiment, huous de formizes, tot ayso mesclat ambe vinaigre, e hon ly lo col e no y a naistre pel.
Item honhes ambe lait de gossa: non laissa pels naisser. Galienus e Sixtus.
Item pauzas el banh polvera de granolha verda cremada: toth les pels que en aquel banh seran banhatz cayran aqui mezeis.
Item farina de faves pastada ambe suc de vasana, en los enguenlhas des effans pauzada, non laisse pels naisser.
Item l’escorsa de trisso no laissa enblanquir los pels, ny tornar caniaz.
[III] A guerir bobas de cap.
A garir bubas de cap lavas mantas ves lo cap ambe vinaygre en que mayols sian cuytas; res no y es milhor. Macer.
Item meritort picat ambe grais d’ocassia, pausat sus las bubas, sana las e las garis.
Item fuelhas de l’erba on se fan las viols, picadas, sana las tantost.
Item aygua en que syan cuech ciurons tota ronha de cap e d’autre membres tol, sol que sian lavas.
Item rais de cocombre amar, ambe d’aiga pausada sus la rasque, sana. [f. 2r] Contasti.
Item prenes yssens e picas los e onhes ne lo cap e sanara lo. Macer.
Item escavioza picada ambe untan velha de porc amortretis faluma salada, la qual fa las bossas en las cambas.
Item a tinha pren labor blanche, que es erba estermudidre, picat ambe untura de porch e pauza o sus lo cap tot mesclat. Galien.
Item prenes lo fege cru, ayssi con on lo tras del ventre del porch, e pausas lo sus lo cap; e aysso fay per detz jours, e apres lavas lo ambe aygua freysa e sanara.
Item estafisagraria, veyre, orpument, totas aquestas causas picadas ambe vinaigre e ambe oly lo pels aussi.
Item galinseca e sangoneras essemps fayta polvera e sia mesclada ambe sanc de porc e sia·n untat lo cap: no laissa viura lo mens verms, pels, cimes ny puizes.
Item sian nediadas las bubas ambe vin o ambe orina entro que siam mondadas, e apres siam pauzadas aqui polvera de rauza de bota, car aquo fort las sanas.
Item, si voles que mosquas fugan, escampas aygua per la cara de sadoirga e de sauch. Et asso sia cuit en aigua et sia gitat per la cara.
[IV] De maladia que fay mot dormir.
A litargia prenes ruda e sisanbra e picas o fort ambe vinaigre e puys tot aysso pausas el nas. Constantinus e Galienus in Pationario.
Item lo leu caut de porc pren e pauza lui el nas e al cap, car mot val. Idem.
Item sanch de tartugas, onh ne lo front del malaute, car mot val.
Item fumigacio fayta de cabra fort revelha lo dormilhos.
Item fumigacio fayta de cuer de carbon, los dormilhores e las fennas que an oufengamen de la mayre desperta. Idem.
Item les huelhs e·l cor del rossinhol pauzat dessoubre le coissin en lo leit: aquel que y era no dormira, e qui las ditas causas beura, ja lunch temps non dormira.
Item la odor de peuceneno tol son.
Item la semensa de mostaria picada ambe vinaigre: sian vregadas las solas dels pes, car tantost desperta. Idem.
Item sadoriga picada cueyta en vinaigra, emplastrada a la cueyssa, tost desperta dormilhoza. Diascorides, Macer.
Item nes non desperta miels somilhozes que·l fun dels caps dels homes, si fungacio non era fayta ambe els.
[V] De dolor de cap.
[f. 2v] Alhs ambe favas peladas, cuytas e picadas ensemps et fayt emplastre, la dolor del cap tol. Circa instans.
Item famigacio de vi, joursmarin, aysso bulhit, tol dolor de cap. Circa instans.
Item yzopo torrat, e quant pauzas el cap val contra dolor de cap reumites. Circa instans.
Item sia picada la fenda dels colons, mostarda, mentastra, sement de ruda e sia eysso tot pauzat sus lo cap reumatich; la reuma freia mot amolaga e la vielha dolor tol tantost.
Item polvera de cubebas e macis sian confegidas ambe goma estorsa, so es goma, e olibana, so es ensens blanch, e yran fayta poma gra la qual sia mot odonda; e fayt fum d’eisso el intrant del leyt sobra braza, e pauzas las ditas causas sobre brazas segon la quantitat que·us volres. E puis ayas un ambuit o una bela ayenta qui tenga el nas, per lo qual tengas vaparaccio tenen lo cap en tal guisa abrigat e cuvert qui en autre loc no puesca anar aquel fum. Sappias que aysso conforta lo cervel, forte recte la humor superflua.
Item macis e cubebas sian mastegadas e tengudas en la boca longamen.
Item semen dragonteta portada al col tol dolor puaca o gran. Chirannus.
Item lo suc de verdolagas, lo front untat, la dolor e la ardour tol. Macer.
Item meola de pain pastada ambe suc de coliandre tol tota dolor.
Item suc de ceva pauzat el nas porga lo cap tantost.
Item sagnia de la vena dou front estura motas malautias del cap. Galterius et Diascorides.
Item fena aven dolor el cap per lo temps [sie onch] lo front e·ls polses de la dialteta: tantost sera sanada. E aysso vy yeu.
Alhs mols picas e emplastras tolen dolor del cap. Dyascorides.
Item las fuelhas de la bretonaga emplastradas tol la dolor del front e dels huelhs tantost.
Item serpol picat e cueyt ambe vinaygre e oli rozat confegit, pauzat el cap, tol la dolor.
Item semen d’anet cuyta en oli, e d’aquel oly sya onch lo front e·ls polsses: tol la dolor.
Item celodonie picada, cuyte, emplastrada el cap tol la dolor. Experi.
Item suc d’aquela herba qui a nom payre e filh, mesclat ambe vinaigre e pausat sus lo cap, val mot.
Item recebes op e safran, casca una onz., rosas catre onz., e tot eysso sia trempat ambe vin cuyt et fait emplastre sus lo cap: mot val. Constanti.
[f. 3r] Item, si la dolor est gran e sia montada el cap, recebut a api e canfora egalmen; sia rezolatas ambe oly de sauze e mes en lo nas, en las aurelhas. Constanti.
Item oly de violetas ambe lait de fenna que norisque filh, pauzat el nas, mot bo es.
Item medicina de tamaracidis no a par. Taramadicis est medicina qui purge lo sanch.
Item picas cubebas ambe ayga e pauzas las sus lo cap, car tol la dolor.
[VI] [.....]
Lo corn del ser fayta polvera e begut sana aquels que cazem d’aquel mal. Sixtus.
Item lo cervel de la volp dat soven a beure ambe vin no·ls layssa amays estar angadas. Idem.
Item pren lo genitaris del porc o de vere ambe vin: soven sana lo empilentichs. Idem.
Item lo fel de l’ors begut ambe ayga cauda val mot.
Item lait de lebre begut sana aquels.
Item solament antimoni dat a beure ambe ayga senhada sana.
Item los huous del corp begut y valen. Girardus Primaticus.
Item suc de ruda salvage fa aquo mezeis.
Item lo cal de la lebre sana. Experiment. Diascorides en Viaticus.
Item politrich picat e dat a beure ambe Pater Noster tost sana.
Item la polvera de l’os de l’homme cremada, e maiorment de l’os que es trobas el cap dins, e os pelos e trauquidet, dat al epilentich sana, e sustrer [sana] la fenna. Cert es proat. Avicena.
Item la peyra roia que es atrobada als ventrels dels pols, aquala portada, mot sana.
Item pantefilion begut par vint e tres jors sana tost. Diascorides.
Item aristologie que a la fuelha ambe grani vermelh de part dedins, tan quant lo pacient la porta non cayra. Experi.
Item sentura de cuer de lop fa aquo, sol que·l pacient la porte.
Item carn de volp maniada sana aquels. Sixtus ad Hot[avianus].
Dit l’esperimentadors e yeu que o ey vist que·l cor de lop maniat sana los epilentich si es picat e begut ambe bon vin.
Item per cert vich de roize, si es picat et begut, e sana. Experi.
Item sendre del cap cremat en bela ola nova cuberta be ambe argila o ambe pasta, dat a beure, sana. Experi.
Idem cremas una mostela en una ola e fay en polvera e das [f. 3v] aysso a beure ambe vin: trop be sana.
Item decoctio de siaquaroci y val mot.
Item los pels del ca blanc, que non a en si neguna negror, peniatz al col del malaut, sana. Idem ibidem.
Item [sanch] d’anhel verge y dara remedi. Experi.
Item polvera del fege [del] mila, sobera remedi [on] dis qui es.
Item lo payre et la mayre d’aquel meno aquel a la carta feria e a la seisena a la messa, lo disates e·l dimerga atressi; e, auzida la messa, diga·l capela, sobre·l cap d’aquel, ivangel en lo qual dis: Hoc genus non exitur nisi una orationem e jeiunio. E sis vol sia lunratich, epilentich o endemoniat, e sera desure. Contansti e Galterius.
Item per cert es dit que Dieu autriet a tres reys que oreyron [que] azel que portara ambe si les noms d’aquels escrigz non aura mal de epilancia. E son los noms aquest: Melchion + Beltezart + Caspart +.
[VII] A dolor d’uelhs.
A tota malautia d’uelhs la claira de l’uhou ben batuda, escumada e pauzada als huelhs, tol la dolor. Sixtus.
Drap de li sia milhat en la escuma [de pssilii] e sia pauzat sus los huelhs plorans e roges, e tantost sanera. Diascorides.
Item blanc d’uou e suc de tomaroia sian be batus e sian be l’escuma levada e una gouta de la liquor que reman sian pauzat en l’uelh, e tantost la taqua e la ploror sanara.
Item tres razis de correiola culhes e non de la Sancta Trinitat ambe Pater Noster, e paniatz o al col ambe un drap: tota taqua d’uelh aussis e amorta. Chirannus.
Item suc de caragauls espurguat et pauzat en l’uelh mot val a malautia d’uelhs. Idem.
Item suc de ensens ambe lait de fena mesclat, ambe ayga roza emplastrat sus huelhs, la dolor tol.
Item los huelhs de la cornelha peniatz e portatz al col sana tota malautia d’uelhs.
Item yssens fresc picat ambe blanc d’uou, dessus pauzat per una nuech, lo sang dels huelhs e la roior qualque sia tol.
Item sanc de colon gitat sus los huelhs tol la dolor e l’escurtita d’aquels.
Item lo suc de la ruda mesclat ambe mel escumada, pauc e pauc la vela escura tol. Experi.
Item lo suc [f. 4r] del gran, els huelhes pauzat, la festola tol e sana los huelhs e detz jours. Diascorides.
Item aquo mezeis ungla cavalina. Macer.
Item la bretonega picada e pastada sana lo syamen dels huelhs.
Item si lavas los huelhs ambe vi que aya bolit bretonega la escurdat e touta autra malautie d’uelhs tol. Diascorides.
Item fuelhas de vervena picadas ambe vin e ambe sal pauzadas sus los hueils de dia et de nueyt trop y val a laganha.
Item a laganha picas egalme atremet, mels blanx e pausas ne soubre els de mati e de vespre, e onhes los huelhs anbe lait de fenna.
Item prenes ruda seca e fuelhas de cauls e picas o tot, e del suc que ne yssira onhes los huelhs. Certa causa est.
Item lo suc de la rasis del liri blanc pauzat els huelhs desfa la hugla d’aquels. Idem.
Item lo suc de la verdolaga, gitat els huelhs, desfa la tela d’aquels. Certas. Experimen.
Item a desfar laganha dels huels pren sanch d’anguilha viva: certa causa es.
Item vervena picada ambe blanc d’uou e mesa sus tol enfaldura e escurtat d’uelhs.
Item yeu sey e ey vist belitigi pauzat els huelhs: purga aquels e no y fa sentir. Illud ego.
Item fuelhas de bretonega e razis de fenolh cueyt en ayga, e d’aquela ayga sian lavas los huelhs, car be seca e reten las legramas.
Item suc de gram els huelhs pauzat: en aquel mezeis jors seran garis.
Item safir e marac de los huelhs que tu freta, car soven sana. Lapidarius.
Item lambrusquas sian cremadas en una ola nova e·n la polvera sia pasada par un sedas e sia mes sus los huelhs, car la dolor tol.
Item lo close de l’huou sia configit ambe aigua ros e ambe farina d’ordi e lait de fenna, car be adoba la materia. Experi.
Item sia picada ruda ambe comi e sia mesclada ambe closte d’uous, car fort esclaira los huelhs de la sanc. Contasti.
Item onhes los huelhs lagozes ambe suc de sitirions, que es dit colons de lebre, la qual erba naist als pueytz els pratz, e tantost sera sanas. Contasti.
Item a tota festola que·s fa en angle d’uelh, fay polvera d’enssens, aloe, que es dit angelot, sarcecollam, sanch de drago, blaustra, que es flor de milgrana, antimoni verniz, aquel verniz que on verniza las escudelas de [f. 4v] terra, flor d’arui quant mestier y sera. Empero la festo[la sia] premuda ambe las mas be e azaut tro qu’en sia yssida tota la poridura e apres jaga lo malaute soubre lo costal. Sa en un pauc de la pulvera dessus dita sia disolada de p[l]antage clarificat e sia pauzat en l’angle de l’huelh malaute, e ayssy faga per tres o per catre horas.
Item cendre de garagol anbe sanch combura sya pauzada sus la malautia, car sana la en tres jours, segon que dit [Bar]tolomieu.
Item tot lait assuiavia dolor d’uelhs, maiorament de grovelhs d’uous e aiga ros emplastrat.
[VIII] A dolor d’aurelhas.
Lo suc de coucombre salvage, so es de las fuelhas, pauzat en las aurelhas tol la dolor d’aquelas.
Item pauzat el foc fusta del frayser vert, e la licor del cap qui d’aquel yssira prenes e metes n’en en l’aurelha, car tol la dolor. Experi.
Item lombrix de terra, aquels que yeysso quant a trop plogut, huous de formizes, fuelhas de ruda, tot picat enssens e bolit en oli, apres colhas o; e quant sera colat una gota d’aquel oli tebe metes en l’aurelha, car lo auzir perdett restaura. Experi.
Item laituga emplastrada, so es en causa cauda, mot y val. Experi.
Item estopa de cambe molhada en blanc d’uou fort es bona. Experi.
Item lombrix, que·s fan aissi com dessus es dit, picas ambe oli rozat e pauzat sus l’aurelha mot y val. Experi.
Item si graio, peyra o alcuna causa semblant chay en l’aurelha, as alcuna personna e otz la boca, espire fort e maniara lo.
Item si verm es intrat en las aurelhas pauzas y lo suc de la scorce del moguier o de la noza ou de las fuelhas de presseguier. Experi.
Item aiustas a la aurelha poma madura ben odoran, cauda, e dans la coa sia un pauc untat; el matin trobares y verm en la odor de la poma.
Item oli d’amelas amaras e·ls niols dels pryels, pressex, picatz obren fort las aurelhas. Rogerius.
Item fen de la cabra destrempat ambe lait de fena ambe un pauc de mira e mes en las aurelhas trop bon y es. Contastinus.
Item [suc] de la edra mesclat ambe [f. 5r] oli, pauzat en l’aurelha, tol la dolor.
Item oli configit ambe canela e[s] subroza medicina a la dolor d’aurelhas. Avicena.
Item oli an que a amela amargans e oli de gimgibre e decoctio de sepas o de raveagalesch, totas aquestas causas e cascuna d’aquelas aiudam a las aurelhas malautas per freior. Galien.
Item lo suc del yrop mesclat ambe oly e pauzat tebe en aurelha tol tota dolor d’aurelha.
Item lo fun de vinaigre chaut fort val a las aurelhas et ad auzir per la sia grant subtilitat que a.
Item huou de formiga colatz en un drap e aiustas y suc de pellicarda, so e[s] olivarda, e pausas en l’aurelha, car suptela modera. Galienus in Diateros.
Item orina d’effen cauda, pauzada so l’aurelha, amolega la humor d’aquela. Galienus in Diateros.
Item grais de gravatons degota en l’aurelha: tantost tol la dolor e lo brugament d’aquela.
Item grays de ranas emplastrat val mot a dolor d’aurelhas e a tota autra dolor.
[IX] A tolre concebre.
Quant la molher no vol plus conceura, car ten de morir, mange os de corn de ser e no conceura. Contastinus.
Item si la fena passe sobre sanc d’autra fena que aura agut de son temps e se untara d’aquel, d’aqui anan no conceura. Trotulas.
Item ditz a me una fena mot esproada, que ela era trop greviada car enfantava trop soven, que mange una abelha e d’aqui avan non enfantara ny conceura.
Item quant la fena no vol plus concebre si met en lo leit on l’emffannt es natz tans gras de cataputia cant volia star de levar enfans; aytans gras com y metra, aytans ans estera d’enfantar. Idem.
Item suc de fuelhas de ysop, begut apres de son temps, non laisse conceura. Diascorides.
Item suc de mante pauzat al con de la fena, cant l’omme deu iazer ambe ela, tol conceura.
Item si la fena met en la natura los corns del carugault non concebra, car aquels ay tal vertut. Gallibertus.
Item razis de pi liada es sert que la fena qui la porta non conceura.
Item [f. 5v] os de corn de ser, qual porta el bras liat, neda conseura. Sixtus ad H[otavianus].
Item lo cor de la mula, begut e porta, tol conseura.
Item lo cal de la lebre, si est donas apres l’enfantement, no laisse conseura.
Item fenda d’eleffam, si es portada la fena, ne engenra mascle ny femel, non conseura.
[X] De creysser voluntat de iazer ambe fenna.
A creysser voler de jazer ambe fena los fruitz de laur sian picas e meize en vi tot mesclat; e sian ne untatz los ronhons e les colhons, car fort fa gezer ambe fena. Experi.
Item euforbri, fruigz de laur, heruga, rais de sitirion, qui es herba, tot aysso sia picat ambe oli, dosen oly en enguen; e unta ne los colhons e les ronhons, car fort scanton la virtut gendrativa.
Item diasantino, qui es electuari, mot y val.
Item los talhons maniatz ses fy creyssen voluntat. Diascorides.
Item los colhons de la volp maniatz movon fort luxuria. Gilabertus.
Item aquel que tostens vol usar d’aquel offici beva una dragma de cervelas de pardalhs e otra manieira creyssera la voluntat.
Item musquet sia destrempas ambe vin e sian en onch les ronhons e tot aquo detorn: fort fa venir luxuria. Diascorides.
Item semen de pebre e de li mesclat e dat a beure fort fa venir luxuria.
Item si la verga de l’home es untada ambe fel de vere o de cabra estomon de iazer ambe fena e dona deliag a la fena.
[XI] De trop grant uvertura de fenna.
Sy la natura de la fenna es trop ouverta aysso que·l col de la maize vaza vauzian, per la quala concepere si destorbada mantas ves, portas, cant vos volies estrencher, polvera d’alun e sanc de drago confegit ambe fort vinaygre, e sia aquestas causas de part dedins tengudas longament: tota la natura s’estanquera.
[XII] Remedi als trebalhas de caminar.
[f. 6r] Si on ha pe caninny porta ambe si arcimizia: non sentira lo trevailh del camin. Diascorides.
Item sian donadas al viandan lo vespre rais d’arzimiza a beure can es trevalh de camin, e tantost partira se de lla lassaza. Certa causa es.
[XIII] Cant on non pot dormir.
Fay odorar canfor, api, erba sana, ozimum, safra e cera confida ambe ayga rosa.
Item les huelhs e le nas e las lavias sia untaz de mira, escoriase, castoreo, api, erba sana, e tot eysso sia cuit en most e tantost se repauzera.
Item dat a beure aratatz ambe vin e tantost dormira.
Item api, levam, doas onces, de fromen tres onces, e destrempas o ambe mel e ambe vinaigre: untatz ne los polses e repauzera se. Contasti.
Item destrempas ambe claire d’uou e ambe lait de fenna papaver ambe semen d’erba sana blanque, car ben fa dormir.
Item la cera de l’aurelha de ca dada a beure al pacient fa dormir.
Item lo fel del lop, begut ambe vin, fa dormir tostemps entro que li fassas odorar vinaigre.
Item sia tot untat ambe enguen d’oli rozat e ambe pausedana: tantost sera la dolor assuaviada. Galienus in Pationario.
Item lo leu de la bestia, liat al cap quant caut, y val trop.
Item cozes erba sana ambe vinaigre e untatz ne lo nas e las aurelhas e las lavias e tantost dormira fort.
Item safra fa venir son. Contasti.
Item sia pres safra, mandragora e storax, que es goma, e aiustas y un pauc d’api; e sia tot enssems picat e d’aquela pulvera sia meiza sus lo cap del malaute e tantost dormira. Macer.
Item la sement de l’erba, la cal es dita canela, fa dormir.
[XIV] Del pruziment del membre.
Lavas soven lo membre ambe ayga en que sia cueyta salvia. Macer.
Item sendres de carabassa sana tantost las naffras del membre e·ls pruzimens.
Item si aquel a enfladura, mesclat y figas sequas ambe farina de formen e ambe oli d’olives, [f. 6v] e pauzas uo dessus.
Item lait de saume o de cabra bolha an suc de plantage un pauc: las naffras dels ronhons, de la veryga e del membre sana, si soven es begut.
[XV] De pruziment de qualque membre vos vuelhas.
Las fuelhas del cep, de preseguier, de yssens, de sauze e de fraisser sian cueytas en vin, lavada la verga ambe aquela decoctio e sian tengudas las fuelhas sus lo loc pruzen. Macer. Idem.
Item pauzas gras de erba sana, que es dita cafaucla, sus la brasa, e·l loc pruzen un petit mulhat, e pauzas o sobre·l fun longament; e apres pauzas y aygua e veyres [que] aqui remanira aquela causa qui fazia pruzir.
[XVI] De far venir temps a las fennas.
L’aygua [en] la qual sia cueyta orengua, beguda, fa venir de son temps a las fenas e aquela meyzessa erba emplastrada, sotzfungada, mot y val. Experi.
Item razitz de la roia maior picada e dens pausada fa fort venir lo temps a la fena. Contasti.
Item l’aygua en que sera cueyta calament o pulecy, beguda, fa venir temps a las fenas, e l’aiga an que sia cueyta artimiza sotz pauzada per lo cristel sia millor que totas las autras causas ne herbas. Diascordes.
Item rais de liri, picada, cueyta sus bresa, fa venir fort lo temps a las fenas e le sement d’aquela fa yssir l’enfant mort del ventre. Macer.
Item salvia beguda o desos pauzada fa venir son temps a la fena la qual a perdut per long temps.
Item un gra d’alh mundat sia pauzat en la boca de la maize, car for fa venir de son temps a la fena.
Item orenga sotz pauzat e begut fa venir lo temps a la fena qui a perdut per long temps. Diascorides.
Item canela beguda mouta ambe aygua ou ambe vin geta los leeytz de la fenna, mais miech o fa si un pauc de mirra y es ajustada. Experi.
Item morsus galina picada, tebeza, pauzada sobre la maira, fa venir lo temps a la fena. Idem.
Item oli de liri maniat es medicina la qual no a par a las malautias de las tetinas. Avicena.
[f. 7r] Item arcimizia emplastrada sobre·l melich comunemens obre·l temps de la fennes. Avicena.
Item suc d’arcimiza mesclat ambe mira e sotz pauzat fa venir temps a la fenna.
[XVII] De sobrecorrement de temps de fennas.
Sy las fennas am may de son temps que non solen aver, fay subpositori de fenda de cabra ambe suc de sanguinaria o ambe suc de plantage.
Item millefolium picat ambe ayga an que sia cuit yposquidiros e ebalustra, que es flor de milgrana, fort reten lo temps de la fena. Hoc ego.
Item sia fait persura de la fenda del porch e del aze fresch ambe suc de sanguinaria. Hoc ego.
Item un gra de sement de siliandre, si la fenna beu aquel [reten lo coremen] per un dia, e si dos per doas dias, e si tres per tres dias, e d’aqui avant contant ay tant quan vos pleyra.
Item blanquet persarchat tantost reten lo coremen; blanquet sia persericat de p[o]lvera d’api e dessus pauza.
Item sendre de glans gitada al con la humors poyridas e la sanch sequa ne gietan. Experi. Ysach.
Item suc de ranhons, gitatz per lo persari en la natura, fort rette.
Item plantage beguda e gitada per lo cristel lo caremen de la fenas rete e no y a semblant medicina. Idem.
Item porte ambe si sendre de granolha gran en un saquet e non perdra ges de sanc; e si o voles proar lias la dita polvera al col de la galina e apres de un dia metes la e non yssira punt de sanc. P. Lucrator.
Item suc d’estrussatz pauzat reten de sanc. Macer.
Item la escuma que hieys del cozer sia begut per la fena ambe ayga de pluera. Galienus in Diatricis.
Item aysso fa enlagerir l’aigua en la cal es cueyt piligo. Idem in eadem.
[XVIII] De afolament de fennas.
Donnas a beure a la fenna prenh cranch d’aigua dolce picat ambe vin e no se afolera. Galienus in Diatricis.
Item fairedes per lo vent[r]e una lebra prench: alqual que trobares dins lo ventre de la lebreta, donas lo al emprenhada a beure ambe vin, e no se afolera. Galienus e[n] Pationario.
[f. 7v] Item l’escorse del laurier beguda tol l’afolar de la fenna.
Item si la fenna que non a fruit ni enfant alac sia subfumigada ambe fust de laur, e concebra. Contasti.
Item sotz pauze, se la fenna a pres de son temps, cal de lebre e concebra. Idem.
Item tersera magna, donada a beure ambe aigua [en que sia] cueyta mandragora, fort aiuda a fena yssorqua e ayssi es legit en aquest libre.
Item picas la nature de la lebra e rausteiz la e datz a beure a la fenna el banch; e aquel dia meizeis iaga ambe home e concebra aquel dia mezeis. Galien.
[XIX] A greu encarne de fennas.
Motz dizon que la rededura del pizol del datil, donada ambe vin, fort delieura aquelas que an greu enfantement, car sobre·l loc on enfantet ma dona Sancta Maria avia palma.
Item purpurea picada et emplastrada sobre·ls pes de la fenna qui vol enfantar, tantost gieta l’enfant mort o vieu. Experi.
Item si la fenna recep de la escorsa de estraczosistola, [...], tantost enfantera.
Item breuvage d’aiga e de castor, donat a beure, en aquest cas es lo dreg remedi.
Item si la fena tenia magna, que es peyra, decontenen enfantera.
Item si peniada a la cueyssa de la fena estorex, e non sentira la dolor. Idem.
Item das a beure vervena picada a la fenna ambe aygua freia, e tantost gieta l’anfant foras.
Item erba dragotiva, liada als enguenals de la fenna qui vol enfantar, tantost fa enfantar. Empero tantost ne sia levada, car la mayre tota tizaria tantost deforas. Experi.
Item semen de caval, beguda e fumigada, no solamen gietat l’enfant moyt, mais encara lo lait.
Item lait de gassa donat a beure ambe me e ambe vin tantost deliuera la mayre de l’enfant mort.
Item sement de pionya sia picada ambe oli e sian ne en ontatz les lox e la negros de la natura: medicina de dolors.
Item fay garlamda de rozastre, de las fuelhas, qui es dit vit terrestre qui no gieta fruit; tantost fara enfantar ses dolors.
Item pinpinela picada e sos [f. 8r] pauzada tantost fa yssir l’enfant. Idem.
Item tres dracmas begudas de bretomega, cueytas ambe ayga e ambe mel, tantost fa enfantar ses tot perilh.
Item gardas la fena que deu enfantar de peres de perier, car mot nozen a l’encarg, car layssan leugerament obrir la natura de la fena. Diascorides.
Item das a la fenna lait d’autra fenna a beure e tantost enfantera. Lucrator.
Galbanum begut ambe vin fa yssir los enfans mortz del ventre. Diascorius.
Item fuelhas de gingembrier, begudas ambe aygua e ambe mel, l’enfant e·l lait e la sanch apres de l’enfantamen fa yssir.
Item pluma de votor, meza desos los pes de la fenna, tantost la fa enfantar. Galterius.
Iaspi a mot bonna vertut de far issir l’enfant del ventre. Idem.
Item lait canina, beguda ambe mel, aiuda fort a la fenna a enfantar.
Item arcimiza liada a la cuyssa dreita fa leu enfantar.
Item sia destrampat ambe ayga lo ni de las oronetas e sia colat ambe aiga e beguda, car tost fa enfantar. Idem.
[XX] A malautias que fan en la cara.
A gota ros detolre sia faiz lay de pinhos; el grais que yssira de part dessus sia y adiustat lait caut e sia la gota ros untada: ses dupte sera guerida. Girardus.
Item contra gota ros receves: camfra e una dracma, borrages doas dragmas, farina de cezes roges tres dragmas; sian configidas totas aquestas causas ambe suc de seva e ambe mel vermelha escumada. Rogerius.
Item grais de leo ambe oly rozat mesclat pauzat sobre la cara garda aquela de tot vici e garda la blancor en aquela.
Item contra ypitenguem que·s fa en la cara, prenes lengarde prim e cozes lo, en aysso es vert, e [cep] blanc ambe oli tro que sia l’oli tornas al ters; e adiustas y sera blanque e verge, e colas o e fay sus ungen e unhas ne la cara. Galienus in Diatricis.
Item rais de lapassa, que es dita rome, cueyta en vinaygre e ambe sal colat e d’aquel vinaigre que ne yssira sia fregada la cara. Idem ibidem.
Item a tolre la rosa de la cara, a tolre tota autra malautia, pizas de cocombre amar lo rais sequa, purgada ambe sedas e mesclat ambe ayga, e lavas ne la cara; e puys lavas [f. 8v] la an d’autra aigua freia per tres dies e fara gran be. Idem.
Item a far tota la cara blanqua untas la ambe sanch de taur, car tol tro les maculas, car trop be purga la cara. Idem.
Fenda de colon picada en vinaigre, pauzada sobre la cara ne osta tota la gera. Experiment.
[XXI] A estancament de sanc.
Lo suc de la fenda del porc premuda el nas estranch lo sanc. Contansti.
Item la polvera de la fava pelada, pouzada sus lo nas, restanch lo sanc e si es meza sus la naffra don hi esta sanc artessy. Diascorides.
Item fava meza sus nafra reten lo sanc. Experi.
Item lo suc de la horega mes el nas fa lo sanc yssir, et pauzat el front reten la.
Item las sendras de rais de ruda et de las fuelhas meza el nas, buffada ambe cano, fort estrench sanch.
Item aquel sanc que yssira del nas sia cremat et fay polvera e buffada ambe un cano: el nas estrench fort lo sanc e sana las naffras.
Item a fenne sia pauzada estopa mulhada en blanc d’uou sobre la part de la peyra on le sanc yssira, ambe suc de morellas.
Item fay emplastre sobre·ls colhons ambe argile et ambe vinaigre e ambe blanc d’uou, car mot y val. Experi.
Item sendres del corn de la vaqua gitada el nas sobre la naffre restrench lo sanc qui n’yeys, e es sert. Haly in Regaly Dispositione.
Item sanc de perdis e de colon e de tort e de torta, pauzat sobre·l nas, mot y val e sana. Diascorides.
Item senres de galina cremada en ol[a] be cuberta, ambe ayga o ambe pasta beu tan quant tot decorement de sanc estrench. L’ecremamen de las naffras et de las venas fait per foch sana.
[XXII] A mal de boca.
Sy lavas las dens e la boqua lo mes una ves ambe vin an que aya cueyt rasis de titimal, qui es dita literoza, lus temps vos non dolran las dens. Experiment.
Item sal ambe pasta confegida e cremada el foch: fay ne emplastre e pauzas o sus [f. 9r] las dens, car fort sana. Experi.
Item a la fort dolor pauzas lo suc de edra terrestria en l’aurelha de la part on es la dolor e dolra pauc, mais tantost s’en yra la dolor. Experi. Galterius in Diatricis.
Item pauzas semen de l’erba sana sus la braza e recebes lo fum per enbuit, car lo verm aussis e tol la dolor. Experi.
Item emple la den que dol de ravagalesch, de la razis, car tol la dolor. Diascorides.
Cocombre cueyt en vin e [b]ega: lo suc tengut en la boca d’aquel sana la den.
Bertran en la Soma qui s’apella ‘Almagest’ [escris] que, si las dens del homme mort tocara las dens del malaute, ses dupte sera tost garis.
Item vinaigre en lo cal rais d’erba sana aura bolhit e tos la dolor; e si d’aquel la boca es lavada ni longamen mete en la boca, l’en sera sanat.
Item, rais d’erba sana meza escalfada sobre dent qui·l dol, e gardas que non toque las autras, car totas cayrian.
Item a traire la den, ses fere prenes del sench comunal e tocas lo loc de la dolor per tres jours; e tornas aquela rais en son loc d’ou l’aurr[a]s traicta, car fort ajuda e lunch temps may·us dolran. Plinius.
Item polvera de coralh vermelh meze sus las dens es soverana medicina a dens e a gingivas. Avicena.
Item rais de millefolh, qui es erba, mastacada en deju, la dolor de la dent tol.
[XXIII] [.....].
Sy la lenga es torta, tantost fares gargasimas ambe vin en que aya cueyt salvia e ruda e peliceyra; totas aquestas erbas sian caudas e avalon trop a paralis de lenga. Experi.
Item sia pauzat en la boca, deiotz la langa, aquestas pilulas qui seguen: receves castor, rais de piunia, e piletus, e confeges o ambe triacle, car trop es bo. Experi.
Item ruda e piladra, adiostaria canela e sal; bolhit tot aysso en oli tro que sia tornat a la meytat, e sobreuntat lo pacient: mot y val.
Item si el nervi baronich que fa moure l’ome a negunna enpaytadura, sia molhas, e fay li emplastre [.....].
[XXIV] A mal de piech. De la naffra del polmo.
Item furc de laurier sian bolhis en ayga, e·l fum recebes per lo nas e per las [f. 9v] aurelhas: la reuma confermada que davala del cap sech, e·l servel conforta.
Item asafessada, que es dit apesamen, dada de vespre ambe huous mols, lo cremamet de las grassas humours e de viscozas el polmo, so es a saver aquels que no podo alenar, obre et sana. Circa instans.
Item la goma del pressegue donada a beure ad aquels que es[c]upen sanc fort y aiuda e las amagadas clauzias dent piech obre, e la grossas humors que son el polmon obre e purga. Diascorides.
Item polvera de morellas sequas es lo darrier remedi, dada a beure ambe aygua az aquels que escopen sanc, o ambe suc de plantage. Diascorides.
A tos sequa recebes rais d’ungla cavalina e partes la [en] trosses e donas las; e puis pausas las sobra una tela cauda e qu’el malaute sia ben cubertz que recebia lo fum pa la boca, e ayssi sera sana.
Item faytas senres de yssen e dat a beure: fort sana l’estranchament del polmo e la humor d’aquel et aque estranhament sia fait de matere verenoza. Diascorides.
Item lo polmo de la volp especialment val az aquels que no pode alenar, e a tota estranhadura.
Item polvera de os de cipia, dada a beure ambe aiga, fa aquo mezeis. Galienus.
Item sement de mostazia sia picada ambe figas grassas e sian dadas lo vespre al malaute, car mot solven la grossa humor e obren la e obran la naffra del polmo e·l alargan.
Item fum d’orpiment receput per la boca y val fort. Circa instans.
Item cozes vin blanc clar, figas cequas e rogalicia, mais premierament sian emplidas las figas de mostaria; e aquel vin beva cascuna nueyt quant aura maniadas las figas, car fort y val e alargaran lo polmon per que poira espirar.
[XXV] Apostema.
Cozes un galina en una ola clauza de totas pars tro que conosques que las doas pars de l’ayga sia gastada; e adonx fais la traire e ajustas y tot enssemps vaboran aquela al nas del [f. 10r] malaute, e das li a beure de br[o]et. E ajustas y may ambe la galina aquestas causas que confortan lo cor: macis, cubebas, antos, que es dit ronner, e santi, que es alfabreca, e sera milhor trop si eysso es mesclat tot. Hoc ego.
Item lait caut quan hieys de la popa de la cabra ou de la vaca, o encara cueyt y val mot.
Item si·l defalihament de cor es ambe susor o anbe gran calor das ly sucre rozat ambe aiga freia e subostas ly sobre el cor.
Item coralh mot val az aquela malautia e mot conforte lo cor. Avicenna.
Item prenez lignum aloe arabic, musquet maier, alfabrega, roiner e semblans causas, car mot confortan lo cor e temprem los esperis e la calor natural.
Item perlas, coralh, e limadura d’ every, os de corn de ser e semblans causas, car confortan mot car l’esperit e deneia lo sanc del cor e la calor.
Triacle conforta lo cor e·l deffen de very, e aquela conferma [de] las causas dessus ditas [es] trayta das prozas dels doctors de medicina.
[XXVI] De la naffra del leu qu’es dit polmo.
A vegadas lo leu se naffra de fun, de calor e de sequor, ayssy quant s’estalua en las febras agudas aprop gran sec, e a vengudas per cridor e per decorement de ventre et per maniar causas saladas, [que] lo lassa zegon, e a vegadas per causas aygras, que mot en parten. Doncquas las naffra del cridor, del pols, del fun, de calor l’on se pot guerir si al intran do leyt das a beure al malaute aygua freia en que sia cueyta regalicia essemps, e ambe alfania sia transglotit e ayssi tota la nuit estera. E·l matin, quan se volra levar, das li un pauc de pa ambe aquela mezeysa ayga: e tol lo set, e aquo mezeys fa l’ayga freyia.
Item aquelas cauzas dessus ditas y valen mot.
Item recebes goma arabiqua, diagragan, per egal doas dragmas e de enssens mascle doas dragmas; sia tot aysso confegut ambe mel e dat al malaute ayssi quant vos sera vist.
[XXVII] Apostema que s’engendra en las teurlas de las costelas.
[f. 10v] Pleuseris es malautia que·s fa en las teurlas de la costelas sus prop del ventrelh a la part deytra e a la senestra, mais prior es aquela que·s fa a la senestre. Mays fa costa·l cor, car lo cor es membre que quant el a mal tuch los autres ne senten patimez vieu e darier mort en aquesta dicta malautia. Lo premier conselh es sanar lo pacient de la contraria part, so es a dir que si la malautie es a la part dextra sia sagnas lo pacient de la partie senestre, e le contrari d’aquel. De la qual vena, lo mege a que aysso demandat sera, o recarde. Customada causa es dels meges que sia fayta sagnia de la vena meiana, e si aquest conselh no avia conpliment, sia demandat a Ypocras en la seconda partida de Regiment de febres agudas, lo qual capitol conmansa ayssi: In pleusys vero accidentem dolorem, car sapias per sert que totas las partidas els actors de medicina coren en aquel conseil d’aquestas malautias. Et d’aqui avan so que sech deves entendre en la materia es confermada: deu esse fayta sagnia d’aquela mezeiza partida on lo mal sera, mais el commansamen quant la materia daval part deu la on far anar ad autra part par sagnia segon son poder o la deu on destrarigar d’aqui. En la premiera aquestas causas son: cascu mege deu usar que·l membre la on es la dolor pauzadas causas que espuhen la materia del loc ayssi que·l membre sia confortat e la materia se part d’aqui, e apres de causas que fassan la materia d’aqui partir. Las causas so aquestas: suc de morellas e suc de [.....] e suc de solater e suc de sempervive e suc de semblables causas ennan por[g]ativas aussi co sem de ly, myfuelhs. Aquestas causas al comensament devon esser pauzadas deforas e apres, quant la materia sera confermada, aquestas causas que se sague devon esser mezes de part deforas bien: eissens, rosas et semblans causas madurativas aysso co razis del malme e semen de li o dels fels encara may mitigativas que recepimen la dolor: urina [f.11r] de pia ben cueyta, rovelhs d’uous.
Item picat un pa cominal de figas sequas ambe untura de porch fresqua e ambe oli e de tot eysso sia fait emplastre e gara. Izach.
Item sia fait emplastre de razis de malvich cueyta e de salve e semen del [... e] farina del formen e sis ben tot mesclat, car aquest emplastra es especials en aquesta malautia de pleusys del polmo.
Item sia fait emplastre de farina de fabas e de semen de li; sian bolidas en oli violat e, ambe mantega, tot sia mesclat ambe malva picada e ambe ontura fresqua de porch, e tot sia calfat, e tres be emplastrat e mes sus lo loc, e soven sia renolvat. Plancerius.
Item sia mulhada lana sucadoza e mantengua e soven sia envoluaptz ho loc malaute, car gran be y fa.
[XXVIII] A alargar lo ventre.
Ad alargar lo ventre pren lo fel del taur, [...], as saver es salgema, e oli e onhas ne l’oriffici del sers, car tantost fa yssir a cambra. Galianus in Diatricis.
Item rais de aclaminis, qui es erba, picada e pauzada sus lo melic, lo ventre mout fort, ayssi que·ls malaut de la malautia dels sers, tantost sana. Idem.
Item colonquiciada mesclada ambe mel e ambe fel de taur e meza sus lo ventre, aquel adoba. Idem.
Una pillula d’aisso, dat souve, mou lo ventre e es sert. Experi.
Item suc d’erba carevecuit, enbeu [en lana] e en cota, pauzat de jortz, la fenda aporta.
Item lo suc de cocombre amaras, e aparelhat ansi quant suporitori deu esse apparelhat dejors, fa aquo mezeis. Idem.
Polvera de rais de brionia, que es dita carrabassa salvacia, mesclada ambe fel de buou e untat lo ventre, sus lo melhic emplastra, fait moure lo ventre.
Item receves ermondatils, [labor b]lanc, negre, etsule, erba sana, acori, so es l’iri que non fa flor, sempervive, colonquitide, que es dit aservel, egal de cascuna, e sian confegidas ambe sain de porc; e quant volres alargar lo ventre, onhas en las solas dels pels, e si vous voles far venir voumit, untas ne las palmas, e quant volres estrenher lo ventre, lavas e onhas los des loux a la morciatio. Emlambert.
Item tenes el [f. 11v] ventre d’erba rozastre, car ses dupta purga.
Item de totas pars ontas lo suppositori amb atrement, que es dit vitrol, e metes ne sus lo loc, car tantost alargara lo ventre. P. Lucrator.
Item manie lo pacient neulhas de farina de catapucia e de formen, car mot y val.
Item emples una closa d’uou, que no sia massa gran ni trop pauc, de mantenga de vacas e lias o sus lo melich tot enssemps, e sia y contingut tota nuech, car fort alarga lo ventre. E gardas que no y stia trop, car destroyria la vertut recetiva: et ax yeu un home malaute alargar tro·l defalhament, et era tro grans. Experiment.
[XXIX] A estrenher lo ventre.
Fenda de ca, qui vien solamen d’ossas, emplastrada sus lo ventre ambe suc [de] plantage e ambe un pauc de vinaygre, estrench lo ventre. Avicena.
Item sia cremas papaver, ros e emil; apres sian picas e fay polvera e tot sia cueyt en lait de vaca o de cabra e ambe farina d’orgi, car mot y val.
Item neguna causa non dada cauda, mays freyda. Avicena.
Item api, sotz pauzat, reten correm[ent] de ventre.
Item sumach reten ayssi corensa que sol on lo tenga al col peniat; reys non y a milhor.
Item rieubarbar es mot bo a restrenher coramen de ventre.
Item beurage fait de farina de spelta fa aquo mezeys.
Item lo fromage ben vielh et ben sech, si n’es dada una dragma, es pus fort estrenhament que res.
Item l’aiga en que es cueyt lo dit fromage y es mot bona.
Item cauls cueyt premierament en catre aygas estolas, et en la derrieria sian cueyt en mot grais de cabra o de moto, e pueys manias, per sert mot y val.
Item sia lavas los pes ambe ayga [de] pericon, que es dit de Sant Johan erba. Diascorides.
Item favas cueytas en vinaygre, emplastradas e maniadas en deju, estrench fort.
Item blanquet, dat a beure ambe mastech o ambe clasa, fort estrench. Experi.
Item semen de presili, toriat e picat e dat a beure en huou, mot y val.
Item semen de coliandre, picat e dat a beure ambe vinaygre e ambe suc de plantage, tot sert estrench fort. Experi.
Item escorsa del capel [f. 12r] del aglan, cueyta, fort estrench lo ventre.
Item lo vi e l’aygua de la decoctio de epericon, qui es dit trastolan, es bo contra senteria e contra tot coramen de ventre e de sanc. Dianscorides.
Item rerpetich dat a quels qui gietem sanc dessous donas gran ajuda.
Item bona tonicla sia dada a beure, car reten tota corrensa.
Item grais begut estrench lo ventre, la flor d’aquel, quant leu lo volres estrenher.
Item feltra blat mulhat en vin, quant es pauzatz deiotz, estrench.
Item aquo mezeis fa la decocion de las fuelhas de las periers.
Item figas del ran sian destrempadas ambe ayga, primierament picadas, e gitadas el cristeri; sana corement de sanc de ventre.
Item goma de presseguier, dada a beure, mot estrench lo ventre.
Item los tros del caul, cueyt sus la braza e puis maniat, fort estranch.
Item farina de seranas sequas, pastadas ambe rovelh d’uou en maneyra d’oblada, sia dada en dejus: sana senteria e estrench fort. Idem.
Lo cal de cabrit mot y val, e cal de la lebra destrempat y val sobre tot dat a beure ambe suc de plantage.
Item yssarop fait de plantage e de sumach e dat a beure fort y val.
Item fege d’alcuna beste, cueyt en vinaygre e manjat, mot y val.
Item polvera [de ventre] de buou, confegida ambe canique, estrench lo ventre e dada a beure.
Item fabrifugada da a beure: reten tota corrensa e ayssi los garira sans totz. Experi.
Item fege de moton o d’autra bestia sia fregit en cera e sia dat caut a manjar, car fort y val.
Item metes rais de pancaut en fort vinaigre picat e puis lis la dejors los pels car mot bon es.
Item sia emplada un[a] galina vielha de sumach et d’eposquestrom et de semblans causas, e sia ben cueyta e maniada e·l broet begut: mot conforta e strench.
Item lait, cueyta e pauzat per jors, mot estrench lo ventre, e la corrensa dels budels fort sana, e maiorament si es de cabre o de saumas. Discorides.
Item sobre tot lait y val lait de vaque, cueyt ambe fert caut, et sobre tota untura val untura d’ou[r]s.
Item senteria es mal de ventre en la qual hyeys la fenda [f.12v] mesclada ambe sanc.
Item polvera de rosas, emplastradas sus lo ventrelh e dadas ambe ayga ros, lo ventre estrenh o mot be.
Item triffora magnam, que es confeicio, dada a los disen[t]ichs ambe ayga tebea, de tot sana la senteria e strench lo vomit.
Item fay suc de porc, cap de porc, e ambe ruda e sia be mesclat e pauzat sus una tela ben cauda blanqua; receupuda la vabor per los sers tres ves o catre. Cert es. Experi.
Item co[z]es codonchs mundas dins e deforas, o gogan en aiga de sitela, e galas e canela; e sian ajustas sucre e dat a beure de tres en tres nuechs al pacient o mes e sera sanas.
Item receves balaustia, suc d’aranhons, mirach, safra oriantal, mirotillis, egalment de cascun, e api; de la una d’aquestas causas fais ne pillulas ambe lo suc de mirtillis a maniera de un ciure e das ne un de las pilulas al pacient quant yra dormir.
Item nodus unus si das radicis d’accus in potum, fluxum ventris astringie. Diascorides.
[XXX] A dolor de melic et de budels e mors.
Lo fens que es trobas en estable de bestias que non remuguen mais que sia poiris, en que las ditas bestias pisson, sia estalutat e pauzat sus la dolor. Gilembertus e Girardus.
Item fenda de lop liada en las cueyssas o el penteilh tantost tol la dolor. Proat es estat.
Item fay polvera de fenda de lop e de ca e de colon, de cascun egalmen tres dramas, mescladas pegumta, ontura regalada; e totas aquestas causas caudas fay emplastra e sia pauzat sus lo loc que dol, car mot y val.
Item coli es malautia dels budels la qual nays de ventoritat enclauza en aquel budel, ou d’aqui son dis colichs los quals suffran dolor de ventre de la dextra part del melich de iotz.
Item pleurezis: aquesta malautia es dolor de costat avuda ambe febre e ambe esupir de sanc, on d’aqui es dit pleventica.
Item sian polveziradas fenda d’ome e de buou e de colon e de cabra e de galina e caus viva; totas aquestas causas sian confegidas ambe suc de cocombre amar e ambe oli o ambe ontura de porc, e sian fait emplastre e tot caut sia pauzat sus [f. 13r] lo loc car aysso, a vista dels actors, mou lo ventre.
Item sia dada triacle, mais ambe vin caut al cal clauchs de gosse sian disoutz.
Item las carns de la galina vielha sian cueytas ambe mota sal, e de mati e de vespre e sian das lo broet a beure. Proat es per Izach.
Item das a maniar lo budel gran del votour blanc al pacient e guerira d’aquela malautia que es dita colica. Experi. Pancaut y es bon.
Item bretoneca, dada a beure ambe ayga cauda e teba, tol la dolor del ventre e la to[r]s.
Item fenda de colons cueyta e picada en vin e emplastrada mot y es bona.
Item marubi blanc picat, cueyt ambe oli d’olives e pauzat sus lo loc dolouros, mot sana la dolor.
Item l’escorsa del pi beguda ambe vin: aquel tol fort la to[r]s del ventre.
Item rais de balaricolh, bolida ambe vin, tol la dolor del costat.
Item una drama d’egarich dada a beure tol la to[r]s del ventre, hueta la cruzas humors.
Item senres d’escorpio dadas a beure tantost tol la dolor.
Item la polvera dels budels du lop fort ajuda als colichs.
Item si la materia es cauda, sotil e mala, sia dada triacle ambe causas que fasan dormir, car aquestas fan dormir e asuar la dolor. Galien.
Lana sia repelada sens fer del pel de la feda, la qual lo lop aja morta, e sian fayta faissa per doas fenas o per dos enfans, e aquel a que esta fayssa sera liada ja mes non aura dolor de colich ny ja mes aquela non sentira. Galienus in Pationario.
Item polvera de coralh beguda ambe ayga pluit, la dolor de l’estomac e del costat tol.
Item amalvich anbe fuelhas departidas cueytas en ayga, e que sian mulas lo loc, la dolor d’aquels budels ne lave.
Item vayssel de range ambe decoction d’erbas e de semens droresticas caudas, sobira remedi es. Item drorentiquas, so diras aysi co razis de fenolh e de juvert, d’api e las sementas d’aquelas e de semblans causas, aquelas s’entenden que sian meysas sus lo malaute.
Item suc de plantage e y ssia molhat drap de li e pauzat sus lo loc del pacient.
[Item sia fait emplastre] de las fuelhas de lapeti maior e malvas cuytas en ayga, picadas: trop bona causa.
Item segon Galien ydrolio se fa de doze pars d’aiga e de tressa d’oli; sien ensemps cueyt tro que l’aiga sia consumada.
[XXXI] De tenasmon.
[f.13v] Ruda ambe oli sia picada e sus lo loc del pacient emplastrada, car mot sana.
Item tapsus barbatus cueyt en ayga e picat; en l’aiga d’el sia mulhat un drap e sus lo loc sia pauzat mantas ves, e tantost de tot sia fait emplastre e causa proada es. Experi.
Item la escorsa de la milgrana e rais de fraisser sia cueyt en vinagre; a eytal sia dat a beure, car mot y val.
Idem subfumigacio fayta d’angelot pauzat sus la braza proat es.
Item pinha enteyra, ses gras que sian, [sia] estenduda sobra la braza. E quant sera enfalmada sia amortada pauc a pauc, e apres sia desus gitada aquela polvera de calafonia, de comi e d’anet en ung estrapul de calafonia ambe vinaygra e una ruxa; cel fum receuput per deiotz, car per cert mot y ajuda.
Item pelicaria, qui es olivarda, sana tesicion e la enf[l]adu[r]a dels sers. Item tenasion e es malautia de budel qui es appellat longahon o budel cular. Mot ajuda a la malautia du budel que es dit carrech, car ambe gran dolor e ambe gran ennueyt ve en qual maniera que el per lo carelh del budel est vist malaute, que tout soven aya volontat d’eyssir a cambre, ja sia que el non aya poder.
[XXXII] De ausir lombrix.
Sy voles tos los lombrix ausir das al pacient a beure en deju lait pure, sans autra mescla, tres dies o catre; e·l quint jort das li alhs picas a beure ambe vinaigra tot tebe. Experi.
Item emplastre de fuelhas de presseguier e de pors sian picadas ambe vinaigre e pauzadas sus lo ventre del malaut que signe en lait tebe o en ayga [de mel]; tantost fugen per la amargor de las causas receupudas per la boca e davala per la dessor del lay o del mel.
Item semen de caul beguda ambe vinaygre aussis totas causas e·ls lombrix que son e li autre.
Item plantage picada e emplastrada el melic, gieta tos los lombrix de ventre, mais que sia beguda. Avicena.
Item suc d’alfabrega, dada a beure ambe lait de cabra, aussis tos los lombrix.
Item sias mezeis un tros d’alfania desos, e l’alfania sia mulhada en lait o en mel; e davalaren los lombrix, e maiorament si causas amaras sian dadas de part dessus a beure.
Item si [f. 14r] lombrix naffran la bouche del ventrelh pauza vrezqua de mel en la bouca en deju, e tantost puirian al mel e yssiran per la boca. Experi.
Item semen d’api aussis tot verm e es fort tan.
Item aunhons e aiga d’escorsa de milgrana aigra aussis los verms.
Item aiga an que sia cueyta menta ver[d]a, dada a beure, gieta tos los lombrix del ventre.
Item galbanum, que es goma, e alfauni picas ensemps; fay pilulas e donat a beure. Fort y ajuda. Girardus.
[XXXIII] A morenas et fa se en la region del sers.
Aquestas malautias a nom morenas e fa se en la region dels sers, en las venas, e per enflasso e per retenament e per decorament; e vol dire amorenas ambe ‘emoch’, que es sanguis, e ‘roys’, que es nomat aisis decorament de sanc de vena. E aso en morenas cinc venas e son raris d’una vena que es dita aquilis.
Milefolium begut reten decoramen de morenas e tol la dolor, e begut obren las hilacios de las morenas que non coren.
Item tapsus barbatus sia cueyt en vin e sia faita estuba, car mot y val.
Item fuelhas d’erba sana e de verdolaga, rovel d’uous raustit en caliu e moleda de pa, oli rozat, aysso mesclat e emplastrat tantost tol la dolor.
Item si las morenas coren mot co aquelas que estans dins, sia fait suppositori de blanquet e d’epasquitidios, suc d’armiges ambe calafonia e sos pauzat aquest suppositori y val mot.
Item semen d’anet cremat e mesclat ambe mel, pauzat sus lo loc, sana totas morenas.
Item polvera ferrugis, que es se rodura de fer qui remen quant l’on lo bat prop del enchugi, sia confegida ambe suc de yssarabati, que es herba, e sia sos pauzat, car trop es bo.
Item lo brach cominal reten las morenas e·l coramen d’aquelas.
Item sendres de closte d’uous, que sian pols yssitz, dat a beure ambe vin blanc en deju, tantost sana morenas. Experi.
Item sendre de sep o de vinassa pastada ambe vinaygra essemps miza sus lo loc, sana infladura de las morenas dels sers.
Item cremas estopas de naus vielhas e metes ne sus las morenas et seran sanadas.
[f. 14v] Item polvera de fer dessus dita, mesclada en aquela eysso maniera, car fort sana. Experi.
A fich [e] caturteros pren causas proadas: plantage tres manadas, e tray ne suc e ajustas y set dramas de mastech e set dramas [de] gras de pebre e sia dat a beure en deju per nou dies, e pueys renovelas aquest beurage.
Item si on las sobre pel dels les, efenan la pel del leo sera fresqua, sopte las morenas se partiran d’el.
Item a tolre dolor de morenas mesclas rovels d’uous ambe oli rozat e ambe vin blanc e ambe una ploma. Untas ne lo loc e pueys fay ne emplastre. Experiment.
[XXXIV] A yssimens dels sers.
Sya [scalfat] el foch, apostolico, qu’es dit dura confeccio, e sian tocat lo ser ambe aquel: sopte s’en intrara, e aysso sia fait per tres o per catre ves can yssira; e apres sia banhat en ayga [de] paretaria. Experi.
Item las fuelhas del rorus, emplastradas, tolen la infladura dels sers.
Item escampas de polvera de corn de sers sobre lo ser, car mot y val.
Item policaria, qu’es oliva[r]da, emplastrada sana temsion e la enfladura dels sers.
Item aysso es sert sobre tot si lo loganho, qu’es budel cular, sia fumcat ambe alhada tebeza e clara e apres sia senapicada ambe polvera de corn de ser, cremat ambe ensans e ambe mastech. Non tan solamen val al yssimen dels sers, ans val a alargamen de la maire trop fort. Rogerius.
[XXXV] D’estrenhement de fege de cauza cauda: d’aganos.
Sy voles obrir la ypolicro, so es l’estrenhamen del fege de causa cauda, receves linga servina, plantage, lataginen, aqua de sucre tro que n’aia pro e sia fayt isarop, e sia dat a beure de matin e la nueyt quant ya jazer; e sia emplastrat sus lo loc e andivia picada mesclada ambe oli violat e ambe vinaygre, emplastrat sus lo pacient.
Item plantage cueyta e beguda sana l’aiganos de cauza cauda.
Item garde se lo malaute de totas causas caudas e de gran trevalh e unta lo d’oli e de rozas e de semen de plantage, e uze d’eytal [f.15r] lectuari. Receves de tos les sandales egalmen doas drames e mieia; elespond, [razedure d’] e[v]ori, que es os d’elenfant, de cascun seis drames e mieia; osam, cubebas eygalmen tres dramas; e las catre freias semensas mondadas de cascuna eygalment, so son aquestas: carabasa, alburdecha, cocombres e torti, que son alsirosos; semen d’andivia, de verdolaga, de cascuna una drama; sucre doas lb.. E sia fait lectuari ambe la decoctio d’andivia; uze lo malaute de matin. E si la sustancia del fege no es de tot solta, sens dupte garis sera, e vos aministas y segon que dessus vos ey det.
Item sia emplida una ola de fer de suc de plantage, e sia liat dessus en la boucha bel drap de li e sus aquel sya y pauzat ceras. En aquestas guaza bulhent tan sus la braza tro que sia tournat a la meytat, e sia dat tot mati; e [az] aquels que en mal en l’esplese, az aquels que an aganos de causa freja grant remedi lur es.
[XXXVI] D’estrenhement de fege de cauza freia: d’aganos.
Sy voles obrir l’estrenhament del fege untas la region del fege en deju d’aquest enguent. Receves oli cominal, mantega, untura de char de galina e de conilo egalment e mesclas o tot essemps, e tot eysso sia bolhit, e ajustat semen de milefolium e de sasifrega, anisi, matasalva, [...], fenolh, sadoriga, alcaravia, caudament, de cascun engalment mieia drama, rais de juvert e de fenolh; aquestas causas sian bulhidas e coladas e sian fait enguent ambe lo qual sia untatz lo loc per seis o per set jors, e pauzat aquest emplastre qui se sech. Item prenes salvia sequa, sadoriga, de cascuna egalment; de canela tant quant vous volres; semen de milefolium, an[i]si, maratem, de cascun mieia onsa; fenda de calbre aytant co de las autres causas, e aysso mesclat e fait un emplastre, mais no sia tegus aqui apres dinar; e apres, quant l’aures tengut, das al pacient semen d’egarich e de gingembre a la miege nueyt, segon qu’en sera vist, car mot val contra estranhamen del fege e de la melsa e sana aganos de causa freia.
Item aiga en que sia cueyt cocombre amar tantost sana l’asganotz de causa freia.
Item sanc de [f.15v] cabra esclafada e dada a beure sana fort aganos.
Item suc del sep que ecara non fassa fruc ses dupte sana l’aganos.
Item ayga en que sia cueyt cocombre amar, beguda, aganos purga.
Item ayga en que sian cueyt evols dada a beure ad aganos, satz sobiran remedi es.
Item us de las peras picas e begutz ambe mel sanan l’asganos e la dolor del fege.
Item aiga en que sia cuita sagifrega beguda tantost sana aganos.
Item aquels qu’an aganos untas sian e bregas en brach de careyas, e sera sanas.
Item orina de cabra beguda sana yposarca, que es especia d’aganos. Avicena.
Item lo grais del dalfire galat, e ambe vin begut, monda lo aganos. Plinius.
[XXXVII] A coyre la vianda al cors e de sanglotz.
Receves sement d’anet cremat; fay odorar el malaut, car tol lo sanglot e·l rotar.
Item bretonega mesclada ambe mel e dada a quantitat d’una castanha fa lo manjar cozer el ventre.
E apres aquela eleya dada apres maniar, e tol lo vomir.
Item aquela eleya tol la dolor del ventrelh e la tos e·ls sospirs.
Item goma de seririer, mesclada ambe vin vielh, dada a beure, tol lo fasti del ventrelh d’aquels que an vomit.
Item api, que·s fa en ayga, picat ambe un petit de pa emplastrat sus lo ventrelh, tol la dolor d’aquel.
Item coralh picat et begut ambe ayga assuavia tost la dolor del estomach e del ventrelh.
Item sian picadas milgranas agras ambe l’escorsa e sia trait una lb. de suc, e bulhat tro que sia essep; e sia dat en deju ambe ayga freia, car fai tremprar lo ventrelh. Avicena.
Item suc de milgranas emplastrat ambe farina d’ordi e sobre la boca del ventrelh, tol lo mordement del ventrelh.
Item vervena meiza el se e maniada, fort amerme lo ventrelh. Sert es: experi.
Item mastech ambe claira d’uou e ambe vinaigre sia mes sus la boqua del ventrelh: mot conforta aquel e·l vomit estrenh.
Item aloe sobre tot ajuda al estomach.
Sia picada joysera e sia bolhida en oli e susemplastrada cauda. Remedi es bo.
Item sia fait emplastre de tres drames de sera, e de mieia de clavelhs de girofle. Circa Instans.
[XXXVIII] [f. 16r] D’estrenhement de postema et d’esplen.
L’aiga en que sia cueyt [escorsa de fraysser] beguda en deju sana l’esple.
Item lenga servina beguda per trenta jors de tot en tot sana l’esple e·l fa pauquet.
Item agremonia beguda ambe vin gasta l’esple.
Item ayga en que sia cueta escorsa de sauze regala la postema de l’esple e la duzera d’aquel.
Item pauzat sobre l’esple malaute fuelhas de sauze pauzat e picadas en un petit de sal: tantost sana la dolor.
Item l’escors del sauze cueyta an untura de porc dada y val mot.
Item la r[a]is de la lapassa cueyta en vinaigre e emplastrada dessus, la infladura del esple tol.
Item lo polmo de la volp, secat en la braza, sia polverizat e dat a beure: de tot en tot sana l’esple e totas la dureras.
Item puliol picat ambe sal e pauzat sus lo loc gasta las malas humors del esple e totas las durezas d’aquel.
Item cauls cruzes, manias ambe vinaigre, remedi es adz aquels que an mal en l’esple.
Item corailh begut ambe ayga sequa l’esple.
Item si seba marina es pauzada sus l’esple per doze jors sera sanas lo malaut. Avicena.
Item alcu soniava, qui avia mal en l’esple, que·l mege li dizia que beves de la sia orina propria e sera gueris; e eysso fes e fon sanat.
Item contra l’estrenhament e la duzera de l’esple fort y val la rais de la lenga servina polverizada, dada a beure per tres dies ambe vin soptil, el bessament de la luna.
Item gran [.....] e desus lyat tantost garist et y dona remedi.
Item fuelhas de tamaris picadas e cueytas en vinaigre e pauzadas sus lo loc, mot y valen.
[XXXIX] De ytericia, qu’es mudamen de color.
Itericia es mudament de color natural e non natural com tournar en color de safra, vert o negre, e segon aysso son tres especials de ytericia: gruega, vert o negre.
Item a garir ytericia negre propri experi es. Item razedure d’evori, suc de empeticha, safra vert, aytant com vos sera vist, sabo de Fransa quantitat de castanha; totas aquestas causas pauzadas en una [.....] longament moves o fort en ayga [f.16v] de fon tro que las vertus de las causas sian devaladas a l’ayga; e aquel que no sab la vertu propria bon remedi y sera donat, si l’aiga ayssi quant yssira sera donada.
Item orina de malaut, beguda ambe suc de marobi, fort sana.
Item una vielha gueric motz d’aquest qui aquest mal avian, ambe suc de plantage cueyt tro a la consumptie de la meytat; e poyra estar fait en ysarop.
Item safra dissout en aiga e begut tantost sana.
Item assench begut ambe aiga mot fort sana.
Item suc de camamilla, qui es dita malola, dat a beure adz aquels que an mal el fege e en sa febre aguda, ambe ayga aperfieta.
[XL] D’estrenhement de la peyra.
Receves clavels de giriffle, antefilo et clavels grosses qui son trobas entre els autres, galengue, cicadarum, que son ditas [.....], faitas sechas, grana solis, qui es dita catapucia maior, pebre vert, esparrech, semen de li, sement de leutiscle, saccifrague, senre d’escorpio, sanc de boch e d’ovi secha, peyra d’espodia, de cascun doas dramas; sia fait pulvera e sia donada el banch d’aiga en lo qual sian cueytas erbas que assuptilen las humors, et ambe bon vin blanc, el qual acorus e cop[er]us e razis de raveagalesch e d’api sian cueytas. Mila causa veraya, millor maioramen s’il pacient non poda pissar si no el banch. Experi.
Item receves sanc de boch, senra d’escorpio, polvera [de] circoacus [e de] espicanardi, sanc de lebre, galenge, gingibre, millefolhj; sia feyta polvera e sia confegit ambe suc de grana solis, que es dit tornasel, e ambe sifrega. Sia dat de mati en tal maniera qu’el malaut dormira quan l’aura preza; sia al banch enans que vaza en autre loc e garde se de grosses maniars. Experi.
Item servietz picadas sian meyzas el trauch del membre, car no es res que mais tranque la payra.
Item lo membre del malaut untas tot entort ambe sanc de volp, e tantost rompra la peyra; e aysi es proat. Ayssi si gran peyra es, dins l’espari de tres jors es rompuda.
Item nou gras de edra picas ambe vin caut dat a beure asparpalhem las peyras paucas e la orina fa venir fort.
Item la peyra que hyeys del membre del on, dada a beure [f. 17r] en deju, trenqua la peyra fortement.
Item abays que totas causas sian faytas lo malaut deu estar purgat, e deu esse mes en dieta ambe causes que aprimen las humors e deu esse gardat de causas viscozas, car estras pauc valen.
Item sanc de dona can l’a de sos temps, secada, picada, dada a beure, mot y val.
Item si en neguna guiza no pot estre tranquada la peyre, pauzas saviament algarian, que es verga de laur, apparada az aquel mestier tro que toque la peyra per lo trauc del membre, e adony espenhet la fort tro que hyeysa de sa boca e vaza en autre e sia alogada en autre loc de la veziga, e eissi poyra estar ses perilh caranta ans.
Item goma de peyrier fort tranqua la peyra e solazeva.
Item picas ensemps lo sanc del boch e·l fege e·l polmo e·ls ronhons e·ls culetz e·l membre e·l budels, e fait ne d’aqui longanisa o salisissa en lo pus gros budel d’aquel e sia cueyt e dat a maniar, e veyres fort bona causa. E si al malaut a anel en sa ma aya peyra, apres del maniar de tres bossis de la salsissa, la peyra se part del anel e ade[s] volra pissar. Experi.
Item bretonega ambe ayga mil e ambe pebre dat a beure tol la dolor dels ronhons e de la veriga.
Item goma de prunier tranque la peyra.
Item l’escorsa de laurier e·ls fruchs begus: pissera las peyras pauquas que son en la veriga.
Item orina de cabril trenque la peyra si beguda es, e la gieta foras.
Item amelas disolven la dificultat de la orina e fay issir la peyra trenquada. Avicena.
Item seres [de] desicadas, que es dit otelhas, [ambe] decoctio fayta d’espicanart e de canella, dada a beure en aquel jort mezeis fort obre.
Item set caps d’alh bolis longamen e sia dat a beure per tres jors: trenqua las peyras per cert. Experi.
Item sanc de boc, ambe vinaigre cueyt en foch soptil, amolega las peyras que las pot on talhar a sa volontat.
Item sanc de la dona que a de son temps, mesclat ambe vinaigre, disolven lo cristalh. Experi.
Item gensana picada e bolhida, ambe oli temprada, emplastrada sus lo loc sertanement fay ben orinar.
Item sanc de volp fresqua beguda trenque la peyra, e proat es.
Item suc de fluvos fa aquo mezeis.
Item polvera d’Eugem Papa lauzable: recebut de saccifrage, cervel, cicadarum, egalment de cascu; sanc de boch aytan quant de totas las autras causas, clavels de girofle aytan quan de totas; e sia dada aquesta polvera ambe vin soptil en que sia [f. 17v] cueytas causas qui se sege, so es semens d’api, millefolhi, juet, plantage menor.
Item especial causas qui segon los actors de medicina: ocel que es dit coheta, qui mena la coa, trobada pro de l’aiga, fa aquo mezeis.
Item sanc de boc, ambe vinaigre cueyt en foch soptil, amolega las peyras que las pot on talhar a sa volontat.
Item picas rais d’olivier salvage e [...];recebes totas aquestas causas en oli, e·l oli qu’en issira metes sus lo penthenil: tantost fay orinar.
Item pauzas tamaroia picada e bolhida sus lo penthenil, car fort fa orinar.
Item sanc de boc de tres ans o de plus; fay polvera d’espicanart o ambe canella e ambe sicades o cels secha: dadas a beure ambe bon vin tantost gieta la peyra foras.
[XLI] [.....].
[F]ems de buou mesclat ambe mel, escalentat, tot pauzat sus lo pengenilh, mot y val.
Item sian recepudas tres enquas paperes e sian dadas a beure ambe lait de cabra, los caps e las alas tolitas; de la sestiangaria sana. Avicena.
Item sevisses picas ambe oli e ambe untura de conidj, untas lo membre e·l penthenil: fort fa orina venir. Empero si anbans intra lo pacient el banch en los quals sian cueytas erbas que fassan absuptilir la humor del pacient, untas aqui e sera melihor.
Item aiga en que sia cueyta achorin, fort fa venir la orina.
Item pels de lebre cremas e polveriras e das a beure: tantost fa venir trop fort [orina]. Experi.
Item yta ey esperiment mertravilhos, mais non es manifest: e pisse lo malaute totas ves que s’evhelha, per tres jors, sobre ortigas maiors las quals portam sement. Lo pacient guerra e la ortigua sequara. E per aysso pausseyra aquest experimens, car ayssi metas ves l’ay exproat.
Item mil savage o sacifrege, enplastras, sana sestrangaria.
Item l’aiga en que es cueyt panicaut, qui en es dit origorum, e sucre, e tot sia dat a beure: tantost sana. Cert es.
Item seme[n]t de cocombres descargan la veziga malaute e fan de orinar, si ambe vin es dat a beure e picat, an si can se deu far.
Item las fuelhas e la rais de la plantage, picadas [f. 18r] e begudas, totas malautias de veriga sana.
Item rais de rave sia bolhit ambe vin blanc en que sia ajustada polvera de pels de lebre; sia das a beure, car tantost fa orinar. Cert es.
[XLII] [.....].
Das a beure ambe vinaigre e ambe aiga [peys d’aiga dolce] quant lo pacient mot orinara.
E quan neguna medicina no li ten prop que non orine mot, das per tres jors, seguens la luna en so baissamen, veriga de peys d’aiga dolce.
Item cervel de lebre das le a beure ambe vin, e non laissera orinar.
Item galbanum, dat a beure ambe vin, areten.
Item avelanas toradas, dadas, aparfayta mot al gotamen de la orina.
Item la veriga del porc salvage, raustida e maniada, areten fort la orina.
Item lo leu del cabro, maniat e emplastrat, non laissa yssir la orina dels mals offici de demonis con es on liat que non pot jazer ambe fenna.
[XLIII] [.....].
[L]egida causa es del premier libre de Quirin que si caranta formigas son cueytas ambe suc d’albers, dadas en breuage, las temps de sa vida non auza forssa de jazer ambe femna.
Item estaquarossi, emplastrat sobre els genitaris, de tot tol la volontat de jazer ambe fenna.
Item sian untas los genitaris soven ambe suc de morellas, que es asanti, o de sempervive ambe vinaigre. Hoc ego.
Item si alcun mania las flors del sauze o de populi, que es ysop, tol la calor de jazer ambe fena e refreia. Cert es.
Item vervena portada non laisse lo membre dressar.
Item un pauc de suc de vervena, dat a beure, non laisse lo membre eregir de set jors; e si vous voles esproar das n’en a beure a un gal e non puiera sus las galinas.
Item portas una coreia razen la carn, e untas la ambe suc de vervena, e seras enfannat; e si alcun toqueres ambe aquela coreia non li sabra bon servir a luxuria: remoleris carn que toca.
Item los genitaris del gal ambe sanc sos pauzat dejotz lo leyt, vadan az aquels [f. 18v] que y seran que no·s podon ajustar.
Item semen de ninefee artices, que es herba, beguda ambe vin e ambe aiga e que sia cueyt, si pren le senen dels genitaris.
Item nenefaut pres ambe vin soven, merma la polutro que on fa somiez o en dorment, begut ambe decoctio e ambe isarop de papaver. Cangela l’espermi a la proprietat que es en la rais d’aquela herba mezeisas, fa aquo mezeis. Avicene.
Item ayga en que sian cueytas lentilhas e semen de lengas amortan fort lo calfament de jazer ambe fenna.
Item sian begudas tres dramas de coliandre, car lo jazer ambe fenna tol.
Item goma de gingibre, untada la veriga be d’aquel, non fa poc eregir ni dressar.
[XLIV] [.....].
Si vous metez comi en cazas totz lo demonis encausa.
Item si exproicio es pauzat en caza tos los demonis fugen.
Item la peyre qui es dita magneta, portada, tol de tot en tot la discordia que es entre marit e molher.
Item a tolre malefici sian donada triacle maior ambe suc d’eypericio, e sia emplastrada els ronhons la herba eypericio.
Item si corail es portat o tengut en caza tol tos maleficis.
Item si alcun avia estat maleficiat az amar alcun o alcuna, la fenda d’el o d’ela sia pauzada de mati fresqua en la sabata dreita de l’amant, e causse se, e tantost quant sentira la pudor lo mal office sera tous.
Item artimize pauzada laudar de caza fa que negun malefici no y pot venir.
Item si portas ambe vos rais de brionia, que es dita carabassa salvaria, tos mals officis partiran e fugiran de vos.
Item si on porta lo cor de la cornelha, tos temps s’endemiera be an tot on.
Item si portas ambe vos rais de panichaut, lus temps vo sentiras alcuns aguais de demonis, e si la vestuduras d’aquel que a demornis sia meiza la dita rais, lo demoni confessara qui es ni qui fo e fugira.
Item si en la lune nova, en lo naissamen del soleil, degolares un [.....].
[XLV] [f. 19r] [.....].
La razis del liri, cueyta sobre la braza e pauzada sus la maire, molisica quela e obra.
Item grais de cha e suc de pore sian mesclas e sian untas lo col de la maire; e apres, quant la dona aura amic de son temps, la maire alarge.
Item fomen d’aiga, en que sia cueyta rais de malva o de melvich, tol la dureza de la maire e de la bouche e tota la obra.
Item laver, lo qual Yssach apela sisania, que es dita juragua, impach, que es ensens blanc, e safra, bulhen empsens en vin o en aiga, e sia subfumigada, car la maire de la fenna serrada obre e la dus a conseurament.
Item rais de evol cueyta en aiga, be mondada, tol la duzeza de la maira e·ls enseramens d’aquela.
[XLVI] [.....].
Sy las tetinas son enfladas per sobrefluitat de lait, en lo comensament en penth d’aquila humor que fa far la juflessa aquela: pausas sus lo loc argila ambe faves picadas e ambe blanc d’uous e ambe lantilhes cueytas ambe vinaigre. E en lo cressament de la malautia e pauzas o ambe oly roza, la qual juflessa de las mamelas e la duresse sana.
Item mezola de pa, ambe suc d’api confegida, sia pauzada sus lo loc.
Item r[a]is de cauls, menta, farina de faves, aysso sia mes desus, car mot sana la juflessa e spenh lo lait.
Item si la fistola e·l cranc se fa, fenda de cabra mesclada ambe mel la aussis.
Item lo caps de las tetinas sian untas ambe balsan, e to[l] la dolor.
Item fuelhas d’olivier picadas aussis farsem e cranc e formigas, que es malautia, en qualque loc sian.
Item fenda d’ome sana las naffras non curabils.
Item pelitre, tos temps portat, sana lo cranc per sert. Experi.
Item a enfladure de mamelas pauzas malvas picadas ambe oli d’olives caudas sus lo loc.
Item semen d’erba sana, picada ambe vin e pauzadas sus la tetinas e sus los colhons, sana la dolor d’aquels e la juflassa.
[f. 19v] Item la puntela se untara soven ambe suc d’estaquarossi en son commensament, e tostemps seran paucas e duras e ben estans.
Item fuelhas de la [enna] e de marobi ambe grais emplastradas, sana la juflada e la dureza de las tetinas. Experi.
Item menta emplastrada fa aquo mezeis.
Item mel e cera e fens de colons tot mesclat e emplastrat tolen la dolor e la juflasso d’aquelas, e non las laissa cresser. Experi.
Item fens de cabra confegit ambe vinaigre e ambe farina d’orgi e pauzat desus, ses fi sana la juflasso d’aquelas.
[XLVII] [.....].
Sy la fenna a offengamen de la maire, las fuelhas d’ortigas picadas e sus pauzadas tantost y ajuda mot fort.
Item semen de safauria, picada e beguda ambe vin, y ajuda fort.
Item semen de safaria dat a beure lo ventre enflat de la fenna e e·ls offengamen seriatz sana.
Item oli d’amelas amaras, pauzat per lo persari, tol la dolor e·l offengamen.
Item triacle maior e clavels de girofle e alhs sian disous ambe vin caut, e sia [dat] a beure, car fort y val.
Item sia pauzada gra ventoze o laveria entre·l melich e la nature ambe mot foc ses dracymens: mot y val. Avicene.
Item semen d’ortiga dada a beure ambe vin gieta la ventoritat e la juflassa de la maire.
Item mirra emplastrada o subfogata lo cun tranquat obre.
Item lo fun de terpentine receput per la boqua sana.
Item [.....] sia confegut ambe vinaigre e sotz pauzat ambe gota o ambe lana sussa.
Item fumigi de galbanum plus tost sana.
Item sia molhada ploma en fort vinaigre e sia meiza per lo nas, car tantost torna la maire deiotz.
Item quinze gras de pronia sana l’ofengamen e la dolor de la maire.
Item breumen judaycon, id est espatrum, sana l’ofengamen de la maire.
Item ruda cueyta ambe oli sia gitada per lo persari, car sana la dolor e la jufla de la maire.
[XLVIII] [.....].
[E]iruga subfumgada fa la fenna consebre.
[f. 20r] Item nepta, subfumgada, e pauzada per la natura, fort escalfa la maire e frege humiditat, e per aquo est dit que·ls catz enprenhan per lur calor.
Item melissa, que es tronguia, subfugada, fort conforta la maire.
Item si la fenna mania lo con de la lebre consebra.
Item tot cal de lebre, maniat e sotz pauzat apres del temps de la fenna, ajuda a la conceptio de la fenna.
Item recebe lo cal e la fens de la lebre, e destrempas o ambe mel e sia persequat: per cert aquela que non a enffan tantost concep.
Item l’omme prenga lo cal de la lebre mascle e·l manie, e la fenne aquel de la femina e concebran.
Item la peyre que es trobada el ventrelh de sers fa la fenna consebra, portada e beguda.
Item lait de saume, si la fena es untada sus lo melh quant se de ajustar ambe l’omme, fa consebre. Experi.
Item polvera dels colhons del vere, dada a fenna apres son temps, la fa consebre.
Item, si la fenna non reten la semenre, de maniar gras de pronia ambe vinaigre en deju, e sia emplastrada de pronia ambe essens, mastle e mirra. Experi.
Item sia fait fome ambe aiga en que sia cueyta romanil, car mot conforta la maire.
Item silermonte, que es dit tunrustech, dat a cabras o ad autras bestias can se volan ajustar naturalment, fa tantost consebre. Avicena.
[XLIX] [.....].
Prenes rovelh d’uous cueyths en aiga, si febre a la fenna, e si no a febre en vin, e sian picas ambe untas e ambe suc d’artimize e ambe comin e de tot fait emplastre. Cert es. Experi.
Item suc de pronia, picada ambe sagi e ambe farina de forment e ambe rovelhs d’uous, mot y val. Experi.
Item sebas petitas sian bolidas en aiga o en vin, e pueyt sian picadas e frigidas en oli e emplastradas, car tantost tol la dolor.
Item sian picas rais de malvich ambe untura; tot quant sia pauzat sus lo loc on es la dolor, car mot y val.
Item fruc de laurier polverizas sian pauzas sus la dolor de la maire, car y ajuda a consebre e tol las soprelas sobrefluitas d’aquela e, ressopus per la natura, fan enfantar. Circa Instans.
[L] [f. 20v] A la blaveza de la cara.
Sy[a] faita [.....] e picada en la cara per dels huelhs batasalva e sia y ajustada cera cauda tot ensemps, e sia emplastrat sus lo loc, car mot y val.
Item a creysser la lait e la semen de l’omme y val fort polvera de baltasava preza manian o beven, la qual fa obrir las venas del lait e aquelas de la semen, e asso per la calor que en ela es.
Item a dolor de membres blancs que on l’a preza per batemens o ferimen sia fait emplastre de suc d’issenx e de polvera de comi e sia mes sus lo loc malaut, car mot y val.
[LI] De gota aretica et de podagre et de siagra et de siatica.
Cardamis, lo qual es dit agra, picada ambe untura de porc, tol la vielha areticha, si soven n’es fait emplastre.
Item espalcum, qu’es dit [breumen] judaicum, chataplassma ambe salnitre, [cura] aretich e pe podraigua.
Item aiga an que sia cueyt herba d’ort, qu’en sia fait foment de quela, sana la dolor de la aretica e de la podraga per la vertu que a.
Item rais de marrubi ambe untura vielha de porc sana la podraga dedins tres jors.
Item semen de plantage picada, emplastrada, val a podraga.
Item morretort ambe farina d’ordi e ambe vinaigre, emplastrat sus la gota, mot y val.
Item suc de langa de buo fort als siatichs val.
Item cueissa de moto sus pauzada mot y val, e quan put sobre·l loc mais y val. Experi.
Item cebas blanquas e sal en fort vin, oli de laur, tot aisso picat cault sia mes sus lo loc: mot y val. Experi.
Item bretonega picada, amplastrada, assuvia la dolor de la podraga, e l’ueyga o aquela bretonega es cueyta fa aquo mezeis.
Item cendres de cap [de] muol sana fort los entichs.
Item fromage vielh picat e ambe oli e ambe aiga, emplastrat ambe pes de porc salas, sus las junturas malautas la dolor ne tras. Avicena.
Item fueilhas de ysop verdas, picadas, los genolhs enflas sana.
Item poliol dat a beure ambe beurage fait de farina sana la podraga, si dessus es mes.
Item [f. 21r] fenda de lebre ambe vin caut, emplastrat, sana los siatichs dezeperas de tot en tot.
Item enguen mot parat [contra] tot etiqua e gota freia e paralis. Item carn de volp sia cueyta en bo vin entro que·ls osses sian departis; e apres la carn caude picada fort e sia trait suc, e quel suc sia cueyt en bo vin pur entro que sian ben espes; e apres ajustas y cera vermelha, polvera de mastec e de castor e d’alquira, olivas de laurier e pauc d’eforbi e un pauc de mastech e sia tot aysso mesclat e fait onguent. Mot y val.
Item oli que yeys de la carbassa vielha, can comensa a cremar pauzat el foc, es mot bo a gotas.
Item gat de vint jors, e de la sanc d’aquel sia untat lo loc on dol, car mot y val.
Item fel de cabra, dessus pauzada am pl[u]ma, tantost sana siatica.
Item ruda e salvia sian cueytas en oli, picas, e caudas sus emplastradas: sopte tolen la dolor.
Item litargich, que es almertich, picat fort an orina de mula, untat lo loc aquel jort mezeis fa levar lo malaut du leyt.
Item suc de cassialignis sia bolhida an untura de porc, e sia mesclat un pauc de cera, e fais engemen e sia lo loc untas, e aquela meize erba cueyta en vin sia liada dessus la dolor, e tantost tol la dolor.
Item emplastre de evol e de ermondatil, tot aysso sia picat ambe grais de porc e pauzas sus: tantost sana la gota freia.
Item fruchs de evol sia picas e cueyt en vin ambe gras de porc: mot y valen.
Item quant y es gran dolor sia polverizat una drama d’api, e sia polverizat ambe safra e ambe rovels d’uous e ambe oli rozat, car fort y val e torna atras la matiera.
Item emplastra fait de fens de buou, dat ambe vinaigre e ambe untura de volptor o de gat e darda, que es bestia, mot y val.
Item senres de timo cremat sia confegida ambe blanc d’uou, emplastrada: romp e tray la humor.
Item fens de cabre tantost tol la humor e la juflessa de las juturas.
Item ruda vert picada ambe sal e ambe mel, emplastrada, tantost tol la dolor.
Item grais de peys mot adjuda fort ambe aygua en que sia cueyt gingembre: trop y val.
Item medicina proada als etichs. Item receves bates, que es seviena, doas drames, pebre, fuelhas de ruda de cascu egalment [seis] dramas, caroias tres dramas; [f. 21v] tot sia dat ambe oli, mays abans ne sia pres loguier, car tantost es sans lo pacient.
Item si es la malautia pauca e la dolor gran, que apenas puesca durar, cozus pilezella en vin e fais emplastre sus lo loc.
Item sia destrempat api ambe oli de rozas e ambe lait de fenna, e sia lo loc untat.
Item rais de vissolola cueyta ambe vinaigre, emplastrada, moy y val.
Item aquest beurage que se sech mot val als poudragis e als aretichs. Recebes ermodatils, catre onces; cerum, qu’es escorsa de boya, och onces; gingembre och onsas; tot aysso si[a] mesclat e cueyt tot ensemps e dat al malaute doas onces.
Item ermodatils picas, emplastras, sana la dolor de las juncturas.
Item suc de cebas untat sus lo loc tantost sana.
Item carn de vo[l]p maniada mot ajuda als gotazos de freior.
Item rais de malvich vielh picada ambe untura vielha, emplastrada, dins tres jors sana la prodaga.
Item ermoni ambe penita, per egal mesclat e emplastrat, asso sol aiustat, es bon remedi als siatichs.
Item ermonich mesclat ambe mel e untat tol la dolor de l’artel.
Item fens de ratas ambe untura vielha, picada e bregada, botas enfolduras de causas freias tol e sana.
Item fen de colon cueyt en vin, emplastrat, sana.
Item goma sia disouta e fait emplastre ambe mel e pauzat sus lo loc, car mot es bo.
Item una drama de rais, de fuelhas d’irop sana los satichs.
Item sia cueyta ortiga, que es trobada als lochs sechs e caut, en lieyua fays de senres de cep, e d’aquesta lixieu s[ia] untada la gota e susemplastrada, car fort y ajuda. Experi.
Item sanc de lebre, untat lo loc e caut pauzat sus los pes, sana fort la gota.
Item pes de lebre viva soaiant la vielha gota dels pes e caraga, que es gota de la mas; e si le destre pe es malaute, sia portat lo destre pe, e si·l el senestre, lo senestre.
Item l’artel dereyre del corp portat del senestre pe, si la malautia es a la [senestre; si] es a la destre, del pe destre val al siatichs e poralichs e·ls aretichs. Idem.
[LII] De tersana simpla.
[f. 22r] Receves ocassagia, ysarop de violiers, de cascun un quart dr. e sia mesclat. Recevia le malaut de matin tres culiers, e quant se coligara tres culiers e ambe d’aiga en que sian cueytas violetas segon que vous sera vist. La materia digesta e aparelhada sia servada ambe aquesta decocio. Receves andivia, escaviosa, lenga servina, de cascu egalment mira manada, flor de vieuletas, de borrages, de rozas, de cascun una onz., semens fregas maiors.
Item semen de leytugua, de verdolages e semen d’andivia, de cascun una drama, de tos los sandels, de cascun mieia drama, timi, epitimh, una drama de cascun, purpurea una onsa, de matasalva, fenolh, de cascun mieia drama, prunas sarago sanes detz. Sia faita decocio de totas las autras causas; ambe aquestas causas sia faita aytal coladura. Item receves de cassiofistola, d’emodidre onz. [...], tamarinus mieia onz., agarich una onz., e aquestas causas no sia cueytas mais picadas e gitadas sus la cassa on se fay yssarop e aysso se fa en comensamen de la tersana simpla que non pot yssir lo malaute a cambre.
Item en las malautias de l’estomac, de fege e esple, ambe cremor sia fait aquest electuari. Receves: espiga[na]rt, cassialigner, safra, canela, tot esquamen; assari, epodi, mastech, de cascun una drama; rozas .viii. dramas; cabaie una drama de sucre violat, una lb. als delicas e una lb et s. als fort. E d’asso sia fayta electuari. E quant sia fait sia appauzat un pauc d’aiga ros, e sia maniat lo dit electuari per lo matin e de miecs jort e de vespre.
[LIII] A trancament de flanx et d’osses.
Fuelhas de caquaros, si es pauzas, picas, colas, emplastras, sana tota crebadura dins detz o quinze jors.
Item espaciosa erba, picada e ambe vin beguda cascun jort, tantost sana. Experi.
Item pels de lebre, confegit ambe mel e das en manieira de pilulas, tota crebadura consecra.
Item fenda de lebra confegida ambe mel e dada soven a meyra de favas, que son gras de graissas, ses dupte mot y val.
Item sia fait emplastra sus la crebadura dels verms que se fan de sotz terra e angals que lo malaute [...] pillulas faytas [f. 22v] del pel de la lebre dessus ditas: tantost sera sanada la crebadura.
Item suc de fuelhas de cogobre salvage ambe vi blanc dat a beure par jours sana la crebadura e·ls osses trencas. Certes, so dis Diascordes.
Item fuelhas de pors amplastradas sus las nafras ambe sal, sopte sana la crebadura.
Item balaustre, qui es flor de milgrana, picada, amplastrada sana tota crebadura.
Item ypuserbe les grans plagas e·ls nervis talhas ajusta.
Item fuelhas d’erba caulina sana lo trancamen dels bodels e las autras nafras.
Item terra preza defor, matz de veyre, que y sie sere ajustada et rezna ajustas, et fays emplastre pauzat sus lo loc, car las nafras vilhas tranqua.
Item mastech sana las juntturas de las cambas.
Item l’erba qui es dita digalvi Sancte Marie, emplastrada sus crebadura, tantost consolda, aquela sana.
Item caus viva, folmage confegit ambe blanc d’uous, sana las nafras, mais vaysels de veyra untas et molhas trencadas. La trencadura ontada d’aquel tan fisament ajusta e sa[na].
Item assens untat de part deforas, fort consolda cauzas trencadas.
Item bretonega fresqua, picada, amplastrada, als trencaduras del cap val e las tira de part deiotz.
Item lart de porc singlar cueyt en aygue, picat, amplastrat, consolda cauzas troncadas.
Item escorsa de fuelhas tenras de fraysser, pausadas en bon vin, picadas, amplastradas sus los ossas trencas tantost los sana.
Item libre [.....].
Item sanc de cabre begut sana fort los budels trencas o si [es] corumpacion, et si sia gitas par lo clissol fa aquo mezeys.
Item polvera d’ossas de voutor, gitada sus nafras, tost o sana.
Testo: Corradini 1997. – Rialto 30.xii. 2004.
Chantilly, Musée Condé 330, ff. 1r-22r.
Edizione: M. Sofia Corradini Bozzi, Ricettari medico-farmaceutici medievali nella Francia meridionale, vol. I, Firenze 1997 (Accademia Toscana di Scienze e Lettere La Colombaria), pp. 253-310.
Rispetto all’edizione a stampa ho introdotto le seguenti correzioni (fra parentesi le lezioni dell’ed. 1977): f. 4r: aloe, que es dit angelot, sarcecollam (aloe, sarcecollam, que es dit angelot); f. 10r: roiner (romer); f. 15r: alcaravia (alcavania). Rimando al lavoro citato per i rapporti testuali e tematici con la fonte latina, il Thesaurus Pauperum di Pietro Ispano, nonché per un inquadramento della redazione occitana nell’ambito della tradizione europea dell’opera.